SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 51
Guillem Batet, Anna López, Mireia
Sogas, Diego Fonsatti i Lluís Quero

La població d'Europa va tenir un creixement molt baix
demogràfic i agrícola, causes:
· Causa de la mortalitat ocasionada per la Guerra dels
Trenta Anys (1618-1648).
· Expansió pel continent Europeu la pesta Bubònica.
· La producció agrària es va estancar a causa de les
Guerres, falta de mà d’obra agrícola.
Conseqüències del creixement agrari escàs:
·Alça de preus
·Successió de períodes freqüents de fam (va fer que les
epidèmies fossin més terribles)
Estancament demogràfic i
agrícola

No obstant a Holanda i Anglaterra es va iniciar un
canvi agrícola, es va poder augmentar la producció
gràcies a nous sistemes agraris. Aquestes millores van
ser la base del creixement econòmic mes important
Estancament demogràfic i
agrícola

· Es van consolidar les rutes marítimes
· España, Portugal, Itàlia i la Hansa van entrar en crisi.
· El Mediterrani va anar perdent importància
· El domini del comerç mundial va passar als Països
Baixos i a Anglaterra.
· Anglaterra va iniciar el domini de l’Índia.
· Anglaterra companyia Britànica de les Illes Orientals.
· Holanda s’instal·lava a Indonèsia i desplaçava
Portugal de la zona.
La renovació del comerç

Rutes de comerç del s. XVII

 · Les manufactures reunien diversos treballadors en
un mateix local i percebien un salari.
· La indústria rural domèstica va néixer al segle XVII
impulsada per comerciants i empresaris.
· Va traslladar-se de la ciutat al camp.
· També va sorgir la indústria a domicili.
· Van augmentar els banquers i prestadors per
finançar les noves empreses, tot això va originar el
capitalisme comercial i l’ascens de la burgesia.
La renovació de les manufactures
Una manufactura del s.XVII

Per què fou deguda el creixement baix demogràfic i agrícola
a la població d’Europa?
Quines conseqüències va tenir el creixement agrari escàs?
Quins països van iniciar el canvi agrícola?
Quins països van entrar en crisi i quins van dominar el
comerç mundial?
Què va causar la renovació de manufactures?
Activitats


La Guerra dels Trenta Anys (1618-1648)
va ser un conflicte religiós, es van
enfrontar els prínceps alemanys amb
l’emperador austríac. La guerra es va
acabar amb la Pau de Westfàlia.
 A meitat del segle XVII hi va haver la
Guerra dels Trenta Anys.
 La Pau de Westfàlia (1648) i la Pau dels
Pirineus (1649) van afirmar la fi de la
hegemonia de Espanya. Van consolidar
l’ascens de noves potències.
 Van posar fi a guerres a causa de la
religió.
 Els països del N. De Europa, Suècia i
Anglaterra van consolidar les seves
esglésies luteranes, calvinistes o,
anglicanes, els països del sud d’Europa i
Àustria van mantenir l’Església catòlica.
 La derrota dels Hasburg va suposar la fi
d’una concepció d’Europa, es
fonamentava en el predomini de la
dinastia sobre el conjunt dels prínceps i reis
europeus i la imposició del catolicisme com
a religió de l’imperi.
 En alguns països europeus, la monarquia
autoritària va evolucionant cap a l’
absoluta. El rei concentrava tots els poders i
constituïa l’encarnació mateixa de l’Estat.
 La monarquia absoluta, es considerava
d'origen diví, l’autoritat del monarca
provenia de Déu.
 El monarca estava auxiliat per
ministres, consellers, secretaris i funcionaris.
 La segona meitat del segle XVII va estar
marcada per l’hegemonia francesa a
Europa on va triomfar l’absolutisme
monàrquic Lluís XIV.
 Lluís XIV conegut com a rei sol perquè el
seu poder era absolut, va traslladar la
seva cort al Palau de Versalles.
 Va voler imposar el prestigi de França a
l’exterior per mitjà de victòries militars.
 Mentre a Europa triomfava
l’absolutisme, a Anglaterra i als P. Baixos
es va desenvolupar un sistema polític en
que la monarquia cedia part del seu
poder al Parlament. S’iniciava el
parlamentarisme.
 A Anglaterra, es va nomenar rei
l’holandès Guillem d’Orange. El nou
monarca va acceptar la Declaració de
Drets.
 1. Durant quins anys va durar la Guerra
dels 30 Anys?
 2. Què van afirmar la Pau de Westfàlia i
la Pau dels Pirineus?
 3. D’on provenia l’autoritat del rei?
 4. Per què Lluís XIV era conegut com a
rei sol?
 5. On s’iniciava el parlamentarisme?
 http://popplet.com/app/index.php#/10
55966
 - Durant l’Edat Mitjana es donava més crèdit al
saber revelat a les Sagrades Escriptures i
recolzat en la fe que a l’experimentació.
 Al segle XVl, va transformar el concepte que fins
aquell moment es tenia de l’Univers.
 Va formular la teoria de l’heliocentrisme, que
situa el Sol al centre de l’Univers amb els
planetes girant al seu voltant.
 Va ser al llarg XVll, els estudiosos van començar
a preguntar-se com passaven les coses.
 D’aquesta manera, el raonament especulatiu va
ser substituït per l’empirisme, que va defensar
l’experimentació, i per raonament
hipoteticodeductiu, que constitueix el mètode
científic per exelència.
 El nou pensament científic va ser degut a tres
pensadors: Galileu Galilei, René Descartes i
Isaac Newton.
 1. GALILEU GALILEI
 2. RENÉ DESCARTES
 3. ISAAC NEWTON
 4. NICOLAU COPÈRNIC
 L’astrònom italià Galileu Galilei va combinar la
creació de nous instruments, va ser capaç de
reduir les lleis generalitzables els diversos fets
observats, amb els seus estudis van confirmar
la teoria heliocèntrica.
 Va defensar la primacia de la raó per
comprendre la realitat, va establir el dubte
metòdic i va proposar el llenguatge matemàtic.
 Va enunciar la llei de la gravitació universal
mitjançant el mètode d’investigació científica.
 Copèrnic va formular la teoria de
l’heliococentrisme i s’oposà al geocentrisme.
 A l’inici del segle XVll, els científics treballaven
igualment i eren ignorats per les autoritats
polítiques.
 El 1662, a Anglaterra es va fundar la Royal
Society i el 1666 es va crear a França
l’Académie des Sciences.
 1. Relaciona el nom amb les imatges:
Nicolau Copèrnic:
Isaac Newton:
René Descartes:
Galileu Galilei:
2.
 A) Qui va enunciar la llei de gravitació universal
mitjançant el mètode d’investigació científica?
a)Galileu galilei b)Isaac Newton c)René
Descartes
 B) Qui va formular la teoria de l’heliocentrisme?
a)Galileu Galilei b)René Descartes c)Nicolau
Copèrnic
PINTURA I ESCULTURA BARROQUES.
SEGLE XVII L’EUROPA DEL BARROC.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
 Ús del contrast entre llum i ombra (clarobscur), per
modelar les formes i atorgar profunditat a les
compasisions.
 Cossos en possició obliqüa (esforç).
 També van ser freqüents la representació d’objectes
enanimats (natures mortes)
 Temas profans i mitolóigics.
 Les formes eren exajerades i les figueres cobren
expresivitat.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS PINTURA:
Tècnica del clarobscur: la blancor del llençol s’oposa la foscor del fons.
Composició: en forma d’aspes el·lipses,
que atorguen moviment.
naturalisme: als rostres, als peus i a les mans.
TENDÈNCIES PICTÒRIQUES A EUROPA
 La pintura barroca Europea del Segle XVII, no va
ser homogènia, i es van poder diferenciar
diverses escoles o tendències.
 L’escola italiana:
 L’escola francesa :
 L’escola flamenca:
 L’escola holandesa:
L’ESCOLA ITALIANA:
 Tendència classicista, representada per Annibale Carracci, mostre
més regidesa i ordre en les composisions i busca la bellesa ideal.
 L’escola naturaliste, la màxima figura va ser Caravaggio,
pren la realitat com a model per aplicar-la a temes
històrics, religiosos i mitolòigics.
L’ESCOLA FRANCESA:
 Destaca Nicolas Poussin, és més academicista,
perqué les seves obres segueixen unes regles
estrictes en la composisió i el dibuix. Predominen
els temes cortesans.
El regne de
Flora
L’ESCOLA FLAMENCA:
 A Flandes, la pintura barroca va destacar Peter
Paulus Rubens. Característiques de l’estètica
barroca, predumini de color, dinamisme i
sensualitat.
L’ESCOLA HOLANDESA:
 Holanda, tendència realista, carecteritzada per
agafar els models directament de la realitat.
 Es va importar el paper de la Burgesia
Holandesa.
 Es va impulsar la pintura d’escenes de la vida
quotidiana, retrats i paisatges, per sobre dels
temes religiosos
 Van destacar : Rembrandl van Rijin, Franz Hals i
Jan vermeer.
L’ESCOLA HOLANDESA:
 peter paulus el rapte de les filles de leucip
L’ESCULTURA
 Representació del moviment, impresió de que els
personatges haguessin estat captats en un moment
fugaç.
 Expresió de sentiments i gestos dramàtics.
 Utilitzaven marbre i el bronze.
 Predomini temes religiosos
 Realisme
 S’utilitza la fusta policromada
 El client mes important l’església.
 Destaca Gian Lorenzo Bernini (Apolo i dafne)
L’ESCULTURA
Activitats:
• Caravaggio:
• Nicolas Poussin:
• Peter Pauls Rubens:
• Rembran t:
• Bernini:
• El rapte de les filles de
Leucip.
• Apolo i Dafne
• Enterrament de crist.
• El regne de folra
• La ronda de nit
Activitats:
• Titul de l’obra:
• Autor:
• Característiques:
Popplet
• Aqui aqui entra aqui
• http://popplet.com/app
/index.php#/1056005

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Els Àustries i la Guerra dels Segadors
Els Àustries i la Guerra dels SegadorsEls Àustries i la Guerra dels Segadors
Els Àustries i la Guerra dels Segadorsjbaro224
 
La guerra dels segadors power point!
La guerra dels segadors power point!La guerra dels segadors power point!
La guerra dels segadors power point!laujul95
 
T6 Edat Moderna
T6 Edat ModernaT6 Edat Moderna
T6 Edat ModernaMaria Polo
 
La guerra de successió def
La guerra de successió defLa guerra de successió def
La guerra de successió defLibertango
 
E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1
E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1
E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes16sise
 
E.moderna power humanistes- 6è complert
E.moderna power humanistes- 6è complertE.moderna power humanistes- 6è complert
E.moderna power humanistes- 6è complert6sise
 
Edat Moderna
Edat ModernaEdat Moderna
Edat Modernaneusgr
 
La guerra de Successió
La guerra de SuccessióLa guerra de Successió
La guerra de Successiójbaro224
 
Edat moderna
Edat modernaEdat moderna
Edat modernapublica
 
Història llengua. Els decrets de Nova Planta
Història llengua. Els decrets de Nova PlantaHistòria llengua. Els decrets de Nova Planta
Història llengua. Els decrets de Nova PlantaBARTOMEU MATEU REUS
 
Imperi dels habsburg
Imperi dels habsburgImperi dels habsburg
Imperi dels habsburgLibertango
 
Eix cronològic Història
Eix cronològic HistòriaEix cronològic Història
Eix cronològic Històriabarni700
 
Cronologia de la Monarquia Hispànica fins el segle XIX
Cronologia de la Monarquia Hispànica fins el segle XIXCronologia de la Monarquia Hispànica fins el segle XIX
Cronologia de la Monarquia Hispànica fins el segle XIXPauhistoria
 
T8 L'Imperi dels Àustries
T8 L'Imperi dels ÀustriesT8 L'Imperi dels Àustries
T8 L'Imperi dels ÀustriesMaria Polo
 
Societat en l’edat moderna. 3r ESO. IES Josep Tapiró.
Societat en l’edat moderna. 3r ESO. IES Josep Tapiró.Societat en l’edat moderna. 3r ESO. IES Josep Tapiró.
Societat en l’edat moderna. 3r ESO. IES Josep Tapiró.Jaime P
 

La actualidad más candente (20)

Els Àustries i la Guerra dels Segadors
Els Àustries i la Guerra dels SegadorsEls Àustries i la Guerra dels Segadors
Els Àustries i la Guerra dels Segadors
 
La guerra dels segadors power point!
La guerra dels segadors power point!La guerra dels segadors power point!
La guerra dels segadors power point!
 
T6 Edat Moderna
T6 Edat ModernaT6 Edat Moderna
T6 Edat Moderna
 
La guerra de successió def
La guerra de successió defLa guerra de successió def
La guerra de successió def
 
E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1
E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1
E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1
 
El barroc
El barrocEl barroc
El barroc
 
E.moderna power humanistes- 6è complert
E.moderna power humanistes- 6è complertE.moderna power humanistes- 6è complert
E.moderna power humanistes- 6è complert
 
Edat Moderna
Edat ModernaEdat Moderna
Edat Moderna
 
La guerra de Successió
La guerra de SuccessióLa guerra de Successió
La guerra de Successió
 
Els habsburgs
Els habsburgsEls habsburgs
Els habsburgs
 
Edat moderna
Edat modernaEdat moderna
Edat moderna
 
Història llengua. Els decrets de Nova Planta
Història llengua. Els decrets de Nova PlantaHistòria llengua. Els decrets de Nova Planta
Història llengua. Els decrets de Nova Planta
 
Imperi dels habsburg
Imperi dels habsburgImperi dels habsburg
Imperi dels habsburg
 
Espanya Edat Modrna
Espanya Edat ModrnaEspanya Edat Modrna
Espanya Edat Modrna
 
Eix cronològic Història
Eix cronològic HistòriaEix cronològic Història
Eix cronològic Història
 
L’edat moderna
L’edat modernaL’edat moderna
L’edat moderna
 
Cronologia de la Monarquia Hispànica fins el segle XIX
Cronologia de la Monarquia Hispànica fins el segle XIXCronologia de la Monarquia Hispànica fins el segle XIX
Cronologia de la Monarquia Hispànica fins el segle XIX
 
T8 L'Imperi dels Àustries
T8 L'Imperi dels ÀustriesT8 L'Imperi dels Àustries
T8 L'Imperi dels Àustries
 
Societat en l’edat moderna. 3r ESO. IES Josep Tapiró.
Societat en l’edat moderna. 3r ESO. IES Josep Tapiró.Societat en l’edat moderna. 3r ESO. IES Josep Tapiró.
Societat en l’edat moderna. 3r ESO. IES Josep Tapiró.
 
UNITAT 11. L'IMPERI DELS ÀUSTRIES + ART BARROC
UNITAT 11. L'IMPERI DELS ÀUSTRIES + ART BARROC UNITAT 11. L'IMPERI DELS ÀUSTRIES + ART BARROC
UNITAT 11. L'IMPERI DELS ÀUSTRIES + ART BARROC
 

Destacado

En iyi koçluk eğitimi
En iyi koçluk eğitimiEn iyi koçluk eğitimi
En iyi koçluk eğitimiE Koc
 
JDTP Y AKTP BASE DE DATOS 903
JDTP Y AKTP BASE DE DATOS 903JDTP Y AKTP BASE DE DATOS 903
JDTP Y AKTP BASE DE DATOS 903aktp2311
 
Case studies for presentation
Case studies for presentationCase studies for presentation
Case studies for presentationhanaa_m
 
React redux-tutoriel-1
React redux-tutoriel-1React redux-tutoriel-1
React redux-tutoriel-1Sem Koto
 
Final Audience profile
Final Audience profileFinal Audience profile
Final Audience profileIsabelle Humm
 
The BBC Insitution
The BBC InsitutionThe BBC Insitution
The BBC InsitutionMollie Owen
 
Comment se logent les voyageurs d'affaires à Paris ?
Comment se logent les voyageurs d'affaires à Paris ?Comment se logent les voyageurs d'affaires à Paris ?
Comment se logent les voyageurs d'affaires à Paris ?Paris Attitude
 
Your Ultimate Hourly Insights Guide: What do your hourly employees really want?
Your Ultimate Hourly Insights Guide: What do your hourly employees really want?Your Ultimate Hourly Insights Guide: What do your hourly employees really want?
Your Ultimate Hourly Insights Guide: What do your hourly employees really want?Snag
 

Destacado (14)

Magazine evaluation
Magazine evaluationMagazine evaluation
Magazine evaluation
 
En iyi koçluk eğitimi
En iyi koçluk eğitimiEn iyi koçluk eğitimi
En iyi koçluk eğitimi
 
Certificates
CertificatesCertificates
Certificates
 
Pubblicità e informazione (per avvocati) Limiti e ambiti applicativi
Pubblicità e informazione (per avvocati) Limiti e ambiti applicativiPubblicità e informazione (per avvocati) Limiti e ambiti applicativi
Pubblicità e informazione (per avvocati) Limiti e ambiti applicativi
 
JDTP Y AKTP BASE DE DATOS 903
JDTP Y AKTP BASE DE DATOS 903JDTP Y AKTP BASE DE DATOS 903
JDTP Y AKTP BASE DE DATOS 903
 
Case studies for presentation
Case studies for presentationCase studies for presentation
Case studies for presentation
 
React redux-tutoriel-1
React redux-tutoriel-1React redux-tutoriel-1
React redux-tutoriel-1
 
Final Audience profile
Final Audience profileFinal Audience profile
Final Audience profile
 
OOP Inheritance
OOP InheritanceOOP Inheritance
OOP Inheritance
 
Marca Personal
Marca Personal Marca Personal
Marca Personal
 
Luxito.ir
Luxito.irLuxito.ir
Luxito.ir
 
The BBC Insitution
The BBC InsitutionThe BBC Insitution
The BBC Insitution
 
Comment se logent les voyageurs d'affaires à Paris ?
Comment se logent les voyageurs d'affaires à Paris ?Comment se logent les voyageurs d'affaires à Paris ?
Comment se logent les voyageurs d'affaires à Paris ?
 
Your Ultimate Hourly Insights Guide: What do your hourly employees really want?
Your Ultimate Hourly Insights Guide: What do your hourly employees really want?Your Ultimate Hourly Insights Guide: What do your hourly employees really want?
Your Ultimate Hourly Insights Guide: What do your hourly employees really want?
 

Similar a Barroc 2 a

Tema 11 El Segle XVII L'Europa del Barroc
Tema 11 El Segle XVII L'Europa del BarrocTema 11 El Segle XVII L'Europa del Barroc
Tema 11 El Segle XVII L'Europa del Barrocmeteomassanassa
 
Art2 12 1-12-2-art barroc i rococó. referents històrics
Art2 12 1-12-2-art barroc i rococó. referents històricsArt2 12 1-12-2-art barroc i rococó. referents històrics
Art2 12 1-12-2-art barroc i rococó. referents històricsramonbo
 
Unitat 2. revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789 1871)
Unitat 2. revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789 1871)Unitat 2. revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789 1871)
Unitat 2. revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789 1871)Julia Valera
 
Tema 1 Noves Idees, Nous Horitzons (S. Xv Xvi) Curs 09 10
Tema 1 Noves Idees, Nous Horitzons (S. Xv Xvi) Curs 09 10Tema 1 Noves Idees, Nous Horitzons (S. Xv Xvi) Curs 09 10
Tema 1 Noves Idees, Nous Horitzons (S. Xv Xvi) Curs 09 10sserrade
 
Tema 8. edat moderna
Tema 8. edat modernaTema 8. edat moderna
Tema 8. edat modernanatx1tgn
 
Tema 8 l'europa de carles i i felip ii
Tema 8 l'europa de carles i i felip iiTema 8 l'europa de carles i i felip ii
Tema 8 l'europa de carles i i felip iiJosep Gracia
 
11c2 arquitec. xix
11c2  arquitec.  xix11c2  arquitec.  xix
11c2 arquitec. xixjgutier4
 
31b arquitectura. s. xix
31b  arquitectura. s. xix31b  arquitectura. s. xix
31b arquitectura. s. xixjgutier4
 
TEMA 4.B. SEGLE XVII. DECADÈNCIA IMPERI
TEMA 4.B. SEGLE XVII. DECADÈNCIA IMPERITEMA 4.B. SEGLE XVII. DECADÈNCIA IMPERI
TEMA 4.B. SEGLE XVII. DECADÈNCIA IMPERIAssumpció Granero
 
El segle xviii i la crisi de l'antic règim copia
El segle xviii i la crisi de l'antic règim   copiaEl segle xviii i la crisi de l'antic règim   copia
El segle xviii i la crisi de l'antic règim copiajcestrella
 
S XIX: França
S XIX: FrançaS XIX: França
S XIX: Françarosycalvo
 
Les revolucions liberals
Les revolucions liberalsLes revolucions liberals
Les revolucions liberalsIrene Ferrer
 
01 crisi antic-regim_v2
01 crisi antic-regim_v201 crisi antic-regim_v2
01 crisi antic-regim_v2Luis D
 
Revolucions liberals
Revolucions liberalsRevolucions liberals
Revolucions liberalssole toribio
 

Similar a Barroc 2 a (20)

Tema 11 El Segle XVII L'Europa del Barroc
Tema 11 El Segle XVII L'Europa del BarrocTema 11 El Segle XVII L'Europa del Barroc
Tema 11 El Segle XVII L'Europa del Barroc
 
El segle XVII
El segle XVIIEl segle XVII
El segle XVII
 
El Naixement De L´Edat Moderna
El Naixement De L´Edat ModernaEl Naixement De L´Edat Moderna
El Naixement De L´Edat Moderna
 
Art2 12 1-12-2-art barroc i rococó. referents històrics
Art2 12 1-12-2-art barroc i rococó. referents històricsArt2 12 1-12-2-art barroc i rococó. referents històrics
Art2 12 1-12-2-art barroc i rococó. referents històrics
 
Unitat 2. revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789 1871)
Unitat 2. revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789 1871)Unitat 2. revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789 1871)
Unitat 2. revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789 1871)
 
Tema 1 Noves Idees, Nous Horitzons (S. Xv Xvi) Curs 09 10
Tema 1 Noves Idees, Nous Horitzons (S. Xv Xvi) Curs 09 10Tema 1 Noves Idees, Nous Horitzons (S. Xv Xvi) Curs 09 10
Tema 1 Noves Idees, Nous Horitzons (S. Xv Xvi) Curs 09 10
 
Espanya Edat Modrna
Espanya Edat ModrnaEspanya Edat Modrna
Espanya Edat Modrna
 
Tema 8. edat moderna
Tema 8. edat modernaTema 8. edat moderna
Tema 8. edat moderna
 
L´'imperi napoleònic
L´'imperi napoleònicL´'imperi napoleònic
L´'imperi napoleònic
 
Tema 8 l'europa de carles i i felip ii
Tema 8 l'europa de carles i i felip iiTema 8 l'europa de carles i i felip ii
Tema 8 l'europa de carles i i felip ii
 
11c2 arquitec. xix
11c2  arquitec.  xix11c2  arquitec.  xix
11c2 arquitec. xix
 
31b arquitectura. s. xix
31b  arquitectura. s. xix31b  arquitectura. s. xix
31b arquitectura. s. xix
 
TEMA 4.B. SEGLE XVII. DECADÈNCIA IMPERI
TEMA 4.B. SEGLE XVII. DECADÈNCIA IMPERITEMA 4.B. SEGLE XVII. DECADÈNCIA IMPERI
TEMA 4.B. SEGLE XVII. DECADÈNCIA IMPERI
 
El segle xviii i la crisi de l'antic règim copia
El segle xviii i la crisi de l'antic règim   copiaEl segle xviii i la crisi de l'antic règim   copia
El segle xviii i la crisi de l'antic règim copia
 
L’edat moderna
L’edat modernaL’edat moderna
L’edat moderna
 
S XIX: França
S XIX: FrançaS XIX: França
S XIX: França
 
Les revolucions liberals
Les revolucions liberalsLes revolucions liberals
Les revolucions liberals
 
01 crisi antic-regim_v2
01 crisi antic-regim_v201 crisi antic-regim_v2
01 crisi antic-regim_v2
 
Unitat 9. Els orígens de l'Edat Moderna.
Unitat 9. Els orígens de l'Edat Moderna.Unitat 9. Els orígens de l'Edat Moderna.
Unitat 9. Els orígens de l'Edat Moderna.
 
Revolucions liberals
Revolucions liberalsRevolucions liberals
Revolucions liberals
 

Más de Merce Lopez Tugues

Más de Merce Lopez Tugues (14)

2nd eso unit 2 quiz
2nd eso unit 2 quiz2nd eso unit 2 quiz
2nd eso unit 2 quiz
 
1st eso unit 2_quiz.docx
1st eso unit 2_quiz.docx1st eso unit 2_quiz.docx
1st eso unit 2_quiz.docx
 
1st & 2nd eso unit 1 quiz.docx
1st & 2nd eso unit 1 quiz.docx1st & 2nd eso unit 1 quiz.docx
1st & 2nd eso unit 1 quiz.docx
 
Còpia de romànim i gòtic 2n ESO El Vern
Còpia de romànim i gòtic 2n ESO El VernCòpia de romànim i gòtic 2n ESO El Vern
Còpia de romànim i gòtic 2n ESO El Vern
 
Còpia de projecte romànic gòtic grup 4
Còpia de projecte romànic gòtic grup 4Còpia de projecte romànic gòtic grup 4
Còpia de projecte romànic gòtic grup 4
 
Copia de power point projecte romànic gòtic
Copia de power point projecte romànic gòticCopia de power point projecte romànic gòtic
Copia de power point projecte romànic gòtic
 
Recepta 1r prim unir
Recepta 1r prim unirRecepta 1r prim unir
Recepta 1r prim unir
 
Criterios de evaluación de la webquest
Criterios de evaluación de la webquestCriterios de evaluación de la webquest
Criterios de evaluación de la webquest
 
Barroc 2 C
Barroc 2 CBarroc 2 C
Barroc 2 C
 
El món romà 1 rc
El món romà 1 rcEl món romà 1 rc
El món romà 1 rc
 
El món romà 1r b
El món romà 1r bEl món romà 1r b
El món romà 1r b
 
El mon romà 1 a
El mon romà 1 aEl mon romà 1 a
El mon romà 1 a
 
English tenses
English tensesEnglish tenses
English tenses
 
El renaixement 2
El renaixement 2El renaixement 2
El renaixement 2
 

Barroc 2 a

  • 1. Guillem Batet, Anna López, Mireia Sogas, Diego Fonsatti i Lluís Quero
  • 2.  La població d'Europa va tenir un creixement molt baix demogràfic i agrícola, causes: · Causa de la mortalitat ocasionada per la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648). · Expansió pel continent Europeu la pesta Bubònica. · La producció agrària es va estancar a causa de les Guerres, falta de mà d’obra agrícola. Conseqüències del creixement agrari escàs: ·Alça de preus ·Successió de períodes freqüents de fam (va fer que les epidèmies fossin més terribles) Estancament demogràfic i agrícola
  • 3.  No obstant a Holanda i Anglaterra es va iniciar un canvi agrícola, es va poder augmentar la producció gràcies a nous sistemes agraris. Aquestes millores van ser la base del creixement econòmic mes important Estancament demogràfic i agrícola
  • 4.  · Es van consolidar les rutes marítimes · España, Portugal, Itàlia i la Hansa van entrar en crisi. · El Mediterrani va anar perdent importància · El domini del comerç mundial va passar als Països Baixos i a Anglaterra. · Anglaterra va iniciar el domini de l’Índia. · Anglaterra companyia Britànica de les Illes Orientals. · Holanda s’instal·lava a Indonèsia i desplaçava Portugal de la zona. La renovació del comerç
  • 5.  Rutes de comerç del s. XVII
  • 6.   · Les manufactures reunien diversos treballadors en un mateix local i percebien un salari. · La indústria rural domèstica va néixer al segle XVII impulsada per comerciants i empresaris. · Va traslladar-se de la ciutat al camp. · També va sorgir la indústria a domicili. · Van augmentar els banquers i prestadors per finançar les noves empreses, tot això va originar el capitalisme comercial i l’ascens de la burgesia. La renovació de les manufactures
  • 8.  Per què fou deguda el creixement baix demogràfic i agrícola a la població d’Europa? Quines conseqüències va tenir el creixement agrari escàs? Quins països van iniciar el canvi agrícola? Quins països van entrar en crisi i quins van dominar el comerç mundial? Què va causar la renovació de manufactures? Activitats
  • 9.
  • 10.
  • 11.
  • 12. La Guerra dels Trenta Anys (1618-1648) va ser un conflicte religiós, es van enfrontar els prínceps alemanys amb l’emperador austríac. La guerra es va acabar amb la Pau de Westfàlia.
  • 13.  A meitat del segle XVII hi va haver la Guerra dels Trenta Anys.  La Pau de Westfàlia (1648) i la Pau dels Pirineus (1649) van afirmar la fi de la hegemonia de Espanya. Van consolidar l’ascens de noves potències.  Van posar fi a guerres a causa de la religió.
  • 14.  Els països del N. De Europa, Suècia i Anglaterra van consolidar les seves esglésies luteranes, calvinistes o, anglicanes, els països del sud d’Europa i Àustria van mantenir l’Església catòlica.  La derrota dels Hasburg va suposar la fi d’una concepció d’Europa, es fonamentava en el predomini de la dinastia sobre el conjunt dels prínceps i reis europeus i la imposició del catolicisme com a religió de l’imperi.
  • 15.
  • 16.  En alguns països europeus, la monarquia autoritària va evolucionant cap a l’ absoluta. El rei concentrava tots els poders i constituïa l’encarnació mateixa de l’Estat.  La monarquia absoluta, es considerava d'origen diví, l’autoritat del monarca provenia de Déu.  El monarca estava auxiliat per ministres, consellers, secretaris i funcionaris.
  • 17.
  • 18.  La segona meitat del segle XVII va estar marcada per l’hegemonia francesa a Europa on va triomfar l’absolutisme monàrquic Lluís XIV.  Lluís XIV conegut com a rei sol perquè el seu poder era absolut, va traslladar la seva cort al Palau de Versalles.  Va voler imposar el prestigi de França a l’exterior per mitjà de victòries militars.
  • 19.
  • 20.  Mentre a Europa triomfava l’absolutisme, a Anglaterra i als P. Baixos es va desenvolupar un sistema polític en que la monarquia cedia part del seu poder al Parlament. S’iniciava el parlamentarisme.  A Anglaterra, es va nomenar rei l’holandès Guillem d’Orange. El nou monarca va acceptar la Declaració de Drets.
  • 21.
  • 22.  1. Durant quins anys va durar la Guerra dels 30 Anys?  2. Què van afirmar la Pau de Westfàlia i la Pau dels Pirineus?  3. D’on provenia l’autoritat del rei?  4. Per què Lluís XIV era conegut com a rei sol?  5. On s’iniciava el parlamentarisme?
  • 24.
  • 25.  - Durant l’Edat Mitjana es donava més crèdit al saber revelat a les Sagrades Escriptures i recolzat en la fe que a l’experimentació.
  • 26.  Al segle XVl, va transformar el concepte que fins aquell moment es tenia de l’Univers.  Va formular la teoria de l’heliocentrisme, que situa el Sol al centre de l’Univers amb els planetes girant al seu voltant.
  • 27.  Va ser al llarg XVll, els estudiosos van començar a preguntar-se com passaven les coses.  D’aquesta manera, el raonament especulatiu va ser substituït per l’empirisme, que va defensar l’experimentació, i per raonament hipoteticodeductiu, que constitueix el mètode científic per exelència.
  • 28.  El nou pensament científic va ser degut a tres pensadors: Galileu Galilei, René Descartes i Isaac Newton.  1. GALILEU GALILEI  2. RENÉ DESCARTES  3. ISAAC NEWTON  4. NICOLAU COPÈRNIC
  • 29.  L’astrònom italià Galileu Galilei va combinar la creació de nous instruments, va ser capaç de reduir les lleis generalitzables els diversos fets observats, amb els seus estudis van confirmar la teoria heliocèntrica.
  • 30.  Va defensar la primacia de la raó per comprendre la realitat, va establir el dubte metòdic i va proposar el llenguatge matemàtic.
  • 31.  Va enunciar la llei de la gravitació universal mitjançant el mètode d’investigació científica.
  • 32.  Copèrnic va formular la teoria de l’heliococentrisme i s’oposà al geocentrisme.
  • 33.  A l’inici del segle XVll, els científics treballaven igualment i eren ignorats per les autoritats polítiques.  El 1662, a Anglaterra es va fundar la Royal Society i el 1666 es va crear a França l’Académie des Sciences.
  • 34.  1. Relaciona el nom amb les imatges: Nicolau Copèrnic: Isaac Newton: René Descartes: Galileu Galilei:
  • 35. 2.  A) Qui va enunciar la llei de gravitació universal mitjançant el mètode d’investigació científica? a)Galileu galilei b)Isaac Newton c)René Descartes  B) Qui va formular la teoria de l’heliocentrisme? a)Galileu Galilei b)René Descartes c)Nicolau Copèrnic
  • 36.
  • 37.
  • 38. PINTURA I ESCULTURA BARROQUES. SEGLE XVII L’EUROPA DEL BARROC.
  • 39. CARACTERÍSTIQUES GENERALS:  Ús del contrast entre llum i ombra (clarobscur), per modelar les formes i atorgar profunditat a les compasisions.  Cossos en possició obliqüa (esforç).  També van ser freqüents la representació d’objectes enanimats (natures mortes)  Temas profans i mitolóigics.  Les formes eren exajerades i les figueres cobren expresivitat.
  • 40. CARACTERÍSTIQUES GENERALS PINTURA: Tècnica del clarobscur: la blancor del llençol s’oposa la foscor del fons. Composició: en forma d’aspes el·lipses, que atorguen moviment. naturalisme: als rostres, als peus i a les mans.
  • 41. TENDÈNCIES PICTÒRIQUES A EUROPA  La pintura barroca Europea del Segle XVII, no va ser homogènia, i es van poder diferenciar diverses escoles o tendències.  L’escola italiana:  L’escola francesa :  L’escola flamenca:  L’escola holandesa:
  • 42. L’ESCOLA ITALIANA:  Tendència classicista, representada per Annibale Carracci, mostre més regidesa i ordre en les composisions i busca la bellesa ideal.  L’escola naturaliste, la màxima figura va ser Caravaggio, pren la realitat com a model per aplicar-la a temes històrics, religiosos i mitolòigics.
  • 43. L’ESCOLA FRANCESA:  Destaca Nicolas Poussin, és més academicista, perqué les seves obres segueixen unes regles estrictes en la composisió i el dibuix. Predominen els temes cortesans. El regne de Flora
  • 44. L’ESCOLA FLAMENCA:  A Flandes, la pintura barroca va destacar Peter Paulus Rubens. Característiques de l’estètica barroca, predumini de color, dinamisme i sensualitat.
  • 45. L’ESCOLA HOLANDESA:  Holanda, tendència realista, carecteritzada per agafar els models directament de la realitat.  Es va importar el paper de la Burgesia Holandesa.  Es va impulsar la pintura d’escenes de la vida quotidiana, retrats i paisatges, per sobre dels temes religiosos  Van destacar : Rembrandl van Rijin, Franz Hals i Jan vermeer.
  • 46. L’ESCOLA HOLANDESA:  peter paulus el rapte de les filles de leucip
  • 47. L’ESCULTURA  Representació del moviment, impresió de que els personatges haguessin estat captats en un moment fugaç.  Expresió de sentiments i gestos dramàtics.  Utilitzaven marbre i el bronze.  Predomini temes religiosos  Realisme  S’utilitza la fusta policromada  El client mes important l’església.  Destaca Gian Lorenzo Bernini (Apolo i dafne)
  • 49. Activitats: • Caravaggio: • Nicolas Poussin: • Peter Pauls Rubens: • Rembran t: • Bernini: • El rapte de les filles de Leucip. • Apolo i Dafne • Enterrament de crist. • El regne de folra • La ronda de nit
  • 50. Activitats: • Titul de l’obra: • Autor: • Característiques:
  • 51. Popplet • Aqui aqui entra aqui • http://popplet.com/app /index.php#/1056005