1. T 5 – ELS MEDIS NATURALS
DE LA TERRA
Presentació per Antonio Suau Forés.
Professor del IES Xarc
Curs 2014-2015
2. INDICE
• 1. Els medis naturals.
• 2. La zona càlida (1). El medi equatorial.
• 3. La zona càlida (2). El medi tropical.
• 4. El medi desèrtic.
• 5. La zona temperada (1). El medi oceànic
• 6. La zona temperada (2). El medi mediterrani
• 7. La zona temperada (3). El medi continental.
• 8. La zona freda. El medi polar.
• 9. El medi de muntanya
9. La zona càlida. El medi
equatorial
Es localitza a una petita franja al nord
i sud del Equador.
10. 2.1 Clima i aigües.
• Temperatura mitjana alta (al
voltant de 25ºC
• Amplitud tèrmica baixa (al voltant
de 3ºC)
• Precipitacions abundants superiors
a 1.500 o 2.000 mm i mai un mes
amb meyns de 60 mm
• Precipitacions tot l’anys
• Només una estació, calorosa i
humida.
• Rius cabalosos i regulars.
Destaquen Amazones i Congo.
11. • Vegetació típica del clima equatorial:
selva
• Arbres de moltes espècies: caoba,
banús, etc. Molt alts.
• Importància ecológica:
– Emet grans quantitats d’oxigen.
– Protegeix sol d’erosió.
– Alberga gran nombre de espècies animals
i vegetals.
• Fauna rica, amb moltes espècies
adaptades a viure als arbres:
– Papagai, tucan cotorra, etc;
– Mamífers: felins (jaguar) i simis (tití),
reptils (serp pitó, boa, anaconda) i gran
varietat d’aràcnids i insectes
2.2 La selva
12. 2.3 La vida al medi equatorial
• La població és
– escassa a causa de la duresa del medi com les malalties
(paludisme, malaria,etc)
– Es concentra a la costa i zones d’altitud mitjana
• Activitats tradicionals:
– Recolecció de fruites, caça i pesca; en l’actualitat, agricultura
rudimentaria.
• Activitats modernes:
– Tala d’arbres per comerciar fustes (caoba, tec)
– Resines, plantes medicinals, minerals i recursos hidràhulics;
Problemes: tala d’arbres porta a deforestació, aquesta la perdua de sol
i deixar improductiva la terr.
15. 3. La zona càlida. El medi
tropical
El medi tropical es troba a nord i sud
de franja equatorial.
16. 3.1. El clima i les aigües
• Temperatures elevades tot l’any (mai baixen de
18º)
• Amplitud tèrmica més elevada que a l’equatorial
(entre 3º i 10º)
• Precipitacions abundants entre 700 i 1500 mm
però reduïda a només uns mesos
• Dos estacions: plujosa, a l’estiu; seca, a l’hivern
• Si estació seca dura menys de 2 mesos = clima
tropical humit.
• Si estació seca dura més de tres meses = clima
tropical sec o de sabana
• Rius de cabal irregular segons les estacions de
plujes o seques: Nil, Níger, orinoco i Ganges.
17. 3.2. El bosc tropical i la sabana
• Vegetació predominant = bosc
tropical.
• En arees de sequera llarga = sabana
(matolls predominants amb arbres
disperos (baobab, acàcia).
• Fauna variada
– Al bosc tropical: semblant a
l’equatorial;
– A la sabana:
• Herbívors predominants: rioceront ,
girafes, eleants, zebres, gaseles,e tc
• Carnivos: lleons, guepards,
• Carronyers: voltors i hienes
• Molts insectes.
18. 3.3. La vida al medi tropical.
• Població concentrada a costes, valls i deltes de grans rius.
• Activitats tradicionals:
– Agricultura d’artiga (en cast., rozas) a zones de tropical humit.
– Agricultura moderna: rotació de cultius (mill i cacahuet, principal)
– Ramaderia nòmada
– A zones de tropicals monsònic: conreu de arrós (valls i deltes)
– Agricultura moderna de plantació: a països no industrialitzats pero
amb producció per països desenvolupats (bananes, cafpe)
Fauna i activitats indígenes atrauen a molt de turistes.
21. 4. La zona càlida (3). El medi
desèrtic.
• Localitzats aproximadament als Tròpics (P.
Ex.: el Sahara)
• També, a zones temperades, a l’interior dels
continents (p. Ex: desert del Gobi)
• També es pot donar per efectes dels corrents
marins freds a les costes (P.Ex.: desert
d’Atacama a Xile)
22. 4.1. El clima i les aigues.
• Precipitacions escases = menys de
150 mm a l’any.
• A les zones perifèriques, amb
estepes perque pot ploure entre 150
y 700 mm encara que hi ha, al
menys, 7 mesos àrids.
• Tipus de medi desèrtic:
– Càlids: temperatures molt altes tot
l’any; contrast entre dia i nit
– Temperats: estius molt calents i hivers
molt freds.
• Rius només porten aigo quan plou.
23. 4.2 Vegetació i fauna
• La vegetació adaptada a l’aridesa
– A deserts, no hi ha o només als oasís.
– A deserts americans: cactus i matolls;
– A voreres dels deserts del tropic, zones
una mica més humides, estepes, amb
herbes baixes i arbustos aïllats.
• Fauna de deserts i estepes formada
per rèptils (serps i llangardaixos)
insectes (escorpins i escarabats), aus
rapaces i mamifers (ratolins, raboses,
xacals, camells i dromedaris)
24. 4.3. La vida en els desert
• Població escasa, concentrada a costa,
oasis i valls de rius.
• Activitats tradicionals
– caça i recolecció, com els aborigens
australians o bosquimans) o pasturatg
nòmada (tuareg i beduins)
– Poblacions sedetàries a oasis i rius,
agricultura (palmeres, arbres fuiters, cereals
i hrtalisses)
• Activitats modernes
– Extractives (petroli, minerals i gas natural)
– Agricultura moderna a zones irrigades i
ramaderia (desert australíà)
– turisme
27. 5. La zona temperada. El medi
oceànic
• A les façanes occidentals dels continents que es
troven entre els tròpics i els cercles polars.
28. 5.1. El clima i les aigües
• Temperatures poc
contrastades per acció
moderadora del mar:
– Hivers no baixa de –3Cº.
– Estius, no superen 22ºC.
• Precipitacions abundants
(al voltant de 800 mm) tot
l’any.
• Rius cabalosos i regulars
29. • Vegetació:
– típica: bosc caducifoli (roures, faigs, álbers i
castanyers) d’arbres alts, troc recte i fulles
grans que cauen a la tardor.
– Zones més fredes i sols pobres: matolls
8brucs i falgueres) i prats naturals.
• Fauna és variada:
– Petits rosegadors (esquirols, ratolins)
– Herbívors 8c´érvols, cabirols, porcs senglars,
etc)
– Omnívos (ós bru)
– Aus (xoriguers, mussols, ólibes)
– Amfibis, rèptils i insectes.
5.2. El bosc caducifoli
30. 5.3. La vida al medi oceànic
• Població nombrosa (antiga a Europa i recent a Amèrica
i Ausralia)
• Activitats tradicionals
– Agricultura de camps tancats (bocage): conreus, ramaderia,e tc
– Agricultura de camps oberts (openfield), dedicats a cereals
(blat i civada) amb guaret;
– AAmèrica, boscos
– AAustràlia, prats dedicats a ramaderia.
• Activitats modernes
– Agricultura i ramaderia mecanitzada;
– Industria i serveis
– Problemes: contaminació i sobreexplotació de recursos.
33. 6. La zona temperada. El medi
mediterrani.
Al voltant de la mar Mediterrània i a zones
l’Amèrica, Australia i Àfrica.
34. 6.1 El clima i les aigües.
• Característiques:
– Temperatures poc contrastades per
influencia del mar.
– Hivers temperats i estius calorosos.
– Precipitacions irregulars i escases
(300-800 mm anuales)
– No sol ploure a l’estiu i si a
primavera i tardor.
• Rius són:
– Cabal escàs i irregular
– Aigües baixes a estiu
– Crescudes a època de plujes amb
perill d’inundacions.
35. 3.2 El bosc mediterrani
• Vegetació característica: bosc
mediterrani. Característiques:
– Arbres de fulla perenne, de tronc baix
(alzines sureres, pins, etc)
– Molt d’arbustos aromàtics timó, romaní,etc).
– També es donen altre tipus de vegetació com
garrigues, estepes
• Fauna:
– Mamífers (porcs senglars, llops, lincs)
– Rosegadors, rèptils i insectes abundants.
– Aus rapaces àguila imperial, voltor negre,
esparver,milà)
36. 6.3 Activitats al medi mediterrani
• Població densa. Ciutats antigues a voramar a Europa, i a
Amèrica, Àfrica i Australia per l’aridessa de l’interior
• Activitats tradicionals
– Ramadería trasnhumant (ovelles i cabres)
– Agricultura de secà (blat, vinya, olivera)
– també de regadius a prop de rius o amb aigües subterranies:
hortalisses, fruiters [taronja, llimona], plantes industrials [tabac,
remolatxe, etc].
• Activitats modernes
– Ramaderia industrial
– Agricultura d’horta (a cel obert o a hivernacles)
– Industria i serveis (turisme)
39. 7. La zona temperada. El medi
continental.
• Interior dels continents més grans
– Amplies extensions de l’Europa Central i oriental,
– Centre d’Asia
– Part d’Amèrica del Nord
40. 7.1 El clima i les aigües.
• Característiques:
– Temperatures contrastades (no hi ha
influència marina)
• Hiverns freds (baix zero)
• Estius calorosos
• Amplitud tèrmica elevada
– Precipitacions:
• Moderades, principalment a estiu
• A hivern, escasses i en forma de neu
• Rius són:
– Crescudes de primavera pel desgel;
– Cabal abundant a l’estiu.
– Entre ells hi alguns molt grans: Mackenzie,
Yukon, Obi, Lena, Amur, Volga, etc
41. 7.2 La vegetació i la fauna
• Vegetació: varia segons la latitud i les
precipitacions
– Al nord, taiga = bosc de coníferas (pins i
abets) de fulles puntiagudes
– Al sud praderies (herbes altes) i estepes
(herbes baixes).
• Fauna: adaptada al fred hivern:
– Carnivors (fabosa, llop , visó,mostela,
castor, llúdria)
– Herbívors (cèrvols, ant, ren)
– Omníbors (ós bru)
– Aus migratories i insectes
42. 7.3 Activitats al medi continental
• Població: escasa a taiga i praderies asiàtiques; més densitat
de població a Europa Central i Oriental.
• Activitats tradicionals:
– A taiga, caça, pesca, ramaderia de rens
– Praderia: conreu de cereals amb guaret.
– Estepa: ramadería extensiva de boví a Amèrica; nómada de moltons
i camells a Àsia.
• Activitats modernes
– Taiga: explotació de fusta
– Praderia: agricultura mecanitzada amb selecció genètica d’especies.
– Estepes: extensió del regadiu (cotó, arrós)
– En general, extractives, industria i serveis que ha fet creixer ciutats
a zones afectades.
45. 8. La zona freda. El medi polar.
• Es localitza als cercles polars
46. 8.1 El clima i les aigües.
• Característiques:
– Temperatures molt baixes tot l’any
(no arriben mai al 10ºC) als pols
Quan més allunyat del pol, fa menys
fred i de vegades les temperatures
sobrepasen els 0º
– Precipitacions són sempre escasses,
inferiors als 250-300 mm i cauen en
forma de neu.
• Rius: només apareixen a zones
més allunyades del pol (zona de
tundra)
47. 8.2 El bosc mediterrani
• Vegetació varia segons latitud:
– Zones properes als pols = desert gelat
– Zones de latituds no tan altes = tundra, amb
vegetació a l’estiu (molses, liquens i alguns
arbustos i herba)
• Fauna: protegits del fred amb pelatge i
espeses capes de greix.
– Al casquet polar: óssos, foques, pingüins,
etc
– A zona de tundra, fauna més variada: rens,
alzes, llebres ártiques,llops i faboses, petits
rosegadors, aus (grua, perdiu nival i mussol
de les neus. En èpoques de desgel també
molts d’insectes.
48. 8.3 Forma de vida
• Població molt escassa:
– A la zona de gels del Àrtic, inuit o esquimals, en Amèrica del Nord i
Grenlàndia; lapons o samis, al nord d’Escandinavia; lacuts a Sibèria.
– A l’Antàrtic, deshabitat a excepció d’iinvestigadors a l’estiu antàrtic.
• Activitats tradicionals
– A l’Àrtic, pesca de balenes, orques i morses que donaven aliment,
pells i oli per il·luminació; caça d’ossos polars.Els sami, ramaderia
nòmada de rens
– A l’Antartic, con està deshabitat, cap.
• Activitats modernes
– A zones habitades de l’Àrtic, ramaderia estabulada i comercial de
rens, cria d’animals de pell cara, agricultura d’hivernacles i explotació
de minerals, petroli i gas
– A l’Antartic, només científics i militars (Tractat Antartic prohibeix
l’explotació dels recursos, tan animals como minerals)
51. 9. El medi de muntanya
• El trobem a les muntanyes més altes de
qualsevol latitud
52. 9.1 Un medi natural marcat per
l’altitud.
• Característiques: depén de
l’altitud que provoca que la
temperatura mitjana anual no
superi els 10ºC
– Quan més càlida sigui la zona on és
la muntanya, més elevada es l’altitud
des de la que apareix aquest medi
– Quan més altitud, meyns
temperatura (descen 0,5 graus cada
100 metres).
• Precipitacions: per damunt de
1000 mm a l’any
• Rius: porten poca aigüa a l’hivern
i creixen a l’estiu pel desgel.
53. 9.2 Vegetacio i fauna
• Vegetació: escalonada en pisos des
de la base fins al cim: boscos,
matolls, prats, molses i liquens. A
partir d’una certa altitud la
vegetació desapareix.
• Fauna:varia segons l’altitud.
Inclou animals com la cabra
salvatge i difernts tipus d’aus
rapaces.
54. 9.3 Forma de vida a la mutanya
• Població escasa (falta d’oxigen i fred). A la muntanya
mitjana, on fa meyns fred, se concentren pobles.
• Activitats tradicionals. També esglaonades per l’altitud
– Muntanyes de zones càlides: agricultura (blat de Indies, patata,
café i hortalisses) fins els 2000 metres; per damunt ramaderia
(bens, llames i vaques)
– Muntanyes zona temperada: predomina ramaderia i explotació
forestal; agricultura limitada a zones baixes
• Activitats modernes
– A muntanyes de zones càlides, conreus de plantació i ramaderia
bovina
– Muntanyees de zona temperada: extracció de minerals, centrals
hidroelèctriques, turisme de neu, senderisme i alpinisme.
57. Què és i per a qué serveix?
• Un climograma és un gràfic
(lineal i de barres) que
repersenta l’evolució mensual
de les temperatures i les
precipitacions d’un lloc de la
Terra al llarg d’un any.
• Ens permet saber el tipus de
clima, determinar l’existencia
d’estacions i la seva durada,
comparar climes.
58. Com fer un climograma
• Traçar a un paper
mil·limetrat un eix
horizontal i dos de
verticals (a esquerra i
dreta)
• Dividir l’eix horitzontal en
12 parts iguals i escriure
inicials de mesos
• Indicar l’escala de les
temperatures en ºC. La de
precipitacions ha de ser el
doble que la de
temperatures.
• Anar col·locant amb l’escala
esquerra, com als barquitos,
els punts de temperatures
mitjanes que marqui la taula
de dades, i unir-los amb una
línea vermella.
• Idem, amb la dreta, les
precipitacions i fer les
barres blaves.
• Escriure a la capçalera el
nom del loc, l’altitud, la
temperatura mitjanaanual i
el total anual de
precipitacions
59. 1. Observar les temperatures. Si les temperaturaes mitjanes mnsuals son
altes tot l’any (spueriors a 18º C), stam davant d’unclima càlid; si són
baixes tot l’any (cap més no supera els 10ºC), el clima és fred, i si
són i ntermèdies, amb contrastos entre l’hivern i l’estiu, estam davant
d’un clima de la zona temperada.
2. Observar les precipitacions. El volum total anual ens indicarà si
estam davant d’un clima humit (si supera els 800 mm) o sec (si no
aconseguiex 250 mm) i la distribuició de les precipitacons al llearg
de l’anmostrarà si són regulars o irregulars i si hi ha sequera en algun
mes.
3. Classificar el clima, incloen-lo a la zona tèrmica (càlida, temperada o
freda) i precisar el tipus climàtic a què correspon d’aquesta zona:
oceànic, mediterrani, continental, etc.
4. Localitzar-lo en l’espai, i relacionar-lo amb altres elements del medi
natural (vegetació, fauna, sols, etc)
Quins pasos cal seguir per
comentar-lo
61. Usar vocabulari adeqüat
1. Anota en el teu quadern una defiicó del
termes següents: camps oberts, camps
tancats, sabana i tundra.
2. Cerca en el diccionari, i escriu en el teu
quadern, el sgnificat d’aquestes parauales:
Beduins, caducifoli, caoba, oasi,
perennifoli, regadiu, artiga, secà i tucan.
62. Comprendre l’espai i localitzar
3. Localitza en un mapa com l’inferior els tres medis naturals de la zona càllida.
Inidca, després, de anera aproxiimada, les seves coordenades geogràfiques.
4. Cerca en un atles aquestes ciutats: Atenes, Bergen, Calgary, Ciutat del Cap,
Hobart, Moscou, Perth, Quebec, Santiago de Xile, Trondheim.
A continuació, localitza-les en aquest matiex mapa i, amb ajud de la
informació del mapa de l’epígraf 1, digues en quin medi natural es troba
cadascuna.
63. Produïr textos escrits
5. Redacta deu línies on
descriguis el pasisatge i
l’activitat humana que
mostra aquesta imatge.
Hi has d’inclouri, com a
mínim, les paraules
següents.
– Clima, tradicional, pells,
temperatures, foques,
il·luminació, neu i
aliment.
64. Relacionar informacions
6. Observa les imtages anterios i relaciona cada imatge de
vegetació amb el seu medi corresopnent.desprès explica
per què has establert aquesta relació.
65. Com organitzar l’informació
7. Completa un quadre resum com l’inferior sobre
la població i les activitats econòmiques,
tradicionals i modernes, dels medis naturals
càlids, desèrtics i temperats.
66. Aplicar destreses
• Amb les
següents dades,
elabora dos
climogrames,
comenta’ls
icompara les
seves
característiques.