Presentació d'aula del tema 1 de 1r de batxillerat

1. HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

2.  Van ser els protagonistes de la Revolució Francesa,
conscients que iniciaven una nova època, els que van
anomenar Antic Règim el període que, en aquells
moments, s’acabava. Els historiadors i les historiadores han
mantingut aquesta denominació per referir-se al sistema
polític, econòmic i social dominant a Europa durant els
segles de l’Edat Moderna (XVI a XVIII). Bàsicament,
podríem dir que es caracteritza per un règim polític
absolutista, una organització social estamental i una
economia de subsistència, basada en l’agricultura. La
Il·lustració, al segle XVIII, va qüestionar els principis sobre
els quals es basava l’Antic Règim, proclamant l’existència
d’uns valors naturals com ara la llibertat, la igualtat i el dret
a la representació política. Les Revolucions Americana i
Francesa van significar el triomf del model polític liberal,
que Napoleó es va encarregar d’estendre per tota Europa.

3.  L'Antic Règim va ser un terme que els revolucionaris
francesos van emprar per designar pejorativament el
sistema de govern anterior a la Revolució Francesa de 1789,
la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar
també a la resta de les monarquies europees amb un
funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un
concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa
moderna (segles XVI, XVII i XVIII).

4.  L'Antic Règim era el sistema social, polític i econòmic
imperant al continent europeu abans que es produïssin les
dues grans revolucions del segle XIX que marcarien l'inici
de l'Edat Contemporània: la revolució políticoideològica
del liberalisme, i la revolució economicosocial de la
industrialització. Podem considerar-lo vigent en la seva
forma més genuïna durant l'edat moderna, concretament
els segles XVI, XVII i XVIII. Però cal tenir en compte que va
sorgir com a consolidació i evolució gradual del feudalisme
propi de l'Edat Mitjana i no desapareixerà de cop sinó
també gradualment durant el segle XIX.

5.  Per als segles de l’Edat Moderna es parla de règim
senyorial, continuïtat del feudalisme en els aspectes
econòmics i socials; un canvi important des del punt de
vista polític fou el triomf de la monarquia absoluta al
segle XVII.
 L’Antic Règim es va caracteritzar per l’existència d’un poder
absolut exercit pel monarca, una societat dividida en
estaments (clergat, noblesa i tercer estat) i una economia
agrícola, bàsicament de subsistència.

6.  La diferenciació social en l’Antic Règim estava determinada
per la pertinença a un estament. La noblesa i el clergat
eren els estaments privilegiats i, com a tals, gaudien de
privilegis honorífics, econòmics i fiscals dels quals estava
mancat l’anomenat tercer estament o tercer estat. El
Tercer estament reunia sectors socials molt diferents
(camperols, burgesos i assalariats urbans) que tenien
comuna l’obligació de satisfer els impostos reials, senyorials
i eclesiàstics (delme). D’altra banda, els estaments es van
fragmentar en diversos grups, segons la riquesa: alt i baix
clergat, alta noblesa rendista i petita noblesa rural,
burgesia financera, rendista, industrial i petita burgesia
(artesans, professionals liberals i petit comerç), pagesos,
petits propietaris, parcers i jornalers.

7.  D’altra banda, s’ha de
tenir en compte
l`escassa mobilitat
social. A la noblesa i els
alts càrrecs de
l`Església s`accedia per
l`origen familiar, per
naixement i no per
riquesa, encara que al
llarg dels segles XV-
XVIII, sectors de la
burgesia més enriquida
compraven títols i
immobilitzaven els seus
béns.

8.  L’economia de l’Antic Règim era bàsicament rural; més del
80% de la població treballava en una agricultura de
subsistència i autoconsum (idees tradicionals, avui es
parla d’agricultura amb baixos rendiments). Les
possibilitats per accedir a la propietat d’una parcel·la eren
molt escasses; la noblesa i l’Església acaparaven la major
part de la terra, que solien cedir per explotar-les amb
contractes d’arrendament i cobraven drets senyorials. La
majoria de les famílies produïen el que necessitaven per
subsistir, i com no hi havia excedents per comercialitzar, el
mercat interior es reduïa a les fires locals i a la venda de
productes artesanals, produïts sota el control dels gremis.

9.  Escàs creixement demogràfic que es correspon amb el cicle
demogràfic primitiu o antic que es caracteritza per un lent o
quasi nul creixement de la població (natalitat i mortalitat
elevades, al voltant d`un 30-40 per mil) molt depenent del cicle
agrícola.
 Causes de l’alta mortalitat (especialment infantil): les malalties
catastròfiques; circumstàncies meteorològiques adverses, que
generaven males collites; les guerres i altres calamitats
determinaven la fam i un ascens de la mortalitat que superava la
natalitat.
 Només el treball de més terres facilitava el creixement de la
producció i per tant de la població.
 L’esperança de vida se situava al voltant dels 40-45 anys.
 Sols en el nord d’Europa i algunes zones del Mediterrani
(Catalunya), la rotació de cultius i l’orientació de l’agricultura cap
el mercat iniciaven el camí cap a la transició demogràfica.

10. L'eix central del sistema polític de l'Antic Règim era la monarquia
absoluta de dret diví (amb l’argument que l’autoritat del monarca
provenia de Déu) amb l’arbitrarietat com a norma del poder
absolut. Segons aquesta doctrina (Bodin, Bossuet) tot l’Estat
residia en el monarca, que concentrava tots els poders (legislatiu,
executiu i judicial): nomenava magistrats, administrava justícia i
dirigia la política exterior. El principal òrgan de govern era el
Consell d'Estat, els membres del qual eren designats pel rei, així
com els secretaris d'Estat, comparables als actuals ministres.
L'administració local estava en mans de governadors o
intendents, mentre una legió de funcionaris i buròcrates
s'encarregava d'executar les ordres reials.
L’absolutisme monàrquic
"És només en la meva persona on
resideix el poder sobirà, el caràcter
propi del qual és l'esperit de consell, de
justícia i de raó; és a mi a qui deuen els
meus cortesans la seva existència i la
seva autoritat; la plenitud de la seva
autoritat que ells no exerceixen més que
en el meu nom resideix sempre en mi i
no pot tornar-se mai contra mi; només
a mi pertany el poder legislatiu sense
dependència i sense divisió; és per la
meva autoritat que els oficials del meu
Tall procedeixen no a la formació, sinó
al registre, a la publicació i a l'execució
de la llei; l'ordre públic emana de mi, i
els drets i els interessos de la Nació, dels
quals se sol fer un cos separat del
Monarca, estan units necessàriament al
meu i no descansen més que a les
meves mans."
Discurs de Luis XV al Parlament de
París el 3 de març de 1766.

11.  Els parlaments, nascuts a l'Edat Mitjana, reunien els
representants dels tres estaments, però només tenien algunes
atribucions en matèria fiscal, però també suplien el monarca en
situacions excepcionals i ratificaven els nous reis, per això els
monarques absoluts van marginar els parlaments que podien
obstaculitzar el seu poder, i només recorrien a convocar-los en
situacions extremes per demanar ajudes econòmiques.
 Tanmateix, a la pràctica, els sobirans estaven mancats d’una
autoritat il·limitada, ja que havien de respectar els privilegis
que van concedir els seus avantpassats al clergat, a la
noblesa o a les ciutats i províncies. A més, les necessitats
financeres dels Estats havien conduït a la venda d’alts
càrrecs, els titulars dels quals solien gaudir d’una àmplia
llibertat en l’exercici de les seves funcions. La confusió i la
ineficàcia (especialment en l’administració de justícia) eren
habituals en els Estats absolutistes.

12.  Al segle XVIII, només Anglaterra i Holanda tenien una
monarquia parlamentària, en la qual els poders del
monarca estaven limitats de manera clara i periòdica. El
1649, una primera revolució dels anglesos, va enderrocar i
executar Carles I, que va pretendre governar sense el
control parlamentari. Després d'un breu període republicà,
el nou monarca, Carles II, va haver d'acceptar el
reconeixement de l'Habeas Corpus el 1679 (primer fre a
l'arbitrarietat del poder reial perquè garantia que al cap de
72 hores qualsevol detingut havia de ser posat a disposició
d'un jutge, que li havia de notificar la causa de la detenció i
proporcionar-li un advocat per a la seva defensa).

13.  El 1689, una segona revolució va destronar els Stuart i el
Parlament va obligar el nou rei, Guillem d'Orange, a jurar la
Declaració de Drets (The Bill of Rights), que limitava els
poders del monarca i sotmetia algunes de les seues
decisions al Parlament. Anglaterra s'havia convertit en una
monarquia parlamentària: els poders executiu i legislatiu
estaven separats i els ciutadans tenien garantida una
justícia independent del poder executiu. No obstant això,
aquest parlamentarisme tenia limitacions perquè només
una minoria (15% de la població) tenia dret a vot (sufragi
censatari) i els habitants de les colònies no eren
representats al Parlament.
 Però l’exemple anglès es va convertir en un model
d'inspiració per a molts pensadors de la Il·lustració que
van anar millorant el sistema amb noves idees (llibertat
d’expressió, sufragi universal, sobirania nacional, etc.)

14.  Tractat que posà fi a la guerra de Successió
d’Espanya.(11/04/ 1713) fou complementat pel tractat de
Rastatt i altres tractats menors. El conjunt de tractats
afectà, d’una banda, França i Espanya, i de l’altra, els aliats
antiborbònics: la Gran Bretanya, Àustria, Holanda, Prússia,
Savoia i Portugal. Felip V fou reconegut rei d’Espanya i de
les Índies, però perdé les possessions europees, que
passaren sobretot a poder d’Àustria. Frederic Guillem I
obtingué el reconeixement del seu títol de rei de Prússia i
rebé l’alt Gelderland. Savoia rebé una part del Milanesat i
l’illa de Sicília, que més tard canvià a Àustria per Sardenya i,
juntament amb Prússia, passà a ésser una potència europea
de primer ordre. Holanda rebé vuit places fortes a Bèlgica.

15.  Per a França, els tractats representaren el fracàs de la
política d’hegemonia borbònica.
 La Gran Bretanya en sortí beneficiada en gran manera:
imposà la seva política d’equilibri europeu, afermà la seva
hegemonia marítima i comercial, conservà Menorca i
Gibraltar, rebé diverses possessions franceses a Amèrica i
obtingué de Felip V el monopoli de la introducció d’esclaus
negres a les colònies espanyoles d’Amèrica (asiento) i el
dret d’enviar-hi un vaixell de permís anual.

16.  Desapareguts els Àustries espanyols, les noves
potències europees mantindran una política de
pactes, amb pocs enfrontaments militars, que portarà
a un creixement econòmic basat en gran part en
l’expansió colonial.
 Malgrat tot, hi hauran conflictes pel control de les
colònies i del comerç colonial com la Guerra dels Set
Anys que va enfrontar Àustria, França, Suècia, Rússia i
Espanya contra Prússia, Regne Unit i Hannover pel
control de Silèsia (Àustria) i de les possessions
colonials.

17. La introducció de nous conreus vinguts d’Amèrica i de
tècniques agrícoles noves va permetre un augment de la
producció agrícola.
L’augment de producció agrícola, juntament amb la manca
de grans epidèmies i de guerres, portarà a un augment de la
població a alguns països d’Europa.
El creixement de la població

18.  L’augment de la població i, sobretot, el creixement de la
demanda a les colònies europees a Amèrica, provocaren
una major necessitat de productes manufacturats. La
producció artesana es concentrava a les ciutats, controlada
pels gremis que decidien el volum de producció, les
tècniques a seguir i els preus de venda. Per tal d’evitar el
control gremial, els comerciants i artesans distribuïen
primeres matèries i instruments de treball per facilitar el
treball industrial domèstic que després s’encarregaven de
comercialitzar. També es difongueren les manufactures a
partir del segle XVIII, uns establiments subvencionats,
impulsats per l’Estat o d’iniciativa privada, que
concentraven un nombre elevat de treballadors sota un
mateix sostre, és a dir, el precedent de les fàbriques
modernes.

19.  El comerç colonial va tenir un creixement espectacular
gràcies al desenvolupament dels intercanvis entre Europa i
Amèrica. Per assegurar-se aquests mercats, les companyies
comercials (privades o participades per l’Estat) van
col·laborar a estendre i a assegurar el domini de les
metròpolis. La monarquia concedia el monopoli del comerç
amb una zona a una determinada companyia comercial.
D’aquesta manera, la corona obtenia beneficis immediats i
els propietaris de la companyia feien un gran negoci.
 Al segle XVIII van crear-se noves rutes comercials. A més,
en aquesta època va continuar el pròsper comerç d’esclaus i
d’altres productes a l’Atlàntic, es va desenvolupar el comerç
amb l’Índia i van iniciar-se relacions comercials amb la
Xina, el Japó i Indonèsia. Alguns productes colonials, com
el sucre, el cafè, el tabac, el cotó i el cacau van esdevenir
elements d’ús habitual a Europa des d’aquest període.

20.  La burgesia del segle XVIII era el grup més dinàmic des del punt
de vista econòmic. També estava preparada culturalment i
disposava de riquesa econòmica. Malgrat això, no podia accedir al
poder polític, perquè aquest estava reservat per naixement a la
noblesa. La riquesa de la burgesia procedia de diverses activitats
econòmiques. La burgesia rendista vivia dels ingressos que li
proporcionaven les seves propietats (urbanes i/o rurals). La
burgesia financera obtenia els seus ingressos de l’activitat com a
banquers o cobradors d’impostos. La burgesia manufacturera es
dedicava a la indústria i, finalment, la petita burgesia vivia de la
seva feina com artesans, comerciants o professionals liberals
(metges, notaris, etc.).
 La burgesia expressa la seva frustració perquè tenien una
preparació més gran que la noblesa i també posseïen riquesa
però, en canvi, estaven sotmesos a forts impostos i no tenien
accés als primers llocs de l’Estat, els quals eren reservats a la
noblesa, i la consideració social de què gaudien també era menor
a causa de les característiques de la societat estamental.

21. La Il·lustració és un moviment de caràcter intel·lectual
que es va desenvolupar a l'Europa del segle XVIII i va inspirar
la independència dels Estats Units i la Revolució Francesa.
Els seus precedents cal buscar-los en dos pensador anglesos:
Isaac Newton (introductor del mètode científic, basat en
l'observació i la posterior comprovació dels fets plantejats) i
John Locke (que va plantejar la divisió de poders). Els
il·lustrats francesos van propugnar una fe absoluta en la raó
(intel·ligència humana) com l'únic mitja per entendre i
explicar el món, tot condemnant la intolerància religiosa, ja
que l’ésser humà havia nascut per ser feliç.
Les bases del pensament il·lustrat

22. Diderot i D'Alembert van posar en marxa l’Enciclopèdia
(obra que tractava de replegar tots els coneixements de
l’època) on van col·laborar els principals pensadors de la
Il·lustració i, per tant, va contribuir a difondre les noves idees
que posaven en qüestió l’Antic Règim.

23.  Els il·lustrats van criticar els pilars fonamentals de l'Antic
Règim i van proposar un nou model d'organització política i
social basat en els principis de la llibertat i de la igualtat
i van configurar les bases del liberalisme polític:
Montesquieu va propugnar la divisió de poders (legislatiu,
executiu i judicial) i va posar un èmfasi especial en la
independència del poder judicial. Rousseau va defensar la
necessitat d'un contracte social entre governants i governats
(per garantir els drets bàsics de les persones) i també va
formular el principi de la sobirania nacional (el poder
emana del lliure consentiment de tots els ciutadans
expressat mitjançant el vot). Voltaire es va proclamar
defensor de la llibertat de consciència i va afirmar que les
relacions humanes s'havien de basar en la tolerància entre
els homes i entre les idees.

24.  En el terreny econòmic van sorgir els fisiòcrates, com
Quesnay o Turgot, que es van oposar al mercantilisme
de l’època anterior i va assentar les bases del
liberalisme econòmic (lasser faire, lasser passer),
desenvolupat per Adam Smith i David Ricardo.
També defensaven que l'agricultura i les activitats
productives eren la font de riquesa principal de les
nacions, van lluitar contra qualsevol reglamentació de
l’economia per part de l'Estat i van donar suport a la
llibertat econòmica. Aquestes noves idees van trobar el
terreny propici en una burgesia amb poder econòmic
però sense poder polític que desitjava transformar la
societat de l’Antic Règim.

25.  Alguns sobirans, sense renunciar al seu caràcter de
monarques absoluts, van intentar experiències
reformistes que pretenien unir l'autoritat reial amb les
idees de progrés de la Il·lustració: tot per al poble, però
sense el poble... Així, trobem els monarques il·lustrats
europeus com ara Frederic II a Prússia, Maria Teresa
a Àustria, la tsarina Caterina a Rússia, Gustau a
Suècia i Carles III a Espanya que van governar
mitjançant l'absolutisme centralitzador, la
racionalització de l'administració, el foment de
l'educació i la recerca de la modernització econòmica.
Però aquestes experiències limitades i les seves
contradiccions van obrir pas a les revolucions liberals
de finals del segle XVIII i del XIX.

26.  El naixement dels Estats Units no tan sols va significar la
victòria d’un moviment d’independència anticolonial, sinó
també el triomf d’un nou model de societat basat en els
principis liberals burgesos.

27.  Les Tretze Colònies britàniques, establertes durant el segle XVII a la
costa atlàntica americana, es van organitzar institucionalment seguint
el model britànic, és a dir, hi havia un poder executiu o Consell, escollit
pel governador nomenat per la Corona; una Assemblea legislativa,
elegida pels colons propietaris, i una llei bàsica o Carta Fundacional. En
general, la metròpoli (la Gran Bretanya) es limitava a regular tot allò que
concernia el comerç exterior i concedia als colons un ampli marge
d’autogovern.
 La situació va canviar arran de la Guerra dels Set Anys (1756-1763)
entre França i la Gran Bretanya pel control de la zona. Un cop
aconseguida la victòria, el govern britànic va voler fer contribuir els
colons en les despeses de la guerra, però els colons americans es van
oposar a pagar qualsevol impost que no hagués estat prèviament
aprovat per les assemblees de cada colònia, mentre que el govern
britànic defensava la idea que les colònies americanes estaven
mancades de sobirania pròpia i s’havien de sotmetre a l’autoritat de la
metròpoli. Finalment, Londres va decidir reduir les exigències a un sol
impost sobre les exportacions de te. Això va donar lloc a una revolta a
Boston (Boston Tea Party, 1773), que va trencar qualsevol possibilitat de
diàleg entre les dues parts.

28.  Les lleis de càstig ordenades des de Londres van provocar la
reacció dels colons, els representants dels quals es van unir en el
Primer Congrés de Filadèlfia (1774) per organitzar una
resistència comuna. Finalment, la tensió va acabar en l’esclat de la
guerra l’abril de 1775. George Washington va ser escollit general
en cap de l’exèrcit americà.
 Paral·lelament a l’enfrontament bèl·lic, es va produir el procés
polític pel qual les Tretze Colònies van passar a formar els Estats
Units: cada colònia es va convertir en Estat sobirà i conjuntament
van aprovar la Declaració d’Independència del 4 de juliol del
1776, el preàmbul de la qual fou redactat per Thomas Jefferson.
També es va aprovar la Declaració de Drets de l’Home, en la
qual es contenien els principals postulats del liberalisme polític:
llibertat d’expressió i de reunió, igualtat davant de la llei,
presumpció d’innocència, sobirania nacional, divisió de poders,
elecció de tots els càrrecs per mitjà del sufragi restringit, etc.
Finalment, l’any 1781, els Tretze Estats sobirans van crear una
confederació, el govern de la qual es va limitar a dirigir la guerra
contra la Gran Bretanya i a resoldre els conflictes entre els Estats.

29.  Després d’anys de guerra, el govern britànic va accedir a
iniciar converses de pau que van culminar amb la firma del
tractat de Versalles (1783), pel qual es va reconèixer la
independència dels Estats Units. Aconseguida la
independència, els Tretze Estats, fins aleshores confederats,
van decidir estrènyer els vincles amb la Constitució
federal del 1787, la primera Constitució escrita de la
Història. El text constitucional assegurava la separació i
equilibri de poders (executiu, legislatiu i judicial), establia
una forma de govern republicana (amb un poder legislatiu
dividit entre la Cambra dels Representants i el Senat), amb
amplis poders per al president (escollit directament cada
quatre anys), i una estructura federal per al nou Estat.
George Washington va ser escollit primer president dels
Estats Units.