1. La Colònia Vidal
La Colònia Vidal és una antiga instal·lació tèxtil amb habitatges per als obrers,
església, escola, etc. Les colònies industrials van ser un dels trets característics
de la Revolució Industrial de Catalunya
El fundador de la Colònia Vidal va ser
Ignasi Vidal i Balet juntament amb la seva
família. L’any 1882 la família Vidal va
comprar els terrenys però la Colònia, però
no es va acabar de construir fins l’any
1900. Ignasi Vidal va morir
abans d’acabar les obres. La colònia va
estar en funcionament 80 anys, des del
1901 fins que va tancar portes l’any 1980.
Gairebé totes les colònies tèxtils es
construïen al costat d’un riu per aprofitar-ne
l'energia hidràulica. La colònia Vidal està
construïda al costat del Llobregat, on s’hi
concentren moltes colònies. Es troba al
municipi de Puig-reig, a la comarca del
Berguedà, però està situat entre aquest i
Navàs.
Quan va començar a funcionar la colònia, les condicions de treball eren
extremadament dures i els amos es limitaven a oferir habitatges i altres serveis.
Això va tenir algunes conseqüències com ara vagues i enfrontaments contra els
propietaris.
Més tard, al 1880 els amos van adoptar
una altra actitud i van oferir altres serveis
relacionats amb la higiene, l’avituallament,
el lleure i la cultura. Però no va ser fins al
segle XX que els treballadors van viure
amb menys conflictivitat i agraïment envers
els seus amos. L’edifici Fundació Vidal es
va construir per establir-hi el cinema, el
teatre, la biblioteca, la sala de jocs, l’escola
i una zona esportiva.

2. Tot i aquestes millores dels serveis, a l’hora de
treballar eren molt estrictes, perquè treballaven
moltes hores i també el dissabte. Si algú
arribava tard a treballar li podien assignar una
feina més precària o si es produïa molt
freqüentment el podien arribar a despatxar. A
més a més si algú es feia mal amb alguna
màquina i no podia treballar no cobrava.
Perquè poguessin viure amb totes les
necessitats bàsiques, havien de treballar tots
els membres d’una família a partir dels 7 anys,
ja que els seus sous eren molt pobres. L’any
1905 els sous setmanals a totes les colònies
de Puig-reig eren els següents:
• Els homes cobraven de 17 a 30 pessetes.
• Les dones 15 pessetes.
• Els nens 5 pessetes.
A la vida quotidiana la gent no tenia gaire temps lliure excepte el diumenge,
que era l’únic dia de festa, tot i que havien d’anar a missa obligatòriament
perquè els amos eren molt religiosos. Si no hi anaven un dia, el dilluns els
podia tocar la pitjor feina o els podien canviar la casa per una altra de pitjor, i si
no hi anaven mai els podien retirar de la colònia.
Les primeres matèries que s’utilitzaven eren exportades d’altres llocs. El cotó
podia venir de l’Índia, de la Xina o dels Estats Units. Hi eren transportats en uns
paquets que podien arribar a pesar fins a 300 kg, ja que el cotó estava molt
comprimit. Fins al segle XX eren quatre les fibres utilitzades: el cotó i el lli, que
provenen de les plantes; i la seda i la llana, que són fibres animals. En
l’actualitat la majoria de teles es fan amb fibres artificials
La Colònia Vidal es va especialitzar en
fabricar teixits per a llençols de qualitat.
També feia l’ultima operació de tot el
procés d’un teixit, la teixidura: altres
fàbriques portaven les grans peces sortides
dels telers a la Colònia Vidal i allà feien
diferents operacions i processos, per tal de
donar-li un aspecte més agradable i bonic.
Després d’aquesta última operació les
peces de teixit les doblegaven i les
empaquetaven i ja es podien posar a la
venda.

3. Procés mecànic
• Obridora: Encarregada d’obrir els flocs i eliminar les fulles, brutícia,
llavors, i altres impureses de les fibres.
• Carda de xapons: Màquina que desenreda les fibres.
• Manuar: Estira, pentina i orienten les metxes.
• Metxera: Màquines que estiren i fan més primes les metxes.
• Contínua: Encarregada de convertir les metxes en fil.
• Obridor: Màquina que agrupa tots fils en un plegador.
• Teler de garrot: Màquina que transforma el fil en teixit.
A la Colònia Vidal es va haver de muntar un sistema per aconseguir l’energia
necessària per fer anar les màquines, il·luminar la fàbrica i pel consum
domèstic de la Colònia.
Als primers anys de la Colònia Vidal se seguia el següent procediment per
produir l’energia:
• L’aigua emmagatzemada en
una presa que era situada més
amunt que la central de la
colònia tenia una energia
potencial acumulada.
• Aquesta aigua baixava pel
canal fins la central, on l’aigua
queia pel tub d’entrada d’aigua
cap a la turbina i agafava
energia cinètica.
• L’energia potencial i l'energia
cinètica de l’aigua es
transformaven en energia
mecànica.
• Aquesta turbina feia girar un eix de ferro s’enfilava verticalment per tota
la fàbrica per distribuir l’energia a cada planta.
• Els engranatges donaven l’energia mecànica necessària per fer
funcionar totes les màquines de la fàbrica.

4. A finals dels anys vint la Société Hydro-Mécanique de Tolosa de Llenguadoc
van substituir aquesta forma d’aconseguir energia per un altre.
Els passos eren aquests:
• L’aigua anava de la presa a la central de la Colònia a través del canal
d’aigua, igual que abans.
• Però l’aigua queia cap a dues turbines de diferent mida que convertien
l’energia potencial i l’energia cinètica de l’aigua en energia mecànica, en
caure.
• A través d’uns alternadors, convertien l’energia mecànica en energia
elèctrica.
• L’energia elèctrica se n’anava cap al quadre de comandaments a través
d’uns cables i després als transformadors, que la convertien en energia
mecànica un altre cop, per fer funcionar les màquines de la fàbrica.