Comentari PAU de "Dejeuner sur l'herbe" de Edouard Manet.

1. Édouard Manet: El dinar campestre

2. Fitxa tècnica
 Títol: Déjeuner sur l’herbe.
 Autor: Édouard Manet






(París, 1832 - 1883).
Cronologia : 1863 .
Tècnica: oli sobre tela.
Dimensions: 2,08 x 2,64 m.
Estil: realista impressionista.
Tema: escena costumista.
Localització: Musée d’Orsay
(París).

3. Obres del mateix autor:
Olympia (1863).

4. El pifre (1866)

5. Retrat de Zola (1968)

6. Biografia de l’autor
 Contra
la voluntat del seu pare
Édouard Manet va iniciar la seva
formació al taller de Thomas Couture,
un conegut acadèmic de l’època. No
obstant això, els qui realment van
influir en la seva pintura van ser els
artistes venecians del segle XVI, els
holandesos del segle XVII i Velázquez,
l’obra del qual havia conegut durant un
viatge a Espanya.
 Fascinat per aquest país, va incloure en la seva pintura obres
de temàtica espanyola, entre les quals El guitarrista espanyol ,
que li va valdre el reconeixement públic al Saló de Paris l’any
1861.
El guitarrista espanyol (1861).
Thomas Couture: Els romans de la decadència (1847).

7.  Després de la mort del seu pare (1862), la seva obra va mostrar
una actitud rebel que el va fer objecte de la crítica social, a
causa, entre d’altres raons, de la presència reiterada del nu
femení en els seus quadres.
 Cap al 1870 va començar a pintar a l’aire lliure i a experimentar
amb el tractament de la llum i l’impacte d’aquesta sobre els
cossos, una pràctica típica de l’Impressionisme, un moviment
que va rebre la influència de Manet, encara que ell no s’hi
identifiqués plenament, ja que mai no va exposar amb aquest
grup i, en canvi, sempre es va relacionar amb el salons oficials.
Claude Monet pintant en Olympia (1863).
el seu estudi vaixell en Argenteuil (1874).

8. Descripció formal
 La
composició s’estructura en tres plans horitzontals
sobreposats: a sota hi ha una panera amb fruites, pa i els
vestits de les dues dones; al centre una dona nua que mira
fixament l’espectador i dos homes vestits, i darrere d’aquests,
una altra dona, vestida amb roba interior, remullant-se en un
rierol.
 Les tres escenes queden incloses al triangle compositiu
format per la perspectiva lineal, el punt de fuga de la qual es
troba situat el petit tros de cel pintat a la part alta de la tela.
 Malgrat aquest ordre compositiu, una part de la crítica ha vist
manca d’unitat i una certa dispersió en els diferents elements,
sobretot en l’escena central, on cada personatge sembla aïllat
en el seu món, especialment pel fet que no es miren entre ells.

9.  Manet integra les figures en el paisatge com si en formessin
part, evitant l’ús del clarobscur i de línies molt definides que
les destaquin del fons i n’augmentin el volum. Aquesta
representació plana l’aconsegueix i la reforça per mitjà de la
gradació tonal del color tant en la representació de la llum
com en les ombres.
 Amb aquest exercici, Manet és capaç de reproduir l’ombra
d’un arbre i d’aconseguir la transparència del rierol utilitzant
només la riquesa tonal del verd. Per aconseguir un contrapunt
lumínic, el pintor francès va utilitzar el negre i el blanc com a
colors predominants en les figures centrals.

10. Temàtica
 Le déjeuner sur l’herbe, titulada inicialment El bany, reflecteix
una escena quotidiana en la qual se’ns mostren, en primer
terme, el germà del pintor, Eugène –amb un bastó a la mà-,
l’escultor holandès Ferdinand Leenhoof –futur cunyat de
Manet- i la seva model preferida Victorine Meurent, nua i
mirant directament l’espectador. Al fons, una altra dona,
desconeguda, es banya al rierol.
 Presentada al saló oficial del 1863, aquesta pintura no hi va ser
admesa i va passar a formar part de l’extens cartell del Saló
dels Rebutjats. El principal motiu de crítica va ser la nuesa
injustificada de la dona, pel fet de no tractar-se d’una escena
mitològica. També va ser motiu de burla el fet que les
diferents figures no semblessin tenir relació entre elles, i la
sensació que la figura del rierol estigui flotant en l’aire de
resultes d’una perspectiva desconcertant.

11. Models i influències
 L’obra perduda El judici de Paris de Rafael –reproduïda en un
gravat de Raimondi- i El concert campestre de Ticià,
tradicionalment també atribuïda a Giorgione, són els dos
referents bàsics d’aquesta obra de Manet. La influència dels
clàssics, dominada per la pintura veneciana del segle XVI i pel
Barroc espanyol, especialment per Velázquez, no va ser un cas
aïllat, sinó un referent clar en algunes de les seves obres més
rellevants, com Olympia o El pifre.
 Admirat pels impressionistes per la seva manera de tractar la
llum i el color, l’aportació de Manet a l’art modern va anar
molt més lluny. La seva negativa a seguir les pautes
il·lusionistes de la perspectiva tradicional, desintegrant la
composició a manera de collage, va ser l’origen dels
plantejament espacials de Cèzanne i del Cubisme.
Rafael: El Ticià: El concert campestre(1510) . Raimondi).
Cèzanne: Els Paris (1514-18) (gravat de
judici de jugadors de cartes (1890-92) .