Tema 2: l'Edat Mitjana: Al-Àndalus i els regnes cristians (segles VIII-XV).

1. TEMA 2: L'Edat Mitjana: Al-Àndalus i els regnes
cristians (Segle VIII - XV)

2. Índex de contingut
2.1. El domini musulmà: Al-Àndalus (segles VIII – XI)
2.2. Aportació cultural d'Al-Àndalus
2.3. La resistència cristiana (segles VIII – XI)
2.4. Expansió cristiana i retrocés d'Al-Àndalus (segles XII – XIII)
2.5. La repoblació de les terres conquerides
2.6. Economia dels regnes cristians
2.7. La societat medieval. Estrats i feudalisme
2.8. Les institucions polítiques
2.9. La crisi de la Baixa Edat Mitjana
2.10. Castella i Navarra a la Baixa Edat Mitjana
2.11. La Corona d'Aragó a la Baixa Edat Mitjana

3. 2.1. El domini musulmà: Al-Àndalus
(segles VIII - XI)

4. La invasió musulmana. Fases
1) FASE 1: Batalla de Guadalete (711): Derrota de Rodrigo, darrer rei
visigot i inici de la conquesta de la península.
2) FASE 2: Conquesta de la península (711 – 718) (excepte reductes
al nord).
3) FASE 3: Campanya de conquesta més enllà dels pirineus (718 –
732).
1) Derrota de Poitiers (732).
La rapidesa de la conquesta respon al
sotmetiment voluntari per part del a
noblesa visigoda, a canvi de mantenir
les seves propietats.

5. Fase Inicial. Emirat depenent de
Damasc (714 - 756)
● Al-Àndalus com un territori annexat als
territoris de l'expansió musulmana dirigit des de
la capital central: Damasc.

6. Fase d'Emirat independent (756 -
929).
● Abderraman I, de la família Omeia, escapa a
la península, de l'assassinat de la seva família
per part dels Abassides, clan rival amb disputa
per l'obtenció del poder.
● Conversió en EMIRAT INDEPENDENT.
● Augment d'impostos, exèrcit i islamització
ràpida i intensa.

7. Fase d'esplendor. El califat (929 -
1031)
● Trencament per Abderraman III de tot vincle
amb l'islam. Proclamació com a CALIFA
(màxima autoritat religiosa).
● Establiment del Califat de Còrdova.
● Característiques del període:
– Apogeu econòmic, polític i cultural.
– Pressió cap als regnes residuals cristians al nord
peninsular.

8. El poder del califa
● Poder legislatiu absolut.
● Poder de nomenament i destitució de funcionaris.
● Jutge suprem.
● General dels exèrcits.
El seu poder era tan extens, que al morir un califa
hi havien autèntiques matances a palau per a
imposar un successor.

9. El funcionament del Califat de
Còrdova
Califa
«Hayib» o Primer ministre
Cort de Còrdova
Tresoreria Cancelleria
Ciutat
Cadí (Execució de justícia)Salmedina (ordre públic)
Sahib-al-suq / mostassaf
(ordre en el mercat)

10. La divisió territorial del Califat de
Còrdova
● Divisió del territori en 21 «cores» o províncies.

11. Cobrament d'impostos a Al-Àndalus
● 2 tipus d'impostos:
– Per a musulmans:
● El Delme o almoina.
– Població cristiana:
● «Jaray» (impost territorial).
● «Yizya» (impost personal).
Els impostos permeteren mantenir un exèrcit potent,
format per berbers o eslaus en la seva majoria.

12. Pluralitat social a Al-Àndalus
Musulmans
1) Àrabs:
– Majoria dirigent.
– Instal·lats a la vall del Guadalquivir.
– Propietaris dels grans latifundis.

13. Pluralitat social a Al-Àndalus
Musulmans
2) Berbers:
– Majoria procedent amb les tropes invasores.
– Establerts a la Meseta.
– Practicaren ramaderia itinerant.
– No es van adaptar bé al territori, i van abandonar la
meseta → Això facilità la posterior reconquesta
cristiana.

14. Pluralitat social a Al-Àndalus
Hispanovisigots
● Formaven la majoria de la població.
● Enfront la dominació musulmana van prendre
dues posicions:
1)Integració religiosa, cultural i econòmica →
Muladin (majoria).
2)Manteniment de formes religioses i culturals
hispanovisigodes → Mossàrabs (minoria).

15. Pluralitat social a Al-Àndalus
Cultures minoritàries
1) Jueus: Participaven del comerç, l'artesania o
la usura.
2) Eslaus: (Europa central i oriental): Ocupaven
càrrecs en l'exèrcit i l'administració.

16. 2.2. Aportació cultural d'Al-Àndalus

17. L'aportació cultural d'Al-Àndalus
1) Innovacions agrícoles:
– Introducció del regadiu → Sínies i séquies per
conduir l'aigua per ramals.
– Introducció d'arbres fruiters, verdures:
● Arbres fruiters cítrics (taronja, llimona, llima).
● Verdures: Espinacs, albergínia, pastanaga, síndria,
albercoc, plàtan i codony.
– Introducció de l'agricultura intensiva.

18. L'aportació cultural d'Al-Àndalus
2) Establiment d'un comerç potent: existí
comerç d'aliments, manufactures tèxtils i
artesania (vidre, cuir, joies, ceràmica…).

19. L'aportació cultural d'Al-Àndalus
3) Esplendor de les ciutats: A diferència de la
resta d'occident, no van entrar en declivi,
gràcies a un poderós moviment mercantil. Les
autoritats hi instal·laren banys, mercats i
biblioteques públiques.
– Còrdova com una de les ciutats medievals més
grans d'occident.

20. L'aportació cultural d'Al-Àndalus
4) Formes de vida. Llengua i costums.
– Influències de mots en el castellà i en els noms de la
població espanyola.
– Gastronomia: Oli d'oliva, torrons.
– Ús del botó.
– Biblioteques.
– Banys públics.
– Enllumenat del carrer.
– Música (pandero, pandereta, flauta, timbala…).

21. 2.3. La resistència cristiana (segles
VIII - XI)

23. La resistència cristiana. El nucli
asturlleonès
● Els musulmans MAI van poder arribar a la serralada Cantàbrica.
● Els visigots s'hi van refugiar, i l'avenç musulmà va ser parat pel rei
visigot Pelagi, a la Batalla de Covadonga (722).
● A la zona conquerida es crea el REGNE D'ASTÚRIES.
● Expansió del regne al segle IX per la vall del Duero. La capital passa
a Lleó, i canvia el nom a REGNE DE LLEÓ.
● A l'est del regne es crea el comtat de Castella.

24. La resistència cristiana. Els comtats
pirinencs
●
A la Gàl·lia, el rei Carlemany havia
establert l'Imperi Carolingi. Per a
defensar les terres del sud, va establir
una franja fortificada als pirineus que
anomenà MARCA HISPÀNICA.
● La Marca fou dividida en comtats,
defensades per comtes que depenien
de l'emperador.

25. La resistència cristiana. Els comtats
navarresos i d'Aragó
● Navarresos i aragonesos s'independitzen el
segle IX dels francs.
● L'any 817 es crea el comtat d'Aragó.
● L'any 830 es va crear el regne de Pamplona,
antecessor del futur regne de Navarra.

26. La resistència cristiana. Els comtats
catalans
● L'any 897 Guifré el Pilós fa el càrrec de comte
com a hereditari, i l'any 987, el come Borrell II
no va jurar la fidelitat al rei franc. Així neixen
els comtats catalans, amb el de Barcelona
com a més fort.

27. 2.4. Expansió cristiana i retrocés
d'Al-Àndalus (segles XII - XIII)

28. La decadència d'Al-Àndalus. Els
regnes de taifes
● El califat de Còrdova entra en crisi a inicis del segle
XI. CAUSES:
1)L'aristocràcia d'Al-Àndalus, l'exèrcit i les ciutats més
enriquides comencen a actuar de manera autònoma i
demanen més poders al califa.
2)A més, els berbers combaten als àrabs amb Castella, a
canvi de la cessió de fortaleses a la frontera. Els eslaus
s'alien amb els comtats catalans per a adquirir més
poder.
3)Inestabilitat política constant: En menys de 30 anys, 30
califes.

29. La decadència d'Al-Àndalus. Els
regnes de Taifes
● CONSEQÜÈNCIES:
1)El «trencament» del califat en 25 regnes
independents, anomenats «Taifes».
2)La desaparició «formal» del Califat de Còrdova
l'any 1031.

30. El contraatac dels regnes cristians
(segles XI - XII)
● Enfront la divisió andalusí, els regnes cristians ataquen de
manera sistemàtica. Per a aturar l'avenç, els reis musulmans
paguen anualment unes «paries», una mena d'impost per la
pau.
– ERROR! → Pagament de les paries → + castells i millor exèrcit.
● Intents frustrats de recomposició de la unitat per
«almoràvits» (darreries XI) i «almohades» (mitjans segle XII).
L'avenç cristià serà irrefrenable.

31. La reconquesta i consolidació dels
regnes cristians.
● FASE 1. Expansió inicial (Segles XI – XII):
– Conquestes territorials:
● Regne de Castella: Conquereix Toledo (1085).
● Regne de Portugal: Conquereix Lisboa (1147).
● Regne d'Aragó: conquereix Saragossa (1118).
● Comtats catalans: Conquereixen Tortosa (1148) i Lleida (1149).
– Fusions de regnes:
● Regne d'Aragó + Comtats catalans: → Corona d'Aragó.

32. La reconquesta i la consolidació
dels regnes cristians
● FASE 2: Fase de la gran expansió (Segle XIII):
– Conquestes territorials:
● Corona d'Aragó (amb exèrcit «Almogàver» mercenari).
– Mallorca (1231).
– Regne de València (1245).
– Regne de Múrcia (Aquest darrer el 1266 fou lliurat a Castella).
– Expansió per Sicília (1282) i Sardenya (1325).
– Expansió per Atenes, Neopàtria i regne de Nàpols (1442).
A Albània
«Katallan» vol
dir monstre

33. La conquesta i consolidació dels
regnes cristians
● FASE 2: Fase de la gran expansió (Segle
XIII).
– Conquestes territorials:
● Castella:
– Conquesta de Còrdova (1236).
– Conquesta de Jaén (1246).
– Conquesta de Sevilla (1248).
● Portugal:
– Conquesta de l'Algarve (1239).

34. La conquesta i consolidació dels
regnes cristians
● Fase 3: La conquesta del regne nassarita de
Granada i la fi d'Al-Àndalus (fins a 1492):

35. La Reconquesta sobre el mapa
(vídeo)

36. 2.5. La repoblació de les terres
conquerides

37. La repoblació de les terres
conquerides
● Al conquerir un territori és indispensable repoblar-lo per a evitar la seva pèrdua.
● La repoblació és va realitzar en 3 fases, segons les terres conquerides:
– Fase 1. La repoblació lliure (segles X – XI): Els monarques encarreguen a nobles i monestirs
recolonitzar els territoris, i animen a pagesos i mossàrabs que fugien d'Al-Àndalus a emigrar a les
zones a canvi de tenir propietat de terres.
– Fase 2. La Repoblació comunal (segles XI i XII): Repoblació feta de manera col·lectiva, a través
de consells o municipis que gaudien de llibertats i privilegis com «furs» i «cartes de poblament».
– Fase 3. Repartiment de latifundis (segle XIII): Repartició del terreny en forma de grans latifundis
als nobles, clergues i ordes militars partícips en les campanyes de reconquesta.
Alerta! Poblacions musulmanes van poder quedar en el territori conquerit. Això si, disposaven de
desavantatges socials.

38. 2.6. Economia dels regnes cristians

39. Economia dels regnes cristians
● Abans de la reconquesta de grans territoris, del segle
IX al XI, els residuals regnes cristians tingueren una
economia d'AUTOCONSUM basada en l'agricultura
i la ramaderia, i una petita producció artesanal.
● A partir del segle XII, amb la conquesta de territoris
canvia la situació:
– Corona d'Aragó → comerç mediterrani.
– Lleó, Castella i Navarra → Augment e l'agricultura, la
ramaderia i l'artesania i venda d'excedents.

40. Economia del regne de Castella
(segles XII - XIII)
● Ramaderia com a principal element de
l'economia del regne. En especial es feia cria
d'ovelles per a la revenda de llana cap a
Anglaterra i Països Baixos a través dels ports
del mar Cantàbric.
● El «Honrado Consejo de la Mesta»: Fundat el
1273 agrupava tots els ramaders i organitzava
la «transhumància».

41. Economia de la Corona d'Aragó
● Principals sectors de producció a la corona:
– Ramaderia: Principalment ovina.
– Agricultura de secà (blat) i de regadiu.
– Activitats artesanals: Tèxtil, metal·lúrgia, naval…
● Producció destinada al comerç pel
mediterrani.
– Existència de «Consolats de Mar» per a defensar
interessos comercials catalans fora del regne.

42. 2.7. La societat medieval. Estrats i
feudalisme

43. La societat medieval
Societat basada en estrats socials:

44. La societat medieval. Privilegiats i
no privilegiats
● Privilegiats:
– Alta noblesa i petita noblesa.
– Clergat: Disposaven de grans terres i
del cobrament de l'impost religiós del
«delme».
● No privilegiats:
– Resta de la població (camperols,
artesans, comerciants…).
– Minories ètniques i culturals:
● Jueus.
● Mudèjars.

45. El feudalisme
● Senyors i clero obtenien rendes de les terres
sota la seva protecció.
● Els pagesos, tot i tenir el dret de domini útil de
la terra, estaven sotmesos a la jurisdicció
senyorial.

46. 2.8. Les institucions polítiques

47. La monarquia
●
Eren escollits per Déu.
●
Els regnes eren patrimoni del monarca, que els podia unir o dividir segons
els seus interessos.
●
Disposaven del poder suprem.
– Declarar guerres.
– Convocar exèrcit.
– Dictar lleis.
– Impartir justícia.
– Batre moneda.
● Diferències de poder segons el regne:
– Corona d'Aragó: poders limitats a causa de la implementació del feudalisme i del
poder dels senyors feudals. El rei era controlat per la noblesa a través de les Corts.
– Castella: Monarquia amb caràcter autoritari i amb poders amplis.

48. Les corts
● Era la reunió dels tres braços o estaments (nobiliari, eclesiàstic i ciutadà) amb el
rei. El monarca les utilitzava per a demanar ajudes per a campanyes militars. Per això
necessitava negociar i tenir com a aliats a la resta de la població.
● Exemples de corts:
– Cort de Castella: tingué un caràcter consultiu i d'aprovació de subsidis (ajudes per la guerra).
– Corona d'Aragó: Existia una cort per a Aragó, Catalunya i València fins al segle XV, on es
creà una delegació permanent de la cort que rebé el nom de GENERALITAT. La seva funció era
recaptar impostos i vetllar pel compliment de les lleis.
● A nivell municipal existí a la corona el «Consell de Cent», assemblea municipal representada per 100
ciutadans elegits.
– Regne de Navarra: S'inicien les corts el 1253 i significaven una limitació del poder reial, ja que
el monarca havia de consultar algunes decisions abans de prendre-les.

49. 2.9. La crisi de la Baixa Edat Mitjana
Si els segles XII i XIII havien estat d'expansió econòmica,
la situació canvia per l'arriba d'una epidèmia l'any 1348
de Pesta Negra.

50. L'epidèmia de la Pesta Negra
● Causes:
– Malnutrició prèvia a l'arribada de la pesta a causa
de males collites successives entre 1310 i 1346.
– Arribada de la Pesta Negra a Europa, malaltia
provinent d'Àsia, a través dels vaixells mercants
(per això afectà més a zones costaneres que
d'interior).

51. L'epidèmia de la Pesta Negra
● Conseqüències:
– Reducció dràstica de ma d'obra pagesa que causa importants situacions de
despoblaments i abandonament de masies («masos rònecs»).
●
A la Corona d'Aragó → reducció del 40% de la població.
● A la Corona de Castella → Reducció del 25% de la població.
– Reducció de la producció d'aliments i bens i encariment d'aquests. Col·lapse del
comerç internacional.
– Enfront la reducció de cobrament d'impostos i rendes per l'alta mortaldat de pagesos, la
noblesa imposa nous impostos i endureix el règim de servitud («mals usos»).
– Conjuntament amb l'augment d'impostos, la falta de ma d'obra provoca problemes
d'abastiment alimentari. En especial en les classes baixes que passen períodes de fam.
– L'augment d'impostos, l'enduriment del règim de servitud i la fam passada, les classes no
privilegiades efectuen episodis de revoltes urbanes i «pogroms» als calls, i revoltes en
la ruralia en contra dels senyors feudals.
– La monarquia entra a més en conflicte amb les classes privilegiades, a mode d'establir
la seva autoritat i subordinar a aquests al seu poder i autonomia.

52. 2.10. Castella i Navarra a la Baixa
Edat Mitjana

53. Repercussió econòmica de la crisi
baixmedieval al regne de Castella
● Canvi d'estratègia comercial pels terratinents:
deixen de dedicar les seves terres al conreu
per a usar-les com a pastures per a la
ramaderia de la llana. Exportació de la llana a
Flandes i Anglaterra.

54. Situació política a la Castella
baixmedieval. Dinastia Trastàmara i
guerres civils● Segle XIV. Canvi de dinastia: Els nobles volgueren imposar el seu
poder per sobre del monarca i s'alcen contra Pere I de Castella,
destituint-lo i imposant a Enric II de la dinastia dels Trastàmara,
procliu a donar suport i privilegis a la noblesa.
● Tot i el canvi de dinastia, els nous monarques limiten el poder de
les corts i impulsen les institucions monàrquiques de l'Audiència
(1371) i reformen el Consejo Real (1385).
● Continuades guerres civils entre nobles fins a mitjan segle XV,
amb l'aristocràcia i la noblesa com a guanyadora. El regnat d'Enric
IV es caracteritzà per una anarquia i poca influència de poder reial.

55. Situació política al regne de Navarra
baixmedieval.
● Governada anteriorment per dinasties
franceses, inicia la seva desvinculació
definitiva de França el 1328, i els principals
càrrecs funcionarials passen a mans de
navarresos.
● Fruit de la crisi demogràfica pateix tensions
polítiques i guerres civils.

56. 2.11. La Corona d'Aragó a la Baixa
Edat Mitjana

57. Repercussió econòmica de la crisi
baixmedieval a la corona d'Aragó
● Crisi econòmica propiciada per la reducció
demogràfica i el col·lapse del comerç
mediterrani per l'avenç dels turcs.
● Es noten baixada de rendes per part dels
nobles i burgesos fruit de l'activitat
comercial. Aquests passen a ser «rendistes»
(fer préstecs i invertir en deute).

58. Situació política a la Corona d'Aragó
baixmedieval
● Canvi de dinastia: Mor Martí L'humà (dinastia del Casal
de Barcelona) sense descendència.
● Reunió a Casp per tres representants dels territoris de la
corona (Aragó, València i Catalunya).
● Surt el Compromís de Casp (1412): nomenament de
Ferran d'Antequera com a nou monarca (Dinastia
Trastàmara).
● La dinastia Trastàmara cerca a la corona imposar el seu
poder per sobre de la noblesa.
– Joan II (1458 – 1479) → Guerra Civil.