Se ha denunciado esta presentación.
5. El règim liberal: progressistes, moderats i carlins.                                           Les agrupacions polítiqu...
La construcció de l’Estat liberal (1833-1868)                          6.4. La dècada moderada (1844-1854) i 6.5. El bienn...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Règim liberal 1833 1868.

2.972 visualizaciones

Publicado el

  • Sé el primero en comentar

Règim liberal 1833 1868.

  1. 1. 5. El règim liberal: progressistes, moderats i carlins. Les agrupacions polítiques i els seus idearis. Guerra de la Sexenni Ferran VII Isabel IIIndependència Democràtic 1814-1833 1833-1868 1808-1814 1868-1874 Carlins Carlins (2ª guerra Absolutistes (1ª guerra: o “dels Matiners”: Carlins (3ª guerra (Fernandins) 1833-39) 1846-49) 1869-75) Afrancesats(Bonapartistes) Moderats (Mtnez. Moderats Monàrquics de la Rosa) (Narváez) (Amadeistes i Alfonsins) Unió Liberal (O’Donnell) Liberals Isabelins Republicans: -Federals (Pi i Margall) Progressistes -Unitaris Exaltats (Riego) (Mendizábal, Demòcrates (Castelar) Espartero, Prim) Moderats: Progressistes: Demòcrates:Qui són? Qui són?Terratinents, comerciants i intel·lectuals Qui són? Classes populars urbanes.conservadors amb vella noblesa, clero i Burgesia mitjana i petita, oficialitat mitjana Què volen?militars. militar i classes mitjanes urbanes. Sobirania popular, sufragi universal masculí,Què volen? Què volen? cambra única, ampliació drets i llibertats, elecció Sobirania compartida Corts-corona, dret Sobirania nacional i predomini del poder ajuntaments i diputacions, presència de l’estat ende propietat com a garantia d’ordre i legislatiu, dret de propietat i sufragi l’ensenyament i beneficència. Llibertat de culte.sufragi censatari restringit, partidaris de censatari no tan restringit, enfortimentl’autoritat i l’ordre social, drets limitats poders locals, amplis drets individuals, Republicans:(premsa, opinió...) i defensen la reforma agrària i limitació de la influència Defensa de la República com a opció mésconfessionalitat de l’Estat de l’església. democràtica. Caràcter més social i popular.
  2. 2. La construcció de l’Estat liberal (1833-1868) 6.4. La dècada moderada (1844-1854) i 6.5. El bienni progressista (1854-56)travessa La construcció de l’Estat liberal Dècada moderada Eleccions 1844 i victòria electoral moderada (Narváez) (1844-54) Objectiu: estructurar el nou Estat a partir del liberalisme moderat (crear una legislació bàsica i normalitzar el funcionament de les institucions liberals) Constitució (1845): manté declaració drets i llibertats anteriors (restringides amb lleis posteriors), sobirania destaca conjunta rei i Corts, molts poders a la Corona (nomenar ministres, dissoldre Corts, facultat de nomenar el Senat), restricció dret de vot (1% població). Concordat (1851): accepta desamortització, finançament públic del culte i el clergat Reforma política i administrativa: llei de funcionaris, enfortiment governs civils i militars, llei d’Administració Local (1845) (nomenament d’alcaldes per corona i governadors civils) Reforma fiscal i modernització hisenda (1845): contribució directa segons propietat. -unificació i codificació legal: Codi Penal (1848) i projecte de Civil amb voluntat unificadora Reformes educatives: recuperació de competències educatives per part de l’Estat i sistema nacional d’instrucció pública amb plans d’estudis únics (Llei Moyano) Creació Guardia Civil (1844). Unificació pesos i mesures i sistema mètric decimal 2ª guerra carlista (dels Matiners) (1846-9) i revolta dels sectors urbans demòcrates -autoritarisme a partir de 1852: descontentament social i d’un sector moderat Pronunciament de Vicálvaro i Manifest de Manzanares (1854) elaborat per la unió de progressistes i alguns Bienni moderats, al que s’afegeixen caps militars i aixecaments populars progressista Espartero cap d’un govern de progressistes, unionistes i demòcrates: restaurar principis del progressisme. (1854-56) Desamortització béns de l’Estat, l’Església, ordes militars, confraries, institucions benèfiques i sobretot del ajuntaments o comunals (1855, Madoz). Lleis de ferrocarrils i mines (1855), permetent el capital estranger. destaca Reforestació, telègraf, ampliació carreteres, fomentar societats anònimes Agitació Social. Moviments radicals i obreristes (reducció impostos de consum, abolició quintes, millores salarials, reducció jornada treball; l’any 1856 va continuar amb destrucció collites, crema de fàbriques i revoltes populars) Discrepàncies coalició govern, dimissió Espartero i govern O’Donnell.

×