1. 5. El règim liberal: progressistes, moderats i carlins.
Les agrupacions polítiques i els seus idearis.
Guerra de la Sexenni
Ferran VII Isabel II
Independència Democràtic
1814-1833 1833-1868
1808-1814 1868-1874
Carlins Carlins (2ª guerra
Absolutistes
(1ª guerra: o “dels Matiners”: Carlins (3ª guerra
(Fernandins)
1833-39) 1846-49) 1869-75)
Afrancesats
(Bonapartistes)
Moderats (Mtnez. Moderats Monàrquics
de la Rosa) (Narváez) (Amadeistes i
Alfonsins)
Unió Liberal
(O’Donnell)
Liberals Isabelins Republicans:
-Federals (Pi i
Margall)
Progressistes
-Unitaris
Exaltats (Riego) (Mendizábal, Demòcrates
(Castelar)
Espartero, Prim)
Moderats: Progressistes: Demòcrates:
Qui són? Qui són?
Terratinents, comerciants i intel·lectuals Qui són? Classes populars urbanes.
conservadors amb vella noblesa, clero i Burgesia mitjana i petita, oficialitat mitjana Què volen?
militars. militar i classes mitjanes urbanes. Sobirania popular, sufragi universal masculí,
Què volen? Què volen? cambra única, ampliació drets i llibertats, elecció
Sobirania compartida Corts-corona, dret Sobirania nacional i predomini del poder ajuntaments i diputacions, presència de l’estat en
de propietat com a garantia d’ordre i legislatiu, dret de propietat i sufragi l’ensenyament i beneficència. Llibertat de culte.
sufragi censatari restringit, partidaris de censatari no tan restringit, enfortiment
l’autoritat i l’ordre social, drets limitats poders locals, amplis drets individuals,
Republicans:
(premsa, opinió...) i defensen la reforma agrària i limitació de la influència
Defensa de la República com a opció més
confessionalitat de l’Estat de l’església.
democràtica. Caràcter més social i popular.

2. La construcció de l’Estat liberal (1833-1868)
6.4. La dècada moderada (1844-1854) i 6.5. El bienni progressista (1854-56)
travessa La construcció de l’Estat liberal
Dècada moderada Eleccions 1844 i victòria electoral moderada (Narváez)
(1844-54) Objectiu: estructurar el nou Estat a partir del liberalisme moderat (crear una legislació bàsica i normalitzar el
funcionament de les institucions liberals)
Constitució (1845): manté declaració drets i llibertats anteriors (restringides amb lleis posteriors), sobirania
destaca conjunta rei i Corts, molts poders a la Corona (nomenar ministres, dissoldre Corts, facultat de nomenar el Senat),
restricció dret de vot (1% població).
Concordat (1851): accepta desamortització, finançament públic del culte i el clergat
Reforma política i administrativa: llei de funcionaris, enfortiment governs civils i militars, llei d’Administració
Local (1845) (nomenament d’alcaldes per corona i governadors civils)
Reforma fiscal i modernització hisenda (1845): contribució directa segons propietat.
-unificació i codificació legal: Codi Penal (1848) i projecte de Civil amb voluntat unificadora
Reformes educatives: recuperació de competències educatives per part de l’Estat i sistema nacional
d’instrucció pública amb plans d’estudis únics (Llei Moyano)
Creació Guardia Civil (1844).
Unificació pesos i mesures i sistema mètric decimal
2ª guerra carlista (dels Matiners) (1846-9) i revolta dels sectors urbans demòcrates
-autoritarisme a partir de 1852: descontentament social i d’un sector moderat
Pronunciament de Vicálvaro i Manifest de Manzanares (1854) elaborat per la unió de progressistes i alguns
Bienni moderats, al que s’afegeixen caps militars i aixecaments populars
progressista Espartero cap d’un govern de progressistes, unionistes i demòcrates: restaurar principis del progressisme.
(1854-56)
Desamortització béns de l’Estat, l’Església, ordes militars, confraries, institucions benèfiques i sobretot del
ajuntaments o comunals (1855, Madoz).
Lleis de ferrocarrils i mines (1855), permetent el capital estranger.
destaca
Reforestació, telègraf, ampliació carreteres, fomentar societats anònimes
Agitació Social. Moviments radicals i obreristes (reducció impostos de consum, abolició quintes, millores
salarials, reducció jornada treball; l’any 1856 va continuar amb destrucció collites, crema de fàbriques i revoltes
populars)
Discrepàncies coalició govern, dimissió Espartero i govern O’Donnell.