1. 1r Congrés
Martorell, del 25 al 28 de març de 2014
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
Serveis Educatius
CRP Baix Llobregat 7

2. SE / CRP Baix Llobregat 7
A3 Editorial
Tel. 93 771 58 03
A3 COPISENYSL
C/ Anselm Clavé, 14
Sant Esteve Sesrovires (B)

3. 1r Congrés de Ciència a l’Escola
L’organització del 1r Congrés de Ciència a l’Escola i l’edició d’aquest material han estat
realitzades per l’equip del CRP Baix Llobregat 7. Això però, no hauria estat possible sense
la dedicació i col·laboració dels tutors i tutores dels centres participants:
Centre educatiu Mestres responsables del projecte Nivell
ESC Ernest Lluch
Montse Antolino, Esther Arias, Lídia
Fosalba, MagíGrau 5è
ESC Roques Blaves Pili Pérez
P3
C. Cooperativa El Puig Carolina Giralt
4t
ESC Els Convents Montserrat Font
6è
ESC José Echegaray Anna Roca i Ester Ruiz 2n
ESC Juan Ramón Jiménez Maria Segarra P5
ESC Lola Anglada
Roser Munné, Montse González, Ruben
Oltra, Carme López i Meritxell Barahona
P5, 4t
ESC Mercè Rodoreda Josep Pino 5è
ESC Vicente Aleixandre Fernanda del Burgo i Isabel Garcia 1r
ESC Josep Ferrà i Esteva Silvia Mesa , Meritxell Tarrés i Toni Masana P4, 6è
Coop. D’Ensenyament Daina-Isard Eva Pérez i Montse Prat P3, 3r
ESC Josep Pla Montse Jané i Ivan Ollé 3r
ESC Sant Andreu de la Barca Anna Hevia 6è
ESC La Roureda Mercè Mas 5è
Volem fer un agraïment especial a la Yolanda Vilanova per la seva participació en el
Taller: “La recerca en ciències a l'educació infantil i primària. El treball científic amb
infants”, organitzat amb motiu d’aquest Congrés.
Crèdits

4. 1r Congrés de Ciència a l’Escola
- 4 -
Presentació 5
Projectes Presentats
ABRERA
Escola Ernest Lluch 5è 7
ESPARREGUERA
Escola Roques Blaves P3 8
Escola Cooperativa El Puig 3r 9
MARTORELL
Escola Els Convents 5è 10
Escola José Echegaray 2n 11
Escola Juan Ramón Jiménez P5 12
Escola Lola Anglada P5 13
Escola Lola Anglada 4t 14
Escola Mercè Rodoreda 5è 15
Escola Vicente Aleixandre 1r 16
OLESA DE MONTSERRAT
Escola Josep Ferrà i Esteva P4 17
Escola Josep Ferrà i Esteva 5è 18
Escola Daina Isard Cooperativa d’Ensenyament P3 19
Escola Daina Isard Cooperativa d’Ensenyament 3r 20
SANT ANDREU DE LA BARCA
Escola Josep Pla 3r 21
Escola de Sant Andreu de la Barca EIi PRI 22
SANT ESTEVE SESROVIRES
Escola La Roureda 5è 23
Índex

5. 1r Congrés de Ciència a l’Escola
- 5 -
EL 1r CONGRÉS “CIÈNCIA A L’ESCOLA” JA ÉS UNA REALITAT
Per primer cop a la nostra zona se celebra el Congrés de Ciència a l’Escola.
Aquest Congrés neix amb la intenció d’oferir una eina més per potenciar i difondre tot el
treball que s’està realitzant als centres en l ’àmbit de l’observació, la recerca i
l’experimentació.
El que es pretén és mostrar el que s’està fent a les aules; no es demana cap activitat
especial, simplement que l’alumnat, acompanyat de la mà dels seus tutors i tutores,
comparteixi tot el que han viscut i han après: quines preguntes s’han fet, com han dut a
terme una recerca, les hipòtesis que han formulat, les conclusions a què han arribat…
En aquesta edició s’han presentat 17 experiències en què els nens i nenes ens han
explicat com i què han après sobre els éssers vius i els seus hàbitats: l’insecte pal, el grill,
les iguanes, els cangurs, els pollets, les plantes, els ecosistemes; el nostre cos: la
cèl·lula, com som per dins, la respiració; els materials: l’aigua, els imants, els caramels, els
experiments; l’energia i la tecnologia: la llum, els circuits elèctrics, els robots, la realitat
augmentada i els codis QR.
Aquestes pàgines són el recull de quatre jornades farcides de treball, coneixement i
sobretot de l’alegria i la curiositat genuïna dels nostres infants.
Volem agrair la bona acollida que ha tingut aquesta iniciativa, el primer Congrés de
Ciència a l’Escola és ja una realitat gràcies a la implicació i la dedicació dels tutors i
tutores que hi han participat , - sense vosaltres no hauria estat possible.
Gràcies a totes les escoles de la zona per la confiança.
Des del Centre de Recursos Pedagògics encetem aquesta nova proposta, amb molta
il·lusió i amb el convenciment que aquest Congrés esdevindrà una trobada anual en què
els nens i nenes de les nostres escoles se sentiran realment els protagonistes.
PresentacióPresentació

6. 1r Congrés de Ciència a l’Escola
- 6 -

7. 1r Congrés de Ciència a l’Escola
- 7 -
LA CÈL·LULA / THE CELL
Escola Ernest Lluch – 5è A i B -
Què volem saber
Ens vam plantejar diferents incògnites sobre
el món de les cèl·lules però algunes d’elles
van ser:
- Si les cèl·lules tenen diferents formes i
colors.
- Com es reprodueixen.
- Com es protegeixen i ataquen.
- Si les cèl·lules són bones o dolentes i si
causen càncer.
- Si podem agafar cèl·lules.
- Si les cèl·lules fan les mateixes funcions
que els animals.
Com ho hem fet
Vam portar a terme diferents actuacions:
1r - Definir què sabíem sobre les cèl·lules.
2n - Fer un llistat d’allò que volem saber.
3r- Vam cercar informació i vam portar a
terme diferents experiments.
4t - Vam extreure conclusions del que vam
trobar i el que vam observar i experimentar.
Conclusions
Algunes de les conclusions a les que vàrem
arribar van ser:
- Les cèl·lules tenen diferents formes i colors.
- Les cèl·lules es divideixen per reproduir-se.
El més sorprenent que vam descobrir va ser
que:
- Les cèl·lules es poden autodestruir quan hi
ha una infecció.
- Les cèl·lules poden provocar càncer si no
aconsegueixen autodestruir-se.
- Podem aconseguir ADN del nostre cos.
- I que encara hi ha moltes coses per
aprendre sobre les cèl·lules!
Fonts documentals
- Érase una vez … El cuerpo Humano.
Planeta de Agostini. Llibres i DVD.
- Món meravellós/ Observo …El Cos humà.
Editorial Cruïlla.
- El cos humà. Un llibre interactiu. Editorial
Cruïlla
- Construeixo el cos humà. Editorial
Larousse.
- La Laura i en Joan persegueixen les
cèl·lules malignes.
Departament d’Economia i Coneixement.
Generalitat de Catalunya.
- http://www.youtube.com/watch?v=rgLJrvoX_qo
- http://www.wacona.com/cells/cells.html
EscolaErnestLluch

8. 1r Congrés de Ciència a l’Escola
- 8 -
EL SECRETS DE L’AIGUA
Escola Roques Blaves – P3 A i B -
Què volem saber
Als nens i nenes de P3 ens agrada molt jugar
i tocar l’aigua. És per això que en el nostre
taller d’experimentació hem volgut conèixer a
través dels nostres 5 sentits alguns dels
secrets que amaga aquest material tant
necessari per a la vida. Hem volgut donar
resposta a la nostra curiositat amb les
qüestions següents: com és l’aigua? quin
color té? quin gust? fa olor? fa soroll? com
sona? com es barreja amb altres materials?
què passa quan la posem al congelador? i
quan hi posem sabó?....
Com ho hem fet
Hem dedicat diferents sessions a fer
experiments amb l’aigua. Vam començar
tocant-la amb les nostres mans i observant-la
molt bé amb els ulls per tal de descobrir com
era. Vam fer servir diferents estris de plàstic
com: embuts, coladors, ampolles de diferents
mides, tubs, xeringues, etc. Després vam
pensar com podríem canviar-ne color utilitzant
diferents materials com pintura, sorra, farina,
papers de colors, sal, sucre, joguines de la
classe, etc.
Vam continuar posant aigua amb colorants al
congelador per jugar amb el gel i teníem molt
de fred a les mans. Li vam afegir sucre i sal,
que desapareixia i en canviava el gust; era
boníssima. I finalment amb sabó i aigua vam
poder gaudir de les bombolles de sabó. A
vegades, era molt màgic tot el que fèiem amb
l’aigua.
Conclusions
Després de molt pensar i experimentar, hem
descobert amb els 5 sentits que l’aigua no té
cap color, però se li pot canviar amb facilitat
amb pintura, paper de colors o colorants. La
podem canviar de forma: es transforma en gel
quan la posem a refredar al congelador i
desapareix quan l’escalfem molt i molt. L’hem
tastada i no li trobem gust de res. Encara que
mulli i hagis d’anar amb molt de compte, ens
agrada jugar-hi, sobretot quan podem bufar i
fer bombolles màgiques de sabó.
Fonts documentals
- Departament d’Ensenyament (2000)
Projecte descoberta 3-6. Barcelona.
Generalitat de Catalunya.
- Vega Sílvia (2012) Ciència 3-6. Laboratorios
de ciencias en la escuela infantil. Barcelona.
Editorial Graó.
EscolaRoquesBlaves

9. 1r Congrés de Ciència a l’Escola
- 9 -
ELS NOSTRES EXPERIMENTS
Escola Cooperativa El Puig – 3r -
Què volem saber
Volem fer experiments! Un matí en Dani
arriba a la classe amb un experiment que ha
fet a casa: ha aconseguit fer botar un ou.
Això provoca entre tots els nens i les nenes
moltes preguntes i interrogants. Al mateix
temps s’engresquen per poder compartir
diferents experiments.
Com ho hem fet
Cada un de nosaltres pensem un experiment
que presentarem per a tots els companys.
Pot ser de qualsevol tipus. Un cop pensat
s’apunten a una llista per anotar-se quin dia
el faran.
El mateix dia de l’experiment entre tots els
nens i nenes de la classe pensem les
hipòtesis, l’encarregat/da de l’experiment ens
en diu el títol i el material que farà servir i
pensem què podrà passar. També fan un
esquema de la seva hipòtesi. Fan
l’experiment i convidem els pares a
presenciar-ho.
Un cop fet l’experiment en traiem
conclusions.
Conclusions
Han estat 25 experiments cada un amb unes
preguntes, hipòtesis i reflexions. Han acostat
molt als nens i nenes al món de la ciència.
EscolaCooperativaElPuig

10. 1r Congrés de Ciència a l’Escola
- 10 -
LES FUNCIONS VITALS DELS ÉSSERS VIUS MÉS PETITS
Escola Els Convents de Martorell – 6è -
Què volem saber
Partint de la premissa dels éssers vius
com a tema d’estudi, ens vam plantejar
una comparació de dos insectes: l’insecte
pal i del grill tenint en compte les seves
funcions vitals: la Nutrició, la Respiració, la
Reproducció, el Creixement i la Relació.
Per una banda volíem descobrir cada
insecte dins el seu ventall d’investigació
tot creant un hàbitat de caire individual i
després descobrir els vincles i relacions
que s’estableixen entre tots dos insectes
sempre partint de les funcions vitals que
realitzen cada un d’ells.
Com ho hem fet
Quan ja teníem clar el que volíem
investigar vam decidir preparar un bon
hàbitat tenint en compte tota la informació
prèvia que sabíem o que vam cercar dels
petits éssers vius abans que els
tinguéssim a l’aula.
Partint de l’observació directa mitjançant
el diari de recerca de cada un d’ells i el
treball sistemàtic dels diferents grups
d’investigadors, vam extreure diferents
informacions i aportacions per tal de poder
anar descartant les primeres hipòtesis
que ens havíem plantejat en un treball
previ.
Seguint la línia de treball ens vam
plantejar diferents preguntes partint de
les informacions que anàvem adquirint a
mesura que el projecte agafava cos. Una
de les preguntes ens va portar a crear un
tercer hàbitat en el qual van conviure els
dos insectes per veure els vincles de
relació i reproducció que s’establien entre
ells, el qual ens va ajudar a aconseguir
l’objectiu final que ens havíem plantejat
com a recerca d’investigació.
Conclusions
Després del treball que hem realitzat al
llarg d’un quadrimestre podem dir que ens
hem convertit en uns bons investigadors
tant pel fet de plantejar-nos interrogants
i possibles hipòtesis de resposta com
pel fet de voler anar més enllà i endinsar-
nos en el món dels petits éssers vius que
podem trobar ben a prop de casa nostra.
Hem descobert com desenvolupen les
seves funcions vitals els insectes pal i
els grills i com aquestes poden variar quan
hi ha factors externs bé per la presència
de nous éssers o bé amb la interacció de
l’ésser humà.
Ha estat un projecte que ens ha ajudat
a resoldre de forma vivencial tots
aquells interrogants que ens havíem
plantejat dins la temàtica dels éssers
vius.
Fonts documentals
- Pujol, Rosa Maria (2007). Didáctica de
las ciencias en la educación primària.
Sistesis Educación.
- Chinery, Michael (2000). Guía de los
insectos de Europa. Ediciones Omega.
- CDEC - Centre de Documentació i
Experimentació amb Ciències
EscolaElsConvents

11. 1r Congrés de Ciència a l’Escola
- 11 -
LA IGUANA GUANCHI
Escola José Echegaray – 2n A i B -
Què volem saber
Arran de l’interés dels alumnes per conèixer
les mascotes dels altres companys i de les
mestres va sorgir la idea d’estudiar les
iguanes. Els alumnes van portar fotos de les
seves mascotes i una de les mestres també
va ensenyar un vídeo de la seva mascota, la
iguana Guanchi.
Els alumnes es van mostrar des del primer
moment molt interessats i tenien moltes
curiositats
- Què mengen les iguanes?
- Quan dormen?
- Com neixen?
- Quant de temps viuen?
- Com es renten?
- Per què els cau la pell?
- Com sabem si són mascles o femelles?
Com ho hem fet
Vam respondre aquestes qüestions a partir
de l’observació directa al CRARC de
Masquefa i fent preguntes als veterinaris que
les cuiden, amb els vídeos de la iguana
Guanchi que la mestra ha ensenyat als
alumnes, amb informació trobada a internet i
vídeos de youtube.
Conclusions
La iguana Guanchi com tota la resta
d’iguanes és un rèptil. Això vol dir que és un
animal vertebrat i ovípar. Té el cos cobert
d’escates.
Té quatre potes curtes i una cua. Té la sang
freda, i per això s’escalfa al sol per poder-se
moure. I en el cas de la Guanchi li encanta
posar-se darrere de la televisió.
Les iguanes tenen una vida d’entre 10 i 15
anys. Quan les iguanes són joves no se sap
si són mascles o femelles. Quan es fan més
grans els mascles tenen les escates espinals
que recorren la seva esquena més llargues i
amples que les de les femelles.
La Guanchi és una iguana verda. Les
iguanes verdes són diürnes i estrictament
herbívores, s’alimenten de fulles, flors, fruites
i brots (ocasionalment poden consumir
insectes i altres petits animals, especialment
quan són joves, però es creu que això només
passa en condicions d'estrès o de dificultat
per aconseguir aliment).
Les iguanes muden la pell un cop al mes, els
hi cau perquè augmenten de tamany i
després els creix de nou. Les escates són de
la mateixa matèria orgànica que les ungles
dels humans. No necessiten banyar-se però
l’aigua les hidrata quan estan fent la muda.
Si les iguanes femelles no s’aparellen ponen
els ous sense cries dins del seu abdomen.
Això li va passar a la Guanchi i la van haver
d’operar per treure-li els disset ous que li van
créixer.
Fonts documentals
- CRARC de Masquefa.
- Vídeos youtube.
- Vídeos personals de la Iguana Guanchi
- Informació de diferents fonts a Internet.
EscolaJoséEchegaray

12. 1r Congrés de Ciència a l’Escola
- 12 -
DESCOBRIM ELS CANGURS
Escola Juan Ramón Jiménez – P5 B -
Què volem saber
Volem esbrinar-ho tot de l’animal que vam
escollir per donar nom a la nostra classe i
tenim un munt de dubtes per resoldre: Què
mengen els cangurs? On viuen? Com és el
seu cos i per a què serveix la bossa que
tenen a la panxa?
També volem saber com és el comportament
d’aquests animals: és cert que els agrada fer
boxa? Perquè sempre van saltant? Són
animals ràpids o se’ls pot empaitar fàcilment?
Els agrada viure sols o en companyia?
En conclusió, volem conèixer a fons aquests
animals tan especials per nosaltres i
aprendre un munt de coses que, de ben
segur, ens deixaran ben sorpresos!
Com ho hem fet
Primer de tot, hem demanat als pares i
mares que ens ajudin a trobar informació i
qualsevol material que ens pugui ajudar a
estudiar els cangurs. Fins i tot l’Ullerotes, la
mascota de la biblioteca de l’escola, ens va
portar un munt de material per treballar.
També hem fet una visita al Zoo de
Barcelona on hem pogut veure cangurs en
directe i hem participat en un taller on ens
van ensenyar els ossos de la cama i també
el seu pelatge.
També ens hem fet una idea de com poden
ser de llargs els seus salts i com és això de
tenir unes cames tan fortes per saltar: hem
saltat com els cangurs al gimnàs de l’escola i
hem mesurat els nostres salts per comparar-
los amb els salts dels cangurs.
Conclusions
Hem descobert tot allò que ens interessava
saber dels cangurs i algunes curiositats i, a
més, hem pogut confirmar moltes hipòtesis
perquè ja sabíem bastants coses d’aquests
animalons.
Ens hem adonat, també, que podem
aprendre mitjançant moltíssimes fonts.
Després de la nostra investigació, sabem que
viuen a Austràlia i que hi ha molts tipus.
També hem descobert que mengen herbes,
fruites i arrels, perquè són herbívors.
Ens ha sorprès molt el fet que les mares
porten al seu fillet dins d’una bossa que
tenen a la panxa fins que són prou grans per
anar sol. Sabíeu que els cangurs es
desplacen saltant amb els peus junts? Poden
arribar a saltar fins a 10 metres de distància
en situació de perill. Més o menys seria com
saltar una filera de tres cotxes! Aquesta dada
ens ha deixat ben bocabadats! Nosaltres
només podem saltar al voltant de mig metre!
, tal i com vam comprovar un dia mesurant
els nostres salts. Però és clar, no tenim unes
cames i un cos tan preparat i fort com el dels
cangurs!
Fonts documentals
Hem consultat informació aportada per les
famílies extreta d’Internet. També hem après
mitjançant contes que tenen un cangur com a
protagonista, així com amb diversos llibres
que teníem a la biblioteca de l’escola. A més,
la nostra visita al Zoo de Barcelona i el taller
que vam realitzar allà ens va aportar també
informació molt interessant.
EscolaJuanRamónJiménez

13. 1r Congrés de Ciència a l’Escola
- 13 -
DE CAP A PEUS
Escola Lola Anglada – P5 A i B -
Què volem saber
El Projecte que presenten els dos grups de P5
de l'escola Lola Anglada es titula “De cap a
peus” i es basa en la descoberta i el
coneixement del nostre propi cos. Volem
saber què tenim i com som per dins.
Com ho hem fet
El projecte s'inicia a partir d'una experiència
molt engrescadora i diferent. Es proposa fer
una activitat d'experimentació a l'aula utilitzant
un pollastre. Els nens/es després de la
sorpresa, rialles i expectació, comencen a fer
hipòtesis i a justificar per quins motius aquest
pollastre és mort i com ho sabem.
A continuació l'observem per fora i ens
imaginem què deu tenir a dins. Passem al
següent pas: la dissecció. L'obrim, observem i
identifiquem quines parts coneixem i quines
no. Algunes ens sobten i entre tots ajudem a
trobar una explicació de tot el que observem.
Després de tot aquest treball d'experimentació
passem a conversar sobre les semblances i
diferències que tenim respecte l'animal que
acabem de manipular.
Tot seguit sorgeixen inquietuds sobre el
nostre propi cos. Coneixem algunes
característiques però en volem aprendre
moltes més. I decidim organitzar-nos per
grups. Un grup buscarà informació de
l'esquelet, un altre de com mengem i tot el
que passa en aquest procés, com respirem i
què necessitem, quina funció té el cor, la sang
i, finalment, l'últim grup busca informació dels
nostres sentits.
Cada grup expert elabora el seu propi mural
que servirà més endavant per explicar i
compartir tot allò que han descobert i après a
la resta de companys/es.
Conjuntament amb tot el grup s'aniran
realitzant diversos experiments de cada bloc
per poder construir el nostre projecte. Cada
experiment que es realitza engresca més i
més els alumnes, a continuar investigant i a
resoldre entre tots els dubtes que ens
continuen sorgint.
Conclusions
Finalment i un cop acabades les diferents
experiències comprovem que hem après
moltíssimes coses sobre el nostre propi cos i
ara quan ens dibuixem ja sabem més com
som.
Tot aquest treball ens ha ajudat a créixer i
a fer-nos grans!
Fonts documentals
La col·laboració de les famílies a l’hora de
buscar informació sobre els diferents temes
que volíem tractar.
EscolaLolaAnglada

14. 1r Congrés de Ciència a l’Escola
- 14 -
DESCOBRIM COM RESPIREM!
Escola Lola Anglada – 4t A, B i C -
Què volem saber
Els nens i nenes de quart de l’escola Lola
Anglada, a partir del tema a treballar, han
resolt les seves inquietuds per saber més de
l’aparell respiratori.
Algunes d’aquestes inquietuds eren:
- Per on passa l’aire.
- Per a què serveixen els pulmons.
- De què està compost l’aparell respiratori.
- Per què necessitem respirar.
- Què és la capacitat respiratòria.
- Com podem tenir cura del nostre aparell
respiratori.
Com ho hem fet
Els setanta-tres alumnes de quart han
treballat el tema de la respiració en un
projecte en què, per mitjà d’un treball
experimental i participatiu, l’alumnat ha estat
protagonista principal del seu aprenentatge.
S’ha iniciat el tema mitjançant una recopilació
del que ja sabien de l’aparell respiratori i un
altre del que volien saber-ne . Seguidament,
van realitzar un dibuix de la silueta humana en
què incloïen les parts de l’aparell respiratori,
tal com cada nen se les imaginava, per tal de
poder observar els seus coneixements previs.
A continuació se’ls va plantejar una pregunta:
La teva respiració és igual quan estàs en
repòs que quan fas esport o algun esforç? Per
què? A partir d’aquí, van mesurar les
inspiracions que feien en un minut en una
situació de repòs i quantes després de
realitzar exercici físic. Un cop anotats els
resultats ells mateixos van extreure’n les
conclusions.
En un altre moment els vam fer dues
fotografies (una inspirant i l’altra expirant), per
poder explicar els moviments respiratoris i els
canvis que es produeixen a la caixa toràcica.
Un altre dia van comprovar la capacitat
respiratòria de cadascú per mitjà d’una altra
pràctica.
En una altra sessió van fer una investigació
sobre els mecanismes que utilitza el nostre
cos per netejar les vies respiratòries
reflexionant sobre el que ens passa al cos i
per què, i finalment, van fer un llistat dels
hàbits que hauríem de seguir per tenir cura
del nostre aparell respiratori.
Finalment, van tenir l’oportunitat
d’experimentar amb pulmons d’animals i fer-
ne la dissecció. Així doncs, van comprar uns
pulmons de porc, els van observar, obrir, van
cercar-ne les parts i van poder relacionar
aquestes observacions amb l’aparell
respiratori humà. Aquest últim experiment va
estar dirigit en tot moment pels mateixos
alumnes; van trucar per telèfon a la botiga,
van anar a comprar els pulmons, van preparar
el material per l’experiment, etc.
Conclusions
Després d’aquesta experiència els alumnes
han après a utilitzar críticament diferents fonts
d’informació, a explicar què han après i a
verificar la coherència entre les observacions i
l’explicació donada i per últim a utilitzar el
coneixement científic per comprendre
situacions relacionades amb la conservació
de la salut.
Fonts documentals
- Llibre de Medi natural, social i cultural (Cicle
Mitjà 2) Ed. Barcanova.
- Internet
EscolaLolaAnglada

15. 1r Congrés de Ciència a l’Escola
- 15 -
ELS CIRCUITS ELÈCTRICS
Escola Mercè Rodoreda – 5è A, B i C -
Què volem saber
Un cop vam acabar de treballar el tema de les
energies i sabent com arribava la llum al
edificis, ens va quedar el dubte de saber com
funcionava la llum dins de les nostres cases.
També ens venia de gust confeccionar i
inventar un circuit propi per fer funcionar una
bombeta.
Com ho hem fet
El pare de la Gisela Sànchez, el Juan, va
venir a l’escola per explicar-nos quins
elements necessitàvem per fer un circuit
elèctric i com els havíem de posar per tal que
funcionés bé. Ho vam treballar a la classe
durant una estona i per grups en vam fer un
cada un. Aquesta feina ens va ajudar a
entendre el circuit pròpiament i a donar-nos
idees per tal d’imaginar maquetes diverses
amb circuits elèctrics que les il.luminessin.
Un altre dia vam fer grups lliures de màxim
tres nens/es i ajudats per les nostres famílies
ens vam inventar una maqueta amb un circuit
elèctric incorporat. Gràcies a l’explicació del
pare de la Gisela i a la nostra imaginació i
creativitat vam construir unes maquetes
fantàstiques.
A mesura que anàvem acabant les maquetes
les portàvem a l’escola i en fèiem una
exposició oral per als nostres companys de
classe. Aquesta part ens va fer passar molts
nervis perquè parlar en públic sempre és
complicat.
Un cop fetes les exposicions orals vam posar
totes les maquetes al passadís del nostre
cicle en forma d’exposició temporal. Vam
convidar tots/es els alumnes de l’escola a
passejar pel nostre passadís i visitar
l’exposició. Va ser un èxit. Fins i tot van venir
pares i mares a veure les nostres maquetes.
Conclusions
Hem après i entès com funciona la llum a
casa nostra.
Hem après a fer un circuit elèctric.
Hem après a explicar com hem fet un circuit
elèctric davant dels/les nostres companys/es.
Hem fet una exposició temporal de la nostra
obra i hem hagut de tenir-ne cura per tal que
cap maqueta es fes malbé.
Ens ha agradat molt l’experiència i tenim la
sensació que fent nosaltres les coses
n’aprenem molt més.
EscolaMercèRodoreda

16. 1r Congrés de Ciència a l’Escola
- 16 -
LA MÀGIA DELS IMANTS
Escola Vicente Aleixandre – 1r A i B -
Què volem saber
Ens agrada molt el món de la màgia i un dia
les nostres mestres ens van fer un truc de
màgia: van moure una xapa per sobre d’un
mocador sense tocar-la. Ens vam quedar
al·lucinats! Com podia passar això? Era un
imant!. Aleshores vam voler saber més coses
dels imants: quines coses atrau i quines no,
per què les atrau ?, tots els imants són
iguals?, per a què serveixen ?, com es fan ?,
quantes coses poden atraure a la vegada ?,
on hi ha imants ? i moltes preguntes més.
Com ho hem fet
Vam parlar del que sabíem i del que volíem
saber. Després vam pensar que per saber-ho
hauríem de fer experiments, preguntar als
pares, als germans grans, a persones que en
saben molt, mirar vídeos per Internet i buscar
informació en llibres.
Abans de cada experiment hem parlat del que
podria passar. Hem experimentat i hem arribat
a conclusions. Algunes de les conclusions han
estat fàcils d’aconseguir però en altres hem
hagut de buscar més informació per saber
perquè passava allò.
Hem fet moltes coses: pensar, parlar, fer-nos
preguntes, compartir, ordenar les idees,
observar, experimentar, deduir, escriure,
dibuixar, explicar, buscar informació,
preguntar, fer fotos, gravar els experiments,
fer murals, veure vídeos, teatralitzar, construir
objectes, jugar amb jocs magnètics, explicar
el que hem après a altres classes i, amb
l’ajuda de les nostres mestres i altres mestres
de l’escola, hem fet un CLIC.
Conclusions
El món dels imants és màgic! Sabíem coses
quan vam començar, però no pensàvem que
el nostre món està ple d’imants! I quina força
que tenen! És increïble! Hem après que un
imant és un mineral que atrau els objectes
que estan fets de ferro, que és un altre
mineral. En canvi no atrau altres materials
com el plàstic, la fusta, el paper, la roba,... Els
imants tenen dos pols, el nord i el sud. Els
pols diferents s’atrauen i els pols iguals es
rebutgen. Un imant, doncs, pot atraure o
rebutjar un altre imant. El pots fer moure
sense tocar-lo! És molt divertit fer aquests
experiments!
Hem après moltes més coses, però ara tenim
més preguntes noves per investigar… LA
NOSTRA TERRA ÉS UN IMANT?
Fonts documentals
Bibliografia: 300 activitats científiques per als
més petits. Ed. Molino/Els imants. Editorial
Vicens-Vives
Internet: Els imants. Edu3.cat/ Vídeos del
Youtube
EscolaVicenteAleixandre

17. 1r Congrés de Ciència a l’Escola
- 17 -
QUÈ NECESSITEN LES PLANTES PER VIURE?
Escola Josep Ferrà i Esteva – P4 A i B -
Què volem saber
Volem saber què necessita una llavor de
mongeta per poder néixer i créixer.
Com ho hem fet
Hem començat el projecte explicant un conte
que ens van portar els Reis que es titula: “Hi
havia una vegada una llavor”.
Vam investigar a casa, amb les famílies,
quines necessitats tenen les plantes per viure.
Vam posar en comú els resultats i, vam
decidir comprovar-ho a la classe plantant
mongetes en diferents situacions combinades
entre elles: 1) en cotó fluix, terra de jardiner o
sorra del pati 2) sense aigua, amb poca aigua
o amb molta aigua 3) A fora el pati, a la classe
o a les fosques.
Vam fer una graella d’observació en què
anotàvem els canvis que anava fent cada
llavor.
Les plantes que no han sobreviscut les hem
hagudes de llençar i hem continuat cuidant les
que anaven creixent, en les condicions que
hem comprovat que els anaven millor.
Conclusions
- Amb molta aigua les llavors s’inunden, es
podreixen i fan molta pudor.
- Poden créixer a les fosques, però més dèbils
i amb un color més clar.
- Si estan tapades busquen trobar la llum.
- No és tant important on es planten, ja que
poden créixer en diferents substrats.
- La terra de jardí és humida i ha ajudat les
llavors a les què no els hi vam posar aigua.
- El primer que surten són les arrels i
necessiten enganxar-se perquè pugui créixer
la planta.
- Si les deixem fora del pati les hem d’amagar
bé perquè si plou s’ofeguen i es moren.
Fonts documentals
“Hi havia una vegada una llavor”; Judit Anderson
i Mike Gordon; Barcanova, Sorpreses de la
Natura.
“La capsa secreta del bosc”; Maica Meseguer;
Essential Minds, El valor de los estímulos.
EscolaJosepFerràiEsteva

18. 1r Congrés de Ciència a l’Escola
- 18 -
ROBÒTICA A L’ESCOLA
Escola Josep Ferrà i Esteva – 6è A i B -
Què volem saber
Imagina poder jugar amb un robot ...
Ara imagina poder construir-lo, amb motors,
engranatges, sensors,...
Si a més pots programar-lo d’una manera
fàcil i senzilla, l’aprenentatge es converteix en
un joc i el joc en un repte.
Com ho hem fet
Hem treballat a traves de la plataforma de
Lego Mindstorms. Es tracta de blocs de
construcció per dissenyar, construir i
desenvolupar robots amb dispositius reals
d’entrada (sensors), sortida (motors) i un bloc
processador . Per mitjà de l’ordinador es
realitza la programació amb un llenguatge
visual que permet una programació funcional i
intuïtiva amb blocs amb l'aspecte de peces
de trencaclosques que s'encaixen en
seqüència, amb blocs d’alternativa, iteració,
etc.
Es tracta de presentar la tecnologia als nens i
nenes d'una forma lúdica, en què
l'aprenentatge es realitza a través del joc,
però de forma dirigida, aprofitant la motivació
personal vers la robòtica per dur a terme un
aprenentatge eficaç .
1a Fase : introducció a la programació.
Es presenten diferents reptes que els
alumnes han de resoldre amb grups de 4 :
Anar endavant, girar, aturar-se davant una
paret, ...
Han de pensar la solució o possibles
solucions.
El mestre va introduint els diferents blocs de
programació.
2a Fase : realització d’un projecte.
Cada grup es planteja un objectiu, per
exemple anar endavant fins a una línia negra i
colpejar una pilota per a fer gol.
Han de dividir el problema en parts . A cada
part han de concretar:
- Quins motors han de funcionar, la
durada , la potencia , la direcció , la
frenada.
- Quin sensors necessiten i quines
propietats : de llum , de tacte , de so,
ultrasònics.
- Quins mòduls iteratius necesiten:
bucles o bifurcacions.
Conclusions
Per mitjà d’aquests tallers hem aconseguit :
- Potenciar la creativitat en la resolució de
problemes.
- Fomentar el diàleg per concretar les fases,
les estratègies i les solucions.
- Els alumnes aprenen dels propis errors,
treballen en equip i comparteixen els seus
propis coneixements.
- Aprofitar la programació informàtica per
desenvolupar l'activitat intel·lectual, resolent
problemes de forma estratègica que després
els seran molt útils per enfrontar-se a el
funcionament d’eines i objectes de la vida
quotidiana: robots de neteja, cotxes
intel·ligents per aparcar, enllumenats, ...
EscolaJosepFerràiEsteva

19. 1r Congrés de Ciència a l’Escola
- 19 -
ELS POLLETS
Daina-Isard Cooperativa d’Ensenyament – P3 A i B -
Què volem saber
- D’on neixen i com ho fan
- Què mengen
- On viuen
- Parts del pollet
- Parts del gall i la gallina.
Com ho hem fet
Un dia ens va arribar un paquet sorpresa a
l’escola. Era una caixa amb un ventilador i no
sabíem per a què servia. Vam penjar una foto
al bloc de l’escola i vam donar a cada nen un
petit qüestionari perquè amb l’ajuda dels
pares busquessin què era aquella caixa i per
a què servia.
Finalment vam saber que era una
INCUBADORA i que servia per a criar pollets.
Vam anar a la botiga dels avis d’un nen de la
classe a comprar ous fecundats. Un altre avi
també ens en va donar i els vam posar tots
junts a la incubadora. En total vam aconseguir
12 ous.
Com que no sabíem quants dies tardarien a
néixer els pollets, vam fer un calendari on
cada dia els nens i les nenes miraven dins la
incubadora i posaven un dibuix d’allò que
veien No va ser fins al dia 21 que no vam
veure un ou esquerdat.
Durant aquella setmana van néixer 3 pollets,
però només dos van sobreviure, el black i el
pelat. Entre tots els nens els vam fer una
casa amb uns llums ben potents per mantenir-
los ben calents. Han crescut molt en molt poc
temps. Ens falta saber però, si els nostres
pollets són galls o gallines, esperem saber-ho
el dia 27 de març.
Conclusions
- Hi ha dos tipus d’ous, els fecundants i els no
fecundats. Els fecundats són aquells que es
ponen després que el gall i la gallina hagin
estat junts i dels quals en poden néixer
pollets. Els no fecundats són els ous que fa la
gallina sola i que serveixen per menjar.
- La incubadora serveix per reproduir el que fa
la gallina al medi natura: donar escalfor i girar
els ous diàriament.
- No tots els animals neixen de la panxa de la
mare. Les aus, com les gallines sempre
neixen d’ous.
- Hem après les parts del cos del pollet, com
s’alimenta, com creix i on viuen.
- La responsabilitat adquirida pels nens i
nenes ha estat un gran aprenentatge, ja que
han sabut tenir curar d’ells, fins i tot quan
només eren ous.
- Hem après que els animals igual que les
persones neixen,creixen i es moren
Tot i això tenint sempre present el vocabulari
específic que calia utilitzar. Per exemple:
piular, picotejar, cloquejar…
Fonts documentals
Ens ha assessorat gent que es dedica a criar
pollets. Molta informació que els nens han
portat de casa. Internet (documentals,
cançons, contes..)
Daina-IsardCooperativad’Ensenyament

20. 1r Congrés de Ciència a l’Escola
- 20 -
ELS ECOSISTEMES
Daina-Isard Cooperativa d’Ensenyament – 3r A i B -
Què volem saber
A l’àrea de Coneixement del Medi hem
estudiat els diversos ecosistemes que hi ha al
planeta Terra. De cada un n’hem après les
característiques principals, i les espècies
vegetals i animals que hi habiten. Un cop
estudiats ens hem plantejat, tots junts, una
hipòtesi relacionada amb la temperatura que
necessiten les plantes per sobreviure.
Com ho hem fet
Per esbrinar-ho hem fet una petita
reproducció d’un ecosistema sec i un d’humit.
D’entre tots els ecosistemes que hi ha hem
escollit el desert i el bosc. Per fer aquesta
reproducció hem utilitzat material reciclat,
concretament caixes de cartró i ampolles
d’aigua. Hem dibuixat el paisatge
corresponent a cada ecosistema, i amb
l’ampolla hem simulat un oasi pel desert i un
llac pel bosc. Un cop teníem la caixa
preparada, hem col·locat la terra i les plantes.
Aleshores només ens faltava aconseguir
l’escalfor del Sol. Amb l’ajuda dels alumnes de
4rt d’ESO hem col·locat unes bombetes que
fan la funció del Sol i així sotmetem els
ecosistemes a altes temperatures. Per
registrar els canvis que pateixen els éssers
Vius -com les plantes-, i els éssers inerts -
com l’aigua i el sòl-, hem utilitzat un full
d’observació on cada dia hi anotem tot allò
que percebem.
Conclusions
Per arribar a una conclusió hem fet un
seguiment exhaustiu i rigorós dels canvis que
pateix cada un dels ecosistemes, palpant-lo,
olorant-lo, tocant-lo i, sobretot, observant-lo.
Passats quinze dies, i havent observat molt bé
els ecosistemes, hem arribat a la conclusió
que l’ecosistema sec aguanta molt millor les
altes temperatures, tot i que alguna planta
s’ha mort. L’ecosistema humit ha quedat
malmès, la terra molt seca i les flors de les
plantes pansides. L’aigua dels llacs i dels
oasis s’ha evaporat a causa de la
temperatura. Per tant, si recuperem la hipòtesi
que ens hem plantejat “Quin ecosistema
suportarà millor l’augment de la temperatura?”
podem concloure dient que l’ecosistema que
més l’aguanta és el sec, en aquest cas el
desert.
EscolaCooperativaDaina-Isard

21. 1r Congrés de Ciència a l’Escola
- 21 -
ELS ANIMALS VERTEBRATS ESTUDIATS AMB REALITAT AUGMENTADA I CODIS QR
Escola Josep Pla – 3r A i B -
Què volem saber
Els alumnes de 3r i, a tall de joc, vam
descobrir la Realitat Augmentada (RA) gràcies
als cromos d’Animales 2013 de Panini,
l’aplicació coliar per a mòbils , els cromos dels
Invizimals i el programa Aumentaty Author.
Entre tots, vam pensar en treballar els animals
vertebrats (que era la lliçó que estudiàvem
llavors).
Volem saber les característiques més
importants dels animals vertebrats i ho fem
partint de la construcció d’un àlbun que
dividim en 5 subgrups: amfibis, mamífers,
ocells, peixos i rèptils.
Com ho hem fet
Ho hem fet a partir de la tecnologia en 3D,
anomenada Realitat Augmentada i dels codis
QR. Els alumnes, gràcies a unes fitxes
preparades pels mestres, han d’usar els
portàtils de l’escola per observar-los per mitjà
dels codis QR i les marques de RA i
extreure’n tota la informació, classificar-la i
escriure-la en els documents del processador
de textos. A partir d’aquí, els alumnes
obtindran una mena d’àlbum (com el que
havíem vist d’animals) amb les
característiques que han cercat sobre els
animals.
Conclusions
A partir d’aquesta tecnologia a l’alça hem
estudiat aquesta part de la ciència, els
animals vertebrats.
A més de l’estudi de les característiques més
importants d’aquests animals, els alumnes, a
tall d’autoavaluació han de realitzar una prova
online per concretar els objectius que es
cercaven amb el projecte, i han fet un mural
per exposar.
Val a dir que, gràcies a aquesta tecnología, ha
estat molt motivador l’estudi dels animals
vertebrats encara que amb altres recursos es
podrien haver estudiat millor.
Fonts documentals
- Curs 123D Aumentaty de l’escola de tardor
Espiral 2013
- www.ARcrowd.com
- www.aumentaty.com
- QuickMark QR
EscolaJosepPla

22. 1r Congrés de Ciència a l’Escola
- 22 -
DESCOBRIM LA LLUM
Escola Sant Andreu de la Barca – De P3 a 6è -
Què volem saber
L’ alumnat de l’ escola, des de P3 fins a 6è, a
l’inici del projecte ens vam qüestionar:
On hi ha llum? Quins materials deixen
passar la llum i quins no? Totes les ombres
tenen la mateixa mida? Què són els miralls?
Com fer un calidoscopi. Què són les ombres
xineses? Què és el color i quina relació té
amb la llum?
Com ho hem fet
Hem utilitzat el mètode científic; Plantejant
preguntes, elaborant hipòtesis i respostes,
observant i comprovant amb les experiències,
i arribant a les conclusions finals.
P3 : Primer preguntem als infants on hi ha
llum. Segons les seves respostes seguim el
camípel passadís seguint la llum.
P4: Observem el diferents materials utilitzant
la llum de la lot per si el traspassa o no...
P5: Enfosquim l’aul. Projectem la llum del
focus sobre una paret. Els nens i nenes
experimenten amb materials i amb el seu cos.
A 1r: Experimentem amb els miralls ,
diferenciem les formes còncava i convexa i
fem figures amb dos miralls.
A 2n.: Fem un calidoscopi amb material
divers: rotllo de paper higiènic, boletes de
colors, mirall, gomets ...
A 3r i 4t : L’alumnat expressa sentiments
accions… mitjançant la projecció de la seva
ombra a la tela. (llençol i focus)
A 5è : Observem els colors primaris de la
llum amb llanternes que hem preparat amb els
colors vermell, blau i verd les enfoquem a la
paret i barregem tots tres colors. A classe de
plàstica utilitzem els colors pigment que són el
magenta, el blau cian i el groc i anem fent la
barreja entre ells , després pintem un disc de
Newton.
A 6è: Anem al pati de l’ escola , podem veure
que quan passa llum per un prisma es
descompon en els colors de l’arc de Sant
Martí. Inflem globus de colors i alguns de
blancs , amb l’ ajut d’ una lupa concentrem els
raigs de sol i... a esperar a veure què passa.
Conclusions
P3: Podem concloure que de dia hi ha llum a
fora que ve del Sol. De nit veiem els estels ,la
lluna i la llum de les cases.
P4 : Hi ha materials que deixen passar la llum
(translúcids) i d’ altres que no (opacs)
P5: Les ombres canvien de mida ,segons la
distància del focus.
1r: Sabem interpretar els miralls.
2n: Fem un calidoscopi, les boletes es
reflecteixen fent figures geomètriques
3r i 4t: Hem après el control i la consciència
del nostre cos a la vegada que experimentem
amb la llum.
5è: Comprovem que la llum està formada per
diversos colors. No són iguals els colors
primaris de la llum i els colors primaris-
pigment.
6è. : Quan passa per un prisma la llum es
divideix i d’ aquesta manera se n’ obtenen tots
els colors que la formen. No tots els colors
absorbeixen la llum de la mateixa manera.
Fonts documentals
Ed. Oxford, Santillana, Parramón, i consulta a
diferents webs de ciències: CESIRE.
EscolaSantAndreudelaBarca

23. 1r Congrés de Ciència a l’Escola
- 23 -
ELABORACIÓ DE CARAMELS
Escola La Roureda – 5è A i B -
Què volem saber
L’empresa Xupa-xups volia llençar al mercat
un nou producte i necessitava testar-lo abans
per poder assegurar-ne l‘èxit. Ens va demanar
si podrien venir a l’escola a fer aquest test
amb els nostres alumnes. Aquest va ser el
punt d’arrencada del nostre projecte. Això, va
ajudar-nos a establir un objectiu global :
• Que els nens i nenes siguin capaços de fer
un consum raonable dels aliments dolços i
prendre les mesures higièniques bàsiques
després d’ingerir-ne sabent argumentar les
raons de les seves actuacions a partir
d’aplicar els coneixements adquirits sobre els
caramels i els bacteris que ens produeixen
càries.
Com ho hem fet
Aquesta situació inicial que sorgeix d’un fet
socialment rellevant com és el de la
participació en un dels processos de decisió
d’una empresa, que a més a més està
vinculada al poble, ens defineix el context
d’aprenentatge: el llançament d’un nou
producte (un nou xupa-xups), que ha de
permetre’ns arribar a un context d’aplicació
d’actuació personal.
En el marc de la mirada competencial, hi ha
sempre una àrea que és la que ens fa de fil
conductor de la seqüenciació, i en aquest cas
és la de Medi Natural i Social, tot i que
apuntem també a continguts d’altres àrees.
La consecució de l’objectiu global, ve
determinada pel disseny d’activitats amb
objectius concrets d’aprenentatge, que fan
referència, entre d’altres, a la identificació de
les propietats i característiques de la matèria i
funcions dels éssers vius, a dissenyar
experiments amb control de variables,a fer ús
d’instruments de laboratori ,i a comunicar
oralment i per escrit les seves idees i
observacions de manera entenedora i a
haver de treballar en un context d’equip, amb
companys d’aula o amb altres alumnes, en el
nostre cas alumnes de 3r d’ESO de l’ IES del
poble, que ens van tutoritzar alguna de les
pràctiques de laboratori, amb tots els valors
que hi són implícits.
Conclusions
Una de les conclusions clau és fer-nos
conscients de la complexitat dels fets i
fenòmens del nostre món i que fer ciència no
vol dir arribar a conclusions tancades sinó a
avançar, al llarg dels cursos, o d’un projecte,
com en el nostre cas, des de les idees i
creences inicials a unes altres idees que ens
apropin una mica més al coneixement científic
expert.
Creiem que aquests coneixements construïts
ens han d’ajudar en les accions que prenem
com a individus. En el nostre cas, fer-nos
conscients que fer un consum raonable dels
aliments dolços i rentar-se les dents com a
mesura d’higiene no són frases que es diuen
per dir, sinó que poden ser argumentades, i
això fa que prenguin un valor diferent i que
potser ajudin a prendre decisions personals
que poden millorar la salut i la qualitat de vida
en general.
Fonts documentals
IZQUIERDO, M.(coord); GRUP DE TREBALL
KIMEA: ”Química a Infantil i primària. Una
nova mirada”.Ed. Graó,2011.
MARTÍ,J:”Aprendre ciències a l’educació
primària”Ed.Graó.2012.
SANMARTÍ,N.(2008) “Què comporta
dsenvolupar la competència
científica”.Guix.núm244,p.11-16.
GARRIGA, N: Projectes per ajudar a
evolucionar les idees científiques dels
infants.(Llicència d’estudis retribuïda, 2008-
2009)
EscolaLaRoureda

24. 1r Congrés de Ciència a l’Escola
- 24 -

25. 1r Congrés de Ciència a l’Escola
- 25 -
Aaron Gusano; Aarón Pérez; Aaron Fabrisio Pelaez; Abderrahim El Yaakoubi; Abderrahman Houbban; Abdoulaye
Dabo; Abraham Mora; Abril Canals; Abril Pérez; Abril Vea; Ada Rodríguez; Adam El Kallouti; Adan Hernández; Aday
Uroz; Adaya Monje; Adelouwa Elisabeth Adesanya; Adrià Castro; Adrian Bautista; Adrian Martinez; Adrian Torres;
Adrian Fuentes; Adrian Calvo; Adrian Pereira; Adrián Rigla; Adrián Garcia; Africa Quer; Aimée Grima; Aina Plaza;
Aina Muñoz; Aina Navarro; Aina Reynés; Aina Ginesta; Aina Tosca; Ainara Garcia; Ainara Piña; Ainara Carvajal;
Ainara Pinilla; Ainara Cortés; Ainara Bravo; Ainhoa Rodríguez; Ainhoa Granada; Ainhoa Fernandez; Ainoa Zafra;
Ainoha Pimienta; Airald Molina; Aitana Fernández; Aitana Buiza; Aitana Escolar; Aitor Serra; Aitor Avellaneda; Aitor
Cecilia; Aitor Delgado; Aitor Acevedo; Akram El Marsni; Akram Acha; Alain Segura; Alan López; Alba Miranda; Alba
Ramírez; Alba Vázquez; Alba Arias; Alba Capel; Alba Capitán; Alba Polonio; Albert Farré; Albert Bonilla; Aleix Jorba;
Aleix Olivares; Aleix Canudas; Aleix Benaiges; Alejandro Cuevas; Alejandro Jiménez; Alejandro García; Alejandro
Cayero; Alex Cruz; Alex Hidalgo; Alex Calvache; Alex Medellin; Alex Jimenez; Alex Vicente; Alex Vaca; Alex
Jiménez; Álex Moro; Àlex Martín; Àlex San Jose; Alexander Coque; Alexandra Garcia; Alexandre D’Alberti; Alexis
Florensa; Alexis Mateo; Alicia Vidaña; Alina Palencia; Alison Núñez; Alma Morata; Álvaro Marín; Álvaro Alcalde;
Amalia Serrano; Amalia Rosado; Amin Allaoui; Aminat Funmilayo King; Amira Chiraiah; Ana Fernández; Ana
González; Ana Díaz; Ana Prieto; Ana Maria Fernández; Anabel Ropero; Anais Campillo; Anas Acharki; Anderson
Pedro Chamusca; Andrea Pons; Andrea Martínez; Andrea Sala; Andrea Bausa; Andrea González; André-Joel
Jiménez; Andreu Fernández; Andy Fernández; Àngel Fernández; Aniol Torres; Anna Petràs; Anna Grande; Anna
Pares; Antonio Ruiz; Antonio López; Aran Espejo; Aran López; Arbi El Issaoui; Ariadna Puga; Ariadna Ollé; Ariadna
Bocanegra; Ariadna Donaire; Ariadna Amengual; Ariadna Bargues; Ariadna Moreno; Ariadna López; Arjan Van;
Arleth Yirelka Paz; Arnau València; Arnau Miró; Arnau Gasulla; Arnau Rodríguez; Arnau Martínez; Arnau García;
Arnau Diaz; Arnau Carbó; Arnau González; Arnau Fuster; Arnau Leo; Aroa Codina; Aroa Carpio; Asier Sánchez;
Astou Seck; Axel Romero; Aya Rabie; Aya Dahchouri; Ayesha Irtifa; Ayoub Essanoussi; Bassim Lyamani; Benedicta
Yeboah; Bernat Galindo; Bernat Alemany; Bernat Matarin; Berta Mañas; Berta Cascante; Biel Rius; Biel Fernández;
Biel Santiso; Biel González; Bilal Bouhmame; Blanca Covarrubias; Brian Cordón; Bru Rafa; Bruna Jorba; Bruno Enri;
Carla Salguero; Carla Gázquez; Carla Jiménez; Carla Romera; Carla Pozo; Carla Redón; Carla Martrat; Carla Ollé;
Carla Bartés; Carla Navarro; Carles Alemany; Carlos Amoros; Carlos Magallanes; Carlos Prinz; Carmen Moreno;
Carmen Hernandez; Carolain Michel Rozo; Cayetana García; Cèlia Delmàs; Cesc Ventosa; Chaker Mrabet; Christian
Duval; Christian Vargas; Clara Guirado; Clara Archs; Claudia Valiente; Claudia Lopez; Claudia Lozano; Claudia
Capilla; Clàudia Chico; Cristian Egea; Cristian García; Cristian Gomez; Cristian Saldaña; Cristian Rollano; Cristian
David Penin; Cristina Garcia; Cynthia Martinez; Damarva Cabral; Dana Calderón; Dani Vázquez; Daniel Gómez;
Daniel Rodríguez; Daniel Carvajal; Daniel Soriano; Daniel Escribano; Daniel Hernández; Daniel Santos; Daniel
Isaias Rondón; Daniela Guerrero; Daniela Egido; David Salguero; David Juarez; David Sánchez; David Diaz; David
Montoya; David Pegalajar; David Bejarano; David Palos; David Amas; David Caballero; David Mitjans; David
Calzada; David Tamargo; Denís Tapia; Desireé Lobato; Dídac Duro; Diego Soriano; Diego Linares; Diego Garcia;
Dolores Cortés; Domenica Gabriela Ramos; Donia Belgharbi; Dorian Colomé; Duna Rico; Dunia Said; Dylan Aaron
Romero; Ebtissam Acharki; Edgar Martínez; Edgar Muñoz; Eduard Marín; Eire Plaza; Elena Salas; Eloy López; Elsa
Gil; Elsa López; Elvira Marcos; Emili Castells; Emma Valls; Emma Suárez; Emma Peig; Emma Sandin; Enric
Balcells; Enya Trueba; Eric Martin; Eric Datsira; Eric Miras; Eric Galvez; Eric José Serrats; Erik Garcia; Erik Muñoz;
Erik Bola; Erik Sebastian Arias; Erika Galán; Erika Garcia; Estela Peñalosa; Estela Mora; Esteve Codina; Eva
Pocurull; Eva Trapero; Eva Rodríguez; Fabian Paredes; Faisal Mahama; Fathia Olamide Ibrahim; Fatima Rotbi;
Fátima Rarach; Fatima Zahra Labrahimi; Felipe Nuñez; Ferran Sauras; Ferran Roman; Francesco De Losa;
Francisco Rodriguez; Frederic Mallofré; Fredick Agyei Gyan; Gala Ortiz; Gaston José Echepares; Gerard Zorrilla;
Gerard Esplugues; Gerard Franch; Gerard García; Gerard Pintor; Gerard Pujolà; Gerard Sánchez; Gerard Ortiz;
Gerard Aloy; Gerard Ordoñez; Gerard Valentí; Gerard Espinosa; Gisela Aguilera; Gisela Lizano; Gisela Carro; Gisela
Delgado; Gisela Jerez; Gisela Castillo; Gisela Sanchez; Gorka Pedrosa; Grau López; Greta Carcasona; Griselda
Subirachs; Guerau Sanahuja; Guillem Aloy; Guillem Hernandez; Guillem Viladot; Hajar Assialioui; Hajar El Gallazzi;
Hajar Ouaissa; Halima Kallouchi; Hasna Bargach; Hatim Rkiaa; Hector León; Hector Ortiz; Hector Hurtado; Helena
Vega; Hugo Castuera; Hugo Cordón; Hugo Montero; Hugo Pacheco; Hugo Muñoz; Hui lin Li; Iago Egido; Ian Canals;
Ibtessam Khattouti; Ibtissam Belhadi; Iker Palomares; Iker González; Iker Gargori; Iker Gomiz; Iker Arco; Iker
Ramón; Iker Fernández; Iker Pérez; Iker Luna; Iker Diaz; Ingrid Blàzquez; Iolanda Porqueras; Irene Ramos; Iria
Ferreiro; Isaac Daniel; Isabella Valencia; Ismael Gonzalez; Ismael Abolafia; Ismael Zoubai; Ismail Boudboud; Ismail
Chiraiah; Isona Vendranes; Israel Viscarra; Issa Haddouch; Issam Oumha; Itziar Martínez; Ivan Santana; Ivan Pérez;
Ivan Ledesma; Iván Velasco; Iván Martín; Iván Guerra; Izan Castillo; Izan Baena; Izan Hernández; Izan Vargas; Izan
Miró; Izan Lecina; Izan González; Jan Agustí; Jan Sans; Jan Martrat; Jan Cánovas; Jana Bosch; Jana Mora; Jana
Asensio; Javier Cervera; Jiahui Wang; Jie Jin; Joan Porta; Joan Alonso; Joan Ventosa; Joan Balsalobre; Joan
Brenes; Joana Pérez; Joanna Castells; Joel Soto; Joel Villanueva; Joel Sánchez; Joel Cano; Joel Martínez; Joel
AlumnatParticipant

26. 1r Congrés de Ciència a l’Escola
- 26 -
Rodríguez; Joel Cerezuela; Joël Grima; John Ademola Shoyode; Jon Lobo; Jordi Estruel; Jordi Fernández; Jordi
Salort; Jordi Galindo; Jordi Caballol; Jordi Alejandro Landa; Jordina Gonzalez; Jordina Subirachs; Jorge Fortes; Jose
Bravo; Jose Antonio Criado; José Antonio Marcos; Josué Perez; Juan Sierra; Juan Esteban Lorenzano; Juan Manuel
Montoro; Juan-Felipe Osorio; Judit Sort; Judith León; Judith Colorado; Judith González; Judith Sanz; Judith Ribas;
Judith Sánchez; Julen González; Julen Bempah; Julen Calvo; Júlia Pujol; Júlia Campmany; Júlia Ruiz; Júlia
Gensana; Júlia Bay; Júlia Càceres; Júlia Suller; Katy Diatta; Kawtar Ezzarfani; Laia Minguet; Laia Prieto; Laia Taule;
Laia Perramon; Laia Reifs; Laia Oliva; Laia Mills; Laia Lozano; Laia Horrillo; Laia Martín; Laia Alonso; Laia Morales;
Laia Vallecillo; Laia Trull; Lara Valdivia; Lara Sepúlveda; Laura Cecilia; Laura Ramos; Laura Haro; Laura Alarcón;
Laura Hurtado; Laura Gigante; Lei Xiaofei Martínez; Leila Sadiki; Leire García; Leire Castillejo; Leire Sánchez; Leire
García; Leo Zahabioun; Lía Vidal; Lidia Carreras; Lluc Pedró; Lluna Vendrell; Lola Pousa; Lorena Expósito; Lucas
Del Valle; Lucia Mesas; Lucia Sánchez; Lucia Rubio; Lucía Macías; Lucía Márquez; Lucía Miró; Lucía Gil; Lucía
Aranda; Lucía Marin; Lucía Torne; Luis Ruiz; Luis Aaron Quispe; Luna Heredia; Lydia Aguilar; M del Carmen Ligero;
Manel Cepeda; Manuel Emiliano Mengotti; Marc Valentí; Marc Barrera; Marc Gonzalez; Marc Alarcón; Marc Jiménez;
Marc Mestres; Marc Bazán; Marc Fortes; Marc Peña; Marc Murcia; Marc Molina; Marc Cofiné; Marc Millán; Marc
Iglesias; Marc Conesa; Marc Hernandez; Marc Bravo; Marc Hermoso; Marc Caballero; Marc Grau; Marcos Jiménez;
Marcos Hurtado; Maria Casas; Maria Sabaté; Maria Fernández; Maria Jiménez; Maria Rodríguez; Maria Melero;
Maria Martínez; Maria Arias; Maria Hernandez; Maria Tena; Maria Leonardo; Maria Folguera; Maria Garcia; Mariam
Ghannou; Mariam Kada; Marina Grima; Marina Lana; Marina Mayorga; Marina Fajula; Mario Alarcia; Mario López;
Mariona Riera; Mariona Falcón; Mariona Pujol; Mariona Rodríguez; Mariona Torres; Marouan Yaakoubi; Marta De
José; Marta Palacios; Marta Godoy; Marta Pulido; Marta Canals; Marta Faulón; Marta Garcia; Marta Víctor; Marta
Subirats; Marta Rubio; Martí Grañó; Martí Vídal; Martí Lorente; Martín Cid; Martina Pueyo; Martina Pous; Martina
Ribes; Martina Maldonado; Marwa Boutanache; Marwa El; Mary Oluwakemi Ajomagberin; Mavie Navarro; Melania
Cardeñosa; Meritxell Busom; Michelle Ballesteros; Miguel Pascual; Miguel Jimenez; Miguel Angel Sanchez; Miquel
Puntas; Mireia Muñoz; Mireia Fernandez; Mireia Funes; Miriam Mora; Miriam Valdivia; Miriam Jurado; Miriam
Bejarano; Miriam Vila; Mohamed El Yaakoubi; Mohamed Assbaghi; Mohamed Boussadkate; Mohamed Benyahia;
Mohamed Othmani; Mohamed Loukli; Mohamed Belhadi; Mohamed Jasime Chiraiah; Morad El Yaakoubi; Moussa
Colley; Muhammad Taha Tahir; Naia Camacho; Naiara Díaz; Naima Hanati; Naoufal Bounour; Nara Garrido; Natalia
Dominguez; Natalia Linares; Natalia Manent; Natalia Alonso; Natàlia Vergara; Natàlia Heredia; Nerea Aguilar; Nerea
Sanchez; Nerea Romero; Nerea Munuera; Nerea López; Nerea Cambre; Nicolás Fernández; Nicolay Pérez; Nikita
Makiel; Nil Holgado; Nil Aiguadé; Nil Márquez; Noa Canabal; Noa Casas; Noa Denia; Noah Méndez; Noah Lebron;
Noemí Caballero; Noemí De la Gama; Nora Ortiz; Nour Barrada; Núria Garcia; Núria López; Núria Morales; Núria
Bastida; Nuria-Minue Quimis; Oihane Montoya; Olga Garcia; Omar Dedas; Omar Bourtal; Ona Barber; Ona Ortiz;
Oriol Herranz; Oriol Sierra; Oriol Terrado; Oriol Márquez; Oriol Ribas; Oriol Castells; Oriol Porta; Oriol Parent; Oscar
Nieto; Oscar Lao; Oscar Sánchez; Oscar Coviella; Òscar Buch; Otger Sans; Oussama Acharki; Pablo Haro; Pablo
Palos; Pablo Aguilera; Patrick Ibarra; Pau Ruz; Pau Moya; Pau Navarro; Pau Carles; Pau Domenech; Paula Garcia;
Paula Escobar; Paula Palacios; Paula Tutusaus; Paula Araque; Paula Friedel; Paula Tejada; Paula Carbonero;
Paula Cruz; Paula Marín; Paula Romero; Paula Figueredo; Paula Rojas; Paula Rodríguez; Paula Ortega; Paula
Barragan; Paula Galitó; Paulo Jiménez; Pere Galitó; Pol Cortacans; Pol Roche; Pol Coma; Pol Monfort; Pol Segura;
Pol Anguita; Pol Cervera; Pol Rodríguez; Pol Estopañan; Pol Marín; Pol Rueda; Pol Gibert; Pol Garcia; Pol Torres;
Queralt Almasqué; Queraly Vegara; Quima Lleonart; Rachida Acharki; Rafael Campaña; Ramon Echepares; Ramón
Adán; Rania El Khayat; Ranya El Yemlahi; Raquel Pons; Raul de la Fuente; Raul Ortega; Raúl Buendia; Raúl
Tejada; Raúl Cayero; Raúl Arribas; Raúl Palenzuela; Rayza Jhuly Arnez; Ricardo Lozano; Richard Cervilla; Ridouan
Bouzagou; Rihab El Baamri; Robert Garcia; Rocio Moreno; Roger Monedero; Romaisa El Aita; Ruben Bueno; Ruben
Rubio; Ruben Bautista; Ruben Criado; Saber Azrak; Salma Diouri; Salma Gharbi; Salma Kissami; Salma Erhahyt;
Salua Hadra; Salvador Pujol; Salvador Bassó; Saly Badji; Samra Allalí; Samuel Cano; Sandra Garcia; Santi Noé;
Santiago Burriel; Sara Romero; Sara Louarti; Sara El Arabi; Sara Rodríguez; Sara Jiao Cases; Saray Camacho;
Saray Ruiz; Saray Gamero; Saúl Fernández; Sebastian Adrian; Selena Expósito; Selma Valverde; Sergi Alarcón;
Sergi Bargués; Sergi Silva; Sergi Caballero; Sergi Lana; Sergio Alvarez; Sergio Rodríguez; Serguei Rodriguez;
Seryn Abdelhadi; Sharjeel Rashid Ali; Sheila Casas; Shiyi Yang; Silvanusk Stephen; Silvia Robledo; Sofia
Fernandez-Salguero; Sofian El Maroufy; Sònia Alcoverro; Soraya El Arabi; Soukaina el Fadili; Stephan
Amasowomwan; Tania Reche; Tatiana Rodríguez; Teo Bellido; Thaissa Peixoto; Thiago Ortega; Tomás Perera;
Tona Vilar; Umesh Esteve Castillo; Unai Escobar; Unai Cuenca; Victor Garcia; Victor Montalvo; Victoria Matias;
Victor-Manuel Muradas; Wael El Majdoul; Wasim Lasfar; Wassim El Yaakoubi; When Jie Chen; Xavi Padilla; Xavier
Cabezas; Xavier Leal; Xavier Fernández; Xavier Pérez; Yaiza Tauste; Yasmin El Badaoui; Yasmina Rotbi; Yasser
Bounab; Yassin El Abbasi; Yassine Abbou; Yeray Albesa; Yerik Cortijo; Yoana Tebar; Younés El Maroufy; Youness
Chabouni; Yousra Haddouchy; Youssef Demnati; Yu Zhou; Yvonne Márquez; Zaid El Majdoul; Zakaria Ikken
AlumnatParticipant

28. Entitats col·laboradores:
Generalitat de Catalunya
Deptament d’Ensenyament
Serveis Educatius
CRP Baix Llobregat 7