1. Tema 11.
Història del món contemporani.
Batxillerat.

2. Índex
 Apartat 1: Causes de la guerra
- L´ expansionisme de la l´ Alemanya nazi
- L´ expansionisme de la Itàlia feixista
- L´ expansionisme de l´ Imperi Japonès
- Els pactes dels països aliats
- Bàndols de la Segona Guerra Mundial
 Apartat 2: Desenvolupament de la guerra
- Fases de la guerra
1) La “guerra llampec” (1939-1941)
2) La internacionalització del conflicte (1942-1943)
3) El viratge del curs de la guerra (1943-1944)
4) La derrota de l´ Eix i el final de la guerra (1944-1945)
 Apartat 3: Conseqüències de la guerra
- Les conseqüències de la II GM es poden dividir en:
1) Pèrdues humanes
2) Efectes morals
3) Conseqüències econòmiques
4) Canvi de l´ escenari polític mundial
- El repartiment d´ Europa
- Les conferències de pau
- Creació de l´ ONU

3. Apartat 1: CAUSES DE LA GUERRA
 Les causes de la II Guerra Mundial són, de manera molt
resumida:
1) L´ expansionisme militar del països amb règims
feixistes:
- L´ expansionisme de l´ Alemanya nazi
- L´ expansionisme de la Itàlia feixista
- L´ expansionisme de l´ Imperi Japonès
2) El desig dels Estats Units d´ expandir la democràcia
capitalista a Europa i Japó i de frenar el feixisme.
3) El desig de l´ URSS de Stalin d´ expandir el comunisme
per Europa.

4. L´ expansionisme de l´ Alemanya
nazi
 El nacionalsocialisme era una ideologia militarista i
expansionista. Hitler volia conquerir bona part d´ Europa per
diverses raons:
1) Unificar tots els pobles germànics, celtes i eslaus d´ Europa
en un mateix imperi (el “Gran Reich”).
2) Desig de vèncer els antics enemics de la Primera Guerra
Mundial (França i Regne Unit).
3) La guerra era la sortida econòmica de la crisi alemanya del
període d´ entreguerres (fabricació d´ armes i municions,
necessitat de matèries primeres i impossibilitat de retornar els
préstecs rebuts).
 Alemanya abandona la Societat de Nacions a la “Conferència
de desarmament de Ginebra” l´ any 1933, just amb l´ arribada
de Hitler al poder. Comença una intensa militarització i una
carrera d´ armaments a Alemanya.

5. L´ expansionisme de l´ Alemanya
nazi
 L´ expansionisme nazi previ a la II Guerra Mundial va consistir en:
1) L´ any 1936 Hitler recupera la Renània (regió del Rin, ocupada pels
aliats perquè Alemanya no pagava les reparacions de guerra
acordades al Tractat de Versalles).
2) L´ any 1938 les tropes alemanyes envaeixen Àustria. Hitler fa un
plebiscit (Anchluss) i els austríacs es mostren partidaris d´ unir-se a
Alemanya.
3) Els Sudets són una regió txeca fronterera amb Alemanya on vivien
tres milions de persones de parla alemanya (i molt rica en recursos
minerals). Hitler va conquerir els Sudets l´ any 1938, amb el
beneplàcit del Regne Unit i de França que li van permetre a la
“Conferència de Munic”. Mesos més tard (1939) Eslovàquia s´
independitza de Txecoslovàquia i Hitler ho aprofita per ocupar
Txèquia.
4) Alemanya ocupa el port de Memel a Lituània (1939).

6. Alemanya en 1936
Mapa de l´ Alemanya del “Tercer
Reich”. La zona amb ratlles
diagonals de color vermell
correspon a la regió de la Renània,
ocupada pels aliats i que va
reconquerir Hitler en 1936. També
podem veure Àustria (que es va
unir a Alemanya en 1938) i la regió
txeca dels Sudets, annexionada
per Hitler també en 1938. En 1939
es produeix l´ ocupació de tota
Txèquia (Bohèmia i Moràvia) i del
port lituà de Memel (a la part
superior dreta del mapa, en color
verd).

7. L´ expansionisme de la Itàlia
feixista
 Itàlia també volia fer més gran el seu territori i, per
això, va trencar els acords de la “Conferència de Berlín”
ocupant un dels dos únics estats independents d´
Àfrica: Abissínia (Etiòpia) l´ any 1935. La Societat de
Nacions va imposar sancions a Itàlia però Mussolini va
sortir de la SN i es va aliar amb Hitler.
 Amb aquesta aliança neix l´ “Eix Roma-Berlín”.
Alemanya i Itàlia, junts, van decidir recolzar a Franco
durant la “Guerra Civil espanyola” (1936-1939) en
contra de la SN.
 Itàlia conquesta Albània l´ any 1939. Neix el “Pacte d´
Acer” entre ambdós països (Alemanya i It{lia): en cas
de guerra s´ ajudaran mútuament.

8. Imperi italià de
Mussolini (1939)
Al mapa es pot veure Itàlia i
les colònies italianes: Líbia,
Eritrea i Somàlia. A més, cal
afegir les conquestes de
Mussolini: Abissínia (al sud
d´ Eritrea) i Albània (a la
península dels Balcans).

9. L´ expansionisme de l´ Imperi
Japonès
 Japó va quedar molt tocat amb la crisi econòmica derivada
del “Crac del 29”. L´ emperador Hirohito va propiciar un
règim de caràcter feixista i va decidir sortir de la crisi per la
mateixa via que emprendrà Hitler uns anys més tard:
expandint-se militarment.
 L´ any 1931 va conquerir la regió xinesa de Manxúria per
crear un estat satèl.lit, Mantxukuo.
 L´ any 1936 Japó signa el “Pacte Antikomintern” amb
Alemanya per ajudar-se mútuament en cas d´ enfrontar-se
amb l´ URSS. Itàlia i l´ Espanya de Franco (en plena
guerra civil) entrarien al pacte un any més tard (1937).
 L´ any 1937 comença la conquesta de Xina.

10. L´ Imperi Japonès
els anys 30
Japó controlava la península
de Corea, l´ illa de Formosa
(Taiwan) i l´ estat satèl.lit de
Mantxukuo (en color verd).
Aviat començaran les
conquestes de Xina i el Sud-
est asiàtic.

11. Els pactes dels països aliats
 Regne Unit i França van trigar molt en establir una estratègia per frenar l´
expansionisme nazi i feixista a Europa. El primer pas va arribar a l´ agost de
l´ any 1939 amb el “Pacte amb Polònia”: França i Regne Unit s´
enfrontarien a Alemanya si aquests ocupaven Polònia. [Els espies britànics
havien descobert el “Protocol Hossbach” (1937) on Hitler ja havia
planificat l´ inici de la guerra ocupant Àustria, Txecoslovàquia i Polònia,
per aquest ordre].
 La gran sorpresa arriba el mateix mes d´ agost. Dies més tard del “Pacte
amb Polònia”, Hitler i Stalin es fan aliats: “Pacte Germano-soviètic” (23
d´ agost de 1939). La idea era repartir-se Polònia i cedir els països bàltics,
Finlàndia i Bessaràbia a l´ URSS, a canvi de la no intervenció de Stalin en
cas de guerra amb França i Regne Unit. Aquest pacte va propiciar la
invasió de Polònia per part d´ Alemanya l´ 1 de setembre. Comença la II
Guerra Mundial.

12. Caricatura de Hitler
i Stalin
El Pacte Germano-soviètic d´
agost de 1939 va ser el
precedent immediat de la
invasió polonesa que va
donar inici a la Segona
Guerra Mundial.

13. BÀNDOLS DE LA SEGONA GUERRA
MUNDIAL (1939-1945)
 PAÏSOS ALIATS:
- Regne Unit (1939)
- França (1939)
- URSS (1941)
- Estats Units (1941)
- Altres països: Polònia,
Bèlgica, Països Baixos,
Dinamarca, Noruega,
Grècia, Xina, Austràlia,
etc.
 PAÏSOS DE L´ EIX:
- Alemanya (1939)
- URSS (1939)
- Itàlia (1940)
- Japó (1941)
- Altres països: Hongria,
Romania, Bulgària.

14. Apartat 2: DESENVOLUPAMENT DE
LA GUERRA (1939-1945)
 Fases de la guerra:
1) La “guerra llampec”
2) La internacionalització del conflicte (1941-1942)
3) El viratge del curs de la guerra (1943-1944)
4) La derrota de l´ Eix i el final de la guerra (1944-
1945)

15. 1) La “Guerra llampec” (1939-
1941)
 La II GM va viure quatre fases ben diferenciades:
1) “La guerra llampec” (1939-1941). Els alemanys porten la iniciativa de la
guerra i fan avenços importants. Aquests van ser els fets més destacats:
 27 de setembre del 1939: Alemanya i l´ URSS culminen la conquesta de
Polònia. L´ URSS ocupa Finlàndia, Lituània, Letònia i Estònia (es
porta a terme el “Pacte Germano-soviètic”).
 Abril del 1940: Hitler conquesta Dinamarca i Noruega per
aprovisionar-se de ferro i carbó.
 Maig del 1940: Hitler conquesta Bèlgica i Països Baixos preparant-se
per la conquesta de França.
 Juny del 1940: Hitler conquesta França. França queda dividida en dos:
el nord i l´ Atlàntic va ser ocupat pels nazis i la resta del país (centre-
sud) sota govern del mariscal Pétain, col.laboracionista amb els nazis:
neix la “República de Vichy”. Al poc temps, apareixen a l´ interior del
país grups de resistència que lluiten contra els alemanys.

16. 1) La “Guerra llampec” (1939-
1941)
 El Regne Unit es queda sol a la guerra contra Hitler, però el
Primer Ministre Winston Churchill decideix continuar-la.
Göring, cap de la “Luftwaffe” (força aèria alemanya) inicia un
bombardeig massiu contra Londres i altres ciutats angleses:
“Batalla d´ Anglaterra” (estiu del 1940- principis del 1941).
 L´ entrada oficial d´ Itàlia a la II GM es produeix el juny de 1940.
L´ “Afrikakorps” del mariscal Rommel que dirigia a les tropes
italianes va conquerir el nord d´ Àfrica i volia fer-se amb Egipte
i l´ Orient Mitjà (amb l´ objectiu de controlar el Canal de Suez i
el petroli àrab).
 1941: Alemanya conquesta la península dels Balcans i Itàlia
pretén fer-se amb Grècia sense èxit; seran els alemanys els qui
acabin la feina (juny del 1941).
 1940-1941: Hongria, Bulgària i Romania es fan aliats d´
Alemanya.

17. 2) La internacionalització del
conflicte (1941-1942)
 Juny del 1941: Alemanya s´ està quedant sense diners ni matèries
primeres per continuar la guerra. Hitler pren la decisió d´ envair per
sorpresa i a traïció l´ URSS (per obtenir cereals i petroli del Caucas). En
poc temps, els nazis conquereixen Leningrad (Sant Petersburg) i es
queden a les portes de Moscou i Stalingrad. El cru hivern del 1941, la
manca de carburant i la t{ctica russa de “terra cremada” (destruir tot
abans de la retirada) retarden l´ avenç nazi.
 L´ Imperi Japonès ha conquerit la costa de Xina, Indo-xina,
Insulíndia, Filipines, Nova Guinea i moltes illes d´ Oceania. El
proper objectiu és Austràlia. EUA vol frenar el domini japonès a Àsia-
Pacífic i decreta un embargament comercial a Japó. El 17 de desembre
del 1941 els EUA entren en guerra contra Japó degut al suposat atac
japonès a la base aèria nord-americana de Pearl Harbor (Hawaii).
Itàlia i Alemanya recolzen a Japó i declaren la guerra als Estats Units.

18. L´ Imperi Japonès l´
any 1942
En color blau i verd les
possessions japoneses durant
la II GM

19. 3) El viratge del curs de la guerra
(1943-1944)
 A l´ hivern del 1943 els nazis pateixen la seva primera gran derrota: l´
URSS expulsa els nazis de Stalingrad i guanya la “Batalla de Kursk”
(estiu de 1943) matant a milers de soldats alemanys i destruint bona
part dels efectius militars.
 Els britànics, comandats pel general Montgomery, recuperen el
nord d´ Àfrica (primavera del 1943).
 En juliol del 1943 els E.U.A. conquesten Itàlia des de Sicília. Mussolini
es rendeix, però Hitler el rescata ocupant el nord i el centre del país:
neix la “República de Salò”, sota control dels nazis.
 No només a Europa perden la iniciativa els alemanys, a la zona del
Pacífic EUA guanya importants batalles contra els japonesos
(Midway, Guadalcanal) gràcies als poderosos portaavions nord-
americans.
 Novembre del 1943: a la “Conferència de Teheran” Stalin (URSS),
Churchill (Regne Unit) i Roosevelt (EUA) decideixen treballar junts
per guanyar la guerra.

20. 4) La derrota de l´ Eix i el final de
la guerra (1944-1945)
 Els alemanys estaven molt tocats per les derrotes contra els russos i per la
intervenció dels EUA a Itàlia. Però la decadència de l´ exèrcit de Hitler arriba
amb el “Desembarcament de Normandia” en juny de 1944. La batalla va ser
molt cruenta però va permetre els aliats recuperar França i Bèlgica.
 La resposta desesperada de Hitler va consistir en fer un atac massiu a la regió
de les Ardenes (sud de Bèlgica). Va fracassar perquè al centrar els seus
esforços en el front occidental va deixar desguarnit el front oriental,
propiciant l´ avenç de les tropes de Stalin.
 L´ Exèrcit Roig (URSS) va ocupar Berlín, la capital d´ Alemanya, a finals de
1944. Hitler i altres dirigents nazis es van suïcidar. Alemanya va capitular (es
va rendir).
 La guerra del Pacífic, entre Japó i EUA Es va decidir amb la “Batalla d´ Iwo
Jima” (1945) a favor dels nord-americans. Però el nou president dels EUA
(Truman) va decidir llançar dues bombes atòmiques sobre les ciutats
japoneses d´ Hiroshima i Nagasaki (agost de 1945). Japó es va rendir i la II
GM va acabar. Les bombes atòmiques van matar a més de 100.000 civils i la
radiació encara és present.

21. La primera bomba
atòmica de la
història
Fotografia real de la bomba
que va llançar l´ avió nord-
americ{ “Enola Gay” a la
ciutat japonesa d´ Hiroshima
en agost de 1945.

22. Nagasaki (després
de la bomba
atòmica)

23. Apartat 3: LES CONSEQÜÈNCIES DE
LA GUERRA
 Les conseqüències de la II GM es poden dividir en:
1) Pèrdues humanes
2) Efectes morals
3) Conseqüències econòmiques
4) Canvi de l´ escenari polític mundial

24. PÈRDUES HUMANES
 El segle XX va ser el segle més immoral i sagnant de la història. Si la
Primera Guerra Mundial i la Guerra Civil espanyola (entre d´ altres
conflictes) havien sigut terribles, la II GM els va superar amb escreix.
Va ser la pitjor guerra de tots els temps.
 Per què?
1) Per la quantitat de països, soldats i diners que es van posar en joc (va ser
una altra “guerra total”).
2) Per les armes utilitzades, encara més mortíferes: les dues bombes
atòmiques però també els bombardeigs aeris, els submarins, els
portaavions, etc.
3) Genocidis (jueus, gitanos, eslaus) i repressió brutal contra els
enemics polítics.
4) Però, sobretot, per la sistemàtica guerra contra la població civil que
van practicar tots dos bàndols. Més de la meitat de les víctimes van
ser civils.

25. Imatge de la ciutat
alemanya de Colònia
després dels
bombardeigs aeris
aliats

26. PÈRDUES HUMANES
 Van morir uns 58 milions de persones, a part dels 35
milions de ferits greus. El països més afectats van ser
l´ URSS, amb 17 milions de morts, Polònia amb 6 i
Alemanya amb més de 5. EUA va tenir uns 300.000
morts.
 L´ altre conseqüència humana van ser els 40 milions
de desplaçats: persones que van haver d´ abandonar
les seves llars per les ocupacions estrangeres, fugint de
la guerra, per la destrucció de casa seva, perquè van ser
deportats als camps de concentració o pels canvis de
fronteres del final de la guerra.

28. EFECTES MORALS
 Occident en crisi. Dues grans guerres en menys de
tres dècades era massa, i quan es van conèixer detalls
esfereïdors encara va ser pitjor: camps d´ extermini
nazis, bombes atòmiques, bombardeigs contra la
població civil, milers d´ executats… El món no podia
seguir funcionant així.
 Es va crear un Tribunal Internacional per jutjar
“crims contra la humanitat”. Els dirigents nazis
capturats van ser jutjats al “Procés de Nuremberg”.

29. Hermann Göring i
altres dirigents nazis
durant el “Judici de
Nuremberg”
Hitler i els altres destacats
dirigents nazis es van
suïcidar. Göring ho va fer poc
abans de ser executat a la
forca. Altres responsables
nacionalsocialistes van fugir a
Argentina.

30. CONSEQÜÈNCIES ECONÒMIQUES
 Europa i Japó en ruïnes: infraestructures inexistents
(carreteres, ponts, ferrocarrils, ports, aeroports), ciutats
destruïdes per les bombes, camps de conreu i ramats
abandonats, indústria dedicada a la guerra, etc.
 A més, cal afegir la situació de pobresa que va patir la població
d´ Europa (manca d´ aliments, pujada del preu dels productes
bàsics).
 I no ens oblidem de la pèrdua de joves en edat de treballar
(manca de població activa). Els països estaven arruïnats i
endeutats per l´ esforç econòmic que provocà la guerra.
 En canvi, per els EUA, la guerra va ser un bon negoci gràcies a la
venda d´ armes als països europeus i la concessió de crèdits
(préstecs). L´ URSS tampoc va notar tant la crisi: la seva
indústria estava localitzada més enllà dels Urals, lluny de l´
escenari de guerra.

31. CANVI DE L´ ESCENARI POLÍTIC MUNDIAL
 La primera conseqüència política de la II GM va ser el
fracàs del model feixista amb les derrotes d´ Itàlia,
Alemanya i Japó. Encara que a Espanya i Portugal es van
mantenir dictadures d´ aquest tipus durant bona part del
segle XX.
 Europa havia quedat molt tocada de la Primera Guerra
Mundial, fent que els EUA s´ haguessin convertit en la
primera potència econòmica del món. Amb la II GM,
Europa perd encara més pes polític. Els països europeus
passen a estar controlats pels EUA o per l´ URSS.
 A nivell polític el món queda dividit en dos blocs: el món
capitalista, on mana Estats Units i el comunista, on tot
està dirigit per l´ URSS. La resta de països hauran de posar-
se del costat d´ una d´ aquestes dues potències.

32. EL REPARTIMENT D´ EUROPA
 Bloc occidental capitalista
(Estats Units)
- Alemanya occidental
(República Federal d´
Alemanya)
- Regne Unit
- França
- Itàlia
- Àustria
- Grècia
- Països del Benelux: Països
Baixos, Bèlgica i Luxemburg
- Països nòrdics: Suècia,
Finlàndia, Noruega i Dinamarca.
 Bloc comunista o de l´ Est
(URSS)
- Alemanya oriental (República
Democràtica d´ Alemanya)
- Polònia
- Txecoslovàquia
- Hongria
- Romania
- Bulgària
- Iugoslàvia (no aliniat)
- Albània (no aliniat)

33. Europa durant la
“guerra freda”
(1945-1989)
En blau, els països aliats dels
Estats Units (membres de l´
OTAN). En vermell, els que
formaren part del “Pacte de
Varsòvia” (aliats de l´ URSS).
En blanc, els països no
aliniats.

34. LES CONFERÈNCIES DE PAU
 Van haver-hi dues conferències al final de la II GM on es
van reunir els dirigents de les potències aliades per establir
les condicions polítiques als països vençuts i fer el nou
mapa d´ Europa:
1) Conferència de Jalta, Ucraïna (febrer del 1945): es van
reunir Roosevelt (President dels EUA), Stalin (URSS) i
Churchill (Primer Ministre britànic), un cop Alemanya
havia perdut la guerra. Van prendre els següents acords:
- Dividir Alemanya en quatre zones d´ ocupació (una per
cadascú, i una altra per França).
- Establir un govern comunista i prosoviètic a Polònia.
- Els estats bàltics (Lituània, Letònia i Estònia) passarien a
formar part de l´ URSS.

35. Imatge de la
Conferència de Jalta
(1945)
Winston Churchill, F.D.
Roosevelt i Stalin.

36. Les quatre zones d´
ocupació alemanya

37. LES CONFERÈNCIES DE PAU
2) Conferència de Potsdam, Alemanya (estiu del 1945): es van reunir Truman,
nou President dels EUA per la mort de Roosevelt (Truman era menys favorable a
pactar amb l´ URSS), Stalin i Attlee (nou Primer Ministre britànic). La guerra
estava a punt d´ acabar. Els acords que es van prendre van ser:
a) Es va definir el futur d´ Alemanya:
- Jutjar als dirigents nazis al “Procés de Nuremberg” i “desnazificació” de la
societat alemanya.
- Dividir Alemanya en dos: l´ Occident capitalista i l´ Orient comunista. Berlín
també quedaria dividida en aquestes dues zones.
- Alemanya perdria les regions de Danzig, Stettin i Breslau a favor de Polònia.
- Reparacions de guerra que hauria de pagar Alemanya (sobretot a l´ URSS).
b) Nou mapa d´ Europa: Polònia, Romania i Txecoslovàquia perdrien territoris
orientals en benefici de l´ URSS.

38. Les dues alemanyes
Mapa de la República Federal
d´ Alemanya (en verd festuc)
i de la República
Democràtica d´ Alemanya
(en vermell).

39. LES CONFERÈNCIES DE PAU
 També es van prendre mesures contra Japó: es forçaria
la democratització del país (mitjançant l´ ocupació
militar del territori per part dels EUA) i la pèrdua del
seu imperi asiàtic:
- L´ illa de Sakhalin i les Kurils per l´ URSS.
- L´ illa de Formosa (Taiwan) per Xina.
- Divisió de Corea en dos països pel paral.lel 38º (el
nord comunista i el sud capitalista).

40. El general nord-
americà Mac Arthur i
l´ emperador del Japó
Hirohito en 1945
Estats Units ocupa Japó en
1945. La imatge evidencia qui
va guanyar i qui va perdre la
guerra.

41. CREACIÓ DE L´ ONU
 La “Societat de Nacions” creada després de la Primera Guerra Mundial va ser un frac{s. Però
els països aliats van insistir en mantenir una assemblea amb representats de tots els estats del
planeta per tal d´ evitar una altra guerra mundial. Neix, a la “Conferència de San Francisco”
(juny del 1945), l´ ONU (Organització de les Nacions Unides). Els seus objectius eren:
- Mantenir la pau i forçar la diplomàcia en cas de conflictes entre països.
- Impulsar la independència de les colònies.
- Afavorir la cooperació internacional.
 L´ estructura de l´ ONU quedaria dividida en tres òrgans principals:
1) Assemblea General: està formada per tots els estats membres. Pot aconsellar, però res més.
2) Consell de seguretat: pot prendre decisions i està integrat per quinze membres: cinc
països amb dret de veto (poden anular qualsevol decisió del Consell de Seguretat) que
són: EUA, URSS (actualment Rússia), Regne Unit, França i Xina. Els altres deu membres
es tornen cada dos anys.
3) Secretaria General: amb seu a Nova York, està formada pel Secretari General i la resta de
funcionaris.
- També formen part de l´ ONU el “Tribunal de Justícia Internacional”, amb seu a L´ Haia
o el “Consell Econòmic i Social” on s´ afavoreix la cooperació internacional amb
organismes com la FAO (que lluita contra la fam al món) o l´ UNESCO (que protegeix el
patrimoni cultural).