SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 25
SINONÍMIA I ANTONÍMIA
Dos o més mots són sinònims
quan tenen el mateix significat:
parlar, conversar, enraonar,
rallar, xerrar...
La coincidència pot ser exacta
(sinonímia     total),     o bé
aproximada, amb diferències de
matís (sinonímia parcial).

Sempre, però, els sinònims
pertanyen a la mateixa categoria.
La sinonímia total o perfecta és rara,
pràcticament només es dóna en els casos de
sinonímia històrica (frare antigament volia dir
el que vol dir ara germà) o dialectal (noi i
al·lot).

En aquest darrer cas es tracta de sinònims
regionals, és a dir, paraules perfectament
intercanviables quant al significat, però que no
són usades amb la mateixa freqüència i en la
mateixa època en tot el domini lingüístic:
aixeta / grifó
arena / sorra
avui / hui
barret / capell
blat de les Índies / blat de moro / dacsa /
panís
brossat / mató
calces / mitges
calcetins / mitjons
capvespre / horabaixa / tarda / vesprada
diners / doblers / sous
gat / moix
got / tassó / vas
escombra / granera
torcaboques / tovalló
Els sinònims més freqüents
són els parcials.

Es tracta de mots que només
es poden intercanviar en
alguns contextos, és a
dir, que només són sinònims
en alguna de les seves
accepcions:
ACLARIR / EXPLICAR

Són sinònims quan aclarir s'usa en
sentit figurat:
Li he aclarit / explicat els dubtes.

No ho són quan aclarir té el sentit de
"fer menys espès":
Haurem d'aclarir la salsa. (Aquí seria
inadmissible usar explicar)
SOFRIR / PATIR

Són sinònims:
En Bernat sofreix / pateix molt a
causa de la seva malaltia.

No ho són quan sofrir significa "saber
suportar, tolerar"
No el puc sofrir, en Bernat. (No
podem dir patir)
Una altra qüestió que s'ha de tenir
en compte en parlar de sinònims és
la dels registres, és a dir, l'ús dels
mots adequat a la situació
comunicativa.

No tots els sinònims són igualment
vàlids en totes les situacions.
Per exemple: en el registre col·loquial,
els mots xerrar i rallar han esdevingut
sinònims de parlar.

En registres més formals, però, convé
usar parlar amb el sentit d'expressar-se
mitjançant el llenguatge, i fer servir
xerrar i rallar amb el sentit de parlar
amb excés i sense substància.
En el quadre següent hi ha
sèries de sinònims classificats
segons        l'adequació     a
situacions amb nivells de
formalitat diferents:
NEUTRE o FORMAL / INFORMAL

cap, testa, crisma / closca
morir, expirar, perir, retre l'ànima / anar-se'n al calaix,
petar, dinyar-la
bufetada, cop / galtada, bufa, castanya, galeta,
mastegot
presó, presidi / garjola
pare, progenitor / papa, papà
robar, apropiar-se, desposseir, furtar, sostreure,
usurpar / afaitar, arrambar, deixar sense ni un clau,
pelar, pispar
ignorant, analfabet, illetrat, inculte
Quan el significat d'un mot inclou el
significat d'un altre o de diversos
mots      diferents,    l'anomenem
hiperònim. Els mots que estan
inclosos semànticament en un
hiperònim s'anomenen hipònims:
HIPERÒNIMS   HIPÒNIMS

metall       coure, mercuri,
             or, plom, zinc...

beguda       aigua, cervesa,
             licor, llet, suc,
             te..
Atenció!: cal parar esment en una sèrie
de parelles de mots que, de vegades, per
interferència d'una altra llengua, s'usen
com a sinònims i no ho són, és a dir, que
tenen significats diferents (donem el
significat del mot que sol usar-se
incorrectament):
espelma / vela (part d'un vaixell)
agafar / collir (arrencar d'una planta; arreplegar del sòl)
greix / grassa (adjectiu femení: que conté greix)
esport / deport (recreació, esbarjo)
tastar / provar (assajar, intentar; demostrar)
donar suport / recolzar (una cosa, descansar sobre un
suport)
escorcollar / registrar (escriure en un registre)
eixugar / assecar (fer perdre a un cos la humitat que
naturalment conté)
compondre / composar (imposar)
prendre / llevar (separar, treure)
adreça / direcció (acció de dirigir; recta segons la qual es
mou un cos)
ciutat vella / casc antic (peça que cobreix i defensa el cap i
que no és recent)
L'ANTONÍMIA
Són antònims els mots que
tenen significats contraris o
oposats:
dia / nit
abans / després
fosc / clar
obrir / tancar
Com els sinònims, els
antònims són mots que
pertanyen a la mateixa
categoria (fosc no pot
considerar-se   antònim
d'aclarir).
A més, tenen altres coses
en comú (tant dia com nit
són parts de l'interval entre
una sortida del sol i la
següent; tant obrir com
tancar són verbs que
impliquen moviment; etc.).
Quan l'afirmació d'un dels
mots implica la negació de
l'altre, els antònims són
complementaris:

viu / mort
mascle / femella
I quan l'afirmació d'un dels mots
implica l'afirmació de l'altre, els
antònims són inversos:

comprar / vendre
matar / morir
donar / rebre
Els mots polisèmics, com que
tenen          més       d'un
significat, també poden tenir
més d'un antònim. Per
tant, una mateixa paraula pot
tenir antònims diferents
segons el context:
llenya verda / llenya seca
fruita verda / fruita madura
acudit verd / acudit cast
semàfor en verd / semàfor en vermell

clima fred / clima càlid
cafè fred / cafè calent
temperament fred / temperament apassionat

El tren sortia d'Inca. / El tren arribava a Inca.
Quan el sol sortia. / Quan el sol es ponia.
Aquell individu sortia de l'edifici. / Aquell individu
entrava a l'edifici.

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Presentació quadre cronològic literatura catalana
Presentació quadre cronològic literatura catalanaPresentació quadre cronològic literatura catalana
Presentació quadre cronològic literatura catalanaguestf610e697
 
Complements verbals
Complements verbalsComplements verbals
Complements verbalsgemmaencamp
 
El nom substantiu, gènere i nombre
El nom substantiu, gènere i nombreEl nom substantiu, gènere i nombre
El nom substantiu, gènere i nombrelurdessaavedra
 
Substitució pronominal cd ci
Substitució pronominal cd ciSubstitució pronominal cd ci
Substitució pronominal cd ciselegna curso
 
Les Categories Gramaticals
Les Categories GramaticalsLes Categories Gramaticals
Les Categories Gramaticalsguest24e58c
 
Tipus de textos
Tipus de textosTipus de textos
Tipus de textosvilasafont
 
Les categories gramaticals 2n eso
Les categories gramaticals 2n esoLes categories gramaticals 2n eso
Les categories gramaticals 2n esoSílvia Montals
 
Mètrica catalana
Mètrica catalanaMètrica catalana
Mètrica catalanaJoan Florit
 
Preposicions i conjuncions
Preposicions i conjuncionsPreposicions i conjuncions
Preposicions i conjuncionsSílvia Montals
 
Comentari de text de català
Comentari de text de catalàComentari de text de català
Comentari de text de catalàP. J.
 
Oracions compostes
Oracions compostesOracions compostes
Oracions compostesManelic
 
Les fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificacióLes fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificacióGemma Ajenjo Rodriguez
 
Classes d’oracions coordinades
Classes d’oracions coordinadesClasses d’oracions coordinades
Classes d’oracions coordinadesMariona Smile
 
Tipus de diccionaris
Tipus de diccionarisTipus de diccionaris
Tipus de diccionarisSmeya
 
Text predictiu
Text predictiuText predictiu
Text predictiujoannagm93
 

La actualidad más candente (20)

Presentació quadre cronològic literatura catalana
Presentació quadre cronològic literatura catalanaPresentació quadre cronològic literatura catalana
Presentació quadre cronològic literatura catalana
 
Pronoms
PronomsPronoms
Pronoms
 
Complements verbals
Complements verbalsComplements verbals
Complements verbals
 
El nom substantiu, gènere i nombre
El nom substantiu, gènere i nombreEl nom substantiu, gènere i nombre
El nom substantiu, gènere i nombre
 
Substitució pronominal cd ci
Substitució pronominal cd ciSubstitució pronominal cd ci
Substitució pronominal cd ci
 
Les Categories Gramaticals
Les Categories GramaticalsLes Categories Gramaticals
Les Categories Gramaticals
 
El diàleg
El diàlegEl diàleg
El diàleg
 
Tipus de textos
Tipus de textosTipus de textos
Tipus de textos
 
Els gèneres narratius
Els gèneres narratiusEls gèneres narratius
Els gèneres narratius
 
Les categories gramaticals 2n eso
Les categories gramaticals 2n esoLes categories gramaticals 2n eso
Les categories gramaticals 2n eso
 
Mètrica catalana
Mètrica catalanaMètrica catalana
Mètrica catalana
 
Preposicions i conjuncions
Preposicions i conjuncionsPreposicions i conjuncions
Preposicions i conjuncions
 
Lexema i morfema
Lexema i morfemaLexema i morfema
Lexema i morfema
 
Comentari de text de català
Comentari de text de catalàComentari de text de català
Comentari de text de català
 
El verb
El verbEl verb
El verb
 
Oracions compostes
Oracions compostesOracions compostes
Oracions compostes
 
Les fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificacióLes fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificació
 
Classes d’oracions coordinades
Classes d’oracions coordinadesClasses d’oracions coordinades
Classes d’oracions coordinades
 
Tipus de diccionaris
Tipus de diccionarisTipus de diccionaris
Tipus de diccionaris
 
Text predictiu
Text predictiuText predictiu
Text predictiu
 

Similar a Sinonímia i antonímia

LE05 Polisèmia i homonímia
LE05 Polisèmia i homonímiaLE05 Polisèmia i homonímia
LE05 Polisèmia i homonímiaFred Sentandreu
 
Polisemia i homonimia_ n_min
Polisemia i  homonimia_ n_minPolisemia i  homonimia_ n_min
Polisemia i homonimia_ n_minllescarti
 
LE06 Semàntica. Sinonímia
LE06 Semàntica. SinonímiaLE06 Semàntica. Sinonímia
LE06 Semàntica. SinonímiaFred Sentandreu
 
Homonímia
HomonímiaHomonímia
Homonímiaalbigom
 
Ortografia catalana
Ortografia catalanaOrtografia catalana
Ortografia catalanatabolafi
 
Monosmia polismia-homonmia-paronmia
Monosmia polismia-homonmia-paronmiaMonosmia polismia-homonmia-paronmia
Monosmia polismia-homonmia-paronmiaelamo2
 
7 accents 1
7 accents 17 accents 1
7 accents 1spons5
 
Les categories-gramaticals-1233586146755560-2
Les categories-gramaticals-1233586146755560-2Les categories-gramaticals-1233586146755560-2
Les categories-gramaticals-1233586146755560-2Laiajq
 
Les categories gramaticals
Les categories gramaticalsLes categories gramaticals
Les categories gramaticalsamayans
 
ELS PISOS DE L'EDIFICI DE LES PARAULES
ELS PISOS DE L'EDIFICI DE LES PARAULESELS PISOS DE L'EDIFICI DE LES PARAULES
ELS PISOS DE L'EDIFICI DE LES PARAULESAlbi Gomez
 
LES PLANTES DE LES PARAULES
LES PLANTES DE LES PARAULESLES PLANTES DE LES PARAULES
LES PLANTES DE LES PARAULESalbigom
 
Les normes ortogràfiques
Les normes ortogràfiquesLes normes ortogràfiques
Les normes ortogràfiquesGiselaSolaRotes
 
Ortografia catalana
Ortografia catalanaOrtografia catalana
Ortografia catalanacamelero10
 
Cursacceleratdevalencia
CursacceleratdevalenciaCursacceleratdevalencia
Cursacceleratdevalenciafdocarrasco
 
Unitat 8: Va de gegants
Unitat 8: Va de gegantsUnitat 8: Va de gegants
Unitat 8: Va de gegantsJoseGM87
 
Valencià mitja
Valencià mitjaValencià mitja
Valencià mitjapepe5507
 

Similar a Sinonímia i antonímia (20)

LE05 Polisèmia i homonímia
LE05 Polisèmia i homonímiaLE05 Polisèmia i homonímia
LE05 Polisèmia i homonímia
 
Polisemia i homonimia_ n_min
Polisemia i  homonimia_ n_minPolisemia i  homonimia_ n_min
Polisemia i homonimia_ n_min
 
LE06 Semàntica. Sinonímia
LE06 Semàntica. SinonímiaLE06 Semàntica. Sinonímia
LE06 Semàntica. Sinonímia
 
Homonímia
HomonímiaHomonímia
Homonímia
 
Ortografia catalana
Ortografia catalanaOrtografia catalana
Ortografia catalana
 
Ortografia catalana
Ortografia catalanaOrtografia catalana
Ortografia catalana
 
Monosmia polismia-homonmia-paronmia
Monosmia polismia-homonmia-paronmiaMonosmia polismia-homonmia-paronmia
Monosmia polismia-homonmia-paronmia
 
7 accents 1
7 accents 17 accents 1
7 accents 1
 
Les categories-gramaticals-1233586146755560-2
Les categories-gramaticals-1233586146755560-2Les categories-gramaticals-1233586146755560-2
Les categories-gramaticals-1233586146755560-2
 
Les categories gramaticals
Les categories gramaticalsLes categories gramaticals
Les categories gramaticals
 
ELS PISOS DE L'EDIFICI DE LES PARAULES
ELS PISOS DE L'EDIFICI DE LES PARAULESELS PISOS DE L'EDIFICI DE LES PARAULES
ELS PISOS DE L'EDIFICI DE LES PARAULES
 
LES PLANTES DE LES PARAULES
LES PLANTES DE LES PARAULESLES PLANTES DE LES PARAULES
LES PLANTES DE LES PARAULES
 
Catala nivell c i d
Catala nivell c i dCatala nivell c i d
Catala nivell c i d
 
Les normes ortogràfiques
Les normes ortogràfiquesLes normes ortogràfiques
Les normes ortogràfiques
 
Ortografia catalana
Ortografia catalanaOrtografia catalana
Ortografia catalana
 
La sinonímia
La sinonímiaLa sinonímia
La sinonímia
 
Cursacceleratdevalencia
CursacceleratdevalenciaCursacceleratdevalencia
Cursacceleratdevalencia
 
Unitat 8: Va de gegants
Unitat 8: Va de gegantsUnitat 8: Va de gegants
Unitat 8: Va de gegants
 
Dossier nivell b
Dossier nivell bDossier nivell b
Dossier nivell b
 
Valencià mitja
Valencià mitjaValencià mitja
Valencià mitja
 

Más de Dolors Taulats

Más de Dolors Taulats (20)

L’oració subordinada adverbial
L’oració subordinada adverbialL’oració subordinada adverbial
L’oració subordinada adverbial
 
Adverbis i locucions adverbials
Adverbis i locucions adverbialsAdverbis i locucions adverbials
Adverbis i locucions adverbials
 
Llenguatges especialitzats i la terminologia
Llenguatges especialitzats i la terminologiaLlenguatges especialitzats i la terminologia
Llenguatges especialitzats i la terminologia
 
Conjuncions
ConjuncionsConjuncions
Conjuncions
 
L’oració substantiva
L’oració substantivaL’oració substantiva
L’oració substantiva
 
Tirant lo blanc
Tirant lo blancTirant lo blanc
Tirant lo blanc
 
Neologismes
NeologismesNeologismes
Neologismes
 
L’estilística iv
L’estilística ivL’estilística iv
L’estilística iv
 
Segle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaSegle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalana
 
Segle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaSegle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalana
 
L’estilística iii
L’estilística iiiL’estilística iii
L’estilística iii
 
Bernat metge
Bernat metgeBernat metge
Bernat metge
 
Usos de ser i estar
Usos de ser i estarUsos de ser i estar
Usos de ser i estar
 
Llengües en contacte
Llengües en contacteLlengües en contacte
Llengües en contacte
 
La composició
La composicióLa composició
La composició
 
Estilística ii
Estilística iiEstilística ii
Estilística ii
 
La varietat estàndard
La varietat estàndardLa varietat estàndard
La varietat estàndard
 
Perífrasis verbals
Perífrasis verbalsPerífrasis verbals
Perífrasis verbals
 
Paraules amb guionet
Paraules amb guionetParaules amb guionet
Paraules amb guionet
 
Verbs derivats
Verbs derivatsVerbs derivats
Verbs derivats
 

Sinonímia i antonímia

  • 2. Dos o més mots són sinònims quan tenen el mateix significat: parlar, conversar, enraonar, rallar, xerrar...
  • 3. La coincidència pot ser exacta (sinonímia total), o bé aproximada, amb diferències de matís (sinonímia parcial). Sempre, però, els sinònims pertanyen a la mateixa categoria.
  • 4. La sinonímia total o perfecta és rara, pràcticament només es dóna en els casos de sinonímia històrica (frare antigament volia dir el que vol dir ara germà) o dialectal (noi i al·lot). En aquest darrer cas es tracta de sinònims regionals, és a dir, paraules perfectament intercanviables quant al significat, però que no són usades amb la mateixa freqüència i en la mateixa època en tot el domini lingüístic:
  • 5. aixeta / grifó arena / sorra avui / hui barret / capell blat de les Índies / blat de moro / dacsa / panís brossat / mató calces / mitges calcetins / mitjons capvespre / horabaixa / tarda / vesprada diners / doblers / sous gat / moix got / tassó / vas escombra / granera torcaboques / tovalló
  • 6. Els sinònims més freqüents són els parcials. Es tracta de mots que només es poden intercanviar en alguns contextos, és a dir, que només són sinònims en alguna de les seves accepcions:
  • 7. ACLARIR / EXPLICAR Són sinònims quan aclarir s'usa en sentit figurat: Li he aclarit / explicat els dubtes. No ho són quan aclarir té el sentit de "fer menys espès": Haurem d'aclarir la salsa. (Aquí seria inadmissible usar explicar)
  • 8. SOFRIR / PATIR Són sinònims: En Bernat sofreix / pateix molt a causa de la seva malaltia. No ho són quan sofrir significa "saber suportar, tolerar" No el puc sofrir, en Bernat. (No podem dir patir)
  • 9. Una altra qüestió que s'ha de tenir en compte en parlar de sinònims és la dels registres, és a dir, l'ús dels mots adequat a la situació comunicativa. No tots els sinònims són igualment vàlids en totes les situacions.
  • 10. Per exemple: en el registre col·loquial, els mots xerrar i rallar han esdevingut sinònims de parlar. En registres més formals, però, convé usar parlar amb el sentit d'expressar-se mitjançant el llenguatge, i fer servir xerrar i rallar amb el sentit de parlar amb excés i sense substància.
  • 11. En el quadre següent hi ha sèries de sinònims classificats segons l'adequació a situacions amb nivells de formalitat diferents:
  • 12. NEUTRE o FORMAL / INFORMAL cap, testa, crisma / closca morir, expirar, perir, retre l'ànima / anar-se'n al calaix, petar, dinyar-la bufetada, cop / galtada, bufa, castanya, galeta, mastegot presó, presidi / garjola pare, progenitor / papa, papà robar, apropiar-se, desposseir, furtar, sostreure, usurpar / afaitar, arrambar, deixar sense ni un clau, pelar, pispar ignorant, analfabet, illetrat, inculte
  • 13. Quan el significat d'un mot inclou el significat d'un altre o de diversos mots diferents, l'anomenem hiperònim. Els mots que estan inclosos semànticament en un hiperònim s'anomenen hipònims:
  • 14. HIPERÒNIMS HIPÒNIMS metall coure, mercuri, or, plom, zinc... beguda aigua, cervesa, licor, llet, suc, te..
  • 15. Atenció!: cal parar esment en una sèrie de parelles de mots que, de vegades, per interferència d'una altra llengua, s'usen com a sinònims i no ho són, és a dir, que tenen significats diferents (donem el significat del mot que sol usar-se incorrectament):
  • 16. espelma / vela (part d'un vaixell) agafar / collir (arrencar d'una planta; arreplegar del sòl) greix / grassa (adjectiu femení: que conté greix) esport / deport (recreació, esbarjo) tastar / provar (assajar, intentar; demostrar) donar suport / recolzar (una cosa, descansar sobre un suport) escorcollar / registrar (escriure en un registre) eixugar / assecar (fer perdre a un cos la humitat que naturalment conté) compondre / composar (imposar) prendre / llevar (separar, treure) adreça / direcció (acció de dirigir; recta segons la qual es mou un cos) ciutat vella / casc antic (peça que cobreix i defensa el cap i que no és recent)
  • 18. Són antònims els mots que tenen significats contraris o oposats:
  • 19. dia / nit abans / després fosc / clar obrir / tancar
  • 20. Com els sinònims, els antònims són mots que pertanyen a la mateixa categoria (fosc no pot considerar-se antònim d'aclarir).
  • 21. A més, tenen altres coses en comú (tant dia com nit són parts de l'interval entre una sortida del sol i la següent; tant obrir com tancar són verbs que impliquen moviment; etc.).
  • 22. Quan l'afirmació d'un dels mots implica la negació de l'altre, els antònims són complementaris: viu / mort mascle / femella
  • 23. I quan l'afirmació d'un dels mots implica l'afirmació de l'altre, els antònims són inversos: comprar / vendre matar / morir donar / rebre
  • 24. Els mots polisèmics, com que tenen més d'un significat, també poden tenir més d'un antònim. Per tant, una mateixa paraula pot tenir antònims diferents segons el context:
  • 25. llenya verda / llenya seca fruita verda / fruita madura acudit verd / acudit cast semàfor en verd / semàfor en vermell clima fred / clima càlid cafè fred / cafè calent temperament fred / temperament apassionat El tren sortia d'Inca. / El tren arribava a Inca. Quan el sol sortia. / Quan el sol es ponia. Aquell individu sortia de l'edifici. / Aquell individu entrava a l'edifici.