SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 4
La Colònia Vidal




La Colònia Vidal és una antiga instal·lació tèxtil amb habitatges per als obrers,
església, escola, etc. Les colònies industrials van ser un dels trets característics
de la Revolució Industrial de Catalunya

El fundador de la Colònia Vidal va ser
Ignasi Vidal i Balet juntament amb la seva
família. L’any 1882 la família Vidal va
comprar els terrenys però la Colònia, però
no es va acabar de construir fins l’any
1900. Ignasi Vidal va morir

abans d’acabar les obres. La colònia va
estar en funcionament 80 anys, des del
1901 fins que va tancar portes l’any 1980.

Gairebé totes les colònies tèxtils es
construïen al costat d’un riu per aprofitar-ne
l'energia hidràulica. La colònia Vidal està
construïda al costat del Llobregat, on s’hi
concentren moltes colònies. Es troba al
municipi de Puig-reig, a la comarca del
Berguedà, però està situat entre aquest i
Navàs.

Quan va començar a funcionar la colònia, les condicions de treball eren
extremadament dures i els amos es limitaven a oferir habitatges i altres serveis.
Això va tenir algunes conseqüències com ara vagues i enfrontaments contra els
propietaris.

                                      Més tard, al 1880 els amos van adoptar
                                      una altra actitud i van oferir altres serveis
                                      relacionats amb la higiene, l’avituallament,
                                      el lleure i la cultura. Però no va ser fins al
                                      segle XX que els treballadors van viure
                                      amb menys conflictivitat i agraïment envers
                                      els seus amos. L’edifici Fundació Vidal es
                                      va construir per establir-hi el cinema, el
                                      teatre, la biblioteca, la sala de jocs, l’escola
                                      i una zona esportiva.
Tot i aquestes millores dels serveis, a l’hora de
treballar eren molt estrictes, perquè treballaven
moltes hores i també el dissabte. Si algú
arribava tard a treballar li podien assignar una
feina més precària o si es produïa molt
freqüentment el podien arribar a despatxar. A
més a més si algú es feia mal amb alguna
màquina i no podia treballar no cobrava.
Perquè poguessin viure amb totes les
necessitats bàsiques, havien de treballar tots
els membres d’una família a partir dels 7 anys,
ja que els seus sous eren molt pobres. L’any
1905 els sous setmanals a totes les colònies
de Puig-reig eren els següents:

   •   Els homes cobraven de 17 a 30 pessetes.
   •   Les dones 15 pessetes.
   •   Els nens 5 pessetes.

A la vida quotidiana la gent no tenia gaire temps lliure excepte el diumenge,
que era l’únic dia de festa, tot i que havien d’anar a missa obligatòriament
perquè els amos eren molt religiosos. Si no hi anaven un dia, el dilluns els
podia tocar la pitjor feina o els podien canviar la casa per una altra de pitjor, i si
no hi anaven mai els podien retirar de la colònia.

Les primeres matèries que s’utilitzaven eren exportades d’altres llocs. El cotó
podia venir de l’Índia, de la Xina o dels Estats Units. Hi eren transportats en uns
paquets que podien arribar a pesar fins a 300 kg, ja que el cotó estava molt
comprimit. Fins al segle XX eren quatre les fibres utilitzades: el cotó i el lli, que
provenen de les plantes; i la seda i la llana, que són fibres animals. En
l’actualitat la majoria de teles es fan amb fibres artificials

La Colònia Vidal es va especialitzar en
fabricar teixits per a llençols de qualitat.
També feia l’ultima operació de tot el
procés d’un teixit, la teixidura: altres
fàbriques portaven les grans peces sortides
dels telers a la Colònia Vidal i allà feien
diferents operacions i processos, per tal de
donar-li un aspecte més agradable i bonic.
Després d’aquesta última operació les
peces de teixit les doblegaven i les
empaquetaven i ja es podien posar a la
venda.
Procés mecànic

   •   Obridora: Encarregada d’obrir els flocs i eliminar les fulles, brutícia,
       llavors, i altres impureses de les fibres.
   •   Carda de xapons: Màquina que desenreda les fibres.
   •   Manuar: Estira, pentina i orienten les metxes.
   •   Metxera: Màquines que estiren i fan més primes les metxes.
   •   Contínua: Encarregada de convertir les metxes en fil.
   •   Obridor: Màquina que agrupa tots fils en un plegador.
   •   Teler de garrot: Màquina que transforma el fil en teixit.

A la Colònia Vidal es va haver de muntar un sistema per aconseguir l’energia
necessària per fer anar les màquines, il·luminar la fàbrica i pel consum
domèstic de la Colònia.

Als primers anys de la Colònia Vidal se seguia el següent procediment per
produir l’energia:

   •   L’aigua emmagatzemada en
       una presa que era situada més
       amunt que la central de la
       colònia tenia una energia
       potencial acumulada.
   •   Aquesta aigua baixava pel
       canal fins la central, on l’aigua
       queia pel tub d’entrada d’aigua
       cap a la turbina i agafava
       energia cinètica.
   •   L’energia potencial i l'energia
       cinètica     de      l’aigua     es
       transformaven        en      energia
       mecànica.
   •   Aquesta turbina feia girar un eix de ferro s’enfilava verticalment per tota
       la fàbrica per distribuir l’energia a cada planta.
   •   Els engranatges donaven l’energia mecànica necessària per fer
       funcionar totes les màquines de la fàbrica.
A finals dels anys vint la Société Hydro-Mécanique de Tolosa de Llenguadoc
van substituir aquesta forma d’aconseguir energia per un altre.

Els passos eren aquests:

   •   L’aigua anava de la presa a la central de la Colònia a través del canal
       d’aigua, igual que abans.
   •   Però l’aigua queia cap a dues turbines de diferent mida que convertien
       l’energia potencial i l’energia cinètica de l’aigua en energia mecànica, en
       caure.
   •   A través d’uns alternadors, convertien l’energia mecànica en energia
       elèctrica.
   •   L’energia elèctrica se n’anava cap al quadre de comandaments a través
       d’uns cables i després als transformadors, que la convertien en energia
       mecànica un altre cop, per fer funcionar les màquines de la fàbrica.

Más contenido relacionado

Destacado (8)

El Museu del Ferrocarril de Catalunya des de l'aire
El Museu del Ferrocarril de Catalunya des de l'aireEl Museu del Ferrocarril de Catalunya des de l'aire
El Museu del Ferrocarril de Catalunya des de l'aire
 
Colonia guell (amina, melaine, miaoqing)
Colonia guell (amina, melaine, miaoqing)Colonia guell (amina, melaine, miaoqing)
Colonia guell (amina, melaine, miaoqing)
 
Fitxes vialibre
Fitxes vialibreFitxes vialibre
Fitxes vialibre
 
10 elements indispensables per la visita del museu
10 elements indispensables per la visita del museu10 elements indispensables per la visita del museu
10 elements indispensables per la visita del museu
 
NarraTREN: Francesc Gumà i Ferran vist per la seva família
NarraTREN: Francesc Gumà i Ferran vist per la seva famíliaNarraTREN: Francesc Gumà i Ferran vist per la seva família
NarraTREN: Francesc Gumà i Ferran vist per la seva família
 
Objectius visita colònia güell
Objectius visita colònia güellObjectius visita colònia güell
Objectius visita colònia güell
 
Programa educatiu per a escoles, 2014-2015
Programa educatiu per a escoles, 2014-2015Programa educatiu per a escoles, 2014-2015
Programa educatiu per a escoles, 2014-2015
 
Programa educatiu 2013-2014
Programa educatiu 2013-2014Programa educatiu 2013-2014
Programa educatiu 2013-2014
 

Similar a Eva y lorena

La colònia vidal
La colònia vidalLa colònia vidal
La colònia vidalmateoX37
 
Colònia vidal rubén gonzalez arias
Colònia vidal                        rubén gonzalez ariasColònia vidal                        rubén gonzalez arias
Colònia vidal rubén gonzalez ariasRuben40
 
Colònia vidal rubén gonzalez arias
Colònia vidal                        rubén gonzalez ariasColònia vidal                        rubén gonzalez arias
Colònia vidal rubén gonzalez ariasRuben40
 
La colònia vidal
La colònia vidalLa colònia vidal
La colònia vidalalexelmejor
 
La colònia vidal
La colònia vidalLa colònia vidal
La colònia vidalalexelmejor
 
La colònia vidal
La colònia vidalLa colònia vidal
La colònia vidalalexelmejor
 
La colònia vidal
La colònia vidalLa colònia vidal
La colònia vidalalexelmejor
 
La colònia vidal
La colònia vidalLa colònia vidal
La colònia vidalalexelmejor
 
La colònia vidal
La colònia vidalLa colònia vidal
La colònia vidalalexelmejor
 
La colònia vidal
La colònia vidalLa colònia vidal
La colònia vidalalexelmejor
 
La colònia vidal
La colònia vidalLa colònia vidal
La colònia vidalmar-cos_123
 
Colonia vidal
Colonia vidalColonia vidal
Colonia vidalpeleon97
 
Colònies industrials
Colònies industrialsColònies industrials
Colònies industrialsneusjunca
 
Les Colonies de l'Alt Llobregat
Les Colonies de l'Alt LlobregatLes Colonies de l'Alt Llobregat
Les Colonies de l'Alt LlobregatCEIP Gironella
 
Treball colonia vidal alex martos - 2 d
Treball colonia vidal   alex martos - 2 dTreball colonia vidal   alex martos - 2 d
Treball colonia vidal alex martos - 2 dalexmartos
 
Les colonies industrials
Les colonies industrialsLes colonies industrials
Les colonies industrialscolonies3b
 

Similar a Eva y lorena (20)

La colònia vidal
La colònia vidalLa colònia vidal
La colònia vidal
 
Colònia vidal rubén gonzalez arias
Colònia vidal                        rubén gonzalez ariasColònia vidal                        rubén gonzalez arias
Colònia vidal rubén gonzalez arias
 
Colònia vidal rubén gonzalez arias
Colònia vidal                        rubén gonzalez ariasColònia vidal                        rubén gonzalez arias
Colònia vidal rubén gonzalez arias
 
Colònia Vidal
Colònia VidalColònia Vidal
Colònia Vidal
 
La colònia vidal
La colònia vidalLa colònia vidal
La colònia vidal
 
La colònia vidal
La colònia vidalLa colònia vidal
La colònia vidal
 
La colònia vidal
La colònia vidalLa colònia vidal
La colònia vidal
 
La colònia vidal
La colònia vidalLa colònia vidal
La colònia vidal
 
La colònia vidal
La colònia vidalLa colònia vidal
La colònia vidal
 
La colònia vidal
La colònia vidalLa colònia vidal
La colònia vidal
 
La colònia vidal
La colònia vidalLa colònia vidal
La colònia vidal
 
La colònia vidal
La colònia vidalLa colònia vidal
La colònia vidal
 
Colonia Vidal Pau Gallardo
Colonia Vidal   Pau GallardoColonia Vidal   Pau Gallardo
Colonia Vidal Pau Gallardo
 
Colonia vidal
Colonia vidalColonia vidal
Colonia vidal
 
Colònies industrials
Colònies industrialsColònies industrials
Colònies industrials
 
Les colònies
Les colòniesLes colònies
Les colònies
 
Les Colonies de l'Alt Llobregat
Les Colonies de l'Alt LlobregatLes Colonies de l'Alt Llobregat
Les Colonies de l'Alt Llobregat
 
Treball colonia vidal alex martos - 2 d
Treball colonia vidal   alex martos - 2 dTreball colonia vidal   alex martos - 2 d
Treball colonia vidal alex martos - 2 d
 
La colònia vidal
La colònia vidalLa colònia vidal
La colònia vidal
 
Les colonies industrials
Les colonies industrialsLes colonies industrials
Les colonies industrials
 

Último

SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatLourdes Escobar
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 

Último (8)

SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 

Eva y lorena

  • 1. La Colònia Vidal La Colònia Vidal és una antiga instal·lació tèxtil amb habitatges per als obrers, església, escola, etc. Les colònies industrials van ser un dels trets característics de la Revolució Industrial de Catalunya El fundador de la Colònia Vidal va ser Ignasi Vidal i Balet juntament amb la seva família. L’any 1882 la família Vidal va comprar els terrenys però la Colònia, però no es va acabar de construir fins l’any 1900. Ignasi Vidal va morir abans d’acabar les obres. La colònia va estar en funcionament 80 anys, des del 1901 fins que va tancar portes l’any 1980. Gairebé totes les colònies tèxtils es construïen al costat d’un riu per aprofitar-ne l'energia hidràulica. La colònia Vidal està construïda al costat del Llobregat, on s’hi concentren moltes colònies. Es troba al municipi de Puig-reig, a la comarca del Berguedà, però està situat entre aquest i Navàs. Quan va començar a funcionar la colònia, les condicions de treball eren extremadament dures i els amos es limitaven a oferir habitatges i altres serveis. Això va tenir algunes conseqüències com ara vagues i enfrontaments contra els propietaris. Més tard, al 1880 els amos van adoptar una altra actitud i van oferir altres serveis relacionats amb la higiene, l’avituallament, el lleure i la cultura. Però no va ser fins al segle XX que els treballadors van viure amb menys conflictivitat i agraïment envers els seus amos. L’edifici Fundació Vidal es va construir per establir-hi el cinema, el teatre, la biblioteca, la sala de jocs, l’escola i una zona esportiva.
  • 2. Tot i aquestes millores dels serveis, a l’hora de treballar eren molt estrictes, perquè treballaven moltes hores i també el dissabte. Si algú arribava tard a treballar li podien assignar una feina més precària o si es produïa molt freqüentment el podien arribar a despatxar. A més a més si algú es feia mal amb alguna màquina i no podia treballar no cobrava. Perquè poguessin viure amb totes les necessitats bàsiques, havien de treballar tots els membres d’una família a partir dels 7 anys, ja que els seus sous eren molt pobres. L’any 1905 els sous setmanals a totes les colònies de Puig-reig eren els següents: • Els homes cobraven de 17 a 30 pessetes. • Les dones 15 pessetes. • Els nens 5 pessetes. A la vida quotidiana la gent no tenia gaire temps lliure excepte el diumenge, que era l’únic dia de festa, tot i que havien d’anar a missa obligatòriament perquè els amos eren molt religiosos. Si no hi anaven un dia, el dilluns els podia tocar la pitjor feina o els podien canviar la casa per una altra de pitjor, i si no hi anaven mai els podien retirar de la colònia. Les primeres matèries que s’utilitzaven eren exportades d’altres llocs. El cotó podia venir de l’Índia, de la Xina o dels Estats Units. Hi eren transportats en uns paquets que podien arribar a pesar fins a 300 kg, ja que el cotó estava molt comprimit. Fins al segle XX eren quatre les fibres utilitzades: el cotó i el lli, que provenen de les plantes; i la seda i la llana, que són fibres animals. En l’actualitat la majoria de teles es fan amb fibres artificials La Colònia Vidal es va especialitzar en fabricar teixits per a llençols de qualitat. També feia l’ultima operació de tot el procés d’un teixit, la teixidura: altres fàbriques portaven les grans peces sortides dels telers a la Colònia Vidal i allà feien diferents operacions i processos, per tal de donar-li un aspecte més agradable i bonic. Després d’aquesta última operació les peces de teixit les doblegaven i les empaquetaven i ja es podien posar a la venda.
  • 3. Procés mecànic • Obridora: Encarregada d’obrir els flocs i eliminar les fulles, brutícia, llavors, i altres impureses de les fibres. • Carda de xapons: Màquina que desenreda les fibres. • Manuar: Estira, pentina i orienten les metxes. • Metxera: Màquines que estiren i fan més primes les metxes. • Contínua: Encarregada de convertir les metxes en fil. • Obridor: Màquina que agrupa tots fils en un plegador. • Teler de garrot: Màquina que transforma el fil en teixit. A la Colònia Vidal es va haver de muntar un sistema per aconseguir l’energia necessària per fer anar les màquines, il·luminar la fàbrica i pel consum domèstic de la Colònia. Als primers anys de la Colònia Vidal se seguia el següent procediment per produir l’energia: • L’aigua emmagatzemada en una presa que era situada més amunt que la central de la colònia tenia una energia potencial acumulada. • Aquesta aigua baixava pel canal fins la central, on l’aigua queia pel tub d’entrada d’aigua cap a la turbina i agafava energia cinètica. • L’energia potencial i l'energia cinètica de l’aigua es transformaven en energia mecànica. • Aquesta turbina feia girar un eix de ferro s’enfilava verticalment per tota la fàbrica per distribuir l’energia a cada planta. • Els engranatges donaven l’energia mecànica necessària per fer funcionar totes les màquines de la fàbrica.
  • 4. A finals dels anys vint la Société Hydro-Mécanique de Tolosa de Llenguadoc van substituir aquesta forma d’aconseguir energia per un altre. Els passos eren aquests: • L’aigua anava de la presa a la central de la Colònia a través del canal d’aigua, igual que abans. • Però l’aigua queia cap a dues turbines de diferent mida que convertien l’energia potencial i l’energia cinètica de l’aigua en energia mecànica, en caure. • A través d’uns alternadors, convertien l’energia mecànica en energia elèctrica. • L’energia elèctrica se n’anava cap al quadre de comandaments a través d’uns cables i després als transformadors, que la convertien en energia mecànica un altre cop, per fer funcionar les màquines de la fàbrica.