Comentari PAU de "El jurament dels Horacis".

1. Jacques-Louis David: El
jurament dels Horacis

2. Fitxa tècnica
 Títol: El jurament dels Horacis.
 Autor: Jacques-Louis David






(París, 1748 – Brussel·les, 1825).
Cronologia : 1784.
Tècnica: oli sobre tela.
Dimensions: 3,30 x 4,25 m.
Estil: neoclàssic.
Tema: literari.
Localització: Musée du Louvre
(París).

3. Obres del mateix autor:
Els lictors porten a Brut els cadàvers dels seus fills (1789).

4. Les sabines (1799)

5. Biografia de l’autor
 Jacques-Louis David és una de les
figures centrals del Neoclassicisme. Va
fer el seu aprenentatge amb Boucher, i
l’any 1776 va viatjar a Itàlia, on va poder
l’antiguitat clàssica, que va marcar l’estil
de la seva obra. Quan va tornar a París,
el 1780, David, que, amb la seva obra i
especialment amb els seus quadres de
temàtica històrica, es va erigir com el
millor representant contra la frivolitat
del Rococó, va ser nomenat acadèmic
La mort de Marat (1793)
l’any 1784. Posteriorment, va participar
de manera activa en la Revolució el
1789, de la qual va ser considerat
l’artista oficial.
François Boucher: El Bany de Diana.

6.  Després de la mort de Robespierre a la guillotina el 1794, va
ser empresonat. Amb l’arribada de Napoleó, que el va
nomenar pintor de cambra, va recuperar el prestigi. David va
pintar per a Napoleó un nombre important de quadres que cal
situar dins l’anomenat estil Imperi.
 Després de la caiguda i el desterrament de Napoleó, David es
va exiliar a Brussel·les, on es va dedicar principalment a pintar
petites teles de temàtica mitològica i retrats d’altres exiliats
napoleònics.
Mart desarmat per Venus i les
Tres Gràcies(1824)
Consagració de l’emperador Napoleó I i Consagració de l’Emperatriu Josefina (1805-07)

7. Descripció formal
 David organitza amb gran equilibri tota la composició, mostra
una perfecta integració de les figures dins d’un espai
arquitectònic i assigna a cada figura o grup una de les tres
arcades del fons. Aquesta separació permet ordenar tots els
personatges i assumeix així un dels preceptes de la pintura
neoclàssica: la claredat expositiva.
 David mostra un estil depurat i subordina el color al dibuix. El
pintor té molta cura de perfilar amb una gran delicadesa totes
les figures a través d’un modelatge anatòmic perfecte, que
recorda la puresa acadèmica de l’escultura clàssica. És
interessant percebre com el pintor prioritza la línia recta en els
personatges masculins i la línia ondulada en els femenins, fet
que reforça visualment l’actitud més agressiva dels homes i la
més sentimental de les dones.

8.  Pel que fa al cromatisme, a les escenes hi predominen les
tonalitats grises, ocres i vermelles. Els colors foscos són
utilitzats per al fons, i els clars per les figures. Cal fer esment
de la manera especial del vermell, que és utilitzat en les tres
parts en què es divideix el quadre i permet al pintor equilibrar
cromàticament l’escena. Tanmateix, malgrat que és un color
cridaner i intens, David el converteix en un color fred,
subordinat estrictament a la línia, detall que il·lustra els nou
gustos de l’època.
 Tota l’escena està banyada per una llum tènue, que entra des
de l’esquerra sense que hi hagi ap focus lumínic visible, solució
inspirada en Caravaggio.

9. Temàtica
 L’obra s’inspira en la tragèdia literària Horaci del dramaturg
francès del segle XVII Pierre Corneille, basada, al seu torn, en
la Història de Roma de Tit Livi. En aquest tema, que es refereix
a un episodi situat al segle VII a. C., David evoca el moment en
què els tres Horacis –fills de roma- juren davant el seu pare
que combatran fins a la mort contra els tres guerrers de la
ciutat veïna d’Alba Longa, el germans Curiacis, per decidir quin
bàndol serà el vencedor de la guerra pel control de la Itàlia
central. En un segon pla, a la dreta apareixen tres dones
ploroses: de blanc, Camil·la, una de les germanes Horaci,
casada amb un dels Curiacis; al seu costat, Sabina, una
germana dels Curiacis, casada amb un Horaci; al fons, la mare
dels germans Horaci amb els dos fills de Sabina.

10.  El pintor francès no va voler reproduir un episodi històric, sinó
reflectir el culte a les virtuts cíviques més estrictes de
l’autosacrifici, l’honor i la lleialtat, personificades en l’actitud
dels Horacis. A l'època, alguns van veure reflectides al
quadre, les simpaties revolucionàries de l’autor, perquè el
profund sentiment del deure amb la pàtria que suscita l’obra
va ser interpretat com un atac contra l’autoritat de l’Estat
monàrquic.
Jurament del joc de la pilota (1791)

11. Models i influències
 La cultura i l’art clàssics de Grècia i Roma van ser, sense cap
dubte, el punt de referència principal de l’obra neoclàssica de
David, tant des del punt de vista formal com temàtic. No
obstant això, també és evident la influència de Rafael, Poussin
i Caravaggio. Dels dos primers, n'assumeix la perfecció de la
línia i l’ús de composicions equilibrades sobre estructures
geomètriques, mentre que el tractament de la llum mostra la
influència de Caravaggio.
 La seva pintura va ser punt de referència obligat per a molts
Caravaggio: Mort de la Mare de
altres pintors neoclàssics. Per exemple, fou molt copiada la
diferent Déu (1602-1606)
actitud emocional dels personatges: d’energia i
resolució en els homes i profundament dolorosa en les dones.
Antoine-Jean Gros: Napoleó Bonaparte visitant els apestats de Jaffa (1804)
Nicolas Poussin: El rapte de les sabines (1637-38)