[CAT] Butlletí Obert núm. 16 de la Fundació Joan Salvador Gavina [ESP] Butlletí Obert núm. 16 de la Fundación Joan Salvador Gavina

1. Butlletí Obert 16
núm.
Març 2012
Sumari
Bombolles i Jazz 3
L’art, precursor
de la utopia
Olga Cubides 4
L’entrevista a ....
Sera Sánchez, educador
social a Alaska 9

2. Julia Abalde Aquest barri tant intercultural com és el nostre i que
Voluntària de suport al
Menjador marca el principi d’aquesta editorial, és l’obra que la
nostra voluntària Julia Abalde va dissenyar i confeccionar
com a obsequi per als col·laboradors de la festa solidària
del 14 de març (d’aquest event al Club Astoria, us n’hem
escrit quatre línies a l’article que enceta aquest butlletí).
Al llarg de la nostra modesta publicació, us trobareu
amb altres obres totes elles d’artistes que, compromeses
amb la societat i amb l’art, són voluntàries a la nostra
Fundació. Sobre elles, sobre art i sobre solidaritat us
presentem un article molt interessant que recull què les
Editorial
mou a expressar-se plàsticament i a ser voluntàries en
algun dels nostres projectes.
Per acabar, hem entrevistat en Sera Sànchez, educador
social de professió i dramaturg a hores.

3. El nostre
espai
Bombolles i Jazz
d’aquestes característiques, va superar
amb escreix haver somiat sovint per una
festa així i no atrevir-se a posar fil a l’agulla
(potser per inexperiència, potser per què el
dia a dia ens aclapara,...)
El dia va arribar, els dubtes i les pors de si
tot el que haviem fet era suficient o era el
que tocava fer seguien allà presents, però
tal com cantava Freddi Mercury en el seu
darrer disc “L’espectacle ha de continuar”.
La nit del 14 de març va encetar-se amb
les paraules d’en Xavier Graset i un conte
metafòric sobre l’ajuda que sovint tenim a
l’abast però no sabem veure.
Les bombolles d’en Pep Bou, van ser un clar
exemple de la fragilitat d’aquesta societat a
la vegada que van ser, sense paraules, una
mostra de l’art efímer però impactant de la
seva disciplina. Cap al final de l’actuació
d’en Pep Bou, es van incorporar a l’escenari
el quartet de jazz format per en Joan
Chamorro, l’Andrea Motis, en Josep Traver
i la Carla Motis. Un moment de sinergia
entre les bombolles i els ritmes suas del
F
a més d’un any, en una conversa
informal amb un col·laborador molt contrabaix, les guitarres i la veu prodigiosa
proxim a la Fundació, va sembrar- i brillant d’una emergent estrella dels
se la llavor del que després s’ha convertit escenaris musicals.
en la festa solidaria de la nostra Fundació, Durant una hora de música, amics i
“Viu i reviu amb els infants i famílies del col·laboradors de la nostra Fundació van
Raval la nostra festa solidària”. poder ballar mentre podien degustar
Aquest col·laborador és en Xavier una copa de cava Gramona que, el nostre
Gramona. Ell, mogut per la feina que aquí patrocinador (seria exagerat dir, més
es fa amb els infants i joves del Raval i les entusiasmet i entregat?) va voler regalar
seves famílies, no ha volgut que la difícil als assitents a la festa. El final de la nit
situació de la nostra societat sigui el motiu s’acostava. Creixia entre la gent de la
perquè deixem de fer el que millor sabem, Fundació la sensació que, per a la propera
treballar des de l’educació la prevenció de festa que fem, comptarem, segur, amb totes
situacions de risc social. les persones que amb la calidesa i la seva
solidaritat fan cada dia més gran aquesta
En aquell moment la il·lusió, la novetat entitat, la nostra i sempre oberta Fundació
el poder preparar un esdeveniment Joan Salvador Gavina.
Fundació Joan Salvador Gavina 3

4. Això és
voluntari,
eh!
L’art, precursor de la utopia
Quina relació té l’art amb aquella actitud tan típicament humana,la solidaritat, que és aquell
sentiment que impulsa a l’acció, per tal d’ajudar o alleugerir el sofriment de l’altre? A primera vista
no sembla fàcil trobar la relació entre art i solidaritat. Aquest és l’objectiu que ens hem proposat
de la mà dels nostres artistes-voluntaris, que, amb les seves paraules, plenes de sensibilitat i
de sentit, ens han ajudat a veure que art i solidaritat tenen molt en comú. Julia Abalde, Karin
Espinogosa, Danielle Létard i Tesa Medina són quatre dones artistes i voluntàries que ens donen
un cop de la mà a la Fundació Joan Salvador Gavina.
Artistes solidàries de causes nobles. Ha esdevingut una eina
al servei de la persona, de la societat i de
En essència, establir una relació entre
la construcció del valor universal de la
solidaritat i art ens porta a relacionar ètica
solidaritat. De fet, ha estat un mirall de les
i estètica. L’ètica que posa els fonaments de
tristeses humanes, del sofriment, i també
la igualtat d’oportunitats i la justícia social,
de l’alegria i de l’esperança.
i l’estètica, en la seva funció social, com a
expressió de la bellesa i de la sensibilitat Julia Abalde, voluntària de suport al
humana. Com diu, Tesa Medina, voluntària menjador, afirma que “com en qualsevol
de menjador, parafrasejant a Nietzsche: “la branca del saber i del fer humà, és el propi
vida sense art seria una errada”. artista qui decideix la finalitat última de
la seva activitat. És a les seves mans triar
Gairebé sempre, l’art, com a generador
bé treballar amb l’elit, o bé treballar pel bé
d’emocions i sentiments, s’ha posat a favor
comú. Per tant, la relació de l’art amb la
solidaritat pot ser intrínseca per a alguns, i
irrellevant per a uns altres”.
L’art, a més, ha estat un reflex de la societat
i de la història, i, conseqüentment, en
moltes ocasions, ha esdevingut un mitjà de
denúncia davant les injustícies. “L’art pot
contribuir molt activament a la construcció
d’una societat més justa. Des d’esdevenir
una veu de protesta que subratlla i posa de
relleu els aspectes més sòrdids de la nostra
realitat social; o donar veu i espai a aquell
a qui la societat no li ho concedeix; o, fins
i tot, d’una manera més literal, intervenir
espais per tal de transformar la psicologia
i la funcionalitat d’un entorn”, explica Julia
Abalde.
En alguns moments de la història, l’art
ha estat un motor de canvi social i un
removedor de consciencies. Ha intentat
Tesa treure a l’ésser humà de la seva apatia i
Voluntària de suport al Menjador del seu desencís: “L’artista fa avançar el
4 Butlletí 16

5. món, obre nous camins i amb la seva obra pintar o esculpir cap obra pensant en ser
eleva l’esperit humà”, diu Danielle Létard, remunerada. La solidaritat té aquest mateix
voluntària d’arts plàstiques. ingredient de gratuïtat”, assegura Karin.
Altruisme egoista Per què aquestes artistes van esdevenir
Art i solidaritat també comparteixen voluntàries a Gavina?
sentiments. Tant al practicar la solidaritat Tesa Medina assegura que “vaig créixer
com al plasmar una obra d’art, hi ha un sense amor. Però la curiositat, el meu afany
sentiment de complaença i de benestar d’aprendre, els llibres –molts llibres–, i
interior. “Desenvolupar la creativitat algunes persones clau, que es van creuar
aporta una gran satisfacció. Gaudeixo en el meu camí, em van ensenyar que
molt el procés de creació, perquè t’has de començar amb mal peu durant la teva
mantenir alerta i flexible per incorporar o infantesa, no et condemna a ser infeliç
refusar idees. Aquest procés creatiu s’aplica la resta dels teus dies... Ara que tinc més
a totes les facetes de la vida, i una d’elles és temps i les necessitats bàsiques cobertes,
la solidaritat”, diu Karin Espinagosa, qui vaig sentir l’impuls de donar un pas més.
afegeix que “allò que es pot aprendre de Buscava un voluntariat amb nens, perquè
l’art és ‘l’altruisme egoista’. Adonar-te que sé, per experiència, que allò que penetra
fas les coses perquè et fan sentir bé”. al cor d’un infant, resta per sempre...
I Tesa Medina afegeix, “l’art ens fa més També sé que els nens, sigui quina sigui
emocionals, ens ensenya a fixar-nos en els la seva situació, volen tots els mateix:
detalls, a valorar els petits plaers, a gaudir
sense que sempre hi hagi una recompensa
econòmica... Educar i entrenar la creativitat
ens fa més receptius a les emocions, amplia
la nostra manera de veure la realitat amb
tots els seus matisos i diferències, ens dóna
eines per a superar-nos, desperta la nostra
curiositat i ens fa sortir del nostre petit
món. Ens fa somiar i tenir esperances”. I
què si no, busca també el fet de ser solidaris
amb altres?
“L’art –diu Danielle Létard– té la capacitat
d’harmonitzar i de fer-nos conscients de
la bellesa”. La justícia –que és una de les
fites de la solidaritat– també és harmonia
i bellesa, en la mida que busca l’equilibri
social.
L’un i l’altre, art i solidaritat, es fan des de
la gratuïtat. És part de la seva essència:
Danielle Létard
“no vaig estudiar Belles Arts ni vaig
Voluntària d’arts plàstiques
Fundació Joan Salvador Gavina 5

6. amor, atenció, dedicació, ser escoltats i que
vulguis jugar amb ells. I a mi se’m dóna bé
complaure’ls”.
Per la seva banda, Julia Abalde diu que
“portava temps volent fer algun tipus de
voluntariat. Em fa mal veure com el teu
origen o la teva condició pot limitar les
teves opcions a la vida, més encara en
una societat on la diferència és exclosa, i,
moltes vegades, a qui surt de la norma, li es
mancada la representació i la protecció. Jo
he pogut escollir com dirigir la meva vida,
sense tenir por ni desemparament, i crec
que és el meu deure col·laborar, en la mida
del possible, per a que tots puguem fer el
mateix”.
L’art pot ser precursor de la utopia.
Utopia d’una societat més justa i amb
més oportunitats. Un art que, per la seva
essència humana, ha de continuar essent Karin Espinagosa
reflex de la realitat que l’envolta i ha de Voluntària de suport educatiu
posar-se al servei de causes solidàries i
d’idees “revolucionàries”: aquelles que als que inunden els mitjans de comunicació
transformen el món i el fan millor per a massiva, o senzillament proporcionar
tots. altres realitats amb les què poder somiar,
“El futur dependrà de la capacitat imaginar i alimentar desitjos de justícia i
creadora dels que s’estan formant ara. progrés social”, conclou Julia Abalde.
Perquè quelcom sigui realitat, ha d’haver L’art i la sensibilitat, com s’ha vist, tenen
algú que abans l’hagi imaginat”, conclou molt en comú: l’un i l’altre requereixen
Tesa Medina. I Karin Espinagosa afegeix, dosis importants de sensibilitat humana,
“potser justament la dedicació que precisa obren noves perspectives i fan allò que
l’art es pot ensenyar a traslladar a l’actitud va somiar i fer realitat en Joan Salvador
de la gent davant els problemes socials, i Gavina: trobar la força per no aturar-se,
així poder trobar una manera harmoniosa per a volar més alt i amb més velocitat,
de resoldre els conflictes”. aconseguir descobrir-se com una criatura
“L’art de forma indirecta pot funcionar de perfecció, d’intel·ligència i d’habilitat.
com un gran motor de germinació de Aquest és també el somni que compartim
nous plantejaments, fins i tot d’utopies tots a la Fundació: obrir als nens i nenes els
que poden obrir o potenciar noves nous horitzons que els estan esperant.
direccions de pensament. A nivell visual Olga Cubides
pot proposar estètiques i valors alternatius Periodista
6 Butlletí 16

7. L’entrevista
a...
Sera Sánchez, educador social a Alaska
En Sera Sánchez escriu un bloc (El educador
social en Alaska) a la xarxa de xarxes. És
educador social, mediador familiar i des de
fa uns anys, tal com ell diu, “dramaturg per
hores”. Té molts interessos, però per sobre de
tot, diu que té “gana de saber.”
Actualment, quins projectes
guien la teva vida?
Projectes professionals uns quants.
Teatrals: anar pensant en la trilogia de
l’Alaska (sí, hi haurà tercera i última part,
com “El Padrino”), en una obra per a tres
actrius que estic muntant i en un muntatge
de teatre social a Salt. Em té molt ocupat
també un taller sobre les TIC i les xarxes
socials al servei del ciutadà que faré al
Congrés d’Educació Social de València.
Després hi ha els projectes més personals,
privats... que me’ls guardo per a mi. Han canviat gaire les
coses des de llavors?
Què és el que més et recompensa
de la teva feina? El pas del temps ho canvia tot, les coses,
les persones. Els educadors socials encara
El que més, la relació amb les persones. no ens dèiem així, la nostra formació
És alguna cosa que també m’ocorre a la quasi ni era universitària. Crec que s’ha
meva vida diària: conèixer persones, i el notat la professionalització, la rigorositat
coneixement o l’art que algunes persones a l’hora de treballar. Els problemes socials
produeixen està entre els meus esports eren uns altres (ara, davant del tema de la
favorits. També el que sigui un treball que crisi, qualsevol problema sembla menor).
m’obliga a pensar. Tot i així, els adolescents d’ara i d’abans
I el que menys? s’assemblen bastant. Científicament
La gestió d’ajudes econòmiques. Ja sé que parlant, el cervell d’aquells adolescents era
és un tòpic, però és així. molt semblant al d’ara. Però no hi havia
smartphones, ni la web 2.0. Crec que aquest
Havies treballat en un Centre és el gran canvi respecte als noranta.
Obert, quan de temps fa d’això?
Què és el que més recordes
Ara hauria de dir allò de: “Quin bon equip de la teva feina allà?
d’investigació teniu. Com ho sabeu?”
Doncs sí, vaig treballar al Centre Obert Uf!. Els records. S’ha demostrat que
L’antic Escorxador de Barberà del Vallés, amb el pas dels anys tendim a recordar
pels volts del 92 (Déu meu!). solament els bons records. Fem una lectura
complaent del passat. És una qüestió
Fundació Joan Salvador Gavina 7

8. anaven els joves amb problemes. En aquell
moment molts centres oberts, o de tipus
similar, no tenien del tot resolt el problema
de l’estigma.
Creus que caldria fer més
pública la feina que es fa des
de l’educació social?
Els educadors ja estem arribant a més gent
gràcies al web2.0 (bloc, twitter, facebook).
Respecte als altres mitjans de comunicació
més tradicionals (que no ens oblidem que
segueixen sent els que arriben a més gent i
creen més estats d’opinió) la cosa està més
evolutiva. Tenint en compte això, va ser difícil. Desenganyem-nos d’una vegada,
una experiència gratificant treballar amb els diaris no són oenegés i els importa “un
joves amb problemes socioeducatius en pebrot”, que la nostra professió es visualitzi
un entorn diguem que lúdic, de temps més o menys. L’única cosa que se m’ocorre
lliure. També treballar amb Jordi i Elena, és que els interessarem com a notícia en el
que ara són bons amics meus. El pitjor que moment en què tinguem coses interessants
recordo de llavors era la falta d’un projecte que explicar. Se m’acuden un parell: una,
educatiu, la falta de saber perquè fèiem el la narració de la situació de crisi tan bèstia
que fèiem. Eren moments en què el rol de que estem vivint. Perquè són Càritas o
l’educador era bastant confús, supeditat altres organitzacions i no nosaltres els
al de la treballadora social. En certa narradors d’aquest moment històric, de les
manera hi havia certa infantilització dels situacions de pobresa, de la vergonya que
professionals, cert peterpanisme. En aquest està passant amb la RMI, etc. I dos: quan
aspecte hem millorat bastant. busquem i trobem aliats en la cultura, les
Amb quines dificultats us trobàveu? arts o la comunicació 2.0, per fer projectes
interessants. En aquell moment, també
Paradoxalment, era un moment en què els
sortirem en els diaris i en un altre lloc que
ajuntaments tenien diners per fer activitats.
no sigui les pàgines de successos.
En el nostre centre obert contractàvem
talleristes i es podien fer activitats que ara Li falta donar més veu al col·lectiu?
serien molt complicades de fer (escalada, La resposta és sí. Però no busquem el
muntar a cavall, esquiar, etc.). Aquest era problema fora. Perquè el col·lectiu tingui
l’aspecte bo, oferir experiències a aquests més veu primer cal tenir alguna cosa a dir,
joves que d’una altra manera no haguessin i després dir-ho. Diem poc. Jo no sé el que
pogut viure. El problema, insisteixo, estava pensen molts educadors sobre la situació
més en nosaltres, en la falta d’un projecte de precarietat econòmica que estem
i unes directrius educatives clares. I també vivint, sobre el PIRMI, sobre la pressió
era un problema l’estigmatització que perquè controlem als nostres usuaris,
suposava per als joves, era el centre on sobre el paper de gestors d’ajudes que
8 Butlletí 16

9. estem assumint, etc. On i quan exercim el companyia de teatre, ja havia escrit un
paper de denunciants de situacions socials parell d’obres (El hombre que intentó cruzar
injustes que se’ns suposa? Per dir-ho clar: el Titicaca i El Candidato), fins que vam
no ens sento. veure que les històries que explicava en
Molts educadors, inclosos els de el blog podien ser matèria per a la nostra
casa nostra, llegeixen el teu blog, tercera obra. Tampoc era tan estrany, al
cap i a la fi jo explicava històries humanes
què et va empènyer a escriure’l?
i hi havia conflicte, la base del teatre. Amb
Ho comento últimament amb amics de la Alaska 2099 hem anat més enllà perquè
professió, senyal inequívoc que em vaig hem introduït molta més ficció.
fent gran: hi ha un moment de la vida Per acabar, una mica de publicitat de
i de la professió en què un es nodreix,
la Factoría los Sanchez, quan tornareu
calla i escolta als que saben. Aquest
moment, el d’aprendre, mai acaba. Alguns,
a Barcelona amb “Alaska 2099”?
desgraciadament per a ells i per a les Hem estat de gira per Galicia i València.
persones a les quals hagin d’atendre, se Tornem a Barcelona el divendres 13 d’abril,
salten aquest moment. a les 21h, a la sala Almazen del Raval. La
nostra sala fetitxe. Us esperem!
Hi ha un segon moment en què un, a més
de nodrir-se i aprendre, sent que té alguna I nosaltres hi serem. Gràcies Sera!
cosa que dir. A mi fa anys que em passa
això, que crec que tinc coses que aportar.
Suma a això el meu interès per l’escriptura
i tens un blog.
Per què el nom d’Alaska?
Fa uns anys, a Reus, en un bolo de
l’Educador social en Alaska, un educador
em va preguntar si allò d’Alaska era perquè
es tractava d’un lloc inhòspit, fred, la qual
cosa podia ser una metàfora del lloc de
l’educador. Malauradament, la realitat és
més prosaica: em vaig copiar del títol de la
sèrie Doctor en Alaska, que a més m’anava
bé perquè ningú em reconegués. Amb el
temps, el suggeriment d’aquell educador
gairebé m’agrada més com a resposta.
Quan l’Educador Social es
converteix en dramaturg?
Això d’escriure ve de lluny, d’abans de ser
educador. Escrivia contes i havia guanyat
algun premi. Després, amb la nostra
Fundació Joan Salvador Gavina 9

10. Una mica
d’agenda
XIV Trobada de Centres Oberts.
“L’educació emocional als
Centres Oberts”
“Viu i Reviu el Raval” Festa
Sant Jordi al Raval
Solidaria al Club Astoria
Març
Març 2012 Abril 2012
l 201
012
Dilluns Dimarts
Dimarts
ima ts
mar
ma
m D
Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge Dilluns
Dilluns
u Dimarts
Dimar
mar
arts Dimecres Dijous
Dijous Divendres
Div
vendre
es Dissabte Diumenge
1 2 3 4 1
5 6 7 8 9 10 11 2 3 4 5 6 7 8
12 13 14
4 15 16 17 18 9 10
1 11 12
1 13
13 14 15
19 20 21 22 23 24 25 6
16 1
17 18 1
19 2
20 21 22
26 27 28 29 30 31 3
23 24 25 2
26 27 28 29
30
Fira de Sant Ponç al Final de la “Lliga
Carrer Hospital. Valors” al Raval.
Maig 2012
2 Juny 2012
Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte
Dis bte
Di
Dissabte
i te
e Diumenge Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres
en Dissabte Diumenge
1 2 3 4 5 6 1 2 3
7 8 9 10 11
1 12 13 4 5 6 7 8 9 10
14 15 16 17 18 19 20 11 12 13 14 15 16 17
21 22 23 24 25 26 27 18 19 20 21
2 22 23 24
28 29 30 31 25 26 27 28 29
9 30
Torneig “dues horetes Festa del Voluntari. Comiat Inici de les
de futbol” al Raval de curs activitats
d’estiu 2012!
Amb el suport de: