1. TEMA 3.- LIBERALISME ITEMA 3.- LIBERALISME I
NACIONALISMENACIONALISME
(1789-1871)(1789-1871)
Història del Món ContemporaniHistòria del Món Contemporani
1r de Batxillerat1r de Batxillerat
2. TEMA 3.- LIBERALISME I NACIONALISMETEMA 3.- LIBERALISME I NACIONALISME
(1789-1871).(1789-1871).
1.- La Revolució Francesa. L'etapa liberal burgesa (1789-92).1.- La Revolució Francesa. L'etapa liberal burgesa (1789-92).
2.- Com van convertir-se els súbdits del rei en ciutadans amb drets?2.- Com van convertir-se els súbdits del rei en ciutadans amb drets?
3.- La radicalització. L'etapa republicana (1792-1799).3.- La radicalització. L'etapa republicana (1792-1799).
4.- Napoleó Bonaparte (1799-1814).4.- Napoleó Bonaparte (1799-1814).
5.- Europa, entre l'ordre i la llibertat (1815-1830) (Restauració).5.- Europa, entre l'ordre i la llibertat (1815-1830) (Restauració).
6.- La revolució del 1848: “la primaveral dels pobles”.6.- La revolució del 1848: “la primaveral dels pobles”.
7.- Les unificacions d'Itàlia i Alemanya.7.- Les unificacions d'Itàlia i Alemanya.
8.- Com es van aconseguir els drets polítics i socials que van posar fi8.- Com es van aconseguir els drets polítics i socials que van posar fi
a l'Antic Règim a Europa?a l'Antic Règim a Europa?
3. 1.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA. L'ETAPA1.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA. L'ETAPA
LIBERAL BURGESA (1789-1792)LIBERAL BURGESA (1789-1792)
1.0.- Introducció: gran
importància
Política: de l’absolutisme al liberalisme.
Social: de súbdits a ciutadans.
Cultural: noves formes de pensar.
Influència en tot el món.
1.1.- Causes de la Revolució Francesa.
1.2.- La convocatòria d’Estats Generals.
La ruptura revolucionària burgesa de juliol del 1789.
1.3.- L’Assemblea Nacional Constituent (1789-91).
1.4.- La monarquia constitucional: liberalisme moderat (1791-92).
4. 1.1.-1.1.- Causes de la R.F. (I): econòmiquesCauses de la R.F. (I): econòmiques..
Pobresa del camperolat i les
classes populars urbanes
+ Males collites i
pujada del preu del pa
= La revolució com a única
eixida per canviar-ho tot
Burgesia
enriquida +
Els privilegiats li neguen a la burgesia
el poder polític i els privilegis =
Sols una revolució li pot donar el
poder polític i social
Successió de males collites Manca de blat
(crisi de subsistència)
Forta pujada
del pa
Fam
El rei permet l’entrada de
teixits anglesos a canvi de
préstecs (1786)
Els artesans francesos
no poden competir
Culpen
al rei
Participaran
a la R.F.
5. 1.1.-1.1.- Causes de la R.F. (II): socialsCauses de la R.F. (II): socials..
Diferències legals entre privilegiats i no privilegiats: els no privilegiats mantenen als
privilegiats amb les seues rendes (camperols) i paguen impostos.
La burgesia s’enriqueix, però continua sent no privilegiada i no pot accedir al poder
polític, malgrat tindre el poder econòmic.
Presa de consciència per part dels no
privilegiats de la seua injusta situació
Demanda
de canvis
Els privilegiats
es neguen
Revolució
6. 1.1.-1.1.- Causes de la R.F. (III): polítiquesCauses de la R.F. (III): polítiques..
Mala administració i pèssima recaptació
d’impostos (corrupció i mala organització)
Molts dels diners recaptats no
arriben al govern del rei
Monarquia absoluta que no vol deixar ni compartir
el poder davant la demanda de canvis (Lluís XVI)
Convocatòria de Corts estamentals per part de
Lluís XVI per intentar parar la crisi
Es vota per
estament
Protestes del
Tercer Estat
7. 1.1.-1.1.- Causes de la R.F. (IV): ideològiquesCauses de la R.F. (IV): ideològiques..
Crítiques dels il·lustrats
a l’absolutisme, demanant:
Igualtat legal
Declaració de Drets
Fi dels privilegis i
la societat estamental
Divisió de poders
Fi de la monarquia
absoluta
Les idees il·lustrades de llibertat, igualtat, fraternitat, felicitat, govern representatiu,...
es difonen per tota França en vespres de la Revolució
Influència de la Independència dels EUA
Declaració de Drets
(igualtat legal)
Model liberal de
Constitució
8. 1.1.-1.1.- Causes de la R.F (V): financeresCauses de la R.F (V): financeres..
PRESSUPOST DE FRANÇA EN 1788. EN LLIURES.
DESPESES INGRESSOS
Despeses civils 145.802.388 Impostos directes 157.583.461
Despeses militars 165.510.050 Impostos indirectes 207.963.427
Pagament del deute 310.426.744 Resta d’ingressos 137.999.161
Total 621.739.182 Total 503.546.049
DÈFICIT PÚBLIC 118.193.133
Excessives despeses (ajuda en la guerra als independentistes americans)
Bancarrota de la Hisenda Reial
Lluís XVI es veu obligat a convocar Corts (Estats Generals) per aconseguir diners
9. 1.2.-1.2.- La convocatòria d’Estats GeneralsLa convocatòria d’Estats Generals..
Males collites
de blat
Misèria i fam
dels camperols
Dificultats per pagar
rendes i impostos
Els camperols demanen
la fi del feudalisme
i la propietat
plena de les terres
Pujada del
preu del pa
+
Competència del
tèxtil anglès
=
Protestes d’artesans
i classes populars
a les ciutats
Bancarrota de la Hisenda (1787)
El rei demana als privilegiats
que paguen impostos
Els privilegiats es neguen
Lluís XVI convoca Estats Generals
El Tercer Estat
no accepta el
vot per estament
S’elaboren quaderns de queixes: atacs
als privilegiats i demandes d’igualtat
legal i sobirania popular.
10. La ruptura revolucionària burgesa de juliolLa ruptura revolucionària burgesa de juliol
del 1789del 1789..
S’obrin els Estats
Generals (maig 1789)
El Tercer Estat demana
el vot per persona
Els privilegiats i el
rei es neguen
El Tercer Estat s’atorga la representativitat de la
Nació i es constitueix en Assemblea Nacional
El poble recolza els seus diputats
Presa de la
Bastilla
(14-VII-1789)
Violència contra els
senyors: GRAN POR
Exili de la noblesa
Ruptura amb l’absolutisme i l’Antic Règim
11. 1.3.-1.3.- L’Assemblea Nacional ConstituentL’Assemblea Nacional Constituent
(1789-91)(1789-91).
PRINCIPALS LLEIS DE
L’ASSEMBLEA NACIONAL
Decret d’abolició del feudalisme
Declaració de Drets de
l’Home i el Ciutadà
Llibertat i
igualtat legal
Constitució Civil
del clergat
Separació
església-Estat
Constitució del 1791
Monarquia constitucional
Divisió de poders
Sufragi censatari
Drets i llibertats individuals
Impostos universals
Llibertat econòmica i mercat nacional
Desamortització dels béns eclesiàstics
Art. 1.- L’Assemblea Nacional suprimeix sencerament el
règim feudal i decreta que els drets i deures, tant feudals
com censals, els que els refereixen a la mà morta real o
personal i a la servitud personal i aquells que les represen-
ten, són abolits sense indemnització, i la resta declarats
redimibles, i que el preu i la forma de redempció seran
fixats per l’Assemblea Nacional.
Art. 4.- Totes les justícies senyorials són suprimides sense
indemnització.
Art. 5.- Els delmes de qualsevol tipus i els censos a què
donaren lloc baix qualsevol denominació amb què siguen
coneguts i percebuts (...) seran abolits.
Art. 7.- La venalitat dels oficis de la judicatura i de la
municipalitat queden suprimits des d’aquest instant. La
justícia serà gratuïta.
Art. 11.- Tots els ciutadans, sense distinció de naixement,
poden ser admesos a totes les dignitats i treballs eclesiàs-
tics, civils o militars.
Art. 12.- En el futur no seran enviats a la Cort de Roma, a
la vicedelegació d’Avinyó, ni a la nunciatura de Llucerna,
cap diner per annates o per qualsevol altra causa que siga.
Decret d’abolició del règim feudal (4 d’agost del 1789).
12. 1.4.-1.4.- La monarquia constitucional:La monarquia constitucional:
liberalisme moderat (1791-92)liberalisme moderat (1791-92)..
LA CONTRAREVOLUCIÓ
És l’intent dels privilegiats de derrotar als
revolucionaris per la força i tornar a l’Antic Règim.
Els nobles exiliats busquen ajuda exterior per
envair França i acabar amb la Revolució.
El rei intenta fugir a Àustria i posar-se al front dels
contrarevolucionaris, però és capturat a Varennes.
L’Assemblea pren mesures:
Confisca els béns dels nobles exiliats
Declara la guerra a Àustria (i Prússia)
Radicalització social dels més pobres:
Els camperols demanen la propietat
de les terres i deixar de pagar rendes.
Les masses urbanes reclamen
Democràcia i República.
Fi de la unitat revolucionària: els burgesos
volen frenar la revolució i els pobres anar
més enllà (igualtat, democràcia i república).
13. 2.- COM ES VAN CONVERTIR ELS SÚBDITS DEL2.- COM ES VAN CONVERTIR ELS SÚBDITS DEL
REI EN CIUTADANS AMB DRETS?REI EN CIUTADANS AMB DRETS?
Pel llibre (pp. 48 i 49):
Feu les activitats 1, 2, 3, 4 i 8.
14. 3.-3.- La radicalització. L'etapa republicanaLa radicalització. L'etapa republicana
(1792-99)(1792-99)..
Insurrecció popular de juny-agost de 1792
El poble assalta les Tulleries
Abolició de la monarquia → República
Convocatòria d’eleccions per sufragi uni-
versal masculí a la Convenció Nacional
15. 3.1.-3.1.- La Convenció Nacional: una RepúblicaLa Convenció Nacional: una República
democràtica (1792-95) (I)democràtica (1792-95) (I)..
Els partits polítics de la Convenció:
Girondins: republicans moderats de la
burgesia liberal (Brissot, Mirabeau)
Jacobins: republicans radicals populars
(Danton, Robespierre, Marat)
La Plana: entre els dos grups anteriors
Els problemes
de la Convenció
Guerra
exterior
Perill de
contrarevolució
Revolta
popular
La Convenció derivarà en una dictadura
dels diferents governs.
16. 3.2.-3.2.- La Convenció Nacional (1792-95) (II):La Convenció Nacional (1792-95) (II):
la Convenció girondina (set. 92 – juny 93)la Convenció girondina (set. 92 – juny 93)..
Execució de Lluís XVI La guerra s’amplia contra totes les potències europees
Problemes en
la guerra
Guerra civil interna (La Vendée):
absolutistes vs. revolucionaris.
Radicalització popular
(sans-culottes)+ +
Caiguda dels girondins,
substituïts i executats pels
jacobins.
=
17. 3.3.-3.3.- La Convenció Nacional (1792-95) (III):La Convenció Nacional (1792-95) (III):
la Convenció jacobina (juny 93 – juliol 94)la Convenció jacobina (juny 93 – juliol 94)..
Detenció i execució de monàrquics,
contrarevolucionaris i líders girondins
Radicalització popular
(influència dels sans-culottes)
Constitució del 1793: sobirania popular, democràcia social i sufragi universal directe
Establiment d’un Comitè de Salut Pública per jutjar i executar
a tots els considerats com a enemics de la Revolució
EL TERROR
“Si el resort del govern popular en la pau és la virtut, el resort
del govern popular en la guerra és la revolució: és a la vegada
la virtut i el terror; la virtut, sense la qual el terror és funest;
el terror, sense el qual la virtut és impotent. El terror no és
altra cosa que la justícia ràpida, severa i inflexible; és, doncs,
una expressió de la virtut; és menys un principi particular que
una conseqüència del principi general de la democràcia apli-
cada a les més urgents necessitats de la Pàtria. (...) El govern
de la Revolució és el despotisme de la llibertat en la lluita
contra la tirania.”
Discurs de Robespierre en nom del Comitè de Salut Pública
a París el 18 de plujós de l’any II (5-II-1794).
“S’ordena arrestar a aquells que per la seua conducta o les
seues relacions o els seus propòsits o els seus escrits s’hagen
mostrat partidaris de la tirania o del federalisme, i enemics de
la llibertat (...) i també als familiars dels emigrats, els funcio-
naris públics suspesos o destituïts per la Convenció Nacional
o els seus comissaris, i aquells a qui se’ls haja denegat el
certificat de civisme”
Llei de Sospitosos del 17 de setembre del 1793.
Victòries militars importants: els exèrcits
estrangers són expulsats i s’ocupa Bèlgica.
Reformes socials: repartiment de terres entre
camperols, preus màxims, educació gratuïta,...
LLEI DE MÀXIMUM
“Art. 1.- Els productes (...) de primera necessitat i dels quals
s’ha cregut necessari fixar un preu són: la carn fresca, la
mantega, el peix salat, el pa, la cervesa, els ciris, el sucre,
l’oli, el vi, la sal, el ferro.
Art. 4.- Qualsevol persona que en compre o en venga (...) a un
preu més alt del que està fixat haurà de pagar una multa del
doble del valor fixar i serà inscrit a la llista de persones sospi-
toses i tractat com a tal (contrarevolucionari).”
Govern revolucionari dels jacobins (1793)
Política de descristianització: execució de
refractaris, religió de la raó, nou calendari,...
Descontent de
la burgesia
Dictadura
del Terror
Malestar dels
sans-culottes
Colp d’estat dels girondins i la Plana, execució
dels jacobins i tornada a una revolució burgesa.
18. 3.4.-3.4.- La Convenció Nacional (1792-95) (IV):La Convenció Nacional (1792-95) (IV):
la Convenció termidoriana (juliol 94 – set. 95)la Convenció termidoriana (juliol 94 – set. 95)..
Amb el colp d’estat de Termidor la burgesia moderada torna al poder: fi revolució popular
Anul·len les mesures socials dels jacobins i executen els seus líders
Reprimeixen per la força les protestes del poble (jacobins i sans-culottes).
Constitució del 1795
És una constitució burgesa (moderada)
Sufragi censatari
El poder executiu recau en un
Directori de cinc membres
El poder legislatiu el
comparteixen dues cambres
“Hem de ser governats pels millors: els millors són els més ins-
truïts, els més interessats en el manteniment de les lleis; ara
bé, amb moltes excepcions, no trobareu homes d’aquest tipus
més que entre aquells que, tenint una propietat, estan apegats
al país en què es troben, a les lleis que la protegeixen, a la
tranquil·litat que la conserva, i que deuen a eixa propietat i al
benestar que proporciona l’educació que els ha fet aptes per
discutir amb sagacitat i justícia els avantatges i els inconve-
nients de les lleis que determinen el destí de la seua pàtria.
L’home sense propietats, pel contrari, necessita un constant
esforç de virtut per interessar-se per un ordre que no li conser-
va res i per oposar-se als moviments que li ofereixen algunes
esperances.
(...) Un país governat pels propietaris està dins de l’ordre so-
cial; un país en què governen els no propietaris està en un es-
tat salvatge”
Discurs del diputat Boissy d’Anglas en la discussió del projec-
te de constitució (París, 1795).
19. 3.4.-3.4.- El Directori o República burgesaEl Directori o República burgesa
(1795-99)(1795-99)..
Govern autoritari de la burgesia conservadora
Reprimeixen per la força les
protestes de l’oposició
Monàrquics absolutistes (exterior)
Radicals revolucionaris (interior):
revolta “comunista” de Babeuf.
L’exèrcit té cada vegada més poder
Colp d’estat del 18 de Brumari de
l’any VIII: Napoleó pren el poder
20. 4.-4.- NAPOLEÓ BONAPARTE (1799-NAPOLEÓ BONAPARTE (1799-
1815)1815)..Govern personalista i autoritari de Napoleó, amb una ideologia
burgesa moderada i un Estat sòlid i centralitzat
Dos períodes
Consolat (1799-1804)
Imperi (1804-1815)
Va restringir les llibertats públiques però va mantenir l'abolició del feudalisme, el dret
a la propietat privada i la igualtat civil
Reforma l’administració, promulga un Codi Civil,
i un Penal i desenvolupa el sistema educatiu.
Estén la R.F. per tota Europa amb les seus victòries militars:
Atorga Constitucions als territoris conquistats.
A partir de 1812 comencen les derrotes
militars a Rússia i Espanya.
La derrota a Waterloo i el Congrés
de Viena (1815) suposen la fi de la
R. F.: Restauració absolutista.
Fi de la sobirania nacional
22. CONSEQÜÈNCIES DE LA R.F.CONSEQÜÈNCIES DE LA R.F.
Igualtat legal Pas d’una societat estamental a una societat de classes
Els homes passen de ser súbdits a ser ciutadansLlibertat
Triomfen idees liberals bàsiques: sobirania nacional i sistema representatiu (sufragi).
Laboratori dels sistemes polítics posteriors: monarquia constitucional,
república burgesa, república democràtica i social, autoritarisme personal.
És el germen de totes les ideologies contemporànies:
liberalisme, democràcia, republicanisme i socialisme.
Serà el model de revolució política per a totes les revolucions posteriors
Els límits
dels canvis
Es deixa fora dels avanços polítics i socials a les dones
Continuen les diferències, ara per raons econòmiques:
la burgesia és la nova classe dominant
Acabarà triomfant el sufragi censatari: la burgesia al poder
La Restauració acabarà amb la Revolució, però no amb les
seues idees, que triomfaran al llarg del segle XIX
23. 5.- EUROPA ENTRE L'ORDRE I LA5.- EUROPA ENTRE L'ORDRE I LA
LLIBERTAT (1815-1830).LLIBERTAT (1815-1830).
5.1. La Restauració a Europa: suposa la5.1. La Restauració a Europa: suposa la
tornada a l’absolutisme anterior a la R.F.tornada a l’absolutisme anterior a la R.F.
5.2.- Liberalisme i nacionalisme5.2.- Liberalisme i nacionalisme
5.3.- Les aspiracions de llibertat (1820-5.3.- Les aspiracions de llibertat (1820-
1830)1830)
24. 5.1. La Restauració a Europa5.1. La Restauració a Europa: el Congrés: el Congrés
de Viena (1814-15).de Viena (1814-15).
Congrés de Viena (1815)
Es restaura l’absolutisme, amb algunes concessions a
la burgesia per evitar noves revolucions.
Defensen el legitimisme monàrquic i l’absolutisme
Monarquia absoluta a França: Lluís XVIII i
Carles X governen amb una Carta Atorgada
Es restaura l’absolutisme a Rússia,
Àustria i Espanya.
Monarquia parlamentària a Gran Bretanya
25. El Congrés de Viena i el sistema Metternich imposen un nou equilibri territorial:
remodelen les fronteres europees per a evitar l’hegemonia d’un país sobre els altres.
Dret d'intervenció d'un exèrcit de la Santa Aliança
(Prússia, Rússia i Àustria) com a garantia
Nous principis de
política internacional
La celebració de congressos com a mitjà
per solucionar els problemes
5.1. La Restauració a Europa5.1. La Restauració a Europa: el Congrés: el Congrés
de Viena (1814-15).de Viena (1814-15).
26. 5.1. La Restauració a Europa5.1. La Restauració a Europa: el Congrés: el Congrés
de Viena (1814-15).de Viena (1814-15).
27. 5.2.- Liberalisme i nacionalisme5.2.- Liberalisme i nacionalisme
La Revolució Francesa i les guerres napoleòniquesLa Revolució Francesa i les guerres napoleòniques
havien difós per Europa elshavien difós per Europa els principis del liberalismeprincipis del liberalisme::
- Llibertats individuals- Llibertats individuals
- Liberalisme polític: sistema parlamentari amb- Liberalisme polític: sistema parlamentari amb
sobirania nacional i separació de poderssobirania nacional i separació de poders
- Existència d'una Constitució com a base legal- Existència d'una Constitució com a base legal
ElEl principi de sobirania nacionalprincipi de sobirania nacional va associar elva associar el
liberalisme a la defensa de la creació d'estatsliberalisme a la defensa de la creació d'estats
nacionals, sobre tot entre els que estaven sotmesos.nacionals, sobre tot entre els que estaven sotmesos.
Amb el Congrés de Viena i la Restauració
es torna a l'absolutisme
Onades revolucionàries en defensa
d'aquests principis
28. 5.2.-5.2.- El liberalismeEl liberalisme..
Definició de liberalisme
Bases del liberalisme polític: llibertat individual, igualtat legal,
propietat privada, separació de poders i sobirania nacional (sufragi)
La Constitució com a norma fonamental
Diferències entre:
Liberals moderats:
sobirania nacional,
sufragi censatari,
poques llibertats,
manca de reformes
socials,...
Liberals democràtics:
sobirania popular,
sufragi universal,
més llibertats,
reformes socials,...
Les classes populars abandonen el liberalisme
quan la burgesia arriba al poder i les seues
condicions de vida no milloren → socialisme
i anarquisme
29. 5.3.- Les aspiracions de llibertat (1820-1830).5.3.- Les aspiracions de llibertat (1820-1830).
Els liberals s’organitzen clandestinament per organitzar revolucions i acabar amb l’absolutisme
Tres onades revolucionàries: 1820-24, 1829-39 i 1848
L’onada revolucionària
de 1820-24
Triomfen a Amèrica Llatina definitivament (independència)
Triomfen temporalment a Espanya,
Portugal, Nàpols i Piemont
Intervenció de la
Santa Aliança
Comença la guerra
d’Independència grega Dura repressió
L’onada revolucionària
de 1829-39
Triomfa en:
França: revolució de 1830 i monarquia
constitucional de Lluis Felip d’Orleans
Grècia i Bèlgica: independència
Espanya: liberalisme
Fracassa en Polònia, Àustria i els estats alemanys i italians
Triomf del liberalisme moderat burgès (Constitució del 91 com a referent) a l'Europa
occidental: sufragi censatari, llibertats restringides, reformes polítiques insuficient
i govern de l’alta burgesia
31. ACTIVITATS
1. Defineix Revolució Francesa i Restauració
2. Escriu les característiques del liberalisme i relaciona-les
amb el periode històric de la fi de la Revolució Francesa i la
Restauració.
3. Quins eren els objectius de les onades revolucionàries del
1820 i del 1830 i digues quins resultats van tindre.
32. 6.-6.- LA REVOLUCIÓ DEL 1848: “LALA REVOLUCIÓ DEL 1848: “LA
PRIMAVERA DELS POBLES”PRIMAVERA DELS POBLES”..
CAUSES
Males condicions de vida
d’artesans i obrers
Crisis de
subsistència
Revoltes i
motins
+ =
Insuficiència de les reformes burgeses posteriors a 1830
Repressió dels moviments socials
per part dels governs burgesos
Augment de la classe obrera
i les seues protestes
DUES ZONES
Europa Oriental: aconsegueixen l’abolició
del feudalisme (excepte a Rússia).
Europa Occidental: noves idees democrà-
tiques, nacionalistes i moviment obrer.
Les noves idees democràtiques tenen com a
referent la Constitució del 1793: sobirania po-
pular, igualtat social i sufragi universal masc.
Inicis del nacionalisme als estats alemanys i
italians i a les nacions de l’Imperi Austríac
33. LA REVOLUCIÓ DEL 1848 A FRANÇA
Triomfa la revolució de febrer de la
xicoteta burgesia i les classes populars
República, democràcia i reformes polí-
tiques i socials (Tallers Nacionals).
Nou govern moderat:
Revolució popular de
juny (fracàs)
Duríssima repressió i
govern liberal moderat
Segon Imperi, amb
Napoleó III (1851)
AMPLA DIFUSIÓ
Als Estats Italians (Toscana, Roma,
Nàpols i Piemont)
A l'imperi Austríac
A Prússia
6.1.-6.1.- La revolució liberal i democràticaLa revolució liberal i democràtica..
BALANÇ A FRANÇA
Les revolucions fracassen en part, però
perduraran les seues idees: democràcia,
nacionalisme i moviment obrer
La xicoteta burgesia i els camperols propietaris
abandonen als obrers i no s’uniran més a ells
El proletariat adquireix consciència de classe i
s’organitza de manera autònoma
Fugida de Lluís
Felip
D'Orleans
34. 6.1.-6.1.- 1848: La revolució liberal i democràtica1848: La revolució liberal i democràtica
Comparació de les revolucions de 1830 i 1848
35. 6.1.-6.1.- 1848: La revolució liberal i democràtica1848: La revolució liberal i democràtica
36. 6.2.- El despertar de les nacions.6.2.- El despertar de les nacions.
Dues definicions
de nació
França: la nació com un conjunt de ciutadans units per la voluntat
de viure en comú i regir-se per les mateixes lleis i institucions
Alemanya: la nació com una ànima espiritual, immutable i eterna
que es manifesta en una llengua i una cultura i va més
enllà del desig individual o la voluntat dels ciutadans.
Tres situacions
diferents
Coincideixen les fronteres de l’Estat amb les nacions: Portugal, Holanda.
Estats formats per diverses nacions: França, G.B., Espanya, Àustria.
Nacions repartides per diferents estats Alemanya i Itàlia
Revolució
del 1848
Emergència dels nacionalismes i “primavera dels pobles”
37. 6.2.- El despertar de les nacions: els6.2.- El despertar de les nacions: els
primers moviments nacionalistes (1820-30).primers moviments nacionalistes (1820-30).
Grècia s’independitza de l’Imperi Turc i Bèlgica del regne dels Països Baixos (1830).
40. 6.2.- El despertar de les nacions:6.2.- El despertar de les nacions: La
“primavera dels pobles”..
Revolucions del 1848: unió del nacionalisme amb el liberalisme i els primers demòcrates
Triomfa la insurrecció
a Viena
Abolició de l’Antic Règim
Nou imperi liberal amb dos Estats: Àustria i Hongria
Constitució
Model liberal amb sufragi censatari
Intents revolucionaris nacionalistes a:
- Imperi Austríac: Praga (txecs), Croàcia, Llombardia i Venècia (República)
- Imperi Rus: Polònia
Hongria proclama la independència
i entra en guerra amb Àustria
Una monarquia amb dos Estats:
Àustria i Hongria
41. 6.3.- Fracàs i pervivència dels ideals del6.3.- Fracàs i pervivència dels ideals del
1848.1848.
Revolucions del 1848: la majoria van ser sufocades pels imperis austríac i rus
A França, després de la repressió del juny de 1848, la burgesia va fer costat al govern
autoritari de Lluís Napoleó Bonaparte, que l'any 1851 va proclamar el Segon Imperi
Les revolucions de 1848
van donar origen a
Unificacions nacionals (Itàlia i Alemanya)
Reformes liberals a l'Europa oriental
Evolució del liberalisme cap a la democràcia
Verdi: Nabuco - Va, Pensiero - https://www.youtube.com/watch?v=snvHpFRO0hA
42. 7.- Unificacions d’Itàlia i Alemanya: Itàlia.7.- Unificacions d’Itàlia i Alemanya: Itàlia.
Estava dividida en multitud d’Estats, amb domini d’Àustria al nord
i el Regne de les dues Sicílies al sud
L’intent liberal democràtic d’unificació de Mazzini
fracassa (1848-49), però no al Piemont, on
s’instaura una monarquia liberal constitucional
Les campanyes militars des de 1859
de Cavour al nord i Garibaldi al sud,
aconseguint la unificació (1860-61)
La unificació es completa amb la conquesta dels
Estats Pontificis en 1870 (Roma com a capital)
Problemes
Hostilitat del Papa i part dels catòlics
Contrast entre el nord i el sud del país
Caràcter incomplet: Ístria i Trento
pertanyen a Àustria
43. 7.-7.- La unificació d’AlemanyaLa unificació d’Alemanya..
Antecedents i intents
d’unificació anteriors
La Confederació Germànica (1815)
La Unió Duanera o Zollverein (1834)
El fracassat intent d’unificació del 1848:
Prússia i Àustria desconfien l’una de l’altra
La unificació es farà des de dalt, dirigida per Prússia (Bismarck) i deixant fora a Àustria
Estratègia militar, amb tres fases:
Victòria contra Dinamarca (1864):
conquesta de Schleswig i Holstein
Victòria contra Àustria (1866)
Victòria a la guerra francoprussiana
(1870-71), arribant fins a París
Proclamació de la unificació alemanya i el
II Reich a París, amb Guillem II com a
emperador i Bismarck com a canceller
Una Alemanya confederal, conservadora i
militarista, amb Prússia al front i sense Àustria
