La Cassola nº 33 - Florida Secundària 2018

Edita: Florida Secundària
Disseny: Gràfiques Vimar
Coordina: Rubén Capella i Natàlia Herrero
Col·labora: Professorat, alumnat i AMPA
Portada: Paco Lluís Ramos
EDITORIAL
UN CURS EN IMATGES
RACÓ DE L
’AMPA
INICIATIVES SOLIDÀRIES
UN PREMI D’ALUMNES… UNS ALUMNES DE PREMI!
ALTRES MANERES D’APRENDRE
ELS NOSTRES PROJECTES INTERDISCIPLINARIS
RACÓ INTERNACIONAL
RACÓ DE LECTURA
UN CURS EN IMATGES
ÍNDEX
1
2
3
4
5
9
22
28
41
48

B
e
n
v
in
g
u
t
s
a
la
C
a
s
s
o
la
3
3
EDITORIAL
Ja en són 33! Editar aquesta Cassola, com sempre, suposa fer una mirada cap
endins i després ensenyar al col·lectiu (mares, pares, alumnes, mestres, etc.)
un petit recull d’allò que hem fet, experimentat i viscut durant un curs. Per això,
mentre l’enllestíem, el número 33 activava la nostra vessant popular i no podíem
estar-nos de pensar en el 33 d’envit al joc del Truc.
Allà, el 33 és l’aposta més forta, i d’alguna manera també cada dia encarem parti-
da i repte, amb el present, si més no, i amb el futur. Així, calia lligar les nostres car-
tes: la convivència i l’acompanyament, faran de manilla; l’actualització dels nostres
projectes interdisciplinaris, serà el basto; la incorporació de les darreres tendènci-
es tecnològiques i el ventall d’activitats complementàries com a 7 d’or i... la nostra
espasa, el triomf, les persones grans i menudes que fem Florida a cada pas.
Per acabar-ho d’adobar, al Truc cal sumar 20? Doncs no, en posarem 40 que són
els anys que la Cooperativa ha fet i que ens reafirmen en les nostres conviccions
i el camí. Donem-nos l’enhorabona, doncs, i que la Cassola 34 siga la confirma-
ció que per moltes partides que ens plantege el futur, sempre
disposarem de les cartes guanyadores.
Molta gent petita, en llocs petits,
fent coses petites, pot canviar el món
(Eduardo Galeano)

LA CASSOLA Altres maneres d’aprendre
4
En el centro Florida Secundaria el trabajo a través de
proyectos forma parte de su metodología desde años
por ello es Centro de referencia. La enseñanza a través
de proyectos multidisciplinarios es la línea a seguir se-
gún la mayoría de expertos.
Si además unimos la relación internacional con otros
centros europeos, lo que pensamos que enriquece a
nuestros hijos en muchos aspectos, no sólo en la prác-
tica de idiomas sino también el aprendizaje que aporta
la multicultura y añadimos la cercanía del profesorado
tanto al alumnado como a las familias, tenemos un
centro en el cual sabemos que se formarán nuestros
hijos además dé académicamente también como per-
sonas que estarán preparadas para afrontar el futuro.
A nivel interno querríamos destacar el análisis anual
elaborado por los alumnos y que se comparte con pa-
dres y profesores para estudiar y consensuar pautas de
mejora conjuntas.
El AMPA colabora también económicamente con el
centro en diferentes actividades: fiesta de Navidad, fin
de curso, ayuda en la renovación del patio, etc…
Queremos animar a los padres y madres a colaborar
con la asociación ya que es más lo que nos aporta esta
RACÓ DE L’AMPA
colaboración que el esfuerzo que podamos tener que
realizar. Esfuerzo que es muy llevadero ya que la direc-
ción del centro facilita mucho toda nuestra labor. Esta
colaboración también les sirve de ejemplo a nuestros
hijos ya que pensar que siempre habrán otros que ten-
gan más tiempo para implicarse y harán las cosas por
nosotros es justo lo que no nos gustaría que aprendi-
eran, ¿verdad?
Así que aprovecho que acaba este año mi colaboración
con el AMPA Florida Secundaria para despedirme de
todos vosotros y pediros que os impliquéis, aunque
creáis que no tenéis tiempo, por poco que sea será su-
ficiente. Es muy importante que haya padres y madres
que quieran opinar, que su voz se escuche y formen
parte de las decisiones que se adoptan en el centro
donde estudian nuestros hijos.
Por último, deciros que ha sido muy enriquecedor y sa-
tisfactorio haber colaborado y haber formado parte de
AMPA Florida Secundaria durante estos años. ¡Ahora
os toca a VOSOTROS!
Victoria Sevillano,
Presidenta de l’AMPA
FLORIDA GRUP EDUCATIU
CELEBRA 40 ANYS!
Amb el nostre 40 aniversari hem volgut celebrar l’èxit d’un projecte que mai seria possible sense l’alumnat que ha
passat per les nostres aules. És per això que volem agrair a tots els i les alumnes, així com a les seues famílies, que
han dipositat la seua confiança en el nostre projecte i en el nostre equip docent. De la mateixa manera, volem felicitar
a totes les persones que cada dia fan que aquest somni cooperatiu siga possible. Per 40 anys més!

5
El passat dimecres dia 14 de març a la tutoria de 1ESOB va fer el
primer taller de polseres solidàries per donar suport a la investi-
gació del càncer infantil. Més concretament a benefici de l’equip
d’investigació de l’hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.
Aquesta activitat va ser una proposta de Marc Iborra, alumne
d’aquest grup que col·labora amb l’Associació “Pulseras Candela”
.
Ell junt a Verònica (sa mare) i Imma (una amiga col·laboradora de
l’associació) ens explicaren els objectius del projecte i un poquet
de la seua història, ens posaren un vídeo on la pròpia Candela ens
ho explicava i els xiquets de l’hospital ens demanaven col·labora-
ció i, a continuació, ens
ensenyaren a fer les pol-
seres. Va resultar molt
interessant i divertit.
Al finalitzar aquest taller
acordàrem posar en mar-
xa una campanya al nos-
tre centre per col·laborar
amb aquesta associació.
Volem donar a conèixer
com podem col·laborar
d’una manera fàcil i di-
vertida en una causa tan
important com aquesta.
M. Carmen Martínez
(tutora de 1r d’ESO)
L’ALUMNAT DE FLORIDA DÓNA SUPORT
A LA INVESTIGACIÓ DEL CÀNCER
POLSERES SOLIDÀRIES
LA CRÊPE SOLIDAIRE
El passat 16 de maig un equip d’alumnes de
3r ESO de l’optativa de Francès ha organitzat
la II Edició de la campanya La Crêpe Solidaire.
En aquesta ocasió, per iniciativa de l’equip que
organitza l’activitat, els diners obtinguts seran
donats a AECC per a contribuir a la investigació
contra el càncer de mama. La iniciativa ha es-
tat tot un èxit i han recaptat una bona quantitat
econòmica per col·laborar amb aquesta causa
solidària.
M. Carmen Martínez
(professora de Llengües)
Iniciatives solidàries
LA
CASSOLA

6
UN RECONEIXEMENT A L
’EXCEL·LÈNCIA
El nostre alumne de 1r de Batxillerat Carlos Calpe Mocholí va rebre el passat 27 de març el Premi Extraordinari a la
Trajectòria Acadèmica en l’ESO que atorga la Conselleria d’Educació. El premi és un reconeixement a la excel·lència
durant tota l’etapa de secundària, una recompensa a l’esforç i la perseverança. Enhorabona, Carlos!
Menció d’honor per a “TEMPS EMBRAVIT”
,
D’ANDREA ADAM, ALS PREMIS JORDI SERRA I
FABRA per a joves 2018
La nostra alumna de 2n de Batxillerat Andrea Adam Martínez ha presentat “Temps embravit” a la XIII convocatòria
Premi Literari Jordi Serra i Fabra Per a Joves, que té com a principals objectius estimular en els estudiants el plaer per
la creació literària i fomentar l’amor per la paraula escrita a través d’obres que reflectisquen valors universals amb els
quals contribuir a crear un món millor. El jurat, reunit a Barcelona a 8 de febrer de 2018, ha inclòs a la llista d’honor
d’aquesta convocatòria l’obra d’Andrea, tot un reconeixement que ens ompli de satisfacció. Enhorabona, Andrea!
Un premi d’alumnes…
...uns alumnes de premi!
LA
CASSOLA

LA CASSOLA Un premi d’alumnes... uns alumnes de premi
7
Vanessa Sanchís i
Andrea Adam
representaren Florida
Secundària a les
Olimpíades d’Economia,
organitzades per la
Facultat d’Economia de
la Universitat de València
i la Facultat d’ADE de la
Universitat Politècnica de
València.
PARTICIPEM A LES OLIMPÍADES
D’ECONOMIA
En aquest cas, fou Vicent Pons qui representà el
nostre centre a les Olimpíades matemàtiques,
organitzades per la Reial Societat Matemàtica
a la Universitat Politècnica. “Sempre m’ha agra-
dat entendre el perquè del processos matemà-
tics que ens ensenyen des de que som menuts
i també quan ens fem més majors i vaig pensar
que seria un repte enfrontar-me a problemes de
matemàtiques on podria posar a prova la meua
inquietud”
, afirmava en acabar Vicent Pons, en-
tre la satisfacció i l’alegria.
DE MATEMÀTIQUES
Després d’haver passat els concursos comarcals i provincials per a classifi-
car-se en la fase nacional, Vicent Pons va estar a Valladolid del 13 al 16 d’abril
per a participar en l’Olimpíada Estatal de Física i representar a València amb
150 alumnes més (els millors d›Espanya). És per això que la Universitat de Va-
lència li ha atorgat el merescut reconeixement. Fins i tot el mateix rector de la
UV, Francisco José Mora Mas, li ha fet arribar la seua felicitació personalment.
Moltes felicitacions, Vicent!
DE FÍSICA
SELECCIONATS PER A LA FIRA EXPERIMENTA
El passat diumenge 22 d’abril un grup del nos-
tre alumnat d’ESO i Batxillerat, prèviament
pre-seleccionat, junt als seus professors Víctor
Castro i Sergio Gil van participar al Museu de
les Ciències Príncep Felip en la XIII FIRA-CON-
CURS “EXPERIMENTA”
, on el nostre alumnat
va poder mostrar i explicar els seus experi-
ments i aplicacions tecnològiques fruit del seu
treball. Enhorabona a totes i tots!
Víctor Castro (professor de Tecnologia)

LA CASSOLA Un premi d’alumnes... uns alumnes de premi
8
PREMIADES AL SAMBORI
Marta Giménez (de 2n ESO) i Andrea Adam (de 2n de Batxillerat) han estat pre-
miades a la 20a edició del Premi Literari Sambori, un concurs de creació literària
que busca promoure i difondre l’ús literari del valencià dins l’àmbit escolar.
TÉ LÍMITS L
’HUMOR?
Florida Secundària a
la lliga de debat
l’edifici La Nau de la Universitat de València va acollir al febrer La
Lliga de Debat 2018, on va participar Florida Secundària. Enguany,
la qüestió sobre la qual havien de debatre els diferents centres par-
ticipants ha estat L’humor té límits? El grup de Florida Secundària
ha estat compost enguany per alumnes de 1r de Batxillerat i coor-
dinat pel professor de Valencià Octavi Ruiz. Sota la seua supervisió
i consells, els discents Irene Martínez, Dani Nieto, Irene Crespo,
Mar Tos i Ismael Hamed varen fer una investigació d’arguments
per a preparar el debat en si mateix. Ha estat una experiència molt
enriquidora per al nostre alumnat, que ha pogut assaborir els resul-
tats de l’aprenentatge significatiu.
Octavi Ruiz (professor de Valencià)
“MISSIÓ MART” A DESAFIO ROBOT
Lluites de Sumo, desafiaments al voltant de com resol-
dre el circuit “Misión Marte”
, coreografies automatitzades,
reacció en cadena, competició de drons i presentació de
robots. D’aquesta manera va concórrer la X Edició de Des-
afio Robot en la que el passat 11 de Març van participar
dos grups del nostre alumnat de 4t ESO Acadèmic. El
repte seleccionat va ser “Misión Marte” en la modalitat
lliure, pel que es va utilitzar la plataforma lliure Arduino per
desenvolupar un vehicle autònom que s’enfrontés al cir-
cuit presentat. La prova, consistia a superar determinats
obstacles fins a arribar a una superfície on hi havien situats
uns cubs que calia replegar i portar al punt d’inici.

Altres maneres d’aprendre
LA
CASSOLA
UN FUTUR EN 3D
Sabem que la tecnologia avança molt ràpidament i que, si no
apostem per la innovació, prompte ens quedem enrere... És per
això que Florida ha apostat ben fort por incorporar les últimes
tecnologies al treball de l’aula i de d’enguany disposem de dues
impressores 3D, amb les quals es poden realitzar projectes nous
i innovadors. A més a més, es tracta d’una tecnologia actual que
ofereix un món de possibilitats, tantes com idees tinguen els
nostres alumnes.
Aquest curs ha estat l’alumnat de 3r d’ESO el grup de discents
que ha treballat dissenys amb impressora 3D: a la primera ava-
luació han dissenyat un spinner (fet que ha implicat elaborar una
planificació i un full de pressupostos, a més d’enfrontar-se a la
resolució de problemes ia la creació d’un disseny en un pro-
grama 3D). D’altra banda, també han utilitzat la impressora 3D
per al projecte de la tercera avaluació, El nostre pati, ja que han
hagut de dissenyar a escala algunes parts o immobles del pati.
Ens espera un món diferent amb una gran varietat de projectes
que estem segurs que engrescaran el nostre alumnat i el faran
gaudir de la tecnologia.
Sergio Gil (professor de Tecnologia)
Durant aquest curs, discents de 4t d’ESO i Batxillerat han acom-
panyat l’alumnat de 1r d’ESO per a ajudar-los en l’adaptació a la
nova etapa, al centre i a la nostra manera de funcionar, per ori-
entar-los en l’estudi, aconsellar-los, desangoixar-los en moments
crítics i planificar la feina. Així, cada dimarts a l’hora del primer
pati s’ha dut a terme el programa Aprenentatge Servei, un pro-
grama ja implementat des de fa uns cursos en què es fon la
convivència, la inclusió i el servei a la comunitat, que ha donat
l’oportunitat d’aprendre d’altra manera a una seixanta alumnes.
Conxa Montesinos (Orientació)
APRENEM ACOMPANYATS

10
L
’HORT ECOLÒGIC
Enguany s’ha fet un pas més en la millora de les instal·lacions de l’hort de l’escola, que, buscant l’optimització dels
recursos hídrics i uns plantejaments sostenibles, s’ha equipat amb reg de degoteig. Així, amb l’objectiu de crear
consciència ecològica s’ha aconseguit un sistema de reg més actual, que té més cura del medi ambient, ja que
estalvia molta aigua.
L
’hort ecològic ofereix al nostre alumnat una altra manera d’aprendre, doncs a més d’estudiar de manera pràctica
el funcionament dels horts, gaudeix a l’aire lliure d’unes classes més amenes i entretingudes que fomenten valors
com el treball en equip, el respecte per la natura i pels productes ecològics i de proximitat, o l’esforç, que té a la fi
una recompensa engrescadora: la collita de tomaques, pimentons, albergínies...
Sergio Gil (professor de Tecnologia)
ANEM AL TEATRE
Durant aquest curs hem tornat a participar de la campanya Anem al teatre, organitzada per l’Ajuntament de Catarroja.
Al febrer, l’alumnat va gaudir de dues obres de teatre de la companyia English Theatre Company al TAC: la primera
obra, anomenada Rewind, estava pensada per als grups 1r i 2n d’ESO, els quals es varen divertir moltíssim amb
John, el protagonista adolescent que amb una aplicació al seu nou telèfon mòbil podia rebobinar el temps, detindre’l,
pausar-lo i reproduir-lo novament. La segona obra, Backchat, orientada al nostre alumnat de 3r i 4t d’ESO, es tractava
d’una comèdia interactiva en què els tres protagonistes adolescents plantejaven problemàtiques relacionades amb
l’amor i les relacions entre els adolescents sempre amb la presència de les xarxes socials. Els nostres discents no
només es varen divertir sinó que, a més, pogueren participar de l’obra de manera activa, ja que el grup d’actors els
va convidar a pujar a l’escenari.
Un poc més endavant, al mes de març, tot l’alumnat de francès va poder gaudir de la representació d’una obra teatral
còmica en francès: Mon premier rendez-vous. L
’espectacle, que corria a càrrec de la companyia La Tournée théâtre,
girava al voltant de diferents situacions quotidianes, properes a la realitat de l’alumnat, mitjançant les quals el grup d‘ac-
tors va aconseguir captar l’atenció dels espectadors a través d’una posada en escena divertida, amb humor, diàlegs
senzills i molta gestualitat. Aquesta activitat, organitzada conjuntament amb l’ IES Berenguer Dalmau, fou una opor-
tunitat més per conviure i
compartir els aprenentat-
ges amb altres companys
i companyes de l’entorn
més proper.
Rubén Capella
(Cap de l’àmbit
sociolingüístic)
M. Carmen Martínez
(professora de Francès)

11
Des de la tutoria de 2n de Batxillerat s’han organit-
zat encontres amb antics alumnes i diferents profes-
sionals que permeten a l’alumnat conèixer diferents
trajectòries, punts de vista i experiències. L
’objectiu
ha estat generar en l’alumnat una actitud reflexiva i
d’anàlisi que els permeta enfrontar-se a la cadena de
decisions: PAU, Universitat, cicles, quin grau, quin ci-
cle... en les millors condicions possibles. Així, alguns
dels antics alumnes que han vingut a aconsellar els
estudiants de 2n de Batxillerat, com ara Alejandro Ra-
món o Josep Peris, han parlat de les diferències i les
similituds dels diferents centres, de la importància de
tindre certificats els coneixements d’idiomes, de la
seua experiència en la PAU, de com enfrontar el pas
a estudis superiors, la conveniència de fer un màster
i de les eixides laborals entre d’altres. Tota una ajuda
en la tria de futurs camins per al nostre alumnat.
Esther Romo (Tutora de 2n de Batxillerat)
ESCOLTEM ELS CONSELLS
D’ANTICS ALUMNES
Una de les visites que ens ha fet reflexionar a tot
l’alumnat de 4t d’ESO ha estat la que vàrem fer al
MuVIM. Aquest espai ens va fer pensar cap a on
estàvem dirigint el món i si nosaltres, que som el
futur, realment som conscients del món que estem
creant. Perquè és cert que a la visita ens poguérem
donar compte dels avanços científics, tecnològics, i
en alguns casos, socials, que s’han produït al llarg de
la història (concretament al S. XX es va avançar més
que en la resta de la història), però també vàrem ser-
ne conscients que en alguns casos hi ha hagut un
gran retrocés o ens em quedat estancats.
Ens preguntàvem si era possible que en ple segle
XXI continuen havent guerres, continuen morint in-
nocents, continua havent gent esclavitzada... És trist
però sí, encara hi ha països als que les dones no te-
nen drets, on els xiquets no reben educació, on dos
persones del mateix sexe no poden estimar-se, on es
té por a altres persones pel simple fet de pertànyer
a una religió, on hi ha gent morint-se de fam junt a
gent adinerada furtant més diners encara. Encara hi
ha països on la gent (adults i xiquets) és explotada
laboralment, i nosaltres fem ús dels productes gene-
rats arrel d’eixa explotació.
Poca gent s’atreveix a lluitar per a que desapareguen
aquestes injustícies. Poca gent s’atreveix a lluitar per
allò que vol per por a allò que la societat ha pres com
normal i que està molt lluny de ser-ho. No tan sols
se’ns inculca la por a allò que és diferent, sinó que
ens dona por ser-ho. Vivim en una societat opressora
que ens vol a tots iguals i amb els ulls tancats per tal
de manipular-nos.
Per què som tan ignorants? Per què som tan co-
vards? Hem avançat massa o més bé poc?
Maria Adam (4t ESO B)
VISITES QUE CONVIDEN
A LA REFLEXIÓ

12
Durant aquest curs, a les classes d’Educació Física de 1r, 2n i 3er d’ESO hem tingut el
plaer de comptar amb diferents visites que ens han permès trencar amb la rutina i apren-
dre coses diferents.
LES CLASSES D’EDUCACIÓ FÍSICA
OBRIN LES PORTES
En 2n d’ESO vam tindre l’oportunitat de comptar amb
algunes mares, pares, ties i un iaio, que van vindre a ex-
plicar-nos alguns jocs tradicionals. Ha estat una experi-
ència molt enriquidora en molts sentits. Per una banda
ens hem adonat que ja coneixíem alguns dels jocs que
ens presentaven (sambori, mocador, etc), però també
n’hem descobert de molts altres com el canut, els mo-
ros i cristians, les boletes, les altures amb la goma, la
trompa o el pic i pala. Per altra banda, ha estat una ex-
periència molt xula pel fet que ens ha fet veure a les
nostres mares i pares des d’un altre punt de vista al que
estem acostumats. No ens esperàvem que vingueren,
que s’engrescaren a jugar, ni que tingueren eixes habili-
tats. També ens hem adonat que jugaven de forma molt
distinta a nosaltres, però no menys divertida.
Una altra visita que ens ha fet especial il·lusió ha sigut la
de David Fernàndez, un antic alumne, que entrena judo
d’alt nivell i que actualment estudia el CFGM de Condu-
ció D’activitats Físico-esportives a l’aire lliure a Florida.
Amb ell i alguns dels seus companys/s hem estat apre-

13
nent algunes tècniques bàsiques de les activitats de llui-
ta en unes classes que ens han agradat moltíssim. Els
alumnes valorem molt el fet que haja vingut gent exper-
ta a ensenyar-nos sobre aquest esport que, al no ser tan
conegut, segurament no tots/es haguérem tingut l’opor-
tunitat de practicar. A més, com que són gent que fa res
eren alumnes com nosaltres, saben com fer les classes
per a que nosaltres ens motivem i ho entenguem millor.
L
’oportunitat de fer activitats diferents a les que estem
acostumats/des, el fet de comptar amb gent experta i
el treball en grups reduïts, és allò que més destaquen
també els alumnes de 3er d’ESO sobre els tallers de circ
que hem fet les últimes setmanes del curs. Malabars,
Slackline, Contact o Equilibris són disciplines poc cone-
gudes que hem tingut ocasió de descobrir de la mà de
professionals d’aquest món carregat de màgia.
Finalment, durant les últimes setmanes, ens han visitat
els i les alumnes de 6é de primària del Jaume I, Joan
XXIII, Vila Romana, Bertomeu Llorenç i Paluzie. I els nos-
tres alumnes de 1r d’ESO s’han convertit el “mestres
per un dia”
, acompanyant-los pel nostre centre i ense-
nyant-los diferents jocs que hem treballat al llarg del
curs (Colpbol, jocs reciclats, orientació, etc). Els nostres
alumnes han hagut de posar en pràctica la seua compe-
tència comunicativa, i sembla que ho han fet molt bé,
doncs l’alumnat de primària ha rebut les seues propos-
tes amb molta atenció, alegria i participació.
Ja ho deia Sissa: “Oh, benvinguts, passeu, passeu. De
la tristor en farem fum. Que casa meua és casa vostra.
Si és que hi ha, cases d’algú.
”
Doncs això... Benvinguts/des, gràcies per vindre a Flori-
da, casa de tots!
El professorat i l’alumnat d’Educació Física

14
Com ja es tradició al nostre centre, no hi curs que
no s’encete amb la jornada de convivència dels
diferents grups de l’ESO i de 1r de Batxillerat.
Aquesta jornada, emmarcada dintre del nostre Pla
d’Acció Tutorial, ha estat un èxit i l’alumnat ha po-
gut gaudir de diferents activitats en equip: anella-
ment d’aus i jocs cooperatius a l’Ullal de Baldoví i
la Muntanyeta dels Sants (1r ESO), treball en equip
per a descobrir el paleolític mediterrani a la cova
de Bolomor (2n ESO), activitats aquàtiques com
ara paddle surf i piragüisme (3r ESO), activitats en
equip a Dènia (4t ESO) o senderisme per l’aqüe-
ducte de Penya Cortada i la ruta de l’aigua, als mu-
nicipis de Xelva i Calles (1r de Batxillerat). Aquest
curs, a més, l’alumnat de 1r d’ESO ha gaudit tam-
bé d’una jornada de convivència al parc de multia-
ventura Pla d’Estivella a l’inici del segon trimestre;
al parc, l’alumnat va poder participar en dos tipus
d’activitats ben diferenciades: activitats de multia-
ventura amb tres tirolines de diferents distàncies i
jocs deTeambuilding (jocs cooperatius) com un fut-
CREIXEM CONVIVINT

15
bolí gegant, proves d’equilibri, circuit amb boles gegants, proves
d’habilitat i coordinació.
En tots aquests entorns els nostres discents han posat en marxa
competències com l’autonomia i iniciativa personal, la interacció
amb el món físic, el treball en equip, la comunicació efectiva, la
presa de decisions ètiques, l’actitud positiva davant les activitats
cooperatives i l’aprenentatge o aprendre a aprendre, entre altres.
A més a més, els diferents escenaris han permès que l’objectiu
principal de l’eixida, que no era altre que buscar la integració i la
cohesió dels diferents grups-classe i potenciar les relacions inter-
personals, s’haja assolit.
Equip de tutors i tutores

16
En el mes de març els alumnes de primer d’ESO anàrem a Estivella. Quan arribà-
rem, ens separàrem per tutories i vam fer jocs en equip molt divertits, com “l’ice-
berg” que es jugava així: hi havia 4 torres (cadascuna més xicoteta que l’anterior),
aleshores dins de la tutoria ens dividírem en dos equips i cada grup havia de po-
sar-se dins de cada torre sense tocar terra i quan passaves a la base següent ha-
vies de botar; era molt difícil perquè com més xicoteta era la torre, menys cabíem
i desqualificaven a membres de cada grup perquè tocaven terra. També jugàrem
a les “baldufes” on els membres de l’equip havíem d’ aconseguir que cap part
de la baldufa tocara terra. Un altre joc va ser el “zig-zag” on els membres de cada
equip havien de passar fent equilibri per damunt d’unes cordes en zig-zag fins un
arbre; era molt difícil i cap dels equips ho va aconseguir. A més jugàrem a “tirar
de la corda”
. Després passàrem a uns altres jocs cooperatius que eren els esquis
i muntar un pont estabilitzat amb dos taulons entre dos bases (tots els jocs co-
operatius es jugaven en els equips que ens distribuirem en tutories al principi).
Tot seguit anàrem a les tirolines (una era més xicoteta que l’altra) i per finalitzar
l’excursió vam fer carrera de sacs i el “laberint”
, que tractava de portar la bola per
un recorregut que hi havia forats sense que es caiguera.
L
’excursió va ser molt divertida i s’ho passàrem molt bé. Sense dubte, tornarí-
em a Estivella amb les nostres companys i companyes.
Marta Alacreu (1r ESO B)

17
LA IGUALTAT ÉS GENIAL
Florida Secundària s’ha sumat enguany a la campanya local La igualtat és genial,
un joc participatiu organitzat per l’Ajuntament de Catarroja que busca promoure la
igualtat de gènere. És per això que s’han penjat diferents cartells amb missatges
a favor de la igualtat de gènere pels diferents espais del nostre centre (els matei-
xos cartells que es troben a comerços i espais catarrogins compromesos contra
la violència de gènere), perquè l’alumnat puga publicar fotos a les xarxes socials
amb el hashtag #LaIgualtatÉsGenial i el nom del nostre centre.
El 25 de novembre es va commemorar el Dia in-
ternacional per l’eliminació de les violències cap a
les dones i Florida Secundària va voler sumar-se a
la mobilització en denúncia d’aquest tracte cap a la
dona que, malauradament, costa moltes vides any
rere any. Així doncs, l’alumnat va treballar el tema
de la violència de gènere a partir de la cançó del
youtuber Curricé “No significa no”
.Tot seguit, varen
construir unes grues simbòliques en parelles, que
varen ser batejades amb el nom d’una de les víc-
times de violència; les grues foren dipositades a
l’hora del pati en una gàbia que ha quedat exposada
al centre per tenir presents a les víctimes.
NO SIGNIFICA NO
UN PAS PEL CAMÍ DE
LA IGUALTAT
El Dia de la dona treballadora, hi havia convocada una vaga general feminista que afectava tots els àmbits: cures,
consum, educació i àmbit laboral. És per aquest motiu que el nostre alumnat es va mobilitzar el 8 de març i va
realitzar un seguit d’activitats al llarg del matí per a treballar els motius d’aquesta vaga, entre d’altres algunes
idees al voltant del feminisme i de les causes de l’actual discriminació de la dona. Tot seguit, l’alumnat assis-
tent es va sumar a la reivindicació de la plena igualtat de drets i condicions de vida i de la total acceptació de la
diversitat femenina amb la lectura d’un manifest que exigia la llibertat de la dona i el feminisme a tots els àm-
bits i denunciava la violència masclista, la discriminació
i l’opressió sota la qual viuen moltes dones encara avui.
JUNTES
SOM
MÉS!

18
WOMEN OF TODAY!
Des de l’assignatura d’
Anglès, lálumnat de 3r dÉSO va commemorar també el Dia de la dona, el 8 de
març, mitjançant la participació en un projecte anomenat “Women of today”
. Aquest tenia com a propò-
sit apropar al nostre alumnat a léssencial paper jugat en la defensa i el dret de les dones de persones
com Yusra Mardini (nadadora refugiada síria participant als passats jocs olímpics), Malala (premiada
amb el Nobel de la Pau i tirotejada quan acudia a léscola), Amna Al Haddad (primera esportista àrab en
halterofília que participà en una competició internacional), Fadumo Dayib (qui lluita per acabar amb la
corrupció a Somàlia i ser presidenta) o Michaela Deprince (una ballarina òrfena que ha convertit la seua
passió en el seu ofici, tot i les nombroses dificultats i els rebuigs que ha patit i els mals pronòstics).
Els nostres estudiants séndinsaren en el projecte amb una Webquest que els va servir per conèixer
una mica més a totes aquestes dones. Seguidament, van realitzar una tasca dínvestigació i plasma-
ren la informació en una infografia en la qual havien déxplicar una breu biografia dúna dona i explicar
perquè aquesta és un referent per a la lluita feminista i adjuntar famoses dites dáquestes xiques que
han impactat al món.
MíriamTàpia (professora d’Anglès)
LA NECESSITAT DE
L
’EXISTENCIALISME DE BEAUVOIR
El punt de partença de la filosofia de Simone de Beauvoir és la negació de l’existència de l’etern fe-
mení: eixe rol que estableix a la dona com a submisa, reproductora, dèbil... I que, avui en dia, moltes
continuen acceptant i fent bandera d’ell. I no només dones majors educades durant el franquisme
més dur, sinó adolescents del 2018 que esperen trobar eixe príncep blau el qual les salvarà de ser
“poc útils” en la vida. Però, en quina vida són poc útils?
Aquest concepte, eixa necessitat de trobar un home que sostinga a la dona perquè ella no és capaç
de fer-ho per sí mateixa, és el que Simone anomena immanència consentida: dependre de forma
acceptada d’una altra persona, en aquest cas de l’home, és clar. Aquest rol, aquest etern femení, es
prolonga generació rere generació a través de l’educació. Però i nosaltres, joves nascuts al S.XXI, els
quals reconeixem valors com la llibertat sexual o la igualtat entre homes i dones, perquè continuem
repetint els esquemes de fa segles? L
’educació d’un xiquet també es porta a terme a casa i, qui cuina?
Qui l’arreplega de l’escola? Qui li canta per a que s’adorma per les nits? Qui el banyava? Un clar exem-
ple d’aquesta educació en valors no reglada poden ser les famoses pel·lícules de Disney. En aquestes
ella, la princesa, necessita ser salvada d’una altra dona que no la suporta. Aquesta “inofensiva” imatge
és el major exemple del per què la relació amo-esclau que existeix entre homes i dones no s’aboleix.
Una imatge que divideix a les dones i les representa com a competidores a les quals has de mantindre
lluny. Perquè qui guanye la lluita serà capaç de “viure feliç i menjar perdius” amb l’home “de les seves
vides”
, el gran premi. Aquests estereotips que van passant per les nostres retines generació rere gene-
ració cada vegada xoquen més amb la nova mentalitat: una situació d’immanència infligida tothom la
destaca, doncs sabem que, aquesta relació tòxica és violència de gènere, doncs no cal que la violència
arribe a ser física per a ser, per naturalesa, violència. Però, i la mala fe? Aquesta acceptació del rol de
dona esclava és molt pitjor. Simone deia que la llibertat no té límits sinó que és la situació la que ens
limita. Així doncs, seguir mantenint la immanència que implica l’acceptació de l’etern femení a data de
2018 en un país com Espanya on, hores després de que es fera pública la resolució del famós cas de La
Manada, s’organitzaren centenars de mobilitzacions amb milers de participants de qualsevol ideologia,
religió o gènere, és donar una raó més per afirmar que, si les dones no abandonem aquesta immanèn-
cia consentida som responsables de continuar sent inferiors als homes. Doncs,
ser, seguint el concep-
te hegelià, és haver esdevingut alguna cosa, no ser-ho per naturalesa. Continuarem sent còmplices de
que hi haja homes que violen dones per pura diversió, perquè per a ells són objectes els quals només
desitgen “viure feliç i menjar perdius” amb ells, els homes de la seva vida.
Si amb un context tan favorable com el que estem vivint les coses no canvien, només significarà una
cosa: aquest etern femení està tan arrelat que, te igual les lleis que facen per pal·liar aquest problema
o les resolucions que acaben sent justes, la dona continuarà arribant de treballar i es posarà a fer el
sopar mentre el marit mira les notificacions del Facebook. Perquè la igualtat arribarà quan les dones
deixen d’acceptar eixa immanència consentida que tant ens molesta però que continuem assumint.
Clàudia Sebastián (2n Batxillerat A)

19
Els diferents cursos han celebrat el 23 d’abril amb activitats que buscaven la
promoció de la lectura, com ara la creació de punts de llibre, la recreació de
lectures i la seua reconversió en codis QR, la confecció de poemes amb
lloms de llibres, el muntatge d’un mercadet de llibres, la visita a la Fira
del llibre... Tot un seguit d’activitats amb les quals es pretenia que
l’alumnat entenguera la importància de la lectura, d’obrir les portes
a la imaginació i a la inspiració, de trobar un moment diari per a
desconnectar i alliberar les nostres emocions a través dels llibres,
els quals ens mantenen ocupats, atents, desperts, curiosos,
informats, coneixedors, entretinguts, relaxats i ens ajuden a
seguir creixent com a persones.
A més a més, arrel d’aquesta celebració, unes caixetes de
fusta han començat a formar part del nostre edifici. No
és altra cosa que el moviment “BOOKCROSSING”
, que
consisteix en l’alliberament de llibres de manera gratuï-
ta i voluntària per tal que altres persones puguen aga-
far-los, llegir-los, o parlar d’ells... per a després tornar
a alliberar-los. El nostre alumnat ja ha començat a fer
del nostre centre una gran biblioteca de llibres lliures.
Rubén Capella (Cap de l’àmbit sociolingüístic)
Maria Vañó (encarregada de la Biblioteca)
CELEBREM
EL DIA DEL LLIBRE

20
Un any més, Florida Secundària ha participat de les Troba-
des d’Escoles en Valencià, organitzades per Escola Valen-
ciana. Enguany, la data ha estat el 19 de maig i el punt
d’encontre ha sigut Torrent, on un grup d’uns cinquanta
alumnes de 1r i 2n d’ESO, acompanyats per un grup de
profes i sota la direcció de Vidal (professor de Música) han
animat els carrers al so de la Batukada i han demostrat una
vegada més que amb materials reciclats es pot omplir de
ritme i alegria tota una ciutat. Moltes gràcies per haver de-
dicat el vostre temps a fer sonar la Batukada de Florida!
David Ferrer (Professor d’Educació Física)
ENS TROBEM PEL VALENCIÀ!

21
A finals de maig va tindre
lloc la graduació de l’alum-
nat de 2n de Batxillerat, uns
dels actes més emotius
tant per als discents com
per al professorat, ja que
es posa punt i final a una
etapa on el suport, l’esforç,
l’amistat, les ganes, la il·lu-
sió pel futur i la perseveran-
ça s’han fet paleses des del
començament. Ara cal que
cadascuna de les persones
que ha format part d’un
somni compartit, aconse-
guir travessar la porta cap
als estudis superior, agafe
el seu camí. I cal que l’aga-
fe amb la força, l’energia i la
il·lusió amb què encetaren
el Batxillerat per fer front
als nous reptes que els es-
peren.Tot l’equip de tutors i
tutores vos desitja molt bon
camí i espera que torneu a
contar-nos les noves aven-
tures ací, a la que ja és casa
vostra!
BATXILLERAT
ES
GRADUA!
Aquest curs, com s’ha fet els darrers
anys, l’alumnat de 4t d’ESO ha volgut
acomiadar l’etapa de Secundària amb
un musical que han omplert la Casa
de la Cultura d’Albal de música, cant
i ball. Enguany han representat Mam-
ma Mia, una mostra d’un llarg treball
coordinat des de l’assignatura de Mú-
sica. Esperem que la il·lusió i l’esforç
amb què han treballat els acompanye
en els nous camins que prendran a
partir d’ara. Molta sort!
Vidal Sastre (professor de Música)
Mamma Mia: EL MUSICAL

Un dels nostres trets distintius és l’aplicació de la
metodologia ABP (Aprenentatge Basat en Projectes)
als diferents cursos, una metodologia que va consoli-
dant-se cada vegada més a les nostres aules i va ge-
nerant un nou saber fer en el nostre alumnat, acostu-
mat a posar en marxa competències com el treball en
equip, l’aplicació del pensament crític o l’autonomia.
Així, en alguns cursos els nostres projectes interdisciplinaris estan en constant revisió i actualització, com ara els
mòduls de projecte de 2n d’ESO (L
’alqueria del tio Manel, La València medieval i jo, i Expliquem l’Albufera) o 3r d’ESO
(Mondosonoro, Juguem al luur, i El congrés científic). Alguns van incorporant canvis any rere any, com és el cas d’Oli
o acrílic, de 1r d’ESO, o El refugi bioclimàtic (1r de Batxillerat), que enguany finalitza amb una ruta pel Camí de San-
tiago, i altres desapareixen per donar-ne pas a projectes nous, que és el que ha passat a 4t d’ESO, on s’ha apostat
enguany per la sostenibilitat i el medi ambient mitjançant .el projecte Catarroja Sostenible.
Els nostres projectes interdisciplinaris
CATARROJA SOSTENIBLE:
UN NOU PROJECTE
A 4t D’ESO
Aquest curs l’alumnat de 4t ESO ha desenvolupat un nou
projecte interdisciplinari centrat en el medi ambient i el
concepte de sostenibilitat. El projecte Catarroja Sosteni-
ble ha possibilitat que els discents coneguen, investiguen,
reflexionen i elaboren propostes al voltant de mesures
reals de sostenibilitat mediambiental a la població de Ca-
tarroja. Durant el treball han hagut de posar en pràctica
totes les competències clau que han anat desenvolupant
al llarg del curs: la competència em comunicació lingüís-
tica, la competència digital, la competència per aprendre
a aprendre, la iniciativa i l’esperit emprenedor, la compe-
tència matemàtica, científica i tecnològica, la competència
social i cívica... A més a més, els i les alumnes han pogut
visitar l’Ecoparc, la planta de reciclatge d’Hornillos o la de-
puradora de Pinedo, on han pogut veure de primera mà
on van a parar els residus i quin és el treball que es fa amb
ells. D’altra banda, hi hagut col·laboracions que han enri-
quit l’aprenentatge: des de la Regidoria de Medi
Ambient s’han fet xerrades per explicar les accions
que fa l’
Ajuntament al voltant de la sostenibilitat;
també hi hagut la participació d’Ecoembes, que ha
organitzat diferents tallers, i de persones expertes
en màrqueting, que han explicat als discents com
dissenyar infogrames.
El producte final de Catarroja Sostenible ha estat
vinculat al 2n concurs educatiu de curtmetratges
organitzat per l’Ajuntament de Catarroja. La temàtica
d’aquest concurs, al qual s’han presentat 4 curtmetrat-
ges, estava centrada en el medi ambient, fet que s’ajus-
tava molt a la investigació i al contingut de les xerrades i
tallers i que ha il·lusionat la nostre alumnat.
LA SOSTENIBILITAT
TÉ PREMI!
Volem compartir amb vosaltres la satisfacció del
nostre alumnat i professorat en saber que UN
DELS CURTMETRATGES PRESENTATS HA ESTAT
GUARDONAT AMB EL PRIMER PREMI en la cate-
goria de Secundària i altres DOS HAN ESTAT FINA-
LISTES. Enhorabona a tot l’alumnat de 4t ESO i a
l’equip docent que ha fet possible aquest projecte.
Emili Borja (Coordinador de 4t d’ESO)

LA CASSOLA Els nostres projectes interdisciplinaris
23
Oli o Acrílic és un projecte enfocat a 1r d’ESO amb l’objectiu de
fer una aproximació a l’art a partir de les obres de l’Equip Cròni-
ca, un grup d’artistes del nostre context; d’aquesta manera, l’art
esdevé el fil conductor d’un treball interdisciplinari que permet
l’expressió i el treball de les emocions i de la creativitat.
Amb aquest treball es pretén que, tal com va fer l’Equip Crònica,
l’alumnat faça una reflexió sobre la pintura, l’art i la cultura en
general, a partir de la mirada sobre algunes obres d’art [com ara
Las Meninas en el xalet (1969), Pintar és com colpejar i Sense
títol (1981), que esdevé una actualització d’El rai de la medusa]
i el diàleg amb els seus personatges. Així doncs, es busca que
les/els discents creen la seua pròpia crònica de la realitat i es
desperte en ells l’esperit crític que permet transformar la realitat
mitjançant l’art.
Altre dels objectius d’Oli o acrílic és aproximar l’alumnat de 1r
d’ESO a l’aprenentatge basat en projectes i al treball cooperatiu,
amb la pretensió que es tracte d’un projecte inclusiu que perme-
ta la cabuda a la diversitat de mirades, de ritmes i de capacitats
i esdevinga com a punt de partença de la creació de grups ver-
taderament cooperatius, “equips capaços” (com ho era Cròni-
ca). És per això que un dels aspectes essencials d’aquest treball
és el treball en equips heterogenis, diversos (ergo rics), ja des
de l’activitat inicial: una reinterpretació de l’obra Ruedo Ibérico
(Equip Crònica, 1981).
Vos convidem a veure el resultat final, fruit del treball de tot
l’alumnat de 1r d’ESO: una instal·lació artística que actualitza
obres i personatges de la història de l’art que havia rescatat
l’Equip Crònica. L
’art i l’esperit crític han tornat a envair la nostra
escola!
Equip docent de 1r d’ESO
1r d’ESO, UN
“EQUIP CAPAÇ”

24
LAVALÈNCIA MEDIEVAL I JO
El treball per projectes no seria possible si el nostre alum-
nat no tingués definits uns escenaris d’aprenentatge
clars, en els quals ells i elles en foren els protagonistes
i aprengueren d’una manera vivencial i experimental els
continguts i les competències relacionades. I quin millor
escenari per aquest projecte que els edificis medievals
emblemàtics de la pròpia ciutat de València! Eixe fou el
motiu de la visita que l’alumnat de 2n d’ESO va fer a l’Oc-
tubre a la València medieval, on varen fer un itinerari per
conèixer els llocs més emblemàtics: Torres de Serrans,
Llotja de la seda, Catedral de València; així com alguns
palaus, carrers i places del Barri del Carme. Durant el
recorregut l’alumnat va realitzar una sèrie d’activitats
emmarcades en les tasques d’investigació del projecte
i va prendre moltes fotografies. Tots els continguts que
s’han treballat es varen emprar com a recurs didàctic i
educatiu per a la producció final del nostre projecte: una
guia selfie de la València medieval.
Vicent Moncholí,Víctor Alcaraz, Irene Andrés
(Equip de Projectes de 2n d’ESO)
Escenaris d’aprenentatge als projectes de 2n d’ESO

25
EXPLIQUEM L
’ALBUFERA
Altre dels escenaris reals i útils ha estat l’entorn proper de l’Albufera, la visita del qual ha donat peu a la creació d’un
centre d’interpretació per part de l’alumnat de 2n d’ESO. Aquest centre ha estat visitat per alumnes de 3r de Primà-
ria de dos centres catarrogins, una visita que ha enriquit el projecte i ha obligar al nostre alumnat a activar totes les
competències apreses, doncs han hagut d’explicar l’exposició dels resultats derivats del treball. La notícia elaborada
pel grup de reporters del projecte respecte a aquestes visites explica totes les activitats desenvolupades en aquesta
cloenda:
El dimarts 27 i el dimecres 28 de març, van vindre els alumnes de 3r de primària dels col·legis Berto-
meu Llorens i Jaume I, per a gaudir de la nostra exposició sobre l’Albufera en la qual han intervingut els
alumnes de l’assignatura de Projecte de 2n ESO.
El seu itinerari va ser variat. Desprès de separar l’alumnat en tres grups, els guies encarregats de ca-
dascun d’ells els van guiar per cada activitat. Alguns exemples de les activitats que s’han dut a terme a
les nostres instal·lacions són:
- Laboratori: un punt de vista científic actual de l’Albufera, en el que tractaven l’estat de l’aigua,
curiositats sobre l’arròs i la seua condició, a més d’altres experiments sobre el terra i la vegetació
de l’Albufera.
- Exposició: en aquesta els parlaven sobre la fauna existent a l’Albufera, la flora de la mateixa així
com també la interacció humana i com afecta als éssers vius.
-Teatre: taller que parlava sobre la condició tradicional que força a les dones a no poder pescar en
l’Albufera i com es devia de trencar amb la tradició.
Per finalitzar el recorregut, els xiquets i xiquetes participaren en el concurs de cartells que em organit-
zat, fent la seua votació al millor cartell. A la fi, els xiquets van dir als guies que tornarien a fer totes les
activitats. Ens acomiadarem d’ells fins la propera.

26
Reptes aconseguits als
projectes de 3r d’ESO
LA CIÈNCIA DE
LA MÚSICA
La ciència de la música, ha estat resultat del treball i l’es-
forç al projecte Mondosonoro (que s’emmarca al mòdul
de projecte de 3r d’ESO). Aquesta exposició nascuda d’un
encàrrec de la regidora d’Educació de l’
Ajuntament de
Catarroja, Núria Blanch, per al nostre alumnat, s’ha pogut
visitar a la Casa de la Cultura de Catarroja durant el mes
de desembre. Així, aquesta mostra, fruit de la investigació
de l’alumnat de 3r d’ESO, ha pogut ser visitada per les
famílies, pels habitants de Catarroja i per alumnat d’altres
centres. Enhorabona, alumnes! Un repte més aconseguit!
Víctor Castro, Ana Martín,Vidal Sastre
(Equip de Projectes de 3r d’ESO
EL CONGRÈS CIENTÍFIC:
LA DEFENSA
El divendres 2 de març l’alumnat de 3r va defensar
els productes finals resultants d’El congrés cientí-
fic. Aquest projecte es desenvolupa al llarg de la segona
avaluació i en ell es realitza una investigació en grup al
voltant d’un tema d’interès per a ells i elles. Per forma-
litzar la investigació han elaborat un TIT (Treball d’Inves-
tigació Temàtica), un article i un pòster científic. Alguns
dels temes que han investigat són: els forats negres, els
bessons, per què el cel és blau o els emojis.
Aquesta defensa suposa posar un punt i final a tota
la investigació, ja que és el moment en què l’alumnat
ha de defensar el seu treball davant un tribunal ex-
tern format per professors/es universitaris i investiga-
dors que, per torns i sense públic, valoren el seu tre-
ball i els fan les preguntes adients. A més a més, en
aquesta edició hem pogut integrar el projecte dins del
Erasmus + STEAM 4U, i hem tingut la sort de comp-
tar amb la col·laboració de docents de la UAB que han
format part dels tribunals i ens han ajudat a conèixer
les estratègies de millora d’autoeficàcia dels alumnes.

27
PREMI AL
CONGRÈS CIENTÍFIC
Aquest curs ha estat la tercera edició d’aquest pro-
jecte que va rebre un RECONEIXEMENT COM A
PROJECTE D’INNOVACIÓ I INVESTIGACIÓ EDU-
CATIVA 17/18, per part de Conselleria d’Educació,
Investigació, Cultura i Esport. És per això, que en-
guany suposava tot un repte millorar els resultats,
que han estat motivadors i han estat fruit del bon
treball de l’alumnat, que ha superat les dificultats
que els han sorgit al llarg del camí.
Víctor Castro, Ana Martín,Vidal Sastre
(Equip de Projectes de 3r d’ESO)

28 LA CASSOLA Racó internacional
El projecte europeu Erasmus+ CHIME, My home, my city, my res-
ponsibility estableix associacions estratègiques amb escoles d’altres
5 països europeus: Turquia (Atatürk Ortaokulu), Romania (Colegiul
National de Arta Octav Bancila), Grècia (Kallitehniko Gymnasio- Lyke-
iakes taxeis Ampelokipon), Portugal (Agrupament de Escolas Emí-
dio Navarro) i Itàlia (IISS Merendino) i té l’objectiu d’unir el passat,
el present i el futur mitjançant la innovació educativa. Així mateix
pretén desenvolupar en l’alumnat competències com ara l’esperit
emprenedor i el compromís social al temps que els vincula a les
seues comunitats exercint una ciutadania activa i tractant d’acostar
l’alumnat a algun element de patrimoni del seu entorn (al nostre cas
la Llotja de València) de manera creativa i compromesa. Com sem-
pre en aquest tipus d’experiències resulta molt interessant conviure
amb companys i companyes d’altres països – en aquest cas Portu-
gal, Itàlia, Romania, Grècia i Turquia- i conèixer un poc més sobre
els diferents sistemes educatius, els problemes i reptes de la tasca
docent en cada context, els projectes que porten endavant en cada
escola... Compartir i celebrar la nostra diversitat és una experiència
enriquidora. A més a més durant aquest curs les professores encar-
regades hem tingut l’oportunitat de gaudir d’una acollida generosa i
atenta per part del professorat de l’Agrupament d’Escolas Emídio Na-
varro, a Almada, Portugal, així com per part del professorat de Sicília.
PROJECTES EUROPEUS
CHIME: MY CITY, MI HOME,
MY RESPONSABILITY
Racó internacional

A més a més, la setmana del 23 al 27 d’abril vam rebre a Florida la
visita dels nostres socis del projecte: 20 alumnes i 10 mestres de
diferents escoles de Turquia, Romania, Itàlia, Grècia i Portugal van
conviure al llarg de 5 dies d’intensa activitat. Vam tindre l’oportuni-
tat de mostrar-los la nostra escola i explicar-los el nostre projecte
educatiu, vam fer eixides culturals – ruta en bicicleta pels jardins
del Túria i visita al centre històric de València- i jocs de convivèn-
cia i coneixement mutu. Així mateix, també va haver temps per
treballar: com que el projecte es centra en la posada en valor el
nostre patrimoni cultural, vam organitzar un taller d’audiovisual que
va acabar amb la gravació d’un curtmetratge representant una lle-
genda de cadascuna de les ciutats presents. De la mateixa manera
vam visitar el nostre edifici “adoptat”
, la llotja de València, on les
alumnes de Florida havien preparat una visita guiada en anglès,
descobrint als nostres convidats els secrets d’aquesta fantàstica
obra d’art. Els i les alumnes dels altres països van tornar a casa
plens de bons records i molt agraïts per la calorosa acollida de
les nostres famílies. El nostre alumnat va quedar amb ganes ja de
participar en la següent trobada. En resum, tot un grapat d’experi-
ències, trobades i moments que ens obrin la ment i el cor i que
ens fan sentir part d’un món que va molt més enllà de les parets
de les nostres aules.
Rosalia Miranda (professora de Ciències Socials)
Ana Martín (professora de Ciències)

30
En el marc del projecte europeu Erasmus+ CreativeTeaching and Learning que
estem duent a terme des de l’any passat a Florida Secundària junt a altres pa-
ïsos europeus (Grècia, Anglaterra, Bulgària, Xipre, Suècia i Anglaterra), s’han
desenvolupant diferents activitats a les escoles amb la finalitat de promoure
la creativitat i la innovació entre l’alumnat. En aquest sentit es va convocar un
concurs on line a la millor cançó i l’equip de la nostra escola (format per MarTos
i MireiaTronchoni de 1r Batxillerat) va resultar guanyador amb la seua “We can change the world”
, de
la qual se’n va elaborar un videoclip en la trobada del projecte a Atenes (Grècia) al mes de novembre
que podeu trobar al següent enllaç o escanejant el codi QR.
Ana Martín (professora de Ciències)
Maria Espeleta (professora d’Anglès)
Lara Santolaya (professora de Matemàtiques)
CREATIVETEACHING
AND LEARNING

31
Trust us, trust us,
We’ll do magic things together.
Your smile, your smile,
Can turn problems into solutions.
Be yourself, no metter what they’ll say.
Tonight, the stars we’ll sing our revolution song.
We know that you are there,
Imaging a new beautiful smile.
We can change the world,
We can change thd world together.
The truth is in us.
Let’s going to show them,
That we’ll live in peace.
All together…
(X2)
Away the wars,
The adventures just start with love.
Come on, hold my hand,
It will be okay.
Let’s fight injustice,
Do you listen us to sing?
Can we start to be realist?
The world need us.
The strengh of our dreams.
This will help us to win.
The truth is in us.
Let’s going to show them,
That we’ll live in peace.
All together…
(X2)
MireiaTronchoni i MarTos (1r de Batxillerat)
We can change
the world

D’altra banda, passat per donar continuïtat al projecte
que comparteixen amb alumnes de Bulgària, Grècia,
Portugal, Xipre i Suècia, un grup d’alumnes va viatjar
a Dover (Anglaterra), on desenvoluparen diferents ta-
llers que els professors de les diferents escoles han
preparat: ètica, Apps d’edició de material audiovisual,
plataformes per a realitzar peticions a governs i llançar
campanyes, malalties de transmissió sexual, Mindful-
ness... El grup de Florida Secundària va presentar com
treballem l’orientació en anglès a E.F
. i els van fer mou-
re un poc! A més, varen visitar Londres: passejaren
pel London Eye, The Houses of Parliament, Westmi-
nister, Trafalgar Square, Oxford Street... i visitaren la
National Gallery per poder contemplar obres com Els
Gira-sols de Van Gogh, el retrat del Matrimoni Arnolfini
de Jan Van Eyck o Venus i Mart de Botticelli. Segui-
dament, i després d’una bona ració de Fish Chips,
assistiren a la representació de MacBeth al National
Theatre. L
’alumnat va presentar també la seua per-
formance sobre la primera Guerra Mundial: el paper
neutral d’Espanya durant aquesta però les importants
conseqüències que aquesta tingué en la població de
l’època.
David Ferrer (professor d’Educació Física)

GLOBAL EDUCATION FOR
A GLOBAL WORLD
Aquest és un projecte on participa Florida Secundària junt a altres escoles europees que té
una durada de dos anys. Així, durant aquest any i al llarg del proper curs alumnat de 3r d’ESO
i 2n d’ESO durà a terme una sèrie d’activitats que giraran al voltant del tema refugiats i immi-
grants a Europa. Els nostres alumnes han fet ja tres viatges dels quatre que hi ha programats i
han conegut Kudowa-Zdrój (Polònia), Siauliai (Lituània) i Bursa (Turquia). El proper curs viatjaran
a Romania i l’alumnat d’aquests països ens visitarà durant una setmana en octubre de 2018.
Al gener, les alumnes Mireia Martí Duart, Da-
niela Vela Luz i Blanca Luz Ruano, de 3r d’ESO
C, participaren en la primera trobada del pro-
jecte Global en Kudowa-Zdrój (Polònia), junt
a estudiants dinstituts de Turquia, Romania,
Polònia i Lituània. El motiu d’aquesta primera
trobada fou realitzar una aproximació històrica
a la realitat migratòria de cada país participant,
amb especial èmfasi a les migracions forçoses
dels qui se’n van perquè la seua vida està en
risc. És a dir, fer una mirada enrere buscant els
nostres propis refugiats. Aquest treball l’han
realitzar les alumnes del projecte en horari ex-
traescolar a Florida, i l’han presentat a Kudowa.
Ja en la pròpia trobada a Polònia, varen tindre
el plaer i la sort d’assistir a dues enriquidores
xarrades sobre la visió que els mitjans de co-
municació donen sobre els immigrants i sobre
l’actual epidèmia de “fake news” aplicada al
cas concret dels refugiats. Sengles conferèn-
cies van estar impartides per Patrick Kimani,
un professor d’anglés d’origen kenyà que viu
a Polònia des de fa tres anys, i per Agnieszka
Lichnerowicz, una periodista polonesa espe-
cialitzada en conflictes bèl·lics i política, res-
pectivament.Amb tota la informació adquirida,
tant a les sessions prèvies realitzades a Florida
com a les xarrades realitzades a Kudowa, els
estudiants (barrejats per nacionalitats) han fet
un vídeo que ben aviat serà presentat al nostre
centre.
Durant la visita a Siuliai, el quatre alumnes par-
ticipants (Paula Campos i Carla Campos de 2n

d’ESO, i Paula Algueró i Amàlia Olivares de 3r d’ESO)
feren la presentació del treball realitzat a l’escola (una
entrevista que realitzaren a València als refugiats amb
la intenció de conèixer la realitat econòmica al voltant
de les persones en aquesta situació, i que vos mostra-
rem un poc més endavant) i organitzaren la “spanish
evening”
.
Pel que fa al visita a Turquia, ha servit per a donar un
complet sentit al projecte Global. Res com conèixer un
país tan, a priori, diferent per adonar-se dels prejudicis
que sovint tenim sense saber-ho. Bursa ha estat una
ciutat molt acollidora per a l’alumnat participant (Ber-
nat Ferrer i Ibrahima Georges, de 2n d’ESO i Xavier
Pla, de 3r d’ESO), i els turcs un poble molt amable.
Allà, al seu si, les diferències religioses i lingüístiques
no han estat cap barrera: hi ha moltíssimes altres co-
ses que ens uneixen i això ha estat una important lliçó
de tolerància per als alumnes. A més a més, l’alumnat
ha gaudit i ha treballat molt: han presentat l’activitat
que preparàrem a Florida sobre la tolerància (realitzà-
rem una enquesta, la passàrem als alumnes i analitzà-
rem els resultats) i han presentat en nostre centre, i
han organitzat la “spanish evening”
, com ja és habitual
en aquest projecte.
MiquelTorrijos (professor de Ciències Socials)
Irene Andrés (professora de Ciències Socials)

Més de 120 alumnes que cursen l’optativa de Francès han participat enguany en un intercanvi epistolar a la manera
“tradicional”
. Els seus companys de projecte són alumnes de 2 centres de secundària francesos (de Riom i Gannat,
a la regió de l’Auvergne). Els nostres alumnes enviaren les seues cartes de presentació al mes d’octubre i esperaren
expectants les cartes de l’alumnat francès. Cada curs tenim un tema transversal, sobre el que parlem i fem algun
treball compartit, enguany ha anat “de cinema”!
Aquesta és una altra iniciativa per a fer present l’ús del francès en un context real i també per fer significatiu el seu
aprenentatge. A més a més és una oportunitat per a conèixer joves europeus, els seus costums, gustos, etc... Volem
trobar allò que ens apropa i també allò que ens fa diversos i ens enriqueix. Així, poc a poc, continuem teixint xarxes
de cooperació que ens fan créixer. Com diu Antoine de Saint Exupéry a la seua obra El petit príncep, intentem “créer
des liens”
.
M. Carmen Martínez (professora de Francès)
Intercanvis
INTERCANVI EPISTOLAR:
“CRÉER DES LIENS
França

INTERCANVI A RIOM I PARÍS
L
’alumnat de 1r i 2n d’ESO que cursa l’optativa de Fran-
cès ha participat d’un intercanvi a França. En aquesta
ocasió, han viatjat el dia 20 de març al país veí, on han
gaudit de la companyia dels seus correspondantsi han
conegut ciutats com Riom, Lyon, Clermont-Ferrand, La
Bourbule o París. Durant tot el viatge, els diferents alum-
nes han anat fent la crònica del que anava passant i dels
llocs que estaven visitant. Us en compartim algunes:
Dia 2: 21 de març
Ahir vàrem anar a les 8: 00 del matí a l’escola Michel de
l’hospital. Ens vam retrobar al pati i a continuació uns
francesos de trosième ens van explicar la història de l’es-
cola.Té més de 400 anys i durant tot eixe temps sempre
ha sigut escola. Després férem alguns tallers de can-
çons i dinàrem a La cantine. Era un menú en homenatge
a Paul Bocuse, un gran xef francès que va morir fa poc.
Per la vesprada vam fer una cacera del tresor per Riom,
vam pujar a la Tour de l’horloge i una guia ens va estar
explicant la història del cinema a Riom. I, com a cloen-
da, a les 19:00 vam assistir a una recepció en l’Ajunta-
ment. Un dia molt complet!
Marta Giralt i Vicente Santos (1 ESO)
Dia 3: 22 de març
Hui hem anat al college a les 07:45 per agafar el bus
que ens ha dut a Lyon. Quan hem arribat, hem cami-
nat fins el funicular, q ens ha pujat fins Notre Dame de
Fourvières, una basílica molt bonica q està a la part alta
d la ciutat. Des d’allí hi havia unes magnífiques vistes
de la ciutat i els seus 2 rius: el Saona i el Rodano. Allà
dalt hem dinat i després hem baixat en bus i funicular.
Ja en la part antiga de la ciutat hem passejat pel Vieux
Lyon i hem vist les Traboules, unes construccions típi-
ques que unien els edificis antigament. Hem continuat
el passeig fins un edifici que tenia tot un mur pintat com
si fóra una façana amb les personalitats històriques més
famoses de Lyon. A continuació, hem passejat fins el
bus, que ens ha dut fins el Musée des Confluences.
És un museu molt original, en un edifici molt modern
que recorda un poc al Gugengeim de Bilbao. Dins hi
havia diferents sales q explicaven aspectes clau de les
diferents cultures, sempre associant les explicacions ci-
entífiques a altres més màgiques o mitològiques. Molt
interessant! Finalment hem agafat el bus q ens ha dut
de nou a Riom, cadascú amb les seues famílies. Ja ve-
geu, exprimim al màxim els dies!
Maria Salas i Isabel Pérez (1ESO)

Dia 4: 23 de març
Hui hem anat a l’escola de curtmetratges de la
Jetée, a Clermont-Ferrand. Allí ens han explicat el
concurs internacional que fan cada any i hem vist
alguns curtmetratges. Després hem anat a vore un
poc la ciutat mentre que dinàvem i a continuació
ens han deixat temps lliure per a anar o al centre
comercial o a vore la ciutat. Per la nit hem tingut
el “ball de les estrelles” al college; els pares i ma-
res francesos han portat coses per a menjar i hem
posat música tant francesa com espanyola. Hem
ballat, hem jugat, hem aprofitat per conèixer millor
a totes les persones... Ha estat molt bé!
Andrea Sorribes i Rebeca Davia (2 ESO)
Dies 5 i 6: 24 i 25 de març
Elcapdesetmanacadascúhaanatamblaseuafamília
francesa a diferents llocs. Alguns han anat a la bolera,
altres al cine, alguns a sopar per restaurants, altres
a visitar diferents ciutats i pobles al voltant de Riom,
altres han quedat amb altres companys a dormir...
Tot això amb els nostres correspondants, les famí-
lies, amics... És a dir, immersió total! Una bona opor-
tunitat per a conèixer els costums i la vida quotidiana
ací. Pensem que ha estat bé poder compartir dies
amb la família!
Sara Moncholi i Alícia Aguado (2 ESO)

L
’ACOLLIDA
Aquest projecte d’intercanvi té la vessant internacional i
també una altra local, ja que participem junt al l’IES Be-
renguer Dalmau. Això el fa doblement interessant des
del punt de vista de la convivència i les relacions amb
l’entorn (el més proper i el més global) i ha facilitat que,
quan al mes de maig hem tingut entre nosaltres un grup
de 20 alumnes francesos, procedents del Collège Mic-
hel de l’Hospital de Riom (L
’Auvergne, França), la convi-
vència entre tot l’alumnat que ha participat al projecte
haja estat positiva i intensa.
Els alumnes francesos han conegut de prop els nostres
costums i part de la nostra cultura. Durant la setmana
d’estada s’han fet visites al centre de València, a la Cines-
cuela Meliès, a la Ciutat de les Ciències, a la Platja de la
Malvarrosa... I com no, hem tingut la ja tradicional jornada
de convivència, on els nostres alumnes participaren junt
als seus correspondants en diferents jocs i activitats al
nostre centre, a més de fer una eixida conjunta al castell i
la platja de Cullera. Per últim destacar la recepció per part
de l’
Ajuntament, que es va fer divendres dia 4 a la Casa de
la Cultura, amb la participació d’alumnat i famílies.
Però, com passa en aquest estil de projectes d’inter-
canvi, la part més especial i rica, és la que aporta la
convivència entre l’alumnat i les seues famílies. Aques-
ta es produeix cada dia i de manera més intensa el cap
de setmana, que es reserva a elles. I ja imaginareu la
bona acollida que els preparen! És per això que sempre
diem que participar a l’intercanvi és una experiència per
a tots/es a cada casa. Enguany no ha estat diferent i
algunes famílies han volgut compartir amb nosaltres la
seua satisfacció i valoració positiva de l’experiència.
Volem agrair la confiança que cada any (i ja van 19) po-
seu en nosaltres. I ja sabeu...comencem a preparar l’in-
tercanvia a França 2019!
Merche Emper (Secretaria)
M.Carmen Martínez (professora de Francès)

Quinze alumnes de 3r d´ESO i dos professors de Florida
Secundària hem participat un any més en l’intercanvi
internacional amb el centre berlinès Deutsch-Skandina-
vische Gemeinschaftsschule.
Al mes de març ens visitaren els alumnes berlinesos.
Entre les activitats realitzades, per exemple, va estar la
visita a l’Albufera, on gaudiren d’un passeig en barca i
escoltaren explicacions sobre la fauna i flora de la zona,
participaren en un ruta amb bicicleta pels jardins de
l’antic llit del riu Túria amb l’objectiu de treballar com
les ciutats naixen al voltant dels rius i tingueren temps
per a conèixer els principals llocs d’interès de la ciutat
de València, rebre classes de castellà i anglès (en les
quals s’ha parlat sobre els estereotips de tots dos paï-
sos), han assistit a alguna “mascletà” i han intercanviat
experiències que, de segur, mai oblidaran! Per a aco-
miadar-nos, el dia 15, compartírem una xocolatà amb
bunyols!
El dia 22 de maig partírem des de València cap a la ca-
pital alemanya, on vam estar set dies. Durant l’estada,
l’alumnat ha residit amb famílies nadiues i ha participat
en activitats molt diverses que els han ajudat a entendre
altres cultures i costums, i en definitiva, han fomentat
la tolerància i el respecte. Entre les activitats, el nostre
Intercanvis
Alemanya

alumnat ha participat en tallers multiculturals a léscola escandinava amb estudiants alemanys i suecs, ha realitzat una
gimcana al voltant dels llocs més emblemàtics de la ciutat com ara la Porta de Brandenburg, el Reichstag o laTorre de
les Comunicacions, ha jugat a la cerca del tresor fent servir l’art urbà prop de l’East Side Gallery.També ha sigut possible
navegar en canoa pel riu Spree o creuar el famós control “Checkpoint Charlie” i visitar léspectacular panoràmica dÁsisi
que recrea un dia de tardor de la década dels 80 al barri de Kreuzberg. Ha estat una experiència intercultural plena de
reptes, enriquidora i divertida, en la qual alumnat i professorat hem gaudit de l’hospitalitat alemanya.

Racó de lectura
Un club de lectura INTERNIVELL
Tots els divendres a l’hora del primer pati la biblioteca ha estat el lloc de reunió d’un grup d’alumnes de diferents
cursos que comparteixen una mateixa afició: el gust per la lectura. Durant aquestes trobades han intercanviat opini-
ons, sabers i experiències al voltant de diferents obres, a més de realitzar tota una filera d’activitats ben divertides al
voltant de la lectura. Així, al llarg del curs, han llegit llibres d’actualitat, han vist pel·lícules que donaven peu a tertúlies
dialògiques i a comparacions amb diferents obres, han escrit i reescrit contes, etc...Totes aquestes tasques s’han
recollit al bloc del club: http://clubdelectura.floridasecundaria.es
Gràcies a tots els membres participants per alimentar el gust per les lletres, la màgia dels llibres, el plaer per apren-
dre i créixer.
Mónica Martínez (professora de Llengües)
María Vañó (encarregada de la Biblioteca)
El nostre alumnat participa de la
XXIII edició de LA ROSA DE PAPER
Enguany ha estat la XXIII edició dels premis literaris La Rosa de Paper, uns premis ja consolidats en el món educatiu
valencià i que cada vegada tenen més participació. Cada any s’afegeix un pètal més a aquest certamen literari que,
amb la col·laboració de l’editorial ANADANA, Caixa Popular, Abacus i la Mancomunitat Intermunicipal de l’Horta Sud,
pretén fomentar la creació literària en les modalitats de poesia, microrrelats i narrativa breu.
Una part del nostre alumnat ha volgut participar en aquest concurs literari, que suposa tot un repte creatiu i, en
alguns casos, aquest repte ha tingut premi, doncs entre les diferents categories s’han seleccionat finalistes i guanya-
dors de Florida Secundària. Així, una de les nostres alumnes de 2n de Batxillerat, Clàudia Sebastián Estela, ha quedat
finalista amb La jugada final en la modalitat de narrativa, i Maria del Mar Navarro Bayona, alumna de 4t d’ESO, ha
estat també finalista amb el seu microrrelat Un yonqui por el veneno.
A més a més, hi ha hagut dos alumnes de 2n de Batxillerat guanyadors en les modalitats de microrrelat i narrativa,
respectivament: Erick Espinosa León, amb el microrrelat Promesas refugiadas, i Andrea Adam Martínez, amb el relat
El fum de la memòria. Enhorabona a tots dos per aquest premi!

42 LA CASSOLA Racó de lectura
MALSON
Joana tenia tretze anys la nit que va descobrir el mons-
tre.
Feia temps que s’havia estès al llit, estirant les cames
el màxim possible, tractant que els seus peus arriba-
ren al final per a dir que ja era gran. Va sospirar. Encara
era prompte, ja creixeria, o això deia la mare.
No podia dormir, la seua ment infantil donava bots per
paisatges imaginaris, jugant als escacs amb dracs de
color verd i fent tremolar les fulles gegants de deures,
fins que poguera anar damunt d’elles com una estora
voladora. Però els seus ulls no es tancaven i la nit la
cridava, així que es va acomiadar del drac i es va aturar
fins la finestra. Va ser aleshores, mentre que apartava
la cortina, quan una estranya ombra va començar a ba-
llar al voltant de la lluna.
Joana va alçar el rostre cap a la reina de la nit. L
’om-
bra pareixia rondar-la, un trage negre tocant amb els
dits el seu vestit blanc. Es tractava d’un ball. El vent
i les fulles eren els músics d’aquella estranya dansa,
les estreles brillaven com els ciris en els canelobres.
Bocabadada, Joana no es va adonar de com l’ombra
engolia la lluna. Tan sols quan els últims rajos de llum
s’esbrinaven darrere d’aquell núvol obscur, va mirar el
buit al cel.
De sobte, el silenci. Foscor. L
’ombra de color negre
s’havia menjat la lluna. La xiqueta es va posar a plo-
rar, els dits tremolant mentre que es subjectava de les
cortines i els peus freds a l’amagar-se baix el llit. El cos
sencer com una estàtua.
Els passos pel corredor la van alertar. Ella es va agafar
les cames i va estrènyer amb força les seues mans
sota els genolls. La porta de la seua habitació es va
obrir.
—Joana? Ets ací?
El nuvi de la mare. Joana va mossegar el llavi inferior,
sense fer-ne cap soroll, amagant a la gola els sanglots
del plor i les llàgrimes als ulls. Ell, però, va descobrir el
seu amagatall i la va fer eixir amb un somriure ple de
dents.
—Tens por? —la va abraçar—. No plores, ja estic ací.
Va imaginar que el drac estenia les seues flames per
l’habitació i que l’estora voladora arribava per resca-
tar-la. Però Joana no va poder evitar les seues carícies
aquella nit. La seua pell, el patiment del seu cos. Al
mateix moment que la lluna es desfeia de l’obscuritat,
el monstre eixia de l’habitació amb un dit al seu som-
riure satisfet: silenci.
Anys més tard, una vesprada plujosa, amb el vent i
les fulles com música de fons, Joana declarava en un
judici. El presumpte criminal la mirava amb el mateix
somriure ple de dents. A pesar de les seues ferides
físiques i de les imatges que es van trobar al mòbil de
l’acusat, la defensa va al·legar que Joana no tenia efec-
tes d’estrès posttraumàtic i que havia fet tots aquells
anys una vida normal. A l’espera d’una sentència, Joa-
na mirava el monstre amb els ulls fixes i les dents i els
punys estrets.
A l’exterior, la lluna començava el seu ball. La pluja ar-
rossegava les seues llàgrimes impotents.
Andrea Adam Martínez,
guanyadora del Premi Sambori
CONCURS LITERARI EN ANGLÈS
Un grup dálumnes de 3r dÉSO (format per PaulaVillar, Amà-
lia Olivares, Paula Algueró, Laura Bernardino i Maria Banacloy)
i de 2n de Batxillerat (integrat per Clara Burgés, Marina Martí,
Andrea Adam, Àlex Màrquez i Claudia Sebastian) ha partici-
pat en el III concurs literari organitzat per APAVAC (Associació
de Professors dÁnglès de València, Alacant i Castelló), l’ob-
jectiu del qual és promoure la creativitat dels estudiants, així
com fomentar l´ús de la llengua anglesa i animar a lálumnat
a aprendre´l i sentir-se atret per aquest. Vos deixem algunes
mostres dels treballs presentats al concurs:

43
LA CASSOLA Racó de lectura
43
Dear teacher,
How are you? We haven’t seen each other since I left
high school. However, my mother has told me that
your health is poor.
I would like to visit you but I am living in Madrid be-
cause I found a job as a social worker. I am working
with vulnerable children and that is really rewarding!
I need to tell you how important you have been in my
life. You have taught me to write, to read, to be critic
and to have the courage to follow my dreams.
I remember all the times you have helped me when I
had arguments with friends, when I was unmotivated
for failing an exam or when life was hard when I lost
one of my closest relatives.
I am sorry for not being able to help you, although I
hope that my words cheer you up to continue fighting
against that horrible illness.
I am sure that you will recover soon. You are strong!
Please, remember what you always told me: “No mat-
ter how big the storm, the sun always comes out again”
.
I look forward to hearing from you soon!
Best wishes,
Amalia
(Amalia Olivares, 3r ESO B)
Dear teacher,
How are you? How was summer? I write you this letter
to inform you that this year I will not be in your school.
You will find the reason in this letter but please, don’t
try to convince me or my parents to continue at the
same school.
It has been very difficult and it is our final decision.
The reason of this change is really harmful and not
many people know this.
My classmates, your students, were very cruel with
me.They laughed at me every single day, they insulted
me and they even took photos of me and drew animal
faces on them before posting them in Snapchat. I suf-
fered a lot. I didn´t want to be the informer so I didn´t
comment anything to anyone.
However, one day I decided to confess this to the head-
master. He insinuated that I was exaggerating and they
were just funny jokes…I couldn´t believe it!
After a hard summer, I want to start from scratch. Make
new friends who do not judge me for my appearance
or intelligence, I need to be in a place where nobody
insults me, a school where going every morning is not
a torture!
I am sorry I couldn´t explain you this before but you
were really busy and I didn´t want to bother you.
I will miss you. Thank you for paying me attention.
Best,
Laura
(Laura Bernardino, 3r ESO B)
Dear teacher,
It’s me Martin. I know you don’t want to accept me but
I can’t find anyone better to tell what’s eating me. It
may seem that I’ve lost my mind coming to talk with
the one who has expelled me from his classes, the one
who talks shit about me with other teachers and the
one who hates me just for being who I am. But I need
to know: dear teacher, why have you done this to me?
Since I came out my school life has turned into hell.
I’ve thought about changing school. I’ve thought about
reporting you to the principal. Even, I’ve thought about
discrediting you as much as you have discredited me.
But I refused it all. I refused all my crazy thoughts be-
cause I’m dumb: nobody will hear the weirdo. Nobody
will hear a tiny little trans boy. I’m just a phantom drag-
ging through the halls. That’s why I’m begging you:
Please, think of me, just a little: empathize. Without
your blindfold dear teacher, can you feel your own
poison running through your veins? Can you feel this
spine-chilling essence? It’s you: your dirty and sucking-
delight, your little monster. Your Mr Hyde.
I can’t live with such an ivy growing inside me. I can’t
because, dear teacher, even if you’d love it, I’m not
going to die for you. I’m not going to be the martyr
of the cause. ‘Cause martyrs are just that: martyrs. I
want to be the standard-bearer of my fight. I want to
be your end game ‘cause you are my motivation. I want
to go to a high school where no one gets discriminat-
ed for dressing somehow people dislikes, for having
great marks even if their classmates fail everything,
for loving people of their on sex or for being who they
are although their ID says the opposite. That’s why I’m
talking to you, my dearest teacher, because you are like
the Joker to Batman. Don’t get so confused.This is not
a threat, it’s an exposé: my article about you. Don’t be
afraid, I’m just doing the right thing.
Thanks for hearing my voice rumbling into your head, I
hope now you think first before slander someone.
Your most beloved kid,
Martin
(Claudia Sebastián, 2n Batxillerat A)

Això era, un xiquet –fill de forners, que un bon dia va començar a escriure i va arribar a ser un conegut
i gran poeta, i periodista valencià.
Al llarg de la seua vida Vicent escriuria moltes obres diverses i extenses, va escriure també novel·les,
obres de teatre, guions de cinema i memòries.
De la seua obra destaque –El llibre de les meravelles i –La clau que bri tots els panys.
Com una curiositat comentar que la marca de regals Mr. Wonderful, ha triat una de les frases cèlebres
d’Estellés per promocionar els seues productes.
“Hi haurà un dia en que no podrem més, i aleshores –ho podrem tot.
“
Diversos grups i cantants han musicat els seus poemes, entre d’altres Ovidi Montllor.
Miriam Sacristán 1ESOC
... Alguns dels temes clau de la seua poesia són –el poble, l’amor i la mort. Açò és per la forta implica-
ció que tenen en la seua vida –visqué la Guerra, les morts d’alguns familiars i de la seua filla petita. I,
per suposat –l’amor. Així apareix als seus versos
“He aixecat, mentre escrivia, el cap
I amb ulls cansats de la cal·ligrafia
he vist enllà, damunt la tauleta
que hi ha al racó del nostre menjador,
entre papers i llibres que m’estime,
com un ocell de ritme popular,
com un gresol, una fotografia
de fa mil anys o de fa quatre dies.
Tu i jo, Isabel, feliços d’un amor
i més enllà, les Sitges del meu poble”
.
David Cabello 1ESOB
Provaré d’explicar el significat del poema –Cançó de la rosa de paper. Parla de com no hem de perdre
mai l’esperança, la trobem en forma de rosa de paper. Per no perdre l’esperança –el poble es passava
d’amagat la rosa per evitar que l’autoritat la cremara.
I circulava la rosa,
però molt secretament.
I de mà en mà s’hi passaven
una rosa de paper.
Aaron Báguena 1ESOC
L
’ESPAI DE VICENT
–Vicent Andrés Estellés– 1r d’ESO

45
45
res no m’agrada tant {com les taronges}
com fer-me un suc de taronges dolces del camp-
cante llavors, distreta, raone amb les taronges,
amb els productes de la terra.
m’agraden molt les taronges,
mes no massa verdes, que les desgràcia,
sinó amb aquell color tan càlid que té
en esprémer-li el suc.
l’aboque dins el got amb la bromera incitant,
l’enrame de sucre i agafa un gust de taronja dolç
cerimonialment agafe una palleta,
me’l mire uns instants.
cloc els ulls i me’l fot.
Marta Alacreu 1ESOB
res no m’agrada tant {com escriure}
com posar-me a l’escriptori, agafar un full i un bolígraf.
pense llavors, distreta, raone amb la meua mare,
-què puc escriure?
m’agrada molt escriure,
mes el temps just, no més d’una hora,
pensant i pensant.
escriure m’impressiona,
trec l’escrit al saló i el llegeisc per veure altres opinions
després de rellegir-lo una volta i una altra
l’enlaire mentalment, el mire
cloc els ulls i torne a rondinar.
Sara Alquézar 1ESOB
Jo tinc una Mort petita
i és, d’allò meu, el més meu.
Molt més meua que la vida,
amb mi va i amb mi se’n ve.
És la meua ama, i és l’ama
del corral i del carrer
de la llimera i la parra
i la flor del taronger.
{Cançó de bressol que ens han cantat alguna vegada}

MICRORRELATS
AMOR INJUSTO
Hacía tiempo que Julia estaba con su actual pareja. Estaban muy unidos y se conocían desde pequeños. La relación
iba bien al principio, pero pronto las palabras de amor, cariño y comprensión se convirtieron en gritos, llantos y agre-
sión. Julia hacía lo que podía por aguantar golpe tras golpe y palabra tras palabra. Dejaba que la utilizara a su antojo
como si ella fuera un objeto. Todo esto cambió un día. Él se enfureció y empezó a agredirle. Julia sabía que esta era
la última vez que ella iba a ver algo, pues él nunca se enfadó ni le pegó tanto como aquella vez. Se oyó un disparo y
después solo silencio.
-¿Cómo se declara ante el homicidio de su pareja?
Ella, sin arrepentimiento, sin duda y aun sabiendo que pasaría el resto de sus días en prisión, dijo alto y claro:
-Culpable
Laura Peñarrubia (4t ESO-A)
LA ÚLTIMA MIRADA
De pronto se oyeron disparos, y todo cambió a polvo así empezó la pesadilla de Oliver, una pesadilla que convertiría
su vida en una oscuridad continua llena de sangre, angustia y desolación.
Fue atrapado por el conflicto de las guerras; a los siete años empezó como porteador y tuvo que cambiar las pelotas
y las cartas por víveres y municiones.
Soñaba haber nacido en otro país, donde no se utilizaran armas, salir por la calle libre, ir a una buena escuela, tener
un buen médico y sobre todo poder ver buenos coches, trenes y aviones que a él tanto le gustaban.
Pero eso era imposible cada día cogía su arma, poniendo su vida en peligro, transformando su música favorita en dis-
paros y a su familia por compañeros de guerra.Tan solo era un niño cargado de violencia con la conciencia embruteci-
da. Disparaba y combatía sin formación bajo los efectos de las drogas y el alcohol que sus jefes les obligaban a tomar.
Fue obligado a matar a su hermano, un cara a cara, los dos mirándose fijamente Oliver con la mirada clavada en su
hermano y con los ojos empapados, alzó la pistola con las manos temblorosas, y disparó en menos de veinte segun-
dos cayó al suelo dejando un charco de sangre.Tirado en el suelo sin vida, con los ojos abiertos, con un corazón que
prefirió detenerse, antes de detener al de su hermano.
Marta Mollà (4t ESO C)
LÁGRIMAS DE HUMO
Mi familia-repetía en voz baja con un cigarrillo entre los dedos.
¿Qué he hecho? -se preguntaba mientras le pegaba la primera, la segunda y la tercera calada. Realmente no se había
dado cuenta de lo que había conseguido por un vicio incontrolable.
A la cuarta, quinta y sexta calada, se podía apreciar como una lágrima, lentamente, recorría su mejilla.
Una lágrima, sólo una, era capaz de representar todo su dolor y desesperación. Y al caer, todos los sonidos de alre-
dedor cesaron por completo, dejándolo sumergido e inmovilizado en un silencio eterno.
Dos meses atrás. El médico:
-Lamento informaros de que vuestro hijo está desarrollando un cáncer pulmonar avanzado. Teniendo en cuenta
que sufre de asma, esto es potencialmente grave.
Al cabo de dos semanas, Jaime, el más pequeño de apenas 4 años, había dejado este mundo lleno de egoísmo por
aquellos que contaminan el medio ambiente.
Una lágrima; sólo una, era capaz de representar todo su dolor y desesperación. Y al caer, todos los sonidos de alre-
dedor cesaron por completo, dejándolo sumergido e inmovilizado en un silencio eterno.
Iván Vega (4t ESO A)

47
KANTY EL SAPERE AUDE: ¿HEMOS CONSEGUIDO EN LA ACTUALIDAD LA MAYORÍA DE EDAD?
Según Immanuel Kant, una persona es mayor de edad cuando es capaz de hacer uso de su propio entendimiento de
manera autónoma, cuando se libera de la heteronomía moral de la que ella misma es culpable al mantenerse en ella
no por falta de entendimiento, sino por falta de resolución y valor.
Hoy en día, se manifiesta de manera evidente el hecho de que vivimos en una sociedad de menores carentes de
autonomía moral en la que la medalla que te atribuye el “mérito” de haber alcanzado la mayoría de edad te la cuelgan
del cuello en el momento en que han transcurrido exactamente dieciocho años desde el día de tu nacimiento. En
un instante se te dota de total “libertad” y “autonomía” de cara a la sociedad. Sin embargo, esta misma no corre
apenas riesgo al concedernos, tan fácilmente, nuestra ansiada mayoría de edad. Por eso lo hace así, porque es ella la
que nos guía y conduce por la vida sin que nosotras, las personas, nos paremos un nimio segundo a cuestionar qué
está pasando y qué estamos haciendo con nuestras vidas.
Un pastor, moralmente superior a sus ovejas, guía a su rebaño por el mejor camino para que vivan bien alimentadas
y protegidas del peligro.Y ellas, las ovejas, se dejan guiar. La sociedad, por el contrario, como ente abstracto superior
a todas nosotras, guía a las personas, su rebaño, por el mejor camino para alimentarse a sí misma exponiéndolas a
todas ellas al peligro que las somete y, por absurdo que parezca, también nos dejamos guiar. La diferencia es que las
ovejas no pueden saber que, tal vez, un día, su pastor las utilice como abrigo.
Seguimos los dictados de las masas, de la sociedad, y los asumimos como dogmas incuestionables. Estamos tan
ocupadas siendo gente, formando parte del tropel, que no encontramos el momento de ser personas en esencia.
Ya no dedicamos tiempo a las preguntas que han sido esenciales en la vida: “¿quiénes somos?”
, “¿adónde vamos?”
,
“¿de dónde venimos?”
. No nos preocupa el sentido que pueda (o no) tener la vida. No tenemos inquietudes, metas,
aspiraciones ambiciosas. Y seguro que leyendo esto habéis pensado “te equivocas, eso no es así”
, “yo quiero ser
futbolista, tengo una meta”
, “yo voy a ser millonaria, tengo ambiciones”
... No os estáis enterando. Me refiero a tener
inquietudes, dudas, curiosidad por las cosas a las que ya casi nadie da importancia. Me refiero a que la gente no tiene
ganas de utilizar conscientemente el cerebro, no quiere “calentarse la cabeza con esas tonterías”
.
El caso es que no queremos ser mayores de edad; queremos que la multitud crea que lo somos y la multitud quiere
que nosotros queramos que sea así. Es un círculo vicioso, una “relación tóxica” en la que ambas partes se retroali-
mentan para poder seguir creciendo: una (la gente) hacia arriba y la otra (las personas) hacia abajo. Y qué pena. No
queremos ser libres, no deseamos la autonomía moral, nos da pereza (quizá es miedo a lo desconocido) ser perso-
nas críticas, capaces de crecer y querer crecer. Somos seres sumisos ante las normas y convenciones sociales, no
nos cuestionamos nada y seguimos siempre adelante pensando solo en nosotros pero de mentira (en “nosotros”
para ser uno más de “ellos”) y además arrasando, porque nos han enseñado a pisar para pasar.
Kant despertó de su sueño dogmático cuando abrió su mente a las ideas de Hume para crear una nueva corriente
filosófica, consiguiendo superar las que ya había. Quiso saber cuáles son los límites y posibilidades de la razón hu-
mana en cuanto al conocimiento, en qué fundamentos racionales podemos apoyar nuestra moral y qué expectativas
racionales existen sobre una vida futura. Nosotros, por el contrario, nos empeñamos en prolongar al máximo nuestra
minoría de edad y estancarnos en la ignorancia voluntaria. Elegimos la comodidad de la inconsciencia. ¿Qué tendrá
que pasar para que despertemos de nuestro sueño dogmático?
Nos sentimos poderosos, por inconscientes precisamente, pero en realidad estamos totalmente indefensos. Porque
queremos.Y qué pena. Qué pena me da ver este fárrago de humanos sumidos en la idiotez con tal carencia de huma-
nidad. Sapere aude, personas. Atreveos a pensar, a pensar por vosotras mismas y aprender. Creced hasta alcanzar
la verdadera mayoría de edad.
Estela Andreu Lobato (2n Batxillerat C)rosa

La Cassola nº 33 - Florida Secundària 2018

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

Similar a La Cassola nº 33 - Florida Secundària 2018

Similar a La Cassola nº 33 - Florida Secundària 2018 (20)

Último

Último (8)

La Cassola nº 33 - Florida Secundària 2018