PP Història de les mentalitats

1. HISTÒRIA DE LES
MENTALITATS
Francisco Expósito Vargas
Historiografia
30/10/2016

2. EL CONCEPTE
Va néixer del contacte dels historiadors amb altres ciències socials i
especialment amb l'antropologia, d'aquí que els seus enfocaments
presentin un marcat to antropològic. L'historiador de les mentalitats
es proposa estudiar la dinàmica d'una societat a través de l'anàlisi de
la 'mentalitat' de les classes o grups que la integren.
La mentalitat és part integrant de la cultura d'un grup humà i com a
tal interessa a la història de les mentalitats. La mentalitat interessa en
el que té ‘d'impersonal’ , és a dir, no en el que caracteritza a una
persona, sinó en allò que és compartit pels individus del grup humà i
els caracteritza com a grup social.

3. El concepte de mentalitat és encara imprecís. S'aproximava al que Althusser
anomena 'ideologia pràctica': una complexa formació d'idees, a
representacions o en imatges que es corresponen amb certs
comportaments i actituds dels individus, de tal manera que en el seu
conjunt funciona com la norma pràctica que regeix la posició concreta dels
homes enfront de la seva història.
Louis Pierre Althusser.
(Argelia francesa, 16 de octubre de
1918 - París, 22 de octubre de 1990).
Filòsof marxista i considerat

4. CONTEXT
Els antecedents de la història de les mentalitats es troben a ‘l‘Escola
dels Annals’, una nova generació d'historiadors de 1969, creada per
Marc Bloch i Lucien Febvre. Bàsicament comprèn i explica el passat de
cada poble en totes les seves dimensions. Pretenien introduir-se al
camp del mental, comportament, actitud i mecanismes.
En la tercera generació de l'escola, es va començar a estudiar la
cultura, podem dir que és l'inici del corrent conegut com a història de
les mentalitats, la qual basa els seus estudis en base a dades
demogràfiques.

5. INICIS I DESENVOLUPAMENT
El terme va ser proposat per Georges Duby i acceptat per Jacques Le
Goff. És una obertura de la història a nous objectes, en tant sigui
entesa com la possibilitat que sigui compresa pels nous horitzons de
la historia de la societat. Té el desig de reviure les emocions,
creences, comportaments d'una societat esvaïda. No ha de suposar
un canvi apreciable d'una història tradicional del tipus idealista, que
regularment busquen explicacions als fets socials i polítics.

6. Georges Duby
Jacques Le Goff

7. AQUESTA HISTORIA ÉS CLASSIFICA
EN 3 ÈPOQUES:
Rellançament de la idea (anys 60):
Vinculada a la història social, no era en realitat més que un aspecte,
anomenat “social”.
George Duby va esmentar problemes i perspectives a la constitució
històrica social de la lògica i de la ideologia.
El 1960 Alphonse Dupront utilitza la psicologia col·lectiva utilitzant
científicament disciplines noves amb matèries i mètodes.
Alphonse Dupront
1905-1990. Historiador i antropòleg francès.

8. SEGONA ÈPOCA
Impuls decisiu (anys 70)
Jacques Le Goff, el 1974, va reconèixer aquesta història com una història
ambigua. “Seria un error separar les estructures i la dinàmica social, al
contrari, és element cabdal de lluites socials” .

9. TERCERA ÈPOCA
Arriba l'apogeu crític (anys 80)
Entre 1965 i 1980 es van crear 7 centres de recerca, càtedres i
seminaris d'història:
 Aix (Vovelle)
 Besancon (Leveque)
 Montpellier (Cholvy)
 Collehe de France (Delumeau)
 París Vill (Delot)
 Toulouse (Godechot)
 Tour (Chevalier)

10. MÀXIMS EXPONENTS
Jacques Le Goff
 Va néixer a França, l’ 1 de gener de 1924 i mor el 1 abril 2014.
 S’uneix a l‘Escola dels Annals a l'any 1962.
 Dóna el terme ‘mentalitat’.
 Les obres més conegudes són:
 La Civilització de l’Occident Medieval (1964)
 ‘The Usurer and Purgatory’(1979)
 Les Intellectuels au Moyen Âge (1985)

11. Va acudir a l'antropologia i va agregar el concepte d'antropologia
històrica per poder aprendre millor les relacions entre les diferents
esferes de la societat medieval.
Crea un article amb Pierre Nora anomenat "Les mentalitats una
història ambigua": Qualifica a aquesta història com un front pioner i
la definia com un objecte d'estudi imprecís.

12. Michel De Certeau
 Neix a Chambery, França, en 1925, i mor a París, el 9 de gener de 1986.
 La vida quotidiana és el gran escenari de pràctiques de cas no tan rutilants com les
accions extraordinàries d'homes extraordinaris, però que posseeixen el seu propi
resplendor: el de la vida quotidiana.
 "Aquestes pràctiques produeixen cultura: una cultura múltiple, heterogènia i plural
a la qual, justament, s'anomena cultura en plural i els que la produeixen són
subjectes“
 Sosté que l'esperit Polemològic, és un punt de partida que implica reconèixer la
desigualtat social.

13. Les obres d’aquest autor són:
• La escritura de la historia (1975)
• La invención de lo cotidiano
(1979)
• La fabula mística (1982)

14. ALTRES AUTORS
Ronaldo Vainfas (1996)
 Tenia preocupació per lo popular i valorava les estratificacions i dels conflictes
socioculturals com objecte d’investigació.
Saint Cloud De Mayo
 En 1967 va realitzar l’estudi de la mentalitat portant-lo a un nivell econòmic-social
donant així el tercer nivell d’allò mental i afectiu.
M. Vouvelle
 Utilitza el mètode quantitatiu per analitzar les actituds en front la mort en un
comportament religiós.

15. Ronaldo Vainfas
M. Vouvelle