Projecte

PROJECTE SOCIOEDUCATIU
“TERRA I CEL”
2014

Aquest document té com a finalitats principals:
o Formalitzar la feina feta durant aquests vint anys d’esplai.
o Professionalitzar l'esplai.
o Fomentar la reflexió sobre la feina feta.
o Establir la base per a millorar el servei en un moment de canvis.
o Servir de referència per a noves incorporacions en l’equip de treball.
o Tenir un document informatiu obert a tothom que hi estigui interessat
L’esplai Terra i Cel és un servei de l’Associació Terra i Cel de Canet de Mar.
L’Associació Terra i Cel és una entitat sense ànim de lucre
destinada a donar suport a persones amb diversitat
funcional i als seus familiars.
Inicialment, l’Associació es dedicava a la beneficiencia,
recollint diners i donant-los a la Fundació Maresme, de
Mataró. Però les famílies van manifestar la necessitat de
tenir un espai proper on atenguessin als seus fills en horari no labora ni lectiul; o sigui, caps de
setmana i periodes vacacionals. Amb aquest propòsit va sorgir l’esplai d’hivern "Terra i Cel",
l’any 1993. Aquets servei ha seguit ininterrompudament fins a l’actualitat, tots els dissabtes a la
tarda, de 16h a 20h. A més, des de l’hivern 2008-09 el primer dissabte del mes es fa jornada
complerta, de 10 a 19h, per anar a la piscina.
Un cop consolidat l’esplai d’hivern, es va ampliar l’oferta a l’estiu. L’esplai d’estiu "Terra i Cel" és
un servei d’educació en el lleure que es va iniciar l’any 2001. Aquest servei s'ofereix des de l'1 de
Juliol fins al 7 de Setembre, avarcant també d’aquesta manera el període de vacances dels
tallers. S’atén els usuaris/es de dilluns a divendres, de 9h a 18h.
2. QUI SOM?

Finalment, una altra de les preocupacions que
presentaven els familiars era la manca de places
residencials per al moment en que els seus fills
finalitzessin l’escola. Per això, l’Associació Terra i Cel
també va començar a treballar en aquest sentit l’any
2000. Aquest ha estat el projecte més costós, ja que ha
suposat més de 10 anys de lluita contínua poder-lo dur a la pràctica. Per a dirigir aquest
ambiciós projecte l’any 2007 es va crear la Fundació Els Garrofers, que es va posar en marxa al
febrer - març de l'any 2011.
3.1 UBICACIÓ
Canet de Mar és una població costanera del Maresme
nord, de més de 14.000 habitants. Durant gran part del
s. XX el motor econòmic del poble va ser la indústria
tèxtil, però actualment aquest sector està perdent
protagonisme i el poble es troba en un període de
transisió, agafant importància els serveis i el turisme.
D’altra banda, hi ha una gran diversitat de recursos, tot i que no han sabut adaptar-se a les
exigències de l’augment de població que ha patit el poble aquesta última dècada. Així, tenim
entre els més destacats: cinc esplais de lleure ordinaris, dues escoles públiques i dues
concertades, dos instituts públics, un poliesportiu, un gimnàs municipal, un camp de futbol i un
nou Centre d’Assistència Primària.
A més, Canet de Mar té un important teixit associatiu (cultural, esportiu, social, cooperatiu...)
que ens permet promoure la implicació, integració i normalització dels destinataris del projecte
amb la població; i viceversa. Cal que destaquem aquí, que l’esplai Terra i Cel comparteix l’espai
de Vil·la Flora amb altres associacions i esplais, el centre cívic i cultural de l’Ajuntament, l’envelat
i la Masoveria (espai dedicat a activitats associatives i de dinamització juvenil).
3. UBICACIÓ I ZONA D'INFLUÈNCIA

3.2 ZONA D'INFLUÈNCIA
La zona d’influència de l’esplai Terra i Cel sobrepassa el nostre terme municipal, ja que degut a
la manca de serveis d’aquest tipus a la nostra comarca, atenem persones de diverses poblacions
del Maresme.
A Mataró hi ha l’esplai Rabadà, que atén un gran nombre de persones, però tampoc és capaç
d’absorbir tota la demanda existent. L'any passat 2013, a Pineda de Mar, es va obrir un altre
centre de lleure per a persones amb diversitat funcional anomenat esplai Gaudim.
En aquest apartat volem posar en situació al lector respecte a quina ha estat l’evolució del
servei d’esplai en aquests vint anys i quins han estat els principals canvis.
5.1. COM VAM COMENÇAR
L'esplai va començar l'hivern de 1993, en un espai cedit per la comunitat de germanes Josefines
situat al Carrer Abell. L'any 1994 es va haver de canviar d'emplçacament i fins l'any 2000 es va
situar en una aula de l'escola Santa Rosa de Lima. L'any 2000, i de manera transitòria, es situa
en un espai cedit pel partit PIC (Plataforma Independent de Canet) en un edifici del Carrer
Amble. A partir de l'any 2001 es trallada a un espai, cedit per l'ajuntament, de l'edifici principal
del Recinte de Vila Flora, lloc on continua la seva avtivitat.
El servei d'esplai d'estiu es va iniciar l'any 2001, per atendre a les demandesdels pares que ja
feien ús del servei d'esplai d'hivern i per integrar aquest col·lectiu al poble.
Inicialment, assistien a l’esplai uns 10 usuaris, la majoria de Canet de Mar. Aquests eren atesos
per 5 monitors. A més, es disposava ja de servei de menjador, amb una cuinera pròpia.
4. MARC D'INFLUÈNCIA
5. HISTÒRIA

5.2. QUINS CANVIS HA SOFERT
5.2.1. En el nostre entorn
El nucli urbà ha crescut molt en haches vint anys. Això ha comportat un canvi molt important en
la urbanització de les rieres i en altres infraestructuras. Això ha fet que els nous carrers estiguin
adaptats per a la mobilitat amb cadires de rodes cosa que facilita els postres despalçaments pel
poble.
Com a nous serveis cal destacar el gimnàs municipal H2O i la seva piscina, l’escola bressol El
Palauet i l’escola d’educació primària del Turó del Drac. Pel que fa als serveis per a persones
amb diversitat funcional, podem mencionar que l'any 1994, s'obren uns pisos tutelats
gestionats per la Fundació Marpi cara a atendre la necessitat d'una llar per les persones amb
discapacitat que no tenen família o que no poden ser atesos pels seus familiars.
Finalment, no es pot obviar que l’Associació Terra i Cel ha impulsat ceració de la Fundació Els
Garrofers. Aquesta fundació va obrir un centre i llar residencial per a persones amb discapacitat
psíquica i paràlisi cerebral.
5.2.2. Dins el centre
Al llarg dels anys a l'esplai "Terra i Cel" s'ha anat afegint cada cop més activitats tot procurant la
integració dels seus usuaris en la vida del poble i rodalies. En el seus inicis es feia més activitats
dins de l'esplai, però a mesura que s'anava coneixent als usuaris així com les seves necessitats i
desitjos es va incloure altres activitats més lúdiques com per exemple; platja, gimnàs, piscina,
músico - teràpia, excursions en tren, anar al cinema, muntar a cavall, Marineland, CosmoCaixa,
Zoo, etc.
Un altre canvi que s'ha experimentat al llarg d’aquests vint anys és l’augment dels usuaris,
sobretot dels usuaris que pateixen una discapacitat física, la qual cosa els obliga a fer ús d'una
cadira de rodes. Actualment es dóna servei aproximadament a una trentena de persones, tot i
que no tots els usuaris en fan ús del servei alhora o tot l'any. Per tal de fer front a aquest

creixement, s’ha augmentat a vuit el nombre de monitors i s’ha incrementat la xarxa de
voluntariat. D’aquesta manera es pretén seguir amb la forma de treballar que els caracteritza:
participant plegats de totes activitats, sense haver de fer grups fixes.
Aquest augment de la demanda, però, els ocasiona des de fa uns anys sentiments
contradictoris. D’una banda, estem satisfets per aquest augment del nombre de persones que
confien en nosaltres. D’altra banda, no oblidem que no podem absorbir tota la demanda que
rebem (sobretot dels usuaris amb cadira de rodes, per manca d'espai al nostre edifici) i que
actualment la nostra estructura no pot assolir un altre creixement sense que aquesta canviï. Per
aquesta raó, veiem necessari la disposició d'un centre més ampli per poder atendre a més
persones. A més, creiem especialment urgent iniciar més serveis d’educació en el lleure a tot el
Maresme. En aquest sentit, l’equip de monitors està obert a col·laborar amb qualsevol
Ajuntament, esplai o entitat que vulgui donar cobertura a aquesta necessitat.
Actualment atenem més de trenta persones amb pluridiscapacitat (psíquica i física)
L’esplai atèn tant nens/es, homes i dones, sense cap mena de limitació per l’edat. Al nostre
esplai tots participen plegats de totes les activitats dins de les possibilitats i capacitats de
cadascú.
Pel que fa a les seves necessitats, veiem en primer
lloc un buit de recursos. Els nostres usuaris van a
l’escola majoritàriament fins als 21 anys. Per tant,
des de finals de juny fins a principis de setembre no
tenen on anar. A partir dels 21 anys la majoria dels
usuaris van a tallers o bé a centres de dia o
residències. En cas d’anar a tallers; les vacances les fan al mes d’agost.
D’altra banda, també cal fer menció que a l’esplai Rabadà de Mataró (al que assisteixen alguns
dels nostres usuaris). Tot i que a l’agost fan vacances també ofereixen una semana de colònies.
Tot plegat justifica la necessitat del servei que oferim, on es garanteix un espai adaptat durant
els mesos d’estiu.
6. USUARIS I ANÀLISI DE NECESSITATS

Partim de la idea que les persones amb diversitat funcional tenen els mateixos drets i deures
que la resta de la població. Per aquest motiu practiquem una educació inclusiva, en la que no
discriminem ningú per motius socioeconòmics i/o ideològics. En aquesta mateixa línia,
practiquem una educació laica.
Creiem també en una educació des del lleure, en la que tots aprenguem a gaudir i a respectar
les diferències, buscant alhora allò que tenim en comú.
No es tracta d’un centre de dia, sinó d’un esplai. No tenim l’obligació d’acceptar aquells usuaris
dels que no ens puguem fer càrrec amb totes les garanties que seran ben atesos dins l’àmbit del
lleure.
Els pares firmen el document de l’autorització per poder anar a les excursions, també dels drets
d’imatge per poder penjar fotos al “Facebook” de “Terra i Cel”, com d’altres espais com ara
aquest mateix document. Un dels requisits és portar la informació del que pateix l’usuari, tant
de malatia com intolerancia alimentaria, medicació i protocols d’actuació.
Partim de la idea que venim a gaudir del temps de vacances. Ningú té l’obligació de participar
del nostre esplai, tots hi assistim lliurement i acceptem de manera voluntària participar de les
activitats que es proposen. Aquest fet implica que en el nostre ideari tenim la creença que les
persones amb diversitat funcional poden escollir lliurement, sabent què és el que volen i el què
no i tenen la capacitat de decidir.
Creiem en una educació de qualitat, on la innovació i la millora any rere any siguin una prioritat
del servei per arribar a la seva professionalització.
8.1. FINALITAT
La finalitat de l’Esplai Terra i Cel és donar un servei d’educació en el lleure de qualitat, en que
mitjançat activitats lúdiques s’atenguin les necessitats específiques de cada persona, alhora que
es treballen la cohesió del grup i la integració social.
8.2. OBJECTIUS
1. Estar integrat en la societat
7. PRINCIPIS D'ENTITAT
8. FINALITAT I OBJECTIUS

1.1 Adquirir hàbits de convivència en espais d’educació no formal
1.2 Participar de les festivitats i les activitats del poble i rodalies
1.3 Ser usuaris actius del serveis i espais públics del poble i rodalies
2. Millorar la qualitat del vincle en les relacions personals
2.1 Rebre suport a l’entorn familiar
2.2 Augmentar l’autonomia psicomotriu i afectiva
2.3 Desenvolupar habilitats de conducta
3. Desenovlupar les capacitats psicomotrius
3.1 Exercitar la psicomotricitat fina
3.2 Practricar exercicis i moviments per desenvolupar la psicomotricitat grossa
3.3 Augmentar la consciencia i expressió corporal
4. Millorar els hàbits alimenticis i higiènics per a la convivència
4.1 Apendre a utilitzar els estris corresponents per a cada àpat
4.2 Adquirir normes de conducta ens espais compartits per a l’alimentació.
4.3 Seguir un hàbit d’higiene personal cada dia.
5. Aprendre a controlar les respostes emocionals
5.1 Conèixer les emocions , sentiments , i estat d’ànim i la diferència entre aquests
5.2 Aprendre a expressar les emocions seguint les normes generals de convivència
5.3 Adquirir recursos i habilitats per expressar les pròpies emocions i reconèixer-les en els
altres.
L’organigrama de l’esplai Terra i Cel està constituït per la Junta directiva de l’Associació, formada
per una Presidenta, una secretària, una tresorera i diferents vocals. Que dirigeixen l’esplai així
com l’equip de monitors, els voluntaris d’atenció directa, els usuaris i altres persones implicades
en el servei. Tot el sistema està connectat entre sí i vehiculat per les famílies, que expressen les
seves necessitats i propostes a la Junta directiva i/o als monitors.
D’aquesta manera, l’organigrama resultant és el següent:
9. ESTRUCTURA ORGANITZATIVA

FAMÍLIES
Fig. 1 Organigrama de l’esplai d’estiu Terra i Cel
RESPONSABILITATS.
• La Junta Directiva és el màxim òrgan de l’organització, s’encarrega d’administrar
l’organització i de supervisar les reunions i el compliment de totes les funcions que
realitzen els membres.
• Els Monitors són els resposables de realitzar activitats amb els usuaris i de controlar que
tots els usuaris segueixen el seu tractament.
• Els Voluntaris donen suport als Monitors a realitzar les seves funcionsls.
• Els Estudiants fan pràctiques dins l’organització.
• La Cuinera s’encarrega de preparar els àpats necessaris pels usuaris i monitors.
• Els Usuaris són aquells que assisteixen a l’esplai i formen part de l’activitat diària de
l’entitat.
• Els Socis són els que formen part de l’organització aportant una quantitat monetària al
mes, la gran majoria són els familiars dels usuaris.
9.1. JUNTA DIRECTIVA
La Junta Directiva està formada per 9 persones voluntàries entre les quals hi ha les funcions de
presidenta, vicepresidenta, gestora, tresorera i vocals.
La seva tasca és fonamental en tant que s’encarreguen de:
o Realitzar tots els tràmits legals.
o Buscar el finançament necessari.
o Escollir l’equip de treball.

o Supervisar el servei a través de la relació amb els monitors i les famílies i de visites
habituals a l’esplai.
9.2. MONITORS/ES
Són els encarregats d’organitzar el servei i de donar atenció directa als usuaris. S’intentarà que
hi hagi un equilibri entre monitors i monitores, per tal que els dos rols estiguin representats i
perquè aquells usuaris/es que hagin desenvolupat sentiment de vergonya a l’hora de fer canvis
de roba enfront una persona del sexe contrari, siguin respectats i puguin ser atesos per un
monitor/a del seu mateix sexe. A més, creiem que és socialment positiu i enriquidor trencar
amb els tòpics i el costum que tenir cura de les persones i educar és una tasca de les dones.
Perfil del monitor/a
El perfil del monitor/a és el d’una persona oberta i flexible, capaç d’adaptar-se a les diferents
necessitats dels usuaris. Cal tenir la capacitat de trobar un terme mig per adaptar-se a cada
usuari sense distorsionar la dinàmica de l’esplai. El monitor/a haurà de respectar la diferència i
adaptar a cada usuari les activitats, procurant que es compleixin també les normes de
convivència.
S’ha de ser pacient amb els usuaris, que solen requerir d’un ritme de treball pausat i d’una
constant repetició de dinàmiques. Però també s’ha de ser dinàmic en la planificació i la
improvisació per no caure en la monotonia i l’avorriment. S’ha de ser capaç de crear activitats,
panificar-les i saber trobar els recursos necessaris. També s’ha de ser ràpid a l’hora de
reaccionar davant els imprevistos, tant pel que fa a la improvització en cas que no es pugui dur a
terme l’activitat planificada; com tenir clars els protocols d’actuació davant les possibles crisis.
El monitor/a també ha de ser una persona capaç de treballar en equip, de dialogar i arribar al
consens. L’equip de monitors treballa com un equip en tots els sentits. És bo que dins l’equip hi
hagi diferents perfils professionals i diferents maneres de fer, ja que això enriqueix la feina i
cadascú aporta diferents aspectes al grup. Però això implicarà que hi hagi diferents maneres de
veure les coses. Caldrà que mitjançant les reunions d’equip s’arribi a acords sobre com actuar
per no anar cadascú per la seva banda, fet que seria negatiu pels usuaris. Tampoc es pot caure

en enfrontaments davant els usuaris, ja que aquests venen a gaudir del seu temps de lleure. Els
monitors són persones adultes capaces de resoldre les seves diferències mitjançant el diàleg i
en un espai adequat.
S’ha de ser respectuós amb els usuaris i els companys de feina i donar exemple amb el
comportament i l’actitud davant els usuaris.
Tasques del monitor/a
Les tasques concretes que hauran de realitzar els monitors són:
o Dur a terme el procés d’inscripció. Donar la informació necessària per a fer la
preinscripció i recollir les dades dels interessats. Amb aquesta informació hauran
d’elaborar el llistat de persones que assistiran al casal d’estiu, tenint en compte les
característiques de les persones que sol·liciten el servei i les possibilitats que ofereixen
els recursos disponibles.
o Recollir la informació dels usuaris (fitxa), el full de l’assegurança signat (conforme els
pares/tutors estan d’acord amb les activitats i els recursos) i el document que ens
acredita a usar imatges dels usuaris en activitats de l’esplai (en cas que ens vulguin cedir
els drets d’imatge, no és obligat que els tutors ho signin). Mantenir els documents
actualitzats i a mà, on tot l’equip els pugui localitzar en cas d’urgència o necessitat. Es
farà el mateix amb els papers de l’Assegurança, que es facilitaran des de la Junta
Directiva.
o Donar la informació necessària a les famílies: preus casals i/o activitats, activitats, menú,
coses que han de dur, telèfons de contacte, etc.
o Fer una autorització general per a totes les activitats i/o sortides que es facin fora del
poble.
o Fer l’intercanvi d’informació necessària cada dia amb les famílies, a l’arribada i a la

sortida.
o Tenir cura de les necessitats bàsiques dels usuaris (àpats, canvis de bolquers,
medicacions, rentar les dents després de dinar, etc.).
o Tenir cura dels recursos materials dels que disposem i procurar que els usuaris també els
respectin. Això inclou mantenir els espais endreçats i nets. Caldrà ser especialment
curosos amb mantenir els productes de neteja i les medicacions fora de l’abast dels
usuaris; i tenir controlades les claus de tots els espais.
o Planificar les activitats i buscar els recursos necessaris per a dur-les a terme.
o Realitzar les activitats amb els usuaris.
o Procurar que els usuaris respectin les normes de convivència (no cridar, picar, etc.) i
educar en el lleure.
o Avaluar:
- El seguiment o avaluació continuada es fa mitjançant una reunió setmanal.
- Reunir-se periòdicament amb la presidenta de l’Associació per fer el seguiment del
servei.
- Al final d’estiu també s’encarregaran de fer una avaluació final del servei.
o Acollir els voluntaris i estudiants de pràctiques i guiar-los en les activitats que han de
realitzar.
9.3. VOLUNTARIS
Els voluntaris donen atenció directa als usuaris. Les seves tasques solen consistir en acompanyar
els monitors en les activitats diàries. Però també hi ha tasques més específiques, com ajudar al
menjador, monitora de l’activitat de gimnàs, etc. En tot cas, es pactarà amb els monitors.

És molt important donar seguiment a la proposta dels monitors i no distorsionar la dinàmica del
servei. No n’hi ha prou amb la bona voluntat d’ajudar, s’ha de complir amb la normativa del
servei i amb la línia educativa i organitzativa plantejada pels monitors i acordada amb la Junta
directiva. Això no significa que els voluntaris no puguin donar el seu punt de vista i fer les
propostes que creguin pertinents. Els voluntaris són persones actives i molt efectives i, per tant,
capaces de fer propostes de millora.
Cal destacar en aquest apartat la importància de les voluntàries i voluntaris que,
desinteressadament, ens donen part del seu temps i fan possible que puguem donar un servei
de qualitat ple de dinamisme. És especialment important la seva col·laboració en les sortides i a
l’hora de menjador.
Val a dir que tenim la sort de comptar actualment amb un equip de voluntàries consolidat i molt
vàlid i és tasca de la Junta directiva i dels monitors tenir-ne cura i procurar que se sentin
integrats en el grup, útils en les seves tasques i amb ganes de continuar amb nosaltres sempre
que els sigui possible.
Tasques del voluntari/a
o Informar (amb antelació) als monitors dels dies i horaris en que poden venir i quines
tasques volen desenvolupar.
o Pactar amb els monitors quines tasques realitzaran i en quins horaris.
o Informar-se sobre les característiques del servei i dels usuaris.
o Complir amb les responsabilitats a les que s’han compromès (horaris i tasques).
Perfil dels voluntaris:
* Persones, a ser possible, amb estudis d’integració social i educació social.
* Persones dinàmiques, atentes, comunicatives i responsables.

9.4. ALTRES
9.4.1. Servei de menjador
El servei de menjador es caracteritza per una cuina casolana i adaptada a les necessitats de cada
usuari (dietes especials, triturats, cel·líacs, etc.). L’espai de la cuina està integrat a les
instal·lacions i obert al menjador. Per tant, la persona que realitzi aquesta feina ha de tenir
també afinitat amb els usuaris, tot i que la seva tasca no sigui l’atenció directa. Això és coherent
amb la nostra visió sistèmica. Tots els serveis que oferim formen part de l’atenció que donem a
l’usuari i, per tant, volem que siguin de la major qualitat possible. Un servei de cuina humà i
proper, en que la cuinera conegui les preferències i necessitats de cadascú perquè hi està en
contacte és, a la nostra manera d’entendre, la millor opció.
Tasques del cuiner/a
o Elaborar el menú mensual.
o Fer la compra del menjar.
o Mantenir la cuina i el menjador endreçats i nets després de cada dinar.
o Elaborar els dinars.
9.4.2. Estudiants en pràctiques
Els estudiants en pràctiques, a més de complir amb altres tasques específiques que se’ls
demanin des del centre on cursen els estudis, han de:
o Mostrar una actitud activa i predisposició a aprendre i col·laborar.
o Fer el total d’hores que se’ls requereixen en el període i l’horari acordat amb els
monitors.
o Participar de les tasques diàries dels monitors.
o Assistir a les reunions d’equip setmanals.

10. CALENDARI
9.4.3 Socis
Els socis són les persones que fan una aportació económica (una quota mensual) per cobrir les
despeses de les activitats i les dietes dels usuaris.
Hi ha dos tipus de soci. El socis usuaris i socis col·laboradors. Aquests últims fan aportacions
econòmiques periodiques o donatiuso segons el que s’ha concretat amb cadascún.
9.4.4. Activitats puntuals
En les activitats extraordinàries que realitzem participen altres especialistes. Per exemple
muntar a cavall, musicoteràpia o gimnàs.
L’esplai d’estiu Terra i Cel s’inicia en acabar el calendari escolar i finalitza a l’inici del següent curs
escolar. Per tant, el calendari per a aquest any 2014 és el següent:
11.1. CENTRE D’INTERÈS (CI)
Amb aquest nom (CI) designem un conjunt d’activitats que s’articulen envers una temàtica que
es decideix abans de començar l’estiu entre l’equip de monitors. El tema que s’escull es treballa
11. ACTIVITATS

des de diferents vessants (manualitats, visites a llocs significatius, activitats extraordinàries
dirigides per especialistes, etc.).
L’objectiu és que els usuaris comprenguin diferents realitats tractades des de diferents punts de
vista per tal de poder facilitar-los la informació. D’aquesta manera, potser alguns usuaris
comprenen millor el tema mitjançant un treball més manipulatiu, mentre que altres ho fan amb
una activitat més visual, etc. Alhora, la finalitat també és que comprenguin que la realitat es pot
veure i tractar des de diferents aspectes i visions.
Alguns exemples de CI que s’han tractat en aquests anys d’esplai són: els animals (2001), els
transports (2002), les cultures (2004), la música (2005), la Història (2006), els aliments (2008),
les festes populars (2009), l’art (2010), els mitjants de comunicació (2011), el món de la fantasia
(2012) i els pirates (2013). Aquest any 2014 el centre d’interés és L’hort i la granja. Al voltant
d’aquesta idea s’ha planificat activitats de cultiu i cura d’animals..
Activitats del centre d'interès: “els pirates” (2013)
Temporització
Aquest horari pot tenir variacions en funció de les col·laboracions externes, visites
programades, etc., ja que ens haurem d’adaptar a la disponibilitat de les persones que ens
donen servei.
Àmbits treballats
Depenent del tipus d’activitat amb que es treballi el CI els àmbits específics que es treballaran

poden variar (psicomotricitat, psicomotricitat fina, atenció, memòria, etc.). El principal àmbit
que volem treballar, però, és el cognitiu, en tant que es tracta d’adquirir coneixements sobre
una temàtica específica a través d’activitats lúdiques variades.
Relació amb els objectius
o Passar-ho bé participant de les activitats de lleure.
o Mantenir o millorar el nivell d’activitat escolar, de tallers, etc., a nivell cognitiu,
psicomotor i conductual.
o Mantenir o millorar la cohesió del grup.
o Adquirir hàbits de convivència en espais d’educació no formal.
o Ser usuaris actius dels serveis i espais públics del poble i rodalies.
Materials i aspectes a tenir en compte
Els materials que es necessitaran variaran depenent de l’activitat. Caldrà tenir en compte que
les visites s’han de programar amb temps i poden implicar variacions en la programació general.
Les activitats de tipus manualitat es poden programar setmanalment a la reunió de monitors, ja
que d’aquesta manera es pot avaluar com ha funcionat l’activitat de la setmana i si cal dedicar-li
més temps o bé donar-la per acabada; i si ha funcionat correctament o no.
11.2. MANUALITATS
S’inclouen en aquest espai totes les activitats plàstiques, com per exemple realitzar murals,
dibuixos, pintura, maquetes, titelles, instruments musicals, etc.
Manualitats

Temporització
Dilluns i dijous 15.30 a 17.00h.
Àmbits treballats
o Psicomotricitat fina i grossa
o Atenció i concentració en les activitats
o Memòria de treball
o Comunicació entre usuaris i amb monitors i voluntaris
o Adquirir hàbits de convivència en espais d’educació no formal
o Materials i aspectes a tenir en compte
o Cada activitat necessitarà de materials concrets, com paper, cartolines, pintura, gomets,
llapis, etc.
o Caldrà tenir en compte el suport que necessitarà cada usuari i fer variacions per adaptar-
nos a les seves necessitats. Per exemple per retallar podem recòrrer al punxó en
comptes de les tisores, per pintar podem utilitzar els dits en comptes del pinzell, etc.
11.3. GIMNÀS
Aquesta activitat la realitza una persona que col·labora amb nosaltres de manera voluntària i
realitza gimnàs adaptat. S’inclouen exercicis d’estirament, coordinació i reforç muscular.
Temporització
Dilluns de 10h a 11h.
Àmbits treballats

o Psicomotricitat.
o Atenció.
o Memòria a curt termini.
o Ordres curtes.
Caldrà disposar d’equip de música, pilotes i en cas de sortir fora del local, portarem matalassos
o mantes.
Els monitors hauran de donar suport als usuaris mentre la monitora de gimnàs guia l’activitat,
tant amb l’aclariment de les ordres, com en l’execució adaptada d’aquestes.
11.4. PASSEIG
L’activitat consisteix en sortir del local de l’esplai per caminar pel poble o anar a poblacions
veïnes en tren amb l’objectiu de passejar o realitzar-hi activitats concretes (per exemple anar al
cinema o a la festa anual de l’esplai Rabadà de Mataró).
Diàriament fem sortides breus pel poble per tal de no estar tot el dia tancats al local de l’esplai.
Sovint aprofitem les sortides pel poble per fer les compres de materials, berenars, taller de
cuina, etc. També sortim pel poble durant aquelles activitats que es desenvolupen en espais
diferents, com la piscina, la platja o la biblioteca.

Temporització
1.30 h a la setmana
Àmbits treballats
o Psicomotor.
o Relacions socials.
o Atendre les normes socials.
o Aprendre esquemes de conducta.
o Coneixement de l’entorn.
o Normalització.
o Relació amb els objectius
En cas de fer la sortida el dimecres pel matí per Canet, cal tenir en compte que és el dia de
mercat i es pot aprofitar per anar-hi.
En cas que la sortida es faci a una població veïna, cal fer amb temps les autoritzacions
corresponents i assegurar-se que tots els nois/es que participen de l’activitat la portin signada.
A l’autorització, a més de les dades de l’usuari i el/la tutor/a, s’ha d’especificar la data, el lloc de
la sortida i el mitjà de desplaçament (normalment el tren).
És important respectar les ràtios que requereix un desplaçament segur per un context urbà, tant
pel nombre de recursos que demanden els usuaris amb diversitat funcional en el desplaçament
com pels que tenen una conducta disruptiva. Cal contemplar també el risc que algun dels
usuaris pateixi una crisi durant el desplaçament, fet que suposaria que un o més monitors se

n’haurien de fer càrrec, si cal desplaçant-se amb l’usuari a l’Hospital.
És important determinar abans de la sortida quins monitors s’encarreguen del seguiment
particular de cada usuari.
Cal dispensar crema solar als usuaris que en portin abans de començar l’activitat, sobretot a
principis d’estiu. També posar la gorra a tots els que en tinguin.
Cal portar a totes les sortides la motxilla de l’esplai amb:
o Mòbil de l’esplai, on hi tenim els números de tots els usuaris i els d’urgències.
o Claus de l’esplai i assegurar-se que si al local no hi queda ningú està tot ben tancat i amb
l’alarma posada.
o En cas de sortir del poble: fitxes d’usuaris i autoritzacions.
o Aigua i gots.
o Medicaments que siguin necessaris.
o Assegurança
o Una forquilla, una cullera i un ganivet
o “Flis Flis” per anar remollant.
o Esmorzar, dinar o berenar (en cas de fer aquest àpat fora de l’esplai)
o Equip d’higiene (pitets, guants, tovalloletes, etc.).
11.5. PISCINA (H2O)
A més de tenir una piscina de plàstic al pati de l’esplai, a la qual ens banyem els dijous al matí,
anem a la piscina del gimnàs H2O. Allà disposem d’una piscina d’aigua tèbia on jugar, fer
exercicis i relaxar-nos i una piscina gran d’aigua freda per a nedar. A més, d’uns “xorritos” per
relaxar els músculs.

Piscina del gimnàs H2O
Temporització
Dimarts de 9’00 a 11’00.
Àmbits treballats
o Habilitats psicomotores dins l’aigua.
o Relaxació.
o Atendre a les normes socials.
o Normalització.
Materials i altres aspectes a tenir en compte
Cal tenir en compte que es tracta d’un centre privat. Els usuaris i monitors han de dur roba de
bany adequada a la normativa de la instal·lació: banyador, xancletes i gorra de piscina. En cas

que sigui necessari, a la piscina ens faciliten suros, “manguitos” i “xurros”; però és millor que els
usuaris que ho necessitin portin els seus flotadors, “manguitos”, taps, etc., ja que s’adaptaran
millor a les seves necessitats. No es poden portar joguines.
Caldrà que els monitors agafin els diners necessaris per a pagar l’entrada cada cop que anem a
piscina. Aquest cost corre a càrrec dels usuaris i s’entregarà als monitors el mateix dia de piscina
(encara que també es pot entregar dies abans). El preu de l’entrada pactat per aquest 2014 és
de 8€.
També caldrà portar la motxilla de l’esplai amb tots els materials que s’han especificat a
l’apartat de passeig (11.4.).
11.5. PISCINA (esplai)
Un dia a la setmana fem ús de la piscina que tenim al pati de l’esplai. Allà es juga, es nada i ens
relaxem. A mesura que els usuaris es cansin de l’aïgua, els monitors els posem a prendre el sol o
bé en cadires de plastic (pels qui vulguin estar sentats) o en amaques (pels que prefereixen estar
estirats).
Temporització
Dijous de 10’00 a 12’00.
Àmbits treballats
o Habilitats psicomotores dins l’aigua.
o Relaxació.

o Normalització.
Els usuaris i monitors han de dur roba de bany: banyador, xancletes i tovallola. Els usuaris que
ho requereixin hauran de dur els seus flotadors, “manguitos”, taps, etc.
A l’hora de prendre el sol, els monitors hauran de posar crema solar de manera continuada als
usuaris per a que no es cremin.
A més, a meitat de matí, els monitors fan un “mojito” (suc amb gel) per a que els usuaris es
refresquin.
11.7. TALLER DE CUINA
En aquest taller es prepara una recepta que els monitors trien, atenent als suggeriments dels
usuaris. Segons la recepta escollida es realitzarà una llista de la compra i aquesta s’explicarà als
usuaris abans d’anar a comprar (preferentment al mercat). Un cop feta la recepta es menjarà
per berenar, si hi ha temps el mateix dia i si no l’endemà.

Temporització
Dimecres de 16h a 17’30h.
Àmbits treballats
o Psicomotor.
o Presa de decisions.
o Memòria (Treball, curt i llarg termini).
o Atenció.
o Representació dels aliments (categoritzacions, procedència, toxicitat, gust...).
o Aprendre esquemes de conducta (higiene de cuina, conducta dins del mercat...).
o Habilitats d’autonomia (Control dels diners/preus, aprendre a cuinar...).
o Control d’impulsos activats pel menjar.
o Normalització.
o Imaginació i creativitat.
o Treball dels sentits.
o Materials i altres aspectes a tenir en compte
o Els materials necessaris són els que requereix una cuina (fogons, forn, paelles, ganivets,
tisores....) i disposem de tots ells al local de l’esplai.
o Caldrà planificar amb temps quina recepta volem fer per tal de poder fer la compra i
tenir-ho tot a punt. Sempre que sigui possible es pot aprofitar per relacionar la recepta
amb una determinada època de l’any, festivitat, etc.

o Els monitors hauran de procurar que tots participin en el procés d’elaboració de la
recepta dins de les seves possibilitats.
11.8. BIBLIOTECA
L’activitat consisteix en anar a la biblioteca pública a llegir, mirar llibres, mirar pel·lícules,
escoltar música, buscar activitats per a les manualitats, buscar informació pel centre d’interès i
cercar informació als ordinadors
Temporització
Dijous de 16h a 17’30h.
Àmbits treballats
o Psicomotor.
o Memòria (treball, curt i llarg termini).
o Atenció.
o Llenguatge.
o Autonomia per escollir activitats o temes d’interès.
o Habilitats informàtiques.
o Normalització.

o Els monitors hauran de guiar i acompanyar els usuaris en la tria dels llibres, pel·lícules,
música, etc., i la seva lectura o visualització.
o Es treballa poc a poc amb els usuaris als que els costa més adquirir els hàbits necessaris
per estar a la biblioteca. No es força a ningú a estar dins l’espai ni es permet que s’hi
estigui si molesta la resta de persones que fan ús de la biblioteca. Per tant, un monitor
estarà fora amb aquells que puguin estar-hi poca estona. Cal dir que hem assolit bons
resultats en l’adquisició de l’autocontrol necessari dins aquest espai.
o Com en totes les sortides, cal portar la motxilla de l’esplai amb tots els materials indicats
a l’apartat 11.4.
11.8. RELAXACIÓ
En aquesta activitat els usuaris es relaxen a partir de la guia dels monitors, intentant seguir una
metodologia basada en dicotomies musculars tensió - relaxació, control de respiració i selecció
d’estímuls relaxants (música, encens, llum adient, etc.).
Relaxació
Temporització
Dimarts de 15.45h a 16.45h.
S’ha escollit aquest espai horari tenint en compte que dimarts al matí hi ha piscina, activitat que
els requereix gran esforç físic.
Àmbits treballats

o Psicomotricitat.
o Atenció.
o Adquisició d’habilitats de control de l’activació psicosomàtica.
o Materials i altres aspectes a tenir en compte
o Caldrà tenir l’espai adequat, preparat per a que tots puguin seure o estirar-se segons
prefereixin, amb equip de música, música de relaxació, llum suau, encens i pilotes per a
massatges. Els monitors seran els encarregats de fer els massatges a aquells usuaris que
no ho puguin fer. Els que poden fer-ho poden fer-se els massatges entre ells.
11.9. PLATJA
Anem a la platja de Canet de Mar a passar un matí jugant o descansant al sol, a l’aigua i/o sota
la carpa. Ens situem sempre davant el centre dels socorristes, per tal de tenir més seguretat i
informar-nos de l’estat de la mar abans de banyar-nos. A més disposem així del servei de cadira
adaptada per a banyar aquelles persones amb mobilitat reduïda que ho requereixin i desitgin.
Platja de Canet de Mar

Temporització
Divendres de 10h a 12:20h.
Àmbits treballats
o Habilitats psicomotores a la sorra i dins de l’aigua.
o Relaxació.
o Normalització.
Cal venir amb la roba de platja i el banyador posat, així com una muda per canviar-se quan es
torna a l’esplai. També cal portar crema i gorra per protegir-se del sol. Es demana que els
usuaris vinguin amb la crema solar posada de casa, per assegurar un millor efecte protector, així
com per agilitzar l’activitat. Els usuaris que ho necessitin, han de portar els flotadors,
“manguitos”, etc. Els usuaris que ho desitgin poden portar jocs d’aigua.
Els monitors porten una carpa, hamaques i coixins per estirar alguns usuaris que van amb cadira
de rodes i jocs de platja. Els materials que porten els monitors es fan arribar amb vehicle privat i
per accedir a la platja es sol·licita l’obertura dels accessos a l’Ajuntament i el permís per deixar el
vehicle al passeig.
Cal tenir en compte que cal disposar de transport adaptat per pujar a l’esplai a les 13h (es dina

més tard per ser l’últim dia de la setmana). Aquest és un servei subvencionat per l’Ajuntament
de Canet de Mar, però cal demanar-lo des de l’esplai i concertar el lloc i l’hora directament amb
l’empresa (Transmútua). En cas que hi hagi variacions en la planificació i es canviï el dia de platja
també caldrà informar-los.
Alguns usuaris requereixen una cadira adaptada per entrar a l’aigua, ajudats per l’equip de
socorrisme. Aquest servei es demana directament als equips de socorrisme de la platja.
11.10. JOCS
Realitzem jocs de taula (dominó, parxís, memori, etc.); i també jocs de punteria, coordinació,
d’aigua, etc.
Temporització
No específica
Els jocs també solen ser una bona alternativa a aquelles estones lliures, en que es finalitza una
activitat i queda temps lliure abans de realitzar la següent, o bé entre el moment de berenar i la
tornada a casa.
Àmbits treballats
o Psicomotricitat.
o Cognició.
o Memòria.
o Habilitats espacials.
o Esquemes de conducta.
o Normalització.

o Materials i aspectes a tenir en compte
o Jocs de taula, pilotes, bitlles catalanes, mànega, globus d’aigua...
De vegades aprofitem aquesta activitat per a jugar amb els usuaris de l’Esplai Bitxos, que
comparteix amb nosaltres el recinte de Vil·la Flora i atén a nens i nenes d’entre 4 i 14 anys, a
més de tenir un grup de joves que organitza diferents activitats. D’aquesta manera ens
relacionem amb altres entitats de lleure i ens socialitzem i normalitzem.
11.11. PEL·LÍCULA
Visualització d’una pel·lícula al local de l’esplai. La pel·lícula la triaran els usuaris dins de les
possibilitats i tenint en compte que ha de ser apta per a tots els públics i amb un argument que
la majoria puguin comprendre. Després de visionar la pel·lícula es comenta què ens ha semblat,
què em entès, etc.
Temporització
Divendres de 15:30h a 17’30h.
Àmbits treballats
o Atenció.
o Llenguatge.
o Memòria a curt i llarg termini.

Els usuaris o algun monitor porten una pel·lícula o es lloga al videoclub. Cal que el DVD estigui a
punt i tenir al dia la targeta del videoclub. Després de l’activitat un monitor s’haurà de fer
responsable de tornar la pel·lícula al videoclub, en cas de que s’hagi llogat.
11.12. CINEMA
Un o dos cops a l’estiu anem al cinema a veure les últimes estrenes, procurant que siguin
pel·lícules aptes per a tots els públics i amb un argument que els usuaris puguin seguir. Al poble
no hi ha cinema, per la qual cosa ens traslladem a poblacions veïnes, habitualment a Calella.
Temporització
Activitat esporàdica que realitzem un cop al mes, adaptant-nos a l’horari del cinema, per la qual
cosa sol ser a la tarda i implicarà que els pares recullin els usuaris a la sortida del cinema.
Àmbits treballats
o Atenció.
o Llenguatge.
o Memòria a curt i llarg termini.
o Normalització a través de l’ús d’espais i serveis col·lectius.

Caldrà que els pares paguin el cost de l’entrada. L’esplai es fa càrrec de les begudes i crispetes.
En aquest sentit, cal tenir en compte que el preu del cinema Mozart de Calella és més econòmic
que el d’Arenys, ja que aquest últim és un multisales d’una gran companyia i no ens poden fer
descomptes ni entrades gratuïtes. En canvi, el cinema de Calella és un negoci més familiar i el
preu per aquest any és de 4€ per cada usuari i entrada gratuïta per als monitors.
Caldrà que es porti també el material de la motxilla de l’esplai estipulat per a les sortides
(apartat 11.4.). Recordem també la importància de les autoritzacions i l’assegurança.
11.13. MARINELAND
Una de les excursions que fem des de fa anys és anar a passar el dia a Marineland. Aquesta
sortida és lúdica i també hi aprenem coses sobre les aus, els lleons marins i els dofins a través
dels espectacles didàctics que ofereixen.
Aviàrium, piscina dels lleons marins i dofins i zona de piscines de bany de Marineland.
Temporització
Normalment l’activitat es realitza un divendres, ja que tornem tots molt cansats i així tenim el
cap de setmana per recuperar-nos.
Àmbits treballats
o Cognició.
o Psicomotricitat dins l’aigua.
o Socialització.
o Normalització.

o Participar de les festivitats i les activitats del poble i rodalies.
o Portar la motxilla de l’esplai amb tot el que s’especifica a l’apartat 11.4.
o Controlar que tothom hagi portat l’autorització signada i els diners per a l’entrada.
o Reservar l’entrada de grup a Marineland i el bus.
o Portar diners de l’esplai per a poder fer un refresc o gelat si es vol per a berenar.
o El monitors es repartiran els usuaris per tenir més controlat si han anat al lavabo, els
àpats, les mudes…
11.16. HÍPICA
Des de fa set anys aprofitem un servei que ens facilita l’Àrea d’Esports de la Diputació de
Barcelona a través de l’Ajuntament de Canet de Mar. Es tracta d’una sortida d’un dia a la hípica
de Malla, a la comarca d’Osona. Allà els nostres usuaris prenen contacte amb els cavalls, tocant-
los, raspallant-los i muntant a cavall amb l’ajuda dels monitors especialitzats de la hípica.
Practicar esports recreatius en el medi natural aporta grans beneficis a tots els nivells: físics,
psíquics i també socials. Aquests beneficis, alhora, es veuen incrementats si afegim la interacció
amb els animals. El contacte amb aquests animals es fa servir des de l’àmbit de la hipoteràpia
per als beneficis que reporta a nivell emocional, comportant una sensibilitat especial per
l’estreta relació que s’estableix entre el cavall i l’usuari que ha de confiar en l’animal i deixar-se
portar.
Temporització
Aquesta activitat es realitza un cop cada estiu i dura tot el dia (de 9 a 18h).

Àmbits treballats
o Cognició.
o Psicomotricitat.
o Socialització.
o Normalització.
o Sensibilització amb el món animal i el respecte per la naturalesa.
o Estar pendent de la sol·licitud de l’activitat i de donar les dades dels participants a la
Hípica Malla per tal que puguin fer l’assegurança.
o Reservar el bus.
o Portar la motxilla de l’esplai amb tot el que s’especifica a l’apartat 11.4.
o Controlar que tothom hagi portat l’autorització signada.
o Els nois/es han de portar esmorzar (el dinar està inclòs en la sortida).
Hípica de Malla: raspallant els cavalls a la quadra i muntant a cavall
12. RECURSOS MATERIALS I ECONÒMICS
12.1. RECURSOS MATERIALS
Disposem d’un local adaptat, cedit per l’Ajuntament de Canet de Mar. El local consta d’una sala
d’activitats, una sala de monitors i materials, una sala d’ordinadors i prestatges per les bosses
dels usuaris, dos lavabos adaptats (un amb dutxa), un menjador, una cuina i un ampli pati

exterior amb porxo.
No ens estendrem en la quantitat de materials dels que disposem, si bé cal dir que pel que fa a
les activitats que acabem de plantejar disposem de tots els recursos materials necessaris per a
realitzar-les; i també tenim tot allò necessari per a tenir cura de les necessitats bàsiques dels
usuaris (higiene, alimentació, etc.). Així i tot gestionem el millor possible aquests recursos
materials fent-ne un bon ús i procurant que els usuaris també el facin.
12.2. RECURSOS ECONÒMICS
El pressupost anual és aproximadament de _______. Depenem de les subvencions públiques,
de les aportacions dels socis i d’aportacions puntuals. Tot així, aquestes fonts d’ingressos no són
suficients i les famílies han de fer front a una part de les despeses.
D’altra banda, des de l’any 2005, i en la línia també de la integració, vàrem començar a realitzar
activitats (punts de llibres, pulseres, calendaris) amb els mateixos usuaris i l’ajuda dels familiars
per a obtenir més ingressos. Participem de la Castanyada, rebem una ajuda per la participació
en la rua de Carnaval i en alguna ocasió hem venut manualitats a la fira. Aquests ingressos van
destinats íntegrament al pagament de materials i altres despeses relacionades amb les activitats
de l’esplai, tant dels dissabtes com de l’estiu.

13. VIES DE COMUNICACIÓ
13.1. COMUNICACIÓ INTERNA
Els monitors i les persones que col·laboren habitualment es reuneixen un cop per setmana i
exposen els seus temes (normalment dijous tarda després de l’esplai a l’estiu. Pel que fa a
l’hivern, es fa una reunió setmanal, que sol ser divendres tarda o dissabte abans o despres de
l’espai). És una reunió general d’aspectes a millorar i on es fa el seguiment i planificació de les
activitats, tan a nivell general com els casos particulars.
Hi ha monitors que es dediquen a la coordinacióo i cominicació entre l’equip de monitors i la
presidenta. La comunicació formal es realitza en dos moments: un cop al inici del Esplai d’estiu i
un altre, al final (on la presidenta marca unes pautes, objectius i procediments a assolir i a
millorar). Les comunicacions informals es realitzen al llarg de l’any (estiu i hivern) i es donen
entre el monitor coordinador i la presidenta de la junta.
13.2. COMUNICACIÓ AMB LES FAMÍLIES
La informació de la preinscripció es fa a través de correu ordinari, via facebook i en persona. Es
donen cinc vies alternatives per a respondre’ns:
Correu ordinari: Via Cannetum, s/n. Vila Flora. CP: 08360. Canet de Mar.
Correu electrònic: terraicel@yahoo.es (poques famílies l’utilitzen).

En persona: en mà en el mateix esplai.
Per telèfon: 620 11 79 03
Grup de Facebook: Esplai Terra i Cel
Un cop fetes les inscripcions, a principis d’estiu o d’hivern, s’entrega al pares un document amb
la informació bàsica (centre d’interès, horari general d’activitats, materials d’ús habitual, menú,
dret d’imatge, assegurança, autorització general de les activitats, autorització medicaments).
A principis d’activitat (esplai o casal d’estiu) es realitza una reunió amb els pares/tutors del
usuaris on s’informa de l’organització de la mateixa.
En l’arribada i la recollida es realitza un intercanvi d’informació i comunicació entre families i
monitors on s’explica com ha anat el dia i d’altres aspectes d’interés. És un moment important
on s’interacciona profundament i intercanviem información alhora de que es crea un vincle
afectiu amb les families.
A part de la interacció cara a cara fem ús de les xarxes socials com ara el grup de Facebook
“Esplai Terra i Cel” (on pengem fotos, comunicats i recordatoris) o el grup de Whatsapp per a
donar comunicacions no tant rellevants. Per altra banda també estem en procés de creació
d’una página web on poder explicar i difondre les nostres activitats, experiències i la exitència
del nostre projecte.
13.3. COMUNICACIÓ EXTERNA I PROMOCIÓ
Com ens donem a conèixer és un dels punts febles de l’esplai. La via de promoció més habitual
és “el boca orella”. D’aquesta manera la majoria de famílies s’assabenten de l’existència i el
funcionament del nostre esplai i ens demanen informació.
D’altra banda, Serveis socials també dóna a conèixer aquest recurs a les famílies que creuen que
ho poden necessitar. També es fa difusió des de les escoles Arboç i Horitzó, que cada any ens

demanen la informació actualitzada degut a la demanda que reben de les famílies. A més també
es realitzen cartells per a activitats i festes, es realitza una panera i una loteria la qual es ven a
tota la població i estem en procés de creació d’una página web (tal i com s’ha esmentat
anteriorment).
13.4. PROPOSTES DE MILLORA DE LA COMUNICACIÓ I LA PROMOCIÓ
Agilitzar la comunicació amb les famílies
Incovenients
Gran part dels usuaris de l’estiu no assisteixen al casal d’hivern i, per tant, no hi tenim contacte
habitual. Això fa que la comunicació sigui lenta i dificulta el feedback. Ens suposa un problema
sobretot a l’hora d’organitzar l’estiu. No rebem resposta ràpida dels pares i alguns se n’obliden.
D’altra banda, la demanda augmenta cada any i rebem pressió de famílies que volen una plaça i
no els podem respondre amb temps perquè busquin altres recursos si cal.
Possibles solucions
Creiem que la millor manera seria potenciar l’ús del correu electrònic. Per aquest motiu incloem
a la fitxa de dades personals l’adreça electrònica.
Fa dos anys, vam iniciar un blog sense gran èxit ja que gairebé cap pare entrava. Per aquesta raó
i veien que, gran part d’ells, feien ús del Facebook vam decidir crear el grup “Esplai Terra i Cel”.
Possibles inconvenients
Alguns dels familiars no estan habituats a l’ús del correu electrònic.
o Fer un protocol d’acollida per als voluntaris.
o Fer difusió i informar a les escoles/institut.
o Enquestes de percepció social.
14. AVALUACIÓ I SEGUIMENT DEL PROJECTE
14.1. AVALUACIÓ CONTINUADA
La revisió i avaluació del projecte educatiu es farà mitjançant les reunions setmanals de

seguiment de l’estiu, en la que participen tots els monitors.
14.2. AVALUACIÓ FINAL
A finals d’estiu es farà una reunió d’avaluació de la globalitat de l’estiu. Aquesta avaluació es farà
per tres vies:
o Reunió de monitors.
o Qüestionari a les famílies.
o Reunió amb la directora de l’Associació.
14.3. REVISIÓ DEL PROJECTE
Per a que sigui útil com a instrument de millora de la pràctica educativa, el projecte s’haurà
d’anar revisant i reformulant periòdicament, segons els resultats de les diferents avaluacions.
15. AGRAÏMENTS
Volem aprofitar aquest document per agrair:
o A totes les persones que ens han confiat la cura dels seus familiars.
o Als emprenedors que han fet possible muntar aquest esplai, especialment a la Teresa
Rovira, l’Ana Segura i la Rosa Rovira.
o A la nova Presidenta, desde aquest any, Carme Vancells per voler continuar amb tanta
il·lusió aquest projecte.
o A tots aquells que ens heu sabut guiar en la construcció d’aquest projecte, fent-nos
saber els vostres interessos i opinions des del respecte i l’afecte.
o A tots els que heu donat gratuïtament hores del vostre temps. Moltes gràcies voluntàries
i voluntaris.
o A tots els cuiners i cuineres.
o A tots els socis, persones i entitats que han confiat en que sabríem invertir correctament
els seus diners en benefici dels nostres usuaris.

A tots els monitors que han construït any rere any aquest projecte: Maite (2001-2002), Gemma
(2001-2002), Aida (2001-2010), Jèssica (2001-2010), Lali (2002-2005), Àlex (2005), Alberto
(2005), Gina (2005-2006), Marçal (2004-2010), JoanRa (2006-2009), Ferran (2006-2009), Helena
(2008-2010), Ariel (2009-2011), Gerard (2009-2010), Edgar (2010), Lídia (2010-2014), Merche
(2010-2011), Edu (2010-2014), Alexandra (2011-2014), Roger (2011-2014), Jordi (2011-2013),
Pau (2012), Sònia (2012-2014), Gerard (2012-2014), Anna Fontseca (2013-2014), Anna “Fita”
(2013-2014), Samantha (2013), Ingrid (2013), Pablo (2014)

Projecte

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

Destacado

Destacado (8)

Similar a Projecte

Similar a Projecte (20)

Projecte