Treball realitzat per Adrià, Iván, Mº del Mar i Martí

1. LA CONTAMINACIÓ
ATMOSFÈRICA:
CAUSES, CONSEQÜÈNCIES...

2. QUÈ ÉS L’ATMOSFERA?
La Terra està envoltada d'una capa invisible de
gasos que s'anomena atmosfera o aire.
l'atmosfera reté l'escalfor del Sol, però
impedeix que ens arribi la radiació perjudicial
dels seus raigs. L'atmosfera fins i tot té un
paper important en el fet que els rius i els
oceans estiguin plens d'aigua: l'aire conté vapor
d'aigua que cau en forma de pluja o neu, i això
aporta aigua als rius i oceans; part de l'aigua
dels mars i rius s'evapora i torna a l'aire, i així
s'estableix un reciclatge continu. Tots els
éssers vius depenen de l'aire.

3. CAPES DE L’ATMOSFERA

4. QUINA IMPORTÀNCIA TÉ
L’ATMOSFERA?
• El més important de l’atmosfera és que sense ella
no podriem viure, però de vegades no en tenim la
cura suficient; d’aquesta manera hem provocat la
contaminació atmosfèrica. Això provoca l’efecte
hivernacle que comporta l’escalfament global de la
Terra.

5. QUÈ ÉS LA CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA?
I QUINES SÓN LES SEVES CAUSES?
La contaminació afegeix determinats gasos a l'atmosfera
i en descompon d'altres. Això fa canviar l'equilibri tan
fràgil de l'aire. Gasos, com ara el monòxid de carboni,
perjudiquen la salut humana si se'n respiren grans
quantitats. D'altres gasos no són tan perjudicials per als
éssers vius, però en canvi alteren l'equilibri del medi. La
contaminació atmosfèrica pot comportar canvis climàtics i
la pèrdua de la protecció que els gasos de l'atmosfera
proporcionen al planeta.
Si alterem la proporció dels gasos de l'atmosfera,
posarem en perill la vida a la Terra.

6. LES CONSEQÜENCIES DE LA CONTAMINACIÓ
Els efectes de la contaminació atmosfèrica són
diversos:
El diòxid de carboni (CO2) que emeten les
indústries i les centrals elèctriques que cremen
carbó o derivats del petroli passa a l'atmosfera i
reté l'escalfor que surt de la superfície de la
Terra, això dóna lloc a un escalfament global del
planeta. Actualment, es cremen bilions de tones de
combustibles fòssils arreu del món i el CO2 que
deixen anar podria fer canviar el clima.

7. QUÈ PODEM FER PER EVITAR-HO?
Obtenir l'electricitat per mitjà de recursos poc contaminants per a
l'aire, com són les ones, les marees, el vent i el sol.
Reduir la combustió de combustibles fòssils com ara el carbó, el petroli i
els seus derivats.
Fer els desplaçaments curts caminant o utilitzant la bicicleta.
Utilitzar el transport públic, reduint al màxim l'ús del vehicle particular.
Substituir els autobusos per tramvies elèctrics a les ciutats.
Establir l'obligatorietat per a tots els vehicles de fer servir benzina
sense plom i portar catalitzador. Cal recordar que els catalitzadors
possibiliten una combustió millor dels gasos d'escapament, reduint les
emissions de monòxid de carboni i òxids de nitrogen.
Comprar productes locals per evitar transports internacionals de les
mercaderies.
Utilitzar al màxim els serveis que ens ofereix el nostre barri (escoles,
comerços, llocs de lleure) per evitar desplaçaments innecessaris en
cotxe.
Compartir el cotxe amb altres persones que facin el mateix trajecte.
Utilitzar l'energia solar a les cases i als llocs de treball per escalfar els
edificis i proveir-los d'aigua calenta.

8. QUÈ ÉS LA CAPA D’OZÓ? ON ES TROBA?
La vida al nostre planeta depèn d'una capa de gas ozó que es
troba situada entre els 20 i 40 quilòmetres d'altura, en una
capa de l'atmosfera anomenada estratosfera.
Cada molècula d'ozó (O3) està formada per tres àtoms
d'oxigen, en lloc dels dos àtoms que tenen les molècules
d'aquest darrer element. A l'atmosfera, l'ozó es forma a
partir de l'oxigen per acció de la radiació ultraviolada.
L'ozó, a nivell de la superfície de la Terra, és molt oxidant i
tòxic, però en aquella altura els seus efectes sobre la vida
en el planeta són molt beneficiosos. L'escut d'ozó filtra les
radiacions solars, de tal manera que les radiacions
ultraviolades més nocives amb prou feines poden travessar-lo
i no arriben a la superfície de la Terra.

9. EL FORAT DE LA CAPA D’OZÓ: UN GREU
PROBLEMA
L’any 1985, els científics van descobrir que la quantitat d'ozó
damunt de l'Antàrtida havia minvat de manera molt important. Es va
descobrir que el forat a la capa d'ozó havia estat provocat per un
tipus de contaminació, en concret, els productes químics anomenats
CFC (clorofurocarboni). Els CFC són gasos que es fan servir per
produir temperatures baixes en frigorífics i aparells d'aire
condicionat. També s'utilizen en alguns tipus de suro sintètic i en la
fabricació d'envasos de plàstic. Durant molts anys, els CFC es van
fer servir perquè els aerosols poguessin impulsar cap a fora els seu
contingut. Quan els gasos CFC arriben a l'atmosfera, les radiacions
ultraviolades els fan alliberar radicals de clor, que destrueixen
l'ozó.
CaS'obre un forat a la capa d'ozó sobre l'Antàrtida, tan extens com
els Estats Units i tan profund com l'Everest. El forat ha crescut
pràcticament tots els anys, des de 1979. Cada vegada es va fent
més gros i ens amenaça greument. S'estima que una pèrdua de l'1%
de la capa d'ozó pot comportar un increment del 2% de casos de
càncer de pell, que actualment ja provoca 100.000 morts cada any
al món.

10. CONSEQÜÈNCIES DE L’AFEBLIMENT DE LA CAPA
D’OZÓ:
Si es produís un fort afebliment de la capa d'ozó, s'incrementaria molt la
quantitat de radiació ultraviolada que arriba a la Terra i patiríem els efectes
següents:
Danys en els ulls de les persones i dels animals. Augmentarien els
problemes de cataractes i de ceguesa.
Alteracions en el sistema immunològic que ens farien més vulnerables als
bacteris i virus.
Augment dels càncers de pell i de les dermatosis al·lèrgiques.
Augment del risc de cremades greus per exposició al Sol.
Es produirien més casos de malalties infeccioses.
Es farien malbé molts material de construcció que es troben a l'aire lliure.
Les plantes reduirien el seu creixement. Baixaria el rendiment dels conreus.
La radiació ultraviolada afectaria la vida submarina i provocaria danys fins
a 20 metres de profunditat.
Es reduiria el rendiment de la indústria pesquera.
.

11. QUÈ PODEM FER PER QUÈ LA CAPA
D’OZÓ NO S’APRIMI MÉS?
Per evitar que la capa d'ozó s'aprimi encara més, podem posar en
pràctica aquests consells:
Si comprem un frigorífic, un aparell d'aire condicionat o un cotxe
amb aire condicionat, hem d'assegurar-nos que no contingui gasos
CFC.
Quan comprem un esprai (desodorant, fixador, colònia, productes de
neteja...) cal comprovar llegint l'etiqueta que no tingui CFC. De
totes maneres, es millor no comprar cap aerosol perquè tots
contenen gasos hivernacle.
Evitar comprar extintors amb gasos CFC.
Cal rebutjar els envasos de plàstic fabricats amb CFC, com ara les
safates fetes amb espuma plàstica, el vasos i plats de plàstic, etc.
Els agricultors haurien d'evitar l'ús de pesticides o plaguicides que
contenen gasos CFC.
Cal exigir als governs dels diferents països que aprovin lleis per
controlar els nivells de CFC i que les facin complir.

12. QUÈ ÉS L’EFECTE
HIVERNACLE?
• L'efecte hivernacle és un fenomen natural que
permet que la Terra tingui una temperatura
idònia per a la vida: l'energia del Sol travessa
l'atmosfera i escalfa la Terra, però alguns
gasos de l'atmosfera (CO2 i vapor d'aigua)
impedeixen que la radiació procedent de la
Terra escapi a l'espai. Gràcies a aquest
fenomen, l'escalfor queda retinguda a
l'atmosfera i el planeta manté constant la seva
temperatura global.Es diu efecte hivernacle
perquè , com un hivernacle atrapa els rajos
solars i els reté i no els deixa sortir.

13. L’ESCALFAMENT GLOBAL
DEL PLANETA:
Avui dia l'efecte hivernacle s'ha incrementat molt a causa de la
contaminació de l'atmosfera, que provoca que alguns gasos retinguin
massa calor a prop de la superfície de la Terra. És per aquest
motiu que les temperatures del planeta han augmentat en l'últim
segle.
L'escalfament del planeta és un fenomen que cada vegada causa més
preocupació.
Si la temperatura pugés uns quants graus, es produiria un canvi
climàtic a nivell mundial, cosa que provocaria l'extinció de molts
éssers vius, arruïnaria l'agricultura i la vegetació, i això tindria
conseqüències nefastes per a la humanitat. Si la temperatura pugés,
es fondria una part dels casquets polars, amb la consegüent
inundació de les zones costaneres molt poblades.

14. QUINS GASOS PROVOQUEN
L’EFECTE HIVERNACLE?
L'atmosfera conté diversos gasos (la majoria
en quantitats molt petites) que retenen
l'escalfor que reflecteix la Terra. El diòxid
de carboni (CO2), el metà, els òxids de
nitrogen, el vapor d'aigua i l'ozó són presents
de forma natural en l'atmosfera. Tots són
gasos hivernacle.
En l'atmosfera també podem trobar algunes
substàncies produïdes per l'activitat humana
que agmenten l'efecte hivernacle, com els
gasos CFC (els principals responsables del
deteriorament de la capa d'ozó, que
protegeix la vida a la Terra de les radiacions
perjudicials del Sol).
Sense la presència de dos dels gasos
hivernacle naturals, el CO2 i el vapor
d'aigua, la temperatura de la Terra estaria a
30 ºC per sota de l'actual. Però la
contaminació fa que augmenti la quantitat de
gasos hivernacle a l'atmosfera. Això
comporta el risc d'un increment general de la
temperatura del nostre planeta.

15. LES CONSEQÜÈNCIES DE
L’EFECTE HIVERNACLE:
El temps varia dia a dia i una diferència de pocs graus entre
un dia i l'altre no ens sembla estranya. Però si parlem de la
mitjana de la temperatura de tot el planeta, una diferència
de pocs graus és un problema important.
Els científics creuen que si els gasos hivernacle es dupliquen
es pot produir un increment de la temperatura mitjana de tot
el planeta entre 1,5 i 4,5 ºC. Si tenim en compte que la
diferència entre la temperatura durant l'última era glacial i
el temps actual és de només 4 ºC, no és difícil imaginar que
un augment de la temperatura en la mateixa proporció tindria
conseqüències catastròfiques. El clima de tot el món
canviaria. Les temperatures serien molt més altes, les
tempestes més fortes, els tornados i huracans més
freqüents, les inundacions més intenses i les sequeres més
duradores.

16. L’ATOMOSFERA DE QUINS
GASOS ESTÀ CONSTITUÏDA
• Sota el punt de vista de la seva composcició
química cal distingir, a l’atmosfera, dues
capes: l’homosfera ,amb composicició
uniforme, i l’heterosfera que no presenta
composició uniforme.
• L’atmosfera esta composta de
nitrogen,oxigen,argó ,dioxid de
carboni,neó,heli,criptó,xenó,vapor d’aigua...

17. L’EFECTE HIVERNACLE:
SOLUCIONS
Si volem evitar els perills que comportaria un escalfament general del
planeta, el primer que hem de fer és reduir la quantitat de gasos hivernacle,
procedents de les activitats humanes, que arriben a l'atmosfera. Per
aconseguir-ho, podem seguir les recomanacions següents:
Podem utilitzar electrodomèstics i aparells de baix consum.
Cal fer servir bombetes de baix consum: duren vuit vegades més i gasten
només 1/5 part de l'energia que necessita una bombeta convencional.
Hem de reduir el consum de combustible dels automòbils. Actualment cada
cotxe desprèn quatre vegades el seu pes en diòxid de carboni.
Cal aïllar la casa per reduir les fuites de calor i mantenir-la calenta gastant
menys energia.
Hem d'utilitzar paper reciclat. El procés de reciclatge del paper requereix
menys energia que el d'obtenció de paper a partir de la fusta. A més a més,
així podem salvar molts arbres.
Cal utilitzar el transport públic en lloc del cotxe particular.
És necessari tancar els llum quan no els necessitem.

18. LA PLUJA ÀCIDA
La pluja és molt important per a la vida al nostre planeta. Tots els
éssers vius necessiten aigua per viure, fins i tot nosaltres i els
conreus que fem créixer.
Però ara la pluja que ens dóna la vida s'enverina dia a dia per la
contaminació de l'aire. Aquesta pol·lució prové principalment dels
combustibles que cremen els vehicles, les calefaccions de les cases,
les fàbriques i les centrals energètiques. Determinades substàncies
contaminants, com el diòxid de sofre i els òxids de nitrogen, es
combinen amb la humitat de l'atmosfera i formen àcids que cauen
amb la pluja. Aquesta pluja contaminada amenaça la salut de les
persones, destrueix la vida dels estanys, llacs i rius, perjudica els
arbres i en causa la mort, i afecta els edificis. És el que anomenem
pluja àcida.
Només podrem aturar la pluja àcida si fem que les nostres cases,
fàbriques i centrals elèctriques siguin més netes, si millorem els
nostres cotxes per tal que contaminin poc i els utilitzem menys. Cal
actuar ràpidament. El problema de la pluja àcida és cada vegada
més greu.

19. EFECTES DE LA PLUJA
ÀCIDA
Les pluges àcides tenen efectes perjudicials sobre la vegetació, els
llacs i rius, la salut de persones i animals i sobre els edificis i
monuments.
Quan pren contacte amb el vapor d'aigua de l'atmosfera, forma
àcids, que s'incorporen als núvols. El vent transporta els núvols,
sovint molt lluny d'allà on es van formar. Finalment, els àcids cauen
amb la pluja generalment dos o tres dies després.
Altres vegades, la contaminació genera pluja àcida que cau a prop
de la zona on es va produir.
Els danys als arbres i al sòl: els efectes de la pluja àcida en la
vegetació han estat estudiats en àmplies zones del nord d'Europa i
d'Amèrica del Nord. Els efectes comprovats han estat la corrosió
de les fulles i una reducció general del creixement dels arbres, que
pot acabar amb la seva mort.

20. SOLUCIONS
El problema de la pluja àcida pot tenir solucions. En les últimes dècades, la
regulació del fum de fàbriques i cases ha estat una ajuda important, però
per tal de resoldre el problema de la pluja àcida cal prendre més mesures,
que inclouen les accions següents:
Establir l'obligatorietat d'instal·lar filtres i mecanismes de correcció a les
indústries contaminants, especialment a les centrals energètiques.
Reduir el consum de combustibles fòssils, especialment els carbons de baixa
qualitat amb alt contingut de sofre.
Eliminar la contaminació dels tubs d'escapament dels cotxes. Alguns països
utilitzen catalitzadors de tres vies, fabricats especialment per als tubs
d'escapament, que filtren el 90% dels òxids de nitrogen (i també altres
elements contaminants).
Restringir l'ús dels vehicles amb motor. Utilitzar preferentment els
transports públics o altres alternatives, com per exemple la bicicleta.
Utilitzar l'energia solar o combustibles poc contaminants per proveir les
cases d'aigua calenta i de calefacció.
Reduir les despeses d'energia i utilitzar-la de manera eficient a les
fàbriques i a les cases.
Fomentar la investigació i la introducció d'energies alternatives, com la solar
o l'eòlica.
Augmentar les lleis que regulin la producció de contaminació i insistir en
l'aplicació d'aquestes normes.

21. LA CONTAMINACIÓ DEL
MAR
Els oceans i els mars cobreixen més de
les dues terceres parts de la superfície
de la Terra. A les seves aigües podem
trobar moltes formes de vida, des de
plàncton i plantes marines fins a
enormes balenes.

22. IMPORTÀNCIA DELS OCEANS
I MARS
Els mars i oceans són immensos i, en el passat, podien
dissoldre i absorbir les petites quantitats de residus
que rebien. La immensitat dels oceans ens fa pensar
que l'activitat de les persones no pot perjudicar-los.
Però actualment la població mundial, en augment
constant, produeix grans quantitats d'aigües residuals
i altres substàncies contaminants, i posa a prova la
capacitat dels mars de dissoldre els residus.
Si utilitzem els mars com a abocadors sense mesura
ens arrisquem a enverinar una de les fonts de
recursos més precioses del nostre planeta.

23. FONTS CONTAMINANTS DE
MARS I OCEANS
Ja sabem que l'aigua és un compost totalment
necessari i imprescindible per a la vida, per tant, serà
un medi sobre el que haurem de tenir molta cura.
Podem actuar sobre l'aigua de dues maneres:
modificant la seva dinàmica natural o contaminant-la.
Entenem con a contaminació de l'aigua una alteració
negativa en la qualitat d'aquest compost; alteració
deguda bàsicament (o totalment) a l'activitat humana,
ja sigui de forma directa o indirecta. Amb aquesta
alteració el que es fa es reduir els possibles usos de
l'aigua.

24. LA CONTAMINACIÓ
LUMÍNICA
És l’emissió de flux lluminós de fonts
artificials nocturnes en intensitats, direccions o
rangs espectrals innecessaris per a la
realització de les activitats previstes en la zona
en què s’han instal•lat els llums.

25. Com a resultat, la foscor natural de la nit
minva i desapareix progressivament la
llum de l es estrelles i els altres astres.

26. LA CONTAMINACIÓ
ACÚSTICA
La contaminació acústica és la contaminació que
altera les condicions de so normals del medi
ambient en una determinada zona. El terme fa
referència al soroll (entès com a so excessiu i
molest) provocat per les activitats humanes
(trànsit, indústries, locals d'oci,...) i que produeix
efectes negatius sobre la salut auditiva, física i
mental de les persones.

27. LA CONTAMINACIÓ DEL
SÒL
La contaminació del sòl és la
contaminació que afecta el sòl. Es
considera contaminació del sòl la
degradació física o química d'aquest que
hi provoca una degradació que porta a la
pèrdua parcial o total del sòl o bé a un
canvi significatiu de l’ecosistema al que
pertany.

28. REALITZAT PER:
Maria del Mar
Martí
Iván
Adrià