Apunts sobre el tema.

1. LES ACTIVITATS COMERCIALS
Unitat 8
LES ACTIVITATS COMERCIALS
Unitat 8
Índex general
1.- LES ACTIVITATS COMERCIALS1.- LES ACTIVITATS COMERCIALS
2. – EL COMERÇ INTERIOR2. – EL COMERÇ INTERIOR
3. – EL COMERÇ EXTERIOR3. – EL COMERÇ EXTERIOR
4. – EL COMERÇ INTERNACIONAL4. – EL COMERÇ INTERNACIONAL
5. – EL COMERÇ DESIGUAL5. – EL COMERÇ DESIGUAL
6. – EL COMERÇ A CATALUNYA6. – EL COMERÇ A CATALUNYA
7. – EL DEUTE EXTERN7. – EL DEUTE EXTERN
8. – SOM CONSUMIDORS RESPONSABLES?8. – SOM CONSUMIDORS RESPONSABLES?

2. 1. – LES ACTIVITATS COMERCIALS.1. – LES ACTIVITATS COMERCIALS.
Conjunt d’activitats que tenen com a objectiu la compra i
venda de béns i serveis per satisfer necessitats, i que
posen en contacte el productor (oferta) i el consumidor
(demanda).
EL COMERÇ
Al principi es feia intercanvi i amb el
temps es va generalitzar la moneda.
Al principi es feia intercanvi i amb el
temps es va generalitzar la moneda.
ELEMENTS DEL
COMERÇ

3. CARACTERÍSTIQUES
DEL COMERÇ ACTUAL
Gran quantitat de
productes
traslladats.
Important xarxa
comercial d’àmbit
mundial.
Moltes persones
treballant en
aquest subsector.
Multinacionals,
lligades a vegades a
grans entitats
financeres (bancs).

4. FACTORS QUE
CONDICIONEN
L’ACTIVITAT
COMERCIAL
Existència xarxa
infraestructures i
transports eficient.
Poder adquisitiu
(capacitat de compra)
de la població.
La confiança de la
població i de les
empreses.
El món és un gran mercat
(importància del comerç
electrònic).
Els preus, els impostos, la
publicitat o les rebaixes
incideixen en l’augment o
disminució de les compres.

5. TIPUS DE COMERÇ
Comerç Interior:
intercanvi de béns i
serveis dins les
fronteres d’un estat.
Engròs
(majoristes)
Compren als productors i
ho venen a
empreses/comerciants.
Al detall
(minoristes)
Es ven al públic
petites quantitats.
Espanya. En els
darrers anys s’ha
passat de la botiga
de barri a les grans
superfícies
comercials.
Botiga de barri, grans
magatzems,
hipermercats i mercats
ambulants.
El sector de
l’alimentació és el
més important.
2. – EL COMERÇ INTERIOR.2. – EL COMERÇ INTERIOR.

6. •L'Institut Nacional d'Estadística (INE) realitza anualment l'Enquesta de
pressupostos familiars (EPF) a 24.000 llars. Aquesta, permet conèixer
els hàbits de compra del nostre país.
•Les despeses de consum que es registren a l'EPF es refereixen tant al
flux monetari que destina la llar al pagament de determinats béns i
serveis de consum final com al valor de determinats consums no
monetaris efectuats per les llars.
•Les despeses s'agrupen segons una classificació internacional que
permet comparar el consum entre països i observar anualment quina
és l'evolució dels preus dels articles.

7. L'ESTADÍSTICA DE DESPESA EN
CONSUM DE LES LLARS
L'enquesta de pressupostos familiars
(EPF) és una de les més antigues que
elabora aquesta institució (INE).
L'Idescat, a partir d'aquesta enquesta,
porta a terme anualment un estudi
detallat de la despesa de consum de les
llars catalanes.
L'objectiu és oferir informació sobre la
magnitud, l'estructura i la destinació de
les despeses en consum.
També informa de les quantitats que es
consumeixen de determinats productes
alimentaris i de les fonts d'energia.
L'ESTADÍSTICA DE DESPESA EN
CONSUM DE LES LLARS
L'enquesta de pressupostos familiars
(EPF) és una de les més antigues que
elabora aquesta institució (INE).
L'Idescat, a partir d'aquesta enquesta,
porta a terme anualment un estudi
detallat de la despesa de consum de les
llars catalanes.
L'objectiu és oferir informació sobre la
magnitud, l'estructura i la destinació de
les despeses en consum.
També informa de les quantitats que es
consumeixen de determinats productes
alimentaris i de les fonts d'energia.
DESPESA EN CONSUM DE LES LLARS ESPANYOLES (2007-13)

8. 3. – EL COMERÇ EXTERIOR.3. – EL COMERÇ EXTERIOR.
•El comerç exterior o internacional consisteix en l'intercanvi de
productes i serveis entre diversos Estats. Inclou tant les vendes de
productes nacionals (exportacions), com les compres de
productes de l'exterior (importacions).
• El valor del comerç entre els diversos països es recull en:
• La balança comercial, que és la diferència entre els
productes que un país ven a l'exterior (exportacions) i els
que compra a altres països (importacions). Pot ser positiva
o negativa.
• La balança de pagaments, que registra tots els intercanvis
econòmics d'un país, tant de productes (mercaderies) com
de serveis (turisme o transport, entre d'altres) o capitals
financers (moviment de capitals). Pot ser excedentària o
deficitària.

9. Balança comercial: diferència
entre el valor de les importacions
totals i el de les exportacions d
´un país.
(béns materials)
Balança positiva:
- importacions +exportacions
Balança negativa:
+importacions -exportacions
Balança de pagaments: Anàlisi de
totes les transaccions (intercanvis)
d’un país amb la resta del món .
(béns materials, financers i serveis)
Balança excedentària:
+ ingressos (exportacions)
-despeses (importacions)
Balança deficitària:
-ingressos (exportacions)
+despeses (importacions)
LES DIVISES
Anomenem divisa la moneda pròpia d'un
país estranger. Les divises varien de
valor en el mercat monetari mundial, de
manera que es creen diversos tipus de
canvi.
LES DIVISES
Anomenem divisa la moneda pròpia d'un
país estranger. Les divises varien de
valor en el mercat monetari mundial, de
manera que es creen diversos tipus de
canvi.

12. Fluxos comercials:
intercanvis comercials
entre venedors i
compradors
Matèries primeres (40%)
Els països productors no sempre són
consumidors.
Ex: petroli (s’exporta als països
industrialitzats)
Productes manufacturats
•Elaborats majoritàriament als països
industrialitzats (80%)
•Potències emergents d’industrialització
recent.
Capital
Préstecs bancaris, inversions, comprar i
vendre accions en borsa/empreses, etc.
Centres financers: EUA, UE i Japó.

13. ELS FLUXOS
D’INFORMACIÓ
L’intercanvi de la informació s’ha generalitzat amb
les TIC (tecnologies de la informació i la
comunicació). La informació es poder.
CARACTERÍSTIQUES
Immediatesa (ordinadors, satèl·lits, antenes,
cables fibra òptica)
Aquesta immediatesa augmenta l’eficiència i la
productivitat de les empreses.

14. •A Espanya, la Secretaria d'Estat de Comerç és la
responsable de la política comercial del país, tant pel que
fa al comerç exterior com al comerç interior (inversions,
promoció i internacionalització de les empreses
espanyoles..).
•A la seva pàgina web podem consultar tot tipus de
notícies, dades i informacions relatives a l'evolució de les
activitats comercials espanyoles.
http://www.comercio.gob.es/es-ES/secretaria-de-estado/Pag

16. 4. – EL COMERÇ INTERNACIONAL.4. – EL COMERÇ INTERNACIONAL.
Mou grans quantitats de productes diferents.Mou grans quantitats de productes diferents.
Activitat que ocupa a moltes persones.Activitat que ocupa a moltes persones.
Requereix mitjans de transport d’una gran capacitat i eficàcia.Requereix mitjans de transport d’una gran capacitat i eficàcia.
Crea una xarxa de relacions a nivell mundial.Crea una xarxa de relacions a nivell mundial.
Concentració creixent en un nombre reduït d’empreses multinacionals:
empreses productores, exportadores, importadores i associades a bancs.
Concentració creixent en un nombre reduït d’empreses multinacionals:
empreses productores, exportadores, importadores i associades a bancs.
CARACTERÍSTIQUES COMERÇ ACTUAL

17. • L'objectiu dels països amb una gran activitat comercial és
produir més i incrementar les seves exportacions.
• Cap país del món és autosuficient, és a dir, ni produeix tot allò
que necessita ni es desenvolupa de manera independent de la
resta de països del món.
• Importància del comerç internacional actual (raons):
 la distribució desigual dels recursos naturals del planeta,
 l'evolució diferent que segueixen les economies dels
diversos Estats
 o els interessos de les grans empreses per aconseguir una
part del mercat mundial.

18. •Els intercanvis més importants tenen lloc entre la Unió Europea,
els Estats Units i els països del sud-est asiàtic (Japó, Xina, Índia,
Corea del Sud i Austràlia).
•Els principals productes que exporten els països rics són els
manufacturats (indústria automobilística, elèctrica i electrònica,
química i tecnologia d'última generació).
•Els països menys desenvolupats contribueixen al comerç
internacional amb matèries primeres, productes agrícoles i
algunes manufactures (tèxtils, artesanies…).
•Estats Units és el primer importador del món i el segon
exportador. Comercia, sobretot, amb la Unió Europea, el Canadà,
la Xina, Mèxic i el Japó.
•La Unió Europea és la potència comercial més gran del món.

19. L'Àfrica és un continent que, a causa de la seva pobresa, participa
molt poc en els grans circuits comercials. Generalment, els països
africans exporten matèries primeres i aliments i importen
productes industrials.
Els països de l'Orient Mitjà, com, per exemple, Aràbia Saudita,
Qatar i Kuwait, deuen la seva activitat comercial internacional a
l'exportació de petroli. Els Estats amb més producció van crear
l'Organització dels Països Exportadors de Petroli (OPEP) per
controlar el comerç d'aquest recurs energètic.

20. 5. – EL COMERÇ DESIGUAL EN UN MÓN GLOBAL.5. – EL COMERÇ DESIGUAL EN UN MÓN GLOBAL.
•Poques regions del món queden al marge del mercat global. No tots
els països hi participen de la mateixa manera ni amb les mateixes
oportunitats.
• Des del final del segle XX, les multinacionals deslocalitzen la
producció afavorides per polítiques econòmiques que eliminen les
barreres i permeten fabricar, vendre i invertir en qualsevol indret del
planeta. Els diners s'inverteixen en els llocs que ofereixen més
avantatges per a les activitats productives i per a la creació
d'ocupació i riquesa.
• Tot i així, el capital es pot retirar ràpidament i provocar greus crisis
en els països on s'havia invertit. La inseguretat política, les exigències
mediambientals o l'augment de la pressió fiscal poden dissuadir les
empreses d'instal·lar-se en un país determinat.

21. Les regions mundials s'han especialitzat en determinats productes amb
un nivell de tecnologia determinat:
• Amèrica del Nord, Japó i la Unió Europea són els principals països
desenvolupats. Tenen uns mitjans de producció moderns, fabriquen
productes de preu elevat i de gran qualitat i controlen els preus del
mercat mundial.
• Àfrica, Àsia meridional i Amèrica Llatina són les zones considerades
subdesenvolupades o en vies de desenvolupament. Tenen uns
mitjans de producció antiquats i de baixa qualitat, comercialitzen
productes de preu baix i no exerceixen cap control sobre el mercat
mundial, perquè els preus els fixen les grans multinacionals.
• Els països anomenats emergents són alguns països del sud-est
asiàtic; concentren algunes de les funcions i activitats dels països rics
i són capaços de generar iniciatives pròpies.

22. •El comerç desigual endeuta els països pobres perquè l'intercanvi
no és equitatiu. Per poder créixer, aquests països necessiten
capital per a infraestructures, serveis, maquinària... El capital
l'obtenen de crèdits que sol·liciten als països rics.
•Com que els països pobres no poden pagar els elevats interessos,
el seu deute augmenta i els ofega econòmicament. Les mesures
que es poden prendre són:
• Anul·lar el deute extern dels països més pobres. Encara que no
arribin a tornar els crèdits, ja haurien pagat la quantitat
prestada i els interessos.
• Impulsar un comerç just. Basat en el principi de garantir als
productors dels països pobres una compensació adequada per
la seva feina.

25. •Proximitat espacial (facilita els intercanvis)•Proximitat espacial (facilita els intercanvis)
•Unió duanera (integració econòmica)•Unió duanera (integració econòmica)
•Redistribució industrial (repartició per tots els països membres)•Redistribució industrial (repartició per tots els països membres)
•Front comú: + volum del mercat + força per negociar•Front comú: + volum del mercat + força per negociar
•Complementarietat i unió d’esforços entre països de diferents
característiques económiques
•Complementarietat i unió d’esforços entre països de diferents
característiques económiques
CARACTERÍSTIQUES DELS
BLOCS COMERCIALS
Agrupació de països per eliminar rivalitats i
regular els fluxos

26. Hi ha diverses institucions i organitzacions internacionals amb un
paper destacat en el funcionament de l'economia mundial.
Les principals són el Banc Mundial (BM), el Fons Monetari
Internacional (FMI), l'Organització Mundial del Comerç (OMC), la
FAO i el G7.
Formar-ne part implica l'adopció de compromisos relacionats
amb la cooperació internacional econòmica, social i cultural.
El Banc Mundial té com a objectiu fonamental reduir la pobresa en el món
proporcionant assistència tècnica als països en desenvolupament.
El Fons Monetari Internacional pretén contribuir al manteniment de l'estabilitat
monetària internacional i concedeix fons als països subdesenvolupats.
L'Organització Mundial del Comerç facilita la liberalització del comerç internacional
de manera que sigui fluid i just.
La FAO, l'Organització per a l'Alimentació i l'Agricultura, persegueix l'increment de
la producció d'aliments.
El G7 reuneix set països amb economies molt desenvolupades amb la finalitat
d'unificar posicions respecte a les decisions que es prenen en l'àmbit econòmic i
polític mundial.
El Banc Mundial té com a objectiu fonamental reduir la pobresa en el món
proporcionant assistència tècnica als països en desenvolupament.
El Fons Monetari Internacional pretén contribuir al manteniment de l'estabilitat
monetària internacional i concedeix fons als països subdesenvolupats.
L'Organització Mundial del Comerç facilita la liberalització del comerç internacional
de manera que sigui fluid i just.
La FAO, l'Organització per a l'Alimentació i l'Agricultura, persegueix l'increment de
la producció d'aliments.
El G7 reuneix set països amb economies molt desenvolupades amb la finalitat
d'unificar posicions respecte a les decisions que es prenen en l'àmbit econòmic i
polític mundial.

27. 6. – EL COMERÇ A CATALUNYA.6. – EL COMERÇ A CATALUNYA.
•A Catalunya el sector del comerç és molt important
(representa un 12,78% del PIB i un 16,34% dels llocs de
treball). Es caracteritza per un tipus de comerç petit i
mitjà urbà.
•En les darreres dècades s'ha produït l'obertura de
grans superfícies. Això ha creat tensions amb el petit
comerç, que ha vist reduïda la quota de mercat. Aquest
fet, sumat al canvi d'hàbits dels consumidors, requereix
al comerç tradicional l'adaptació a un nou entorn
econòmic i cultural.

28. •L'any 2005 hi havia 170 mercats municipals.
•A Catalunya existeix una important tradició de compra als
mercats minoristes degut a:
 l’oferta de productes (naturals i de qualitat)
 l'atenció al client.
•Més de la meitat dels mercats municipals allotgen un mercat
ambulant a la seva rodalia, amb periodicitat setmanal, que
ofereixen productes frescos (fruita i verdura), tèxtil, equipament
personal i complements per a la llar.

29. LA DESPESA DE LES LLARS CATALANESLA DESPESA DE LES LLARS CATALANES

30. TIPUS D’ESTABLIMENT COMERCIAL. CATALUNYA. 2014.TIPUS D’ESTABLIMENT COMERCIAL. CATALUNYA. 2014.

31. •Les branques industrials més actives del comerç català són la
química i la de vehicles i material de transport (40% de les
exportacions i el 30% de les importacions).
•També destaquen les exportacions de productes d'alimentació i
begudes, tèxtil i calçat, equipaments mecànics i maquinària o
equips elèctrics i electrònics.
•Pel que fa a les importacions, el pes més important el tenen els
productes energètics, indicatiu de la dependència que l'economia
catalana mostra en aquest aspecte.
•La suma de les exportacions i les importacions catalanes equival a
un 104% del PIB, igual que a Dinamarca. Amb tot, la balança
comercial catalana encara és negativa: importa més productes dels
que exporta.

32. Intercanvis comercials de Catalunya amb l'exterior
•L’any 2014 la UE representava el 64,7% de les exportacions
(França, Alemanya, Itàlia, Portugal i Regne Unit) i el 57,8% de les
importacions de Catalunya.
•Pel que fa a altres mercats, les exportacions catalanes es
caracteritzen per la seva especialització en alguns països del nord
d'Àfrica (el Marroc, Algèria) i de l'Amèrica Llatina (l'Argentina,
Mèxic, el Brasil). La presència catalana en mercats emergents és
encarta molt modesta.
•Quant a les importacions, el proveïdor principal és Alemanya,
seguit de França, Itàlia i la Xina, que el 2014 ja representava el 8,3%
de les importacions totals (mentre que el 1995 suposava només un
2%).

34. • L'ocupació del territori que representen les (grans) superfícies
comercials fora dels nuclis urbans.
• La disminució del pes del comerç tradicional i la consegüent
desertització de botigues dels centres urbans.
• L'augment de la distància recorreguda pels productes de consum.
• La baixa presència de productes de tipus ecològic als comerços.
• La mobilitat associada a l'activitat comercial (tant per proveir els
comerços de mercaderies com per anar-hi a comprar).

35. 7. – EL DEUTE EXTERN.7. – EL DEUTE EXTERN.
•En molts països, la lliure competència en els mercats
internacionals s'ha traduït per als seus habitants en pobresa,
explotació i dependència.
• El deute extern és la quantitat de diners que uns països deuen a
entitats estrangeres. Per aquesta raó, han de tornar els diners
més els interessos corresponents a entitats privades i
institucions internacionals (Banc Mundial i el Fons Monetari
Internacional).

36. El deute extern
(2010-2014)

37. •Principis dècada anys 70 (segle XX). La pujada del preu del petroli
va enriquir els països productors, cosa que va atreure bancs
d'arreu del món disposats a oferir crèdits a baix interès per fer que
el capital fos rendible.
•Molts països pobres van demanar préstecs, per, amb aquests
nous recursos produir nous béns i serveis.
•Al final de la dècada, els interessos d'aquests préstecs van créixer
extraordinàriament. Els països que havien demanat els préstecs
van buscar altres bancs, institucions i Estats per obtenir més
crèdits per poder pagar els deutes contrets. Progressivament, les
condicions de devolució es van anar endurint.
•Així, es va desenvolupar una llarga cadena d'endeutament que va
derivar en la crisi del deute del 1982. Aquell any, el dòlar va pujar
de valor, totes les exportacions no petrolieres es van depreciar i el
comerç mundial es va esfondrar.

38. Els països més endeutats del món (2010-2014)

39. •Hi ha una sèrie de raons comunes que expliquen aquest
endeutament:
 Moltes inversions en nous conreus i els projectes de creació
de noves empreses i indústries van fracassar.
 L'existència d'epidèmies i catàstrofes mediambientals
cícliques ha representat un obstacle difícil de superar.
 Els governs corruptes d'alguns d'aquests països pobres no
van invertir els préstecs en allò a què anaven destinats.
 Els canvis en els mercats financers han patit variacions
significatives que acostumen a afavorir els països rics.
 Els països endeutats no tenen recursos per generar riquesa
i no disposen de capacitat d'estalvi.

40.  Els governs recapten impostos per pagar el deute.
 La dificultat per obtenir nous crèdits.
 L'augment dels preus dels productes de primera
necessitat.
 La imposició de dures condicions per part dels creditors i
les polítiques econòmiques restrictives.

41. Índex Global de la Fam (2012)

42. Taxa d’alfabetització mundial (2012)

43. •Els Estats creditors poden mantenir postures contraposades
sobre el deute extern d'un país:
 Postura A. Diversos països creditors han condonat el
deute, de manera parcial o total, per afavorir la
reconstrucció.
 Postura B. En molts països desenvolupats, la condonació
del deute ha trobat una forta resistència entre sectors
polítics i socials que no es resignen a perdre els diners
prestats.

44. 8. – SOM CONSUMIDORS RESPONSABLES?8. – SOM CONSUMIDORS RESPONSABLES?
•Consumir és un acte econòmic d'intercanvi d'uns productes o
serveis determinats per diners.
•Consumidor és la persona que adquireix béns o serveis de
qualsevol mena.
•El consum ajuda de manera important al desenvolupament de
l'economia d'un país (quan el consum augmenta, la demanda de
producció també ho fa).
•La responsabilitat associada al consum pretén despertar el sentit
crític del comprador i que es pregunti com s’ha elaborat un
producte, en quines condicions de treball, com afecta al medi
ambient l'ús de la matèria primera utilitzada o quin tipus d'energia
s'ha fet servir.

45. •Els estudis de mercat demostren que no valorem adequadament
la qualitat dels productes.
•Avui dia, l'empaquetatge va molt més enllà de protegir el
producte. Molt sovint, l'atractiu de l'embolcall i la propaganda
són determinants en el moment de fer la nostra tria.
•L'etiquetatge, en canvi, no és una prioritat. La identificació del
lot i el domicili del fabricant, de l'importador, de l'envasador o del
distribuïdor, la declaració dels ingredients, les instruccions per
conservar i utilitzar el producte, les llegendes d'advertiment o la
data de caducitat són informacions fonamentals a l'hora de
decidir-nos a comprar.

46. •Perquè el consum sigui responsable és necessari ajustar les
nostres pautes de consum a les nostres necessitats reals i a les
que pensem que té el planeta.
•El nostre sistema econòmic afavoreix un consum excessiu. La
publicitat ens empeny a adquirir productes que potser no ens
calen. Ens hem acostumat a comprar, utilitzar i llençar.
•Cal reflexionar abans d'actuar. En el moment de prendre una
decisió per fer una compra, podem triar aquella que afavoreixi
més el medi ambient.

47. •El consum massiu, sobretot en les societats occidentals,
compromet greument els recursos naturals (gran acumulació de
residus sòlids que, sovint, són difícils de recollir, classificar, reciclar
o eliminar; elevat consum d’energia no renovable).
•En els països menys desenvolupats, degut a la falta de pressupost
i d’infraestructures, es produeixen problemes higiènics i sanitaris
molt greus, i els abocadors a cel obert són freqüents (pudors,
contaminació del subsòl, proliferació de rosegadors..).
•El nostre consum no és sostenible si convertim el nostre planeta
en un gran abocador o si el consum d'electricitat és il·limitat.
EL CONSUM ALTERNATIU
Cada cop són més els científics i representants polítics que defensen la necessitat
de plantejar-se un model de consum alternatiu. La necessitat de canviar el model
actual de consum es va concretar per primer cop a la Cimera de la Terra de Rio de
Janeiro de l'any 1992.
EL CONSUM ALTERNATIU
Cada cop són més els científics i representants polítics que defensen la necessitat
de plantejar-se un model de consum alternatiu. La necessitat de canviar el model
actual de consum es va concretar per primer cop a la Cimera de la Terra de Rio de
Janeiro de l'any 1992.

48. •Els productors han d'evitar la contaminació i els residus en el
procés de fabricació i han d’assegurar que, al final del seu cicle de
vida, aquests productes puguin ser reciclats i reutilitzats, per
evitar un consum més gran de recursos naturals.
•Les administracions han de fomentar normes, preus i incentius
que facilitin l'adopció d'hàbits de consum més responsables i
racionals.
•El consumidor responsable és un consumidor sensibilitzat,
informat, crític i conscient, és a dir, preocupat per les
repercussions econòmiques, socials i mediambientals de les seves
accions.