Comentari PAU de El gronxador de Fragonard.

1. Fragonard:
El
gronxador

2. Fitxa tècnica
 Títol: El gronxador.
 Autor: Jean Honoré Fragonard
(Grasse, 1732 – París, 1806).
 Cronologia: 1766.
 Tècnica: oli sobre tela.
 Mides: 83 x 66 cm.
 Estil: rococó.
 Tema: intimista.
 Localització: Wallace Collection
(Londres).

3. Obres del mateix autor:
Noia llegint (1776)

4. El petó robat (1788)

5. Biografia de l’autor
 Jean Honoré Fragonard va ser deixeble de
Chardin primer i de Boucher després. Entre
els anys 1756 i 1761 va viatjar per Itàlia, on
va quedar enamorat de l’obra de Tiepolo.
En l’etapa inicial, els seus quadres
representaven principalment temes
històrics, però posteriorment es va dedicar
a pintar escenes mitològiques, així com
temes galants inspirats en les diversions de
l’alta societat de la seva època, a les quals
afegia un cert to picant i eròtic.
Chardin: La rajada (1728)
Boucher: El bany de Venus (1751)
Tiepolo: Al.legoria amb Venus i el
temps (1754-1758)
 La seva tècnica es caracteritza per una pinzellada espontània i
un ús dels colors suaus i alegres. Després de casar-se,
Fragonard va adoptar una línia més moralitzant. Acabada la
Revolució Francesa (1789), va caure en l’oblit.
El forrejat (c. 1777)

6. Descripció formal
 Els tres personatges que apareixen al llenç, conformen un
triangle, l’interior del qual és ocupat per la figura completa de
la dama, en relació amb la qual s’estableix un joc de mirades
molt suggeridor: del vell a la dama, d’aquesta al galant i
d’aquest a la jove, malgrat que les mirades de l’una i de l’altre
no s’entrecreuen, perquè la del jove s’orienta en resposta al
gest provocatiu de la dama. En aquest joc de complicitats, al
qual sembla aliè el personatge de la dreta, hi participen també
els putti o angelets escultòrics, que emmarquen i protegeixen
amb el gest el joc amorós de la parella. Els amants queden
situats dins la zona del quadre il·luminada per un focus de llum
que sorgeix dels arbres i que convergeix en la dama, mentre
que el vell resta en la penombra.

8.  L’estructura compositiva reforça dinàmicament l’escena per
mitjà de les diverses diagonals que tracen les cordes que
subjecten el gronxador, que es projecta endavant, i les que
utilitza el personatge de la dreta per impulsar-lo i retenir-lo. El
moviment cap endavant del gronxador converteix la diversió
de la dama en una actitud d’oferiment que esdevé provocatiu
pel peu nu, que, amb un gest desvergonyit, ha llançat enlaire
la sabatilla. La frondositat del jardí emmarca aquest joc de
complicitats, equívocs i insinuacions en un escenari de llums i
ombres molt adient.
 La pinzellada és ràpida i pastosa, però precisa en els detalls.
Pel que fa al cromatisme, l’artista recorre als tons pastel
característics del segle XVIII francès, en què dominen les
gammes de verd i groc. Hi ressalta el color rosa del vestit de la
dama, que trenca la monotonia tonal i dels colors circumdants.

9. Temàtica
 El gronxador és una de les teles més representatives de
Fragonard. Al mig d’un bosc frondós i salvatge, una bella
dama llança una de les seves sabatilles mentre és gronxada
per un home madur, potser el marit. A sota, estirat entre la
vegetació, un noble jove i ben plantat –potser l’amant-
l’observa atentament, acceptant el frívol joc de la seducció i el
voyeurisme, en el qual el pintor també hi ha participant
l’espectador.
 Fragonard fou un dels pintors favorits del rei Lluis XVI. La seva
obra resumeix a la perfecció l’esperit del període Rococó i
reflecteix la frivolitat de la vida cortesana i de l’alta noblesa de
la França del segle XVIII.

10. Models i influències
 L’obra de Fragonard resumeix amb gran mestratge tots els
conceptes d’amor, naturalesa, paisatge, intimisme,
sofisticació, frivolitat i galanteria propis del Rococó, i recull el
llegat de Watteau i, sobretot, del seu mestre Boucher.
 L’herència immediata de Fragonard va ser nul·la a causa de la
imposició del nou gust de la moda neoclàssica. Malgrat que va
intentar adaptar-se al nou estil, aquest va arruïnar la seva fama
i va caure en l’oblit de la pintura.
Watteau: L’embarcament per l’illa de Citera (1718)
 No obstant aquest fet, la projecció artística de Fragonard va
renéixer amb l’arribada de l’Impressionisme francèss, que en
va valorar el tractament pictòric a base de pinzellades
cremoses, ràpides i espontànies.
Boucher: El bany de Diana (1742)