1. LES HORTALISSES I
LES VERDURES
Judit Delgado
Hort, 2nB, curs 2012-2013

2. ÍNDEX
L’ALL L’ESCAROLA
LA CEBA ELS ESPINACS
LA COL LA FAVA
L’ENCIAM EL PÈSOL

3. L’all, en castellà ajo i en forma
científica Allium sativum, és L’ALL
una hortalissa que prové del
sud-oest d'Àsia o del sud
d'Europa.
L’all és una planta perenne de la
família de les liliàcies que arriba
fins a 1,5 m d’alçada. Les seves
fulles arriben als 8mm
d’amplada i les seves flors són
verdoses o blanquinoses, i
algunes vegades rosades.
El seu bulb és arrodonit i
comestible, el qual s’anomena
cabeça i és compost per
nombroses unitats, anomenades
grans.

4. L’ALL
L’ a l l s a s o l c u l t i v a r d e m a n e r a q u e l a f o r m a c i ó d e l b u l b
coincideixi amb la primavera. La plantació es produeix durant
l’hivern, i la recol·lecció fa a partir del juny fins al juliol si es
vol l'all sec, i abans si es volen collir alls tendres.
A més a més de ser un bon aliment a la cuina, és una hortalissa
amb propietats medicinals. Redueix el colesterol, l'efecte
antihipertensiu, la prevenció del càncer d'estómac, l'augment de
la capacitat del sistema immunològic i l'efecte antibiòtic.

5. La ceba, en castellà cebolla i
en forma científica Allium
LA CEBA
cepa L., és una planta biennal
que prové del sud-oest d’Àsia, i
és coneguda des d'antic per la
cultura egípcia.
És una planta de fins 1m. Les
fulles semicilíndriques neixen
d’un bulb subterrani. La tija és
erecta i habitualment s’origina
en el segon any de maduració
de la planta.
Actualment la ceba és un
ingredient indispensable en la
cuina mediterrània.

6. LA CEBA
La ceba és capaç de resistir el fred però requereix temperatures
més elevades. El trasplantament es fa a finals d'hivern i la collita
de ceba seca a l’estiu. El trasplantament a finals d'estiu i la
collita ceba tendra a l’hivern.
La ceba també conté propietats medicinals, fluïdifica la
circulació sanguínia i afavoreix l’eliminació de líquids naturals.
Es consumeix de moltes maneres; crua, cuita, en conserva i com a
condiment i acompanyant gran varietat de plats de carn, peix o
verdures.

7. La col, en castellà col i de forma
científica Brassica oleracea L., la
cultivaven els egipcis cap al
LA COL
2500a.C. Durant l’edat mitjana
va ser cultivada a tota Europa i
s’utilitzava per eliminar la
borratxera en època dels antics
romans.
És una planta herbàcia perenne
de la família de les crucíferes que
pot arribar als 300 cm d’alçada.
Fulles superiors sèssils; inferiors
molt més carnoses, peciolades i
amb lòbuls. Flors grogues de fins
a 2,5 cm agrupades en raïms molt
poc compactes. Fruits de síliqua
de fins a 8cm.
La col té diverses propietats
medicinals, és per això que és
una planta diürètica,
antidiarreica, úlcera i evita la veu
ronca que creix als camins, als
herbassars i en els camps
cultivats.

8. L’enciam, en castellà lechuga i L’ENCIAM
de forma científica Lactuca
sativa L., prové d’Europa i
d’Àsia a partir de varietats
silvestres.
Planta perenne herbàcia de la
família de les compostes. Les
seves tiges són molt curtes i les
fulles són verdes, brillants i
sense espines. Les inferiors són
senceres amb pecíol curt. Les
superiors són sèssils, més
arrodonides i ovals. Les flors
grogues, tacades de violeta en
panícules. Els fruits són de
color gris amb un bec
prominent.

9. L’ENCIAM
Existeix una espècie d’enciam anomenat Lactua virosa que
presenta alcaloides tòxics i que hem d’evitar utilitzar a la nostra
cuina.
L'enciam presenta propietats carminatives, millora la circulació,
prevé l’arteriosclerosi, disminueix el colesterol, afavoreix la
menstruació, combat els atacs d’asma i espasmes bronquials i
calma els nervis.

10. L’escarola, en castellà escarola
i de forma científica
Chichorium endivia, és
L’ESCAROLA
originària de l’Índia, consumida
pels antics egipcis i molt
valorada en l'època de les
antigues civilitzacions gregues i
romana. Al segle XIX va ser
introduïda a Amèrica pels
europeus.
És una hortalissa bianual de la
família de les Asteràcies o
Compostes que floreix durant el
segon any de cultiu.
Hi ha varietats de fulla arrissada
i varietats de fulla ampla. Dins
de les varietats de fulla
arrissada, amb la vora molt
dentada hi ha les varietats
Wallones que són escaroles
molt grosses i resistents al fred.
També són molt populars les
varietats Cabell d'Àngel que,
com el seu nom indica, tenen les
fulles molt arrissades i fines.

11. L’ESCAROLA
L’ e s c a r o l a é s r i c a e n p o t a s s i , à c i d f ò l i c , f e r r o , c a l c i ,
magnesi i antioxidants. Té continguts moderats en
vitamines A i B. Els principis amargs la fan indicada
per estimular la secreció de la bilis.
Aquesta hortalissa té quantitat de propietats
mèdiques; és recomanada per a millorar l’aparell
digestiu i el pàncrees, afavorir el trànsit intestinal,
pujar les defenses, millorar la vista, el cabell, el
c o l · l a g e n , l a p e l l , l e s d e n t s i e l s o s s o s . Ta m b é
augmenta la resistència a les infeccions i es bona per
a les embarassades.

12. Els espinacs, en castellà
espinacas i de forma científica ELS ESPINACS
Spinacia oleracea, prové del
sud-oest de l'Àsia. Els perses
van ser els primers en cultivar-
la. En el segle VII es va
introduir a la Xina i al segle XI
que els àrabs la van introduir a
Europa.
És una planta conreada de la
família de les amarantàcies,
anteriorment inclosa dins la
família de les quenopodiàcies.
Existeixen diferents varietats
amb fulles més o menys amples,
llises o arrissades o de diferent
grandària. Es classifiquen
segons la seva adaptació al
clima en varietats de tardor-
hivern i varietats de primavera-
estiu.

13. ELS ESPINACS
Aquesta planta es sembra a finals d'estiu per obtenir la
collita a la tardor-hivern o bé a finals d'hivern per
produir durant la primavera. La recol·lecció comença a
partir de 40 dies després de la sembra.
És una verdura amb molt contingut en vitamines i
antioxidants.
El seu contingut en ferro no és tan gran com es creu, a
més gran part del ferro està en forma poc assimilable
pel nostre organisme i es consumeix fresca en amanides
o bé cuita.

14. La fava, en castellà haba i de
LA FAVA
forma científica Vicia faba, és
un cultiu que forma part de
l'agricultura mediterrània des de
l'edat del ferro. Hi ha qui el
situa en el continent africà, però
altres fonts el situen a l'Orient
mitjà.
És una planta anual de la
família de les lleguminoses. Les
seves fulles són compostes,
dividides en fulles més petites
anomenades foliols. La tija és
molt característica ja que té una
secció rectangular. Pot créixer
de 80 a 180 cm d'alçada.

15. LA FAVA
Com en totes les lleguminoses, el fruit de les faves és
u n a t a v e l l a a l ' i n t e r i o r d e l a q u a l h i h a l a l l a v o r.
Se sol consumir la llavor tendra, però també es pot
collir seca i, en alguns llocs de litoral mediterrani es
consumeix amb la tavella inclosa. Es consumeixen
cuites al vapor o bullides.
Les faves tenen un contingut en proteïnes elevat
c o m p a r a t a m b a l t r e s h o r t a l i s s e s . Ta m b é é s d e s t a c a b l e
el contingut en calci, fibra i vitamines B1 i B2.

16. El pèsol, en castellà guisantes i
de forma científica Pisum EL PÈSOL
sativum, és una de les
hortalisses més antigues de la
cultura europea. S'han trobat
restes de pèsols en excavacions
arqueològiques de 9000 anys
d'antiguitat.
Aquesta planta anual de la
família de les lleguminoses té
fulles són compostes, dividides
en fulles més petites
anomenades foliols. Algunes
varietats tenen un creixement
indeterminat, o sigui que es
comporten com a plantes
enfiladisses i poden arribar als 3
metres d'alçada. Altres varietats
tenen un creixement determinat,
o sigui que formen mates de 60
a 90 cm.

17. EL PÈSOL
El pèsol és ric en proteïnes, té un contingut interessant
en vitamina A, C i sals minerals, potassi, ferro, zinc,
luteina i àcid fòlic. És l'aliment més ric en vitamina B1
i té un 5% de fibra.
Aquest aliment tambés és ric en proteïnes, té un
contingut interessant en vitamina a, c i sals minerals,
potassi, ferro, zinc, luteina i àcid fòlic. És l'aliment
més ric en vitamina B1 i té un 5% de fibra.
E l s n u t r i e n t s d e l p è s o l s ó n b o n s p e l c o r, r e d u e i x e n e l
colesterol a la sang, controlen els nivells de sucre i
són rics en antioxidants.