Presentació d'aula sobre el tema

1. : LA PRIMERA GUERRA
MUNDIAL I LA REVOLUCIÓ
RUSSA
(1914-1939)

2. Introducció
La Primer Guerra Mundial va ser un conflicte militar (1914-
1918) que va començar com un enfrontament localitzat entre
l'Imperi Austrohongarès i Sèrbia el 28 de juliol de 1914; es va
transformar en un enfrontament armat a escala europea quan
la declaració de guerra austrohongaresa es va estendre a
Rússia l'1 d'agost de 1914; finalment, va passar a ser una guerra
mundial en la qual van participar 32 nacions. Durant el la Gran
Guerra, a Rússia l'opressió tsarista provoca una revolució
socialista que genera un nou sistema d'organització política,
econòmica i cultural, que va marcar un abans i un després al
món sencer.

3. L’extensió de la democràcia
Europa al començament del segle XX
A la major part dels països industrialitzats, es van consolidar
sistemes polítics constitucionals i parlamentaris.
A finals del segle XIX, els països, com Anglaterra i França, que
havien portat a terme processos polítics liberals més aviat
avançaven cap a sistemes democràtics.
Al nou Imperi Alemany la situació era més ambigua. Era un
règim constitucional, però el kàiser exercia el poder de
manera autoritària, no era controlat pel Parlament. Tot i això
es va introduir el sufragi universal masculí.
Als estats del sud d’Europa (Espanya, Itàlia, Portugal) el fort
pes de la noblesa agrària i l’endarreriment econòmic
dificultaven la consolidació de sistemes democràtics.

4. La persistència de règims autoritaris
Europa al començament del segle XX
A finals del segle XIX persisteixen a bona part d’Europa
sistemes polítics més propers a l’Antic Règim, sobretot als
vells imperis multinacionals:
• Imperi Austrohongarès → es van introduir algunes reformes (sufragi
restringit, llibertats públiques). El poder de l’emperador era molt fort.
Domini sobre els pobles eslaus que volien aconseguir la
independència.
• Imperi Rus → els tsars tenien el poder absolut. Els intents de
reformes i de dotar l’Imperi d’un parlament es van frustrar.
• Imperi Turc → tenia alguns territoris a Europa, però estava en un
procés de desmembrament. La revolució dels Joves Turcs el 1908
obligà a acceptar una constitució i a emprendre reformes. L’esclat de
la guerra va frustrar aquest programa democratitzador.Emperador Francesc Josep I, Tsar Nicolau II i Sultà Abdul Hamid II

5. Europa al començament del segle XX

6. La “pau armada”
Europa al començament del segle XX
La pujança econòmica de la nova Alemanya unificada va
alterar el vell equilibri europeu. Originà una sèrie de conflictes
internacionals que van acabar desencadenant la Primera
Guerra mundial.
Els anys que van precedir el conflicte es coneixen com es de la
“pau armada”.
El canvi en les relacions internacionals s’inicià al 1890 amb
l’ascens de Guillem II. S’imposa una nova política exterior que
aspira a l’hegemonia mundial: la WELTPOLITIK.
• Alemanya trenca l’aliança amb Rússia. Ratifica l’acord amb Àustria-
Hongria i Itàlia → Triple Aliança.
• Va voler aïllar Gran Bretanya del continent encara que la rivalitat
principal era amb França que es va aliar amb Rússia i va millorar les
relacions amb la Gran Bretanya → Triple Entesa.

7. La “pau armada”
Europa al començament del segle XX
El malestar existent entre les grans potències va originar una
escalada en la producció d’armaments. Aquesta producció i la
formació d’aliances militars preludiaven l’esclat d’un conflicte
armat.

8. Les causes de la guerra
El camí cap a la Primera Guerra Mundial
 Rivalitats econòmiques:
• Les diferents potències busquen colònies on aconseguir mercats
reservats i matèries primeres barates → enfrontaments entre elles en
les colònies.
• Alemanya, amb un fort creixement econòmic, canvia la seva política
amb Guillem II i intenta fer-se amb colònies, però arriba tard →
conquestes.
 Enfrontaments colonials:
• Crisi de Fashoda (1898): retirada francesa davant l’exèrcit britànic.
• Iª crisi marroquina (1905-06): els alemanys donen suport al soldà del
Marroc contra França → la Conferència d’Algesires dóna el protectorat
del Marroc a França i Espanya, però Alemanya no es rendeix.
• IIª crisi marroquina (1911): els alemanys envien un canoner al port
d’Agadir (Marroc) → França concedeix a Alemanya el Camerun.
“Però la competència entre exportadors alemanys i anglesos era
molt dura en quasi tots els mercats europeus (...).
En 1898, les compres efectuades per França en Alemanya no
arribaven a les tres cinquenes parts de les britàniques; en 1913,
les importacions alemanyes i angleses es trobaven quasi al mateix
nivell.
En Bèlgica on, en 1898, eren més importants les importacions
angleses que les alemanyes, ara les alemanyes sobrepassen en
200 milions de francs belgues a les angleses.
Per últim, la supremacia del comerç alemany sobre l’anglès, des
del 1890 a Romania i des del 1901 a Sèrbia, s’estén el 1911 a
Bulgària.”
P. RENOUVIN: Història de les relacions internacionals

9. Les causes de la guerra
El camí cap a la Primera Guerra Mundial
 Crisis balcàniques
• Enfrontaments per influir sobre els territoris que s’independitzen de
l’imperi turc: Àustria-Hongria contra Rússia.
• Alemanya i Itàlia recolzen Àustria-Hongria i França i Gran Bretanya a
Rússia → es formen els blocs de la Iª Guerra Mundial.
• Crisi del 1908: Àustria-Hongria ocupa Bòsnia → indignació serbi i rus.
• Crisi del 1912: Rússia, Sèrbia, Grècia i Montenegro ataquen Turquia i
aconsegueixen territoris → enuig d’Àustria-Hongria.
• Crisi del 1913: Sèrbia s’enfronta amb Bulgària, obtenint territoris.

10. Les causes de la guerra
El camí cap a la Primera Guerra Mundial
 Rivalitats i formació de blocs:
• Enfrontament entre França i Alemanya des de la guerra
francoprussiana (Alsàcia i Lorena), agreujat per les crisis marroquines.
• Enfrontament entre Gran Bretanya i Alemanya per ser la primera
potència econòmica i pel domini naval de les mars.
• Enfrontament entre Àustria-Hongria i Rússia pels Balcans.
• Es formen dos blocs: la Triple Aliança (Alemanya, Àustria-Hongria i
Itàlia) i la Triple Entesa (França, Rússia i Gran Bretanya)
TRACTAT DE LA TRIPLE ALIANÇA
“Ses Majestats l’emperador d’Àustria i rei d’Hongria,
l’emperador d’Alemanya i rei de Prússia i el rei d’Itàlia,
animats pel desig d’augmentar les garanties de la pau
general, d’enfortir el principi monàrquic, han acordat el
següent:
Art. 1.- (...) es comprometen recíprocament pau i
amistat, i no entraran en aliança o compromís algun
dirigit contra qualsevol dels seus Estats.
Art. 2.- En cas de que Itàlia, sense provocació directa
per la seua part, fora atacada per França, les altres
dues parts estaran disposades a prestar a la part
atacada socors i ajuda amb totes les sues forces. La
mateixa obligació tindrà Itàlia en cas d’una agressió, no
directament provocada, de França a Alemanya.
Art. 3.- Si una o dues de les parts contractants, sense
provocació directa per la seva part, arriben a ser
atacades i es veuen en guerra amb dues o més grans
potències no signants del present tractat, el casus
foederis es presentarà simultàniament a totes les parts
contractants (...).”
Viena, a 20 de maig del 1882.
L’Entente Cordiale entre Gran Bretanya i França compleix deu anys de feliç
existència (...).
L’acord entre les dues potències ha resistit totes les temptatives deliberades
per a debilitar-lo, i els esdeveniments han aportat proves de la solidesa dels
seus fonaments en l’amistat i l’assistència recíproques. (...) En cadascuna de
les múltiples ocasions en què la política Alemanya ha desafiat deliberadament
l’amistat francobritànica per comprovar la seua solidesa, aquesta ha eixit de la
prova reforçada. Avui, fortificada per l’acord anglo-rus des de fa set
anys, es presenta com la garantia suprema de la pau en Europa (...).”
Daily Telegraph, 9 d’abril del 1914.

11. L’esclat de la guerra
El camí cap a la Primera Guerra Mundial
El 28 de juny va ser assassinat a Sarajevo, capital de Bòsnia (ocupada
pels austríacs des del 1908), l’hereu de l’Imperi Austrohongarès:
Francesc Ferran.
Àustria va acusar Sèrbia d’haver instigat, li va declarar la guerra i li
envià un ultimàtum amb les seves exigències. Davant la resposta
negativa, els esdeveniments es van precipitar.
Rússia va intervenir per protegir Sèrbia i declara la guerra Àustria.
Alemanya, aliada d’Àustria, va declarar la guerra a Rússia i a França
(aliada de Rússia).
Gran Bretanya va declarar la guerra a Alemanya i a Àustria quan els
exèrcits alemanys van envair Bèlgica.
Només Itàlia es va mantenir neutral, malgrat l’aliança amb els
imperis centrals.

12. Guerra de moviments (juliol - setembre 1914)
Les fases del conflicte bèl·lic (1914-1918)
Alemanya necessita una guerra ràpida: té dos fronts simultanis (est i
oest) i està envoltada d’enemics i possa en marxa el Pla Schlieffen:
atac ràpid per Bèlgica per envair França.
Els francesos aturen els alemanys en Marne → guerra de trinxeres.

13. Guerra de trinxeres (setembre 1914–1918)
Les fases del conflicte bèl·lic (1914-1918)
Després de la batalla del Marne, els fronts es van immobilitzar.
Al front occidental es van obrir trinxeres des de Suïssa fins al mar del Nord.
Guanyar un pam de territori significava desenes de milers de morts.
Va caldre buscar nous aliats que aportessin més soldats a la guerra. Així
entren en el conflicte l’Imperi Turc (1914) i Romania (1916) recolzant la
Triple Aliança i Bulgària (1915) a la Triple Entesa. El mateix any, Itàlia
canvia de bàndol.
El 1916 els alemanys van llançar una nova ofensiva per trencar el front
occidental, però a la batalla de Verdun els francesos van resistir durant
mesos.
El juliol, britànics i francesos van atacar les línies alemanyes (batalla de la
Somme), amb èxit escàs.
La guerra de trinxeres va tenir un elevat cost humà: un milió de baixes
(morts, ferits i desapareguts) entre els aliats i vuit-centes mil entre els
alemanys.
PROPAGANDA:
“Les bales alemanyes no maten. Els nostres soldats
s’han acostumat a les bales alemanyes (...) i la
ineficàcia dels projectils és l’objecte de totes les
converses.” L’Intransigent, 17 d’agost del 1914.
“Excepte cinc minuts al mes, el perill és mínim, fins i
tot en les situacions crítiques. No sé com mes les
vaig a arreglar sense pegar-me aquesta vida quan la
guerra s’acabi.” Petit Parisien, 22 de maig del 1915.
“La veritat és que alguns (dels refugis de Verdun) són
relativament confortables: calefacció central i
electricitat (...). La veritat és que no m’avorria molt.”
Petit Journal, 1 de març del 1916.
“Esperàvem l’hora de l’atac com qui espera una
festa.” Petit Journal, 3 d’octubre del 1915. A propòsit
de Verdun: les pèrdues han estat mínimes.” Écho de
Paris, 25 de febrer del 1916.

14. La crisi del 1917 i el final de la guerra
Les fases del conflicte bèl·lic (1914-1918)
L’any 1917, a Russia triomfa la revolució bolxevic. Els revolucionaris,
contraris a la participació de Rússia a la guerra es retiren i signen amb
Alemanya el Tractat de Brest-Litovsk (1918) pel qual va haver de cedir
nombrosos territoris al Bàltic.
L’abandonament de Rússia va ser compensat amb la intervenció dels
Estats Units (els hi van enfonsar el transatlàntic Lusitania).
L’any 1918, al front oriental, els britànics, francesos i italians van derrotar
els austríacs i els seus aliats i l’Imperi Austrohongarès i l’ Imperi Turc
demanen un armistici (suspensió de les hostilitats pactada entre pobles,
països o exèrcits bel·ligerants)
Al front occidental, els alemanys van ser derrotats a la segona batalla de
Marne. Es van produir revoltes a l’exèrcit i a la marina, també
manifestacions obreres contra el govern alemany.
L’11 de novembre del 1918 Alemanya firma l’armistici. Guillem II abdica i es
proclama la República de Weimar.

15. Un nou tipus de conflicte
Les fases del conflicte bèl·lic (1914-1918)
La Primera Guerra Mundial va mobilitzar una gran quantitat de recursos
econòmics i humans. Va implicar tota la població.
Els exèrcits nacionals van incorporar tots els homes en edat militar.
Els exèrcits van incorporar nou tipus d’armaments.
El grau de destrucció va comportar una situació de penúria a la
reraguarda.
Els països participants van reconvertir les seves indústries. Objectiu:
fabricar armament. Ma d’obra: femenina.
La utilització de tècniques modernes de propaganda va permetre
mobilitzar l’opinió pública.
MAI CAP GUERRA ANTERIOR HAVIA
tingut lloc a tants territoris diferents (4
continents),
ni havia mogut tants soldats (65
milions)
ni havia provocat tants morts, ferits,
desapareguts (37’5 milions)
ni havia costat tants diners (82 bilions
de dòlars)...
“Tant en França com en Alemanya s’esperava
que les batalles serien lluitades i guanyades
en poques setmanes. Es pensava que les
reserves d’equipament i municions de temps
de pau serien suficients per a les necessitats
estratègiques que durien a la victòria. El
resultat en França va ser que, el 15 de
setembre, després de 30 dies d’operacions,
els stocks estaven mig buits i els arsenals
disposaven sols de 120.000 projectils per a
canons de 75 mm. (...) Els ministres i els seus
consellers militars pensaven que estaven
portant a terme una guerra “com altra
qualsevol”, esperant que el seu desenllaç es
determinara en unes poques batalles
d’anihilament. En realitat, havien entregat als
pobles de les seues nacions a un llarg procés
de desgast”.
R. ARON: Un segle de guerra total.

16. Els Tractats de Pau
Les conseqüències de la guerra
Gener de 1919 s’inaugura a París una conferència per establir les
condicions de pau.
El president Wilson presentà un document amb la seva visió de la
pau, fonamentada en la concòrdia i en l’absència de revenja contra
Alemanya Els 14 punts de Wilson.
Les potències europees, especialment França, pretenien rebre
fortes compensacions dels alemanys per les destruccions i els
costos.
El més importants dels tractats va ser el Tractat de VERSALLES (1919)
que suposarà una imposició dels vencedors a Alemanya,
considerada responsable de tot → resentiment
Art. 231.- Els governs aliats i associats declaren i
Alemanya reconeix, que Alemanya i els seus
aliats són responsables, per haver-los causat, de
tots els danys soferts pels governs aliats i els
seus associats i els seus habitants com a
conseqüència de la guerra, a la qual els ha
conduït l’agressió d’Alemanya i dels seus aliats.
Tractat de Versalles. Part VIII. Reparacions

17. Els Tractats de Pau
Les conseqüències de la guerra
 Condicions polítiques:
a) Pèrdues territorials alemanyes: Alsàcia i Lorena (França), Eupen
i Malmedy (Bèlgica), Schleswig (Dinamarca), Posnània (Polònia)
i Danzig.
b) Es prohibeix la unió d’Alemanya i la nova república d’Àustria
c) Pèrdua i renúncia a totes les colònies: passen a ser mandats
dels aliats
Art. 80.- Alemanya reconeix, i respectarà estrictament, la
independencia d’Àustria dins de les fronteres que es
fixen en un tractat celebrat entre les potències aliades i
associades, i reconeix que aquesta independencia serà
inalienable, a no ser amb el consentiment del Consell de
la Societat de Nacions.
Art. 119.- Alemanya renuncia a tots els seus drets i títols
sobre les seves possessions d’Ultramar en favor de les
potències aliades i associades...

18. Els Tractats de Pau
Les conseqüències de la guerra
 Reparacions de guerra:
a) Pagament de fortes compensacions econòmiques, sobretot a
França
b) Cessió d’Alsàcia i Lorena i les mines de carbó de Sarre i Silèsia a
França
c) Confiscació dels béns alemanys a l’exterior i de la flota mercant
d) Cessió de totes les colònies
 Condicions militars:
a) Abolició del servei militar
b) Desarmament i reducció de l’exèrcit a 100.000 homes
c) Ribera del Rhin: ocupació de la ribera esquerra durant quinze
anys i desmilitarització de la ribera dreta fins 50 quilòmetres
Art. 232.- Els governs aliats i associats exigeixen, i Alemanya s’hi compromet, que siguen reparats tots els danys
causats a la població civil de les potències aliades i associades i als seus béns.
Art. 233.- La quantia d’aquests danys, per la reparació dels quals Alemanya ha de pagar, serà fixada per una
comissió interaliada, que prendrà el títol de Comissió de Reparacions.
Tractat de Versalles, Part VIII, Reparacions
Art. 45.- En compensació per la destrucció de les mines de carbó del nord de França, i amb càrrec a l’import de la
reparació de danys de guerra deguda per Alemanya, aquests cedeix a França la propietat sencera i absoluta,
franca i lliure de deutes i càrregues, amb dret exclusiu d’explotació, de les mines de carbó situades a la conca del
Sarre (...)
Art. 51.- Els territoris cedits a Alemanya en virtut dels preliminars de pau signats a Versalles el 26 de febrer del
1871 (Alsàcia i Lorena), (...) queden reintegrats a la sobirania francesa a partir de l’armistici de l’11 de novembre
del 1918.
Art. 173.- Quedarà suprimit a Alemanya tot servei militar obligatori. L’exèrcit alemany sols podrà constituir-se i
reclutar-se mitjançant voluntaris (...)
Art. 160.- Des d’aquest moment, la totalitat dels efectius de l’exèrcit alemany no deurà excedir de 100.000 homes,
inclosos els oficials i dipòsits, i serà destinat exclusivament al manteniment de l’ordre i en el territori i a la policia
de les fronteres (...).
Art. 169.- Dins del termini de dos mesos, (...) les armes, les municions i el material de guerra alemany, fins i tot el
destinat a la defensa contra aeronaus, existents a Alemanya i que superen les quantitats autoritzades, hauran de
ser lliurats als governs de les principals potències aliades i associades per a que siguen destruïts o inutilitzats
(...).
Art. 190.- Queda prohibit a Alemanya construir o adquirir altres vaixells de guerra que els destinats a substituir a
les unitats armades previstes en aquest tractat (...).
Art. 198.- Les forces armades d’Alemanya no poden tindre aviació militar ni naval (...).
Art. 180.- Totes les fortaleses i fortificacions de campanya situades en territori alemany a occident de la línia
traçada a 50 quilòmetres a l’est del Rhin seran desarmades i desmantellades.
Art. 428.- A títol de garantia d’execució, per part d’Alemanya, del present Tractat, els territoris alemanys situats a
l’oest del Rhin, juntament amb els caps de pont, seran ocupats per les tropes de les potències aliades i
associades durant un període de quinze anys des de que entre en vigor el Tractat (...).
Valoració: la imposició del
tractat a Alemanya impedirà que
es recuperi econòmicament dels
efectes de la guerra i generarà
un fort ressentiment en el poble
alemany
El Tractat de Versalles és una
de les causes de l’ascens del
nazisme i la IIª Guerra Mundial
“El Tractat de Versalles, en particular, va ser un dels acords més controvertits
que mai s’han signat, i fins i tot va ser criticat en els països aliats per la seua
extremada duresa amb els alemanys, els quals, sense dubte, protestarien tan
violentament que seria impossible evitar, més tard o més d’hora, una altra
guerra.
No es necessari realitzar la crònica detallada de la història del període
d’entreguerres per a comprendre que el Tractat de Versalles no podia ser la
base d’una pau estable. Estava condemnat al fracàs des del principi i, per
tant, l’esclat d’una nova guerra era pràcticament segur.”
N. LOWE: Guia Ilustrada de la Historia Moderna, Londres, 1997.

19. Els Tractats de Pau
Les conseqüències de la guerra
 Altres tractats:
a) Tractat de Saint-Germain: Àustria perd tots els territoris eslaus,
es separa d’Hongria, queda reduïda a una petita república
alpina, se li imposen reparacions i se li prohibeix unir-se a
Alemanya
b) Tractat de Trianon: Hongria perd la sortida al mar i territoris en
favor de la nova Txecoslovàquia, Iugoslàvia i Romania
c) Tractat de Sévres: Turquia deixa de ser un imperi i cedeix
territoris a àrabs, grecs i armenis i els territoris d’Orient Pròxim
queden sota l’administración de França i Gran Bretanya (futura
Israel)
d) Tractat de Neuilly: Bulgària cedeix territoris a Grècia

20. El nou mapa d’Europa
Les conseqüències de la guerra
Profunda remodelació d’Europa:
• Imperi Turc: va desaparèixer gairebé completament. Quedà
reduït a l’actual Turquia. Part del seus territoris van passar a
Grècia, al Pròxim Orient van sorgir països com: Iraq, Síria, Líban..
com a protectorats britànics o francesos.
• Imperi Austrohongarès es desintegrà. Àustria va perdre tota les
seves possessions, es convertí en una república. Hongria s’establí
com un estat independent i cedí part del seu territori a
Txecoslovàquia. Sèrbia es convertí en el cap d’un nou estat:
Iugoslàvia.
• Altres: Es va crear una gran Polònia i una gran Romania. Objectiu:
aïllar la nova Rússia revolucionària. Els territoris cedits per Rússia
en el Tractat de Brest-Litovsk es van constituir com a estats
independents: Finlàndia, Estònia, Letònia i Lituània .

21. Les conseqüències socials i econòmiques
Les conseqüències de la guerra
La guerra va causar prop de deu milions de soldats morts. També
s’han d’afegir: víctimes civils, afectats per la subalimentació i les
malalties, gran nombre de ferits i mutilats. Dos milions de vídues i
quatre milions d’orfes.
“Generacions buides”: en morir sobretot homes joves, aquests no
poden tindre els fills que es pertocarien, amb la qual cosa baixa la
natalitat i també descendeix la població posterior.
CONSECUENCIAS
DEMOGRÁFICAS
Fallecidos 9.272.000
Inválidos 6.500.000
Viudas 4.250.000
Huérfanos 8.000.000

22. Les conseqüències socials i econòmiques
Les conseqüències de la guerra
Les pèrdues materials van empobrir els estats. Pobles i ciutats
arrasats, camps de conreu destruïts, infraestructures devastades.
La guerra va beneficiar alguns països que s’havien mantingut
neutrals. S’havien convertit en proveïdors de matèries primeres i
d’aliments  Els estats van emetre més moneda i deute públic.
Demanaven préstec a l’exterior  gran inflació.
Es va consolidar l’hegemonia d’una gran potència, els Estats Units,
que va experimentar un creixement important de la producció
industrial, de les exportacions, i va ser el principal prestador dels
aliats bèl·lics.

23. La Societat de Nacions
Les conseqüències de la guerra
A petició del president Wilson es fundà l’organització : la Societat de
les Nacions (SDN), que havia de garantir la pau. La seu es va
instal·lar a Ginebra.
Els Estats Units es van negar a entrar en protesta per la duresa de
les sancions imposades a Alemanya i als països vençuts i la URSS
se’ls va prohibir l’entrada en principi → acabarà fracassant.
Es va establir dos organisme: una Assemblea (formaven part tots
els estats membres) i un Consell (format per les potències
vencedores de la guerra).

24. L’Imperi del Tsars
La caiguda de l’Imperi Tsarista a Rússia
A principis del segle XX, l’Imperi Rus estava regit per un tsar investit
d’un poder absolut. Règim autocràtic que se sostenia sobre una
burocràcia fidel, un exèrcit poderós i l’Església ortodoxa.
Una economia endarrerida:
L’economia russa era una de les més endarrerides.
L’agricultura era l’activitat econòmica principal. Terra en mans de
terratinents. La majoria de la població eren pagesos, sotmesos a un
règim gairebé feudal.
A finals del segle XIX, a algunes zones de l’Imperi s’inicià un tímid
procés d’industrialització basat en la construcció del ferrocarril.
Sorgiment d’un nombrós proletariat. Creixement de la burgesia
escàs.
“El recolzament estatal a la indústria, l’escala en què s’actuava, la
concentració del control, els estrets vincles entre les indústries i els bancs,
i la presència de capital estranger van ser les característiques de
l’economia russa en aquesta època”
TOM KEMP: La Revolució Industrial a l’Europa del segle XIX.

25. L’Imperi del Tsars
La caiguda de l’Imperi Tsarista a Rússia
Les forces polítiques:
• Partit Constitucional Demòcrata (de caràcter liberal burgès).
• Partit Socialrevolucionari (defensava una revolució pagesa).
• Partit Socialdemòcrata Rus (orientació marxista i militància
obrera)  s’escindeix l’any 1912:
 Menxevics: Caràcter més moderat. Aliances amb els partits
burgesos per posar fi al tsarisme.
 Bolxevics: Més radicals. Liderats per Lenin. Revolució obrera.

26. La revolució del 1905
La caiguda de l’Imperi Tsarista a Rússia
Al 1905, la derrota russa en una guerra amb el Japó va fer esclatar el
descontentament de la població i provocà una revolta que demanà
la fi de l’autocràcia.
La gent es manifestà de forma pacífica i el tsar va respondre amb
una gran repressió: Diumenge Sagnant.
Els treballadors van crear uns consells d’obrers, pagesos i soldats
els soviets.
Després d’uns quants mesos de vagues i manifestacions, el tsar es
comprometé a convocar eleccions per sufragi universal al
Parlament (Duma) i a propiciar una reforma agrària.
Les promeses no es van complir i al cap de poc el tsar va clausurar la
Duma i va tornar a governar autocràticament.
1. Concedir a la població la llibertat civil, establerta d’una manera infrangible sobre la base la
inviolabilitat personal, i les llibertats de consciència, de reunió i d’associació.
2. No obstaculitzar les eleccions a la Duma Imperial i admetre en la participació a les eleccions a
les classes de població que han estat privades fins ara del dret de vot.
3. Establir com a regla infrangible que qualsevol llei no serà efectiva sense la sanció de la Duma
Imperial i que els representants del poble tindran els mitjans per participar realment en el
control de la legalitat dels actes realitzats pels membres de la Nostra administració.
Decret imperial del 30 d’octubre del 1905.

27. La revolució burgesa de febrer del 1917
La caiguda de l’Imperi Tsarista a Rússia
La participació de Rússia a la Gran Guerra va assentar les bases per a
un esclat revolucionari per dos motius:
Desastres militars al front  Nombre de baixes molt elevat.
Avituallament de l’exèrcit  Ciutats desproveïdes i fam entre la
població.
Es van succeir protestes que exigien la retirada de la guerra, la
provisió d’aliments i la fi del tsarisme.
El 23 de febrer de 1917 es produeix una gran manifestació a
Petrograd, seguida d’una vaga general i d’amotinaments a les
casernes.
El tsar abdica i es proclama una república dirigida per un govern
provisional. Es comprometé a convocar eleccions constituents per
convertir Rússia en una democràcia parlamentària.
“Segons el portaveu del grup obrer de les indústries de guerra, el proletariat de la capital està a tall de la desesperació; es
creu que la més mínima explosió, deguda al més petit pretext, conduirà a motins incontrolables, amb desenes de milers
de víctimes. (...) La situació econòmica de les masses, malgrat la important pujada de salaris, es troba prop de la misèria.
Fins i tot si es valora la pujada dels salaris en un 100 per 100, el cost de la vida ha pujat un 300 per 100. La impossibilitat
d’obtenir productes, la pèrdua de temps que signifiquen les hores de cua davant els establiments, la creixent mortalitat
deguda a les males condicions d’allotjament, al fred i a la humitat que originen la manca de carbó; totes aquestes
condicions han creat una situació tal que la massa dels obrers està disposada a cometre els excessos més salvatges”
Informe policial de gener del 1917.
“Ruzski ha vingut a veurem pel matí i m’ha llegit una llarguíssima conversa per cable directe amb Rodzianko.
Segons aquesta,la situació a Petrograd era tal que cap ministre de la Duma tenia poder per a fer res, ja que
havien de lluitar contra el Partit Socialdemòcrata, representat pel soviet de treballadors. S’exigeix la meva
abdicació (...). En essència el que diuen és que per a salvar Rússia i mantindre l’exèrcit en el front ha de donar-se
aquest pas. Jo he acceptat. Des del quarter general vaig enviar l’esborrany d’una proclama. Per la vesprada
arribaren de Petrograd Guchkov i Shulgin, amb els quals vaig discutir l’assumpte I als quals vaig entregar la
proclama signada i corregida. A la una de la matinada del dia 16 vaig abandonar Pskov amb el cor destrossat per
tot el que havia passat. Al meu voltant sols hi ha traïció, covardia i engany.”
Fragment del diari íntim del tsar Nicolau II de Rússia.

28. La revolució burgesa de febrer del 1917
La caiguda de l’Imperi Tsarista a Rússia
El nou govern inicià una sèrie de reformes polítiques i socials.
Mantingué els compromisos amb els aliats a la guerra.
Això va dificultar la millora de les condicions de vida de la població.
Cal afegir que la reforma agrària avançava molt lentament.
Va augmentar el descontentament popular. Els soviets van
començar a demanar la destitució del govern. Es va generar una
dualitat de poders que enfrontava el govern provisional i els soviets.
Va créixer la influència dels bolxevics. Van anar guanyant suport de
la majoria dels soviets. Lenin va tornar a Rússia i va propugnar les
anomenades Tesis d’Abril (full de ruta que calia seguir).
“Poble rus:
La Mare Pàtria està en vies de desaparèixer, l’hora final s’aproxima.
Obligat a expressar-me amb claredat, jo, el general Kornilov, afirmo que el govern provisional
actua baix la pressió de la majoria bolxevic dels soviets, de ple acord amb l’Estat Major
alemany que planeja un desembarcament en Riga, destrueix l’exèrcit i desorganitza el país.
Aquells que tenen un cor que batega per Rússia, que creuen en Déu i la seua Església,
preguen al nostre Senyor per a que es realitzi el més gran dels miracles: la salvació de la
nostra terra natal.
Jo, el general Kornilov, fill d’un camperol cosac, us dic a tots que no desitjo res més que la
salvació de la gran Rússia. Juro que gràcies a la victòria sobre l’enemic, aconseguiré portar al
poble fins l’Assemblea Constituent en què es decidirà el seu propi destí i podrà elegir la seva
forma de govern.”
Proclama del general Kornilov (agost del 1917).
“El pas del poder als soviets significa, avui, la insurrecció armada: renunciar a la insurrecció
armada equivaldria a renunciar a la consigna principal del bolxevisme: “Tot el poder per als
soviets”, i a tot internacionalisme proletari i revolucionari en general. Però la insurrecció
armada és un aspecte especial de la lluita política sotmès a lleis especials, que han de ser
profundament analitzades (...).
Aplicat a Rússia i al mes d’octubre del 1917 vol dir (...) cercar i aïllar Petrograd, apoderar-se
de la ciutat mitjançant un atac combinat de la flota, els obrers i les tropes: una missió que
requereix habilitat i triple audàcia. Formar amb els millors elements obrers destacaments
armats de fusells i bombes de mà per atacar i cercar els centres de l’enemic (escoles
militars, centrals de telègrafs i telèfons,...). La consigna d’aquests elements ha de ser: “Abans
morir tots que deixar passar a l’enemic”. El triomf de la revolució russa i de la revolució
mundial depèn de dos o tres dies de lluita.”
Carta de Lenin al Comité Central (8 d’octubre del 1917).

29. La Revolució obrera d’octubre del 1917
La Revolució bolxevic i la guerra civil
Els bolxevics, amb el suport del soviets (amb milícies armades:
Guàrdia Roja) van preparar una insurrecció per al 25 d’octubre de
1917.
Els insurrectes van ocupar la ciutat de Petrograd, van prendre el
Palau d’Hivern i van destituir el govern provisional. La revolució es
va estendre ràpidament.
El segon Congrés dels Soviets de Rússia, reunit a Petrograd, va
proclamar un govern obrer. Presidit per Lenin, amb Trotski i Stalin.
Primeres mesures revolucionàries:
• Expropiació de les terres per repartir-les entre els pagesos.
• Fàbriques sota el control de comitès obrers.
• Es signa el Tractat de Brest Litovsk (1918) amb Alemanya. Rússia
perd territoris.
“Ciutadans de Rússia!
El govern provisional ha estat enderrocat. El poder ha passat a les mans del Comitè Militar
Revolucionari, òrgan del Soviet de Diputats Obrers i Soldats de Petrograd.
Les causes per les quals el poble s’ha llençat a la lluita són la pau immediata, l’abolició de la
gran propietat de la terra i el control de la producció pels treballadors. Tot això s’ha assolit i, per
tant, el poble ha triomfat definitivament.
Visca la revolució dels obrers, els soldats i els camperols!
Adaptació d’una proclama del soviet de Petrograd
(octubre de 1917))

30. La Guerra Civil (1918-1921)
La Revolució bolxevic i la guerra civil
A principis de l’any 1918, els partidaris del retorn del tsarisme (terratinents,
oficials de l’Exèrcit, grups privilegiats) o de mantenir un sistema polític
liberal (burgesia) s’aixequen en armes contra els soviets.
Formaran l’Exèrcit Blanc que amb el suport de les tropes franceses,
britàniques, japoneses i nord-americanes, s’enfrontà a l’ Exèrcit Roig,
organitzat pels bolxevics sota la direcció de Trotski.
Els tres anys de guerra civil van ser molt cruels per a la població: per
l’escassetat d’aliments com pels morts en combat i les represàlies
polítiques d’ambdós bàndols.
L’estiu del 1918, el tsar i la seva família van ser executats pels bolxevics. Els
contrarevolucionaris intentaren un cop d’estat i atemptaren, fallidament,
contra la vida de Lenin.
El 1921 l’Exèrcit Roig va aconseguir imposar-se militarment i la guerra civil
es va acabar.

31. La Guerra Civil (1918-1921)
La Revolució bolxevic i la guerra civil
El conflicte havia endurit el règim soviètic.
El partit bolxevic, que des del 1918 havia agafat el nom de Partit
Comunista:
 Aconseguí el monopoli del poder.
 Reprimí tots els que se li oposaven.
 Organitzà una policia política.
 En l’àmbit econòmic es va instaurar el comunisme de guerra. Es
va nacionalitzar tota la indústria, es van col·lectivitzar les terres i
es va obligar els pagesos a lliurar les collites a l’Estat.

32. La Formació de l’URSS
La Revolució bolxevic i la guerra civil
El 1922, el Congrés dels Soviets va ratificar la creació d’un Estat
federal, la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques.
L’URSS agrupava les diferents repúbliques soviètiques que
representaven les nacionalitats del vell imperi dels tsars.

33. El nou Estat es dotà, el 1924, d’un text constitucional que estructurava els
diversos òrgans de poder a través de tres institucions:
El Soviet Suprem: Suprema autoritat de l’Estat (poder legislatiu). Tenia
dues cambres (Soviet de la Unió, Soviet de les Nacionalitats). Elegit per
sufragi universal indirecte entre les candidatures del Partit Comunista de la
Unió Soviètica (PCUS).
El Presidium, elegit per l’anterior i el president del qual era el cap de l’Estat
de l’URSS.
El Consell de Comissaris del Poble, que equivalia al govern i els seus
ministres.
La Constitució del 1924, igual que la del 1936, atorgava el monopoli del
poder al PCUS. Estructura molt jerarquitzada i òrgan principal del qual era
el Comitè Central, dirigit per un secretari general.
L’URSS va trencar definitivament amb la democràcia liberal i va instaurar
l’anomenada dictadura del proletariat, un sistema totalitari en el qual Estat
i Partit s’identificaven completament.

34. La Pugna pel Poder
L’URSS de Stalin
La mort de Lenin el 1924 va ser un moment clau per al futur de la
revolució soviètica.
La seva successió va comportar un enfrontament pel poder dins del
Partit Comunista. També va suscitar un gran debat sobre la
conveniència o no de col·lectivitzar tota l’economia, després d’un
període, conegut com a Nova Política Econòmica (NEP, 1921-1928),
en què s’havia permès la iniciativa privada per fomentar el
creixement i superar la crisi que vivia el país des de la guerra civil.

35. La Pugna pel Poder
L’URSS de Stalin
Algunes propostes van enfrontar els dirigents del partit. Trotski
mantenia la necessitat d’exportar la revolució cap a altres països.
Stalin va acusar-lo de contrarevolucionari, es va haver d’exiliar i el
1940 va ser assassinat a Mèxic per odre del nou dirigent soviètic.
Stalin proposava el socialisme en un sol país, mitjançant la
transformació de l’URSS en una gran potència, bressol de les futures
revolucions.
Va ser secretari general del PCUS des del 1922, es va fer amo de la
situació i, a la darreria de l’any 1927, es va imposar sobre els seus
rivals i es va convertir en el dirigent principal de l’URSS.
Enterrament de Lenin

36. . La Dictadura Stalinista
L’URSS de Stalin
Stalin va exercir el poder a l’URSS mitjançant una dictadura personal
(estalinisme). El Partit Comunista es consolidà com a eix vertebrador i
dirigent de tots els òrgans de l’Estat i va quedar sotmès a la voluntat de
Stalin. La pertinença al partit va ser imprescindible per ocupar qualsevol
càrrec de responsabilitat. La ideologia comunista s’imposà a tota la
societat. El lideratge de Stalin es va reforçar mitjançant el culte a la seva
personalitat.
Stalin va sembrar el terror a tot el país i va exercir una dura repressió
(afectà al conjunt de la societat i també als membres del Patit).
El 1929, es va instituir el gulag, una xarxa de camps de presoners. Es
recloïa els opositors al règim i se’ls obligava a fer treballs forçats.
La major persecució va tenir lloc durant els processos de Moscou (1936-
1938). Es va depurar la majoria dels antics dirigents bolxevics que podien
disputar el lideratge a Stalin, dissidents polítics i una part de l’oficialitat de
l’Exèrcit.

37. El Socialisme en un sol país
L’URSS de Stalin
Stalin defensava que el futur de la revolució depenia de la consolidació del
socialisme a l’URSS. Calia transformar el país en una gran potència
industrial. Es va instituir un model econòmic edificat sobre tres grans pilars:
a) Una economia planificada i dirigida per l’Estat, elaborava plans quinquennals per
organitzar la producció agrícola i industrial. El Gosplan (organisme oficial), indicava
els objectius que s’havien d’assolir i n’avaluava els resultats.
b) La col·lectivització de l’economia i la prohibició de la propietat privada. Les terres,
les fàbriques, els bancs i els transports es van convertir en propietat estatal i la
distribució de la producció va quedar en mans de l’Estat.
El 1929, s’inicià un programa de col·lectivització forçosa de l’agricultura. Les
propietats s’organitzaren en dos tipus d’explotacions: el kolkhoz (cooperativa
gestionada pels pagesos) i els sovkhoz (granja propietat de l’administració de
l’Estat).
c) Un model de desenvolupament industrial basat en la indústria pesant, la producció
d’energia i la construcció d’infraestructures. Subordinació de l’agricultura
(endarreriment). Es va descuidar la producció de béns de consum.
El resultat d’aquesta planificació va ser una industrialització ràpida i un
creixement econòmic considerable en poc temps. A finals dels anys 1930,
l’URSS s’havia convertit en una de les grans potències industrials del món.
Evolució de la renda nacional a la URSS 1928-1940 (1928=100)
0
100
200
300
400
500
600
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13
Anys
Índex
Serie1