Fonaments de Diplomàtica II. Curs 2011_2012

665 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
665
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
3
Acciones
Compartido
0
Descargas
17
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Fonaments de Diplomàtica II. Curs 2011_2012

  1. 1. FONAMENTS DE DIPLOMÀTICA - II Joan Soler Jiménez Curs 2011-2012 Màster - ESAGED
  2. 2. DIPLOMÀTICA [S.XX] <ul><li>Diplomàtica Clàssica: documents medievals i moderns. </li></ul><ul><li>Història del Document Escrit: documents medievals, moderns i contemporanis. </li></ul><ul><li>Diplomàtica Moderna: documents contempo-ranis i especialment electrònics. </li></ul>01/10/11 Diplomàtica
  3. 3. DIPLOMÀTICA CLÀSSICA LA DIPLOMÀTICA DE TOTA LA VIDA AMB LES NOVES TECNOLOGIES
  4. 4. DIPLOMÀTICA CLÀSSICA [S.XX] <ul><li>El camp d’estudi d’aquesta Diplomàtica es circumscriu en la documentació dels segles VII al XV. </li></ul><ul><li>Un període on l’acte de documentació pateix unes transformacions molt importants, i pren una volada desconeguda a les societats d’aleshores. </li></ul><ul><li>No es descarta que l’època romana fos semblant, però no tenim testimonis. </li></ul>01/10/11 Diplomàtica
  5. 5. DIPLOMÀTICA CLÀSSICA [S.XX] <ul><li>HEINRICH FICHTENAU (1960): Crisi de creixement de la Diplomàtica. </li></ul><ul><li>ARMANDO PETRUCCI (1963): Diplomatica vecchia e nuova , o repensar l’estudi del document medieval. </li></ul><ul><li>ALESSANDRO PRATESI (1973): Diplomatica in crisi? . La Diplomàtica es pot d’ocupar d’altres documents d’arxiu com els Aktenkunde o documents exclusivament probatoris (no qualsevol document d’arxiu). </li></ul><ul><li>GIOVANNA NICOLAJ (1986): Sentieri di diplomatica … scivolosi cap a una Història de la Documentació. </li></ul>01/10/11 Diplomàtica
  6. 6. DIPLOMÀTICA CLÀSSICA [S.XX] <ul><li>ALESSANDRO PRATESI (1987): La Diplomàtica estudia </li></ul><ul><ul><li>les formes del document, </li></ul></ul><ul><ul><li>reconstrueix esquemàticament el procés de documentació amb les seves diferents fases seguint un mètode històric, </li></ul></ul><ul><ul><li>permet la major o menor genuïnitat de cada testimoni individual </li></ul></ul><ul><ul><li>i constitueix una disciplina òptima per aprofundir en els ordenaments i institucions que han permès aquesta documentació . </li></ul></ul>01/10/11 Diplomàtica
  7. 7. NEW DIPLOMATICS [S.XX] <ul><li>OLIVIER GUYOTJEANNIN, JACQUES PYCKE I BENOÎT- MICHEL TOCK (1993): han estat definits com a “nous” diplomatistes i titllada la seva proposta com a “New Diplomatics”. </li></ul><ul><li>Avaluar la validesa jurídica del document en el moment en què va ser produït. No busca la seva avaluació només com a testimoni històric, sinó demostrar que va ser autèntic o fals en aquell moment.   Per a saber-ho cal aprofundir en el sistema jurídic del moment. </li></ul>01/10/11 Diplomàtica
  8. 8. NEW DIPLOMATICS [S.XX] <ul><li>Es podrà ocupar de qualsevol testimoni escrit, vingui d’una autoritat sobirana, vingui de qualsevol administració. Això inclou llibres de comptabilitat, llevadors, talles, llibres municipals del credencer, de batllia, capbreus, ... Però d’època medieval i moderna. </li></ul><ul><li>Reconsiderar el procés de producció dels documents com un instrument pràctic dirigit a assegurar la posició, el poder i els costums dels centres de producció de documents, com ara els monestirs. </li></ul>01/10/11 Diplomàtica
  9. 9. DIPLOMÀTICA CLÀSSICA [S.XX] <ul><li>PERE PUIG I USTRELL (1995): La Diplomàtica clàssica a la manera d’Alessandro Pratesi . El seu llibre “Els pergamins documentals” és el primer llibre de Diplomàtica escrit en català i adreçat a la Diplomàtica catalana. És un llibre no superat. </li></ul><ul><li>A Catalunya els diplomatistes, eminents alguns d’ells, no s’han atrevit mai a fer un compendi valent. </li></ul>01/10/11 Diplomàtica
  10. 10. DIPLOMÀTICA CLÀSSICA [S.XX] <ul><li>Vocabulaire International de la Diplomatique dirigit per MARI CARMEN CÁRCEL ORTIZ (1997): </li></ul><ul><li>La Diplomàtica és la ciència que estudia la tradició, la forma i l’elaboració dels documents escrits i d’altres recursos diplomàtics. </li></ul><ul><li>El seu objecte és fer-ne la crítica, jutjar-ne la seva sinceritat, apreciar la qualitat del seu text, descriure les fórmules i tots els elements del seu contingut susceptibles de ser estudiats per historiadors, de datar-los i finalment d’editar-los. </li></ul><ul><li>New Diplomatics , però no massa. </li></ul>01/10/11 Diplomàtica
  11. 11. DIPLOMÀTICA CLÀSSICA [S.XXI] <ul><li>GIOVANNA NICOLAJ (2003): Considera que la tècnica continua essent vàlida, però l’enfocament de la disciplina s’ha d’adreçar a la Història de la Documentació i a les funcions que realitzen els documents tant quan s’han de realitzar com un cop emanats. </li></ul><ul><li>Funció dispositiva, funció constitutiva, funció reproductiva, funció de publicitat, funció de certesa, funció de representació, funció negocial, funció executiva, funció procedimental. </li></ul>01/10/11 Diplomàtica
  12. 12. NEW DIPLOMATICS [s.XXI] <ul><li>THEO KÖLZER (2007): Les eines han canviat, però la “Nova” Diplomàtica en realitat no ha arribat a aparèixer. </li></ul><ul><li>En realitat està parlant d’una “Nova” manera d’entendre l’objecte d’estudi de la Diplomàtica Clàssica: si l’ús de la informàtica permet millorar la confrontació de documents ( Collatio textorum o Diktatvergleich) , per exemple. </li></ul>01/10/11 Diplomàtica
  13. 13. NEW DIPLOMATICS [s.XXI] <ul><li>Ús de les noves tecnologies per a difondre les transcripcions i per conèixer de manera remota documents de diferents llocs. </li></ul><ul><li>Millorar i potenciar la descripció diplomàtica, apropant-nos a l’arxivística i utilitzant els anomenats llenguatges de marca. </li></ul>01/10/11 Diplomàtica
  14. 14. NEW DIPLOMATICS [s.XXI] <ul><li>MICHELE ANSANI (2000-2010): Projecte Codice diplomatico della Lombardia Medievale . Crea un DTD propi anomenat CDLM basat en XML. Vegeu: http://cdlm.unipv.it/ </li></ul><ul><li>ASIER ROMERO ANDONEGUI (2008): Proposa utilitzar els llenguatges de marca EAD ( Encoded Archival Description ) i TEI ( Text Encoding Initiative ) (basats en XML) per a la descripció diplomàtica. Crea el Corpus Medieval del Archivo Historico de Bizkaia, basat en CDLM. </li></ul>01/10/11 Diplomàtica
  15. 15. NEW DIPLOMATICS [s.XXI] <ul><li>PERE PUIG I USTRELL (2008): Demostra les limitacions de la NODAC per a descriure unitats documentals simples, i proposa una fitxa de descripció diplomàtica fonamentada en els principis de la Diplomàtica Clàssica. </li></ul>01/10/11 Diplomàtica
  16. 16. NEW DIPLOMATICS [s.XXI] <ul><li>SYLVIA POULIMENOU i MARIOS POULOS SPYROS ASONITIS (2009). Creen un model de metadades orientat a la descripció diplomàtica de documents bizantins. </li></ul><ul><li>GEORG VOGELER (2010): Estudia una variant del TEI: el CEI ( Charters Encoding Initiative ). Projecte orientat a determinar un estandar de descripció per via telemàtica de la documentació medieval. </li></ul>01/10/11 Diplomàtica
  17. 17. 01/10/11 Diplomàtica
  18. 18. HISTÒRIA DE LA DOCUMENTACIÓ HISTORIADORS QUE UTILITZEN LA DIPLOMÀTICA PER ASSOLIR ELS SEUS OBJECTIUS
  19. 19. HISTÒRIA DE LA DOCUMENTACIÓ <ul><li>Entén els documents com a entitat dinàmiques i, per tant, com a creadors d’esquemes mentals i de conducta. </li></ul><ul><li>S’ocupa de documents de qualsevol lloc i època. </li></ul><ul><li>Entén el document com un producte insert en un tringle comunicatiu (emissor-canal-receptor), com un element estructurador de la societat i els seus conceptes, i com una eina creadora de prestigi i obediència. </li></ul>01/10/11 Diplomàtica
  20. 20. HISTÒRIA DE LA DOCUMENTACIÓ <ul><li>La historiografia es transforma a mitjans del segle XX a partir del nou enfocament proposat per FERDINAND BRAUDEL. </li></ul><ul><li>Es deixa enrera la història monumental i s’ocupa de les petites històries: de la vida quotidiana, de l’alimentació, de la bogeria, de la família, de la mort. </li></ul><ul><li>La Diplomàtica passa de ciència auxiliar de la Història a “petita història” del document. </li></ul>01/10/11 Diplomàtica
  21. 21. HISTÒRIA DE LA DOCUMENTACIÓ <ul><li>El document no és estàtic, sinó que esdevé dinàmic. Forma part d’un context. </li></ul><ul><li>JACQUES LE GOFF : Cap document és innocent. Ha de ser jutjat. Tot document és un monument que s’ha de saber desestructurar i demuntar. </li></ul><ul><li>JINDRICH SÉBANEK (1959): La funció social dels documents és el que veritablement compta per sobre de tot. Parla de Diplomàtica Marxista. </li></ul>01/10/11 Diplomàtica
  22. 22. HISTÒRIA DE LA DOCUMENTACIÓ <ul><li>MANUEL ROMERO TALLAFIGO : </li></ul><ul><li>“ El documento e s una encrucijada de camuflajes, ficciones, estrategias de comunicación, de ceremoniales, de códigos sociales, de claves visuales y orales, es transportador de textos, es un utensilio de autoridad, idóneo para convencer, es un bloqueador de respuestas disgregadoras de la estructura social y política”. </li></ul>01/10/11 Diplomàtica
  23. 23. HISTÒRIA DE LA DOCUMENTACIÓ <ul><li>“ Cuando en el documento se levanta el telón, cuando se ve, se lee o se oye, se exhibe al autor ausente, que es dramatizado o representado, y que se asoma por su imagen o figura ydonea ad movendum, plasmada a través de las formas del documento.” </li></ul>01/10/11 Diplomàtica
  24. 24. HISTÒRIA DE LA DOCUMENTACIÓ <ul><li>FRANCISCO GIMENO BLAY : Cal diseccionar el document i veure, a més del text, les estratègies discursives, les estratègies simbòliques de cada societat dirigides als que llegeixen i escriuen. </li></ul>01/10/11 Diplomàtica
  25. 25. HISTÒRIA DE LA DOCUMENTACIÓ <ul><li>ROGER CHARTIER, ANTONIO MANUEL HESPANHA, MICHEL FOUCAULT, FERNANDO J. SOUZA consideren l’aspecte extern i intern del document: una màquina de produir respecte i submissió en els receptors i una forma suau per obtenir fruits idèntics sense usar la violència . </li></ul>01/10/11 Diplomàtica
  26. 26. HISTÒRIA DE LA DOCUMENTACIÓ <ul><li>Diferència entre Materia (els fets documents) i l’ Ornamentum o l’escenografia de la retòrica. </li></ul><ul><li>El mateix criteri val per entendre aquesta “Història de la Documentació”: </li></ul><ul><li>Diferència entre l’estudi de la matèria (on s’utilitza el mètode de la Diplomàtica clàssica) i l’ornament retòric que utilitza aquesta línia historiogràfica, sovint redundant i pomposa, per vendre’ns la moto que això és Diplomàtica ... </li></ul>01/10/11 Diplomàtica
  27. 27. DIPLOMÀTICA CONTEMPORÀNIA LA DIPLOMÀTICA AL SERVEI DE L’ARXIVÍSTICA I A LA RECERCA DE L’AUTENTICITAT
  28. 28. MODERN DIPLOMATICS [S.XX] <ul><li>ULRICH WILCKEN (1934): “La Diplomàtica Clàssica ( Ancient diplomatics ) no s’hauria de limitar als documents jurídics, tal com fa la Diplomàtica medieval”, sinó que hauria de “treballar amb un concepte ampli de la Diplomàtica que inclogués les cartes ordinàries i els documents ( records ) de tot tipus”. </li></ul>01/10/11 Diplomàtica
  29. 29. MODERN DIPLOMATICS [s.XX] <ul><li>ROBERT-HENRI BAUTIER (1961): La Diplomàtica no s’hauria de restringir als documents ( records ) de natura jurídica i excloure els documents administratius més generals. </li></ul><ul><li>L’element que fa que un document sigui objecte de la Diplomàtica no és el seu caràcter jurídic, sinó la seva simple presència en un arxiu. </li></ul>01/10/11 Diplomàtica
  30. 30. MODERN DIPLOMATICS [s.XX] <ul><li>CHRISTOPHER BROOKE (1967): És la ciència formal dels documents –l’estudi de la forma dels documents, de qualsevol època, inclòs el present, de qualsevol continent i de qualsevol tipus susceptible d’una investigació formal. </li></ul>01/10/11 Diplomàtica
  31. 31. MODERN DIPLOMATICS [s.XX] <ul><li>LEONARD BOYLE (1976): La Diplomàtica s’ocupa de l’investigació científica de qualsevol recurs documental, de natura jurídica, quasi-jurídica o no jurídica. </li></ul><ul><li>La res diplomatica , és, per tant, l’art de produir documents ( records ) escrits a qualsevol època i de qualsevol tipus fets per a parlar amb una veu plena i distinta. </li></ul>01/10/11 Diplomàtica
  32. 32. MODERN DIPLOMATICS [s.XX] <ul><li>LUCIANA DURANTI (1998): La Diplomàtica és la disciplina que estudia el ser i l'esdevenir de la documentació ; La gènesi, la constitució interna i la transmissió de documents; i La seva relació amb els fets que hi són representats i amb els seus productors i destinataris. </li></ul>01/10/11 Diplomàtica
  33. 33. MODERN DIPLOMATICS [s.XX] <ul><li>BRUNO DELMAS (1996): La Diplomàtica Contemporania ( Contemporary Diplomatics ) ha d’ocupar-se del creixement de les activitats administratives, de l’allargament de les jerarquies, de la complicació dels procediments administratius i l’expansió de la dispersió documental. </li></ul><ul><li>S’ha de preocupar menys de determinar un text bàsic i s’ha d’orientar a l’avaluació de circuits i de la raó de ser de la posada en escena d’algunes decisions i de com ho fan. </li></ul>01/10/11 Diplomàtica
  34. 34. MODERN DIPLOMATICS [s.XX] <ul><li>HEATHER MACNEIL (2000): La Diplomàtica neix al segle XVII com una tècnica analítica per a determinar l’autenticitat dels documents emanats per autoritats sobiranes al segles anteriors. El seu objectiu era el de demostrar la realitat dels drets o de la fiabilitat dels fets que es trobaven en aquests documents. </li></ul>01/10/11 Diplomàtica
  35. 35. MODERN DIPLOMATICS [s.XX] <ul><li>Al segle XIX, els historiadors utilitzen la Diplomàtica com a instrument per a la crítica dels documents a fi i efecte d’acceptar-ne l’autoritat com a recurs històric. </li></ul><ul><li>A fi del segle XX, els arxivers han descobert els nous usos per aquesta ciència, basats en el seu potencial com a estándar que assegura la fiabilitat dels documents actuals i, específicament, dels documents electrònics. </li></ul>01/10/11 Diplomàtica
  36. 36. MODERN DIPLOMATICS [s.XX] <ul><li>HEATHER MACNEIL (2000): </li></ul><ul><li>Modern Diplomatics : La Diplomàtica que s’ocupa dels documents contemporanis, emanats per les burocràcies. </li></ul><ul><li>Contemporary Archival Diplomatics : La Diplomàtica, com a estándar analític al servei de l’arxivística per a determinar l’autenticitat dels documents actuals, i específicament els electrònics. </li></ul>01/10/11 Diplomàtica
  37. 37. CONT. ARCHIVAL DIPLOMATICS [s.XXI] <ul><li>CAROLINE WILLIAMS (2005): La Diplomàtica s’ha reinventat com a eina per a entendre els processos de producció documental de les burocràcies del segle XX. </li></ul><ul><li>La interrelació entre el mètode de la Diplomàtica Clàssica ( Traditional Diplomatic ) i l’aplicació de metadades en els processos de gestió documental és constant amb l’objectiu de determinat l’autenticitat i la fiabilitat dels documents. </li></ul><ul><li>Els arxivers no poden entendre els documents que gestionen sense l’aplicació conscient o inconscient de tècniques diplomàtiques. </li></ul>01/10/11 Diplomàtica
  38. 38. CONT. ARCHIVAL DIPLOMATICS [s.XXI] <ul><li>Tots els documents, formals o informals, són analitzables. Amb la multiplicació d’aquests, la Diplomàtica també pot ocupar-se dels agregats documentals i els seus contexts, per tal d’augmentar-ne la seva comprensió. </li></ul><ul><li>És indubtable el valor de la Diplomàtica a l’hora d’autenticar els documents en un entorn electrònic estable, però cal reconèixer limitacions en els entorns dinàmics. </li></ul>01/10/11 Diplomàtica
  39. 39. DIGITAL DIPLOMATICS [s.XXI] <ul><li>LUCIANA DURANTI (2010): La Diplomàtica Digital és el desenvolupament contemporani d’una disciplina antiga que estudia la natura, la gènesi, les característiques formals, l’estructura, la transmissió i les conseqüències legals dels documents ( records ). </li></ul>01/10/11 Diplomàtica
  40. 40. DIGITAL RECORDS FORENSICS (S.XXI) 01/10/11 Diplomàtica
  41. 41. 01/10/11 Diplomàtica
  42. 42. I D’AQUÍ EN SURT UNA CIÈNCIA? Diplomàtica 01/10/11
  43. 43. 01/10/11 Diplomàtica
  44. 44. AUTENTICITAT <ul><li>Necessitat de preservar documents autèntics i fiables, entesos com l’expressió fixada en un suport d’un acord entre parts , prové des de l’origen de l’escriptura. </li></ul><ul><li>Necessitat de demostrar que els documents són el que diuen el que són , existeix des de l’aparició de la documentació. </li></ul>Diplomàtica 01/10/11
  45. 45. DIPLOMÀTICA CLÀSSICA
  46. 46.
  47. 47.
  48. 48.
  49. 49.
  50. 50. DIPLOMÀTICA CONTEMPORÀNIA

×