1. a) Justificació o motivació
Educational reforms: need to use CL as a instructional strategy
based on student-centered learning and overcoming
transmissive models.
Although CL has good evidences of its effectiveness (Johnson
& Johnson, 2009) its use shows multiple difficulties and
resistances (Kagan, 2005; Lobato, 1998; Rué, 1998; Sharan &
Sharan, 1994).
Sharan (2010): CL: valued pedagogy, problematic practice, and
give elements to overcome this paradox:
-educate teachers in conceptual basis of CL;
-distinguish different types of methods and techniques,
-organising the interactions within teams;
-develop the new (non-transmissive) transformative role of
teachers.
2. descobrir quines són les actuacions concretes del
rol del professor en la societat del coneixement
(en situacions d’aula on els alumnes aprenen
cooperativament) i veure si l’experiència d’aquest
rol provoca canvis en la concepció del futur
professorat sobre la necessitat i viabilitat d’ús de
l’aprenentatge entre iguals a les aules.
A través d’un projecte d’innovació i la recerca
sobre ell.
Propòsit de la recerca
3. b) Objectius de la innovació i la
recerca
Objectius de la innovació:
1. Formació conceptual rigorosa sobre les bases de l’aprenentatge entre iguals, amb
coherència des de diferents àrees de coneixement (psicologia de l’educació i didàctica de la
llengua), i 6 assignatures, distribuïdes en 3 quadrimestres (un curs i mig).
2. Oferir situacions reals i d’alta qualitat, perquè els estudiants en les seves pràctiques puguin
aprendre a desenvolupar el nou rol del professor en situacions d’AC. 18 estudiants de
Pràcticum II, han estat presents en sessions de Llegim en parella, organitzades per l’escoles de
la Xarxa Llegim en parella
3. Reflexió de l’estudiant sobre la nova identitat docent. Durant el període de pràctiques en
aules organitzades a través de la tutoria entre iguals (Llegim en parella), els estudiants han
pogut reflexionar – a partir de les seves actuacions i els enregistraments videogràfics- sobre
l’actuació docent i nou rol de professor.
4. Un cop han vist els alumnes de primària emprant la tutoria entre iguals, els estudiants que
han participat d’aquestes pràctiques han actuat, a la universitat, de tutors dels que no hi han
anat, per tal que –uns i altres-experienciïn aquesta metodologia d’AC.
4. b) Objectius de la innovació i la
recerca
Objectius de la recerca
Disseny mixt (explanatory sequencial design, Creswell, 2015). Aquest disseny ha permès la creació de
3 grups d’estudiants: el grup A (grup de comparació, només amb formació conceptual, FC); grup B
(grup amb FC + Experienciar, E); i grup C (FC+E+ Practicum, P). La recerca combinava 1 hipòtesis i 3
preguntes (explicatives del possible canvi detectat).
-Hipòtesi 1: el grup C obtindrà millors resultats que el B i que l’A en la percepció de necessitat i
viabilitat d’ús de l’AC en el Cooperative Learning Implementation Questionnaire, administrat com a
pre i post-test.
-Pregunta 1. Quin ha estat el rol del professor en les sessions d’aprenentatge entre iguals (aules de
Llegim en parella)? L’anàlisi de freqüències i de temps d’una mostra de vídeos amb sistema de
categories validada interjutges.
-Pregunta 2. Quins elements del procés en el Pràcticum són responsables dels possibles canvis
detectats en la hipòtesi 1? A partir de l’anàlisi documental amb sistema de categories de la carpeta de
pràcticum.
-Pregunta 3. Quins elements del procés en l’experienciació són responsables dels possibles canvis?.
Després de cada sessió de tutoria entre iguals a universitat, s’han recollit dades a través d’un focus
grup dels tutors i d’una mostra de tutorats.
5. c) Resultats i conclusions
1. Disposició a l’ús de l’aprenentatge cooperatiu (AC). Els estudiants que van
poder practicar i/o experienciar l’AC van millorar més en les expectatives d’èxit
(creure que es tenen capacitats i context favorable per emprar l’AC). Aquesta
dimensió és –enfront les altres dues (valoració i cost de portar a la pràctica) la
que millor separa els potencials utilitzadors de l’AC dels que no.
Si bé els estudiants de mestre tenen una bona disposició a utilitzar l’AC –i li
confereixen valor i cost acceptable- si els oferim la possibilitat de practicar-lo i/o
experienciar-lo a classe la disposició a l’ús futur s’incrementa.
6. 2. El rol del professor en una aula organitzada amb l’AC. L’anàlisi de les interaccions de les
actuacions del professor (18 professors en 3 sessions) ens permeten constatar tres tipus de
conclusions:
a) Transformació de l’escenari
-Multiplicació de les fonts d’aprenentatge (superació de l’organització radial on només el mestre
ensenya).
-Compartir la capacitat d’ensenyar amb els alumnes, convertint l’aula en una comunitat d’aprenents on
els alumnes aprenen del professor, però també dels seus companys
-Microcosmos de societat més democràtica, emprant positivament les diferències.
-Classes sorolloses, però amb aprenentatge.
-Menys problemes de disciplina, com a conseqüència de l’augment de la responsabilitat individual i de
l’autoregulació en el propi procés d’aprenentatge.
-Relativització de la ratio, en multiplicar les fonts d’ensenyament.
b) Emergència d’un nou rol del professorat
-Del rol transmissiu al transformatiu. El mestre no traspassa informació, sinó que facilita i guia
l’aprenentatge de les parelles.
-Promoció de l’autonomia. Traspàs progressiu del control en l’estructura d’interacció que s’ofereix a les
parelles.
c) Actuacions docents
-Facilitar el treball autònom de les parelles (o equips). Proporcionar ajudes al desenvolupament de la
sessió.
-Escoltar com “pensen” els alumnes.
-Observar i registrar les actuacions dels estudiants.
-Oferir ajudes immediates i ajustades.
-Ensenyar habilitats socials.
-Utilitzar l’observació sistemàtica en avaluació formativa.
7. 3. L’aprenentatge en el pràcticum
La reflexió dels 18 estudiants sobre el rol del professor en aquests escenaris situa tres elements:
-L’actuació docent consisteix en oferir ajudes sense donar la resposta directa
-El mestre passa a un segon terme, deixant que els alumnes siguin els principals protagonistes
-La funció docent es centra en escoltar i observar els estudiants; respondre ràpid a les demandes
de l’alumnat i les parelles; oferir ajudes ajustades, en diferents graus de bastida amb poca
resposta directa i corregir les accions dels membres de la parella pel que fa al seu rol.
Les reflexions pivoten sobre una tensió entre semblar un paper còmode per al professor –
no és ell el que ensenya- a adonar-se’n que el seu paper és fonamental i que ensenya-
evidentment- però d’una altra manera.
4. L’experienciació
Poder viure com estudiant la metodologia que es vol aprendre, permet comprendre-la
profundament i veure les possibilitats de portar a terme l’AC a les seves futures aules, en aquest
cas la tutoria entre iguals, reconeixent:
-condicions necessàries –totes elles al seu abast (explicació a famílies sobre l’aprenentatge de
l’alumne tutor; formació inicial de l’alumnat i implicació del professor)-
-potencialitats (promoció de l’autonomia, poc cost, eina per a la inclusió, motivació de l’alumnat).
8. d) Implicacions i propostes
1. Si bé els estudiants mostren en general una actitud positiva cap a l’ús de l’aprenentatge
cooperatiu en el seu futur professional, oferir-los una formació conceptual rigorosa,
possibilitats d’actuar en aules organitzades en mètodes d’aprenentatge cooperatiu i
experienciar a les aules universitàries aquests mètodes, permet millorar la seva
expectativa d’èxit en l’ús de l’AC.
La recerca ha permès portar a la pràctica les tres actuacions que, amb relativa facilitat,
es poden consolidar i estendre.
2. El rol del professor en aules organitzades amb l’AC comporta activitats que no tenen tant a
veure amb el paper tradicional transmissiu i que l’han d’ajudar a construir una nova
identitat docent, transformativa i pròxima al facilitador i organitzador d’interaccions.
Les habilitats d’aquest rol constitueixen competències docents que han de ser
deliberadament ensenyades a les nostres aules.
9. d) Implicacions i propostes
1. Si bé els estudiants mostren en general una actitud positiva cap a l’ús de l’aprenentatge
cooperatiu en el seu futur professional, oferir-los una formació conceptual rigorosa,
possibilitats d’actuar en aules organitzades en mètodes d’aprenentatge cooperatiu i
experienciar a les aules universitàries aquests mètodes, permet millorar la seva
expectativa d’èxit en l’ús de l’AC.
La recerca ha permès portar a la pràctica les tres actuacions que, amb relativa facilitat,
es poden consolidar i estendre.
2. El rol del professor en aules organitzades amb l’AC comporta activitats que no tenen tant a
veure amb el paper tradicional transmissiu i que l’han d’ajudar a construir una nova
identitat docent, transformativa i pròxima al facilitador i organitzador d’interaccions.
Les habilitats d’aquest rol constitueixen competències docents que han de ser
deliberadament ensenyades a les nostres aules.
