SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 24
Història del llibre
 
Probablement el primer llibre de la història va ser el llibre mesopotàmic, creat pels sumeris al IV mil·leni abans de Crist. Es tractava d’unes tauletes de fang sobre les quals s’escrivien signes cuneïformes.
 
El rotlle de papir La cultura egípcia va ser la primera a utilitzar tinta i un material lleuger, el papir, que pot ser considerat l’antecessor del paper. S’hi assembla en la facilitat que presenta a l’hora d’escriure-hi amb tinta i que aquesta s’hi manté sense esborrar-se.
El llibre egipci El llibre egipci tenia forma de rotlle, ja que el papir  era un material molt flexible. S’enrotllava fàcilment al voltant d’un pal de fusta i s’escrivia per una sola cara.  Per llegir-lo calia desenrotllar-lo.
 
El pergamí El papir va arribar a Grècia cap al segle VII abans de Crist. Amb tot, el principal material que utilitzaven els grecs per escriure era el pergamí. Es fabricava a la ciutat de Pèrgam a partir de pells adobades d’animals, que eren més resistents i més fàcils d’obtenir que el papir. La substitució del papir pel pergamí va ser definitiva al segle IV després de Crist.
 
La difusió del llibre A Roma es van produir una sèrie de canvis decisius  en l’elaboració i difusió del llibre. El primer d’aquests canvis va ser la comercialització, que donaria lloc a l’aparició de llibreries editorials, amb escrives dedicats a la còpia de textos.
El còdex de pergamí Cap al final de l’Imperi romà apareixeria el còdex de pergamí. Consistia en un quadernet format per fulles de fusta, sobre les quals s’escrivia amb un punxó. Entre les fulles de fusta s’intercalaven fulles de papir i posteriorment de pergamí.
 
El llibre a l’edat mitjana A mesura que anava avançant l’edat mitjana creixia l’interès per la presentació del llibre: es cuidava la cal·ligrafia i les il·lustracions, els motius decoratius i l’enquadernació. Els dibuixos es realitzaven amb tintes daurades i de colors.
[object Object]
El paper Una de les grans aportacions del poble xinès és, sense cap dubte, la invenció del paper. Segons la tradició es va inventar cap al primer segle abans de Crist. El paper va acabar substituint el papir i el pergamí, ja que aquests no eren adequats per imprimir. El paper va ser introduït a Europa pels àrabs de l’Al-Andalus.
 
Segle XV: la impremta La invenció de la impremta  a Occident s’atribueix a Johannes Gesfleich Gutenberg, nascut a Magúncia (Alemanya) cap  a l’any 1400 en una família d’orfebres. Amb ell apareix el llibre imprès, fet amb paper en  lloc de papir o pergamí, i s’imprimeix en lloc de ser manuscrit.
Els tipus mòbils Gutenberg va introduir l'any 1450 els tipus mòbils metàl·lics,  que eren molt més resistents que els de fusta. Combinant aquests tipus amb una matriu que els subjectava i permetia fer i desfer combinacions amb facilitat es tenia el que calia: facilitat i relativa rapidesa per configurar diferents pàgines.
Els incunables Tradicionalment es considera incunable qualsevol llibre imprès amb tipus mòbils realitzat entre l’any de la seva invenció i el 1500. Als països en què la impremta es va introduir més tard, la data dels incunables s’allarga fins al 1550.
 
Segle XIX: la linotípia El 1884 Ottmar Mergenthaler inventa la linotípia. La màquina, pareguda a la d’escriure, permetia compondre de manera automatitzada els textos. En lloc de compondre tipus per tipus tot un llibre, la linotípia generava un motlle de plom amb una línia de text sencera, cosa que permetia accelerar moltíssim el procés de producció.
 
Segle XX: la impressió en òfset El 1903 Ira Washington Rubel inventa la màquina d’impressió en òfset. És un mètode d’impressió indirecta, ja que es passa indirectament els textos (insolats prèviament de manera  fotogràfica) en una planxa d’alumini a un tambor de cautxú i d’aquí al paper. Amb aquest sistema es poden fer grans quantitats de llibres a un preu reduït.
Segle XXI: el llibre digital Un llibre digital és qualsevol text emmagatzemat en format digital que es pot copiar i llegir en un dispositiu electrònic: un ordinador, un llibre electrònic, una pda, el telèfon mòbil, etc.

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La Dona Al Llarg De La Historia
La Dona Al Llarg De La HistoriaLa Dona Al Llarg De La Historia
La Dona Al Llarg De La Historia
jjeennyy
 
Paleolític, Neolític i Edat dels Metalls
Paleolític, Neolític i Edat dels MetallsPaleolític, Neolític i Edat dels Metalls
Paleolític, Neolític i Edat dels Metalls
aroki
 
El verb: aspectes generals i formes no personals
El verb: aspectes generals i formes no personalsEl verb: aspectes generals i formes no personals
El verb: aspectes generals i formes no personals
annaasiscar
 
"El teatre modernista regeneracionista"
"El teatre modernista regeneracionista""El teatre modernista regeneracionista"
"El teatre modernista regeneracionista"
lidiaaaaaa
 
Josep carner
Josep carner Josep carner
Josep carner
dolors
 
COMENTARI TEXT guió
COMENTARI TEXT guióCOMENTARI TEXT guió
COMENTARI TEXT guió
joanet83
 
Passat imperfet d'indicatiu
Passat imperfet d'indicatiuPassat imperfet d'indicatiu
Passat imperfet d'indicatiu
ngt1776
 
El noucentisme i la novel·la
El noucentisme i la novel·laEl noucentisme i la novel·la
El noucentisme i la novel·la
pererossellobover
 

La actualidad más candente (20)

Imperi romà
Imperi romàImperi romà
Imperi romà
 
La societat romana
La societat romanaLa societat romana
La societat romana
 
La Dona Al Llarg De La Historia
La Dona Al Llarg De La HistoriaLa Dona Al Llarg De La Historia
La Dona Al Llarg De La Historia
 
Material de laboratori
Material de laboratoriMaterial de laboratori
Material de laboratori
 
Paleolític, Neolític i Edat dels Metalls
Paleolític, Neolític i Edat dels MetallsPaleolític, Neolític i Edat dels Metalls
Paleolític, Neolític i Edat dels Metalls
 
El verb
El verbEl verb
El verb
 
El verb: classificació
El verb: classificacióEl verb: classificació
El verb: classificació
 
El verb: aspectes generals i formes no personals
El verb: aspectes generals i formes no personalsEl verb: aspectes generals i formes no personals
El verb: aspectes generals i formes no personals
 
Dones celebres a l'Edat Mitjana
Dones celebres a l'Edat MitjanaDones celebres a l'Edat Mitjana
Dones celebres a l'Edat Mitjana
 
"El teatre modernista regeneracionista"
"El teatre modernista regeneracionista""El teatre modernista regeneracionista"
"El teatre modernista regeneracionista"
 
Josep carner
Josep carner Josep carner
Josep carner
 
COMENTARI TEXT guió
COMENTARI TEXT guióCOMENTARI TEXT guió
COMENTARI TEXT guió
 
El verb llatí
El verb llatíEl verb llatí
El verb llatí
 
Relacionsemantiques[1]
Relacionsemantiques[1]Relacionsemantiques[1]
Relacionsemantiques[1]
 
1.Què és l'art
1.Què és l'art1.Què és l'art
1.Què és l'art
 
Els verbs
Els verbsEls verbs
Els verbs
 
Passat imperfet d'indicatiu
Passat imperfet d'indicatiuPassat imperfet d'indicatiu
Passat imperfet d'indicatiu
 
La revolució francesa
La revolució francesaLa revolució francesa
La revolució francesa
 
El noucentisme i la novel·la
El noucentisme i la novel·laEl noucentisme i la novel·la
El noucentisme i la novel·la
 
El teatre modernista catala
El teatre modernista catalaEl teatre modernista catala
El teatre modernista catala
 

Destacado

Mensaje con motivo de la visita Ad Limina. 7 de octubre de 1984
Mensaje con motivo de la visita Ad Limina. 7 de octubre de 1984Mensaje con motivo de la visita Ad Limina. 7 de octubre de 1984
Mensaje con motivo de la visita Ad Limina. 7 de octubre de 1984
Episcopalpy
 
AWSM LINECARD #3 copy 2
AWSM LINECARD  #3 copy 2AWSM LINECARD  #3 copy 2
AWSM LINECARD #3 copy 2
Chris Hardick
 
Fundacija danila turka cgp
Fundacija danila turka   cgpFundacija danila turka   cgp
Fundacija danila turka cgp
Pristop
 
Neugestaltung eines Bildungssystems - Antworten auf die Herausforderungen des...
Neugestaltung eines Bildungssystems - Antworten auf die Herausforderungen des...Neugestaltung eines Bildungssystems - Antworten auf die Herausforderungen des...
Neugestaltung eines Bildungssystems - Antworten auf die Herausforderungen des...
Austrian Social Insurance
 
Isole Baleari, Vivi il Mediterraneo
Isole Baleari, Vivi il MediterraneoIsole Baleari, Vivi il Mediterraneo
Isole Baleari, Vivi il Mediterraneo
atb20
 
Normas básicas de la BE
Normas básicas de la BENormas básicas de la BE
Normas básicas de la BE
ELMEMBRILLARBE
 
Chocolate Amargo Pmela
Chocolate Amargo   PmelaChocolate Amargo   Pmela
Chocolate Amargo Pmela
rilara
 

Destacado (20)

Història del llibre en català definitiu
Història del llibre en  català definitiuHistòria del llibre en  català definitiu
Història del llibre en català definitiu
 
Mensaje con motivo de la visita Ad Limina. 7 de octubre de 1984
Mensaje con motivo de la visita Ad Limina. 7 de octubre de 1984Mensaje con motivo de la visita Ad Limina. 7 de octubre de 1984
Mensaje con motivo de la visita Ad Limina. 7 de octubre de 1984
 
Plaza de la Villa
Plaza de la VillaPlaza de la Villa
Plaza de la Villa
 
baocaocuoikyeng
baocaocuoikyengbaocaocuoikyeng
baocaocuoikyeng
 
AWSM LINECARD #3 copy 2
AWSM LINECARD  #3 copy 2AWSM LINECARD  #3 copy 2
AWSM LINECARD #3 copy 2
 
Fundacija danila turka cgp
Fundacija danila turka   cgpFundacija danila turka   cgp
Fundacija danila turka cgp
 
Neugestaltung eines Bildungssystems - Antworten auf die Herausforderungen des...
Neugestaltung eines Bildungssystems - Antworten auf die Herausforderungen des...Neugestaltung eines Bildungssystems - Antworten auf die Herausforderungen des...
Neugestaltung eines Bildungssystems - Antworten auf die Herausforderungen des...
 
Historias usuarioxp
Historias usuarioxpHistorias usuarioxp
Historias usuarioxp
 
Advanced seo @ webcongress
Advanced seo @ webcongressAdvanced seo @ webcongress
Advanced seo @ webcongress
 
Clase 2 bioseguridad 2011
Clase 2 bioseguridad 2011Clase 2 bioseguridad 2011
Clase 2 bioseguridad 2011
 
Orden del dia ris3 andalucia
Orden del dia ris3 andaluciaOrden del dia ris3 andalucia
Orden del dia ris3 andalucia
 
Isole Baleari, Vivi il Mediterraneo
Isole Baleari, Vivi il MediterraneoIsole Baleari, Vivi il Mediterraneo
Isole Baleari, Vivi il Mediterraneo
 
Seis sombreros parapensar
Seis sombreros parapensarSeis sombreros parapensar
Seis sombreros parapensar
 
Pharma Market 34
Pharma Market 34Pharma Market 34
Pharma Market 34
 
TURISMO COOTAXIM PORTAL TURÍSTICO EJE CAFETERO, PLAN TAIRONA CIUDAD PERDIDA 2...
TURISMO COOTAXIM PORTAL TURÍSTICO EJE CAFETERO, PLAN TAIRONA CIUDAD PERDIDA 2...TURISMO COOTAXIM PORTAL TURÍSTICO EJE CAFETERO, PLAN TAIRONA CIUDAD PERDIDA 2...
TURISMO COOTAXIM PORTAL TURÍSTICO EJE CAFETERO, PLAN TAIRONA CIUDAD PERDIDA 2...
 
Normas básicas de la BE
Normas básicas de la BENormas básicas de la BE
Normas básicas de la BE
 
Petita Guia d'Autodefensa Laboral per a precaries
Petita Guia d'Autodefensa Laboral per a precaries Petita Guia d'Autodefensa Laboral per a precaries
Petita Guia d'Autodefensa Laboral per a precaries
 
Manual auto cad 2013 y 2014 (1) (1)
Manual auto cad 2013 y 2014 (1) (1)Manual auto cad 2013 y 2014 (1) (1)
Manual auto cad 2013 y 2014 (1) (1)
 
Chocolate Amargo Pmela
Chocolate Amargo   PmelaChocolate Amargo   Pmela
Chocolate Amargo Pmela
 
Malta’s Remittance System
Malta’s Remittance SystemMalta’s Remittance System
Malta’s Remittance System
 

Similar a Història del llibre

L' escriptura
L' escripturaL' escriptura
L' escriptura
bl
 
Els llibres, el paper i la impremta. Eduard Connolly
Els llibres, el paper i la impremta. Eduard ConnollyEls llibres, el paper i la impremta. Eduard Connolly
Els llibres, el paper i la impremta. Eduard Connolly
Ieduca Illes Balears
 
Petita història del llibre
Petita història del llibrePetita història del llibre
Petita història del llibre
monrosdep
 
L’escriptura jeroglífica
L’escriptura jeroglíficaL’escriptura jeroglífica
L’escriptura jeroglífica
amelisgalmes
 
Els OríGens De La Literatura Catalana Akabada1
Els OríGens De La Literatura Catalana Akabada1Els OríGens De La Literatura Catalana Akabada1
Els OríGens De La Literatura Catalana Akabada1
carme_d
 
Escribes i jeroglífics
Escribes i jeroglíficsEscribes i jeroglífics
Escribes i jeroglífics
vallterrics
 
Les comuniacacions
Les comuniacacionsLes comuniacacions
Les comuniacacions
rdominguezhe
 
Els orgens-de-la-literatura-catalana-akabada1-1196678921947110-4
Els orgens-de-la-literatura-catalana-akabada1-1196678921947110-4Els orgens-de-la-literatura-catalana-akabada1-1196678921947110-4
Els orgens-de-la-literatura-catalana-akabada1-1196678921947110-4
dmunoz23
 
Els orgens-de-la-literatura-catalana-
Els orgens-de-la-literatura-catalana-Els orgens-de-la-literatura-catalana-
Els orgens-de-la-literatura-catalana-
dmunoz23
 
Els jeroglífics
Els jeroglíficsEls jeroglífics
Els jeroglífics
jordi26
 

Similar a Història del llibre (20)

Intro fonts
Intro fontsIntro fonts
Intro fonts
 
Història del llibre, paper, impremta per a primer cicle
Història del llibre, paper, impremta per a primer cicleHistòria del llibre, paper, impremta per a primer cicle
Història del llibre, paper, impremta per a primer cicle
 
Història Del Llibre Ampliat En Català
Història Del Llibre Ampliat En CatalàHistòria Del Llibre Ampliat En Català
Història Del Llibre Ampliat En Català
 
L' escriptura
L' escripturaL' escriptura
L' escriptura
 
Els llibres, el paper i la impremta. Eduard Connolly
Els llibres, el paper i la impremta. Eduard ConnollyEls llibres, el paper i la impremta. Eduard Connolly
Els llibres, el paper i la impremta. Eduard Connolly
 
Petita història del llibre
Petita història del llibrePetita història del llibre
Petita història del llibre
 
Petita història del llibre
Petita història del llibrePetita història del llibre
Petita història del llibre
 
Sistemes escriptura2
Sistemes escriptura2Sistemes escriptura2
Sistemes escriptura2
 
Historia de les biblioteques
Historia de les bibliotequesHistoria de les biblioteques
Historia de les biblioteques
 
L’escriptura jeroglífica
L’escriptura jeroglíficaL’escriptura jeroglífica
L’escriptura jeroglífica
 
Els OríGens De La Literatura Catalana Akabada1
Els OríGens De La Literatura Catalana Akabada1Els OríGens De La Literatura Catalana Akabada1
Els OríGens De La Literatura Catalana Akabada1
 
Escribes i jeroglífics
Escribes i jeroglíficsEscribes i jeroglífics
Escribes i jeroglífics
 
Comunicació
ComunicacióComunicació
Comunicació
 
Històries dels llibres
Històries dels llibresHistòries dels llibres
Històries dels llibres
 
Les comuniacacions
Les comuniacacionsLes comuniacacions
Les comuniacacions
 
Invents i descobriments
Invents i descobrimentsInvents i descobriments
Invents i descobriments
 
Les comunicacions
Les comunicacionsLes comunicacions
Les comunicacions
 
Els orgens-de-la-literatura-catalana-akabada1-1196678921947110-4
Els orgens-de-la-literatura-catalana-akabada1-1196678921947110-4Els orgens-de-la-literatura-catalana-akabada1-1196678921947110-4
Els orgens-de-la-literatura-catalana-akabada1-1196678921947110-4
 
Els orgens-de-la-literatura-catalana-
Els orgens-de-la-literatura-catalana-Els orgens-de-la-literatura-catalana-
Els orgens-de-la-literatura-catalana-
 
Els jeroglífics
Els jeroglíficsEls jeroglífics
Els jeroglífics
 

Història del llibre

  • 2.  
  • 3. Probablement el primer llibre de la història va ser el llibre mesopotàmic, creat pels sumeris al IV mil·leni abans de Crist. Es tractava d’unes tauletes de fang sobre les quals s’escrivien signes cuneïformes.
  • 4.  
  • 5. El rotlle de papir La cultura egípcia va ser la primera a utilitzar tinta i un material lleuger, el papir, que pot ser considerat l’antecessor del paper. S’hi assembla en la facilitat que presenta a l’hora d’escriure-hi amb tinta i que aquesta s’hi manté sense esborrar-se.
  • 6. El llibre egipci El llibre egipci tenia forma de rotlle, ja que el papir era un material molt flexible. S’enrotllava fàcilment al voltant d’un pal de fusta i s’escrivia per una sola cara. Per llegir-lo calia desenrotllar-lo.
  • 7.  
  • 8. El pergamí El papir va arribar a Grècia cap al segle VII abans de Crist. Amb tot, el principal material que utilitzaven els grecs per escriure era el pergamí. Es fabricava a la ciutat de Pèrgam a partir de pells adobades d’animals, que eren més resistents i més fàcils d’obtenir que el papir. La substitució del papir pel pergamí va ser definitiva al segle IV després de Crist.
  • 9.  
  • 10. La difusió del llibre A Roma es van produir una sèrie de canvis decisius en l’elaboració i difusió del llibre. El primer d’aquests canvis va ser la comercialització, que donaria lloc a l’aparició de llibreries editorials, amb escrives dedicats a la còpia de textos.
  • 11. El còdex de pergamí Cap al final de l’Imperi romà apareixeria el còdex de pergamí. Consistia en un quadernet format per fulles de fusta, sobre les quals s’escrivia amb un punxó. Entre les fulles de fusta s’intercalaven fulles de papir i posteriorment de pergamí.
  • 12.  
  • 13. El llibre a l’edat mitjana A mesura que anava avançant l’edat mitjana creixia l’interès per la presentació del llibre: es cuidava la cal·ligrafia i les il·lustracions, els motius decoratius i l’enquadernació. Els dibuixos es realitzaven amb tintes daurades i de colors.
  • 14.
  • 15. El paper Una de les grans aportacions del poble xinès és, sense cap dubte, la invenció del paper. Segons la tradició es va inventar cap al primer segle abans de Crist. El paper va acabar substituint el papir i el pergamí, ja que aquests no eren adequats per imprimir. El paper va ser introduït a Europa pels àrabs de l’Al-Andalus.
  • 16.  
  • 17. Segle XV: la impremta La invenció de la impremta a Occident s’atribueix a Johannes Gesfleich Gutenberg, nascut a Magúncia (Alemanya) cap a l’any 1400 en una família d’orfebres. Amb ell apareix el llibre imprès, fet amb paper en lloc de papir o pergamí, i s’imprimeix en lloc de ser manuscrit.
  • 18. Els tipus mòbils Gutenberg va introduir l'any 1450 els tipus mòbils metàl·lics, que eren molt més resistents que els de fusta. Combinant aquests tipus amb una matriu que els subjectava i permetia fer i desfer combinacions amb facilitat es tenia el que calia: facilitat i relativa rapidesa per configurar diferents pàgines.
  • 19. Els incunables Tradicionalment es considera incunable qualsevol llibre imprès amb tipus mòbils realitzat entre l’any de la seva invenció i el 1500. Als països en què la impremta es va introduir més tard, la data dels incunables s’allarga fins al 1550.
  • 20.  
  • 21. Segle XIX: la linotípia El 1884 Ottmar Mergenthaler inventa la linotípia. La màquina, pareguda a la d’escriure, permetia compondre de manera automatitzada els textos. En lloc de compondre tipus per tipus tot un llibre, la linotípia generava un motlle de plom amb una línia de text sencera, cosa que permetia accelerar moltíssim el procés de producció.
  • 22.  
  • 23. Segle XX: la impressió en òfset El 1903 Ira Washington Rubel inventa la màquina d’impressió en òfset. És un mètode d’impressió indirecta, ja que es passa indirectament els textos (insolats prèviament de manera fotogràfica) en una planxa d’alumini a un tambor de cautxú i d’aquí al paper. Amb aquest sistema es poden fer grans quantitats de llibres a un preu reduït.
  • 24. Segle XXI: el llibre digital Un llibre digital és qualsevol text emmagatzemat en format digital que es pot copiar i llegir en un dispositiu electrònic: un ordinador, un llibre electrònic, una pda, el telèfon mòbil, etc.