1. Laura M. Cid Sagarra
L’encanteri de la plastilina
que enrampa

2. “L’encanteri de la plastilina que enrampa”
Laura M. Cid Sagarra
E ra una vegada
tres germans que vivien en
una casa sobre un turó al
costat d’un bosc ple de flors i
animals. Els nens es deien
Òscar, Jordi i Xavier.
Al tots tres els agradava molt joguinejar amb la pilota i, de tant en tant, visitaven els seus cosins; Àlex,
Ignasi, Anna, Georgina i Manuel. Un dia es van trobar tots vuit i, jugant a futbol, l’Òscar va fer un xut tant fort, que va
enviar la pilota vigorosament bosc endins. Rodolant, rodolant, va fer cap a una cabana. La pilota va entrar per la
finestra aturant-se dins d’una gàbia…

3. “L’encanteri de la plastilina que enrampa”
Laura M. Cid Sagarra
Els vuit van córrer entre els frondosos arbres fent cap a
la cabana del bell mig del bosc. Era una casa estranya, plena
de llibres i gerros amb aigües de coloraines. I... Sorpresa! No
es podien imaginar de cap manera que trobarien la pilota al
costat d’un lloro que llegia el diari. Els nens es van mirar i van
esclatar a riure.
De sobte, els tres més petits, el Manuel, la Georgina i
en Xavier van tenir una idea!
El Xavier va dir: “I si agafem el gos que ens ha seguit
des del bosc i el posem dins la gàbia?”
I la Georgina, que era molt espavilada va afegir: “I ens
emportem aquest lloro que sap llegir”
“Jo me l’emportaria a l’escola perquè m’ajudi a fer els
deures” va exclamar el Manuel.
Tot i que els grans al principi dubtaven, així ho van fer.