Art, cultura i vida quotidiana a l'antic Egipte

1. L’ANTIC EGIPTE
L’art, la cultura i la vida quotidiana

2. Introducció
Els egipcis eren una antiga civilització de l’edat
antiga.
Aquesta civilització va
créixer i es va
desenvolupar a la
vora del riu Nil.

3. L’art i la
cultura

4. L’art
Una de les característiques
de l’antic Egipte va ser l’art,
amb monumentals obres
que generalment tenien
caràcter simbòlic, funerari o
religiós.

5. El concepte d’art és
perfectament utilitzable en la
arquitectura, escultura i joieria
egípcia.
Una faceta que caracteritza la
cultura egípcia és el constant
esforç per transmetre un
concepte de tradició.

6. Art com a expressió del poder polític
Les idees i les posicions polítiques vigents
donarien el motiu principal per a la elaboració
d’obres artístiques.
La instrumentació consistia en la construcció
de nous temples, palaus o tombes, que tenien
el seu correlat en l’elaboració d’escultures,
murals, gravats,...

8. Religiositat de l’art
L’espiritualitat de l’egipci antic influir de gran
manera en la vida quotidiana.
Cada representació d’un déu portava un
conjunt de elements que feien possible
identificar-lo tant en imatges de relleus o
pintures com en escultures.

9. Les estàtues dels déus no només els
representaven, sinó que eren elements clars
per a l’adoració en els temples .
Les escultures eren polides, vestides i
perfumades com si fossin el déu mateix.

11. Art en la vida quotidiana
Quan a la civilització egipcia, la noblesa i els
alts fucionaris van adquirir riquesa, van poder
accedir a obres artístiques que en general eren
destinades al servei funerari, donada
l’importància del més enllà. Així les tombes
eren decorades amb imatges religioses, fets de
la vida del difunt o de la vida quotidiana.

13. Arquitectura
Construccions
Piràmides Palaus
Temples

14. Arquitectura
Els egipcis van construir monumentals temples dedicats
als déus, on destaca l’impacte simbòlic, la mida i la gran
harmonia i funcionalitat dels seus espais.
El més cèlebre d’Egipte són les piràmides i mastabes, on
la grandiositat depenia la riquesa del que anaven a
enterrar.
També construïen grans palaus pel faraó, però com la vida
a la Terra no era important, no eren de pedra i no han
perdurat.

15. ESCULTURA
L’escultura és de admirable perfecció en
estatuària i baix relleus. Es conseven milers
d’objectes llaurats en fusta, ivori i bronze.
Les estàtues representen divinitats, faraons,
personatges importants i de vegades, persones
anònimes ocupats en quefers domèstics.

17. Esfinxs
Les esfinxs van ser una de les representacions
escultòriques. Amb cos de lleó i cap humà,
eren símbol de la reialesa i el seu cap solia ser
la del faraó regnant, encara que també
representaven els déus amb caps d’animals.

18. Pintura
Els egipcis van fer servir la pintura per decorar les càmeres
sepulcrals, temples i palaus. També per aconseguir
realisme en estàtues i baixos relleus. Les seves
característiques principals:
-Ús del perfil.
-No hi ha perspectiva.
-Utilitza colors plans.

19. Artesania
La ceràmica, l’orfebreria i el vidre varen ser
utilitzats pels egipcis, per a decorar i adornar
mobles, joies, amulets, portes de temples,
estàtues,...

20. Cultura
La cultura de l’Antic Egipte es conforma a partir de la forma de vida, costums i
tradicions existents en la societat egípcia de l’antiguitat.
Es divideix en tres Imperis:
-Antic:es va caracteritzar per la florida de les arts i costrucció d’immenses
piràmides.
-Mitjà: Egipte va conèixer un període d’esplendor en a la seva economia.
-Nou: la monarquia egípcia va arribar a la seva edat daurada expandint els
seus dominis.
L'Antic Egipte va ser una de les primeres civilitzacions humanes amb una
cultura complexa, diferenciada i estable que va influenciar altres cultures
d'Europa, de l'Orient Mitjà i d'Àfrica.

21. Els egipcis van destacar en la música, la literatura (el
sistema d’escriptura egípcia comprèn tres tipus de bàsics:
jeroglífica, hieràtica i demòtica), la ciència, les
matemàtiques, la medicina (el seu gran coneixement del
cos humà) i la mitologia.

22. La Pedra de Rosetta
Diccionari egipci.
Es descobrí a l’any 1799 per:Pierre-François
Bouchard.

23. 1. Pedra de Rosetta
Material: Granodiorita
Altura: 112,3cm
Amplari: 75,7cm
Profunditat: 28,4cm
Pes: 760kg

24. 2. Pedra de Rosetta
Aquesta pedra de granit fosc presentava un mateix text escrit en tres versions diferents: jeroglífica,
demòtica (la forma simplificada de l’escriptura egípcia) i grega clàssica. Gracis a aquest fet, l’egiptòleg
Jean-François Champollion va poder desxifrar aquest tipus d’escriptura al començament del segle
XIX. Aquest fet ens ha permès obtenir un coneixement molt complet de la història egípcia.

26. Vida quotidiana
L’antic Egipte era una societat molt
desigual, estructurada en forma de
piràmide, integrada per diversos grups que
tenien condicions de vida i ocupacions molt
diferents.

27. A dalt de tot hi havia el rei o faraó, que concentrava a les seves mans tots els poders. Els egipcis creien que els
faraons eren déus.
En segon lloc hi havia els sacerdots, que dirigien els ritus religiosos, tenien cura del culte als temples, n’administraven
les propietats i monopolitzaven el coneixement científic: l’astronomia i les matemàtiques.
Els escribes constituïen un cos de funcionaris, redactaven els documents oficials i portaven els comptes dels impostos
reials i de les mercaderies que entraven i sortien dels magatzems del palau del faraó. Els escribes supervisaven la
producció agrària, la major part de la qual passava a mans de l’Estat i dels temples.
El nivell inferior de la societat egípcia el formaven els artesans i, sobretot, els camperols, que constituïen la major part
de la població. La vida quotidiana de les famílies camperoles de l’antic Egipte estava subordinada a un fenomen
natural: la crescuda del riu Nil. Els artesans feien escultures i ceràmiques, elaboraven el papir sobre el qual s’escrivia i
el lli amb què es feien vestits, i fabricaven objectes de metall.
Els comerciants compraven fusta, metalls i perfums en terres llunyanes i ho venien a Egipte.
Els servents, el nivell inferior de la societat egípcia, eren persones lliures que feien diverses feines per a un senyor a
canvi d’un petit salari.
Al darrer graó de l’escala social hi havia els esclaus, generalment poc nombrosos, que solien ser presoners de guerra.
Les dones tenien alguns drets i llibertats que no tenien altres dones de l’antiguitat. La majoria de les egípcies es
dedicaven a cuidar la casa i els fills i també feien altres feines: fabricaven teixits, elaboraven pa, ajudaven en les
tasques del camp i feien de serventes a les cases més riques. Les dones molt poques vegades van ocupar alts càrrecs
en l’administració. Amb tot, n’hi va haver algunes que van arribar a governar com a faraons.
la dieta alimentària dels antics egipcis era relativament variada. El pa i la cervesa constituïen l’alimentació bàsica de les
classes populars, les quals, a més, s’alimentaven de llegums secs, verdures, fruites (figues, raïm, dàtils), pesca salada,
i, en menys quantitat, carn d’aus (coloms, oques, ànecs), de cabra, de xai i de porc. Les classes més benestants
tenien accés a d’altres menjars més sofisticats, com ara carn de vaca i vi.

28. Fet per:
-Miguel Ángel Marí
-Luciana Avallone
-Kiniesa Espiritu
-Noel Ramón