1. DOLORS MONSERDÀ
ESO-BATXILLERAT

2. BIOGRAFIA
Dolors Monserdà i
Vidal naix a Barcelona el
1845 i mor en aquesta
mateixa ciutat el 1919.
Va ser escriptora i es va
interessar pels
moviments socials i
religiosos de la seva
època. La seva dedicació
i anàlisis sobre la
condició de la dona la
situen com a una de les
primeres feministes del
nostre país.

3. BIOGRAFIA
En un primer moment va escriure en castellà, fins
al 1875, després va abraçar la llengua pròpia i va
dur a terme nombrosos projectes literaris. Les
seves amistats d'aquests primers anys la
condueixen al món de les lletres, en part també per
la professió del seu pare, que relligava llibres
mentre al seu obrador tenien lloc tertúlies que
aplegaven importants intel·lectuals del moment,
com ara Milà i Fontanals o Josep Anselm Clavé.
Una de les seves amistats més influents va ser la
també escriptora Maria Josepa Massanés.

4. POESIA
Durant els primers anys va conrear amb força èxit
la poesia, una tasca que li va valer, en diverses
ocasions, premis com els Jocs Florals. Però ja
aleshores havia estrenat una obra teatral, Teresa
o un jorn de prova (1875). Com a poeta va
escriure obres de caire religiós, patriòtic i amorós,
que més tard reuniria en llibres com Poesies
catalanes (1888) i Poesies (1911). Així mateix va
ser la primera dona a presidir uns Jocs Florals, el
1909.

5. L’ARRIBADA. POEMA
L'ARRIBADA
Des del peu de la pujada
ja veig sobreeixir els rosers
brodant amb ses branques tendres
los cantells de la paret.
Ja sento les flaires vostres,
gessamins i llimoners,
aquesta flaire de casa
que no es confon amb cap més.
Ja veig ma cambra volguda...
los finestrals són oberts
com amics que m'ofereixen
l'aixopluc de son recer.
¡Ja so dalt! Ja so a la casa
i arreu me sento a tot pler.
¡Oh, les plantes benvolgudes
del meu jardí sempre verd!

6. NOVEL.LA
Però Dolors Monserdà va excel·lir sobretot en el camp de la
novel·la. Tot i que la crítica ha dit sovint que l'autora es va evadir
dels problemes estètics que havia plantejat la novel·la a les portes
del segle XX, allò cert és que les seves obres van suposar una
perspectiva femenina de l'època, tant des d'un punt de vista socio-
cultural com ideològic.
La seva activitat com a dona compromesa amb determinades idees
del seu temps va fer que les novel·les de Monserdà anessin més
enllà de la literatura i arribessin a ser, com diu Antònia Tayadella,
"una mena d'apostolat moral sobre els seus contemporanis". La
seva obra és, en tot cas, una barreja de costumisme, realisme i
romanticisme que va obtenir el favor de molts dels seus
contemporanis.

7. LA FABRICANTA
D'entre les seves novel·les,
destaca sobretot La
fabricanta (1904), on retrata
una dona modèlica que va
pujant en l'escala social
gràcies al seu realisme i a un
esforç laboral considerable.
Anava doncs contra una idea
bovarista de la dona i va
escriure amb la intenció de
construir una novel·la sobre la
mítica burgesia barcelonina.

8. LA FABRICANTA

9. LA FABRICANTA

10. ALTRES NOVEL.LES
Altres títols seus, com
ara La
Montserrat (1893), La
família Asparó (1900)
o La Quitèria(1906),
segueixen la mateixa línia
en quant a una
consideració de la
novel·la com a eina per
influir en el seu entorn.

11. ESPAI I TEMPS
Monserdà situa els seus personatges en un temps i un espai
coneguts, els seus, els de la societat barcelonina de la segona
meitat del XIX i inicis del XX i ens forneix d'un valuós testimoni dels
usos socioculturals de la burgesia barcelonina.
Les protagonistes són, especialment, les dones, burgeses,
menestrals o obreres que viuen problemàtiques relacionades amb
el seu entorn social i conflictes derivats de la seva condició de
dones. Els escenaris són, essencialment, barcelonins: la ciutat
vella, l'Eixample, els barris més suburbials... i els espais on es
desplacen els barcelonins: les torres -Sarrià, Sant Gervasi-, els
balneraris d'estiueig -Larrua/Caldetes-, els nous espais cap on es
desplacen les fàbriques -Sant Martí de Provençals...

12. 1.-ARQUETIPUS FEMENINS
Els seus personatges femenins es basteixen al voltant de dos
models de dona, de dos arquetipus en constant oposició, sense
terme mig, sense gaires matisos. Monserdà no vol confondre el seu
públic.
D'una banda, el model tradicional de dona que conforma la societat,
inconscient, superficial, amb cultura anomenada «d'adorno»,
preocupada i ocupada en el seu aspecte extern, la dona educada
per a ser en funció del marit, que mira la vida amb a través dels
models de la novel·la romàntica, la dona que no comprén la realitat,
que és incapaç d'afrontar les dificultats, acaba tenint una existència
buida, amb tota mena de desenganys i desgràcies. En són
exemples: Clarita, de "La Montserrat", Rosita Asparó, de "La família
Asparó" i Florentina, de "La Fabricanta".

13. 2.-ARQUETIPUS FEMENINS
D'una altra, el model independent
que proposa Monserdà, una dona
intel·ligent, amb una sòlida
formació cultural en les lletres, les
ciències i les arts, dones capaces
d'administrar béns i negocis, amb
decisió sobre la seva vida i les
seves actuacions, dones
equilibrades i amb una vida plena
de sentit.
Com a personatges emblemàtics:
Montserrat Gil, de "La Montserrat"
i Antonieta Corominas, de "La
Fabricanta".

14. DOLORS MONSERDÀ, DONA
COMPROMESA
En els darrers anys de la seva vida es dedicà
plenament a la fundació i direcció, d'ençà el
1910, del Patronat per a l'Obrera de l'Agulla,
obra en què es va materializar el seu
compromís social amb un dels sectors de dones
més desafortunats, el de les cosidores. La tasca
del Patronat pretenia, a grans trets, afrontar la
problemàtica originada pel treball a domicili, la
producció que es feia a casa, en què s'ocupava
mà d'obra femenina, sense horaris, a preu fet,
un preu que depenia dels intermediaris i de les
fluctuacions de la temporada.

15. EL PATRONAT DE L’AGULLA
Dolors Monserdà intentà, amb el Patronat, omplir les
temporades baixes en un taller propi, amb la finalitat
d'assegurar les vendes i els encàrrecs a les associades,
així com un seguit de serveis com borsa de treball,
assistència mèdica gratuïta, fils i cotó a preu de fàbrica...
Alhora, la Lliga de Compradores s'encarregava de
sensibilitzar les dones per tal que no compressin en
establiments que es nodrien dels productes de
l'explotació, amb la qual cosa van sorgir les llistes
blanques d'establiments. També es preocupaven del
progrés cultural de les cosidores. La mateixa Monserdà
els dirigí nombroses conferències.

16. SENSIBILITZACIÓ EN NOVEL.LA
Aquesta tasca inspirà
la novel·la, "Maria
Gloria", testimoni de
la coherència entre el
seu pensament i les
seves actuacions.

17. “ESTUDI FEMINISTA”
Com a compendi de la seva ideologia no podem deixar
d'esmentar "Estudi feminista". "Orientacions per a la
dona catalana" (1909), que recull el seu pensament i les
seves reflexions al voltant del paper social de la dona. Al
llarg de les planes d'aquest estudi, Monserdà exposa la
situació de la dona en la societat catalana del moment i
analitza els àmbits de vida, acció i participació de la
dona tot oferint la seva visió des de l'òptica del
feminisme conservador i de la doctrina social de
l'Església, derivada de l'encíclica "Rerum Novarum" de
Lleó XIII.

18. IDEAL LITERARI
El seu testament literari, el seu
compromís, com a dona i com
a escriptora, es pot reflectir en
aquests mots que va escriure
en "Estudi Feminista":
«Escriure per a la dona i que
els meus escrits poguessin
ésser-li d'alguna utilitat moral i
material, veus aquí els meus
ideals literaris.»

19. IES “VICENTE GANDIA”. M. Oreto