Conte del Patufet

1. En Patufet
Anastasia
Urbaez F.

2. • Una vegada hi
havia un pare i
una mare que
tenien un fill tan
menudet que
resultava difícil
de veure, per
això li deien ‘’ en
Patufet ‘’.

3. • La seva mare patia
sempre que sortia al
carrer perquè no el
trepitgessin, però ell
deia que quan no el
veiessin, el sentirien
perquè sempre
cantaria una cançó .

4. • Un dia la mare el va fer anar a
buscar safrà i no va parar de
cantar en tot el camí.

5. Va entrar a la botiga, però el botiguer no el veia.
Es va posar a cantar i llavors l’home va veure un
dineret que es bellugava.

6. -Què passa aqui?
No veig
a ningú?

7. En Patufet va dir
-Vull 20 céntims de safrà.
El botiguer li va donar una paperineta de
safrà.

8. • En Patufet
és va anar
tant content
cap a casa
amb el
safrà.

9. • En Patufet una
altra vagada va
cantar la cançó
per que axí la
gent no el
trapitxés.

10. • Quan en Patufet va
arribar a casa la seva
mare li va dir:
• -Estic molt contenta ,
vols anar a portar-li el
dinar al pare?
• En Patufet va dir:
• -Clar , sí que vull.

11. A mig camí va començar a ploure molt fort i
per no mullar-se és va aturar amagar-se a la
vora d’un hort i s’amaga sota un col.

12. Va venir el bou i és va menjar la col ,
amb el Patufet i el cistell del dinar del
seu pare.

13. Els pares van sortir al camp a cridar ven
fort: -Patufet, on ets! -Però estaven tant
desesperats que no el sentien.

14. • En Patufet va dir:
• -Estic a la panxa del
bou on no neva ni
plou!
• Quan el pares ho van
sentir li van donar
menjar al bou perquè
s’atipes la força.

15. I el bou va anar inflant ,inflant , fins que va
fer... “PAM’’ i va sortir en Patufet molt
eixerit, com si no hagués passat res.

16. “I van viure feliços tot menjant
anissos, (i ens van donar molts
anissos).”