3. TEMA 3. LES MOTIVACIONS
ENVERS L’ACTIVITAT FÍSICA I
L’ESPORT
FONTS
DE LA MOTIVACIÓ
MOTIVACIONS
ENVERS L’ACTIVITAT
FÍSICA
Motivació intrínseca
Motivació extrínseca
4. Motivació:
L’element que ens impulsa a realitzar
qualsevol tipus d’activitat, sigui de tipus
físic o cognitiu.
el conjunt de raons o motius que fan
que una persona actuï d’una
determinada manera.
5. S’entén
com aquell agent fisiològic,
emotiu i cognitiu que organitza el
comportament individual cap a una
finalitat.
El
terme s’acompanya de paraules com
necessitat, desig o interés, referides a
manifestacions orgàniques, energètiques,
afectives i cognitives.
6. El Tècnic
Esportiu ha de saber trobar
motivacions vàlides per a cada
esportista.
Aquestes seran diferents en cada
persona segons l’edat, el sexe, la classe
social, les experiències i el nivell
cultural.
8. 1. FONTS DE LA MOTIVACIÓ
1.
NECESSITATS PRIMÀRIES
1.
NECESSITATS PSICOSOCIALS
1.
ELS INCENTIUS O REFORÇAMENTS
1.
EL CÀSTIG
9. 1. NECESSITATS PRIMÀRIES
Provenen de l’interior de la persona.
Aquestes necessitats primàries poden ser
gana, set, instint sexual, etc.
Aquesta font de la motivació radica en la
satisfacció de necessitats que són d’origen
primari, animal, si es vol.
10. 2. NECESSITATS PSICOSOCIALS
Tenen
el seu origen a l’exterior de la
persona.
Dins
d’aquest apartat podem pensar en el
fet de sentir-se estimat, l’amistat, pertànyer
a un grup social important...
És
la motivació vers l’èxit, l’afiliació, la
motivació estètica, compensatòria, etc.
11. Les
motivacions psicosocials són sens
dubte les més importants, perquè fan
d’intermediaris dels altres tipus de
motivacions que fan referència de tot el
comportament humà.
Aquestes motivacions són molt
importants per al tècnic a causa de la
plasticitat que tenen i de la facilitat amb
què es poden modelar i dirigir.
12. 3. ELS INCENTIUS O
REFORÇAMENTS
De
tipus positiu que poden venir de
l’interior i/o de l’exterior de la persona, que
provoquen una disminució de la necessitat
adquirida.
Sempre
produeixen una sensació de plaer,
com per exemple la necessitat d’imitar els
cossos Danone de la publicitat incentiva la
persona a anar el gimnàs a “fer-se” un cos
igual al de la TV (incentiu interior).
13. També
són d’aquest tipus els incentius que es
donen a les persones en realitzar una tasca.
La
motivació esdevé pel reforçament obtingut
(incentiu exterior): un caramel, una bicicleta en
acabar el trimestre, la paga de final de mes...
Sense
aquest incentiu la motivació esdevé
mínima o nul·la.
14. 4. EL CÀSTIG
Estímuls
de caràcter negatiu i punitiu que
provenen de l’exterior de la persona.
Aquests estímuls provoquen sensacions
desagradables per a la persona.
El
fet de voler evitar el càstig (la por al
càstig), fa que la persona actuï d’una
determinada manera. (Si no faig els deures
no em deixaran sortir a passejar, etc).
15. 2. MOTIVACIONS ENVERS
L’ACTIVITAT FÍSICA
En
el món de l’esport les motivacions les
classificarem com a primàries o
intrínseques i secundàries o extrínseques.
Les primàries tenen com a elements
bàsics: el joc i l’agonisme.
Les motivacions secundàries, en canvi,
afecten aquelles àrees de la personalitat
que estan relacionades amb les
interaccions que té l’esportista amb
l’entorn que l’envolta.
16. Hi
ha diverses classificacions de la motivació.
Alguns autors les classifiquen com a Internes o
Externes en funció de si la font d’interès prové
de l’interior o de l’exterior de la persona.
Nosaltres
les classificarem en Intrínseques o
Primàries i Extrínseques o Secundàries, en
funció de si la font d’interès prové de la pròpia
tasca o pràctica esportiva, o bé de fora
d’aquesta.
17. INTRÍNSEQUES
L’arrel
o la font interès radica en la
mateixa matèria o tasca que s’aprèn.
Les motivacions intrínseques solen ser
perdurables i acompanyen inclòs durant
tota la vida.
Aquests tipus de motivacions tenen a
veure amb el joc i amb l’agonisme, i són
comunes a tots els esportistes.
18. Aquestes
motivacions estan referides
sobretot a les esferes psíquica, cognitiva i
emotiva. Alguns autors les anomenen
motivacions Primàries.
◦ Exemple: Un esportista que practica l’esquí
per les sensacions de plaer que li
proporcionen, l’estada en la natura, etc... Però
la raó de la pràctica és l’esquí en sí mateix.
19. EXTRÍNSEQUES
La
font interès es troba fora de la matèria
mateixa de l’aprenentatge.
Pot ser extrínsec l’interès per destacar
sobre els companys, per donar una
satisfacció als pares en el cas dels nens,
per temor al càstig...
En certa mesura tenen un caràcter
artificial i temporal.
20. Les
motivacions extrínseques es
refereixen a les esferes psicosocial
(factors de la personalitat), cultural i
socioeconòmica.
Presents, o bé com a variables subjectives
i interpersonals, o bé com a condicions
externes, però sempre relatives a la tria
conscient o no tan conscient de l’individu.
Alguns autors les anomenen motivacions
Secundàries.
21. Exemple:
Un
esquiador que practica l’esquí perquè la
colla d’amics practica l’esquí. En el moment en
que no es relacioni amb aquells amics, la
pràctica de l’esquí té moltes possibilitats de
decaure, ja que ha desaparegut la font d’interès
per aquell esport.