Edició del Butlletí Obert de la Fundació Joan Salvador Gavina centrada en els joves.

1. ButlletíObertnúm.
EEnnss aapprrooppeemm aallss JJoovveess
Manel Urtasun "el fantàstic"
Altres mirades de l'infant en situació de risc social per Lluís Toledano
Els joves i el seu espai per Dani Martínez
¿Voluntario de jóvenes? ¿Cuando puedo empezar? per Antonio Palacios
Els infants catalans, víctimes de la pobresa energètica per Jordi Balot
En aquest número...
25Març 2017

2. 2 Butlletí Obert 25
La
Fundació
HHeemm ppeerrdduutt uunnaa ggrraann ppeerrssoonnaa,, uunn
ggrraann ccoommppaannyy ii uunn bboonn aammiicc.. EEnn
MMaanneell UUrrttaassuunn,, llaa ppeerrssoonnaa qquuee ccaaddaa
ttaarrddaa rreebbiiaa aammbb eell sseeuu ccoorr oobbeerrtt,, aa
lleess ffaammíílliieess,, iinnffaannttss ii jjoovveess ddee
Gavina, va morir el passat 2 de
febrer.
És una gran pèrdua per a la seva
família i també per a la nostra
entitat. La seva alçada humana, la
seva calidesa i la seva cordialitat
van fer que esdevingués algú capaç
d’acollir, d’escoltar pacientment i
de fer-se càrrec del patiment –i
també de les alegries– dels altres,
especialment de les famílies de
Gavina que tants dies ho passen tan
malament.
EEllss jjoovveess eell tteenniieenn ccoomm aa uunn ccooll lleeggaa
ii lleess ffaammíílliieess,, ccoomm aa uunn rreeffeerreenntt..
TTaarrddaa rreerree ttaarrddaa aaccuuddiieenn ppeerrqquuèè
ssaabbiieenn qquuee eenn eellll ppooddiieenn ttrroobbaarr aallggúú
qquuee eellss eessccoollttaavvaa,, eellss eenntteenniiaa ii eellss
ajudava. Tant és així que en Manel,
anava repetint mig en broma mig
seriosament: “m’hauré d’apuntar a
classes d’àrab o urdú”.
Eres l’últim en marxar de Gavina
cada nit. Ara has marxat, però per
sempre. Guardarem un gran record,
de la teva bondat i saviesa, del teu
humor, de la teva dedicació durant
més de 10 anys, que deixa en els
nostres cors una empremta
inesborrable d’estimació.
Adéu amic!
Manel Urtasun "el fantàstic"

3. 3Fundació Joan Salvador Gavina
L'opinió
de...
Cada cop que parlem d’aquells
infants que presenten problemes i
dificultats per comunicar-se i
comportar-se d’una manera
socialment adaptada, cada vegada
que amb les seves actuacions ens és
més difícil justificar i entendre què
els passa per dintre i què els ha
portat a actuar d’aquesta manera,
acabem per catalogar-los com a
infants difícils, problemàtics i com
a nois i noies que ràpidament
situem dins el paraigües dels
infants inadaptats o que viuen en
situació de risc i conflicte social.
Per aquesta tendència a intentar
trobar ràpidament un lloc per
cadascú, un lloc social per cada
grup o col lectiu segons els seus
comportaments i patrons de vida
per després poder aplicar el nostre
saber com a persones
normalitzades, adaptades i dur a
terme les nostres intervencions
educatives, estem caient en el risc
de no anar més enllà i fer una
lectura més pausada de moltes de
les situacions que conformen les
seves vides i itineraris vitals.
Altres mirades de l’infant en
situació de risc social
Lluís Toledano
Consultor Social & Tercer Sector
Coordinador de voluntariat de la Fundació

4. 4 Butlletí Obert 25
Evidentment, quan parlem d’infants i
joves socialment inadaptats, estem
pensant en aquelles persones que per
diferents circumstàncies no han tingut
les mateixes oportunitats que la
majoria per a desenvolupar-se ni
estructurar la seva personalitat a
partir de referents clars, de persones
significatives, ni enmig d’entorns
propers i afavoridors d’experiències
estimuladores en quant aprenentatges
i espais de socialització. Tampoc,
possiblement, han estat cobertes de
forma òptima les seves necessitats
bàsiques (salut, protecció, educació,
abric ...) ni afectives per sentir-se
acollits, estimats, acceptats i
acompanyats en la seva evolució i
desenvolupament en general. Són
infants i joves que creixen amb grans
dosi d’inseguretats i pors. S’han
desenvolupat en espais i entorns
(família, barri, ...) moltes vegades
pobres en experiències afectives i en la
creació de xarxes de suport, seguretati
vincle.
És a partir d’aquestes realitats que
atorguem unes etiquetes que per sí
soles ja separen dos mons, i
precisament aquí rauen, en part,
algunes de les primeres dificultats a
l’hora de relacionar-nos i apropar-
nos a aquests infants que viuen de
forma quasi permanent amb el risc
i el conflicte. Ens posicionem i els
mirem des de la nostra normalitat,
des del nostre ser adaptats, la qual
cosa no ajuda a imaginar-nos en

5. 5Fundació Joan Salvador Gavina
cap moment com a vulnerables,
dèbils i també petits davant de
moltes situacions o circumstàncies
vitals que, a voltes, fan trontollar la
nostra seguretat. El sentir-se
inadaptat davant d’alguna cosa,
viure una situació més o menys
inestable on els referents
desapareixen bruscament o els
codis que ens eren útils fins a les
hores ja no ens són vàlids ni ens
donen respostes satisfactòries són,
en definitiva, situacions i fragments
de vida que ens defineixen i
configuren l’existència de tot ésser
humà.
És en aquest context on, si fem
l’esforç de veure’ns en moments
determinats un xic com ells, podrem
generar altres maneres d’establir
relacions que permetin fer lectures
més properes i empàtiques, on serà
més fàcil aproximar-nos i, per tant,
entendre i comprendre l’angoixa, la
por, la ràbia o la inseguretat que de
forma més o menys permanent, més
o menys difusa dibuixen l’existència
de molts d’aquests infants i joves. Al
posicionar-nos des d’aquesta
perspectiva. possiblement salvem
alguns dels primers obstacles a
l’hora d’apropar-nos a les seves
realitats, a les seves vivències i els
seus comportaments.
En aquest nou escenari podrem
generar en ells una forma diferent
de percebre’ns com a persones
alienes que som al seu malestar
vital, i nosaltres, com professionals
de la intervenció social i educativa,
podrem trobar algunes claus que ens
permetin descobrir la simplicitat - i
la riquesa- per acompanyar-los en
els seus processos i esdeveniments
vitals a partir de la creació de vincles
que entre tots puguem ser capaços
de generar.
Són infants i joves que
creixen amb grans dosi
d'inseguretats i pors
"
"

6. 6 Butlletí Obert 25
Això és
educatiu
Els nois i noies d’entre 16 i 22 anys,
s’atenen a la Fundació en el
projecte de l'Espai Jove, un espai
de relació i referència que entén
l’etapa juvenil com a fase de
transició cap a la vida adulta. És a
l’Espai Jove on es detecten les
múltiples necessitats que tenen,
tant a nivell individual com a nivell
de grup.
Als nois i noies joves que s’apropen i
volen participar del projecte se’ls
ofereixen diferents opcions d’accions
que triaran segons necessitats i
interessos amb l'objectiu de
configurar l’itinerari personal. Al
responsable de l’espai, aquest
itinerari individual, li permetrà fer
l'acompanyament per encarar la
vida adulta amb igualtat
d’oportunitats, responsablement i de
forma normalitzada. La flexibilitat i
la capacitat d’adaptació per atendre
cadascun d’aquests itineraris
personalitzats és la característica
fonamental del projecte.
Els joves del Centre Obert Joan
Salvador Gavina
Dani Martínez
Educador de l'Espai Jove Gavina

7. 7Fundació Joan Salvador Gavina
Les deteccions que fem són gairebé
tots del circuit del Centre Obert,
servei que ofereix la Fundació des de
fa 37 anys. Les poques persones que
venen sense contacte previ amb la
Fundació ho fan pel que els han
explicat els altres companys. El fet
de ser nois/noies que segueixen
vinculats a la Fundació, defineix tant
un perfil com les motivacions. La
majoria són estudiants i això acota
molt les accions que podem fer i les
demandes que ells fan. Són joves
amb un clar objectiu: progressar en
el seus estudis i aprovar-los.
A nivell de grup, el fet de conèixer a
la resta de participants del projecte,
crea un fort vincle entre ells. Aquest
vincle, però, no és tancat i és molt
permeable a noves incorporacions.
De forma general, podríem dir que
a l’Espai Jove hi venen per a cobrir
tres motivacions:
- Trobarun espai de relació.
- Trobarun espai de suport
educatiu.
- Trobarun espai on utilitzareines
i recursos TIC (equips informàtics,
accés a Internet i accés a
impressora).
La major part dels participants
segueixen apropant-se al recurs
amb necessitat d’orientació i
suport. La dinàmica ofereix un
espai de reflexió i aprenentatge que
tant és individual com de grup.
Aquí poden trobar la calma i
l’acompanyament que els permet
EELLSS JJ OO VVEE SS OO PPII NN EE NN ......
De l'Espai Jove el que més
m'agrada es lo còmode que m'hi
trobo, lo desconnectada dels
problemes del día a día. Vaig venir
al Gavina per una amiga, em va
agradar tant que em vaig apuntar.
És un lloc on regne el respecte i
una bona harmonia encara que
tots fem coses diferents.
Karen
L'espai jove facilita que
l'esfera pròxima de relació
sigui estable
"
"

8. 8 Butlletí Obert 25
expressar successos personals que
els amoïnen o bloquegen. L’Espai
Jove facilita que l’esfera pròxima de
relació sigui estable. Quan no
podem garantir des de l’entorn
aquesta estabilitat, tot el sistema es
desequilibra. És una cadena, un
castell de cartes que es desmorona
toquis on toquis.
Són nois i noies que porten unes
motxilles molt pesades. A les tutories
parlem, treballem aspectes personals
i emocionals que, pel fet de
compartir-los, els descarrega. Sovint
només és una escolta, un suport
emocional que els allibera i permet
afrontar situacions i bloquejos que
sense l’acompanyament eren
abismals.
La família
Amb aquells nois i noies que han
continuat des del recurs del Centre
Obert la comunicació personal i
familiar és natural. Per definició la
vinculació, contacte o seguiment de
la família és molt més difusa. Els
majors d’edat ja venen per
iniciativa pròpia. La família és
secundària i només amb aquells
que ja estan estretament vinculats a
la Fundació es té un contacte àgil i
fluid, sovint la pròpia família
s’encarrega de preocupar-se i fer
seguiment.
Aquest canvi de referent en el
contacte responsabilitza als propis
nois i noies d’estar al dia del que
passa al seu voltant. La comunicació
amb ells, però, ha canviat molt. El
facebook i el whatsapp són els dos
canals que estem utilitzant de
EELLSS JJ OO VVEE SS OO PPII NN EE NN ......
M'agrada que sigui com un espai
de trobada, que ens escoltin i que
sobretot sigui un espai per fer
deures on puc comptar amb
voluntaris i recursos.
Estic aquídes d'Orentes!
Kaur

9. 9Fundació Joan Salvador Gavina
manera habitual. Són totalment
autònoms en aquest aspecte, tenen
les eines al seu abast per a ús
personal i les incorporen molt bé a
les dinàmiques de la seva vida. A
més, ambdues s'han convertit en un
fantàstic canal per a mantenir
diàlegs i la no presencialitat, en
alguns casos, ha estat crucial per a
poder fer intervencions amb
resultats molt bons.
L’orientació prelaboral
Tot i que la majoria de joves tenen
un perfil que podríem definir
d’acadèmic (estan estudiant, volen
continuar els seus estudis i els
preocupen els resultats de cara al
seu futur), també estan preocupats
per les situacions econòmiques
familiars. En aquest aspecte,
busquen com poder ajudar a la
família, com tenir més autonomia
econòmica i, arribats a un punt
d’inflexió, es plantegen què fer en
endavant: continuar estudiant i
seguir sent una càrrega per a la
família o buscar una feina per més
que no sigui el que volen.
La situació de precarietat familiar
els empeny a buscar diners i ajudar-
la directament o descarregar-los
d’haver de comprar-los coses. Tot i
l'aparent despreocupació que
mostren sovint amb alguns
aspectes vitals com la
responsabilització de les seves
decisions, busquen una manera de
contribuir al sosteniment econòmic
familiar i tenir les despeses
cobertes. Aquestes despeses, a
diferència del que a primer cop d’ull
podríem imaginar, estan molt
relacionades amb els seus estudis.
Poder estudiar en un institut o
centre formatiu fora del barri o
escollir un estudis que impliquin
La precarietat familiar
empeny els joves a buscar
ingressos per ajudar-la
"
"

10. 1 0 Butlletí Obert 25
una inversió en material, és
quelcom que fa sis anys enrere les
educadores de l’espai jove no
haurien imaginat.
En l’àmbit d’atenció i seguiment
prelaboral, participem d’una xarxa
laboral del barri (el projecte Ítaka al
Raval) que busca primeres feines
per a persones joves. Des de suport
a actes veïnals, a bustieig
publicitari, passant per atenció
personal en punts d’informació o
maquinistes d’espectacles, les
ofertes laborals que es proposen
des de la xarxa busquen ser feines
puntuals i de curta durada que
ofereixen petits ingressos de
subsistència alhora que són primers
contactes amb el món laboral.
Quan hi ha noves ofertes de la
xarxa, les valorem, tenim en
compte les necessitats i
disponibilitats dels nois i noies i, en
funció d'això, els les oferim. Són
primers contactes laborals que
també donen l’oportunitat de
treballar aspectes més tècnics com
la confecció de currículums, la
preparació de cartes de presentació
o la preparació de les entrevistes de
feina.
Beques d'estudi
En l’àmbit de suport educatiu, es
gestionen beques d’estudi. D'una
banda hi ha les de l’administració
que, a més de ser insuficients,
deixen en una situació delicada els
estudis de molts joves perquè es fan
efectives un cop el curs ja fa més de
quatre mesos que està en marxa.
Aquest endarreriment en la
resolució de les beques ens ha
Actualment dels 35 joves
atesos, 30 estan realitzant
estudis postobligatoris
"
"

11. 1 1Fundació Joan Salvador Gavina
portat a fer «avançaments de
matrícula» per tal que els nois i
noies no hagin d’aturar els seus
estudis.
A més dels ajuts oficials, gestionem
ajuts econòmics de suport als
estudis gràcies a la col laboració
d'escoles, instituts o col lectius de
persones sensibilitzades amb
aquesta realitat. Són beques que
han de servir per assolir igualtats
reals, les situacions personals i
familiars que pateixen molts dels
joves que atenem posen en risc
tenir una base ferma de
coneixements i habilitats que els
permeti entrar al mercat laboral
amb garanties d’èxit. Aquests ajuts
van des de pagaments de
matrícules fins a transport o
material. Són una via per garantir
que els i les joves puguin fer els
estudis que volen.
El que volem que sigui l’espai
jove
El recurs ha de ser un punt de
trobada i reflexió, un espai on
parlar de l’actualitat i de
l’experiència vital, de gènere, de
sexualitat, ha de facilitar l’ambient
per discutir sobre cap a on anem,
que vol dir ser autònoms... Amb tot,
la majoria d’activitats en grup
costen. En assemblea posem sobre
la taula activitats i projectes que es
EELLSS JJ OO VVEE SS OO PPII NN EE NN ......
El que m'agrada és lo bé que et
tracten i això permet que et sentis
mot agust en aquest espai de
treball. És un lloc on et respecten i
que et puguin o puguis ajudar.
Valoro molt l'oportunitat de
desconectar-me del estrès dels
deures, de poder divertir-me i
treballar tranquila. Crec que la
figura de l'educador és molt
important, sense aquest no
funcionaria igual i tot seria un
caos.
Guita

12. 1 2 Butlletí Obert 25
vulguin fer com a grup i, a partir de
grups de treball organitzar temps i
persones per a tirar-ho endavant. El
perfil de joves que atenem, però, és
molt d’atenció individualitzada i els
moments d’activitat en grup costa
encabir-los entre les seves prioritats.
L’assemblea, regeix el dia a dia del
projecte. L’objectiu és oferir
experiències que facilitin tot el
treball amb els joves. Des de les
activitats obrim camins i portes per
el treball d’autonomia. En aquest
sentit, un dels objectius d’enguany
ha estat buscar la participació i
implicació en altres recursos del
barri i de la xarxa. És important
afavorir el coneixement de les
ofertes que hi ha a l'exterior tant de
vida cultural com de recursos. Han
d’ampliar les fronteres i conèixer
què més els pot oferir el Raval.
Com és la desvinculació?
Tot final és traumàtic, implica un
canvi d’estat i deixar una zona de
confort. Tanmateix, si el procés i
trajectòria a Gavina ha estat positiu,
els propis nois/noies tenen eines
per trencar el vincle que els dóna
seguretat. Aquest procés, amb el
perfil majoritari que estem atenent,
és gradual. En el camí es van
apropant a nous recursos, a altres
espais formals i informals que els
aporten noves experiències.

13. 1 3Fundació Joan Salvador Gavina
El problema ens el trobem amb els
joves que s’han implicat al recurs
sense un perfil acadèmic. Es van
acostar perquè els havien dit que
aquí trobarien suport,
acompanyament i ajudes. Aquí
troben un espai de relació, un punt
de trobada, un lloc on crear vincles i
deixar-se guiar per què se senten
desorientats, però sovint no troben
eines suficients per volar sols.
L’Espai Jove és obert a tothom,
facilitem que tothom se senti
identificat amb el que fem, amb el
que oferim i som plàstics i dinàmics
per adaptar-nos a la varietat de
perfils de joves del Raval.
Reptes de futur
El model de projecte és bo i
funciona molt bé. Els nois i noies
tenen un fort lligam i són molt
efectius els processos de suport i el
seguiment individual. De totes
formes, voldríem poder disposar
EELLSS JJ OO VVEE SS OO PPII NN EE NN ......
El més important és que
l'educador em comprèn. Porto 8
anys vinculat al Gavina i, tot i que
no soc gens bon estudiant, aquí
segueixo.
Marc

14. 1 4 Butlletí Obert 25
de més espai i atendre més perfils
de joves. Encara n'hi ha molts a
qui els cal donar resposta a
necessitats molt concretes. Un cop
resoltes els dóna aire i via lliure
per continuar sols, sovint no
necessiten el recurs de forma
continuada.
Un repte pel que queda de curs es
oferir-los activitats esportives dins
la programació a demanda d'ells.
Podem fer alguna activitat puntual
amb el suport de voluntaris, però
en aquest moment la gestió del
voluntariat l’hem centrat a cobrir
els estudis i el suport a sala. La
llarga trajectòria del projecte de
Centre Obert de la Fundació i la
línia ascendent educativa ens porta
a això. No és dolent, estem
aconseguit grans resultats (30
joves del 35 atesos estan realitzant
estudis postobligatoris) però ho
hem d’enriquir i que contempli
més esferes. Així podrem ser
encara més oberts i ràpids en
oferir i procurar ser un recurs
referent d’atenció integral de joves
al Raval de Barcelona.

15. 1 5Fundació Joan Salvador Gavina
Això és
voluntari
Cuando hace algo más de 3 años me
hablaron de la posibilidad de dar
clases de soporte en el Gavina me
apunté sin dudarlo: me había
jubilado unos meses antes, tenia
disponibilidad de tiempo y quería
emplearlo en algo útil, en algo que
realmente valiera la pena. Además
siempre me ha gustado la docencia
y aunque no ha sido mi principal
actividad profesional, estuve
durante casi 20 años como profesor
asociado (a tiempo parcial) en la
UPC y echaba de menos el contacto
con gente joven. Por otra parte, soy
un firme defensor de la igualdad de
oportunidades de niños y jóvenes y
pienso que las clases de soporte
pueden contribuir a ella, ayudando
a los alumnos que por diversas
circunstancias no pueden contar
con ese soporte en casa.
Dada mi formación técnica pensé
que lo mas adecuado seria que
diera clases en el área de ciencias,
especialmente en matemáticas y
física de la ESO y bachillerato.
Aunque esa ha sido mi principal
ocupación, he colaborado a veces
¿Voluntario de jóvenes?
¿Cuando puedo empezar?
Antonio Palacios
Voluntari de reforç a l'Espai Jove Gavina

16. 1 6 Butlletí Obert 25
en temas diversos: medio
ambiente, historia contemporánea,
“asesoramiento” en redacciones,...
Casi siempre la ayuda que se les
presta es para aclarar conceptos,
resolver dudas y realizar ejercicios,
pero procuro también ayudarles a
que se organicen mejor el tiempo
que dedican al estudio, a que sean
más sistemáticos en la forma de
trabajar, a que no dejen todo el
estudio para la víspera del examen
-la verdad es que no tengo
demasiado éxito en este aspecto
del trabajo, pues con demasiada
frecuencia me encuentro con
alguien que “pide auxilio” el día
anterior al examen-.
Todos los que me conocen saben
que me lo paso muy bien en las
clases. Comprobar lo contentos que
se ponen cuando han aclarado una
duda o han resuelto un ejercicio
que se les había “atravesado” y la
forma tan expresiva de darte las
gracias es muyreconfortante.
Como dijo un voluntario, "se recibe
más de lo que se da". Y yo añado
"como gimnasia mental, las clases
me van estupendamente".

17. 1 7Fundació Joan Salvador Gavina
L'opinió
de...
Fa pocs dies vaig arribar a casa meva
al vespre, després d’estar apagada la
calefacció tot el dia, vaig mirar el
termòmetre i marcava 13 graus.
Corrent vaig posar la calefacció per a
escalfar-me mentre em venia al cap
el nom de tants infants que estem
acompanyant des de la Fundació
Joan Salvador Gavina i que es
troben en una situació d’alta
vulnerabilitat i precarietat
socioeconòmica. I pensava la gran
necessitat i dependència de l’energia
que tenim les persones per a poder
sobreviure amb unes mínimes
condicions de dignitat: l’aigua,
imprescindible per a rentar-nos
cada dia, per a la dutxa, per a cuinar,
per a beure, per a rentar la roba; la
llum, imprescindible per a poder-
nos veure les cares quan marxa el
sol, per a poder connectar una estufa
elèctrica, per a poder fer els deures,
per a poder tenir els
electrodomèstics endollats (nevera,
minipimer, TV, microones); el gas,
imprescindible per a la caldera o per
a cuinar qualsevol àpat. Totes
aquestes són accions que realitzem a
diari i, cap d’elles, es tracta d’un
privilegi sinó que són molt bàsiques
pera la nostra supervivència.
Els infants catalans, víctimes de
la pobresa energètica
Jordi Balot
Director de la Fundació Joan Salvador Gavina

18. 1 8 Butlletí Obert 25
L’accés a l’energia és un dels factors
que més influeix en la qualitat de vida
de les persones i, especialment, dels
infants. És, per tant, un dret bàsic i
elemental com el mateix habitatge,
no un luxe, i això implica garantir un
mínim de subministrament a un preu
just. Això que sembla tant evident, en
el segle XXI i en un país que es diu
desenvolupat com el nostre, no ho és
gens. Tots estem veient l’especulació
de les companyies energètiques del
nostre país, ben subvencionades amb
diners públics, que són capaces
d’apujar el preu de l’electricitat fins a
valors imprevisibles en els moments
d’una gran onada de fred. I al Govern
espanyol no li cau la cara de vergonya
i ho permet sense remordiments i
sense escrúpols. On estan les
decisions polítiques a favor de la
ciutadania amb menys recursos per a
cobrir les seves necessitats més
bàsiques?
Al llarg de l’any 2016 hem fet un
estudi entre les famílies que estem
atenent en la nostra Fundació. El
resultat és que un 66,19 % estan
patint de manera directa la pobresa
energètica. Totes elles tenen infants
al seu càrrec (moltes d’elles amb
diversos menors), la qual cosa ens
ha dut a denunciar-ho públicament.
Com és possible que cuidem així als
nostres infants? És que realment no
Més d'un 66% de les famílies
que atenem, estan patint de
manera directa pobresa
energètica
"
"

19. 1 9Fundació Joan Salvador Gavina
ens preocupen els nostres
conciutadans més innocents,
indefensos i desvalguts?
En aquests moments s’està
col locant a moltes famílies
socialment vulnerables en la
disjuntiva d’haver d’escollir entre
comprar menjar, o bé, escalfar la
casa o haver d’anar a buscar aigua a
la font pública més propera.
Com a resposta a aquesta situació,
des de la Fundació vam elaborar un
pla de xoc per donar resposta a la
situació de precarietat a la que es
veuen abocades les famílies que
atenem. Estem oferint assessorament
i orientació respecte l’estalvi que
poden efectuar en els seus rebuts de
subministraments, així com detectar
deficiències en els seus habitatges:
humitats, goteres, tancament de les
finestres o manca de vidres, etc. Un
grup de voluntaris d’una entitat
especialitzada, un cop al mes,
s’entrevista amb famílies de la
Fundació per a revisar factures i
contractes per a informar i fer petites
intervencions que poden disminuir la
despesaenergèticadeles famílies.
Estem donant resposta, malgrat
sabem que és molt limitada, però
creiem que la resposta contundent
ha de ser política per a canviar el
sistema energètic injust que tenim
al nostre país.
Moltes famílies es troben a la
disjuntiva d'haver d'escollir
entre escalfar la casa o
comprar menjar
"
"

20. Darrera
hora!
Podeu col·laborar amb la Fundació fent
les vostres donacions a:
"la Caixa" ES78 - 2100 - 3063 - 92 - 2200049350
Fundació Joan Salvador Gavina
Nou de la Rambla, 39-41 - 08001 Barcelona
Telf. 93 442 66 83
En marxa el Punt d'Informació
d'Energia Justa
Amb el suport de:
Des del mes de gener, al Gavina
hem iniciat el Punt d’Informació
Energia Justa per lluitar contra la
pobresa energètica que pateixen
moltes de les famílies que atenem a
la Fundació. Amb el suport de tres
voluntaris del Fuel Poverty
Group de la Fundació ABD,
s'ofereix un assessorament
personalitzat sobre la facturació i
contracte dels subministraments de
la llar (aigua, llum i gas) amb
l’objectiu de reduir el consum i les
despeses generades del mateix.
Aquest Punt d’Informació es duu a
terme mensualment.
Per a més informació dels nostres articles contacteu amb comunicacio@fgavina.org