Guerra de Successió

1. La Guerra de Successió espanyola
(1701-1714)
Segle XVIII

2. Causes
• Per què es va produir la guerra de Successió?
Carles II d´Espanya

3. El darrer rei hispànic de la casa d’Àustria, Carles II d’Habsburg
era un personatge malaltís i mancat d’intel·ligència. El nunci
papal el descriuria com “feo de rostro; tiene el cuello largo, la
cara larga y como encorvada hacia arriba; el labio inferior
típico de los Austria; ojos no muy grandes, de color azul
turquesa y cutis fino y delicado [...]. No puede enderezar su
cuerpo sino cuando camina, a menos de arrimarse a una
pared, una mesa u otra cosa. Su cuerpo es tan débil como su
mente. De vez en cuando da señales de inteligencia, de
memoria y de cierta vivacidad, pero no ahora; por lo común
tiene un aspecto lento e indiferente, torpe e indolente,
pareciendo estupefacto. Se puede hacer con él lo que se
desee, pues carece de voluntad propia”. O en paraules de
García Argüelles, era un “individuo asténico longilíneo, con la
cabeza algo grande, de tipo raquítico, desde un punto de vista
endocrino, como un hipogenital intersexual algo infantilizado,
con discreta reacción hipertímica eunucoidea y en lo referente
al carácter, un bradipsíquico, hipobulímico asténico”.

4. Causes
• Per què es va produir la guerra de Successió?
Carles II d´Espanya
El 1700, Carles II d´Habsburg mor sense fills
Candidats:
França – Felip d’Anjou (Borbó, nét Lluís XIV)
Imperi austríac - l´arxiduc Carles ( Hasburg).
El 1700, Carles II d´Habsburg mor sense fills
Candidats:
França – Felip d’Anjou (Borbó, nét Lluís XIV)
Imperi austríac - l´arxiduc Carles ( Hasburg).
La monarquia hispànica era un imperi en
decadència, però tanmateix un imperi. Des de
Madrid es governaven, entre altres territoris,
Flandes, Milà, Nàpols i Sicília. El conglomerat
hispànic posseïa també el primer imperi
colonial, cosa que significava disposar del
monopoli comercial amb Hispanoamèrica i de
les seves importantíssimes mines de plata. No
és gens estrany que li sortissin molts
pretendents.
Agustí Alcoberro, El primer conflicte global,
Sàpiens, nº 108, setembre 2011

5. Aspirants
Felip d´Anjou (1683-1746), de la
família Borbó i nét del rei francès Lluís
XIV, segons el testament reial, havia
estat escollit com a successor pel
mateix Carles II, mort sense
descendència el primer de novembre
del 1700. Ara bé, alguns van dir que les
darreres voluntats dels malaltís
monarca havien estat manipulades per
diplomàtics francesos establerts a la
cort espanyola de Madrid. Fos como
fos, amb la benedicció del seu avi i els
mals auguris de mitja Europa, el 16 de
novembre havia estat proclamat rei com
a Felip V de Castella i IV de Catalunya i
Aragó.
Maria Coll, L´aposta catalana, Sàpiens,
setembre 2011
Felip d´Anjou
Nét de Maria Teresa d´Espanya, filla de Felip
IV i esposa de Lluís XIV de França.
Nét de Maria Teresa d´Espanya, filla de Felip
IV i esposa de Lluís XIV de França.

6. Aspirants
Arxiduc Carles d´Àustria
Nét del rei espanyol Felip IIINét del rei espanyol Felip III
Carles d´Àustria (1685-1740) era
fill de l´emperador austríac
Leopold I (...) Ell, dos anys més
jove que Felip, era el suposat
candidat a la corona hispànica en
virtut d´un antic pacte, el qual
estipulava que Carles II, l´últim
Hasburg donaria en herència la
corona a un altre membre de la
mateixa dinastia. Però com s´ha
comentat, el servei diplomàtic
francès va fer bona feina.
Maria Coll, L´aposta catalana,
Sàpiens, setembre 2011

7. Aspirants
Arxiduc Carles d´Àustria
Felip d´Anjou
Què caracteritzava els dos
candidats?
La casa dels Àustries havia demostrat que podia ser
respectuosa amb els sistemes constitucionals
específics de cada zona de la península
La casa borbònica des de segles a França es
caracteritzava per un ferm absolutisme i per portar fins a
les darreres conseqüències les formes pròpies de la
monarquia de dret diví.
Maria Coll, L´aposta catalana,
Sàpiens, setembre 2011

8. Suports interiors i exteriors
Bàndol austriacista
Corona d´Aragó :
Catalunya, País valencià i Balears
EUROPA: Àustria, Holanda,
Portugal, Gran Bretanya, Prússia
Bàndol borbònic
Corona de Castella
EUROPA: França
1711: l’Arxiduc Carles d’Àustria
va heretar la corona d’Àustria
Gran Bretanya i Holanda retiren
suport a la casa d’Habsburg
1713 Pau Utrecht: Fi conflicte
Felip V es consagra rei d’Espanya
però a canvi de desmantellar
l’Imperi hispànic
GB.: Es queda Gibraltar i Menorca
Àustria: Milanesat, Nàpols,
Sardenya, Sicília i Flandes

9. Suports interiors i exteriors

10. Suports interiors i exteriors
L´emperador Leopold havia viscut amb
preocupació la situació de la monarquia
hispànica. Per això al seu segon fill, que
va anomenar Carles, el va educar en
llengua castellana i el va envoltar d´un
entorn hispànic des de ben petit: l´havia
destinat, doncs, a regnar algun dia a
Madrid. En morir Carles, Leopold va
reivindicar els seus drets dinàstics. Tot
aprofitant el descontentament evident d
´Anglaterra i dels Països Baixos amb
França, va aconseguir signar amb
aquests estats la Gran Aliança de l´Haia
(1701).
Agustí Alcoberro, El primer conflicte
global, Sàpiens, setembre 2011
Leopold I Hasburg
(1658-1705)

11. Manresa i la guerra de Successió
Manresa va ser una de les ciutats
més importants en la Guerra de
Successió. Un dels episodis més
transcendents va passar el 13
d’agost de 1713, quan les tropes
borbòniques van incendiar 522
cases, des de la Plana de l’Om fins
a l’hospital de Sant Andreu. El
Marquès del Poal, que va liderar les
tropes austriacistes en la batalla de
Talamanca, va reconquerir la ciutat
el 4 de setembre, amb un assalt a
la guarnició borbònica refugiada a la
Seu, tot i que la va haver
d’abandonar poc temps més tard.

12. El castell de Cardona i la guerra de Successió
Primer setge a la tardor de 1711: El setge va començar el
12 de novembre quan van arribar a Cardona més de 6.000
soldats i van ocupar la vila. El setge va durar uns 40 dies i
va ser trencat entre el 21 i 22 de desembre, arran de
l’arribada d’unes tropes de socors, que van obligar a les
tropes francoespanyoles a retirar-se.
Els morts del bàndol imperial van ser uns 300, mentre que
les tropes francoespanyoles van tenir unes 2000 baixes.
Segon setge: el 1712, un cop ocupada Manresa, les tropes
francoespanyoles van tornar a atacar el castell; que entre el
30 i 31 d’octubre va resistir de nou l’atac.
Les baixes provocades a l’enemic van ser uns 1.100
homes. Davant la impossibilitat de rendir el castell i la vila,
les tropes de Felip V van concentrar els seus esforços en
prendre la ciutat de Barcelona.
L´últim reducte austriacista (18 de setembre de 1714):
Manuel Desvalls, governador de la plaça, només va rendir
el castell després que Barcelona caigués (set dies després)
i per evitar que hi hagués represàlies.
Castell de
Cardona

13. Conseqüències
La guerra, en el seu vessant internacional, es va acabar
amb la firma del tractat d´Utrecht (1713).
Quines conseqüències va
tenir per a Espanya?
Ocupació anglesa de Menorca.

14. Conseqüències
La guerra, en el seu vessant internacional, es va acabar
amb la firma del tractat d´Utrecht (1713).
Quines conseqüències va
tenir per a Espanya?
Els espanyols van renunciar
a les possessions que tenien
a Flandes i Itàlia, que cedia a
Àustria, a canvi que Felip V
fos reconegut rei d´Espanya.
A més, Espanya va cedir a
Gran Bretanya un seguit de
drets comercials i els
territoris de Gibraltar i
Menorca.
Gibralta
r

15. Conseqüències
Decret de Nova Planta (1716)Decret de Nova Planta (1716)
Quines conseqüències va
tenir per a Catalunya?
La guerra, en el seu vessant internacional, es va acabar
amb la firma del tractat d´Utrecht (1713).
La retirada dels suports exteriors, sobretot
Gran Bretanya.
La retirada dels suports exteriors, sobretot
Gran Bretanya.

16. Conseqüències
Decret de Nova Planta (1716)Decret de Nova Planta (1716)
Quines conseqüències va
tenir per a Catalunya?
1. Abolició dels furs dels territoris de la Corona d´Aragó
i de les seves institucions de govern.
2. Imposició de les lleis de Castella
3. Castellanització de la cultura.
La guerra, en el seu vessant internacional, es va acabar
amb la firma del tractat d´Utrecht (1713).
La retirada dels suports exteriors, sobretot
Gran Bretanya.
La retirada dels suports exteriors, sobretot
Gran Bretanya.
Derrota militar

17. Conseqüències
La retirada dels suports exteriors, sobretot
Gran Bretanya.
La retirada dels suports exteriors, sobretot
Gran Bretanya.
No s´ha d´oblidar que havien estat els anglesos –pel pacte de
Gènova, 1705- els qui havien empès els catalans a lluitar
contra França i, fet i fet, van ser ells qui van suportar
econòmicament les tropes austriacistes. Però ja el 1710
havien començat a bufar aires antibel·licistes a Anglaterra. I
en són un bon exemple els escrits de dos noms il·lustres de la
literatura anglesa com Jonathan Swift i Daniel Defoe, molt
crítics amb el govern dels whigs per iniciar la guerra i no saber
sortir-ne. Tot plegat havia afavorit que la societat britànica
votés pel canvi i que els tories aconseguissin les regnes de la
Gran Bretanya. Ben aviat van negociar amb Lluís XIV
substancioses concessions comercials que camuflessin l´acte
de covardia que comportava retirar-se del conflicte.
Arnau Consul, Resistència i caiguda de Barcelona, Sàpiens,
setembre 2011

18. Conseqüències
Decret de Nova Planta (1716)Decret de Nova Planta (1716)
L´ocupant s´encarregarà que les universitats no
entorpeixin la uniformització lingüística d´Espanya.
Entre les primeres mesures que ha pres el
monarca hi ha la clausura de les universitats
catalanes, i la creació de la Universitat de
Cervera, que serà el catalitzador d´aquesta
política.
El 16 de gener de 1716, el Decret de Nova Planta
espolia formalment la nació catalana de la seva
sobirania legislativa, fiscal i judicial, quedant en
mans d´una monarquia absolutista forana. Aquest
decret suprimeix totes les institucions
representatives, tant locals com nacionals, i
proclama el poder absolut de Felip V...
Gemma Aguilera, La nació espoliada, Sàpiens,
setembre 2011

19. Conseqüències
Decret de Nova Planta (1716)Decret de Nova Planta (1716)
Gemma Aguilera, La nació espoliada, Sàpiens, setembre
2011
Nova estructura
institucional de
Catalunya
Capità general: esdevé la primera
autoritat militar i política al
Principat.
Reial Audiència: és el tribunal
superior i el govern polític, articulat
en el territori a través de
corregiments.
Superintendència: s´encarrega de
recaptar impostos.

20. Activitats
He resuelto , que en el referido
principado se forme una audiencia,
en la cual presida el capitán general
o comandante general de mis armas,
de manera que los despachos,
después de empezar con mi dictado
prosigan en su nombre. En la ciudad
de Barcelona ha de haber veinte y
cuatro regidores, y en las demás
ocho, cuya nominación me reservo.
(...) Todos los demás oficios que
había antes en el principado (...) no
expresados en este mi Real Decreto,
quedan suprimidos y extintos.
Qüestionari:
1- A quin document
pertany aquest text que va
ser molt important per a
Catalunya després de la
seva derrota en la Guerra
de Successió?
2- Qui creieu que signa
aquestes paraules?
3- Què creieu que pretén?
Per què?