La poesia trobadoresca és un gènere literari que comprenia totes les composicions poètiques dels trobadors de la baixa edat mitjana (essencialment entre els segles XII i xiii) que es conreà sobretot als territoris occitans i catalans.[1] L'èxit d'aquesta també influencià algunes regions veïnes propagant-se fins a la península Itàlica i a Galícia. És poesia culta composta en una llengua romànica, que reflectia els ideals de la societat feudal: guerra, honor i amor. Era poesia escoltada i recitada per trobadors i joglars en realització

1. TEMA 1 LA LÍRICA
canon: model, estàndard, societat
Els criteres que segueix: popularitat, cultura, génere, estétic, raça, génere literari.
classic: només una persona/ una obra.
FORMA POÈTICA
1.1 RIMES
Rima masculina: la sílaba tónica de l’última paraula del vers és aguda.
Rima femenina: la síl·laba tónica de l’última paraula del vers es plana /esdrújula.
1.2 ESTRUCTURA

2. 1.4NOMBRE DE SÍL·LABES I COMBINACIONS DE VERSOS
Art menor (versos curts). Fins a 8 síl·labes: Normalment sense cesura
Art major (v. llargs). Tenen de 9 a 12 síl·labes: Normalment amb cesura
Sonet: 14 versos, 2 quartets i 2 tercets (els tercets poden variar)
Cesura: És una pausa mètrica, que no coincideix necessàriament amb un signe de puntuació,
que divideix el vers en dues (o més) parts anomenades hemistiquis. Tenint en compte això, el
recompte de síl·labes es farà com si el final de l'hemistiqui fos el final del vers, és a dir, si
hemistiqui acaba en paraula aguda, comptarem fins al final, si acaba en paraula plana, deixarem
de comptar una síl·laba
En la lírica trobadoresca els versos podien tenir de quatre a dotze síl·labes; no es
considerava correcte que fossin més curts, encara que, excepcionalment se'n podien trobar
de una síl·laba i també de catorze.
Segons el nombre de síl·labes els versos s'anomenen: monosíl·labs, bisíl·labs, trisíl·labs,
tetrasíl·labs, pentasíl·labs, hexasíl·labs, heptasíl·labs, octosíl·labs, enneasíl·labs,
decasíl·labs, hendecasíl·labs i alexandrins (dodecasíl·labs). Els versos de 5 i 7 síl·labes
són molt freqüents en la poesia popular; en canvi, la poesia amorosa culta se sol servir dels
versos decasíl·labs; mentre que els alexandrins es reserven normalment per a la poesia
narrativa (èpica). Dintre dels versos d'art major, els menys utilitzats en català són els
enneasíl·labs i els hendecasíl·labs.
1.3 FIGURES RETÒRIQUES
Al·literació:L'al·literació és un efecte sonor creat per la repetició, volguda o no, d'uns mateixos
sons, sovint al començament de dos o més mots consecutius o situats a curts intervals.
Dones amant més que a mi mateix
Anàfora: Repetició del mateix mot o grups de mots.
Doneu-me carbons
Doneu-me murs de nit

3. Antítesi: Oposar en una mateixa frase dos mots, pensaments o expressions de
sentit contrari.
tindreu els ulls vessant
i les mans buides!
Asíndeton: Supressió de les partícules relacionants (especialment conjuncions
copulatives).
Veieren el mot anorreat,
desfet,
tancat,
blasmat,
privat de l’aire l’envolta.
Hipèrbaton:Consisteix en una alteració forçada de l’ordre gramatical dels mots
per aconseguir el ritme adequat o la mètrica desitjada.
Ens sorprèn aquesta essència tova
quan apareix un nou penediment
i treu el pap que la feblesa cova.
Metonímia:Metàfora que substitueix un objecte pel nom d’un altre, però prenent
la causa per l’efecte, el contingut pel continent, la matèria per l’objecte, etc.
La teva mà,
un dring de glaç al vidre
i un glop daurat.
Fonem les hores lentes
i apaivaguem la nit.
2.LÍRICA TROBADORESCA
La poesia trobadoresca és un gènere literari que comprenia totes les composicions poètiques
dels trobadors de la baixa edat mitjana (essencialment entre els segles XII i xiii) que es conreà
sobretot als territoris occitans i catalans. És poesia culta composta en una llengua romànica, que

4. reflectia els ideals de la societat feudal: guerra, honor i amor. Era poesia escoltada i recitada per
trobadors i joglars en realització trobadoresca.
Acostuma a ser sobre amor cortés (idealització, platònic, puresa)
2.1 Tipus d’escriptura trobadoresca
1.Trobar lleu : lleuger, directe, emotiu, amb una expressió senzilla, entenedora, sense
paraules no complicades ni de doble sentit, imita les formes populars i amb pensaments
clars que pot captar fàcilment un un públic variat.i ampli
2.Trobar ric: hermètic, basat en el recarregament, en la riquesa excessiva de les
expressions i la profunditat i complicació dels conceptes. Tracta problemes morals usant en
molts casos l'al·legoria
3.Trobar clus: gran elaboració i domini formal. En aquest cas l'hermetisme es basa en la
complicació de la forma que busca la sonoritat de la rima. Imatges originals.
2.2 Géneres de la lírica
1.La canço
2.El sirventés
3.L’alba
4.La pastorel·la
5. El plany