Presentació sobre el tem de quart d'ESO

1. REVOLUCIONS LIBERALS I
MOVIMENTS NACIONALISTES
(1789-1871)

3. Introducció
Les noves idees il·lustrades i el creixement econòmic del
segle XVIII conduïren a la revolució liberal burgesa. La
Revolució Francesa de 1789 va proporcionar els
programes dels partits liberals i democràtics de la major
part del món i REVOLUCIÓ va consolidar LIBERAL el concepte BURGESA
de nació. Un
Època de profundes transformacions polítiques
llarg combat a Europa va propiciades enfrontar, per entre les idees 1815 il·lustrades i 1870, i
liberals i
absolutistes, pel així creixement com moltes econòmic nacions del segle contra XVIII.
els imperis
que les oprimien. El liberalisme finalment va triomfar, el
poder absolut va ser enderrocat i moltes nacions van
assolir la seua unitat o independència.

4. Liberalisme i nacionalisme
El liberalisme, un nou sistema polític
LIBERALISME: corrent ideològic i també doctrina
política econòmica sorgida a partir de les idees de
pensadors com John Locke o dels il·lustrats
francesos.
Societat com un conjunt d’éssers lliures(ciutadans)
que gaudeixen d’uns drets i d’unes llibertats
fonamentals que l’Estat ha de garantir.

5. • Principis bàsics:
• El conjunt de ciutadans constitueix la nació, representa
la sobirania nacional, i elegeix uns representants que
exerceixen el poder en nom seu (sistema
representatiu). La voluntat dels ciutadans s’exerceix
mitjançant el dret al sufragi en unes eleccions i es
canalitzen a través dels partits polítics.
• La separació de poders. El poder executiu (aplica les
lleis) recau en el Govern, el poder legislatiu (elabora les
lleis) pertany a una assemblea electiva (Parlament) i el
poder judicial (garanteix el compliment de la llei i
sanciona els infractors) està en mans dels Tribunals de
Justícia, independents dels altres poders.

6. • Existeix una Constitució, elaborada pel Parlament i
ratificada pel poble. Garanteix els drets i les llibertats
dels ciutadans, així com la igualtat jurídica i fiscal, fixa
els límits del poder i defineix les relacions entre els
poders de l’Estat i les d’aquests poders amb els
ciutadans.
• El dret de propietat es formula com una llibertat
fonamental. L’economia es fonamenta en el lliure
mercat. L’Estat no ha d’intervenir en els afers
econòmics.

7. Liberalisme i nacionalisme
Les revolucions liberals
• La burgesia va fer seves les idees dels il·lustrats i del
liberalisme i va impulsar les revolucions liberals
burgeses. Van posar fi a l’absolutisme.
Origen de l’Estat liberal
• No va significar el triomf
de la democràcia per:
a) Es va imposar el sufragi
censatari (ciutadans
més rics).
b) La democràcia es va
anar instaurant al llarg
del segle XIX quan es
va reconèixer el sufragi
universal.

8. Liberalisme i nacionalisme
Els ideals nacionalistes
Nacionalisme: Ideologia
política que defensa el dret
de les nacions a exercir la
seva sobirania i a crear el seu
propi Estat
• Nació: conjunt d’individus que tenen una sèrie de llaços
culturals propis (religió, llengua, tradicions, passat...) i
que volen viure en comú.
• Estat: organització política i administrativa formada per
Acabem de veure alguns elements que no són
suficients per a crear una nació: la raça, la llengua, els
interessos, les afinitats religioses, la geografia, les
necessitats militars. (...) Què més es necessita?
Una nació és, essencialment, una ànima, un principi
espiritual. Dues coses que (...) constitueixen la mateixa
essència (...). Una es refereix al passat, l’altra forma
part del present. Una és el fet de posseir en comú un ric
llegat del passat, l’altra és el consentiment present, el
desig de viure conjuntament, la voluntat de mantenir
viva l’herència que s’ha rebut. (...)
Conferència d’Ernest Renan, 1882.
diverses institucions que exerceixen el poder sobre un
territori determinat.
• A l’Europa de l’Antic Règim i de l’absolutisme, molts
pobles vivien sotmesos al domini d’una gran imperi o
estaven fragmentats en diversos estats.
• El sorgiment del liberalisme va anar acompanyat de
l’expansió del nacionalisme, que defensava una Europa
de nacions lliures.

9. Dues definicions de nació
• En els imperis plurinacionals van sorgir moviments
independentistes i altres territoris lluitaven per
aconseguir la unificació en un únic Estat.

10. La Revolució Francesa (1789-1815)
Causes
• La mala situació econòmica dels camperols i classes
populars urbanes empitjora encara més per una sèrie
de males collites que provoquen una pujada del preu
del pa, fam i morts.
“Havien rebut (els burgesos), en general, una educació que els era més
necessària que als gentilhomes, els quals, per naixement i per riquesa,
obtenien els primers llocs de l’Estat sense mèrit i sense talent, mentre
que altres estaven destinats a romandre en les ocupacions subalternes
de l’exèrcit (...).
Així, a París i a les grans ciutats, la burgesia era superior en riqueses,
en talent i en mèrit personal. Tenien a les ciutats de províncies la mateix
superioritat sobre la noblesa rural, i sentien aquesta superioritat, encara
que en totes parts era humiliada.”
• Les diferències entre privilegiats i no privilegiats.
• La burgesia continua enriquint-se i es queixa cada
vegada més de les desigualtats entre privilegiats i no
privilegiats i de no poder tindre importància política i
social (Il·lustració).
Marquès de Bouillé (1739-1800): Memòries sobre la Revolució
Francesa.

11. La Revolució Francesa (1789-1815)
Causes
• L’exemple de la independència americana que
demostrava que el triomf de les idees il·lustrades i
liberals era possible.
• La crisi financera de la monarquia (excessives
despeses i ajudes a la independència dels Estats
Units). La solució passava per una reforma fiscal
(aristocràcia pagar impostos) però el monarca no es
va atrevir.

12. La Revolució Francesa (1789-1815)
L’esclat revolucionari
• La Revolució Francesa es va iniciar el 1789 amb una
revolta dels privilegiats que es van negar a acceptar
el pagament de nous impostos i van exigir a Lluis XVI
que convoqués els Estats Generals, l’únic organisme
que podia aprovar una reforma fiscal.
• Es van obrir el maig de 1789, presidits pel rei i formats
pels representants de la noblesa, del clero i del Tercer
Estat.
• Els privilegiats no van acceptar una major
representació del Tercer Estat i tampoc que el vot fos
per persona i els diputats del Tercer Estat van
abandonar l’assemblea.

13. La Revolució Francesa (1789-1815)
L’esclat revolucionari
• Reunits en un pavelló de Versalles es van erigir en
Assemblea Nacional (representants de la nació) i es va
comprometre a elaborar una constitució que reflectí la
voluntat de la majoria dels francesos.
• El poble de la ciutat de París va sortir al carrer per donar
suport a les propostes.
• El 14 de juliol una multitud va assaltar la presó de la Bastilla
per apoderar-se de l’arsenal d’armes que s’hi custodiava.
• El moviment es va estendre al camp, en forma de revolta
antisenyorial.
• Es va fer evident el descontentament popular i el suport
als diputats del Tercer Estat. La tardor del 1789, Lluís XVI va
reconèixer la legalitat de l’Assemblea Nacional Constituent.

14. La Revolució Francesa (1789-1815)
Les fases de la revolució
• S’inicia el procés de transformar França en un sistema
liberal. Es va desenvolupar en diferents fases:
Monarquia Constitucional (1789-1792)
Suport de la burgesia conservadora
República democràtica (1792-1794)
La burgesia radical va proclamar la República. Transformació
més profunda de la societat (sufragi universal masculí i lleis
socials)
República burgesa (1794-1799)
Davant la radicalització de la Revolució, la burgesia moderada
va implantar el liberalisme censatari

15. La Revolució Francesa (1789-1815)
La monarquia constitucional (1789-92)
• La nova Assemblea Nacional Constituent inicià un
Art. 1.- L’Assemblea Nacional suprimeix sencerament el
règim feudal i decreta que els drets i deures, tant feudals
com censals, els que els refereixen a la mà morta real o
personal i a la servitud personal i aquells que les
representen, són abolits sense indemnització, i la resta
declarats redimibles, i que el preu i la forma de
redempció seran fixats per l’Assemblea Nacional.
Art. 4.- Totes les justícies senyorials són suprimides
sense indemnització.
Art. 5.- Els delmes de qualsevol tipus i els censos a què
donaren lloc baix qualsevol denominació amb què siguin
coneguts i percebuts (...) seran abolits.
Art. 7.- La venalitat dels oficis de la judicatura i de la
municipalitat queden suprimits des d’aquest instant. La
justícia serà gratuïta.
Art. 11.- Tots els ciutadans, sense distinció de naixement,
poden ser admesos a totes les dignitats i treballs
eclesiàstics, civils o militars.
Art. 12.- En el futur no seran enviats a la Cort de Roma, a
la vicedelegació d’Avinyó, ni a la nunciatura de Llucerna,
cap diner per annates o per qualsevol altra causa que
sigui.
procés reformista per abolir l’Antic Règim i convertir
França en una monarquia constitucional i
parlamentària.
• Va decretar l’abolició del feudalisme.
• Va promulgar la Declaració dels Drets de l’Home i del
Ciutadà (llibertats individuals, igualtat davant la llei i
els impostos).
• L’any 1791 va promulgar la Constitució: separació de
poders, sobirania nacional i igualtat legal dels
ciutadans. Reservava al rei el dret de veto. S’establí el
sufragi indirecte i censatari.
Decret d’abolició del règim feudal (4 d’agost del 1789

16. Els drets dels homes i els drets de les dones
Olympe des Gouges

17. TÍTOL III, art.1.- La sobirania és una, indivisible,
inalienable i imprescriptible. Pertany a la Nació. Cap
sector del
poble, cap ciutadà, pot atribuir-se el seu exercici.
CAPÍTOL II, SECCIÓ 1ª, art. 3.- A França cap autoritat és
superior a la de la llei. El Rei sols regna per ella, i sols en
el
seu nom pot exigir obediència.
Fragment de la Constitució francesa del 1791

18. • Assemblea Legislativa : Es van redactar noves lleis per
garantir la igualtat de tots els ciutadans, prohibir la
tortura, obligar la noblesa a pagar impostos i abolir
els gremis. També es va crear un nou exèrcit (Guàrdia
Nacional)
• Amb l’objectiu de solucionar la crisi financera, es van
expropiar els béns a l’Església, declarats béns de
l’Església (desamortització) i venuts a particulars.
L’Estat va assegurar el finançament del culte, i una
Constitució civil del clero va separar l’Església i l’Estat

19. La Revolució Francesa (1789-1815)
La revolució del 1792 i la república democràtica
(1792-94)
• En juny del 1791 el rei Lluís XVI i la seva família són
detinguts quan intentaven fugir a Àustria per a formar
un exèrcit, amb l’ajuda de la resta de monarques
europeus, que acabés amb la Revolució i tornés a
l’absolutisme (fugida de Varennes).
• En abril del 1792 els austríacs ataquen França per
ajudar al rei i, com a conseqüència, el poble es revolta,
pren el palau reial (Tulleries), empresona al rei i la
seva família i proclama la república.
• El govern caurà en mans dels girondins (burgesos
moderats), que convoquen eleccions per sufragi
universal masculí per a triar una Convenció Nacional
que elaborés una constitució republicana.

20. “Sol·licitem la mort del rei per
gravar profundament als cors el
menyspreu per la reialesa i omplir
d’estupor a tots els partidaris del
rei... No hem de dictar cap
sentència a favor o en contra d’un
home, sinó prendre una mesura de
salut pública... Dins d’una
República, un rei destronat sols val
per a dues coses: una, torbar la
tranquil·litat de l’Estat i trencar la
llibertat; altra, la de servir de mitjà
per afirmar a la vegada l’una i
l’altra...”
• El rei (i la reina) són jutjats, condemnats i decapitats
en la guillotina davant la pressió dels jacobins
(revolucionaris radicals dirigits per Robespierre).
• Amb l’execució del rei, totes les monarquies europees
formen una coalició absolutista que ataca França i, a
més, hi ha revoltes contrarevolucionàries dins del país
en favor del rei i la tornada a l’absolutisme.
Intervenció de Robespierre en la
Convenció.

21. • En juny del 1793 els jacobins es fan amb el poder i
elaboren una Constitució basada en la democràcia
social: sobirania popular, sufragi universal masculí
directe, dret a la igualtat, ...
• El poder executiu queda en mans de Robespierre i un
Comitè de Salvació Pública que organitza un nou
exèrcit que atura als absolutistes i impulsa la política
del Terror (suspensió de llibertats i empresonaments i
execucions de tots aquells que s’oposen al govern) S’ordena arrestar a aquells que per la seua
conducta o les seves relacions o els seus
propòsits o els seus escrits s’hagin mostrat
partidaris de la tirania o del federalisme, i
enemics de la llibertat (...) i també als familiars
dels emigrats, els funcionaris públics suspesos o
destituïts per la Convenció Nacional o els seus
comissaris, i aquells a qui se’ls haja denegat el
certificat de civisme”
Llei de Sospitosos del 17 de setembre del 1793.

22. • S’aproven lleis socials favorables al poble: control de
preus i salaris, distribució de béns dels
contrarevolucionaris entre els pobres, educació
obligatòria, venda de béns del clero,...
LLEI DE MÀXIMUM
“Art. 1.- Els productes (...) de primera necessitat i dels
quals s’ha cregut necessari fixar un preu són: la carn
fresca, la mantega, el peix salat, el pa, la cervesa, els
ciris, el sucre, l’oli, el vi, la sal, el ferro.
Art. 4.- Qualsevol persona que en compri o en vengui (...)
a un preu més alt del que està fixat haurà de pagar una
multa del
doble del valor fixar i serà inscrit a la llista de persones
sospitoses i tractat com a tal (contrarevolucionari).”
Govern revolucionari dels jacobins (1793)
• La burgesia veu perillar les seves riqueses i prepara,
amb l’exèrcit, un colp d’Estat que tira al govern jacobí,
executa als seus líders i torna a una república
moderada burgesa (cop d’estat de Termidor 1794).

23. La Revolució Francesa (1789-1815)
La república burgesa o Directori (1794-99)
• El nou govern burgés anul·la les lleis jacobines,
elabora una nova Constitució (1795) amb sufragi
censatari poder executiu en mans d’un Directori o
govern de cinc membres.
“Hem de ser governats pels millors: els millors són els
més instruïts, els més interessats en el manteniment de
les lleis; ara bé, amb moltes excepcions, no trobareu
homes d’aquest tipus més que entre aquells que, tenint
una propietat, estan apegats al país en què es troben, a
les lleis que la protegeixen, a la tranquil·litat que la
conserva, i que deuen a eixa propietat i al benestar que
proporciona l’educació que els ha fet aptes per discutir
amb sagacitat i justícia els avantatges i els inconvenients
de les lleis que determinen el destí de la seva pàtria.
L’home sense propietats, pel contrari, necessita un
constant esforç de virtut per interessar-se per un ordre
que no li conserva res i per oposar-se als moviments que
li ofereixen algunes esperances.
(...) Un país governat pels propietaris està dins de l’ordre
social; un país en què governen els no propietaris està en
un estat salvatge”
Discurs del diputat Boissy d’Anglas en la discussió del
projecte de constitució (París, 1795).
• El liberalisme d’aquesta república se situava entre
l’absolutisme i la democràcia social dels jacobins.
• Oposició tant de l’aristocràcia (que volien restaurar la
monarquia) i de les classes socials (donaven suport
als jacobins).
• Aquest govern es manté gràcies a l’exèrcit, que lluita
contra els absolutistes (exterior) i acaba amb les
revoltes radicals dels més pobres.

24. La Revolució Francesa (1789-1815)
El període napoleònic (1799-1815)
• A finals del 1799, el general Napoleó Bonaparte, amb
el suport de la burgesia moderada, dona un cop
d’estat per a instaurar un govern personalista i
autoritari: la Constitució del 1800 no inclou una
declaració de drets ni considera la divisió de poders
(però és burgesa i liberal moderada).
• Dues etapes:
1. Consolat (1799-1804): un grup de cònsols (entre
ells sempre Napoleó) s’ocupa del govern.
2. Imperi (1804-15): Napoleó es fa coronar
emperador i governa ell sols.

25. • Es viu un període d’estabilitat política i bonança
econòmica: liberalisme econòmic, impuls de la
indústria i el comerç, creació del Banc de França,
acords amb l’església (concordat), centralització,
modern sistema d’ensenyament, nous codis civil,
penal i de comerç, ...
• En la guerra contra la resta d’Europa, avança i
conquereix quasi tota Europa, estenent l’imperi i les
idees liberals moderades des d’Espanya fins a Rússia.
• Però finalment, l’exèrcit napoleònic serà vençut a
Rússia i Espanya (1814) i a la batalla de Waterloo
(1815) per Rússia, Prússia i Gran Bretanya → 26 anys
després, la Revolució és derrotada i torna
l’absolutisme a França

26. La Revolució Francesa (1789-1815)
Conseqüències
a) Acaba amb l’Antic Règim i instaura un règim liberal.
b) Canvia la mentalitat i la forma d’actuar: reclamació popular de
llibertat i igualtat legal.
c) Transforma els súbdits en ciutadans, amb els mateixos drets i
deures (igualtat legal).
d) Triomfen les idees de sobirania nacional i sistema representatiu
(sufragi).
e) Trenca amb la societat estamental i instaura una societat de
classes .
f) És la fi de la monarquia absoluta i el laboratori dels règims
polítics actuals: monarquia constitucional, república burgesa,
república democràtica i social, ...
g) És el germen de la ideologia contemporània: liberalisme,
democràcia, republicanisme i socialisme.
h) És el model de revolució política per a totes les revolucions
posteriors.

27. Restauració i revolucions liberals
(1815-1848)
L’Europa de la Restauració
• En vèncer a Napoleó, les potències absolutistes es
reuneixen al Congrés de Viena (1814) per restaurar
l’absolutisme i l’Antic Règim anteriors a la revolució.
Van reposar els monarques als seus trons i Les
quatre grans potències (Rússia, Regne Unit, Prússia i
Àustria) van remodelar el mapa d’Europa. Segons els
seus interessos.
• Les potències absolutistes creen la Santa Aliança:
LA SANTA ALIANÇA (París, 1815)
“Ses Majestats l’emperador davant d’Àustria, qualsevol el rei de Prússia intent i l’emperador de de revolució totes les Rússies:
liberal en un
Art. 1.- Conforme a les paraules de les Sagrades Escriptures, que ordenen a tots els homes mirar-se com a
germans, els tres monarques lloc, la contractants resta de romandran monarques units pels lligams havien d’una d’ajudar fraternitat vertadera al
i
indissoluble, i considerant-monarca se com a amenaçat compatriotes es a prestaran acabar en amb tota ocasió la revolució.
i en tot lloc assistència, ajuda i
socors: considerant-se vers els seus súbdits i exèrcits com a pares de família, els dirigiran amb el mateix
esperit de fraternitat que utilitzen per protegir la religió, la pau i la justícia.
Art. 2.- En conseqüència, l’únic principi en vigor, ja sigui entre els dits governs, ja sigui entre els seus súbdits,
serà el de prestar-se recíprocament ajuda.”

28. Restauració i revolucions liberals
(1815-1848)
Les revolucions del 1820 i 1830
• Entre 1820 i 1826 es produeixen una sèrie de
revolucions liberals que triomfen en Amèrica Llatina
(independències d’Espanya), però acabaran
fracassant a Portugal, Nàpols o Espanya (la Santa
Aliança acaba amb el Trienni Liberal en 1823).
• Entre 1830 i 1836 es produeixen noves revolucions
liberals amb suport popular que acaben amb
l’absolutisme a França (monarquia constitucional de
Lluis Felip d’Orleans) i Espanya, però fracassen a
Polònia, Àustria i estats alemanys i italians.

29. Restauració i revolucions liberals
(1815-1848)
Les revolucions del 1848
• Causes: el caràcter moderat de les revolucions
liberals del 1830, les males condicions de vida de
camperols i obrers, la repressió de les seves protestes
i el nacionalisme.
• A França, la revolució del 48 acaba amb la monarquia
i proclama una Segona República democràtica amb
sobirania popular, sufragi universal masculí i igualtat
social → la burgesia i l’exèrcit la fan caure i imposen
un Segon Imperi amb Lluís Napoleó Bonaparte
(Napoleó III).
• A l’Imperi austríac les revolucions són, alhora, liberals
i nacionalistes (Hongria, Bohèmia, nord d’Itàlia,...) →
seran reprimits els intents d’independència.

30. L’època dels nacionalismes

31. L’època dels nacionalismes
Els primers moviments nacionalistes
• Entre 1808 i 1826 els diferents països d’Amèrica
Llatina s’independitzen d’Espanya, en 1829 Grècia de
l’imperi turc i en 1830 Bèlgica de França.
• En 1848, Hongria, Bohèmia, Polònia, Croàcia i estats
alemanys i italians protagonitzen revoltes
nacionalistes que no triomfen (la “primavera dels
pobles”)
Europa a l’any 1821 i al 1831

32. L’època dels nacionalismes
La unificació italiana
• Itàlia estava dividida en diferents estats: Àustria
dominava els estats del nord, el regne de les Dues
Sicílies el sud i el Papa el centre.
• La unificació s’inicia en 1856 en el Piemont de la mà
del monarca liberal Víctor Manuel II, amb Cavour
(nord) i Garibaldi (sud) com a líders.
• En 1861 Víctor Manuel II es proclama rei d’Itàlia, en
1866 derroten a Àustria i, pel sud, Garibaldi pren
Sicília i Nàpols i, en 1870, conquereix els Estats
Pontificis i proclama Roma com a capital.

33. L’època dels nacionalismes
La unificació alemanya
• Alemanya estava dividida en 36 estats, controlats per
Prússia i Àustria.
• En 1834 ja s’havia fet una unió duanera i en 1848
s’intentà la unificació, però els monarques de Prússia i
Àustria desconfiaven l’un de l’altre.
• A partir del 1861, el rei de Prússia Guillem I i el seu
canceller Bismarck comencen una unificació per la
força, derrotant en tres guerres a Dinamarca, Àustria
i França i proclamant-se Guillem I emperador
d’Alemanya (kàiser) en 1871
No és en el liberalisme (...), sinó més aviat en la
força i la potència de Prússia, on Alemanya té
posats els ulls. (...) Prússia ha de reunir les sues
forces i esperar el moment oportú.
Les fronteres que el Congrés de Viena va donar a
Prússia no són bones. Aquest no és un tema ni
per a fer discursos ni per a buscar el vot de la
majoria; les grans qüestions del nostre temps (...)
es resoldran pel ferro (armes) i la sang.
Discurs de Bismarck, 1862.