2. Economia agrària de
tipus senyorial
Societat Estamental
Absolutisme
ANTIC RÈGIM:
Societats europees de l’Edat Moderna, que havien superat l’etapa
medieval i feudal, però que continuen mantenint un model de
vida basat en:
3. 1.1. LA PERVIVÈNCIA DE L’ECONOMIA
AGRÀRIA
Agricultura era l’activitat més
important.
Agricultura de subsistència
Pocs rendiments, pocs intercanvis.
Periòdicament es produïen les crisis
de subsistència (escassetat
d’aliments i alça de preus).
Generaven fam i misèria i eren
origen de les revoltes populars.
La terra estava en mans de la
noblesa i del clero (grans
propietats).
La majoria de la població eren
pagesos que treballaven les terres
dels seus amos i pagaven impostos.
1.
ECONOMIA
AGRÀRIA
I
DESENVOLUPAMENT
COMERCIAL
6. 1.2. ELS CREIXEMENTS DEMOGRÀFIC I ECONÒMIC
La firma del Tractat d’Utrecht (1713) va donar pas a un període de pau
internacional.
La població va augmentar, sobretot entre el 1650 i el 1800.
Creixement demogràfic degut a : absència de grans epidèmies i a la
introducció de conreus nou (patata, blat de moro...).
Augment de la població comportà un augment de la demanda que va
portar a un augment de la producció.
Les monarquies van impulsar reformes en l’agricultura. Instal·lació de
manufactures i protecció de les companyies internacionals.
Al llarg del segle XVIII es milloren les comunicacions: construccions de
carreteres i canals.
El comerç colonial el més important.
7. Júlia López Valera (Institut Banús)
2.1. UNA SOCIETAT DESIGUAL
Societat dividida en dos grans grups:
privilegiats (noblesa i clero)
no privilegiats (estat popular)
Societat tancada, ascens social pràcticament impossible.
2.
SOCIETAT
ESTAMENTAL
I
MONARQUIA
ABSOLUTA
8. Júlia López Valera (Institut Banús)
Baix: sacerdots, rectors i
monges. Vida modesta, sense
luxes ni privilegis.
CLERO:
Gran riquesa patrimonial i rellevància
intel·lectual i espiritual; política.
Concessions fiscals: no paguen
impostos directes; ingressos venen del
delme i de l’amortització de terres.
Alt: abats, bisbes, canonges.
Riquesa i privilegis nobiliaris.
NOBLESA:
Posseïa la major part de les
terres.
Concessions:
Honorífiques: espasa, banc a
l’Església, accés a alts càrrecs...
Econòmiques: caça, exempció de
treballar en obres públiques...
Fiscals: no impostos, dret a
cobrar-los.
Judicials: desigual davant la llei.
Hereu: béns familiars.
Aristocràcia: nivells superior de
la noblesa (alts càrrecs de
l’administració i l’exèrcit). Vida
ociosa, plena de luxes.
2.
SOCIETAT
ESTAMENTAL
I
MONARQUIA
ABSOLUTA
9. BURGESIA:
Rendista, manufacturer, grans
artesans, comerços...
Actiu econòmicament.
Creixement econòmic.
Sense influència política (marginada
del poder).
CLASSES POPULARS URBANES:
Artesans, servents, soldats, obrers...
Treballadors manuals agrupats.
PAGESOS:
Serfs, arrendataris, esclaus...
80% de població.
Condicions dures de vida,
impostos...
2.
SOCIETAT
ESTAMENTAL
I
MONARQUIA
ABSOLUTA
10. El rei era l’expressió de la llei,
l’autoritat màxima del govern, el cap
de la justícia i dirigia la política
interior i exterior.
Consells d’Estat: institucions
que l'assessoraven.
Funcionaris: complien les
seves ordres (burocràcia).
Algunes qüestions havien de ser aprovades pels parlaments. Institucions
sorgides a l’Edat Mitjana i integraven representants dels tres estaments.
Els monarques van evitar la convocatòria dels organismes parlamentaris per
no veure limitat el seu poder absolut.
Ajudat per...
2.2. LA MONARQUÍA ABSOLUTA
El rei tenia el poder absolut. Monarquia hereditària i de dret diví. L’autoritat del
rei provenia de Déu i era en nom de Déu que exercia el seu poder.
2.
SOCIETAT
ESTAMENTAL
I
MONARQUIA
ABSOLUTA
11. PRECEDENTS:
John Locke:
-Divisió de poders.
-Igualtats drets.
Isaac Newton:
- Mètode científic(observació i
comprovació)
BASES DE LA IL·LUSTRACIÓ
-Raó (entendre el món). Oposat al
principi d’autoritat.
-Coneixement comporta educació i
progrés. És la base de la felicitat.
- Tolerància.
- Codis morals.
- Llibertat i igualtat.
- Mobilitat social i mèrit.
Moviment intel·lectual (filosòfic,
literari i científic) que es va
desenvolupar a l’Europa del segle
XVIII (“segle de les Llums”). Les
idees il·lustrades van inspirar la
independència dels Estats Units i
la Revolució Francesa.
3.
EL
PENSAMENT
IL·LUSTRAT
12. Júlia López Valera (Institut Banús)
NOVES IDEES ECONÒMIQUES
-Fisiocràcia: l’agricultura era la
base de riquesa (F. Quesnay).
- Liberalisme: per als seus
defensors, la riquesa de l’Estat
recau en la llibertat del mercat;
aquest es regula per la llei d’oferta
i demanda. L’Estat
en
no ha
d’intervenir l’activitat
econòmica. L' ideòleg fou Adam
Smith.
Oposades
a:
PENSAMENT ECONÒMIC:
- Mercantilisme: acumulació de
metalls preciosos com a font de
riquesa i poder.
3.
EL
PENSAMENT
IL·LUSTRAT
14. Júlia López Valera (Institut Banús)
LA SEPARACIÓ DE PODERS
3.
EL
PENSAMENT
IL·LUSTRAT
15. Júlia López Valera (Institut Banús)
VEHICLES DE DIFUSIÓ DE LES NOVES IDEES:
Les societats científiques, literàries o artístiques i les acadèmies, recolzades
pels poders públics.
Les societats d’amics del país, establertes normalment en les principals
ciutats i capitals de província.
Els Salons. Llocs de tertúlies o reunions d’il·lustrats, on es confrontaven i
discutien les noves idees.
L’Enciclopèdia: Diderot i d’Alembert. Obra de 35 volums. Gran èxit.
3.
EL
PENSAMENT
IL·LUSTRAT
16. La limitació de poder del rei
• Carles II va haver d’acceptar el control del
Parlament. Votà a favor de l’Habeas corpus:
text que garantia les llibertats individuals i
impedia al rei qualsevol decisió arbitrària.
• El 1869, Jacob II: la seva política
absolutista i fe catòlica van provocar una
segona revolució.
• El Parlament ofereix la corona a Guillem
d’Orange (gendre del rei) disposat a jurar la
Declaració de Drets que limitava els poders
de la monarquia.
• Anglaterra esdevindrà un país amb una
monarquia de poder limitat. Exemple per
als filòsofs francesos de la Il·lustració
La Guerra Civil i la República
• Al s.XVII, la nova dinastia dels Stuart
volia regnar sense el control del
Parlament i va eliminar tothom que
s’hi va oposar.
• Guerra civil, entre els partidaris del
Parlament i els de la monarquia
absoluta.
• 1649, el rei Carles I va ser ajusticiat i
es proclamà la República
• Oliver Cromwell, principal impulsor
del canvi, la transformà en una
dictadura militar. L’any 1660, després
de la seva mort, es restablí la
monarquia.
4.1. LA REVOLUCIÓ ANGLESA
Des de l’Edat Mitjana a Anglaterra el poder reial estava limitat per les dues
cambres del Parlament: nobles i clergues (Lords) i la dels burgesos,
representants de la ciutat (Comuns).
Necessitaven de l'autorització del Parlament per aprovar impostos o per
declarar la guerra.
4.
LA
FALLIDA
DE
L’ABSOLUTISME
4.
LA
FALLIDA
DE
L’ABSOLUTISME
17. PODER
EXECUTIU
PODER
LEGISLATIU
nomena
controla
escullen
Vota les lleis i els impostos
Parlament
No electors: dones, petits propietaris, artesans assalariats, pobres.
Electors: al voltant de 200.000 propietaris i burgesos.
Govern
Fa aplicar la llei
Rei
Cambra dels
Comuns
513 diputats
de ciutats i
pobles
Cambra
dels Lords
Grans
nobles i
bisbes
EL SISTEMA POLÍTIC ANGLÈS
18. No era possible reformar l’economia i mantenir la societat estamental i el
poder absolut.
GRANS REVOLUCIONS LIBERALS
DEL SEGLE XIX
4.2 EL DESPOTISME IL·LUSTRAT
La majoria dels monarques europeus continuaven exercint un poder absolut.
Alguns (Frederic II de Prússia, Maria Teresa d’Àustria, Carles III...) van intentar
fer compatibles els principis de l’absolutisme amb la idea de progrés,
racionalització i modernitat de la il·lustració. Monarques il·lustrats
Van promoure un cert reformisme però reservant-se la capacitat de decisió.
Lema: “TOT PER AL POBLE, PERÒ SENSE EL POBLE”. Despotisme Il·lustrat.
La seva política reformista es va caracteritzar per:
1. Racionalització de l'administració de l’Estat.
2. Reforma de l’ensenyament.
3. Modernització de l’agricultura.
4. Desenvolupament de les manufactures.
5. Liberalització parcial de la producció i el comerç.
4.
LA
FALLIDA
DE
L’ABSOLUTISME
19. 5.1.LA GUERRA D’INDEPENDÈNCIA
AMERICANA
Les tretze colònies angleses de la costa
est de l'Amèrica del Nord protagonitzen
durant el s. XVIII la primera insurrecció
colonial contra la metròpoli.
Coneixedors del procés polític de la Gran
Bretanya i animats per les idees il·lustrades
es van enfrontar amb la metròpoli en
defensa dels seus interessos i drets.
S’oposaven a les taxes i als impostos i al
monopoli que exercia Gran Bretanya sobre
el seu territori. No tenien representació al
Parlament i per això, no obeïen lleis que no
havien votat.
El 4 de juliol de 1776, delegats de les
tretze colònies reunits a Filadèlfia, van
redactar la Declaració d’Independència
dels Estats Units d’Amèrica.
PRINCIPIS:
DRET DE TOTES LES PERSONES
A LA LLIBERTAT I A LA
RECERCA DE LA FELICITAT
DEURE DELS GOVERNANTS DE
RESPECTAR ELS DRETS
INALIENABLES DEL POBLE.
5.
LA
REVOLUCIÓ
AMERICANA
20. 5.1. LA FORMACIÓ DELS ESTATS UNITS
La guerra va ser llarga. Van comptar amb l’ajuda de voluntaris europeus.
La Gran Bretanya va reconèixer la independència el 1783, després de la derrota a
la batalla de Yorktown.
El nou estat va adoptar el nom d’Estats Units d’Amèrica i George Washington va
ser proclamat president.
El 1787, es redactà la primera Constitució escrita de la Història.
Separació de poders (executiu, legislatiu i judicial)
Forma de govern republicana, amplis poders per
al president.
Parlament bicameral (Congrés i Senat).
Estat federal amb àmplia capacitat de govern per
als estats. Per sobre el govern federal (afers
exteriors, defensa, finances i moneda).
La Constitució es completava amb una Declaració de Drets que garantia la
llibertat de religió, de premsa, d’expressió, de reunió i el dret a ser jutjat per un
jurat. Ningú no podia ser privat de la seva vida, de la seva llibertat o propietat
sense un procediment judicial.
5.
LA
REVOLUCIÓ
AMERICANA
21. Júlia López Valera (Institut Banús)
En el primer liberalisme americà, es limitava l’aplicació pràctica a una minoria de
ciutadans.
No es tenia en consideració els drets polítics de les dones, tampoc dels que no
tenien fortuna o propietat.
Es mantenia la vigència de l’esclavitud (població negra).
Els drets dels indígenes americans tampoc estaven recollits en la Constitució. No
eren considerats ciutadans dels EEUU.
Impacte de la revolució
americana a la resta del món.
Va reforçar els sentiments
d’hostilitat contra les monarquies
absolutes.
5.
LA
REVOLUCIÓ
AMERICANA
5.
LA
REVOLUCIÓ
AMERICANA
23. Júlia López Valera (Institut Banús)
FELIP V
GUERRA DE SUCCESSIÓ
Va ser un conflicte internacional
i una guerra civil a Espanya.
6.1. LA GUERRA DE SUCCESSIÓ
Carles II(casa dels Aústria) mor sense descendència l’any 1700.
Dos candidats: arxiduc Carles d’Hasburg i Felip de Borbó(designat successor en
el testament reial).
Felip V va entrar a Madrid el 1701 i es va fer reconèixer als estats de la Corona
d’Aragó més tard.
Existia temor de que França assoliria molt poder.
Gran Bretanya
Holanda
Portugal
Imperi Austríac
ARXIDUC
CARLES
Declaren
guerra
França
Espanya
6.
LA
MONARQUIA
BORBÒNICA
A
ESPANYA
25. A la península les tropes filipistes es van imposar a la batalla d’Almansa (1707).
Ocupació de València, Aragó i algunes comarques de Catalunya.
Al 1711 l’arxiduc hereta la Corona d’Aústria. Gran Bretanya i Holanda li retiren el
suport.
Júlia López Valera (Institut Banús)
L’entronització del Borbó va
suposar
model
la introducció
absolutista francès
Espanya:
centralitzat.
uniformista
del
a
i
La Corona d’Aragó tenia por
que no es respectessin els seus
furs i les seves institucions.
Dos
suport
bàndols: Corona Aragó
al candidat austríac i
Castella que es va mostrar fidel
a Felip V.
A Europa la guerra semblava
favorable a les potències
antiborbòniques.
6.
LA
MONARQUIA
BORBÒNICA
A
ESPANYA
26. MILANESSAT
NÀPOLS
FLANDES
SARDENYA
GIBRALTAR
MENORCA
ÀUSTRIA GRAN
BRETANYA
Un cop signada la pau, Barcelona va decidir combatre les tropes borbòniques. La
resistència es va allargar fins a l’11 de setembre de 1714 en què Felip V va ocupar
Barcelona
El Tractat d’Utrecht (1713) va posar fi al conflicte internacional i reconeixia Felip V
com a rei d’Espanya a canvi de la renúncia d’unir les corones de França i Espanya.
Júlia López Valera (Institut Banús)
6.
LA
MONARQUIA
BORBÒNICA
A
ESPANYA
27. CAPITÀ GENERAL
Màxima autoritat, actuava en nom
del rei.
Presidia la reial audiència (òrgan
assessor amb funcions judicials i de
govern).
Territori dividit en corregiments
controlats per un corregidor que
nomenava els alcaldes i els
regidors dels municipis.
SUPERINTENDÈNCIA DE CATALUNYA
Tenia cura de la recaptació de totes les
contribucions.
Es va crear el cadastre, un impost directe
que gravava els béns immobles, les rendes
derivades del treball i els beneficis del
comerç i la indústria.
6.2. LES CONSEQUÈNCIES DE LA DERROTA
Com a càstig per haver-se revoltat, Catalunya va ser ocupada militarment,
diverses fortaleses van ser enderrocades i molts austricistes van haver d’exiliar-se.
L’any 1716 es publicà el Decret de Nova Planta, suprimia les constitucions de
Catalunya i imposava les lleis i el sistema administratiu de Castella i fixava el
castellà com a idioma oficial.
Es van abolir les Corts, la Generalitat, el Consell de Cent i totes les institucions
municipals.
S’imposava una nova estructura de govern:
6.
LA
MONARQUIA
BORBÒNICA
A
ESPANYA
29. 6.3. L’ABSOLUTISME BORBÒNIC
Felip V i Ferran VI van implantar a
Espanya el model d’absolutisme
centralista francès.
Els regnes de la corona espanyola
van quedar unificats sota les lleis,
les institucions i l’administració del
regne de Castella. Tots els poders es
van concentrar en mans del
monarca.
Les corts dels diferents regnes es
va anul·lar, excepte les castellanes
que només es reunien a petició del
monarca o per jurar l'hereu de la
corona.
Els consells es van mantenir, però
amb una funció consultiva.
El rei nomenava secretaris, que es
reunien al Gabinet, antecedent del
Consell de Ministres.
6.
LA
MONARQUIA
BORBÒNICA
A
ESPANYA
30. Júlia López Valera (Institut Banús)
7.
EL
REFORMISME
IL·LUSTRAT
DE
CARLES
III
Creixement econòmic
Reforma de la societat
Millora de l’ensenyament
Modernització de la cultura
7.1. LA INFLUÈNCIA DE LA IL·LUSTRACIÓ A
ESPANYA
A Espanya també va sorgir un grup de
pensadors il·lustrats preocupats per la
decadència d’Espanya.
Es van fixar uns objectius:
Protagonistes: Gaspar Melchor de
Jovellanos, el comte de Floridablanca, el
comte de Campomanes, Pablo de Olavide, el
marquès de l’Ensenada i el comte d’Aranda.
L’absència a Espanya de grups burgesos
amplis, el conservadorisme dels mitjans
intel·lectuals i el pes enorme de l’Església
catòlica van fer fracassar.
31. Júlia López Valera (Institut Banús)
7.2. EL DESPOTISME IL·LUSTRAT
El monarca Carles III (1759-1788) va escollir il·lustrats com a consellers i va
posar una sèrie de reformes característiques del Despotisme Il·lustrat. Les més
importants:
1. Impulsar l’autoritat reial sobre l’Església. Es van expulsar els
jesuïtes (1767).
2. Crear noves escoles d’ensenyament primari i reformar estudis
universitaris.
3. Decretar honestes totes les professions (1783).
4. Limitar els privilegis de la Mesta i colonitzar noves terres.
5. Liberalitzar els preus de blat (1765) i decretar la llibertat de
comerç amb Amèrica per a tots els ports espanyols (1178).
6. Impulsar i protegir les Societats Econòmiques d’Amics del
País, dedicades al foment de l’agricultura, la indústria i el
comerç.
7.
EL
REFORMISME
IL·LUSTRAT
DE
CARLES
III
32. Júlia López Valera (Institut Banús)
7.
EL
REFORMISME
IL·LUSTRAT
DE
CARLES
III
7.3. EL CREIXEMENT ECONÒMIC DEL SEGLE XVIII
A començament del s.XVIII Espanya era una societat essencialment rural.
El creixement demogràfic i econòmic i les mesures reformistes de Carles III van
donar lloc a una certa millora de la demografia i de l’economia.
POBLACIÓ
Va créixer.
Va fer augmentar la
demanda de productes i
va estimular la
producció agrícola i
artesanal.
INCREMENT PRODUCCIÓ
AGRÍCOLA
Extensió de l’espai conreat.
Introducció de nous conreus.
Expansió del regadiu.
Augment de la viticultura.
LIBERALITZACIÓ COMERÇ
Expansió del comerç
d’ultramar a partir de les
companyies comercials que
negociaven amb productes
colonials als ports espanyols i
americans.
Els il·lustrats van insistir
en la necessitat d’una
reforma agrària que posés
fi a la concentració de la
terra en mans dels
privilegiat.
AUGMENT DE LA PRODUCCIÓ
Creació de les manufactures reials.
Protecció de les manufactures privades .
Es van dictar nous aranzels.
El principal obstacle
desenvolupament industrial
l’escassa demanda.
per
va
al
ser
33. Júlia López Valera (Institut Banús)
8.1. LA IL·LUSTRACIÓ A CATALUNYA
La derrota del 1714 va comportar el tancament de les universitats catalanes.
Substituïda per la Universitat de Cervera (costat a la causa filipista).
La societat civil catalana va impulsar la creació de noves institucions dedicades al
foment de les ciències i les lletres.
Es van crear institucions econòmiques (Junta de Comerç), acadèmies (de Bones
Lletres, de Ciències Naturals, d’Art, de Medicina...) i escoles (de Nàutica, de
Comerç...). Finançades per la burgesia.
Predomini del pensament mercantilista i industrialista.
Il·lustrats catalans: Jaume Caresmar i Antoni de Capmany.
Defensaven un projecte
de modernització
econòmica basat en el
desenvolupament
comercial.
8.
LA
CATALUNYA
DEL
SEGLE
XVIII
34. Júlia López Valera (Institut Banús)
8.2. UN SEGLE D’EXPANSIÓ ECONÒMICA
El segle XVIII va ser una etapa de creixement econòmic i demogràfic.
Població de Catalunya va passar de 700.000 habitants l’any 1717 a 1.200.000 el
1787 com a conseqüència d’una davallada de la mortalitat i un augment notable de
la natalitat.
Acompanyat d’una urbanització creixent.
Cap al 1725 Catalunya va iniciar un procés de transformació econòmica que
assentà les bases del progrés industrial del s. XIX.
Especialització agrària.
Desenvolupament manufactures
tradicionals.
Sorgiment indústria cotonera (indianes).
Consolidació d’una economia de mercat
orientada a l’exportació.
8.
LA
CATALUNYA
DEL
SEGLE
XVIII
35. Júlia López Valera (Institut Banús)
SISTEMA DOMÈSTIC
DE TREBALL
Augment de la
producció
Fora del control dels
gremis
Un empresari capitalista
compra la matèria prima i la
distribueix entre les famílies
pageses.
Els pagesos fabriquen la
matèria durant els mesos de
descans agrari.
L’empresari recull el producte.
L’empresari distribueix o ven
la producció
Altres formes de producció:
-Manufactures reals
- Factory system (industrial)
