1. Centenari de la Joana
Raspall
ESCOLA ELS AGOLS
Montferrer, 23 d’abril de 2013

2. Invitació
He trobat uns quants mots
al món de la poesia,
no vull quedar-me’ls tots!
Si t’agrada llegir
et faran companyia,
ens els podem partir.

3. La papallona
Si ve una papallona
jo no l’agafaré;
que voli, que voli!
Al cel hi està més bé.
Les flors, com cada dia,
voldran fer-li un petó;
que hi vagi, que hi vagi,
que l’ompliran d’olor!

4. La rateta
La rateta té uns bigotis
llargs i fins com una seda
i li agrada presumir;
porta un llacet a la cua
i vol que se n’enamori
el seu amic ratolí.
Però ell, sense fixar-se
si el llaç és rosa o és blau,
s’ha menjat tot el formatge
que ella guardava al seu cau.

5. El cant del grill
Nit estiuenca,
nit de calor.
L’herba s’asseca,
però jo, no.
Com més fa calda,
més bé jo estic;
ella rondina,
i jo, ric..., ric...

6. Margarides?
No li vull pas regalar
cap pomell de margarides!
Que si preguntés “sí” o “no”
i li diguessin mentides!...

7. Quan el pare no té pa...
Quan el cel està ben clar,
salta i ball, salta i balla!
Quan el cel està ben clar,
a la plaça pots jugar.
Quan el cel està plovent,
ai, que et mulles, ai, que et mulles!
Quan el cel està plovent,
cap a dintre vés corrent!
Quan el cel està nevant,
com tremoles, com tremoles!
Quan el cel està nevant,
prop del foc vés-te escalfant.
Quan al cel s’ha fet de nit,
sopa i calla, sopa i calla;
Quan al cel s’ha fet de nit,
vine i fica’t dins del llit!

8. L’arbre solitari
Per a l’arbre solitari
somniaré cent ocells
que hi aniran.
L’arbre em donarà les gràcies,
i les branques,
d’alegria floriran!

9. Canta amb mi
Canta amb mi,
llimoner de la fruita daurada,
i floreix,
mentre passen els núvols,
i l’ocell volador
va escrivint en el cel,
amb la punta de l’ala,
el nom de cada flor.

10. Els castellers
Torre de muscles,
castell de cors!
Amunt, els homes
i el seu esforç!
Si cau la torre,
la remuntem.
Visca el coratge
d’un poble ferm!

11. Amigues
Una formigueta
troba un gra de blat
que li pesa massa
quan l’ha sospesat.
Ha cridat l’amiga:
- Ajuda’m, sisplau! –
Entre totes dues
el porten al cau.
En bona avinença
el van traginant.
En dies de gana
se’l repartiran.

12. La meva estrella
Si pogués comprar una estrella,
per petitona que fos,
em pensaria ser l’amo
del tresor més fabulós.
Em faria, per anar-hi,
un coet espacial;
quan aquí els llums s’encenguessin
jo ja seria allà dalt!

13. La terra viu
Com llisca, el riu!
Com brilla, el sol!
Com xiula, el vent!
Com creix, el blat!
L’ocell, com canta!
La Terra diu
que viure vol
plàcidament,
en llibertat.
L’home l’espanta.

14. La nit
La nit no m’espanta
que és com una llana flonja;
m’abraça, i em deixa
colgat de tebior.
Quan el sol apunta,
color de taronja,
ella s’acomiada
tot fent-me un petó.

15. Els arbres
Veig una branca florida
i no sé si és d’ametller;
- diuen els ocells que aquesta
és la que floreix primer–.
Jo només conec els arbres
quan el fruit ha madurat;
els conec per les cireres
o els préssecs que n’he menjat.

16. La neu
Quan n’hi ha poca, sembla lleu,
la neu;
és com tèbia, de tan flonja.
Si la prems dintre la mà
es contrau com una esponja
i els dits t’envermellirà.

17. Bombolles
Vine a fer bombolles,
que tinc un tassó
ple d’aigua i sabó.
Mira com voleien
i brillen al sol
tot fent tornassol!
Si la més bonica
proves d’agafar,
se’t fon a la mà…
I et quedes en dubte
de si l’has bufat
o ho has somniat!

18. La neu
Prendré un bon grapat
de la neu més blanca
i la guardaré dintre d’una capsa.
Quan vingui l’estiu,
que fa calorassa,
la neu em podrà refrescar la
cara!
El meu amic diu
que la neu no es guarda,
que sols trobaré
la capsa mullada.
Això no m’ho crec!
Vés, com s’ho faria?
Tancant bé la capsa,
com s’escaparia?

19. Si em feu dir la cosa...
Veig muntanyes de joguines,
totes noves i volgudes:
cotxes, nines
pilotes de tots colors,
dolces bestioles peludes,
pallassos amb panderetes,
trens, cuinetes,
capses, capses amb molts jocs...
Però si em feu dir la cosa
que més feliç em farà,
us diré: Conteu-me històries!...
Qui me les vol explicar?
Apagaríem la tele
i jo us podria escoltar!

20. Si el món fos...
Si el món fos escrit en llapis,
podria esborrar la lletra
que vol ferir;
podria esborrar mentides
que no cal dir;
n'esborraria l'enveja
que porta mals;
N'esborraria grandeses
de mèrit fals...
Però és escrit amb tinta
de mal color:
del color brut de la guerra
i del dolor
Qui voldrà escriure un nou món
més just i net?
Potser que tu i jo provéssim,
ben valents, lletra per lletra,
des del nostre raconet...

21. La ballarina
Fa bon dia:
la tortuga
prou faria
ballaruga,
més la closca
tant feixuga,
no li deixa
marcar el pas.
Una amiga
sargantana,
si que balla
la sardana,
i la pobra
li demana
d’ensenya-li’n
el compàs.
És inútil
la lliçó;
no progressa
poc ni gaire;
un difícil salitiró
l’ha deixada
panxa enlaire.

22. Xàfec
Gotes, gotes, pluja espessa;
jocs de boires als fanals;
ball de fulles dalt dels arbres;
xip-xap de peus als aiguals...
Sento la roba mullada;
els cabells, regalimant
fils d’aigua sobre les galtes,
talment com si anés plorant.
Res de plors, que tot és gresca!
No hi ha llàgrimes ni dol!
Són entremaliadures
de les vacances del sol.

23. Les sargantanes
Arran del camí,
dues sargantanes
el sol comparteixen
com bones germanes.
Els surt un serpent
verd com les olives,
amb ulls de qui pot
menjar-se-les vives.
- És meu, aquest lloc!
- orgullós els crida.
Elles fugen lluny
per salvar la vida.
I mentre el serpent
xiulant les provoca,
l'aixafa un tractor
com qui fa una coca.

24. Volar
Em ficaré dins d’una bombolla.
Volaré enlaire, giravoltant,
i quan em vegin les orenetes
no s’ho creuran!
Una bombolla no dura gaire
i jo ja em temo què passarà:
tota la bola de coloraines
esclatarà.
Jo què faré, que no tinc ales
de papallona ni de pardal?
Hauré de caure com una pedra?
Deixem-ho córrer, au! tant se val!

25. La finestra
Que tafanera que és, la finestra!
Tot el sant dia mira el carrer;
sembla que compti la gent que passa
i que vigili on va i d’on ve.
Li ho consenteixo perquè és discreta
i no té el vici de criticar;
i per més coses que vegi o senti
mai de la vida no en parlarà.

26. L’àvia feliç
Mireu la velleta.
Passa cada dia
caminant amb compte
de no ensopegar.
És la seva tasca
passejar una mica
i dur, de passada,
la bossa del pa.
Han florit les roses;
ella se n’adona:
- Ai, la primavera!
Ja se sent l’olor! –
Però, fredolica,
encara s’abriga
amb jersei, que a l’ombra
fa molta frescor.
Pensa que la taula
ja deu ser parada.
Ah, quin goig, la taula,
quan tothom hi és
i tots xerrotegen:
- Saps mare...? Saps àvia...? –
Per sentir-se rica
no li cal res més.
Li sembla una festa
l’hora d’acotxar-se,
quan els néts la besen
dient “bona nit!”
I tan melindrosa,
la gateta blanca
puja a cargolar-se
als peus del seu llit.

27. La cançó del poeta
Si jo fos un rossinyol,
cantant, enamoraria.
Si fos un ocellet del bosc,
amb les fades jugaria.
Si jo fos un papalló,
totes les flors besaria,
i si fos un nuvolet,
pels cels llunyans em perdria.
Si jo fos un floc de neu,
al cim més alt lluiria,
i si fos una fonteta,
gotes d’argent rajaria.
No sóc núvol ni follet,
floc de neu ni papalló,
fonteta ni rossinyol,
però tinc un do millor
per sentir-me a cada instant
tal com jo desitjaria:
tinc el do de veure el món
amb ulls plens de fantasia.

28. Adolescents
Amb la cartera a l’esquena,
braços plegats sobre el pit,
mig noia gran i mig nena,
camina amb pas decidit.
Passant, de reüll es mira
a tots els aparadors
i portes envidriades
amb un esguard neguitós.
No veu el cel ni la terra,
ni si fa sol o si plou,
ni si volen orenetes
i els arbres treuen brot nou...
Només mira si és prou alta
i té l’aire prou bonic
perquè pugui enamorar-se’n
quan la vegi, el seu amic.
Però l’amic no s’hi fixa,
quan la troba pel camí;
està pendent de no caure
corrent amb monopatí.

29. Nou i vell
És una camisa nova;
l’han deixada de racó;
és massa polida i blanca
i la volen de color.
Uns pantalons nous de trinca
també estan arraconats,
que els texans ara són moda
descolorits i gastats.
- Què farem? – diu la camisa –
per poder-nos valorar?
- T’esquitxaré de pintura!
- El lleixiu t’aclarirà!
Com dos bons amics s’ajuden,
“jo per tu i tu per mi”.
Ara ja els veuran de moda
i els trauran a presumir.

30. El “sí” i el “no”
Quatre lletres enfadades
fugen de l’ordinador;
són les dues de dir “sí”
i les dues de dir “no”.
Ara, tot ho escriu ambigu,
sense negar ni afirmar;
tot hi queda a mitges tintes,
no s’hi posa res en clar.
Potser hi ha gent que hi escriuen,
amb aquell ordinador...
arreu llegim moltes coses
on no es diu ni “sí” ni “no”.

31. Els vells llibres
Al darrer prestatge
d’una llibreria
hi havia dos llibres
que ningú llegia;
només una aranya
els feia visita,
molt respectuosa
amb la lletra escrita.
El volum més gros,
de coberta blava,
d’un tal abandó
sovint rondinava:
- Tantes coses bones
que jo explicaria!
Tantes veritats!
Tanta fantasia!
L’altre li va dir:
- Els llibres fem nosa;
ara la gent té
una estranya cosa
que parla, que canta,
prement un botó.
Ja no ens necessiten.
- S’ho pensen, que no!
No trigarem gaire
a tenir-ne prova.
Mai no els bastarà
cap màquina nova;
mirar més enllà
sempre els farà falta.
I si un dia arriben
a la part més alta
de la llibreria
on nosaltres som,
admirats, creuran
descobrir un nou món!
Tenia raó...
o bé no en tenia?
Potser ho sap l’aranya,
que hi ve cada dia.

33. Només...
Només amb un somriure
que em facis, tot passant,
jo m’omplo d’alegria
i veig el món més gran.
No em pesa la cartera;
si fas el pas lleuger,
no em quedaré endarrere,
ja t’aconseguiré.

34. Podries...
Si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre...
Un altre país
fóra casa teva,
i diries "sí"
en un altra llengua.
T'hauries criat
d'una altra manera
més bona, potser
potser més dolenta.
Tindries més sort
o potser més pega...
Tindries amics
i jocs d'una altra mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.
Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
eixuts de pa negre.
Podries ....podries...
per tot això pensa
que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra
fugint del dolor
i de la pobresa.
Si tu fossis nat
a la seva terra
la tristesa d'ell
podria ser teva.

35. Gràcies per la vostra
assistència!
Sant Jordi 2013