1. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació
PAC3
1
Pràctica d’Avaluació Continuada – PAC 3
Noves tecnologies de la informació i la
comunicació a l’educació
PAC 3
Laura Rodríguez Escrihuela
Aula:4
Data de lliurament: 2/06/13

2. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació
PAC3
2
ÍNDEX DE CONTINGUT
INTRODUCCIÓ......................................................................................................................... 3
DISSENY DE L’ACTIVITAT...................................................................................................4
MAPA CONCEPTUAL
.................................................................................................................................................. 10
DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS.................................................................................................11
AVALUACIÓ DE L’APRENENTATGE ACONSEGUIT.....................................................15
AVALUACIÓ TECNOLÒGICA DEL DISSENY...................................................................16
CONCLUSIONS......................................................................................................................17
BIBLIOGRAFIA I WEBLIOGRAFIA...................................................................................18

3. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació
PAC3
3
INTRODUCCIÓ
Tenim un problema. Com a tecnòlegs és molt probable que
ens trobem amb la necessitat de dissenyar activitats
d’aprenentatge per a persones ben diferents. Aquestes
activitats s’hauran de portar a la pràctica (ja sigui per
nosaltres mateixos o per altres docents) en un context
real (formal o no formal, però propi del psicopedagog) i
ben descrit i ben segur que haurem de comptar amb el
concurs de les TIC. Caldrà avaluar-les i, sovint, millorar
el seu disseny per a edicions posteriors.
En aquesta darrera PAC es pretén dissenyar una activitat
d’ensenyament aprenentatge dirigida per un coordinador
psicopedagògic amb la finalitat que es doni l’aprenentatge
significatiu mitjançant les Tic en un grup de nens i nenes que
han detectat que tenen un problema.
Es parteix d’un problema significatiu en una aula de P4 quan
s’està explicant la llegenda de Sant Jordi i un alumne detecta
que alguns elements, successos de la llegenda s, a partir
d’aquí sorgeixen molt interrogants entre els alumnes de la
classe que comencen a fer hipòtesis del perquè port haver passat
tot plegat. S’aprofita la motivació dels alumnes envers el tema
i els interrogants que es planteja per iniciar una investigació
al voltant dels dubtes plantejats.
Aquesta investigació parteix dels interessos del grup classe per
tant serà un molt bon punt de partida per a l’aprenentatge
significatiu.
Primerament trobem la fitxa tècnica del disseny, on podem veure
una petita descripció del problema així com els principals trets
característics

4. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació
PAC3
4
Seguidament trobem un petit mapa conceptual per situar
l’activitat realitzada i la seva relació directa amb les TIC i
l’aprenentatge significatiu.
Un cop situat el problema passaré a la descripció del procés
tot explicant els passos seguits en cada sessió, també hi
afegiré la mostra documental i el resultat final, amb algunes
fotografies del grup classe realitzant la investigació i el
conte explicat pels alumnes .
A continuació dos apartats dedicats un a l’avaluació de
l’aprenentatge i l’altre l’avaluació tecnològica del disseny.
Finalment unes petites conclusions que resumiran el procés
seguit i els resultats obtinguts.
També s’han inclòs en el projecte un annex, en el qual trobem
una autoavaluació de l’activitat i el seguiment de l’avaluació
continuada global.
DISSENY DE L’ACTIVITAT
TÍTOL DE L’ACTIVITAT: La veritable llegenda de Sant Jordi
Descripció dels agents personals i de la tecnologia mediadora
Els agents personals: alumnes de P4
Mediadors: mestre tutora i jo.
Tecnologia Mediadora : Movie Maker, Scan, PDI, microfon,
Internet
Descripció del problema
Fruit d’ una conversa espontània sobre la festivitat de Sant
Jordi i després d’explicar la llegenda, sorgeix un petit dilema
entre els nenes i nenes de la classe del Foc, un dels nens del
grup classe exposa que la llegenda que li han explicat a casa
els seus pares és diferent a la que acaba d’explicar la mestra,
altres nens i nenes expliquen també la seva versió i s’adonen
entre tots que hi ha diferents versions de la llegenda. Com pot
ser que hi hagi diferents maneres d’explicar la llegenda?
Segons David Jonanssen, estem davant d’un problema del tipus:
resolució de dificultats, Ja que molts nens i nenes del grup
classe no entenen com pot ser que una mateix conte o llegenda es
pugui explicar de diferents maneres i que pugui tenir diferents
finals. L’estructuració:és un problema ben estructurat, ja que
la seva solució és limitada tenim un problema ben definit amb
objectius específics i concrets És un problema poc complex, ja

5. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació
PAC3
5
implica un conjunt restringit de factors o variables a tenir en
compte.
Especificitat de camp: Parteix d’un problema real , problemàtica
real dels alumnes , els conceptes treballats son molt propers
als alumenes i els poden relacionar amb la seva vida quotidiana
Plantejament del problema
Davant els interrogant que es plantegen els nens i nens del grup
classe sobre perquè una llegenda pot ser explicada de maneres
diferents comencem una recerca de diferents contes que
expliquin la Llegenda per tal d’analitzar quines son les
diferències, la recerca es fa a la biblioteca de l’escola, a la
Biblioteca del poble, a internet i entre les famílies dels nens
i nens del grup classe.
Un cop feta la recerca entre els contes escollits fem una tria
amb aquells que presenten més diferències i els expliquem per
tal d’analitzar quin canvis perceben els nens i nens,
Entre tots elaborarem un llistat de les diferències més
palpables.
Finalment elaborarem entre tots la nostra pròpia llegenda, tot
agafant diferents elements que apareguin a les diferents
llegendes explicades.
Context de l’activitat
L’activitat es durà terme a l’aula de P4 B en una escola del
Vallès Oriental, el nivell socio- econòmic de les famílies és
mitjà, durant la unitat de programació de Sant Jordi. A l’escola
utilitzarem la Biblioteca per fer la recerca de llibres i l’aula
del laboratori que és on està situada la PDI de l’escola,
aquesta és compartida amb tot el cicle d’educació infantil i
amb el cicle inicial, per tan disposarem d’algunes hores
prèviament concertada
Característiques del aprenents
El grup classe on se situa aquest projecte és un grup de P4 és
un grup força cohesionat, es mantenen bones relacions
entre iguals, juguen de forma positiva tant individualment com
en grup. També es poden observar alguns nens i nenes amb
lideratge sobre el grup , i amb personalitats fortes.
L’Actitud davant la feina és molt positiva, estan molt motivats
pels nous aprenentatges i mostren entusiasmats i amb ganes
d’aprendre. Els hàbits de treball, con bons es mostren autònoms
i molt madurs.
Mantenen l’atenció i l’escolta en els moments de rotllana, es
mostren participatius i comunicatius.

6. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació
PAC3
6
En general el grup classe van assolint els hàbits d’ordre i
d’autonomia personal característics de l’edat tot i que cal
anar treballant-los diàriament per tal que no els oblidin.
A l’aula hi ha alguns nens que presenten dificultats
d’aprenentatges:
En Martí
Presenta dificultats d’atenció i escolta i li costa seguir el
ritme del grup classe a més a més la situació a casa és
complicada ve a l’escola bastant deixat, i els vincles que
estableix amb els membres de la seva família tret de la mare son
bastant tibants. A l’escola reclama molta atenció i necessita
contínuament el reforç positiu de l’adult. Necessita grans dosis
de afectivitat, les relacions amb els iguals son bastant
conflictives ja que normalment molesta als companys.
Sovint està molt inquiet. Es mostra poc motivat per la
producció a paper, però està molt atent i té ganes de
participar. El seu ritme de treball és bastant lent.
Va assolint els continguts tot i que en ocasions necessita
algunes adaptacions curriculars.
En Pol
Presenta dificultats en la parla , fa poc li han diagnosticat
autisme tot i que ha tingut una adaptació progressiva a
l'escola, ha plorat bastant a les entrades a l’escola, i degut a
que ha faltat sovint, li està costat més adaptar-se.
Compren raonablement les informacions i consignes que rep,
mostra grans habilitats manipulatives i demostra gran
curiositat per les activitats tecnològiques, l’ordinador, la
pissarra digital...
Ara està content i participatiu, però cal donar-li elements
perquè reconegui els diferents contextos. Li costa contenir
alguns dels seus comportaments de convivència i cal indicar-li
quines conductes son acceptables per tant trobar límits en
algunes actuacions. Cal ajudar-lo a organitzar la seva percepció
del pas del temps i de la comprensió dels cicles que experimenta
al llarg del dia.
És mostra motivat i col·laborador amb ganes de participar, tot
i que prefereix alguns materials a altres. Necessita Atenció
individualitzada. Adaptació dels materials i de les activitats
Degut a l retard maduratiu de la parla cal mostra-li moltes
imatges per situar-lo en el context de les activitats
Fa poc li han fet unes proves auditives per detectar si rep bé
els sons.

7. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació
PAC3
7
També al grup classe hi ha dos nens magrebins que no entenen el
català, tampoc el castellà i que necessiten una adaptació de les
activitats, amb moltes imatges per tal de facilitar la
comprensió dels aprenentatges.
Competències
• Comunicació lingüística.
• Tractament de la informació i competència digital.
• Cultural i artística.
• Aprendre a aprendre.
Objectius i continguts
Els objectius
Reconèixer les manifestacions culturals de la festa de Sant
Jordi.
• Escoltar i comprendre contes.
• Comprendre el llenguatge no verbal com a expressió
Utilitzar i valorar progressivament la llengua oral per
evocar i relatar fets reals o fantàstics, per expressar i
comunicar idees o sentiments respectant les normes.
• Mostrar interès per l’escolta. Participar i escoltar
activament en situacions habitual de comunicació.
• Satisfacció per les descobertes individuals i de grup en
les habilitats lingüístiques.
Els continguts
• Reconeixement de les manifestacions culturals de la festa
de Sant Jordi.
• Representar la llegenda de Sant jordi.
• Ús del dibuix per representar la llegenda de Sant Jordi
• Elaboració d’hipòtesis per llegir.
• Ús de llibres per a imaginar, informar-se, divertir-se i
estar bé.
• Visualització de la llegenda de Sant Jordi. a partir de
les TIC.

8. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació
PAC3
8
• Memorització i reproducció de la cançó de Sant Jordi
• Descoberta i reconeixement de les relacions entre text
oral i escrit.
• Interpretació i representació dels personatges de la
llegenda.
• Descoberta i reconeixement de les relacions entre text
oral i escrit.
• Interès pel text escrit.
• Valoració i respecte per les produccions orals, gràfiques
i escrites pròpies i dels companys i companyes.
8. Activitats:
Abans de començar el projecte s’enviarà una carta a les famílies
per tal que ens ajudin a fer la recerca de contes de la llegenda
de Sant Jordi. També anirem a la biblioteca de l’escola per a
fer una recerca.
Es farà una selecció de 4 contes. 1 de la biblioteca, un de les
famílies un d’Internet i el que explica la mestra
- Sessió 1: Explicarem un dels contes seleccionats (famílies)
- Sessió 2: Explicarem un dels contes seleccionats( biblioteca)
- Sessió 3: Explicarem un dels contes seleccionats (Internet)
- Sessió 4: Explicarem un dels contes seleccionats(mestre)
- Sessió 5: Elaboració de una llista de semblances i
diferències.
- Sessió 6: Representació de la llegenda. La mestra de música
treballa una cançó que també explica la llegenda , dividirem la
classe per grups i la representarem tot seguint les pautes de la
música.
- Sessió 7: Entre tots pensem la llegenda que ens agradaria
explicar i la dividim en 12 parts
- Sessió 8: Un cop dividida la llegenda farem parelles
heterogènies entre els nens i nenes del grup classe i per
parelles dibuixarem les parts de la llegenda.
- Sessió 9: Després de Escanejar el dibuixos amb l’ajuda del
Movie Maker farem el muntatge i gravarem la llegenda amb les
veus de tots els nens i nenes.

9. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació
PAC3
9
Fonamentació psicopedagògica:
Aquesta activitat sorgeix dels interrogants dels nens i nens de
la classe i parteix dels seus interessos i necessitats. Estan
molt motivats ja que la llegenda de San Jordi és una història
que els motiva molt.
S’ha escollit el treball cooperatiu per tal de que tots els
alumnes puguin aportar al projecte segons les seves capacitats.
Els nens o nenes amb més dificultats en la parla s’encarregaran
de gravar frases més senzilles i simples.
Criteris d’avaluació:
L’avaluació serà continuada avaluant tan els coneixements previs
del alumnes com el procés d’ensenyament aprenentatge.
Temporització. Dedicarem 3 sessions setmanals.

10. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació
PAC3
10
MAPA CONCEPTUAL

11. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació
PAC3
11
DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS
Aquesta activitat és contextualitza en una escola pública
de Montornès del Vallès, en una aula de P4 de la qual en
sóc tutora, en l’aula hi ha 25 alumnes.
El projecte s’ha portat a terme a l’aula ordinària i a la
biblioteca de l’escola on hi ha una pissarra digital.
El problema sorgeix dues setmanes abans de la diada de
Sant Jordi, al inici de la unitat de programació de Sant
Jordi, quan tot explicant la diada, un dels alumnes
estranyat aixeca la mà i planteja els seus dubtes, no entén
perquè en el conte que li explica la seva família el
cavaller Sant Jordi es casa amb la princesa al final.
Els altres nens i nenes de la classe també comencen a donar
la seva opinió i diuen la seva.
Finalment no es posen d’acord de quin pot ser el motiu
d’aquest fenomen, també hi ha alguns nens que afirmen que
en altres contes també passa per exemple diu un nen: “
La meva mare diu que el llop de la caputxeta li posen
pedres a la panxa i mor ofegat al riu” “ En el conte de les
la caputxeta que ens va explicar la Maria (monitora del
menjador)el llop el mata un caçador.
Aprofitant aquests interrogants ens plantegem realitzar
aquest projecte d’investigació.
S’enviarà una carta a les famílies per demanar llibres de
Sant Jordi i dur a terme la investigació.
A continuació es desenvolupen les diferents sessions del
projecte.
- Sessió 1: Durant aquesta sessió comencem fent una pluja
d’idees plantejant les possibles hipòtesis sobre el problema La
PERQUÈ LA LLEGENDA DE SANT JORDI POT ÉSSER EXPLICADA DE
DIFERENTS MANERES?
Els nens i nens diuen la seva i casdascú es posiciona en
postures diferents, al final de la sessió expliquem un dels
contes de Sant Jordi que han portat els nens i nenes de casa,
com que molts nens n’han portat hem fet un selecció prèvia.
Al final de la sessió s’enumeren
entre tots els aspectes més
importants de la llegenda.

12. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació
PAC3
12
- Sessió 2:
La segona sessió es durà a terme a la biblioteca de l’escola,
hem anat a parlar amb el bibliotecari per plantejar-li el nostre
problema, i li hem demanat que ens deixi un dels contes per
explicar-lo.
Aprofitarem que estem a la
biblioteca i explicarem el
conte. Finalitzat el conte de
Sant Jordi comencem a comparar
la llegenda explicada amb la de
la sessió anterior, gairebé no
hi ha diferencies, en el conte
explicat a la biblioteca
detectem que el drac comença
menjant verdures, ovelles,
vaques... el conte de la
primera sessió el drac no
menjava verdures perquè li
feien fàstic.
- Sessió 3: En aquesta sessió anem a la pissarra digital, la
mestra ha fet una recerca de llegendes penjades a la xarxa i ha
triat una que introdueix més canvis per tal que els nens i
nenes puguin comparar-les:
https://plus.google.com/photos/111385237029217291083/albums/56033169879031366
89?banner=pwa
- Sessió 4: En la quarta sessió explicarem la última llegenda,
en aquesta sessió farem memòria dels diferents personatges i
accions que han anat apareixent. En finalitzar la sessió es fa
una xerrada en la que els nens exposen les seves idees un nen de
la classe explica que el seu pare li ha explicat que els contes
son escrits per diferents persones i que es per això que son
diferents, aprofitant que a P4 ens troben en ple aprenentatge de
la lectura i escriptura, aprofitem aquest detall per recuperar
les llegendes explicades i buscar els noms dels autors, els nens
s’adonen que cada conte ha estat escrit per una persona
diferent.
- Sessió 5:
És el moment d’anotar tots els aspectes que han sortit als
contes i fer un llistat de semblances i diferències.

13. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació
PAC3
13
- Sessió 6:
La Sònia la mestre de música de l’escola s’ha assabentat que
estem fent el projecte i ha presentat als nens una cançó que
explica la llegenda:
https://www.youtube.com/watch?v=TJzRC9heOtY
Els nenes que estan súper motivats amb el tema estan molt
contents. Hem dividit la classe en diferent grup i hem anat a
buscar les disfresses, hem deixat temps per que cada grup es
prepari la representació i al final de la sessió l’hem
representat.
Aquesta és una mostra de la representació dels nens:
https://www.youtube.com/watch?v=JfD2PErTNW8
- Sessió 7:
Entre tots pensem la llegenda que ens agradaria explicar i la
dividim en 12 parts
- Sessió 8:
Un cop dividida la llegenda fem parelles heterogènies entre els
nens i nenes del grup classe i per parelles dibuixem les parts
de la llegenda.

14. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació
PAC3
14
- Sessió 9: Després de Escanejar el dibuixos amb l’ajuda del
Movie Maker farem el muntatge i gravarem la llegenda amb les
veus de tots els nens i nenes.
https://www.youtube.com/watch?v=FtSEyHtY2hI

15. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació
PAC3
15
AVALUACIÓ DE L’APRENENTATGE ACONSEGUIT
Partint del model constructivista entenem que els aprenentatges
adquirits provoquen canvis mentals i de conducta.
Segons Jonassen l’aprenentatge des de un model constructivista
proporciona múltiples visions de la realitat modificant i creant
una nova visió de la realitat:
La mayoría de los psicólogos cognitivos consideran que la mente es una
herramienta de referencia para el mundo real; los constructivistas creen que
la mente filtra lo que nos llega del mundo para producir su propia y única
realidad (Jonassen 1991)
D’altra banda Ausbel amb la teoria de l’aprenentatge
significatiu, planteja per una banda la relació entre els
coneixement previs del individu i la seva estructura cognitiva,
en relació amb la nova informació creant així nous esquemes de
coneixement i modificant els antics, produint nous models
mentals.
El constructivismo asume que nada viene de nada. Es decir que conocimiento
previo da nacimiento a conocimiento nuevo.
Tenint en compte aquest fonaments teòrics els projecte ha partit
dels coneixements previs dels nens i nens i dels seus
interessos, introduint nous aprenentatges que han provocat
canvis en el pensaments dels alumnes.
Des de el primer dia els nens han estat molt motivats amb el
projecte i molt il·lusionats, inclús els pares a l’entrada i
sortida de l’escola ho comentaven.
Al llarg del projecte s’ha seguit una avaluació sumativa
(inicial, continuada i final) , s’ha valorat, l’actitud la
participació, d’interès en les activitats, la resolució dels
problemes que s’han anat plantejant i els progressos obtinguts a
partir dels conceptes treballats
En general ha estat una experiència molt positiva, ja que els
nens s’ho han passat molt bé durant el procés i això ha ajudat
a acabar amb èxit l’activitat.
Com ja es va dir en la fitxa disseny al grup classe hi ha nens
amb dificultats, per això se’ls ha adaptat l’activitat, sobretot
en la sessió de dibuixar i en la sessió de gravar el conte, en
aquesta s’han triat frases molt curtes perquè les puguin
memoritzar sense problemes.
En general tots els alumnes ha assolit els objectius establerts
inicialment i han utilitzat noves estratègies que en un futur
els ajudaran per realitzar d’altres activitats.

16. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació
PAC3
16
AVALUACIÓ TECNOLÒGICA DEL DISSENY
Durant la realització del projecte s’ha utilitzat la
pissarra digital, per projectar un conte del picassa,
l’ordinador de l’aula, per anotar les pluges d’idees i les
conclusions dels alumnes al llarg del projecte, el
programa windows movie maker 2.6 per gravar la llegenda i
l’escàner per escanejar les imatges
Cal dir que a l’escola per un tema de retallades els
alumnes tot i que a p4 es començava a fer informàtica s’ha
decidit començar a partir de 1r, per tan els nens i nenes
no estan acostumats a fer servir molt els ordinadors, tot i
així aprofitant que a la biblioteca hi ha una pissarra
digital molts dijous anem amb tot els grup classe a
treballar la lectura escriptura.
La utilització de la pissarra és un element molt motivador
que enganxa molt als nens, la gravació del vídeo els ha
fascinat els ha agradat molt possar la seva veu a la
llegenda i la veritat es que per ser la primera vegada ho
han fet molt i molt bé.
En el cicle d’infantil és molt important la
contextualització de les activitats i la globalitat del
problema es per això que el fet de resoldre’l amb la
utilització de les Tic resulta més engrescador.
La tecnologia educativa (TE) basada en el disseny, aplicació,
anàlisi i avaluació de situacions mediates d’aprenentatge,
basades i fonamentades en el procés d’ensenyament –
aprenentatge, incideix directament en l’aprenentatge
significatiu, ja que mostra especial interès per la zona de
desenvolupament proper (ZDP) dels aprenents.

17. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació
PAC3
17
CONCLUSIONS
La realització d’aquest projecte tot i que ha estat molt
laboriós ha estat molt enriquidor, i si els meus alumnes ha
estat motivats durant el procés d’aprenentatge, jo encara ho
estat més, penso que això ho he sabut transmetre i que ha ajudat
en el procés d’aprenentatge.
El principal objectiu que m’havia plantejat era el de produir
el canvi de model mental en els alumnes perquè construïssin nous
coneixement, Penso que al mateix temps que els alumnes han anat
introduint canvis de pensament ,jo també ho he fet amb els meus,
en ocasions em sorprenien amb noves idees i pensaments , això
m’ha fet estar molt atenta durant el procés d’ensenyament
aprenentatge per tal de seguir endavant i anar modificant tot
allò que calia
El que més m’ha costat de la Pac ha estat la tria del
problema, sobretot relacionar-la amb la teoria, em costava molt
trobar un problema que sigues realment significatiu per als
nens, ja que la majoria d’activitats que normalment es porten a
terme a l’escola són proposades pels adults, i no sorgeixen de
les motivacions i els interessos dels propis alumnes. El fet que
sorgís dels interrogants dels infants, han fet que el projecte
sigui molt i provocador l’aprenentatge significatiu. A partir
d’ara m’he proposat a estar molt atenta a questes petites
espurnes que poden sorgir en qualsevol moment per tal de
transformar-les en aprenentatge significatiu
La PAC m’ha ajudat a assolir estratègies de treball amb
elements tecnològics dintre d’un context concret i he après que
aquestes poden afavorir l’aprenentatge significatiu que el fet
d’ incloure diverses eines tecnològiques a l’hora de dissenyar
activitats d’ensenyament aprenentatge pot ajudar a que el
procés sigui un èxit.

18. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació
PAC3
18
BIBLIOGRAFIA I WEBLIOGRAFIA
• Jonassen, D. (2003). Les TIC i la construcció de coneixement. Cas 3. creació de models a
classe. Mòdul didàctic 4. Noves tecnologies de la informació i la comunicació en l’educació.
Universitat Oberta de Catalunya.
• Jonassen, D. (2003). TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista. Mòdul
didàctic 3. Noves tecnologies de la informació i la comunicació en l’educació. Universitat
Oberta de Catalunya.
• Cabrero, J. (2003). Educació i tecnologia: fonaments teòrics. Mòdul didàctic 1. Noves
tecnologies de la informació i la comunicació en l’educació. Universitat Oberta de
Catalunya
• .Domènech, M i Tirado, F.J. (2002). Ciència, tecnologia i societat: nous interrogants per a
la psicologia. Barcelona: Fundació universitat Oberta de Catalunya. >
• Programari CMAP Tools. Knowledge modeling kit. Version 5.04.02. Insitute for Human amb
Machine Cognition. A University Affiliated Reserch Institute. Disponible a:
<http.//cmap.ihmc.us/>.
• Jonassen, D. (1991). “Objectivism versus Constructivism: do we need new philosophical
paradigm?” Educational technology research and development. Vol.39, nº3 (p. 5-14).
• http://saberes.my3gb.com/etaquitao/politec/constructivismo.htm