1. CONEIXEMENT I MÈTODE
Unitat 1:
El coneixement i els
seus problemes
Mòdul 1:
“El coneixement: els
problemes i els autors”
Ramón Alcoberro

2. Hi ha coneixements vertaders?
Segons la teoria del coneixement, podem
fonamentar que un coneixement és vertader segons
les teories conegudes fins ara i els seus mètodes.
A continuació presento, segons els posicionaments
proposats al Debat 1 de la Unitat 1 alguns dels
coneixements que considerem vertaders, els
arguments que ho justifiquen, i les teories que ho
fonamenten.

3. Teories, autors i
arguments sobre el
coneixement
●
●
●
Escepticisme: No hi ha una veritat absoluta, per tant,
sempre podem buscar un concepte de coneixement nou
per substituir-ne un altre.
Autors que ho defensen: Montaigne, Sext Empíric.
Posicionament: No crec res del que veig, ni del que sento,
ni del que em diuen.
Aquesta és la posició més proposada al debat.
Exemple: Actualment, un posicionament escèptic seria
dubtar de la gestió política del moment.

4. Teories, autors i arguments sobre el
coneixement
●
Relativisme: Hi ha tantes veritats com societats o comunitats
específiques han reflexionat en la mateixa.
Autors que ho defensen: Protàgores, “l'home és la mesura de
totes les coses”.
● Posicionament: Faig de la meva percepció de la realitat una
veritat, però entenc que no és l'única veritat.
●
També podem parlar d'un relativisme subjectiu individual, moral,
històric, polític, etc. En aquests casos la veritat relativa no serà
reconeguda com a concepte vertader universal.
Exemple: La pràctica de l'ablació. La sensació de fred o calor. El
dret a la vida com a dret universal, i en contraposició la pena de
mort vigent en algunes societats o comunitats.

5. Teories, autors i arguments sobre el
coneixement
●
Dogmatisme: Afirma que l'home està capacitat o pot aconseguir un
coneixement vertader i absolut de la veritat a través de la raó del
subjecte.
De fet el fonamentisme, el coherentisme, l'inductivisme anirien molt
lligats a aquesta idea.
●
●
Autors que ho defensen: René Descartes, “cogito, ergo sum”.
Posicionament: Coneixement indubtable de mi mateix com a quelcom
pensant. Seguir uns dogmes com a veritat absoluta. Principi innegable
d'una ciència.
Exemple: Els coneixements no depenen dels sentits. L'existència de
quelcom. Idees innates. Sentit comú. 2+2=4. Plou i fa sol. La grafia de les
lletres. La terra és rodona.
●
En contraposició, el criticisme de Kant sempre va sostenir com
incognoscibles els fonaments últims de la realitat declarant que el
progrés humà és possible des de la crítica a la raó i a l'experiència que
defensa l'empirisme.

6. Teories, autors i arguments sobre el
coneixement
Empirisme: L'experència és la font i el límit del coneixement. Un
coneixement vertader és el que es basa en l'experiència.
● Autors que ho defensen: John Locke, David Hume.
●
●
Posicionaments: Els coneixements que provenen del mateix cos o
de la ment i que podem experimentar. Estímuls físics que captem
diàriament de manera automàtica. Fets experimentals.
Exemple: Tenir gana, poma que cau de l'arbre, tot allò que
m'envolta i és tangible. Els coneixements adquirits per
l'aprenentatge. Evidències psicològiques. L'any 1969 l'home va
trepitjar la Lluna. La teoria de la gravitació.

7. Pensament objectiu i pensament
subjectiu
El pensament objectiu: Volem dir que un
objectiu
pensament és objectiu quan va dirigit
explícitament a l'objecte. Aquest pensament
es pot aplicar a qualsevol coneixement
independentment del subjecte.
El pensament subjectiu: Volem dir que un
subjectiu
pensament és subjectiu quan neix del
conscient i és dirigit cap a ell amb la finalitat
de conèixer l'objecte.

8. Realització
Grau Humanitats
3er. semestre
Coneixement i mètode Aula 2
Consultora: Anna Sarsanedas
Realitzat per: Felicitat Cano

9. Realització
Grau Humanitats
3er. semestre
Coneixement i mètode Aula 2
Consultora: Anna Sarsanedas
Realitzat per: Felicitat Cano