1.
EL MÓN ROMÀ
ALUMNES 1R C
TREBALLCOL.LABORATIUALUMNES DE 1R C INS NARCÍSOLLER

2.
Índex
 L’origen històric.
-Mapa de la Península Itàlica s.VIII a.C.
-Que va passar?
-Els origens llegendaris
-Lloba que va salvar Ròmul i Rem
 L’època de la monarquia.
-Què va passar?
-A què es dedicaven?

3.
L’origen històric
 1r mil·leni a.C.-Península Itàlica-ocupada per:
-El centre->Llatins
-El Nord->Etruscos
-El Sud->Grecs

4.
Mapa de la Península Itàlica s. VIII a.C.
Verd- domini cartaginès
Rosa- domini etrusc
Groc- domini grec

5.
Que va passar?
*Al s. VIII a.C. tribus llatines s’apleguen a la riba del riu
Tíber, lloc fàcil de defensar i ben comunicat pel comerç.
S’establiren al turó Palatí.
* Per protegir-se d’inundacions i enemics els llatins ocupen
els 7 turons, on van formar la ciutat que va acabar sent Roma.
*Els romans es dedicaven a l’agricultura i ramaderia, però
com era un lloc de pas, va convertir-se en un enclavament
comercial.

6.
Els orígens llegendaris
-Els romans explicaven que Ròmul i Rem
fundaren roma l’any 753 a.C.
Ròmul i Rem bessons fills del Déu Mart i Rea
Sílvia . Abandonats de recent nascuts, però es
salvaren per una lloba. De grans fundaren una
ciutat allà on la lloba els salvà.

7.
Lloba que salvà a Ròmul i Rem.

8.
L’època de la monarquia
 Roma va ser governada per una monarquia.
 El Rei era el que més manava en aquella època
i dirigia l’exercit amb l’ajuda del sonat.
-Roma va tenir 7 reis, els 3 últims eren
etruscos, un poble que va dominar el territori del
laci.

9.
Què va passar?
 Sota la influència etrusca, Roma es va
agrandir s’hi va construir; temples, ponts…
 El Rei tul·li va fer construir una muralla al
voltant dels 7 turons.

10.
Aquè es dedicaven?
 Durant aquesta etapa els romans vivien de
l’agricultura i la ramaderia però també
d’artesans i comercials.

11.
EXERCICIS

12.
Qui van ser Ròmul i Rem?

13.
VERITAT O FALS:
• La fundació de Roma va ser governada per una
monarquia?
• Roma va tenir 6 reis?
•El rei Servi Tul.li va construir un temple?
•Els tres ultims reis van ser llatins?

14.
La Roma Republicana

15.
La Roma Republicana
➲ Patricis i Plebeus
Els Patricis constituien una minoria de families
aristocratiques que es consideraven descendents
dels fundador de Roma. Eren el propietaris de les
terres, del bestiar i governaven la ciutat.
Els Plebeus constituien el grup de qui havien arribat a la
ciutat despres d'haver estat fundada. Molt mes
nombrosos que els patricis, en formaven part
pagesos, artesans i comerciants.

16.
La Lluita per la Igualtat
➲ Als primers temps de la Republica els patricis
van crear un govern aristocratic: eren ells qui
elaboraven i qui coneixien les lleis, els qui
impartien justicia i el que monolitzaven tots el
carres public. Els plebeus estaven esclossos de
tots aquets drets, pero havien de pagar impostos
i servir a l'exercit.
➲ Durant dos-cents anys els plebeus lluitaren per
tenir els mateixos drets politics que els patricis.
Al començament del segle V a.C. Van obtenir el
dret d'elegir un representant, el tribu de la plebs.

17.
 La República romana es va formar gràcies a:
----L'augment de la riquesa.
----Un exèrcit nombrós i eficaç.
 Qualsevol ciutadà entre 17 o 60 anys era un soldat i si
no s'incorporava perdia la ciutadania.
 DIVERSES ETAPES:
· Al 500 i al 250 a.C. van conquerir la península Itàlica.
· Al 264 i el 162 a.C. es van enfrontar en les Guerres
Púniques amb Cartago era la que dominava el
Mediterrani. Van guanyar els romans i van imposar el
seu domini.
 Al S. II a.C. i II d.C. conquesten:
 1. Grècia 2. El Mediterrani Oriental 3.Hispània 4.Gàl.lia
5.Britània cap a Occident 6.Províncies d'Europa central.

18.
 Surgeix entre el 133 i el 44 a.C
 Va tenir lloc a Roma.
 Estava organitzat per governar una
ciutat, pero no un imperi.
 La república, que era representada pel
Senat, va deixar pas a un govern imperial
regit per un emperador.
 Aquest canvi va provocar:
Ampliació de les terres per conquerir.
Que van generar conflictes socials i guerres
civils entre militars.

19.
 Riqueses desigualtats socials
 Alguns es van enriquir.
 Altres es van arruïnar.
 Plebe conflictes socials
 Revoltes Grac y Espartac.
 Durant tres anys va plantar cara a les
legions romanes.

20.
 Els magistrats i el Senat van donar poder als Camps
Militars van provocar Guerres Civils.
 L’any 48 a. C Juli Cèsar va ser proclamat director
perpetu i va assumir els màxims poders.
 Els partidaris i militars van assassinar a Juli Cèsar a la
porta del Senat de Roma.
 Aquest va ser el primer pas per proclamar l’imperi.

21.
 S’augmenta la riquesa V F
 Es van enfrontar en les
guerres civils V F
 Dominaven el mediterrani V F
 Hi havien exercits V F

22.
Fet per:Hafssa Chlouchi, Hayat el
Jaghdal, i

23.
Desprès de la mort de Juli Cèsar el seu fill adoptiu
Octavi va fer una gerra i va guanyar.
Es va convertir en l'home mes poderós de Roma.
L’any 27 a.C va guanyar el títol d’Agust que
significa”excels”.
Va ser qui va convocar el senat, qui reunia els
comicis, qui detectava totes les lleis.
Era consol i emperador ,tota una persona sola.
Es va convertir en la primera autoritat religiosa.
Quan es va morir va ser divinitzat ( apoteosi) i
s’organitzà el culte imperial.

24.
L’emperador no era hereditari, la majoria passaven
de pare a fill. El Senat, els magistrats i els comicis
continuaven existint però l’emperador designava
directament tots els càrrecs importants.
Els territoris es van incorporar a l’imperi es van
organitzar en províncies, al davant de cada
província hi havia un governador, ajudat per una
sèrie de funcionaris. Per fer complir les ordres de
l’emperador es va crear el Consell Imperial.

25.
El període pax romana, conflicte social ni guerres
exteriors, garantia la pau.
Creixement de les ciutats i el comerç, prosperitat
econòmica, producció agrícola i artesana, fluïdesa
del comerç.
L’Imperi es va adoptar la llengua i la cultura
llatina(romanització). Roma va esdevenir una gran
capital.
La unificació cultural i religiosa de tots els
habitants de l’imperi.

26.
Qui va ser el fill de Juli Cèsar?
Que va fer Octavi Agust?
Quin títol tenia el consell imperial?
Que va passar en la Pax romana?
Perquè servia el consell Imperial?
Que quina feina feia l’emperador?

27.
Juli Cèsar va ser el pare de Octavi August.
Octavi August va ser l’home mes poderós de Roma.
Les ciutats es deien polis.
L’emperador designava directament els càrrecs
importants de l’Imperi .
El consell imperial era on es reunien els governadors
i l’emperador.

28.
ANNA ORTEGA
GUILLEM PONCE
ESTHER AIS
MARINA EGEA

29.
LA PROSPERITAT AGRICOLA I
COMERCIAL
• Les explotacions agrícoles:
• L’activitat agrícola es va desenvolupar i va progressar a
totes les terres de l’imperi. Els romans van introduir
l'arada, el moli de gra, les premses d’oli i del
vi, sistemes nous de regadiu i l'ús d’adob.
• Un terç de les terres conquerides eren confiscades per
Roma i constituïen l'ager publicus. Una part era lliurada
per substituir i formaven les anomenades colònies
agrícoles.
• També eren habituals els latifundis. Aquestes terres les
treballaven majoritàriament homes, dones i nens en
règim d’esclavitud.

30.
EL TREBALL DELS ESCLAUS
• Aquella gent tenia las pell marcada de dalt a
baix per les fuetades, tenien lletres gravades
al front, el cap mig rapat, els peus amb
anelles; desfigurats pel seu color pàl·lid.

31.
LES RELACIONS COMERCIALS
• Durant els primers segles del imperi va
augmentar la producció agrícola entre les
províncies romanes
• Hispània exportava vi.
• Àfrica exportava oli, vori, or, animals i esclaus.
• Germània i el Bàltic exportaven pells, ambre i
esclaus.
• La Índia i Xina exportaven productes de luxe com
per exemple: pedres precioses, seda i perfums.

32.
LES RELACIONS COMERCIALS II
• Els romans havien construït una xarxa de
calçades que unien roma.
• L'existència de la moneda utilitzable arreu del
imperi va ajudar al desenvolupament
comercial.
• Per demostrar que tenien el poder
l’emperador gravava la seva efígie a les
monedes.

33.
Peguntes:
• Quines van ser les aportacions tècniques dels romans en l’agricultura?
• Que eren les colònies agrícoles i els latifundis?
• Qui treballava a la terra i en quines condicions?
• Quines diferencies veien entre les condicions de vida dels pagesos i els esclaus?
• Que era una vila romana? Qui hi vivia?
• Quin era el principal mitja de transport utilitzat per els romans? Com es representa
en pintura?
• Quin altre element ajuda a desenvolupar-ne el comerç?
• Quina moneda feien servir els romans per comerciar? Busca una imatge i enganxa-
la en aquesta pagina.

34.
EXERCICIS

35.
• A causa de que tenien marques
els esclaus?
• Que exportava Hispania?
• Que exportaven l’Índia i la Xina?

36.
¿V o F?
• Hispania exportava vi.
• Africa exportava pedres precioses.
• La xina exportava oli.
• Els romans van introduir l’arada, el moli de
gra, el tractor, les premses d’oli i del vi.
• Els romans van construïr una xarxa de
calçades que unien roma.

37.
LA CRISI DE
L’IMPERI ROMÀ
FET PER: Santi Moore i
Raúl Morejón,

38.
Segle III: L’imperi entra en crisi
· L’imperi va entra en crisi amb la
manca d’esclaus
·Els atacs germànics van desfer la
seguretat de les muralles

39.
Segle III: El Cristianisme
· Al començament del s. III, Constantí, un
general que volia ser emperador, guanyà
el nom de emperador l’any 312 d.C.
·Pensant que el cristianisme li va portar
sort es va tornar Cristià i
al segle IV, Teodosi la va
fer oficial.

40.
Segle III - IV: La divisió de
l’imperi
· Al finals del segle III l’emperador va
dividir el seu imperi en dos per facilitar la
defensa i donà el poder als seus fills. Eren
dos imperis anomenats “Imperi D’orient”
i “Imperi Occident”.
L’imperi D’orient
era més ric que
L’occident,

41.
Segle III – IV: La fí de
L’imperi Occident
· A finals del S. III, pobles germànics van
travessar la frontera de l’imperi occidental
i s’hi van instalar.
· Al començament del segle V, hi va haver
una onada d’invasions que van posar fi a
l’imperi. Un cap bàrbar va matar Ròmul
Augústul, l’emperador que al moment
tenia 10 anys.
La fi de l’Antiguitat I començament de
L’edat Mitjana

42.
Activitats:
1. Per què es produeix una crisi a L’imperi
Romà?

43.
Activitats:
1. Per què es produeix una crisi a L’imperi
Romà?
Per la manca d’esclaus

44.
Activitats:
2. Per quina raó Teodosi va dividir
L’imperi
Romà en dues parts? Que va pasar
aleshores?

45.
Activitats:
2. Per quina raó Teodosi va dividir
L’imperi
Romà en dues parts? Que va pasar
aleshores?
Per facilitar la defensa de L’Imperi.
Que el poder estaba dividit entre
els seus fills.

46.
Activitats:
3. Qui va ser l’últim emperador romà?
Quan comença L’Edat Mitjana?

47.
Activitats:
3. Qui va ser l’últim emperador romà?
Quan comença L’Edat Mitjana?
Ròmul Augústul. Quan el van matar.

48.
Fi

49.
L'imperi Roma

50.
Societat Urbana
 Els Grups Socials
Dos grans grups:
Els Homes lliures y els esclaus, Els homes lliures podien ser
Ciutadans o Estrangers ( Els estrangers no tenien drets politics
), La majoria de homes lliures no havien de pagar
impostos, Tenien drets politics i le lleis el protegien.
 Els Privilegiats
Format per senador, Alts carecs de l'imperi i el plebs molt rics.
Tenien bona posicio els plebeus que es dedicaven a els negocis i els
que ocupaven carrecs intermedis eren els cavaller o equites.

51.
Societat Urbana
 La Plebs
Per sota del privilegiat hi havia la plebs formada per una gran massa de
pagessos i assalariats urbans.
 Esclaus i lliberts
Els esclaus eren molt nombrossos, sobretot despres de les conquestes
romanes. Feien les feines mes dures, pero tambe s'ocupaven de
l'ensenyament i tasques administratives.

52.
Una Societat Urbana
 Les ciutats Romanes
La societat romana va ser profundament urbana. A mes, les
ciutats (urbes) eren el lloc de residencia de les autoritats i de
l'adminitracio, el centre economic on es duien a terme les
activitats artesanes i comercials.
Les ciutats van contribuir a la romanitzacio de l'imperi, es a
dir, van ajudar a difondre-hi la llengua, els costums, les lleis i
les formes de vida dels romans.

53.
Una Societat Urbana
 Les ciutats Romanes
La societat romana va ser profundament urbana. A mes, les
ciutats (urbes) eren el lloc de residencia de les autoritats i de
l'adminitracio, el centre economic on es duien a terme les
activitats artesanes i comercials.
Les ciutats van contribuir a la romanitzacio de l'imperi, es a
dir, van ajudar a difondre-hi la llengua, els costums, les lleis i
les formes de vida dels romans.

54.
Els Origens del Cristianisme
 Origen
A Palestina, una zona de l'orient
proxim sota domini roma, hi
habitaven majoritariamente
hebreus, que professaven el
judaeisme, una religio que afirma
que nomes hi ha un sol
deu, Jahve. Els hebreus
esperaven l'arribada d'un sol
salvador el messies. Al segle 1
d.C. Va sorgir en aquesta regio el
cristianisme, una nova religio
monoteista fonamentada en els
ensenyaments de Jesus de
Natzaret.

55.
El Missatge de Jesus
 Jesus va neixer a Betlem en temps de l'emperador August.
Quan tenia treinta anys va començar a predicar la Bona Nova i
es va envoltar de dotze deixebles. Es poclama fill de Deu i es
seus seguidors el van reconeixer com Messies.
 Va predicar una religio universal basada en l'amor a Deu i al
Proïsme, en el perdo de les ofenses i en la renuncia dels bens
terrenals. Complint aquets principis, els esser humans es
poden salvar i assolir la vida eterna en el regne de Deu.
 Els dirigents de jueus consideraven a Jesus un
impostor, l'acusaren de propagar una doctrina perillosa i van
pressionar el governador roma, perque el comnes. Jesus va
morir crucificat a trenta-tres anys y els seus seguidor
afirmaven que va ressucitar als tres dies.

56.
La Difusio del Cristianisme
 Els primers cristians s'organitzaven en comunitats i el conjunt
de totes formava l'Esglesia, que significa reunio de tots el
cristians. Cada comunitat eligia un responsable, el bisbe.
 Per esdevenir Cristia s'havia de fer un aprenentatge i ser
batejat. La nova religio no va tenir gaires adeptes entre els
jueus, pero es va difondre entre el gentils de tot l'imperi
roma, tant gent modesta com persones acomodades. La rao
d'aquest exit del cristianisme era l'esperança que oferia quan
proclamava que les bones accions serien recompensades en
un altra vida despres de la mort. A mes, predicava noves
normes de conducta basades en la igualtat, la solidaritat i la
caritat.