matèria

1. Classificació de la
matèria
Química 1r de Batxillerat
INS Anton Busquets i Punset

2. La matèria
 Les substàncies materials són
formades per àtoms. L’estructura
d’un àtom en el model atòmic de
Rutherford és la següent:
 Nucli: protons (+) i neutrons
 Escorça: electrons (-)

3. Els àtoms
 En el model atòmic de Rutherford
un àtom queda identificat per dos
nombres:
 Nombre atòmic (Z): indica el nombre
de protons del nucli. En els àtoms
(neutres) indica també el nombre
d’electrons de l’escorça.
 Nombre màssic (A): indica el nombre
de nucleons (protons més neutrons).

4. Isòtops
 Un element està format per àtoms
tots amb el mateix nombre de
protons i electrons, però que poden
tenir diferent nombre de neutrons.
Els diferents tipus d’àtoms d’un
mateix element s’anomenen
isòtops.
 Exemple: l’ Urani, de nombre atòmic
92, té diversos isòtops, com ara el 238,
el 235 i el 234.

5. Masses atòmiques
 La massa atòmica de referència és la de l’
isòtop 12 del carboni dividida per 12.
Aquesta massa és de: 1,66·10-24
grams.
 La massa atòmica d’un element es calcula
com la mitjana ponderada de les masses
atòmiques relatives dels seus isòtops.
 Exemple: el magnesi presenta es presenta en
forma de tres isòtops, el 24 (75,5 %), el 25
(18%) i el 26 (6,5 %).

6. Masses moleculars
 La massa molecular es calcula
sumant les masses dels àtoms
presents en la fórmula de la
molècula.
 Exemples:
 Àcid sulfúric, H2SO4
 Perclorat de sodi, NaClO4
 Hidròxid de beril·li, Be(OH)2

7. El mol
 Es defineix un mol de partícules (àtoms o
molècules) com la quantitat d’aquestes
que té una massa igual a la massa
atòmica o molecular, però expressada en
grams.
 Un mol de partícules sempre conté el
Nombre d’ Avogadro de les mateixes
( 6,023·1023
).
 Fent servir el concepte de mol, les masses
atòmiques i moleculars es poden
expressar en g/mol.

8. Classificació de la matèria
Matèria
En funció del seu
estat
En funció de la seva
composició
Sòlids
Substàncies
pures
Mescles
Líquids Elements Heterogènies
Gasos Compostos Homogènies

9. Estat sòlid
 Característiques dels sòlids:
 Forma pròpia
 Volum i densitat aproximadament constants
 Incompressibles (aproximadament)
 Els sòlids poden ser:
 Cristal·lins: presenten estructura interna
ordenada, amb una geometria característica.
 Quars (SiO2), clorur de sodi
 Amorfs: presenten estructura interna
desordenada.
 Vidre (SiO2).

10. Estat líquid
 Característiques dels líquids:
 S’adapten a la forma del recipient
 Volum i densitat aproximadament constants
 Gairebé incompressibles
 Temperatura d’ebullició i de solidificació variable amb la
pressió
 Vaporització: canvi d’estat líquid a vapor
 Evaporació: només a la superfície del líquid, a qualsevol
temperatura
 Ebullició: en tot el volum del líquid, només a la temperatura
d’ebullició
 Viscositat: resistència que ofereix el líquid a fluir
 Tensió superficial: les partícules de la superfície del líquid
són atretes cap a l’interior del líquid. D’aquesta forma la
superfície dels líquids tendeix a adquirir una forma
esfèrica.

11. Densitat
 La densitat d’una substància la
calculem amb la fórmula:
 Densitat = massa/Volum
 Les unitats de la densitat més
comunes són:
 Kg/m3
 Kg/dm3
o kg/L
 g/cm3
o g/mL

12. Estat gasós
 Característiques dels gasos:
 S’adapten a la forma del recipient
 Ocupen tot el volum disponible
 Compressibilitat elevada
 Densitat molt baixa
 Equació dels gasos ideals:
 P·V = n·R·T
 R = 0,082 atm·L/mol·K

13. Els canvis d’estat

14. Escalfament d’una
substància pura

15. Diagrama de fases d’una
substància pura

16. Substàncies pures
 Formades per un sol component.
 Elements: substàncies pures que tenen
un sol tipus d’àtom. Poden ser formats
per àtoms o molècules. Els
representem amb el seu símbol a la
Taula Periòdica.
 Compostos: substàncies pures
formades per més d’un tipus d’àtoms.
Poden estar formades per molècules o
per estructures gegants. Els
representem per la fórmula molecular.

17. Elements
 Formats per àtoms tots iguals.
 Elements gasosos monoatòmics: els
gasos nobles.
 Elements gasosos moleculars: són
tots els altres elements en estat
gasós. Els gasos atmosfèrics són
formats per molècules diatòmiques
(H2, N2, O2, Cl2,... ).

18. La taula periòdica

19. Compostos
 Substàncies pures formades per la
unió químic d’elements.
 Cada compost es representa
mitjançant una fórmula.
 Els compostos poden ser:
 Moleculars: formats per molècules.
 Estructures gegants: formats per la
unió d’infinitat d’àtoms en la proporció
que indica la seva fórmula.

20. Compostos

21. Mescles
 Mescles homogènies: no és possible
diferenciar els seus components de
forma senzilla.
 Mescles heterogènies: és possible
diferenciar els seus components de
forma senzilla.

22. Mescles

23. Mescles