Presentació d'aula sobre el tema

1. HISTÒRIA D’ESPANYA
2 BATX

2. CAUSES Crisi
Financera.
Govern Provisional.
Gral. Serrano
Pronunciament Insurrecció de
l'exèrcit.
Juntes rev.
Pacte d'Ostnde
1867
-Principis Liberalisme
progressista.
-Sobirania Nacional i
Sufragi Universal.
-Reconeixement de les
llibertats.
-Llibertat de culte.
Es declara la Monarquia
Constitucional.
Constitució 1869
Monarquia Constitucional
d'Amadeu I de Savoia.
(1871-1873).
Manca de suports
polítics.
Crisi
Industrial
catalana.
Crisi de
Subsistència
Crisi
Política
Esclat de la 3a
Guerra Carlina
(1872-1876)
Final del regnat
d'Amadeu I
I República
Espanyola
(1873-1874)
-Incapacitat
per resoldre
els problemes.
-Manca de
suport social.

3.  Revolució de setembre 1868: “LA GLORIOSA”.
 Sexenni Democràtic: última etapa de la revolució liberal a Espanya.
 Diferents tipus de conflictes:
 El Sexenni Democràtic va fracassar en l’intent de modernització política del
país.
 Solució: monarquia absoluta Restauració dels Borbó: ALFONS XII.
Fi de la monarquia d’Isabel II
Inici de sis anys d’inestabilitat
(diferents règims polítics).
Cerca d’un nou ordre polític i social.
POLÍTICS:
Sorgiment del federalisme.
Revolta carlina.
Esclat de la guerra a Cuba.
SOCIALS:
Reivindicacions classes populars.
Obrerisme:socialisme i anarquisme.
ECONÒMICS:
Crisi.
Lluita entre proteccionistes i lliurecanvistes.

4. • Durant el regnat d’Isabel II (1843-1868) es dóna un moment
d’expansió econòmica a tota Europa. A mitjans de 1860 comença a
canviar. Es produeix una crisi econòmica: en els àmbits financer i
industrial. A Espanya coincideix amb una crisi de subsistència.
Crisi financera
• S’origina arran de problemes derivats del funcionament de la xarxa
ferroviària. La seva construcció va suposar una gran inversió de
capital a la borsa. El rendiment de les línies era molt baix.
• L’escàs desenvolupament industrial i la persistència de l’economia
agrària (alt grau d’autoconsum), suposava una escassa utilització.
• Els valors de les accions s’enfonsaren. També s’havien enfonsat les
cotitzacions del Deute públic. Tot plegat va suposar un crisi de
bancs i societats de crèdit.
Crisi econòmica i malestar social

5. Greu crisi industrial a Catalunya
• La indústria tèxtil cotonera, pateix una forta recessió perquè hi
havia poc cotó en floca. La guerra de Secessió dels EUA (1861-
1865) va interrompre el subministrament, va provocar l’encariment.
• Moltes petites indústries no ho van aguantar. Descens de la
demanda de productes tèxtils i augment dels preus dels aliments
provocats per la crisi de subsistència.
Greu crisi industrial a Catalunya
• Comença el 1866 quan es donen un seguit de males collites que
porten a l'escassetat de blat.
• Els preus comencen a pujar. També el pa i altres productes bàsics
(arròs, bacallà...).
• La combinació de les tres crisis va agreujar la situació. Al camp la
fam va comportar una forta violència. Per a la ciutat va suposada
onada d’atur.

6. • A mitjans de la dècada del 1860 una part de la població tenia
motius per estar descontenta:
a) Grans negociants: demanaven al govern mesures per salvar les
inversions a borsa.
b) Industrials: exigien proteccionisme.
c) Obrers/Pagesos: denunciaven la misèria.
• L’any 1866, després de la revolta de sergents de la Caserna de
San Gil, el govern moderat és incapaç de fer front a la crisi i
perd el suport de part de la burgesia i de tot el poble, però
reacciona de manera autoritària: O’Donnell és apartat del
govern, els progressistes són pràcticament expulsats del
sistema, es practica la repressió feroç amb aquells que
protesten (inclosos algun intent de pronunciament), es
governa per decret, es tanquen les Corts i no es solucionen els
problemes del país.
La crisi política: El Pacte d’Ostende

7. • El Partit Progressista, dirigit per Prim, es negà a participar a
les eleccions. Defensà la conspiració com l’únic mitjà per
accedir al poder, igual que el Partit Democràtic.
• En 1866 demòcrates i progressistes signen el Pacte d’Ostende:
demanen la dimissió de la reina (sense concretar la futura
forma de govern), sufragi universal masculí i convocatòria de
Corts Constituents, a més de l’ampliació dels drets i llibertats.
• L’estiu de 1867 s’estén una revolta popular antiborbònica per
Catalunya. Estaven implicats: progressistes, demòcrates i
republicans. El moviment fracassà i la repressió va ser molt
dura (sobretot contra els republicans).
• Amb la mort d’O’Donnell, els unionistes, amb Serrano al cap i
tots els militars unionistes darrere, es sumen al Pacte
d’Ostende → es comença a preparar la revolució de 1868 que
va tenir un caràcter de pronunciament militar.

8. • El 18 de setembre de 1868, l’almirall Topete es pronuncia a
Cadis i inicia un pronunciament militar contra el govern
d’Isabel II → La Gloriosa.
• Prim i Serrano es van reunir amb els insurrectes i es van posar
al capdavant i el moviment es va estendre arreu de la
Península.
• Les tropes fidels a la monarquia van ser derrotades a Alcolea
(Còrdova). El govern dimití i Isabel II sortí cap a l’exili a França
el 29 de setembre de 1868.
• En la Revolució de Setembre van tenir un gran protagonisme
les forces populars urbanes dirigides per demòcrates i
republicans.
La Revolució del 68 i el Govern provisional
¡Españoles!: la ciudad de Cádiz, puesta en armas con toda su provincia, con la armada anclada en su puerto
y todo el departamento marítimo de la Carraca, declara solemnemente que niega su obediencia al Gobierno
que reside en Madrid, asegura que es leal intérprete de los ciudadanos (…) y resuelta a no deponer las
armas hasta que la nación recobre su soberanía, manifieste su voluntad y se cumpla. ¿Habrá algún español
tan ajeno a la desventura de su país que nos pregunte las causas de tan grave acontecimiento? (…)
Hollada (pisoteada) la ley fundamental, convertida siempre antes en celada (oculta) que en defensa del
ciudadano; corrompido el sufragio por la amenaza y el soborno; dependiente la seguridad individual, no del
derecho propio, sino de la irresponsable voluntad cualquiera de las autoridades, muerto el municipio, pasto
la Administración y la Hacienda de la inmoralidad y del agio (del negocio), tiranizada la enseñanza, muda la
prensa …¡Españoles!, ¿quién la aborrece tanto que se atreva a exclamar: “Así ha de ser siempre”? (…)
(…) Queremos vivir la vida de la honra y de la libertad. Queremos que un Gobierno Provisional que
represente todas las fuerzas vivas de su país asegure el orden, en tanto que el Sufragio Universal eche los
cimientos de nuestra regeneración social y política. Contamos para realizarlo (…) con el concurso de todos
los liberales, unánimes y compactos ante el común peligro; con el apoyo de las clases acomodadas, que no
querrán que de sus sudores siga enriqueciendo la interminable serie de especuladores y favoritos (…) con
los ardientes partidarios de las libertades individuales, cuyas aspiraciones pondremos bajo el amparo de la
ley; con el apoyo de los ministros del altar, interesados antes que nadie en cegar en su origen las fuentes del
vicio y del ejemplo; con el pueblo todo y con la aprobación…
Acudid a las armas no con la furia de la ira, siempre débil, sino con la solemne y poderosa serenidad con que
la justicia empuña su espada.
¡Viva España con honra!
Cádiz 19 de septiembre de 1868. Generales Juan Topete, Juan Prim, Domingo Dulce, Francisco Serrano,
Rafael Primo de Rivera, Antonio Caballero de Rodas, Ramón Nouvillas.

9. • A moltes ciutats es constituïren Juntes Revolucionàries que van
organitzar la insurrecció i van fer crides al poble. Demanaven:
a) Llibertat.
b) Sobirania.
c) Separació Església-Estat.
d) Supressió de les quintes.
e) Sufragi Universal.
f) Abolició dels impostos del consum.
g) Eleccions a Corts constituents.
h) Repartiment de la propietat.
i) Proclamació de la República.
• A Barcelona la Junta Revolucionària es constituí aviat en Junta de
Catalunya i esdevingué la nova autoritat política. Prendrà les
mesures següents:
1. Van nomenar nous càrrecs.
2. Van formar la Milícia (ordre públic).
3. S’inicià l’enderrocament de la Ciutadella (símbol del poder borbònic).

10. • El radicalisme d’algunes de les propostes de les Juntes
Revolucionàries no agradava a alguns unionistes i
progressistes.
• A primers d’octubre, els insurrectes van proposar a la Junta
Revolucionària de Madrid, el nomenament d’un govern
provisional centrista. El general Serrano, va ser proclamat
regent i Prim, president de govern (govern de progressistes i
unionistes).
• El nou executiu va ordenar la dissolució de les Juntes i el
desarmament de la Milícia Nacional.
Govern provisional. Figuerola; Sagasta i Ruiz Zorrilla; Prim, Serrano, Topete, López de Ayala, Romero Ortiz i
Lorenzana

11. • El nou govern provisional tindrà a Serrano com a president i a Prim
com a ministre de Guerra fins a la Constitució; després Serrano
regent i Prim president del govern.
• El govern va promulgar un seguit de decrets:
a) Llibertat d’impremta
b) Dret de reunió i associació
c) Sufragi universal masculí (majors de 25 anys)
d) Reforma de l’ensenyament
e) Democratització d’ajuntaments i diputacions
f) Emancipació dels fills dels esclaus a les colònies
g) Llibertat de culte
h) Derogació del fur eclesiàstic
i) Dissolució de la Companyia de Jesús i incautació dels seus béns
• Les tres últimes mesures portaran a un enfrontament amb
l’esglèsia.
La Constitució del 1869 i la regència

12. • Va convocar al gener de 1869 eleccions a Corts Constituents.
Van ser les primeres a Espanya amb sufragi universal masculí
(homes més grans de 25 anys). Es resolen amb victòria de la
coalició governamental de progressistes (159 diputats),
unionistes (69) i demòcrates (20), front a republicans (71),
carlins (18) i isabelins (14). A Catalunya el triomf va ser per al
Partit Republicà Democràtic Federal.

13. • Constitució del 1869:
• Règim de llibertats molt ampli.
• Proclamava la SOBIRANIA NACIONAL, sufragi universal masculí,
àmplia declaració de drets i llibertats, garantia la llibertat de
residència, ensenyament i religió (mantenia el culte catòlic).
• Establia la divisió de poders: preeminència del legislatiu (dues
cambres) per sobre de l’executiu. L’estat es declarava monàrquic però
la potestat de fer lleis la tenia les corts. Els poders del rei estaven força
limitats. Proclamava la independència judicial (oposicions a la
judicatura).
• Les corts confirmaren Serrano com a regent i a Prim com a
cap de govern. El nou govern va ser ben rebut pels països
europeus.

14. • La política econòmica pretenia obrir el país a Europa (liberalisme
econòmic), implantar un capitalisme sòlid i afavorir la burgesia
financera i industrial, superant la crisi del 1866. El problema més
greu era l’estat caòtic de la hisenda pública, amb un enorme deute
públic al que havia de sumar-se el deute contret amb la banca
estrangera
• Es substitueix la contribució de consums per un impost universal i
personal.
• S’estableix la pesseta com a unitat monetària de tot l’Estat.
• La crisi del ferrocarril es va resoldre promulgant la Llei de Mines
(1868):
• Es fa per a pal·liar el greu problema del deute públic.
• Es venen o es concedeixen per a llarguíssims períodes de temps les mines
més rendibles a companyies estrangeres que trauen les matèries primeres
per a vendre-les a l’Europa industrialitzada, perdent l’oportunitat
d’explotar-les.
• A canvi aconsegueixen recursos per fer front als interessos que genera el
deute.
L’intent de renovació econòmica

15. • La liberalització de l’economia: Llei de bases aranzelàries de
Figuerola de 1869 acaba amb tota la tradició proteccionista i
permet l’entrada de productes estrangers. Aquesta mesura
comptarà amb l’ oposició de la burgesia industrial catalana i
els cerealistes castellans.

16. • Dominat per tres tendències:
1. Moderats( de dreta), es van mantenir fidels a Isabel II i van rebre el
suport de nobles i propietaris agraris.
2. Conjunció monarquicodemocràtica, dominava les Corts i agrupava
diputats progressistes al voltant de Prim o Sagasta (sector unionista)
i un petit grup de monàrquics democràtics. Defensaven una forma de
govern monàrquica, subordinada a la sobirania nacional i un ampli
respecte a les llibertats públiques. Tenien el suport de la burgesia
financera i industrial, classes mitjanes urbanes, un sector de l’exèrcit i
d’un gran nombre d’intel·lectuals.
El nou panorama polític

17. 3. Partit Republicà Federal (esquerra) dirigit per Pi i Margall / Figueras.
Propugnava el federalisme=sistema de pactes lliures entre diferents
pobles o regions i defensaven la forma de govern republicana, la
separació Estat - Església i la no intervenció de l’exèrcit en la política.
Promulgava l’ampliació de drets i la Intervenció de l’Estat en la
regulació de les condicions laborals. Dins del federalisme hi havien
dues tendències: els benèvols (Pi i Margall), partidaris del respecte a
la legalitat i del federalisme impulsat pel govern i els intransigents
(José M. De Orense) que donaven suport a la insurrecció popular per
proclamar la república.
• Per ultim, els UNITARIS(eren republicans també), dirigits per
Emilio Castelar, defensaven la unitat de l’Estat, eren
conservadors i contraris al federalisme.

18. Republicanisme federal i agitació social
• La Constitució del 1869 i el nou sistema polític van introduir canvis
polítics, però no van satisfer les reivindicacions populars, va
generar un sentiment de frustració.
 Acceptar la monarquia suposava perdre l’esperança del canvi (República).
 El manteniment del culte i del clero topava amb els desitjos laics d’alguns
sectors.
 La limitació de les reformes socials disgustava als pagesos i als obrers.
• El descontentament popular va generar una forta conflictivitat en la
pagesia (demanaven millor repartiment de les terres) i revoltes
urbanes (contra els consums, les quintes i l’augment dels preus).
• Tot això va augmentar l’auge del republicanisme federal, ja que era
l’única formació política sensible a la qüestió social.
• Van haver-hi revoltes a diferents llocs (Màlaga, Sevilla...) en defensa
del republicanisme federal. El govern de Prim imposà l’Estat de
guerra: la repressió va ser molt dura.
• Tots aquests fracassos van portar a part de l’obrerisme cap a les
idees internacionalistes.

19. • El nou govern, amb Prim al cap, tria com a nou monarca a
Amadeu I de Savoia: un jove demòcrata liberal partidari d’una
monarquia constitucional democràtica i gran popularitat (la
seva família va ser artífex de la unificació d’Itàlia).
• A finals de 1870, tres dies abans d’arribar el nou rei, Prim és
assassinat a Madrid i el partit progressista es divideix en dos:
una facció conservadora propera als unionistes (Sagasta) i
altra més radical i propera als republicans (Ruiz Zorrilla).
• En gener de 1871 Amadeu I de Savoia jura la Constitució i és
proclamat rei, però haurà de fer front a una gran quantitat de
problemes que el portaran a renunciar a principis de 1873.
Un monarca per a un règim democràtic

20. • Des del principi s’oposaran al nou monarca els moderats
(conservadors), partidaris de la tornada dels Borbons (el
príncep Alfons) i liderats per Cánovas del Castillo.
• A aquests es sumaran part de l’exèrcit, l’església, contrària a la
nova Constitució i al fet que els seus membres hagueren de
jurar-la, i l’alta burgesia, enfadada per la política democràtica
i de llibertats del nou monarca (abolició de l’esclavitud a Cuba,
jurats mixtos, regulació del treball infantil,...) → conspiracions.
• Els republicans, partidaris de que fora el poble qui tries el cap
d’estat: estan dividits entre unitaris (estat centralista) i
federalistes (estat federal) i entre parlamentaris (la via
electoral com a forma d’arribar al govern) i intransigents (la
insurrecció com a forma de lluita).
L’oposició a la nova monarquia

21. • Els sectors populars i obrers, descontents amb un monarca
que manté el sistema capitalista i, amb ell, la misèria
d’aquests sectors → alçaments i revoltes.
• Els carlins, partidaris de Carles VII, dividits en neocatòlics
(amb les eleccions com a forma d’arribar al poder) i el sector
insurreccional (que provoquen la tercera guerra carlina entre
1872 i 1876)

22. • Els carlins declaren novament la guerra en 1872 per a
instaurar a Carles VII al tron: la Tercera Guerra Carlina (1872-
76) serà especialment important al País Basc, Navarra i
l’interior de Catalunya.
• En 1868, amb el “Grito de Yara”, comença a Cuba “La Guerra
dels Deu Anys” (1868-78), demanant la independència.
Amadeu I intenta frenar la revolta amb un projecte d’abolició
de l’esclavitud i reformes polítiques, però la burgesia
comercial s’oposa.
• Les insurreccions federalistes de 1872: sectors republicans i
anarquistes es revolten en diferents llocs del país. Les revoltes
són durament reprimides i gran part dels sectors populars
s’allunyaran encara més del govern → augment de la
inestabilitat política.
Els problemes: inestabilitat política,
conflictivitat social i guerres

23. • Les protestes i vagues dels treballadors es succeeixen per tot
el país.
• Forta inestabilitat política: incapaços de solucionar els
problemes econòmics, socials i polítics, hi haurà sis governs i
tres eleccions en dos anys, desfent-se la coalició de govern de
progressistes, unionistes i demòcrates.
• El 10 de febrer de 1873, fart de la situació i de l’escàs
recolzament, Amadeu de Savoia renuncia al tron i se’n torna a
casa.

24. • Davant la nova situació, les Corts proclamen la República l’11
de febrer de 1873 que neix en un context de crisi econòmica
greu: agrícola, hisendística i per la destrucció causada per les
revoltes i guerres (Catalunya, València, País Basc, Andalusia,...)
• Les classes populars es desencanten amb ella i reclamen la
necessitat urgent de canvis econòmics i socials per damunt
dels polítics introduïts per la República → la majoria de
republicans més radicals s’uniran al nou moviment obrer
(socialistes i anarquistes).
La proclamació de la República (I):
la feblesa de la I República Espanyola

25. • Les classes altes (burgesia i vella noblesa), la major part de
l’exèrcit i l’església consideren amenaçada la seva situació per
la nova República i conspiren contra ella.
• Sols les classes mitjanes poc nombroses (professionals
liberals, intel·lectuals) recolzen realment la República (escàs
recolzament social).
• No hi havia un programa de govern coherent i homogeni i la
fragmentació política i discussió entre els mateixos
republicans era molt greu.
• Ha de fer front a problemes greus heretats del període
anterior: guerres carlina i de Cuba, revoltes socials,...
• No té el recolzament d’altres països, ni tan sols el
reconeixement: sols Estats Units i Suïssa van reconèixer a la
nova República.

26. • Els partits polítics: els partits
tradicionals (els moderats anomenats
ara alfonsins, els unionistes i els
progressistes i els demòcrates) es veuen
superats pel triomf dels republicans.
• S’agrupen en el Partido Demócrata
Republicano Federal (escissió dels
demòcrates), dirigit per Pi i Margall.
• Ideologia: federalisme (l’Estat espanyol
com a pacte lliure entre els diferents
territoris històrics que el conformen:
organitzat de baix cap a amunt), forma
republicana de govern, laïcisme,
anticlericalisme, antimilitarisme, amplis
drets democràtics, intervenció de l’Estat
en la regulació laboral,...
La proclamació de la República (II):
els corrents republicans

27. • Suport social: Petita burgesia, professions liberals,
intel·lectuals i, al principi, les classes populars urbanes i el
moviment camperol i obrer.
a) Divisió: “Intransigents” d’esquerra, partidaris d’utilitzar la força per
proclamar una república federal i social (José Mª de Orense).
b) “Benèvols” de centre, contraris a l’ús de la força i les revoltes (Pi i
Margall).
c) Moderats o “unitaris” de dretes, partidaris d’un estat centralitzat i un
major conservadorisme social i polític (Castelar).

28. • Les classes populars reben amb els braços oberts la República
i demanen les millores que esperaven: els camperols
andalusos es revolten per demanar un repartiment de terres,
els treballadors més salari i reducció de la jornada laboral i
tots els treballadors l’abolició dels consums i les quintes.
• Front a aquestes demandes, el govern republicà de Pi i
Margall reprimeix les revoltes, insisteix en la dissolució de les
Juntes i defensa l’ordre liberal burgés i les classes populars es
distancien de la República.
• Pi i Margall convoca eleccions a Corts Constituents, guanyades
pels republicans de manera àmplia, però amb una forta
abstenció (60%) i amb els republicans dividits.
L’intent d’instaurar una República federal

29. • Projecte de Constitució federal de 1873:
 República federal com a forma de l’Estat (quinze estats federals, més
Cuba i Puerto Rico).
 Àmplia declaració de drets i abolició de l’esclavitud.
 Reforma dels impostos.
 Millores laborals.
 Llibertat de culte i separació entre església i Estat
• La divisió entre els republicans provoca quatre governs
diferents en menys d’un any: Figueras, Pi i Margall, Salmerón i
Castelar.

30. • Problemes econòmics heretats de fases anteriors: crisi
agrícola i hisendística.
• La Tercera Guerra Carlina continua i els carlins controlen
àmplies zones del País Basc, Navarra, Catalunya i el Maestrat,
però sense cap ciutat important.
• La Guerra de Cuba també continua des de 1868 i els
republicans intentaran un acord donant-li autonomia a Cuba i
abolint l’esclavitud en el projecte de Constitució de 1873, però
la Constitució no és aprovada i la guerra continua, amb un fort
cost econòmic i social.
Els problemes de la República

31. • Els alçaments cantonalistes:
 En juliol de 1873, en molts llocs d’Espanya, el federalisme és mal
interpretat i es proclamen “cantons” (regions pràcticament
independents a nivell polític) per part dels sectors populars,
influenciats pel pensament anarquista.
 Pi i Margall dimiteix i Salmerón, el nou president, ordena una dura
intervenció militar (Martínez Campos, Pavía) en fracassar les
negociacions.
 El cantonalisme és durament reprimit i els seus líders condemnats a
mort per Castelar, el nou president que substituirà Salmerón.
• La incapacitat dels republicans en superar les seues pròpies
lluites internes i fer front als problemes de manera conjunta
portaran a la inestabilitat política.

32. • El govern de Castelar (setembre 1873) suposa una tornada a
postures unitàries i centralistes i un gir cap a la dreta: fi del
federalisme, suspensió de les Corts, govern autoritari, major
poder per als militars,...
• Els diputats republicans de centre i esquerra (Figueras, Pi i
Margall, Salmerón) obliguen a Castelar a convocar les Corts
per a tirar-lo i formar un govern de centre-esquerra.
• El 3 de gener de 1874 Castelar és derrotat, però, davant la
formació del nou govern, el general Pavía entra a les Corts
amb la Guàrdia Civil i dissol l’Assemblea per la força.
La fi de l’experiència republicana

33. • El general Serrano governarà durant tot l’any 1874, al
capdavant d’una coalició d’unionistes i progressistes (com
durant el govern provisional de 1868-70), però sense cap
recolzament social.
• Els moderats alfonsins, amb Cánovas del Castillo al cap,
preparen un pronunciament per acabar amb la República i
tornar a la monarquia dels Borbons, en la persona d’Alfons, fill
d’Isabel II (Manifest de Sandhurst).
• El 29 de desembre de 1874 Martínez Campos es pronuncia a
Sagunt i restaura la monarquia borbònica: Alfons XII és
proclamat rei d’un règim monàrquic conservador, catòlic,
defensor de l’ordre econòmic i social capitalista i amb un
sistema polític liberal.