2.
La població d'Europa va tenir un creixement molt baix
demogràfic i agrícola, causes:
· Causa de la mortalitat ocasionada per la Guerra dels
Trenta Anys (1618-1648).
· Expansió pel continent Europeu la pesta Bubònica.
· La producció agrària es va estancar a causa de les
Guerres, falta de mà d’obra agrícola.
Conseqüències del creixement agrari escàs:
·Alça de preus
·Successió de períodes freqüents de fam (va fer que les
epidèmies fossin més terribles)
Estancament demogràfic i
agrícola
3.
No obstant a Holanda i Anglaterra es va iniciar un
canvi agrícola, es va poder augmentar la producció
gràcies a nous sistemes agraris. Aquestes millores van
ser la base del creixement econòmic mes important
Estancament demogràfic i
agrícola
4.
· Es van consolidar les rutes marítimes
· España, Portugal, Itàlia i la Hansa van entrar en crisi.
· El Mediterrani va anar perdent importància
· El domini del comerç mundial va passar als Països
Baixos i a Anglaterra.
· Anglaterra va iniciar el domini de l’Índia.
· Anglaterra companyia Britànica de les Illes Orientals.
· Holanda s’instal·lava a Indonèsia i desplaçava
Portugal de la zona.
La renovació del comerç
6.
· Les manufactures reunien diversos treballadors en
un mateix local i percebien un salari.
· La indústria rural domèstica va néixer al segle XVII
impulsada per comerciants i empresaris.
· Va traslladar-se de la ciutat al camp.
· També va sorgir la indústria a domicili.
· Van augmentar els banquers i prestadors per
finançar les noves empreses, tot això va originar el
capitalisme comercial i l’ascens de la burgesia.
La renovació de les manufactures
8.
Per què fou deguda el creixement baix demogràfic i agrícola
a la població d’Europa?
Quines conseqüències va tenir el creixement agrari escàs?
Quins països van iniciar el canvi agrícola?
Quins països van entrar en crisi i quins van dominar el
comerç mundial?
Què va causar la renovació de manufactures?
Activitats
12. La Guerra dels Trenta Anys (1618-1648)
va ser un conflicte religiós, es van
enfrontar els prínceps alemanys amb
l’emperador austríac. La guerra es va
acabar amb la Pau de Westfàlia.
13. A meitat del segle XVII hi va haver la
Guerra dels Trenta Anys.
La Pau de Westfàlia (1648) i la Pau dels
Pirineus (1649) van afirmar la fi de la
hegemonia de Espanya. Van consolidar
l’ascens de noves potències.
Van posar fi a guerres a causa de la
religió.
14. Els països del N. De Europa, Suècia i
Anglaterra van consolidar les seves
esglésies luteranes, calvinistes o,
anglicanes, els països del sud d’Europa i
Àustria van mantenir l’Església catòlica.
La derrota dels Hasburg va suposar la fi
d’una concepció d’Europa, es
fonamentava en el predomini de la
dinastia sobre el conjunt dels prínceps i reis
europeus i la imposició del catolicisme com
a religió de l’imperi.
15.
16. En alguns països europeus, la monarquia
autoritària va evolucionant cap a l’
absoluta. El rei concentrava tots els poders i
constituïa l’encarnació mateixa de l’Estat.
La monarquia absoluta, es considerava
d'origen diví, l’autoritat del monarca
provenia de Déu.
El monarca estava auxiliat per
ministres, consellers, secretaris i funcionaris.
17.
18. La segona meitat del segle XVII va estar
marcada per l’hegemonia francesa a
Europa on va triomfar l’absolutisme
monàrquic Lluís XIV.
Lluís XIV conegut com a rei sol perquè el
seu poder era absolut, va traslladar la
seva cort al Palau de Versalles.
Va voler imposar el prestigi de França a
l’exterior per mitjà de victòries militars.
19.
20. Mentre a Europa triomfava
l’absolutisme, a Anglaterra i als P. Baixos
es va desenvolupar un sistema polític en
que la monarquia cedia part del seu
poder al Parlament. S’iniciava el
parlamentarisme.
A Anglaterra, es va nomenar rei
l’holandès Guillem d’Orange. El nou
monarca va acceptar la Declaració de
Drets.
21.
22. 1. Durant quins anys va durar la Guerra
dels 30 Anys?
2. Què van afirmar la Pau de Westfàlia i
la Pau dels Pirineus?
3. D’on provenia l’autoritat del rei?
4. Per què Lluís XIV era conegut com a
rei sol?
5. On s’iniciava el parlamentarisme?
25. - Durant l’Edat Mitjana es donava més crèdit al
saber revelat a les Sagrades Escriptures i
recolzat en la fe que a l’experimentació.
26. Al segle XVl, va transformar el concepte que fins
aquell moment es tenia de l’Univers.
Va formular la teoria de l’heliocentrisme, que
situa el Sol al centre de l’Univers amb els
planetes girant al seu voltant.
27. Va ser al llarg XVll, els estudiosos van començar
a preguntar-se com passaven les coses.
D’aquesta manera, el raonament especulatiu va
ser substituït per l’empirisme, que va defensar
l’experimentació, i per raonament
hipoteticodeductiu, que constitueix el mètode
científic per exelència.
28. El nou pensament científic va ser degut a tres
pensadors: Galileu Galilei, René Descartes i
Isaac Newton.
1. GALILEU GALILEI
2. RENÉ DESCARTES
3. ISAAC NEWTON
4. NICOLAU COPÈRNIC
29. L’astrònom italià Galileu Galilei va combinar la
creació de nous instruments, va ser capaç de
reduir les lleis generalitzables els diversos fets
observats, amb els seus estudis van confirmar
la teoria heliocèntrica.
30. Va defensar la primacia de la raó per
comprendre la realitat, va establir el dubte
metòdic i va proposar el llenguatge matemàtic.
31. Va enunciar la llei de la gravitació universal
mitjançant el mètode d’investigació científica.
32. Copèrnic va formular la teoria de
l’heliococentrisme i s’oposà al geocentrisme.
33. A l’inici del segle XVll, els científics treballaven
igualment i eren ignorats per les autoritats
polítiques.
El 1662, a Anglaterra es va fundar la Royal
Society i el 1666 es va crear a França
l’Académie des Sciences.
34. 1. Relaciona el nom amb les imatges:
Nicolau Copèrnic:
Isaac Newton:
René Descartes:
Galileu Galilei:
35. 2.
A) Qui va enunciar la llei de gravitació universal
mitjançant el mètode d’investigació científica?
a)Galileu galilei b)Isaac Newton c)René
Descartes
B) Qui va formular la teoria de l’heliocentrisme?
a)Galileu Galilei b)René Descartes c)Nicolau
Copèrnic
39. CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
Ús del contrast entre llum i ombra (clarobscur), per
modelar les formes i atorgar profunditat a les
compasisions.
Cossos en possició obliqüa (esforç).
També van ser freqüents la representació d’objectes
enanimats (natures mortes)
Temas profans i mitolóigics.
Les formes eren exajerades i les figueres cobren
expresivitat.
40. CARACTERÍSTIQUES GENERALS PINTURA:
Tècnica del clarobscur: la blancor del llençol s’oposa la foscor del fons.
Composició: en forma d’aspes el·lipses,
que atorguen moviment.
naturalisme: als rostres, als peus i a les mans.
41. TENDÈNCIES PICTÒRIQUES A EUROPA
La pintura barroca Europea del Segle XVII, no va
ser homogènia, i es van poder diferenciar
diverses escoles o tendències.
L’escola italiana:
L’escola francesa :
L’escola flamenca:
L’escola holandesa:
42. L’ESCOLA ITALIANA:
Tendència classicista, representada per Annibale Carracci, mostre
més regidesa i ordre en les composisions i busca la bellesa ideal.
L’escola naturaliste, la màxima figura va ser Caravaggio,
pren la realitat com a model per aplicar-la a temes
històrics, religiosos i mitolòigics.
43. L’ESCOLA FRANCESA:
Destaca Nicolas Poussin, és més academicista,
perqué les seves obres segueixen unes regles
estrictes en la composisió i el dibuix. Predominen
els temes cortesans.
El regne de
Flora
44. L’ESCOLA FLAMENCA:
A Flandes, la pintura barroca va destacar Peter
Paulus Rubens. Característiques de l’estètica
barroca, predumini de color, dinamisme i
sensualitat.
45. L’ESCOLA HOLANDESA:
Holanda, tendència realista, carecteritzada per
agafar els models directament de la realitat.
Es va importar el paper de la Burgesia
Holandesa.
Es va impulsar la pintura d’escenes de la vida
quotidiana, retrats i paisatges, per sobre dels
temes religiosos
Van destacar : Rembrandl van Rijin, Franz Hals i
Jan vermeer.
47. L’ESCULTURA
Representació del moviment, impresió de que els
personatges haguessin estat captats en un moment
fugaç.
Expresió de sentiments i gestos dramàtics.
Utilitzaven marbre i el bronze.
Predomini temes religiosos
Realisme
S’utilitza la fusta policromada
El client mes important l’església.
Destaca Gian Lorenzo Bernini (Apolo i dafne)
49. Activitats:
• Caravaggio:
• Nicolas Poussin:
• Peter Pauls Rubens:
• Rembran t:
• Bernini:
• El rapte de les filles de
Leucip.
• Apolo i Dafne
• Enterrament de crist.
• El regne de folra
• La ronda de nit