Presentació del continguts del bloc C, tema 2 (assignatura de "Geografia del Turisme Cultural", titulacions d'Humanitats i de Geografia i Ordenació del Territori, curs 2015-2016)
1. Geografia del turisme cultural
(2015-2016)
La dinamització dels paisatges
patrimonials: els territoris miners i
industrials
2. Geografia del turisme cultural
(2015-2016)
Idea de partida i visió restringida de
conceptes (paisatge i patrimoni).
Introducció
3. Geografia del turisme cultural
(2015-2016)
Sobre la idea de partida ...
• La reestructuració dels antics territoris industrials implica
una “aposta” per iniciatives fins fa poc no considerades,
tot i que de vegades puguin semblar ’“inversemblants”.
• Això dóna sentit a la voluntat de revaloritzar i reutilitzar el
patrimoni industrial amb finalitats lúdiques, turístiques i
culturals, sense cap diferència, però, entre elles.
• Desenganyem-nos, però; sovint això ocupa l’últim lloc en
les prioritats de les agendes polítiques locals. Recerca
d’altres alternatives de regeneració de territoris en crisi i
creació de riquesa. El turisme com a complement o com
a única opció vàlida?
4. Geografia del turisme cultural
(2015-2016)
§ Per què tradicionalment un tipus de patrimoni ha tingut
més reconeixement públic que un altre? Això es tradueix
en més suport econòmic i mediàtic. Un patrimoni té més
avantatges que un altre.
• Tot i així, hi ha hagut una clara evolució dels tipus de
recursos a incloure sota el paraigües més general de
“Patrimoni”. Afortunadament!!
• Hem de revaloritzar només aquell patrimoni i paisatge
que tingui les etiquetes de “bell”, “preciós”, “maco”, etc? I
aquestes, què haurien d’incloure? Determinats elements
“bucòlics” (humans i naturals), tonalitats, colors, ...?
Sobre la visió restringida de conceptes ...
5. Geografia del turisme cultural
(2015-2016)
PREGUNTA: quina és la diferència entre aquests dos
paisatges? Quin és el més “bonic”?
Preromànic de San Miguel de Lena (Astúries)
Garganta de Cares (Lleó)
6. Geografia del turisme cultural
(2015-2016)
PREGUNTA: I si comparem els dos anteriors amb
aquests altres?
Esquerra, sengles vistes aèries del runam salí de la mina de
potassa de Súria (Barcelona)
A dalt, vista aèria del runam salí de la mina de potassa de
Sallent (Barcelona). Al costat mateix d’un jaciment arqueològic!
7. Geografia del turisme cultural
(2015-2016)
PREGUNTA: I amb aquests altres tres?
Antic “castell” a la mina de
Riotinto (Huelva)
Esquerra, colònia
tèxtil de Viladominu
(Barcelona)
A baix, restes de la
ruta minera de
Linares (Jaen)
8. Geografia del turisme cultural
(2015-2016)
Boom del Patrimoni.
També de l’industrial?
9. Geografia del turisme cultural
(2015-2016)
Existeix un boom del patrimoni industrial?
• Amb unes dimensions modestes, podríem afirmar que sí
existeix aquest boom del patrimoni industrial.
• Cal emmarcar aquest fenomen en la voluntat de reutilitzar
un patrimoni abans que es perdi de forma definitiva. De
vegades, però, sense tenir una idea prou clara de què fer
i com.
• Cal buscar-hi una certa rendibilitat econòmica o hem de
reconèixer que amb aquest tipus de patrimoni això és
molt improbable? Aleshores, per què sembla que tothom
qui pot vulgui apuntar-s’hi? Potser aporta altres beneficis i
impactes més “intangibles”?
• Tot plegat, és això un reflex d’un procés de “turistificació”
irreversible?
10. Geografia del turisme cultural
(2015-2016)
Fortaleses i oportunitats del
patrimoni industrial.
11. Geografia del turisme cultural
(2015-2016)
• Comporta una mena d’”adicció”: el desig de gaudir-lo (p.
ex. a través del turisme cultural) augmenta a mida que
creixen les possibilitats de fer-ho.
• Es beneficia d’un major interès per aquells aspectes
relacionats amb la història, acumulació de coneixements
i experiències.
• El patrimoni s’associa a una idea de “qualitat”, “prestigi”,
”excel·lència (turística)”, i pot atorgar una bona imatge al
territori que el té i el promociona adientment.
• A nivell turístic, el patrimoni afavoreix a priori, la selecció
d’un tipus de turistes de més “qualitat” (d’un cert nivell de
despesa, interessos concrets, més amatent en la relació
qualitat-preu, desestacionalitzat, etc.).
12. Geografia del turisme cultural
(2015-2016)
• La revalorització del patrimoni industrial comporta uns
efectes del tot innegables i gens menyspreables:
1. Efectes directes (llocs de treball, ingressos, impostos,
etc.) i indirectes.
2. Efecte “rescat”. La revalorització com un instrument per
ordenar i regenerar espais abandonats o degradats, i
per consolidar una bona imatge externa (p. ex. com la
declaració de “Bé Patrimoni de la Humanitat”).
3. Aquest efecte també és aplicable a altres aspectes més
“intangibles” (conscienciació de la població local de la
importància del seu propi patrimoni).
13. Geografia del turisme cultural
(2015-2016)
Indrets de patrimoni
industrial i miner
reconeguts com a Béns
Patrimoni
de la Humanitat
14. Geografia del turisme cultural
(2015-2016)
Mines d’Almadén (Ciudad real): abans de la seva restauració
15. Geografia del turisme cultural
(2015-2016)
Parc miner d’Almadén (Ciudad real): vista actual després de la restauració
16. Geografia del turisme cultural
(2015-2016)
Districte miner de
Linares-La Carolina
(província de Jaen),
que també va optar
a la declaració de
Patrimoni de la
Humanitat
17. Geografia del turisme cultural
(2015-2016)
• Per a territoris sense una arrelada tradició turística, tenir
uns quants recursos patrimonials no gaire importants,
però de fàcil connexió, afavoreix un procés de sinèrgia. I
això és d’una gran importància per al patrimoni industrial.
Sinèrgia: fer que 2 + 2 siguin més que 4
18. Geografia del turisme cultural
(2015-2016)
Febleses i amenaces del
patrimoni industrial
19. Geografia del turisme cultural
(2015-2016)
• Hi ha massa iniciatives de revaloració del patrimoni
industrial? Es pot posar en entredit una certa autenticitat
del producte patrimonial? La moda de fer “ecomuseus”,
“parcs culturals”, “parcs miners”, etc. Existeix un risc de
“banalització” o “trivialització” del patrimoni?
§ Escasses restes de patrimoni industrial “aprofitables” (al
nostre país). Les dimensions físiques dels antics espais
industrials apareix com un autèntic problema.
• La marginació vers aquests recursos i la visió restringida
del patrimoni. L’atenció que mereix un tipus de patrimoni
(fins i tot amb certes “etiquetes”) en detriment d’altres.
• L’escassetat de recursos econòmics per cobrir totes les
necessitats fa que les administracions estableixin criteris
de priorització restrictius, i que els espais amb patrimoni
industrial restin exclosos del repartiment.
20. Geografia del turisme cultural
(2015-2016)
• La retallada dels fons comunitaris pot posar en perill la
supervivència de certs productes turístics patrimonials al
nostre país. I més en els temps actuals!
• Possible oposició de la població local. Aquesta pot
pensar que la revaloració del patrimoni industrial no té
gaire futur o que no aporti gaires beneficis i anar en
detriment d’altres necessitats
• “Egoisme territorial”. Falta de planificació i coordinació
entre les administracions, tant en un sentit vertical com
horitzontal. Fracàs de la idea de sinèrgia
21. Geografia del turisme cultural
(2015-2016)
Possibles nous usos del
patrimoni industrial
22. Geografia del turisme cultural
(2015-2016)
• Cal tenir molt clara la viabilitat dels nous usos a donar al
patrimoni industrial. Sovint la primera opció són activitats
turístiques i/o culturals, però … són aquestes les millors
opcions?
• Podem pensar en museus, galeries d’art, monuments,
blocs d’habitatges, vivers d’empreses (“tradicionals” i de
la “nova economia”), centres comercials, residències per
a gent gran i d’estudiants, parcs d’oci o ecomuseus.
• Cal tenir present aspectes com la complementarietat i la
competitivitat. Una aposta per productes singulars i no
repetitius, si és possible. Allò que neix com a diferent
acaba sent “clonat” i es perd el valor de la diferenciació.
23. Geografia del turisme cultural
(2015-2016)
Exemples de nous usos: museus “tradicionals”, parcs miners, districtes
tecnològics, equipaments culturals o … deixar que les restes caiguin pel seu
propi pes!!
24. Geografia del turisme cultural
(2015-2016)
Què en fem? Més museus,
fins i tot reconeguts? I dels
paisatges? Els restaurem?
Per què i per a què?
25. Geografia del turisme cultural
(2015-2016)
Un cas d’estudi.
El parc cultural de la Muntanya de
Sal de Cardona
26. Geografia del turisme cultural
(2015-2016)
Localització
de Cardona a
la comarca
del Bages i
en relació a
altres nuclis
miners
27. Geografia del turisme cultural
(2015-2016)
Evolució de la població als
nuclis miners de la comarca
del Bages (1900-2015)
Des de 1991, Cardona ha
perdut el 24% de la seva
població.
Des dels màxims històrics
de població a l’actualitat,
els nuclis han perdut:
• Cardona: 37,8%
• Sallent: 27,5%
• Súria: 18,9%
• Balsareny: 17,4%
