SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 72
L’Art del Renaixement
   Per: Carolina Bautista, Sigrid Tasies,
       Natalia Carrera i Laia Tasies.
Introducció:
El Renaixement és el període artístic que neix a Itàlia al segle XV. El
terme Renaixement significa tornar a néixer a una mítica antiguitat
clàssica.
Es difondrà pels diferents països d'Europa.
El Renaixement vol trencar amb l'Art de la seva época, el Gòtic, i fer-lo
tot nou.
Les obres d’aquesta etapa han sigut valorades com models de perfecció
i bellesa.
El Renaixement proposarà un estil que es consideri perfecte; aquesta
idea anirà madurant durant el XV a Florència i arribarà a fins el segle
XVI a Roma que seran celebrades com a exemples d' excel·lència,
però no es limitaran a fer el mateix, surgeix un desig de perfecció
- Com va sorgir el Renaixement?

El Renaixament Italià va apareixer a l’any 1400.

•L’arquitectura: va agafar les seves arrels dels edificis romànics de la
Toscana.
•L’escultura: ho feia en algunes manifestacions a mitjans del segle XIII.
•La pintura: va dependre sobretot de la gran renovació que es va
produir a Florència i Siena.
- Situació política-social


És un període de canvis polítics, socials i econòmics i de revitalització
intel·lectual. Les transformacions van trencar l'antiga estructura del
feudalisme, agrària i rural.
- Com era la relació de l’artista amb la societat?



     En el segle XV es va començar a sentir cert orgull dels artistes.
     Els artistes treballen en camps diferents, apareix així la idea de l'artista
     com a geni.
     Els artistes eren formats en tallers on eren ensenyats per mestres.
     En el Renaixement l'artista no solament treballa amb les mans, també
     pensa les seves obres. Els artistes noten com puja el seu prestigi
     social.
- Els mecenes

És una persona rica que patrocina generosament les arts, les ciències,
una empresa cultural, un artista, etc. El nom prové del conseller de
Cèsar August, Gai Cilni Mecenes.
Durant el Renaixement va ser una pràctica estesa, i famílies com els
florentins Medici van proporcionar suport a molts dels artistes més
importants del seu temps.
Membres de la familia Medici.

Pintat al fresc per Benozzo Gozzoli el 1641
- El Renaixement a:
 · Florència

  És una ciutat plena de vida i símbol d’un temps ple de vitalitat.

  Florència es va convertir en una nova ciutat coberta de monuments
  nous com esglésies i palaus, que s’omplien d’obres d’art.

 · Roma

  Roma treu protagonisme a Florència.
  Els papes de l’època volien convertir Roma en la capital artística
  d’Europa.

 · Venècia

  Venècia vivia al seu propi Renaixement.
  Va conèixer una evolució més equilibrada. Era una ciutat essencialment gòtica; molt
  decorada.

  La noblesa exigia als artistes un treball exquisit.
-L’economia a Itàlia

Itàlia en general era el país més ric d’Europa.

A Roma els papes van rebre contribucions substancials de tot el món
cristià.

Venècia va tenir una riquesa impresionant, perquè el salari de Venècia
eren més alts.

La riquesa d’Itàlia s’explica per els avenços en el comerç i la indústria.

Florència tenia una indústria textil puntera.

Venècia va ser la primera potència industrial de l’època. Tenia a més
fràbriques de vidre de Murano, sucre i sabó. Era la principal potència
comercial del Mediterrani cristià.

El comerç i la banca van tenir també molta participació, fins i tot més
que la indústria.
INTERPRETEM UNA OBRA:
            La Primavera de Sandro Boticelli.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 1477-1482.
EL QUATTROCCENTO
INTRODUCCIÓ.   PINTURA   ESCULTURA   ARQUITECTURA
Introducció:
És un dels períodes més importants del panorama artístic europeu. Va
sorgir al principi del s.15. L’art Italià Renaixentista va sospesar un
canvi en la concepció i producció de l’objecte artístic.


En aquesta època apareix la figura de l’artista genial, desapareix
l’anonimat.


L’home és la creació més perfecta feta per Déu.


Màxims exponens:


Pintura
Escultura
Arquitectura
PINTURA

 Característiques

 - La pintura s’independitza de l’arquitectura.
 - Els artistes gaudeixen de gran llibertat.
 - Es reflexa l’amor per l’home i la naturalesa.
 - Es manté la tradició fresquista però va perdent importància.
 - La pintura de Caballet: anirà guanyant importancia. S’empleen les
 tècniques del temple, a la primera meitad del segle XV, i del oli a partir
 de la segona meitad del segle XV.


                             Temes



Mitològics                   Religiosos                   Retrats
EL CREADOR DE LA
    PERSPECTIVA:
MASACCIO (1401-1428)




       La Trinitat
EL CREADOR DE LA
    PERSPECTIVA:
MASACCIO (1401-1428)




• Tribut de la moneda
FRA ANGÉLICO (1395-1455)




      • L’Anunciació
FRA ANGÉLICO (1395-1455)




•          L’Anunciació
FRA ANGÉLICO (1395-1455)




      • La Nativitat
Paolo UCELLO (1397-1475)




•    Sant Jordi matant el Drac
Filippino LIPPI (1406-1469)




      • L’Anunciació
Filippino LIPPI (1406-1469)




      • La Crucifixió
Filippino LIPPI (1406-1469)




• Verge amb nen i dos àngels
Piero de la FRANCESCA (1420-1492)




•   Retrats de Battista Sforza i Federico de Montefeltro
Piero de la FRANCESCA (1420-1492)




   • Verge amb nen i Federico de Montefeltro
Piero de la FRANCESCA (1420-1492)




        • Flagel·lació de Crist
A6) Andrea MANTEGNA (1431-1506)




      • L’Adoració dels Reis Mags
Andrea MANTEGNA (1431-1506)




         • Crist Mort
Sandro BOTTICELLI (1445-1510)




     • El Naixement de Venus
Sandro BOTTICELLI (1445-1510)




         • La primavera
Sandro BOTTICELLI (1445-1510)




     • L’Adoració dels Mags
Sandro BOTTICELLI (1445-1510)




     • Francesco de Medicis
A8) Domenico GHIRLANDAIO (1494-1549)




             • La Nativitat
Domenico GHIRLANDAIO (1494-1549)




       • Ancià amb el seu nét
GIORGIONE (1477-1510)




• Madonna amb nen i Sant Jordi
GIORGIONE (1477-1510)




     • La Tempesta
ESCULTURA


És a l'escultura on es manifesta més aviat el classicisme
renaixentista..L'interés dels escultors renaixentistes es centra
clarament en l'escultura exempta, cosa que no vol dir que el relleu
escultòric desaparegui, ja que una altra de les aportacions cabdals de
l'escultura del Quattrocento és l'aplicació de la perspectiva al relleu.
DONATELLO (1386-1466)




•         David
DONATELLO (1386-1466)




• Il Condotiero Gattamelatta
DONATELLO (1386-1466)




•        Sant Jordi
GHIBERTI (1378-1445)




 • Porta del paradís
GHIBERTI (1378-1445)




•        Sant Mateu
Andrea VERROCHIO (1435-1488)




•        Il Condotiero Colleone
Andrea VERROCHIO (1435-1488)




           • David
Andrea VERROCHIO (1435-1488)




     • Lorenzo de Medicis
ARQUITECTURA

Els nous vent arquitectónics s’inicien amb l’obra de FILIPPO
BRUNELLESCHI, en les seves obre trobem característiques de l’art
romànic, i una preocupació per la iluminació natural de l’interior.

Més tard quan es mort Brunelleschi es descobreix Battista Alberti,
aquets, no es va conformar solsament en construir, sinó que va deixar
una amplia obra per a la posteritat.
BRUNELLESCHI (1377-1446)




    • Capella dai Pazzi
BRUNELLESCHI (1377-1446)




•   Cúpula de Santa Maria da Fiore
BRUNELLESCHI (1377-1446)




•   Hospital dels Innocents a Firenze
BRUNELLESCHI (1377-1446)




•    Església de Sant LLorenç
C1) BRUNELLESCHI (1377-1446)




•              Palau Pitti
C2) Battista ALBERTI (1404-1472)




•     Església de Santa Maria la Novella
MICHELOZZO (1396-1472)




•      Palau Medici-Riccardi
C4) BRAMANTE (1444-1514)




•       San Pietro in Montorio
BRAMANTE (1444-1514)




•       Sant Pere del Vaticà
EL CINQUECENTO
INTRODUCCIÓ PINTURA ESCULTURA ARQUITECTURA
INTRODUCCIÓ

És un període dintre de l'art europeu, especialment l'italià,
corresponent al segle XVI. Es caracteritza intel·lectualment pel pas del
teocentrisme* medieval al antropocentrisme* humanista de l'Edat
Moderna; i estilísticament per la recerca de les formes artístiques
de l'antiguitat clàssica i la imitació (mimesis) de la naturalesa,
el que s'ha denominat Renaixement.
Pintura
     A l'Escola Veneciana del S. XVI on la característica més
     rellevant és l'importància del color i de la llum com a
     elements esencials de la pintura, així com la sensualitat en
     el tractament de les figures femenines i dels temes
     mitològics.



                 La temàtica de la pintura del Cinquecento:



     Religiosa            Mitològica            Històrica         Retrats



Nous sants Noves formes                Conmemoració de batalles      Importància
                                                                     del paisatje
LEONARDO DA VINCI (1452-1519)




•            La Gioconda
LEONARDO DA VINCI (1452-1519)




•       La Verge de les Roques
LEONARDO DA VINCI (1452-1519)




•          Madona amb nen
LEONARDO DA VINCI (1452-1519)




•            El Sant Sopar
LEONARDO DA VINCI (1452-1519)




•       Adoració dels Reis Mags
RAFAEL SANZIO (1483-1520)




•           Tondo Doni
RAFAEL SANZIO (1483-1520)




•           Querubins
RAFAEL SANZIO (1483-1520)




•     Mare de Déu amb l’infant
L‘ ARQUITECTURA



Venécia torna a ser el centre de l'art, l'arquitecte més original va ser
Andrea Palladio, que va escriure “ Cuatre llibres d’arquitectura”, en el
que plasma les seves ideas, i serà la obra fundamental de la formació
dels futurs arquitectes.
A) MIQUEL ÀNGEL BUONARROTTI (1475-1564)




• Cúpula de la Basílica de Sant Pere al Vaticà
L’ESCULTURA



S'entent com un procés de recuperació de l'escultura de l'antiguetat
clàssica. Els escultors troben en les restes artístics i en els
descubriments de yaciments d'aquella época pasada, la insipiració
perfecta per a les seves obres.
A) MIQUEL ÀNGEL BUONARROTTI (1475-1564)




•               La Pietat
A) MIQUEL ÀNGEL BUONARROTTI (1475-1564)




  •                Moisés
MIQUEL ÀNGEL BUONARROTTI (1475-1564)




•                 David

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

El Renaixement ItaliÀ Pintura M
El Renaixement ItaliÀ Pintura MEl Renaixement ItaliÀ Pintura M
El Renaixement ItaliÀ Pintura MMercè Bigorra
 
Art barroc, arquitectura, escultura i pintura
Art barroc, arquitectura, escultura i pinturaArt barroc, arquitectura, escultura i pintura
Art barroc, arquitectura, escultura i pinturaJulia Valera
 
L’art del Renaixement (Renaixement italià)
L’art del Renaixement (Renaixement italià)L’art del Renaixement (Renaixement italià)
L’art del Renaixement (Renaixement italià)xabiapi
 
L'art del Renaixement
L'art del RenaixementL'art del Renaixement
L'art del Renaixementramonagusba
 
1.renaixement.característiques
1.renaixement.característiques1.renaixement.característiques
1.renaixement.característiquesjesus gutierrez
 
Fitxa 52 plaça de sant pere del vaticà
Fitxa 52 plaça de sant pere del vaticàFitxa 52 plaça de sant pere del vaticà
Fitxa 52 plaça de sant pere del vaticàJulia Valera
 
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHIAssumpció Granero
 
Fitxa 43 villa capra (la rotonda)
Fitxa 43 villa capra (la rotonda)Fitxa 43 villa capra (la rotonda)
Fitxa 43 villa capra (la rotonda)Julia Valera
 

La actualidad más candente (20)

11.Velázquez: Las Meninas
11.Velázquez: Las Meninas11.Velázquez: Las Meninas
11.Velázquez: Las Meninas
 
1.arquitectura renaixement
1.arquitectura renaixement1.arquitectura renaixement
1.arquitectura renaixement
 
El Renaixement ItaliÀ Pintura M
El Renaixement ItaliÀ Pintura MEl Renaixement ItaliÀ Pintura M
El Renaixement ItaliÀ Pintura M
 
Art barroc, arquitectura, escultura i pintura
Art barroc, arquitectura, escultura i pinturaArt barroc, arquitectura, escultura i pintura
Art barroc, arquitectura, escultura i pintura
 
L’art del Renaixement (Renaixement italià)
L’art del Renaixement (Renaixement italià)L’art del Renaixement (Renaixement italià)
L’art del Renaixement (Renaixement italià)
 
L'art del Renaixement
L'art del RenaixementL'art del Renaixement
L'art del Renaixement
 
Rafael: L'Escola d'Atenes
Rafael: L'Escola d'AtenesRafael: L'Escola d'Atenes
Rafael: L'Escola d'Atenes
 
La Pietat
La PietatLa Pietat
La Pietat
 
1.renaixement.característiques
1.renaixement.característiques1.renaixement.característiques
1.renaixement.característiques
 
Fitxa 52 plaça de sant pere del vaticà
Fitxa 52 plaça de sant pere del vaticàFitxa 52 plaça de sant pere del vaticà
Fitxa 52 plaça de sant pere del vaticà
 
Miquel Àngel: Pietat del vaticà
Miquel Àngel: Pietat del vaticàMiquel Àngel: Pietat del vaticà
Miquel Àngel: Pietat del vaticà
 
Bramante: San Pietro in Montorio
Bramante: San Pietro in MontorioBramante: San Pietro in Montorio
Bramante: San Pietro in Montorio
 
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
 
Brunelleschi: San Lorenzo
Brunelleschi: San LorenzoBrunelleschi: San Lorenzo
Brunelleschi: San Lorenzo
 
4.Bernini: Apol·lo i Dafne
4.Bernini: Apol·lo i Dafne4.Bernini: Apol·lo i Dafne
4.Bernini: Apol·lo i Dafne
 
Fitxa 43 villa capra (la rotonda)
Fitxa 43 villa capra (la rotonda)Fitxa 43 villa capra (la rotonda)
Fitxa 43 villa capra (la rotonda)
 
8.Rembrandt: Lliçó d'Anatomia del professor Tulp
8.Rembrandt: Lliçó d'Anatomia del professor Tulp8.Rembrandt: Lliçó d'Anatomia del professor Tulp
8.Rembrandt: Lliçó d'Anatomia del professor Tulp
 
Arquitectura del Renaixement
Arquitectura del RenaixementArquitectura del Renaixement
Arquitectura del Renaixement
 
PINTURA GÒTICA
PINTURA GÒTICAPINTURA GÒTICA
PINTURA GÒTICA
 
2.Borromini: San Carlo alle Quattro Fontane
2.Borromini: San Carlo alle Quattro Fontane2.Borromini: San Carlo alle Quattro Fontane
2.Borromini: San Carlo alle Quattro Fontane
 

Similar a Treball de Recerca del Renaixement

Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'artUnitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'artJulia Valera
 
RENAIXEMENT - Arquitectura i Escultura
RENAIXEMENT - Arquitectura i EsculturaRENAIXEMENT - Arquitectura i Escultura
RENAIXEMENT - Arquitectura i EsculturaNuiragg
 
L'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdf
L'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdfL'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdf
L'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdfJenifer Aceituno
 
Renaixement, una nova concepció de l'art
Renaixement, una nova concepció de l'artRenaixement, una nova concepció de l'art
Renaixement, una nova concepció de l'artGemma Ajenjo Rodriguez
 
L'art del Renaixement
L'art del RenaixementL'art del Renaixement
L'art del Renaixementmonicapj
 
Renaixement italià
Renaixement italiàRenaixement italià
Renaixement italiàlisagg99
 
Power Renaixement
Power RenaixementPower Renaixement
Power RenaixementGraupe
 
L'art del renaixement
L'art del renaixementL'art del renaixement
L'art del renaixementsandroalfaro
 
Classe 2ºeso renaixement
Classe 2ºeso renaixementClasse 2ºeso renaixement
Classe 2ºeso renaixementAinara Lobo
 
U10. El Renaixement
U10. El Renaixement U10. El Renaixement
U10. El Renaixement Jordi1492
 
L’art gòtic pintura (slide)
L’art gòtic pintura (slide)L’art gòtic pintura (slide)
L’art gòtic pintura (slide)balvare6
 
4. escultura renaixement
4. escultura renaixement4. escultura renaixement
4. escultura renaixementjgutier4
 
03 Renaixement 3. Escultura
03 Renaixement 3. Escultura03 Renaixement 3. Escultura
03 Renaixement 3. Esculturaamelisgalmes
 
Leonardo da vinci
Leonardo da vinciLeonardo da vinci
Leonardo da vincijoantarres
 
El rapte de les sabines, de Giambologna
El rapte de les sabines, de GiambolognaEl rapte de les sabines, de Giambologna
El rapte de les sabines, de GiambolognaPaula Vela Gonzalez
 

Similar a Treball de Recerca del Renaixement (20)

Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'artUnitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
 
RENAIXEMENT - Arquitectura i Escultura
RENAIXEMENT - Arquitectura i EsculturaRENAIXEMENT - Arquitectura i Escultura
RENAIXEMENT - Arquitectura i Escultura
 
L'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdf
L'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdfL'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdf
L'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdf
 
Renaixement, una nova concepció de l'art
Renaixement, una nova concepció de l'artRenaixement, una nova concepció de l'art
Renaixement, una nova concepció de l'art
 
L'art del Renaixement
L'art del RenaixementL'art del Renaixement
L'art del Renaixement
 
Renaixement italià
Renaixement italiàRenaixement italià
Renaixement italià
 
Power Renaixement
Power RenaixementPower Renaixement
Power Renaixement
 
L'art del renaixement
L'art del renaixementL'art del renaixement
L'art del renaixement
 
Renaixement. Introducció
Renaixement. IntroduccióRenaixement. Introducció
Renaixement. Introducció
 
Classe 2ºeso renaixement
Classe 2ºeso renaixementClasse 2ºeso renaixement
Classe 2ºeso renaixement
 
El Renaixement
El RenaixementEl Renaixement
El Renaixement
 
El Renaixement
El RenaixementEl Renaixement
El Renaixement
 
U10. El Renaixement
U10. El Renaixement U10. El Renaixement
U10. El Renaixement
 
L’art gòtic pintura (slide)
L’art gòtic pintura (slide)L’art gòtic pintura (slide)
L’art gòtic pintura (slide)
 
4. escultura renaixement
4. escultura renaixement4. escultura renaixement
4. escultura renaixement
 
03 Renaixement 3. Escultura
03 Renaixement 3. Escultura03 Renaixement 3. Escultura
03 Renaixement 3. Escultura
 
Leonardo da vinci
Leonardo da vinciLeonardo da vinci
Leonardo da vinci
 
Història
HistòriaHistòria
Història
 
El rapte de les sabines, de Giambologna
El rapte de les sabines, de GiambolognaEl rapte de les sabines, de Giambologna
El rapte de les sabines, de Giambologna
 
Renaixement art
Renaixement artRenaixement art
Renaixement art
 

Último

MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatLourdes Escobar
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 

Último (8)

MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 

Treball de Recerca del Renaixement

  • 1. L’Art del Renaixement Per: Carolina Bautista, Sigrid Tasies, Natalia Carrera i Laia Tasies.
  • 2. Introducció: El Renaixement és el període artístic que neix a Itàlia al segle XV. El terme Renaixement significa tornar a néixer a una mítica antiguitat clàssica. Es difondrà pels diferents països d'Europa. El Renaixement vol trencar amb l'Art de la seva época, el Gòtic, i fer-lo tot nou. Les obres d’aquesta etapa han sigut valorades com models de perfecció i bellesa. El Renaixement proposarà un estil que es consideri perfecte; aquesta idea anirà madurant durant el XV a Florència i arribarà a fins el segle XVI a Roma que seran celebrades com a exemples d' excel·lència, però no es limitaran a fer el mateix, surgeix un desig de perfecció
  • 3. - Com va sorgir el Renaixement? El Renaixament Italià va apareixer a l’any 1400. •L’arquitectura: va agafar les seves arrels dels edificis romànics de la Toscana. •L’escultura: ho feia en algunes manifestacions a mitjans del segle XIII. •La pintura: va dependre sobretot de la gran renovació que es va produir a Florència i Siena.
  • 4. - Situació política-social És un període de canvis polítics, socials i econòmics i de revitalització intel·lectual. Les transformacions van trencar l'antiga estructura del feudalisme, agrària i rural.
  • 5. - Com era la relació de l’artista amb la societat? En el segle XV es va començar a sentir cert orgull dels artistes. Els artistes treballen en camps diferents, apareix així la idea de l'artista com a geni. Els artistes eren formats en tallers on eren ensenyats per mestres. En el Renaixement l'artista no solament treballa amb les mans, també pensa les seves obres. Els artistes noten com puja el seu prestigi social.
  • 6. - Els mecenes És una persona rica que patrocina generosament les arts, les ciències, una empresa cultural, un artista, etc. El nom prové del conseller de Cèsar August, Gai Cilni Mecenes. Durant el Renaixement va ser una pràctica estesa, i famílies com els florentins Medici van proporcionar suport a molts dels artistes més importants del seu temps.
  • 7. Membres de la familia Medici. Pintat al fresc per Benozzo Gozzoli el 1641
  • 8. - El Renaixement a: · Florència És una ciutat plena de vida i símbol d’un temps ple de vitalitat. Florència es va convertir en una nova ciutat coberta de monuments nous com esglésies i palaus, que s’omplien d’obres d’art. · Roma Roma treu protagonisme a Florència. Els papes de l’època volien convertir Roma en la capital artística d’Europa. · Venècia Venècia vivia al seu propi Renaixement. Va conèixer una evolució més equilibrada. Era una ciutat essencialment gòtica; molt decorada. La noblesa exigia als artistes un treball exquisit.
  • 9. -L’economia a Itàlia Itàlia en general era el país més ric d’Europa. A Roma els papes van rebre contribucions substancials de tot el món cristià. Venècia va tenir una riquesa impresionant, perquè el salari de Venècia eren més alts. La riquesa d’Itàlia s’explica per els avenços en el comerç i la indústria. Florència tenia una indústria textil puntera. Venècia va ser la primera potència industrial de l’època. Tenia a més fràbriques de vidre de Murano, sucre i sabó. Era la principal potència comercial del Mediterrani cristià. El comerç i la banca van tenir també molta participació, fins i tot més que la indústria.
  • 10. INTERPRETEM UNA OBRA: La Primavera de Sandro Boticelli. 1477-1482.
  • 11.
  • 12. EL QUATTROCCENTO INTRODUCCIÓ. PINTURA ESCULTURA ARQUITECTURA
  • 13. Introducció: És un dels períodes més importants del panorama artístic europeu. Va sorgir al principi del s.15. L’art Italià Renaixentista va sospesar un canvi en la concepció i producció de l’objecte artístic. En aquesta època apareix la figura de l’artista genial, desapareix l’anonimat. L’home és la creació més perfecta feta per Déu. Màxims exponens: Pintura Escultura Arquitectura
  • 14. PINTURA Característiques - La pintura s’independitza de l’arquitectura. - Els artistes gaudeixen de gran llibertat. - Es reflexa l’amor per l’home i la naturalesa. - Es manté la tradició fresquista però va perdent importància. - La pintura de Caballet: anirà guanyant importancia. S’empleen les tècniques del temple, a la primera meitad del segle XV, i del oli a partir de la segona meitad del segle XV. Temes Mitològics Religiosos Retrats
  • 15. EL CREADOR DE LA PERSPECTIVA: MASACCIO (1401-1428) La Trinitat
  • 16. EL CREADOR DE LA PERSPECTIVA: MASACCIO (1401-1428) • Tribut de la moneda
  • 17. FRA ANGÉLICO (1395-1455) • L’Anunciació
  • 18. FRA ANGÉLICO (1395-1455) • L’Anunciació
  • 19. FRA ANGÉLICO (1395-1455) • La Nativitat
  • 20. Paolo UCELLO (1397-1475) • Sant Jordi matant el Drac
  • 21. Filippino LIPPI (1406-1469) • L’Anunciació
  • 22. Filippino LIPPI (1406-1469) • La Crucifixió
  • 23. Filippino LIPPI (1406-1469) • Verge amb nen i dos àngels
  • 24. Piero de la FRANCESCA (1420-1492) • Retrats de Battista Sforza i Federico de Montefeltro
  • 25. Piero de la FRANCESCA (1420-1492) • Verge amb nen i Federico de Montefeltro
  • 26. Piero de la FRANCESCA (1420-1492) • Flagel·lació de Crist
  • 27. A6) Andrea MANTEGNA (1431-1506) • L’Adoració dels Reis Mags
  • 28. Andrea MANTEGNA (1431-1506) • Crist Mort
  • 29. Sandro BOTTICELLI (1445-1510) • El Naixement de Venus
  • 30. Sandro BOTTICELLI (1445-1510) • La primavera
  • 31. Sandro BOTTICELLI (1445-1510) • L’Adoració dels Mags
  • 32. Sandro BOTTICELLI (1445-1510) • Francesco de Medicis
  • 33. A8) Domenico GHIRLANDAIO (1494-1549) • La Nativitat
  • 34. Domenico GHIRLANDAIO (1494-1549) • Ancià amb el seu nét
  • 35. GIORGIONE (1477-1510) • Madonna amb nen i Sant Jordi
  • 36. GIORGIONE (1477-1510) • La Tempesta
  • 37. ESCULTURA És a l'escultura on es manifesta més aviat el classicisme renaixentista..L'interés dels escultors renaixentistes es centra clarament en l'escultura exempta, cosa que no vol dir que el relleu escultòric desaparegui, ja que una altra de les aportacions cabdals de l'escultura del Quattrocento és l'aplicació de la perspectiva al relleu.
  • 39. DONATELLO (1386-1466) • Il Condotiero Gattamelatta
  • 41. GHIBERTI (1378-1445) • Porta del paradís
  • 43. Andrea VERROCHIO (1435-1488) • Il Condotiero Colleone
  • 45. Andrea VERROCHIO (1435-1488) • Lorenzo de Medicis
  • 46. ARQUITECTURA Els nous vent arquitectónics s’inicien amb l’obra de FILIPPO BRUNELLESCHI, en les seves obre trobem característiques de l’art romànic, i una preocupació per la iluminació natural de l’interior. Més tard quan es mort Brunelleschi es descobreix Battista Alberti, aquets, no es va conformar solsament en construir, sinó que va deixar una amplia obra per a la posteritat.
  • 47. BRUNELLESCHI (1377-1446) • Capella dai Pazzi
  • 48. BRUNELLESCHI (1377-1446) • Cúpula de Santa Maria da Fiore
  • 49. BRUNELLESCHI (1377-1446) • Hospital dels Innocents a Firenze
  • 50. BRUNELLESCHI (1377-1446) • Església de Sant LLorenç
  • 52. C2) Battista ALBERTI (1404-1472) • Església de Santa Maria la Novella
  • 53. MICHELOZZO (1396-1472) • Palau Medici-Riccardi
  • 54. C4) BRAMANTE (1444-1514) • San Pietro in Montorio
  • 55. BRAMANTE (1444-1514) • Sant Pere del Vaticà
  • 56. EL CINQUECENTO INTRODUCCIÓ PINTURA ESCULTURA ARQUITECTURA
  • 57. INTRODUCCIÓ És un període dintre de l'art europeu, especialment l'italià, corresponent al segle XVI. Es caracteritza intel·lectualment pel pas del teocentrisme* medieval al antropocentrisme* humanista de l'Edat Moderna; i estilísticament per la recerca de les formes artístiques de l'antiguitat clàssica i la imitació (mimesis) de la naturalesa, el que s'ha denominat Renaixement.
  • 58. Pintura A l'Escola Veneciana del S. XVI on la característica més rellevant és l'importància del color i de la llum com a elements esencials de la pintura, així com la sensualitat en el tractament de les figures femenines i dels temes mitològics. La temàtica de la pintura del Cinquecento: Religiosa Mitològica Històrica Retrats Nous sants Noves formes Conmemoració de batalles Importància del paisatje
  • 59. LEONARDO DA VINCI (1452-1519) • La Gioconda
  • 60. LEONARDO DA VINCI (1452-1519) • La Verge de les Roques
  • 61. LEONARDO DA VINCI (1452-1519) • Madona amb nen
  • 62. LEONARDO DA VINCI (1452-1519) • El Sant Sopar
  • 63. LEONARDO DA VINCI (1452-1519) • Adoració dels Reis Mags
  • 66. RAFAEL SANZIO (1483-1520) • Mare de Déu amb l’infant
  • 67. L‘ ARQUITECTURA Venécia torna a ser el centre de l'art, l'arquitecte més original va ser Andrea Palladio, que va escriure “ Cuatre llibres d’arquitectura”, en el que plasma les seves ideas, i serà la obra fundamental de la formació dels futurs arquitectes.
  • 68. A) MIQUEL ÀNGEL BUONARROTTI (1475-1564) • Cúpula de la Basílica de Sant Pere al Vaticà
  • 69. L’ESCULTURA S'entent com un procés de recuperació de l'escultura de l'antiguetat clàssica. Els escultors troben en les restes artístics i en els descubriments de yaciments d'aquella época pasada, la insipiració perfecta per a les seves obres.
  • 70. A) MIQUEL ÀNGEL BUONARROTTI (1475-1564) • La Pietat
  • 71. A) MIQUEL ÀNGEL BUONARROTTI (1475-1564) • Moisés
  • 72. MIQUEL ÀNGEL BUONARROTTI (1475-1564) • David

Notas del editor