Treball recerca

1. Cultures Precolombines
Noms: Laura Coll
Siham El Hafiane
Jose Luís Fernandez
Esther Ramos
Curs: Aula Oberta
Data: 13/06/2012

2. INDEX
1. Introducció.....................................................................................pag. 3
2. Per cultura maia entenem............................................................ pag. 5
2.1 L’origen dels maies........................................................... pag. 5
2.2 Història.............................................................................. pag. 6
2.3 La conquesta dels espanyols............................................ pag. 7
3. Els trets físics............................................................................... pag. 9
4. La vestimenta............................................................................... pag. 10
5. Menjar.......................................................................................... pag. 11
6. Construccions.............................................................................. pag. 14
7. Costums....................................................................................... pag. 15
8. Religio.......................................................................................... pag. 16
9. Profecia maia............................................................................... pag. 18
10. Que entenem per cultura inca.................................................... pag. 22
10.1 L’origen dels inques......................................................... pag. 22
10.2 Història............................................................................. pag. 23
10.3 Conquesta dels espanyols............................................... pag. 24
11. Els trets físics.............................................................................. pag. 24
12. La vestimenta.............................................................................. pag. 25
13. Menjar......................................................................................... pag. 27
14. Construccions............................................................................. pag. 29
15. Costums...................................................................................... pag. 30
16. Religió......................................................................................... pag. 31
16.1. Creences dels inques....................................................... pag. 33
17. Conclusió.................................................................................... pag. 35
18. Bibliografia.................................................................................. pag. 36
2

3. Introducció
Ens hem interessat per aquest tema perquè potser estem massa acostumats a
la nostra cultura i en sabem poc de les altres, ens van agradar per treballar-les
les cultures precolombines. En aquest dossier es parla sobre dues cultures
precolombines, la maia i la inca, de on provenen, com són, la roba que porten,
que mengen, com són les cases que construeixen, la seva historia com va
passar tot , que és el que entenem per les dues cultures, la religió, la conclusió
de totes dues i on hem cercat la informació.
3

4. Maies
4

5. Per cultura Maia entenem…..
El seu significa és “el sediment” és com es tradueix a la paraula (Maya). El seu
idioma és el maya.
L’origen dels maies
El seu origen és de Mèxic i Guatemala. Es poden trobar a les penínsules
Yucatán a la regió de mesoamèrica: Mèxic, Guatemala, Hundures, Nicaragua,
Belize i El Salvador.
Les zones de color verd son totes les
zones que tenen vegetació però això
anirà desapareixen mes endavant.
Mèxic
Belize
Guatemala
Hondures
El Salvador
El nombre d’habitants és 2.31.602 aproximadament. La seva terra és
pedregosa, te molta vegetació i bastantes muntanyes. La península de Yucatán
s'estén, entre el nord i Sud-amèrica. Hi han serralades d'origen volcànic (la
Muntanya Tajumulco, amb 4,210 m, és la mes alta). El terreny es caracteritza
per valls profundes i muntanyes vorejades de pins. En els vessants occidentals
hi ha massa sequedat i les orientals són humides en gran cantitat. En aquesta
zona alta els maies es proveïen de la pedra volcànica per fabricar els metalls
en què molien el blat de moro. Les selves de les terres baixes creixen en
altiplans i són molt fèrtils, produint arbres i plantes molt útils en el comerç maia
com per exemple vendre fusta i intercanviar-la amb altres productes. En les
selves abundaven aus i animals, les selves tropicals desapareixen poc a poc
fins a acabar sent massa petites.
5

6. Història
La seva caiguda com una cosa diferent a la resta de les cultures
mesoamericanes es produeix poc a poc durant prop de cinc segles —entre
l’any 200 a .d.C i el 250 de la nostra era—. En el 250 de la nostra era s’inicia el
període preclàssic, que coincideix amb l’aparició del calendari i de l’escriptura,
va arriba fins l’any 600. A partir de l’any 600 comença el període clàssic tardà;
en aquesta època la organització social estava molt perfeccionada, i els
sacerdots dirigien la política i les ciències.
El període preclàssic també anomenat Període Agrícola,començà en l'any
1000 a. C. i acaba al 320 dC. Durant aquest període es desenvolupa
l’idioma maia. El poble maia és un grup homogeni es a dir d’un mateix lloc que
ocupa gairebé sempre el mateix lloc durant milers d’anys. No van formar ningun
imperi sinó que eren *ciutats estats* (es a dir que dominaven certs territoris i
que podien associar-se en la seva lluita contra altres) No van tardar molt en
estendre’s en altres poblacions i arriba a la zona de Champoton, en la llacuna
de Carmen. Poc després van fundar la ciutat de Maiapán, que estava sota la
sobirania d’una família d’invasors que es deia Cocom.
Davant l’oposició d’aquella zona les tres ciutats, Chichén-Itzán, Uxmal i
Maiapán, es van unir mitjançant un pacte, que es deia lliga de Maiapán, amb el
que van aconseguir el ple domini de la península de Yucatán. L’aliança va ser
trencada quan el sobirà de Maiapán, Hunoc ceel, va fer arribar al seu país
mercenaris que va abatre el poder dels Itzaes.
Victoriosa Maiapán, va dominar durant el període de 1200 a 1450 tot el nort de
Yucatán i va constituir un petit imperi. A mitjans del segle XV l’antic poble maia,
cansat del domini del Cocomes i dels seus mercenaris es va revelar i Maiapán
va ser saquejat i destruït.
Període Preclàssic Període tarda
Representa un avanç en el sentit Representa una de les moltes
arquitectònic. piràmides que construïen.
6

7. La conquesta dels espanyols
En 1527 al 1687 van arribar els espanyols i van conquerir-ho tot el territori. En
1527, uns anys després que Francisco Hernández de Còrdova descobrís
Yucatán, Francisco de Montejo (l'Avançat) va arribar amb els seus soldats a
l'illa de Cozumel. Van ser ben rebuts pel cap de la tribu NaumPat, i això els va
motivar per creuar terra ferma, i prop de Xel-há van fundar una vila anomenada
Salamanca en memòria de la ciutat de l'antic regne de Lleó on l'Avançat havia
nascut. Però les dificultats van aparèixer. Els queviures van començar a
escassejar i una epidèmia va atacar al seu exèrcit. La desesperació va
augmentar per l’hostilitat dels maies cansats per les exigències espanyoles.
Montejo, ferm en la seva decisió de conquistar Yucatán, va destruir les naus
per evitar la deserció. A partir d'aquest moment va iniciar el seu recorregut
invasor per la part nord-est de la península. L'expedició espanyola va marxar a
Polé, on novament una epidèmia va causar estralls entre l'exèrcit. Una vintena
de soldats es va quedar en aquest lloc, i els altres van continuar el seu
recorregut fins arribar a Xaman-há. Allà novament es van trobar amb NaumPat,
qui els va oferir provisions i mediació davant els cacics de terra ferma. En el
seu recorregut van passar pels pobles de Mochi i Belmar. Després d'un
descans, van continuar la marxa fins arribar a Conil, on es van proveir per
seguir a l'oest i arribar a Cachi i Sinsimato.Durant aquest recorregut l'expedició
no va trobar resistència fins Chauac-há, en on va ser atacada pels maies, però
els espanyols van aconseguir dispersar-los. Els conqueridors van continuar cap
al sud-oest i en arribar al poble de Dzonotaké va tenir lloc l'enfrontament més
important d'aquest primer intent de conquesta. La victòria sobre els maies va
aconseguir un canvi en l'actitud dels indígenes de la regió, hi ha partir d'aquest
moment van evitar a la força invasora. Conclòs el recorregut de la part nord-est
de la península, Montejo va tornar a Salamanca, sis mesos després d'haver
partit.A Salamanca va trobar a 12 companys supervivents, ja que els maies de
Xelhá i Zama els havien donat d'aliments. Però els que es van quedar a Polé
no van córrer amb la mateixa sort. Van morir en mans dels indígenes. Desde
Salamanca, l'Avançat va decidir dirigir-se al sud. Va dividir l'expedició. Un grup,
al comandament d'Alonso de Dávila, va partir a peu amb destinació a
Chetumal. L'altre, encapçalat per ell, el va realitzar per mar. Va explorar la
Badia de l'Ascensió i va arribar a Chetumal on va rebre la noticia de la mort de
Dávila i l'extermini de la seva tropa. Aquesta notícia era una mentida inventada
per Gonzalo Guerrero, nàufrag espanyol que va lluitar al costat dels maies
contra els invasors. La mateixa notícia va ser rebuda per Dávila respecte de
Montejo.En aquest moment Dávila va tornar a Salamanca, i com va considerar
que les condicions on es trobava no eren propícies la va traslladar al lloc de
Xaman-há. Poc temps desprès Montejo va navegar cap a Hondures, fins a la
regió poblada del riu Ulúa, i va retornar a Xel-há. Però en no trobar cap senyal
continuar la seva rumb fins Cozumel, on es va assabentar de la nova situació.
7

8. Per a l'estiu de 1528 l'expedició delmada per les malalties, la manca de
bastiments, cansada de les guerres i sense pertrets de combat, va abandonar
Yucatán.Van voler reconquistar per segona vegada, a finals de 1530 o principis
de 1531 l'Avançat novament va emprendre la conquesta dels maies. En
aquesta ocasió va entrar al territori peninsular per la costa occidental. Per a
això Francisco de Montejo, el fill, primer va fundar en 1529 Salamanca de
Xicalango. D'allà van partir els soldats amb destinació a Acalán, hi ha mitjans
de 1530 Alonso de Dávila va establir Salamanca d'Acalán, en territori dels
maies chontales, com a punt des del qual emprendre la conquesta de Yucatán.
No obstant això, com no es trobava estratègicament situada, la va abandonar i
es va dirigir a Champotón on va arribar a finals de 1530. Assabentat l'Avançat
d'aquest moviment, es va traslladar a aquest port; posteriorment el va seguir el
seu fill. En aquesta ocasió la presència espanyola es va allargar prop de cinc
anys. Les aliances de l'Avançat amb els senyors maies no van tenir els
resultats esperats, ja que els pactes van ser més ficticis que reals. Per
descomptat, el clima, la geografia càlcica i la manca d'aigua van ser causes
que van conspirar en contra de l'èxit espanyol. Y finalment va averi una ultima
conquesta a aquest poble l'Avançat no va desistir en els seus afanys
conqueridors i amb les lliçons apreses, anys més tard va intentar per tercera
ocasió sotmetre els maies. En aquesta ocasió ell va desenvolupar un pla militar
consistent a sotmetre a un conjunt de províncies indígenes, fundar un poblat
espanyol i organitzar el seu capítol, i així successivament fins a abastar tota la
península. A partir de 1537 el seu fill, qui governava Tabasco, va enviar un grup
de soldats des del Usumacinta a Champotón, on va establir una base, i va
convertir a Xicalango en centre de suport i proveïment. Per aquests anys
l'Avançat ja no comptava amb Alonso Dávila, doncs havia mort a Mèxic el 1538.
No obstant això, el seu nebot, anomenat també Francisco de Montejo, es va
adherir a les forces conqueridores i va prendre el comandament de la nova
població de Sant Pere de Champotón, més tard nomenada Salamanca. L'any
1544 la presència espanyola era encara precària. El dia seleccionat va ser el 5
CIMI (mort) 19 Xul (fi), data que es pot interpretar com a mort l'espanyol i fi del
domini colonial, corresponent al 9 de novembre de 1546. Els espanyols
capturats van ser crucificats i col•locats com a blanc per a les fletxes o rostits
en els encensers per copal o sacrificat traient-los el cor. A més, com a símbol
de victòria, els maies enviaven les extremitats dels cadàvers a altres pobles per
incitar-los a unir-se a la revolta. Van matar als animals i van destruir les plantes
importades d'Europa, i els indígenes servents dels ordinaris van ser
assassinats per considerar traïdors als seus costums i déus. Durant quatre
mesos els espanyols van lluitar desesperadament fins que finalment al març de
1547 aplacar a l'últim poble rebel. Els cacics i sacerdots dirigents van ser
executats o cremats. Una vegada derrotats molts maies es van dispersar i van
fugir al sud. Uns es van establir en els pobles de la regió del Dzuluinicoob
mentre altres ho van fer amb els itzaes del Petén.
8

9. Els trets físics
Principalment tenen el cap gros però varia segons d’on siguin poden tenir-lo
ample o estret, llarg o alt , el nas com el bec d’una àliga, quan eren mes grans
es deformaven les dents i es posaven pedres, el cabell negre i molt llis, les
galtes sortides, el front també ample amb el contrast del cap i els ulls amb
forma d’ametlla, i per acabar tenen el coll curt i les espatlles també molt
amples.
9

10. La vestimenta maia
Els materials bàsics eren el cotó i la llana, en les diderents maneras de cosir el
teixit, alpaca i vicunya.
Els homes comuns utilitzaven un espècie de ponxo anomenat onka que,
normalment, era teixit en alpaca. A sobre d'aquesta peça, i en els dies de fred,
usaven una capa, també teixida, que es deia yacolla, s’afegia un drapet, el
wara cicoy, entre les cames. Per a les classes altes tenia un significació
especial, els homes també portaven accessoris, que variaven segons el rang i
l'ocasió en què eren usats: pintes elaborats amb espines, fusta, orelleres i
agulles de coure, plata i or.
Les dones vestien de manera senzilla. Se les podia diferenciar segons la seva
classe, com pot ser la qualitat dels gèneres amb que estaven fabricats els
vestits. La roba típica era una túnica rectangular que es col·locava pel cap,
ampla, que se cenyia a la cintura amb un llaç i l'extensió arribava fins als
turmells. Sobre el vestit, portaven una capa teixida d'alpaca. Les dames de la
noblesa tenien el privilegi de portar teles més sofisticades i acolorides, com així
també capes de vicunya. Quant al pentinat, les dones es feien amb una ratlla al
mig i molt llarga. La roba no només tenia caràcter funcional.
El cabell també feia saver estats particulars de la persona: durant el duel es
portava més curt, representava un signe de bellesa.
Els pentinats anaven coberts amb un petit mantell anomenat nyanyaca o
pancpacuna.
Els inques feien sandàlies amb cuir del coll de la flama. En altres regions, les
sandàlies eren de llana o, de fibra. En algunes tombes peruanes antigues s'han
descobert ponxos finament teixits embolicant mòmies.
10

11. Menjar
Bé, els principals aliments que solen fer servir per menjars i que cultiven ells
mateixos són els següents:
-Prunes -Mamei -Xile
-Papaies -Pinya -Fesols
-Tomàquet -Guaiaba -Carbassa
-Alvocat -Cacau -Síndria
-Moniatos -Blat -Mango
-Palmeres -Iuca -Plàtan
-Meló blanc -Camote
I aquests són alguns plats que fan ells i es componen de:
Salbutes i Panotxos
Es compon de ceba, vinagre, llimona,
frèjols, all i truita.
Dzotobichay
Esta compost de massa de blat de moro,
amb sal i mantega de porc.
Papadzul
Consisteix en truites de blat de moro
remullades en salsa de pipetes de carbassa i
omplerta de ou bullit.
11

12. Formatge farcit
El formatge farcit es fa servir per
diversos pans dolços diferents.
Sopa de Lima
Es compon de llimes, taronja,
pomelo, cebes, alls, caldo,
tomàquets, i truita.
Poc Chuc
Esta fet de carn de porc, taronges, all,
cebes, tomàquet, coriandre, sal i la
salsa.
Frèjol amb porc
Es porc, ceba picada, all picant,
pessic, fesols negres i puré de
tomàquet.
Escabetx de gall d’indi
Es compon de gall d’indi tallat a daus,
ceba, all, llorer, pebre, sal, farigola, oli,
vinagre i aigua.
12

13. Mukbil pollastre
Es compon de un pollastre, carn de
llom de porc, alls, sal i aigua.
Hi ha molts ingredients d’aquests plats que els obtenim nosaltres també com
les prunes, el meló blanc, el blat i el cacau.
13

14. Les construccions
Existien cases unifamiliars, vivien els pares, els fills, qui adoptaven a membres
vells o joves de la família o fora (Tulum). També havien edificis multi familiars
habitades per persones de la mateixa sang (Kohunlinch). Dormien sobre unes
plataformes baixes arrambades als murs on col·locaven matalassos farcits de
cotó. (Les hamaques van ser una adaptació de les reixes de pesca que va ser
un invent dels indígenes de l’Haití. Encara existeixen però molt més resistents
amb ciment, morter i algunes parts de fusta.
14

15. Costums maies
Els maies tenien costums molt especials, una d’elles es l'assignació del nom
en néixer, era tot un fet, ja que el veritable nom només el coneixien els millors
amics. Una de les costums era que cada maia tenia 4 noms:
El primer era el nom normal que triaven els seus pares o PaalKaba. Si era
home li anteposaven "Ah" i si era dona, li anteposaven al nom "Ix". Després
portaven el seu cognom o el del pare. El tercer nom era el naal Kaba( que vol
dir una combinació del nom del seu pare i de la seva mare o dels noms de la
família del pare i de la mare). L'últim era el coco Kaba, que era el sobrenom
que els posaven. Després del naixement, els sacerdots consultaven un
horòscop que havien elaborat per indicar el moment oportú del bateig, no es
podia fer qualsevol dia perquè havien de fixar-se en la posició dels planetes, el
dia que la mare havia quedat embarassada i si aquest dia, havia estat bo o
dolent per a ells. Les famílies maies, generalment tenien entre set i nou fills,
encara que difícilment tots sobrevivien. Tenien una idea molt especial de la
bellesa del cos, quan un nen o una nena naixia li deformaven el crani col·locant
en el seu front una taula perquè se li fes completament plana. També li
penjaven objectes davant dels ulls o els penjaven dels bressols, perquè es
quedessin "guenyos"(es una afecció de la vista que o be es pot provocar o es
neix,) i per si fos poc, les mares els carregaven col·locant sobre el seu maluc
perquè les seves cames es fessin en forma d’arc, a aquesta postura se
l'anomenava hetzmek . Les costums giren al voltant del part per que el nen era
modificats per tots llocs amb tot tipus d’instruments desprès d’això el dia a dia
era resar, caçar per a menjar i poca cosa mes.
15

16. La religió maia
La religió maia és una religió precolombina que estava fermament unida a la
ideologia regnant, de manera que més que dedicar aquesta a la veneració dels
déus, la religió es preocupava d'entendre el perquè de les coses, el que ens
porta a definir-la com una espècie de filosofia precursora de la ciència
moderna. Així doncs, no es poden concebre per separat els descobriments
científics maies, la ideologia, i la religió, ja que totes tenen, encara que sigui en
un inici, el seu origen en la fe i la creença.
Aquets son alguns dels deus maies:
Hunab Ku
És director d'El Déu Maia, "Déu U", considerat el
centre de la galàxia, ja La seva vegada, el cor i la
ment del creador.
Kukulkán
És un important déu en la mitologia maia: k'u
uk'ulkan, ploma i serp Mukú-Leh-chan (serp amb
plomes) entre els maia-chontales de Tabasco,
també és conegut com Gucumatz en la mitologia
quiché.
Tepeu
En la mitologia maia, va ser déu del cel i un dels déus
creadors que va participar en els tres intents de crear
la humanitat.
16

17. Itzam Ná
Déu creador, una deïtat en forma de rèptil, i la seva
dona, Ix'Chel, la deessa de la lluna i el Arc de Sant
Martí.
Chaac o Chaak
Déu dels núvols. El culte a aquesta deïtat de l'aigua,
documentada des del preclàssic, està vigent entre els
camperols de la península de Yucatán.
Yum Kaax
És el Déu maia de l'agricultura i la vida. Se li
representava com un jove amb una panotxa de blat
de moro en les 2 mans.
17

18. Profecies maies
Els antics maies, van ser els primers en usar la paraula “segle” per indicar un
període de temps de cent anys, amb unes curioses profecies, producte de les
seves investigacions i dels estudis científics, profecies que assenyalen que, en
aquests precisos moments, la humanitat es troba a les acaballes d’una era
realment penosa, desastrosa, i que és a punt d’encertar-ne una altra, en què no
hi haurà caos ni destrucció, sinó pau i bona harmonia entre la gent.
Els vells maies prediren com a mals que assotarien el món actual, cosa que
s’està complint, que hi hauria guerres petroli, terrorisme a dojo, erupcions
volcàniques i una pol·lució generada per la tecnologia que seria d’allò més
alarmant. A més, que s’afebliria la capa d’ozó, que protegeix els humans de les
radiacions del Sol; que s’arribaria a contaminar el nostre planeta amb els
residus industrials i les escombraries; que la devastació dels recursos naturals
estaria acabant amb les fonts d’aigua i amb l’aire que respirem; que el clima de
la Terra canviaria radicalment, etcètera.
Tot això i més coses són les que els maies van predir que passaria, però la
profecia que més es parla avui en dia és la fi del món al desembre de 2012,
tots parlen d'un possible final de la humanitat en aquest any, segons el
calendari maia la gran majoria de coses que van predir avui en dia s'estan
complint. Els experts afirmen que el món no acaba al 2012, que els hi maies
tenien en el seu calendari fins a aquesta data, però no té perquè acabar-se el
món.
Els maies van ser grans mesuradors del temps, disposaven de 3 calendaris, el
calendari Tzoolkin de 260 dies, el Haab de 365 dies, exactament igual al nostre
calendari gregorià, i el calendari maia del compte llarg com era. A través dels
seus calendaris, els maies amb increïble precisió van establir el final del seu
calendari del compte llarg el divendres 21 de desembre del 2012, sent aquesta
la base de les diverses interpretacions sobre la fi del món i el 2012.
Els maies van fer 7 profecies importants en les quals algunes d'aquestes parlen
ara tothom.
La primera profecia deia que el món d'odi i materialisme acabarà el dissabte 22
de desembre de l'any 2012 i amb això el final de la por, en aquest dia la
humanitat s'haurà d'escollir entre desaparèixer com a espècie pensant que
amenaça amb destruir el planeta o evolucionar cap a la integració harmònica
amb tot l'univers, comprenent i prenent consciència de tot aquesta viu i que
som part d'aquest tot i que podem existir en una nova era de llum.
18

19. En la segona profecia deia que tot el comportament de la humanitat canviaria
ràpidament a partir de l'eclipsi de sol del 11 d'agost de 1999, i aquell dia vam
veure com un anell de foc es retallava contra el cel, va ser un eclipsi sense
precedents en la història, per l'alineació en creu còsmica amb centre a la terra
de gairebé tots els planetes del sistema solar, es van posicionar en els quatre
signes del zodíac: Sant Mateu, Sant Marc, Sant Lluc i Sant Joan, que són els
signes dels quatre evangelistes, els quatre custodis del tron que protagonitzen
l'Apocalipsi de Sant Joan.
En la tercera profecia diu que una onada de calor augmentarà la temperatura
del planeta, produint canvis climatològics, geològics i socials en una magnitud
sense precedents, hi ha una velocitat sorprenent, els maies diuen que
l'augment de de la temperatura es donarà per diversos factors, un d'ells generat
per l'home que en la seva falta d'harmonia amb la natura només pot produir
processos d'auto destrucció, altres seran generats pel sol que en accelerar la
seva activitat per l'augment de vibració produeix més radiació, augmentant la
temperatura del planeta.
La quarta profecia diu que a conseqüència de l'augment de la temperatura
causat per la conducta antiecològica de l'home i una major activitat del sol, es
provocarà un desglaç en els pols. Si el sol augmenta els seus nivells d'activitat
per sobre del normal hi haurà una major producció de vent solar, més
erupcions massives des de la corona del sol, un augment en la irradiació i un
increment en la temperatura del planeta.
La cinquena profecia diu que tots els sistemes basats en la por sobre el que es
fonamenta la nostra civilització es transformaran simultàniament amb el planeta
i l'home per donar pas a una nova realitat d'harmonia, l'home està convençut
que l'univers existeix només per a ell, que la humanitat és l'única expressió de
vida intel·ligent, i per això actua com un depredador del que existeix.
La sisena profecia Maya diu que en els propers anys apareixerà un cometa la
trajectòria posarà en perill l'existència mateixa de l'home, els maies veien els
estels com a agents de canvi que venien a posar en moviment l'equilibri
existent perquè certes estructures es transformin permetent l'evolució de la
consciència col · lectiva, totes les coses tenen un lloc que els correspon en
totes les circumstàncies, encara les més adverses són perfectes per generar
comprensió sobre la vida per a desenvolupar consciència sobre la creació, per
això l'home s'ha enfrontat constantment a situacions inesperades que li
generen patiment, és una manera d'aconseguir que reflexioni sobre la seva
relació amb el món i amb els altres, així al llarg de moltes vides comprendrà les
lleis universals de la raó de la creació, per als Maies, Déu és la presència de la
vida que té totes les formes i la seva presència és infinita.
La setena profecia diu que en el sistema solar en el seu gir cíclic surt de la nit
per entrar en el alba de la galàxia, diu que els 13 anys que van des del 1999 al
19

20. 2012 la llum emesa des de la galàxia sincronitza a tots els éssers vius i els
permet accedir voluntàriament a una transformació interna que produeix noves
realitats, que tots els éssers humans tenen l'oportunitat de canviar i trencar les
seves limitacions, rebent un nou sentit: la comunicació a través del pensament,
els homes que voluntàriament trobin el seu estat de pau interior , elevant la
seva energia vital, portant la seva freqüència de vibració interior de la por cap a
l'amor, podran captar i expressar-se a través del pensament i amb el florirà el
nou sentit.
20

21. Inques
21

22. Per cultura inca entenem.........
La paraula inca vol dir en el seu idioma que es Quechua“el principal” així
es com es tradueix el seu nom.
L’origen dels inques
Els inques van ser un imperi molt gran que van ocupar els territoris dels
països d'ara Perú, Brasil, Xile, Bolívia, Equador.
Van neixer de la conquesta i la unió de les cultures pre inques(que son:Cultura
Caral,Cultura Chavín,Cultura Paracas,Cultura Nazca,Cultura Mochica,Cultura
Huari,Cultura Tiahuanaco,Cultura Chimú,Cultura Huanca, Cultura Virú ) ara
actualment ancara existiexen. Es va formar l'imperi dels inques, que va creixer
des de 1438-1532.
22

23. Història
Els inques van ser els caps d'Estat de l'Imperi incaic, entitat que va existir en
l'occident d'Amèrica del Sud durant els segles XV i XVI. També eren utilitzats
els termes Cápac Inca (en Quechua “el Poderós Inca” ) i Çapa Inca (en
Quechua: “l'Inca, l'únic” ) el domini és va estendre al principi al curacazgo Inca i
després al Tahuantinsuyo. El primer sinchi cuzqueño va utilitzar el títol de inca
va ser Inca Roca, fundador de la dinastia Hanan Cuzco. L'últim inca al govern
va ser Atahualpa. Posteriorment el títol va ser utilitzat pels caps de la
resistència a la Conquesta del Perú, com Manco Inca o Túpac AmaruI,
coneguts com inques de Vilcabamba. La residència dels inques es trobava a
Cuzco. Els membres de la societat incaica consideraven que els seus
governants eren descendents i successors de Manco Cápac, heroi cultural que
va introduir la vida civilitzada i en el qual es recolzava la legitimitat del règim
polític incaic.
El Cuzco ocupa una vall situada a 3.400 metres sobre el nivel del
mar. S’atribueix al Inca Pachacutti (1438-1471) la reconstrucción del Cuzco
como una ciutat monumental. En Cuzco es van instalar grans almacens de
barris, un complex sistema de regs i depósits de tot tipus. Els temples i
els pucarás (construccions militars) van ocupar un lloc molt important en la
ciutat. La construcció de Machu Pichu va ser un clar exemple de ell. Va ser
construida al Cuzco a alçades gairebè inaccessibles, amb fi religios i militar.
Segons la llegenda van ser 4 germans els que van fundar la familia inca.
A Manco Capac considerat com heroi i un deu, va ser el fundador de Cuzco, la
ciutat capital del imperi Inca. A partir de Manco Capac es van succeir 13 inques
en el govern,l'últim va ser Atahualpa qui regnava cuan van arribar els
espanyols. Els inques van constituir un poderós imperi que va aconseguir
l'expansió territorial a l'època en què Colom iniciava el seu viatge cap tot lo
desconegut. Va abastar des de les serres de l'actual Colòmbia fins al nord de
Xile i de l'Argentina, i des de la costa de l'oceà Pacífic fins a l'est dels boscos
del riu Amazones. Els inques eren un poble originari de les serres y des de allí
van dominar, megjansant la guerra de conquesta, als pobles de les altres
zones. Van establir la capital del seu imperi a la ciutat de Cuzco, a la qual
consideraven el centre de l'univers. L'imperi, que ells anomenaven
Tahuantinsuyo - que vol dir les quatre parts del món -, estava dividit en quatre
regions, les quals, al seu torn, es subdividien en províncies. Al capdavant de
l'imperi estava l'Inca, i les zones conquerides estaven dirigides pels “curacas”
(governadors de província).
23

24. Conquesta dels espanyols als inques
Quan els espanyols van arribar, van trobar un imperi que estava ja un mica
debilitat degut a les guerres civils entre Atahualpa i Huascar per el dreta a ser
sobirà, al principi no van ser vist com enemics, però van fer-se sospitar entre
els generals de l’exèrcit de Atahualpa, desprès d’un breu estudi els espanyols
van veure que necessitaven atrapar al seu líder, aixì que van sol·licitar una
trobada en la plaça de Ayacuho, tots els soldats estaven amagats.
Quan a Atahualpa li van donar la bíblia, ell la va tirar al terra, doncs òbviament
no sàvia llegir, els espanyols van utilitzar com excusa per a capturar-los per
mentiders, tot els soldats van sortir. Atahualpa al veure l’obsessió dels
espanyols per l’or, lis va prometre una habitació d’or i dos de plata per el seu
rescat, els espanyols no ho van creure possible, però van esperar, durant
aquell temps Atahualpa va establir certa relació d’amistat amb Pizarro, però al
veure el poder que tenia Atahualpa (qui va poder complir amb el pagament del
rescat en molt poc temps) van decidir matar-lo. Va nombrar a un altre inca el
que van utilitzar com a titella polític, però aquet va ser assassinat en la
expedició dels espanyols cap a Cuzco, llavors van nombra a Maco Inca com
sobirà, al principi ell també va ser un dels titelles, però al donar-se compte de
les manipulacions dels espanyols, va aconseguir escapar, junta els seus
exèrcits i revelar-se, però la resistència no va ser suficient fort per a el
espanyols, qui anava guanyant territoris molt ràpidament i van aconseguir
eliminar a la resistència.
Les coses que van ajudar als espanyols guanya van ser:
- Les malalties que van portar des seus països.
- Les armes que eren mes potents, artilleria y vestimenta de protecció.
- El cavalls, que van ser de gran ajuda, els inques van arribar a pensar que
aquets eren part del cos del espanyol, que eren immortals, etc...
- El debilitament que havia patit l’imperi a causa de las guerres.
- Alguns inques ( principalment els opositors de Atahualpa) es van aliar als
espanyols.
Aquesta imatge representa a
un cap inca lluitant a sobre
d’un cavall en la conquesta
dels espanyols.
24

25. Trets físics
• Homes:
Eren de mitja alçada, tenien mans grans amb nines estretes, pit
desproporcionadament ampla (adaptat per respirar a les grans
altures), cames ben desenvolupades i peus amples. Tenen el cap
àmplia, pòmuls sortints i llarga nas aguilenc, els seus ulls són petits i ametllats,
tenen una inclinació mongòlica, produïda per un plec epistàtic sobre els ulls.
• Dones:
Són més petites i de físic més delicat, però són capaços de fer ardus
esforços físics.
La vestimenta inca
La vestimenta va servir per diferenciar les diferents ètnies i territoris, com així
també la classe social. De la mateixa manera, així com el tipus de roba
utilitzada determinava l'origen de l'inca, també existien un conjunt d'elements
que els unificava: el dret a portar chullu i altres
adorns que l’identificaven com a grup.
Aquesta metodologia es va conservar fins a
l'arribada dels espanyols, que van intentar unificar,
encara més, la vestimenta local, entenent que
aquesta era una sola al llarg i ample de tot l'imperi.
Els materials bàsics eren el cotó i la llana, en les
seves diferents variants, alpaca i vicunya
El vestuari inca es caracteritzava per especial cura
en el tocat, les classes més altes portaven la insígnia reial que consistia en
serrells agafats amb un cordó multicolor, adornat a la part superior amb
plomes d'aus.
Homes: Es posaven una espècie de ponxo anomenat onka que, normalment,
era teixit en alpaca. A sobre d'aquesta peça, i en els dies de fred, usaven una
capa, també teixida, que es deia yacolla. A aquesta indumentària es sumava un
drapet, el wara cicoy, entre les cames. Per a les classes altes cobrava especial
significació, els homes també portaven accessoris, que variaven segons el rang
i l'ocasió en què eren usats: pintes elaborats amb espines, fusta, orelleres i
25

26. agulles de coure, plata i or. Els homes peruans portaven una petita bossa sota
el mantell, penjada a l'espatlla. Hi duien fulles de coca per mastegar i amulets .
.
Dones: Vestien de manera senzilla. El que les diferenciava a una d'altra era
segons la seva classe, no era la complexitat en la confecció sinó la qualitat dels
gèneres amb que estaven fabricats els vestits. La roba típica era una túnica
rectangular que es col·locava pel cap, ampla, que se cenyia a la cintura amb un
llaç i l'extensió arribava fins als turmells. Sobre el vestit, portaven una capa
teixida d'alpaca.
Les dames de la noblesa tenien el privilegi de portar
teles més sofisticades i acolorides, com així també
capes de vicunya. Quant al pentinat, les dones ho
usaven amb una ratlla al mig i molt llarg. Igual que la
roba, que no només tenia caràcter funcional, el cabell
també connotava estats particulars de la persona:
durant el duel es portava més curt, com a signe de
bellesa representava una especial cura, etc. Els
pentinats anaven coberts amb un petit mantell
anomenat nyanyaca o pancpacuna.
Els inques feien sandàlies amb cuir del coll de la flama.
En altres regions, les sandàlies eren de llana o, de fibra.
26

27. El menjar
Grans com blat de moro, quinua, kiwicha i kanyiwa; Lleguminoses com tarwi,
fesol Nuna, pallar i pajuro; Tubercles com a papa, oca, olluco i mashua; Arrels
com achira, ajipa, maca, camote, yacón i arracacha; Cucurbitàcies com caigua i
zapallo ; condimenticias com ají i rocoto, i fruites com el aguaymanto, xirimoia,
papaia, lúcuma, cogombre, tomàquet i pacae, i moltes altres més de les que
hem de sentir orgullosos ja que conformen la nostra dieta alimentària.
Quinua
És un cereal de Perú o altres països de Sud
Amèrica
Yacón
Són arrels usades per calmar la set, abans
els missatgers portaven sempre a sobre
arrels d’aquest tipus per satisfer les seves
necessitats de beure.
Kanyiwa
És denomina amb altres cereals
andins, però en realitat es un gra,
parent de la quinua.
27

28. Tarwi
És una planta anual amb una alturo de 1 a
25 m.
Pajuro
És una llegum semblant a la mongeta que
utilitzem nosaltres.
28

29. Les construccions
Vivien en cases senzilles, moltes d'elles d'una sola habitació principal i molt poc
mobiliari. Les casa inques eren de pedra o de tova.
El tipus més corrent de casa inca, tant si era de tova com de pedra, era
rectangular, amb sostre de palla i normalment d'una sola habitació. A les cases
inques no hi havia mobiliari. Els blocs de pedres emprats en la construcció de
les cases estaven tallats de manera que encaixaven perfectament uns amb els
altres i no calia fer servir ciment.
A la regió andina podia reconèixer la posició d'una persona pel tipus de vas que
utilitzava per beure. Els camperols bevien en atuells de ceràmica. Algunes
persones acabalades bevien en atuells d'or o plata.
29

30. Costums
El nucli de la societat inca era l'Ayllu que era una mena de comunitat de
camperols units per vincles familiars, que tenien avantpassats en comú i
habitaven un mateix territori. L'Estat lliurava terres a cada comunitat per a la
seva subsistència. Anualment, un funcionari local assignava parcel·les a cada
família segons el nombre dels seus components. Però els camperols no eren
propietaris de les terres i aquestes parcel·les eren treballades col·lectivament
per tots els membres de la comunitat.
L'ayllu havia de lliurar forts tributs en productes i en treball a l'Estat i als
curacas. El cap de cada Ayllu era el curaca o nobles de província i era nomenat
pel·Inca, permetent així un millor control de les comunitats. La seva instrucció
es realitzava en el Cuzco. Eren els responsables de rebre els tributs dels ayllus,
que després lliuraven a l'Estat incaic. Les províncies s'agrupaven al seu torn
dins de cada un dels quatre Seus que existien. El governador de cada un
d'aquests quatre seus formava part del Consell Inca i eren generalment família
directa de l'Inca. A més d'aquesta organització social, hi havia la casta
sacerdotal dins de la noblesa i per descomptat la reialesa incaica. Entre els
costums socials de l'Imperi Incaic podem destacar que l'Inca posseïa una
esposa principal anomenada Coya era la seva germana o parenta més propera
amb la qual necessàriament havia de tenir descendents que asseguressin la
continuïtat de la noblesa i moltes concubines entre palles, aclles i nyustas. A
l'interior del poble inca pla la virginitat no tenia cap valor i les relacions diverses
eren considerades normals. No obstant això, el matrimoni dins del poble era
monògam i en les classes privilegiades era polígam. El matrimoni al poble
generalment es feia mitjançant l’anomena’t Servinacuy o matrimoni d'assaig en
què la parella convivia per veure si es portaven bé.
30

31. Religió
La religió Inca respectava les creences i costums de cada comarca, però també
exigia que se li rendís homenatge al Inti, Déu principal, i que es lliuraran els
deguts tributs. La imposició del Inti anava de la mà amb les conquestes
territorials. El més famós dels seus temples era el Coricancha, a Cuzco, que
brillava sobretot per tot l'or amb que estava adornat, encara que la seva
construcció estructural no presenta massa refinació: el pla era idèntic al que
presentaven les construccions de les cases familiars. En el seu jardí es
realitzava la festa de la sembra, quan l'emperador sembrava simbòlicament
espigues daurades de blat de moro, que van passar a formar part de l'inventari
del rescat d'Atahualpa, i que va donar origen a algunes llegendes que
afirmaven que tot en el jardí era d'or : arbres, herbes, flors i insectes.
Aquets són alguns dels deus inques:
Viracocha
Era el deu creador, el principal. Diuen que Viracocha va
sorgir de les aigües i mes tard va crear el cel i la terra.
Pachacamac
Era un altre versió del deu Viracocha, era el deu dels
terratrèmols y tremolors de terra, molt freqüents en la regió
andina..
Inti
Era el deu del Sol i l’assistent de Viracocha, el
seu pare. Inti era la divinitat més popular del
panteons inques als que li van dedicar molts
santuaris
31

32. Mama Quilla
Era la mare i la dona del deu Inti. Era la
patrona del firmament.
Pacha Mama
Era la deessa mara de la terra. Patrona de
la fertilitat dels camps. A ella se li feien
ofrenes especials per obtindre una bona
collita.
32

33. CREENCES DELS INCAS
Un dels molts focals dels seus ritus religiosos eren les edificacions sagrades, o
temples, dedicats als seus déus. A la regió andina tothom adorava a una
diversitat de santuaris i objectes i a les forces naturals associades a ells,
conegudes com huancas. En la religió oficial de l'estat inca, el déu més
important era el sol.
Era una força dominant i un símbol de prestigi i poder. Els inques adoraven al
sol fonamentalment perquè els proporcionés abundants collites.
Els principals temples inques dedicats al culte del sol van ser construïts pel
govern durant l'imperi inca. En Machu Picchu, hi ha una pedra que servia de
rellotge de sol i permetia a la gent calcular el solstici d'estiu (21 de juny) per
celebrar l'important festival del déu sol.La divinitat fonamental era Huiracocha
(Pachacamacen la costa), déu creador, etern, omnipotent i una mica allunyat: la
seva intervenció en els assumptes humans es produïa només
excepcionalment.
Aquesta intervenció va ser deixada, més aviat, a les deïtats menors,
representatives de les forces de la natura: les principals, el Sol (Inti) amb
especial dedicació a l'agricultura, que es representava com un disc auri amb
llamps, la Lluna (Quilla ), lligada al compte del temps i al calendari, primera
deïtat femenina.
D'aquest matrimoni descendien els inques. El Déu del Tro (Illapa), amo de
l'aigua per als cultius, la Terra (Pachamama) i el Mar (Mamacocha). Però
addicionalment, hi havia una religió animista. És a dir, se suposava que en una
multiplicitat d'objectes i llocs-les huascas-encoratjaven esperits i forces
sobrenaturals, capaços de beneficiar o danyar. Per tant, havia de temérseles i
honrárseles. Eren manifestacions de Huiracocha.
Una huaca característica va ser la apacheta, petit munt de pedres a la vora del
camí, en un lloc difícil. L'indi que passava afegia una pedra més, o una ofrena
diferent, al munt.
Hi havia un summe pontífex Uillac Umu, d'ell depenien els sacerdots.
Va ser comú la creença en la vida futura, després de la mort física. Eren
enterrats amb tota mena d'objectes que puguin ser d'utilitat. Mitjançant l'estudi
dels objectes trobats a les tombes, els còdexs prehispánics i els primitius
manuscrits colonials, els arqueòlegs poden deduir algunes de les seves
creences sobre la mort i l'altra vida.
33

34. En la societat andina es cuidaven les mòmies com si estiguessin vives. Els vius
consultaven sovint als seus difunts sobre temes importants. En ocasió de
festivals especials, les mòmies dels emperadors eren passejades pels
carrers.Com més objectes col·locaven en una tomba, més ric era l'individu.
En moltes tombes andines han trobat figuretes de fusta, que representen a
l'home. Però tombes plenes d'objectes d'or i en les que el cos del difunt havia
estat preparat amb més cura, indiquen que no tots eren iguals.
Quant al culte-complex i de creixent boato i misteri, va arribar a centrar-se en
Inti, el Sol, ia posar-se al servei de l'expansió de l'Imperi, i de la grandesa i
divinització del Sapa-Inca: el sacerdot suprem era germà d'aquell . Van existir
sacrificis humans, però únicament en circumstàncies excepcionals, era corrent
escanyar ritualment dones, o també la víctima era espellada viva.
També celebraven festivitats religioses tots els mesos de l'any. Aquestes són
les celebracions de setembre dedicades a diverses deesses. Aquesta festivitat
se celebra sota el patrocini dels déus del sol i de la lluna.
34

35. Conclusió
La conclusió és que els maies tenen moltes coses diferents i en comú amb els
inques, com per exemple tenen diferents Déus que els inques però tenen
alguns ingredients en el menjar que utilitzen també els inques. Les robes que
porten són potser semblants però les fan servir per diferents ocasions. Les
construccions també són diferents perquè uns utilitzen pedra i fusta i altres
pedra i palla. El que tenen bastant en comú són els trets físics, el nas i la forma
del cap són semblants però els ulls, els llavis són diferents. El que és totalment
diferent són els orígens, de on provenen, ni tan sols estan a prop un del altre i
les costums no són les mateixes fan diferents coses i per acabar la historia que
cada historia es totalment diferent a l’altra.
35

36. Biblografia
Llibres
- La Cultura Maya
- Maya
- Las cultures Precolombines
- Imperio Inca
Internet
- Google Webs
- Yahoo
- Wikipedia
- Viquipedia
- Google imatges
36