Presentació basada en el llibre de text Barcanova que conté enllaços a videos d'altres webs com la Cuna de Halicarnaso

1. HUMANISME I REFORMA
PROTESTANT

2. L’ampliació del coneixement
A l'edat moderna, alhora que el món
conegut s' ampliava per als europeus,
també es van anar eixamplant els
coneixements científics i tècnics. Cal
destacar l'invent de la impremta, la
nova concepció heliocèntrica de
l'univers i el naixement de la ciència
moderna.

3. La impremta
Fins al segle xv, els llibres s'havien de copiar a mà, la qual
cosa els convertia en objectes cars i rars. A mitjan segle xv,
l'alemany Johann Gutenberg (1400-1468) inventà un
sistema que permetia fer, en poc temps, una gran quantitat
de còpies d'una mateixa obra: la impremta.
Gràcies a aquest invent, les idees podien circular molt més
ràpidament que en qualsevol època anterior. Amb tot, la
majoria de la població seguia sent analfabeta i, en
conseqüència, restava al marge de qualsevol forma de
transmissió escrita de la informació. El primer llibre que es va
imprimir va ser una Bíblia, l'any 1455.

4. En el sistema inventat per Gutenberg, per
imprimir una pàgina calia dipositar motlles
metàl·lics de cadascuna de les lletres dins un
suport o caixa de fusta.
Seguidament, s'untaven en tinta, es col·locava
un full de paper damunt seu i la premsa exercia
la pressió necessària per tal que el text quedés
imprès.
El primer llibre imprès a Catalunya va ser una obra del filòsof grec
Aristòtil. La impressió es va fer l'any 1473 en un taller de
Barcelona propietat de tres impressors alemanys.

5. Una nova concepció de l’univers
A l'edat moderna es va passar d'una concepció
geocèntrica del sistema solar a una altra
d'heliocèntrica.

6. LA TEORIA DE COPÈRNIC

7. El naixement de la ciència moderna
Amb Galileu (1564-1642) va néixer la ciència moderna, una
nova manera de veure el món basada en l'observació de la
natura, el mètode experimental i la formulació de teories
físiques d'acord amb fets reals.
Gràcies a l'aplicació del mètode científic de Galileu, al llarg
del segle xvii es van produir avenços importants en àmbits
com la medicina, les matemàtiques i la física.
https://www.muyinteresante.es/ciencia/articulo/curiosid
ades-sobre-galileo-galilei-341468498184

8. En són exemples la formulació de la llei de la gravitació
d'Isaac Newton (1643-1727) i les aportacions de Blaise
Pascal (1623-1662), el qual va establir les bases del càlcul
matemàtic de probabilitats.
L'any 1642, quan només tenia dinou anys, Blaise
Pascal va construir una calculadora mecànica per tal
de fer més fàcil la feina al seu pare, que era
recaptador d'impostos. L'aparell, anomenat
pascalina, permetia fer sumes.

9. Algunes de les descobertes científiques dels segles xvi i xvii
contradeien afirmacions de la Bíblia. Per això, hi va haver
científics perseguits per la Inquisició. Aquest fou el cas de
Galileu.
La seva teoria heliocèntrica entrava en conflicte amb el que
deia la Bíblia, que sostenia que el Sol girava al voltant de la
Terra. La Inquisició, sota amenaça de pena de mort, va
obligar Galileu a retractar-se del que havia dit. El científic ho
va fer, però, tot seguit, segons s'explica, va pronunciar en veu
baixa la frase «Eppur si muove» ('I, tanmateix, es mou').

10. Activitats.
● Còpia els apunts de les pàgines 2,3 i
4 a la llibreta
● Dibuixa les diferents concepcions de
l’univers entre Ptolomeu, Copèrnic i
Galileu i explica breument les
diferències
● Fes les activitats 27 i 28 a) i c) del
dossier d’activitats (mira l’enllaç que
apareix a la part inferior d’aquesta
diapositiva per fer l’activitat 28.a)
● Visualitza el video següent
https://prezi.com/8e3cxv4dez0b/consecuencias-de-la-aparici
on-de-la-imprenta/
ACTIVITATS

11. l’Humanisme
L’humanisme és una nova manera
de pensar i d’entendre el món que
van proposar una sèrie d’escriptors,
científics i filòsofs al començament
de l’Edat Moderna (segles XIV XV i
XVI)
Quatre filòsofs humanistes pensionats pels
Médici: Marsilio Ficino, Cristoforo Landino, Angelo
Poliziano i Demetrio Calcocondilas

12. Característiques del pensament humanista
● Els humanistes rebutjaven les idees de
l’Edat Mitjana, perquè el consideraven un
període fosc.
● Admiraven el món antic grec i romà:
pensaven que els textos grecs i llatins
ajudaven a entendre millor la natura i la
persona.
● Els humanistes eren partidaris de deixar
enrere l’actitud teocèntrica de l’Edat
Mitjana, que deia que calia buscar en Déu
l’explicació de qualsevol fenomen.
● Defensaven l’actitud antropocèntrica,
que considerava l’ésser humà com a
protagonista principal de l’univers
El Hombre de Vitruvio o Estudio de las proporciones
ideales del cuerpo humano es un famoso dibujo acompañado
de notas anatómicas de Leonardo da Vinci realizado alrededor
de 1490 en uno de sus diarios.

13. L’obra “Escola d’Atenes” de
Rafel Sanzio reflecteix
l’admiració pels filòsofs i
científics de l’antiguitat
grega i romana.
Molts artistes de l’època
van reflectir a les seves
obres aquesta
característica de
l’humanisme

14. Qui eren els
personatges
de l’obra
“Escola
d’Atenes” de
Rafael?

15. Característiques del pensament humanista
● El coneixement s’havia de basar en la
raó i l’experimentació (ciència i art)
● No rebutjaven la religió però eren molt
crítics amb l’Església catòlica.
● Creien que l’educació era molt
important per a què les persones es
realitzessin plenament i assolissin la
felicitat.
● Estaven convençuts que el
coneixement faria millor les persones i
que eliminaria la maldat del món

16. L’extensió de l’Humanisme
El pensament humanista va nèixer a Itàlia el
segle XIV i es va estendre per la resta
d’Europa durant els segles XV i XVI.
La impremta i les universitats van contribuir a la
seva difusió per Europa:
● La impremta va permetre la edició
d’exemplars escrits pels humanistes
● Les universitats, molts professors eren
humanistes i feien arribar les seves idees
als estudiants
● Els mecenes van ajudar a finançar el
treball de filòsofs, pensadors i artistes.

17. Erasme de Rotterdam (1469-1536). En el llibre
Elogi de la follia (1509) va fer una dura crítica a la
societat de la seva època i va exposar la
necessitat de reformar l'Església catòlica i
reduir-ne el poder. També era partidari de traduir la
Bíblia a les llengües del poble. Malgrat les
crítiques a l'Església, mai no hi va trencar
relacions

18. Niccolò Machiavelli (1469-1527), conegut com
a Maquiavel. En l'obra El príncep (1513) va
exposar les qualitats que havia de tenir el
governant ideal, entre les quals cal destacar la
intel·ligència, la capacitat de preveure situacions
futures i el fet de tenir sentit de l'oportunitat. Se li
atribueix la frase «el fi justifica els mitjans», que
sintetitza moltes de les seves idees.

19. Thomas More (1478-1535). En el llibre
Utopia (1516) va descriure una societat ideal
en la qual no hi hauria propietat privada.
També va denunciar la pobresa que patia
bona part de la població del seu país,
Anglaterra. Va ser executat pel rei
d'Anglaterra per les seves opinions
polítiques.

20. Joan Lluís Vives (1492-1540). Aquest
humanista valencià, perseguit per la
Inquisició, va fer diverses estades a
Lovaina, París, Oxford i Bruges, on morí.
Cal destacar les seves propostes per
reformar i modernitzar l'ensenyament.

21. Louise Labé (1524-1566). Aquesta
poetessa i humanista francesa va
defensar la llibertat de pensament,
el dret de la dona a l'educació i la
igualtat entre homes i dones.

22. Giovanni Pico della Mirandola
(1463-1494). En el Discurs sobre la dignitat
de l'home (1486) defensà el dret a la
discrepància. Sostenia que calia respectar
la diversitat cultural i religiosa. Fomentava
discussions sobre qualsevol tema de
qualsevol branca del saber.

23. Visualitza el
video i fes un
resum de les
idees
principals
8’37 reforma

24. Activitats humanisme
Fes les activitats següents del dossier
d’activitats:
● 29, 30, 31, 32
● A través de l’aplicació PADLET, fes una
presentació de les característiques de
l’humanisme. Comparteix la teva
presentació al padlet

25. La reforma luterana
Al segle XVI es va produir a Europa una greu crisi
religiosa. Aquest fet va afavorir el naixement de la
Reforma luterana.
Al començament del segle xvi, l'Església
catòlica semblava més preocupada pel seu
poder polític i econòmic que no pas per la
salvació de l'ànima dels fidels.
Els papes, els bisbes i els abats s'envoltaven
de tota mena de luxes i alguns fins i tot
tenien amants i fills.
El nivell de corrupció i d'ignorància del
clergat era força alt.
El papa Juli II (1503-1513) observa els plànols de la basílica de Sant
Pere de Roma. Juli II va gastar molts diners en el projecte de
construcció de la basílica i també en el de la seva pròpia tomba

26. En aquest context, eren nombrosos
els creients que demanaven reformes
profundes en l'Església i que exigien
que se centrés en les qüestions
espirituals.
Era molt polèmic el tema de les
indulgències
Les indulgències era el pagament en
diners fet pel cristians a l’Església per
tal que se’ls perdonessin els pecats
comesos.

27. La venda massiva d'indulgències feta el 1517
pel papa Lleó X, que necessitava diners per
construir la basílica de Sant Pere de Roma, va
indignar el monjo alemany Martí Luter.
Aquest s'oposà públicament al fet que les
indulgències servissin per perdonar els pecats
i, com a conseqüència, el papa el va
excomunicar el 1520.
Excomunicar significa que el papa de Roma
exclou una persona de l’Església.
L'any 1517 Martí Luter va clavar a la porta de la
catedral de Wittenberg les 95 tesis, un document en
què s'oposava al fet que la compra d'indulgències
atorgués el perdó dels pecats comesos. Aquesta acció
es considera que va ser el punt de partida de la
Reforma protestant. Les tesis van ser difoses gràcies a
la impremta

28. Luter pretenia reformar l'Església. Afirmava
que l'autèntic missatge cristià es trobava
en la lectura lliure de la Bíblia.
Perquè tothom pogués llegir-la, va
proposar traduir-la a les diverses llengües
parlades a Europa, i ell mateix la va traduir
a l'alemany.
Luter tampoc no acceptava l'autoritat del
papa i negava la necessitat tant dels frares
i dels monjos com de les propietats
destinades a mantenir-los.

29. Diferències entre el luteranisme i el catolicisme
Luteranisme Catolicisme
La bíblia és de lliure interpretació i és traduïda a les
llengües del poble
La Bíblia és interpretada pel papa i és escrita en
llatí
L’ànima només es pot salvar amb la fe La salvació de l’ànima depén tant de la fe com de
les obres
No hi ha culte a la Verge Maria ni als sants S’exalta el culte a la Verge Maria i els sants
Es nega l’existència del purgatori Es creu en l’existència del purgatori
S’evita el luxe als temples i en desapareixen les
imatges
Els temples mantenen una decoració luxosa i s’hi
reforça la presència d’imatges i escultures
religioses

30. Luteranisme Catolicisme
Desapareixen els ordes religiosos i els
monestirs
Es mantenen els ordes religiosos i els
monestirs
La missa se celebra en la llengua del poble
(alemany, anglès, francès…)
La missa se celebra en llatí
L’únic càrrec eclesiàstic és el de “pastor” de
la comunitat
Es reforça el paper dels bisbes i el papa
Els “pastors” o capellans es poden casar Els clergues no es poden casar

31. Interiors temples catòlics i
protestants

32. La reforma
calvinista
El calvinisme. El teòleg Joan Calví
(1509-1564) sostenia que totes les
persones neixen predestinades a la
salvació o a la condemnació. Així
mateix, assegurava que hi ha
senyals que ens fan saber si estem
destinats o no al cel, com, per
exemple, el bon comportament,
l'esperit de treball i la inclinació a
l'austeritat.

33. La reforma
anglicana
L'anglicanisme. El rei Enric VIII
d'Anglaterra (1509-1547) va
trencar les relacions amb l'autoritat
del papa i amb l'Església catòlica
l'any 1534 i va fundar l'Església
anglicana. La nova Església
mantenia els sacerdots i els
bisbes, el cap dels quals passava
a ser el rei o la reina d'Anglaterra.
El motiu adduït per Enric VIII d'Anglaterra per fundar l'Església anglicana va ser la negativa del papa a
concedir-li la nul·litat del matrimoni amb la seva primera esposa, Caterina d'Aragó.

34. Extensió de les
diferents
reformes a
Europa
La conversió al
luteranisme de
diferents prínceps
i reis va fer que la
Reforma
protestant
s'estengués per
Europa central i
septentrional i per
Anglaterra.

35. La contrareforma
catòlica
L'Església catòlica va promoure un moviment contrari a
la Reforma protestant, conegut amb el nom de
Contrareforma, que va reforçar l'autoritat del papa.
Els aspectes fonamentals de la Contrareforma es van
fixar en el concili de Trento (1545-1563).
En aquest congrés els bisbes de l'Església catòlica van
condemnar el protestantisme i van redactar la seva
doctrina de manera que no admetés discussió.
Així, es va refermar el culte als sants, així com la
creença en el purgatori i en la Immaculada Concepció.
També es van adoptar mesures per posar fi als vicis i a
la corrupció del clergat. El papa Pau III va ser un dels impulsors del
Concili de Trento

36. El concili de Trento va
reunir principalment bisbes
en diverses sessions entre
el 1545 i el 1563. En
aquestes sessions es va
acordar combatre el
protestantisme amb tots els
mitjans.
Entre les diverses mesures
que es van prendre cal
destacar l'elaboració d'una
llista de llibres prohibits
pels seus continguts
contraris al dogma catòlic.

37. El basc Ignasi de Loiola (1491-1556)
va fundar la Companyia de Jesús. Els
jesuïtes van fer de l'obediència al papa
un dels seus compromisos fonamentals
i esdevingueren un dels motors de la
Contrareforma catòlica.

38. Paral·lelament, el papa va encarregar al tribunal de la
Inquisició o Sant Ofici la persecució i, en el seu cas,
l'execució dels protestants.
Els diferents reis d'Europa van anar prenent partit per la
Reforma o bé per la Contrareforma. El període que va des
de l'any 1520 fins ben entrat el segle XVII va estar ple de
guerres i avalots religiosos.

39. En aquests vídeos trobaràs un resum del que hem explicat