1. Butlletí Obert 20
núm.
Sumari
Febr er 2014
Corpore sano. L’esport al
Gavina
3
Créixer en salut
6
Mens sana. L’atenció
psicològica
8
Altres consideracions de
l’anàlisi de PISA: efectes als
adolescents i famílies
10

2. Editorial
Teniu a les vostres mans una nova edició del Butlletí Obert. Aquest curs
la Fundació vol posar especial èmfasi en el treball de la salut. Sempre ha
estat un eix i un pilar de la nostra intervenció però ara creiem que calen
noves accions per arribar a assolir una universalització de la mateixa. Aquest
2014, seguim centrats en ampliar els projectes i col·laboracions amb agents
de caire més sanitari, com la Fundació Ramón Martí Bonet i la Fundació
Josep Finestres. Alhora fem accions que vetllen per la salut psicològica i
promocionem la pràctica de l’esport per ajudar a mantenir una bona salut
física i mental.
De la salut psicològica ens en parla Blanca Santos qui, des de fa 3 anys
s’encarrega a la Fundació d’atendre els infants, adolescents, joves i les seves
famílies perquè puguin fer front a les dificultats i dures situacions que viuen
a diari. De la salut i l’esport ens en parlen Jordi Delàs, metge, esportista i
col·laborador del Gavina, i també els educadors dels diferents grups que
duen a terme activitats com la psicomotricitat, “running”, futbol, piscina o
frisbee.
Aprofito l’altaveu que ofereixen aquestes línies per explicar que, per aquest
any 2014, s’han posat en marxa un seguit de mesures amb l’objectiu de
millorar la gestió del Gavina d’acord amb les perspectives actuals i d’evolució
de l’entorn. En aquest context i d’acord amb qui ha estat directora fins ara,
Anna Castro, el Patronat de la Fundació ha decidit apostar per un canvi de
direcció amb un perfil més orientat a la gestió. Aquest canvi, però, suposa
que l’Anna Castro passi a desenvolupar noves i importants tasques com a
responsable del projecte de la casa de colònies “el Caliu” i com a responsable
de l’àmbit de necessitats bàsiques dins del projecte de famílies. Agraïm des
d’aquí en nom del Patronat i en el meu propi aquests set anys de dedicació
de l’Anna al front de la direcció del Gavina i desitjar-li els millors èxits en les
noves responsabilitats.
Pren el testimoni com a director en Jordi Balot, persona amb una llarga
trajectòria tant en l’àmbit de la gestió com en el coneixement i experiència
en el tercer sector. La seva carrera professional l’ha dut des de la direcció
de programes d’intervenció a la Fundació Arrels a la gerència del Col·legi
Oficial de Treball Social de Catalunya, passant per ser el Cap de Programes
de Dependència i de Centres Sociosanitaris i Residencials de la Fundació
Caixa Catalunya. A ell li donem la benvinguda desitjant-li també el millor en
aquesta nova etapa que comença.
Xavier Campà i de Ferrer
President de la Fundació

3. Això és
educatiu
Corpore sano. L’esport al Gavina
L’esport a la Fundació sempre ha estat una eina bàsica de treball amb els infants,
adolescents i joves. Per mitjà de la pràctica esportiva no només s’assoleixen objectius que
tenen a veure en el desenvolupament motor de la persona, també hi ha valors i hàbits
que, sovint, en la intervenció que fan els educadors socials gairebé és més important que
l’aspecte físicomotriu d’aquest. Però qui millor per parlar-ne que els propis educadors?
Els petits esportistes
per Maribel Jimenez i Patricia Carral
educadores del projecte Petita Infància.
D
es del Centre Obert Joan Salvador
Gavina apostem per a que els
nens, des de ben petits, practiquin
algun tipus d’esport o activitat física i
gaudeixin així de tots els beneficis que
aporta. Procurem oferir aquells esports que
millorin les seves aptituds i habilitats tant
físiques com mentals.
El grup de Pardalets, nens i nenes de 4 i 5
anys, assisteixen un cop per setmana a la
piscina amb l’objectiu de familiaritzar-se i
conèixer el medi aquàtic principalment per
evitar pors. A més, facilita desenvolupar
diferents habilitats bàsiques i psicomotrius,
com per exemple educar la respiració per a
un medi que no és el nostre habitual.
També realitzen un cop a la setmana
l’activitat de psicomotricitat on participen
activament d’activitats que els ajuden
a progressar en el domini del seu cos
(moviment, coordinació, imatge positiva
d’un mateix...), a adquirir hàbits bàsics
d’autonomia en accions quotidianes amb
seguretat i eficàcia, a afavorir la cohesió de
grup, a desenvolupar la seva creativitat i a
aprendre tècniques d’expressió i relaxació.
Això sí, sempre d’una manera dinàmica i
divertida.
El grup d’Orenetes, de 6 i 7 anys,
realitza l’activitat d’iniciació a l’esport
quinzenalment al pati de l’escola Collaso
i Gil. A cada sessió es realitzen exercicis
d’escalfament per a reconèixer els músculs
del cos i estirar-los. Tot seguit, combinat
amb el tastet d’algun esport en concret
(futbol, bàsquet, frisbee, beisbol...), realitzen
jocs que afavoreixen el coneixement d’una
normativa específica, el treball en equip
i les habilitats o capacitats de cadascun
d’ells.
Fundació Joan Salvador Gavina
3

4. Això és
educatiu
entre entitats del barri on a les normes
establertes de l’esport n’hi afegim de noves
com aixecar el company que cau, donar-se
la mà a inici i final del partit, resoldre els
conflictes amb diàleg o la possibilitat que
les persones que arbitrin donin targetes
blaves per comportaments solidaris.
L’esport a Mitjans
per Mireia Muñoz i Maria José Barahona,
educadores del projecte Infància.
Els canvis en la procedència dels infants ha
fet que la cultura futbolística d’anys enrere
s’hagi ampliat deixant espai a altres esports
com el criquet, el bàsquet, la natació, el
taekwondo o balls i danses de carrer com
el hip hop. Adaptant-nos a aquesta realitat
hem introduït la natació i els entrenaments
de bàsquet per aquells nens i nenes que o
no volen jugar a futbol o volen practicar
més esports.
E
l nivell de mitjans del Centre
Obert Joan Salvador Gavina, nens
i nenes de 8 a 11 anys, aposta per la
pràctica de l’activitat física com a eina de
creixement personal, enfocada des d’una
vessant educativa. És per això, que durant
l’activitat esportiva, no només ens fixem en
les millores tècniques de l’esport, sinó que
ens interessen també els valors que se’n
desprenen com són, el treball en equip,
la cooperació, l’ajuda mútua, valorar els
processos individuals i grupals, reduir el
nivell de competitivitat, saber perdre i saber
guanyar, l’esforç que cal per aconseguir els
objectius… Al Gavina, l’equip guanyador no
és el que millors resultats obté en un partit,
sinó l’equip en què els infants creixen com
a persones augmentant les seves habilitats
socials i de relació dins la societat.
El treball en valors que realitzem durant
el curs culmina amb la participació a la
lligueta de futbol del Projecte Infància
del Raval. Una lliga molt casolana,
“patxanguera” com diem nosaltres,
4
“ Una persona saludable
és una persona feliç”
Valorem que els resultats obtinguts
dedicant espai a l’esport són molt
satisfactoris. Ells mateixos entenen el
fet que tothom té les seves capacitats i
limitacions i això fa que tots estiguem
dins d’un procès d’aprenentatge i de
respecte, sense excloure a ningú per manca
d’habilitats. Un altre aspecte a destacar és
l’augment de la participació de les noies en
l’activitat esportiva així com l’increment de
la tolerància i la “normalització” per part
dels nois davant aquest fet. Durant aquest
procès hem observat una notable reducció
de l’agressivitat verbal i física, massa sovint
associada a la competitivitat de l’esport.
Des del Centre Obert seguirem apostant
per una pràctica esportiva inclusiva basada
en el treball en valors.
Butlletí Obert 20 - Mens sana in corpore sano

5. L’esport a Adolescents
per Esther Arimón i Enric Gómez, educadors
del projecte d’Adolescents, i Laia Bellostes,
educadora del projecte Espai Jove.
D
es del Projecte d’Adolescents i Joves
considerem l’esport com a mitjà
per assolir els objectius educatius
que individualment ens plantegem per a
cada participant. No és una finalitat en sí
mateixa, sinó una eina que utilitzem en la
construcció dels processos socioeducatius
dels menors atesos.
La majoria de participants gaudeixen del
futbol no només per la pràctica de l’esport,
sinó també perquè vehicula relacions
de grup i és una eina socialitzadora. Els
adolescents i joves demanen tenir la
possibilitat de gaudir d’un espai on jugar,
practicar i entrenar sense els condicionants
de la competició més reglada.
Des de la Taula Joves Raval fa 3 anys que
impulsem la Lliga de Valors Futbol Raval,
on els mateixos integrants dels equips fan
d’àrbitres i medien en els partits, consensuen
les faltes i juguen a futbol tenint al cap el joc
net, el joc en equip i passar-ho bé, per davant
de la individualitat, l’agressivitat i la victòria.
dels propis usuaris, hem decidit ampliar
l’oferta esportiva i garantir una alternativa
al futbol adreçada a les inquietuds
esportives de nois/noies que no se senten
identificats amb el futbol però que sí volen
practicar esport. Enguany, hem introduït
activitats del Centre Esportiu Municipal
de Can Ricart i l’entrenament d’Ultimate
Frisbee. Al CEM Can Ricart, ens ha ofert
la possibilitat de treballar per trimestres
activitats
multiesportives
(voleibol,
bàsquet, corfbol, rugbi, piscina, activitats
dirigides...), mentre que l’Ultimate Frisbee
és un esport que ens ha donat a conèixer
un antic educador de Gavina que de
forma voluntària guia, juntament amb un
company del seu equip, els entrenaments
d’aquest esport mixte.
A l’inici del segon trimestre encara
tenim camí per recórrer i molts esports
per gaudir, però també encarar l’etern
repte que les noies participin més de la
pràctica esportiva. Volem garantir que
les pràctiques esportives siguin mixtes i
que les condicions físiques no siguin un
impediment per a poder-lo gaudir en grup.
Un altre esport que està començant a
guanyar adeptes en la seva pràctica setmanal
des del curs passat és el Running. L’activitat
té una durada aproximada d’una hora entre
escalfament, temps de córrer i estiraments
finals. Està conduïda per l’educador
referent que estableix la rutina al grupet de
nois participants. L’establiment d’aquesta
rutina i marcar-se uns objectius assolibles,
és el que permet als nois anar augmentant
progressivament les seves fites i treballar
reptes tant a nivell individual com de grup.
A partir de les observacions i avaluacions
Fundació Joan Salvador Gavina
5

6. Això és
voluntari,
eh!
Créixer en salut
L
a salut és molt més que no tenir
malalties. I la comprensió d’aquest
fet porta a desenvolupar les nostres
capacitats, acceptar l’apassionant repte de
mantenir la millor forma física amb les coses
que fem cada dia i evitant els hàbits que ens
poden posar límits ara o dintre d’uns anys.
La salut va de la mà de la llibertat. I la llibertat
també ens la porten les llengües, l’aprendre
i entendre’s en diferents idiomes, l’art,
practicar-lo i gaudir-ne,... i també l’esport.
Moltes d’aquestes facetes tenen la possibilitat
de compartir instants meravellosos (després
d’una cançó, d’una conversa que supera les
barreres dels diferents llocs d’origen o d’un
partit en un esport d’equip) un cop que s’ha
lluitat a fons i amb independència del resultat.
intenten un futur millor pels més petits
que es plasma moltes vegades en triar bé
l’escola i una bona voluntat en fer de pares,
cadascú dintre de les seves característiques
i dintre dels codis de la família. Aquest
hauria de ser un dels primers drets. Néixer,
créixer en un entorn on el nen, la nena
sigui estimat, desitjat i ho pugui així sentir.
Després poden passar moltes coses, però
aquesta oportunitat, aquest benestar inicial
ha d’existir.
Els esforços es plasmen, posteriorment, en
activitats afegides, que puguin ajudar a
Els nostres nens i nenes, tots, han de veure’s
vetllats en el seu desenvolupament físic,
psíquic, intel·lectual. I que siguin també
necessitats bàsiques conèixer diferents
idiomes, practicar un esport o gaudir d’un
art, música, dansa, escriptura, dibuix. Hem
de procurar descobrir en el que poden ser
més feliços i després acompanyar perquè
ho practiquin
A les nostres ciutats moltes famílies
6
Butlletí Obert 20 - Mens sana in corpore sano

7. saber què li agrada, què li pot anar bé a cada
nen. I així apareix l’anar i venir de pares
portant-los a escoles d’idiomes, de música,
dibuix o “a fer” esport. De vegades, es diu,
atabalem els nens en tantes activitats i no
els deixem jugar senzillament als carrers
o a casa amb els seus petits amics. Pot ser
veritat, però en la configuració del futur
adult seran fortes arrels aquests esforços de
pares, avis, germans grans preocupant-se
per explotar el talent, de vegades insospitat
de molts infants.
On no arriben les famílies han
d’arribar organitzacions educatives,
culturals, artístiques, esportives
No és bo per cap societat que hi hagi
diferències. Nens sense aquest plus familiar
explorant les qualitats que donen més
eines pel seu futur. Ens hem de confabular
perquè tots els infants tinguin aquestes
oportunitats. On no arriben les famílies
han d’arribar organitzacions educatives,
culturals, artístiques, esportives. Recolzant
magnífiques realitats com la del Gavina,
oferint la possibilitat que nens i nenes
recorrin diversos àmbits, fins a descobrir el
que els hi agrada o en el que tenen especials
condicions.
Fa uns anys varem tenir l’oportunitat
d’oferir a infants del Gavina la possibilitat
d’un tast d’esport. En aquell cas de
hockey, un esport implantat a la ciutat i
que ofereix una realitat també diferent, i
més en un context de gran paraigües com
és el del FC Barcelona. En vam estar molt
contents, famílies, educadors, membres
del club i, el que és més important, nens
i nenes. Els temps difícils van truncar
l’experiència, però no el convenciment
que grups i associacions hem de seguir
tenint els braços oberts. És per això que
aquestes línies volen ser, perquè no, per
a reobrir el projecte, adaptat, ni que sigui
a una realitat més complicada. I confiar
que conjuntament amb altres grups, altres
persones, entre tots vetllarem perquè els
nostres nens tinguin possibilitat de créixer
en totes les dimensions.
Jordi Delàs
Metge internista a l’Hospital del Sagrat Cor
i SAPS i delegat de la secció d’hockey
del FC Barcelona
Fundació Joan Salvador Gavina
7

8. El nostre
espai
Mens sana. L’atenció psicològica
Donades les característiques úniques que
presenten els usuaris del Centre Obert, la
delicada situació socioeconòmica en la qual
ens trobem, la multiculturalitat present, els
diversos models familiars i les diverses
necessitats de cada família i/o infant, la
fita més important és tenir molta cura dels
aspectes emocionals de cada membre de la
família, ja que una bona salut implica no
només estar bé a nivell físic sinó també a
nivell emocional o mental.
Foto: Christyan Fletcher
E
l servei d’atenció psicològica té com a
objectiu principal promoure la salut, el
desenvolupament i el benestar de les
famílies, infants i adolescents que ho desitgin.
Mitjançant un espai d’escolta, seguretat,
confidencialitat i respecte es convida a
la família, infants i adolescents a poder
treballar aspectes personals o familiars
que puguin millorar la seva qualitat de
vida. A partir de les fortaleses de cada
individu, com a ésser únic que és, s’intenta
aprofundir en tot allò que cal revisar,
modificar o construir d’una altra manera
per tal de millorar la relació amb sí mateix
i amb els altres.
A nivell familiar, això implica poder
arribar a gaudir d’una relació familiar més
satisfactòria, amb una comunicació més
efectiva entre els membres i on es puguin
afrontar les dificultats d’una manera
productiva i creativa.
8
Creiem en els canvis i en que és possible
ajudar a les famílies a poder superar els
obstacles, a retrobar la il·lusió, a treballar
en sí mateixos, a “pensar-se” de manera
diferent, a sentir, a créixer, a ampliar els
horitzons trencant barreres mentals que
obstaculitzen el desenvolupament i en
definitiva, a veure possibilitats on abans hi
havien limitacions.
Les problemàtiques de les nostres famílies i
infants són molt variades tot i que en quasi
totes trobem alguns d’aquests aspectes a
treballar, elaborar, alleugerir, afrontar i
superar:
• història familiar
• malestar emocional i trastorns de
l’estat d’ànim (depressió, ansietat,
angoixa, por, esgotament, estrés,
inseguretat, baixa autoestima, apatia)
• dificultats conductuals (agressivitat,
poc control dels impulsos)
• dificultats de comunicació
• dificultat en l’expressió dels
sentiments
• dificultats de relació amb els iguals
• dificultats escolars
• “bullying“
• manca d’habilitats socials
• dol per mort, pèrdua, migració,
malaltia, etc.
Butlletí Obert 20 - Mens sana in corpore sano

9. • relacions familiars disfuncionals
• canvis en el cicle vital (separacions,
pèrdua de la feina, naixement de
germans, malalties,...)
• conductes de risc
• violència i maltractaments
• dificultats amb la parentalitat
• aïllament
• manca de xarxa social i soledat
No hi ha una única causa d’aquestes
problemàtiques, però el que sí és cert és
que la població amb qui treballem té un
risc elevat de patir-ne vàries i alhora.
Com abordem el canvi?
Ho fem mitjançant el procés terapèutic, que
suposa d’un acompanyament (durant un
determinat període de temps) a la persona
i/o família en l’autoconeixement de les
seves possibilitats per tal que arribin a
desenvolupar-se amb tota una riquesa de
matisos que impactin positivament en sí
mateixos, en les seves relacions interpersonals
i familiars, i per tant, en el seu benestar.
Hi ha dues modalitats de teràpia:
• Teràpia familiar. Inclou a tots els
membres del sistema familiar i es posa
l’èmfasi en les relacions que mantenen i els
seus patrons de comunicació. El tractament
es centra en el sistema familiar i no en un
sol individu. Com que tots els integrants
de la família són interdependents, el canvi
afecta a tots els membres.
• Teràpia individual. Es treballa amb
l’adolescent o adult. Quan es treballa amb
l’infant de manera individual sempre es
combina amb la teràpia familiar.
La teràpia de cada família és única i depèn
de la demanda inicial que es formula.
Sovint la teràpia ha de ser flexible per tal
de poder fer front als imprevistos que
succeeixen a la vida de les famílies del
Gavina, havent d’adaptar la teràpia a les
necessitats canviants.
La pobresa i el patiment per tirar endavant
fa que les famílies hagin de pensar en
primer lloc en la supervivència, per
tant, tota la resta passa a un segon pla.
És més difícil tenir temps per cuidar-se,
per atendre les necessitats dels fills, per
passar-hi temps de qualitat, per no caure
en estats d’ànim negatius, i en definitiva, la
vida amb totes aquestes preocupacions es
converteix en una tasca feixuga.
Per aquest motiu, la tasca que es fa des
del servei d’atenció psicològica és molt
important per poder ajudar a les famílies
a sentir-se millor, a treballar les dificultats
i que la vida pugui ser una mica menys
difícil.
Foto: Christyan Fletcher
Blanca Santos
Psicòloga i terapeuta a la
Fundació CO Joan Salvador Gavina
Fundació Joan Salvador Gavina
9

10. L’opinió
de...
Altres consideracions de l’anàlisi de
PISA: efectes als adolescents i famílies
J
a han passat uns dies des de la publicació
de l’informe PISA 2012. Aquest
programa d’avaluació internacional que
impulsa l’OCDE, permet que els sistemes
educatius tornin a ocupar primeres planes,
titulars i capçaleres. Durant uns quants
dies, es fa ressò del rànquing, de l’evolució
dels països respecte els resultats del
trienni anterior, de les fórmules d’aquells
classificats amb major èxit i s’analitzen les
dades que aporta l’informe, amb major
o menor rigor i profunditat, en funció de
qui i com faci aquesta revisió. Tanmateix,
l’anàlisi implica una alta reactivitat política,
que trepitja - tal i com inspira la Consellera
d’educació balear -, la reflexió pedagògica.
Afortunadament, han estat moltes les
reflexions i opinions d’experts que han
nodrit el debat i han posat de manifest,
més enllà de capçaleres i titulars, dades
d’alt interès. Els nivells d’excel·lència i
de fracàs, el grau de despesa (pública i
privada) en matèria d’educació, la vigència
de la competitivitat vers el model de
l’equitat, l’exigència d’accés i formació
dels mestres i professors; constitueixen
10
temes que aprofundeixen en les causes i
conseqüències dels resultats obtinguts. Per
tant, és convenient valorar la complexitat
d’aquesta anàlisi, evitant la ceguesa
determinista centrada únicament en els
resultats finals. En la meva opinió, no és
possible avaluar un sistema escolar, i per
tant, una realitat educativa, a partir de
proves quantitatives, exclusivament.
Aprofitant la serenitat que ens aporta
trobar-nos a l’estela de la fugacitat
informativa, és important introduir altres
elements per a la reflexió. Més enllà
de la validesa que se li vulgui donar a
l’avaluació PISA, cal tenir en compte
quins efectes té per als estudiants que
representen la mostra avaluada. I quan em
refereixo als estudiants, em refereixo als
nostres adolescents. Aquells adolescents
que, dia a dia, escolten que es troben a la
cua de l’educació. Aquells adolescents que
senten, que per molt que estudiïn, és molt
possible que es trobin a l’atur, conformant
així, la major taxa d’atur juvenil de la Unió
Europea. Molts de vosaltres els veieu
cada dia. Tenen dificultats per accedir
Butlletí Obert 20 - Mens sana in corpore sano

11. a un sistema equitatiu que els permeti
compensar, com molts reconeixen, les
seves mancances. Fins i tot alguns, són
acusats de fer disminuir la puntuació per
ser d’origen immigrant.
Els preocupa això als adolescents? Què
en pensaran ells del seu futur? I què en
pensen les seves famílies de tot això? De
quina manera les motivem a implicarse en l’educació escolar dels seus fills
quan les necessitats primàries no estan
cobertes? Quina tranquil·litat els donem
a les famílies amb més dificultats i
menys cultura acadèmica (entesa com a
l’estimulació, el suport i l’acompanyament
als seus fills durant l’etapa escolar)? I
els mestres i professors, en quin lloc
queden? Cometríem un acte de profunda
candidesa, si penséssim que res d’això,
tindrà conseqüències sobre l’autoestima
d’adolescents i famílies (que principalment
es trobin en situacions de desavantatge
i dificultats), i del col·lectiu de mestres i
professors.
La manca de competitivitat, la pobresa, la
falta d’expectatives en un projecte vital, el
patiment, la diferència (quan parlem de la
resta, del signe menys), la culpa... Si l’escola
no només s’encarrega dels processos
d’ensenyament-aprenentatge, on radica la
millora de la qualitat de vida dels nostres
adolescents i sobretot, d’aquells més
desfavorits? Quin és l’efecte de tot aquest
clima dins l’esfera emocional en un període
tan crític del cicle vital familiar i individual?
Però no havíem dit que l’educació en valors
també era fonamental? Fa unes setmanes
eren portada temes com l’augment de la
violència de gènere (i de no gènere) entre
adolescents, el sostre de vidre que les
desigualtats generen, la importància de
poder compensar als alumnes amb pares
sense estudis per a millorar el seu nivell.
On queda tot això ara?
En fi, ens trobem en l’era de la fugacitat
informativa. Però potser no hem d’oblidar
que tota estela, deixa el seu rastre.
Enric Gómez Mas
Educador Social del grup de Grans
de la Fundació CO Joan Salvador Gavina
i Terapeuta familiar
Fundació Joan Salvador Gavina
11

12. Darrera
hora!
El Punt-Avui parla de la Fundació
i del nostre servei d’esmorzars
publicar un altre article, “SOS Infància”
de Sònia Pau i Marta Cièrcoles, relacionat
estretament amb la nostra entitat i la feina
que fem.
Foto: Quim Puig. El Punt-Avui
E
l dilluns 17 de febrer, el diari El
Punt-Avui va publicar l’article
“Aprendre a esmorzar”, escrit per
Sònia Pau, parlant del projecte “Esmorzem
en família”, un servei d’esmorzars que
la nostra Fundació ofereix a famílies del
Raval. A més, en aquell mateix diari, es va
Amb el suport de:
FUNDACIÓ
PERE TARRÉS
MOVIMENT
DE CENTRES
D’ESPLAI
CRISTIANS
CATALANS
Ambdós articles tenen de fons els problemes
amb que s’estan trobant nombroses
famílies a l’hora de donar als seus fills una
dieta sana, equilibrada i completa. I són un
reconeixement a la labor que fa la Fundació
al barri. Un dels objectius de la nostra
entitat és sensibilitzar la societat sobre les
situacions desfavorables a què s’enfronten
moltes persones i molts infants, en el nostre
cas, del Raval. Us convidem a llegir els dos
articles i que en feu la màxima difusió i així
puguem arribar a més famílies.
Podeu llegir els articles als següents webs:
SOS Infancia: http://bit.ly/1bdIEZj
Aprendre a esmorzar: http://bit.ly/1gtXue0
i al nostre web:
www.centreobertgavina.org