2. 1. Les conseqüències ideològiques i morals
La crisi del 98 va ser fonamentalment una crisi moral i
ideológica que va causar un important impacte psicològic.
Desencís i frustració perquè va significar la destrucció del
mite de lʼimperi en un moment en què les potències
europees estaven construint extensos imperis colonials.
Suposa la relegació dʼEspanya a potencia secundària en el
panorama internacional.
Del pessimisme neixen desitjos de renovació: això donarà
lloc a la creació de dos corrents culturals: el
regeneracionisme i la generació del 98.
3. a) El Regeneracionisme: la revolució des de dalt
Definició de Regeneracionisme: moviment polític de
caràcter reformista que es desenvolupà a Espanya a
partir de 1898 per la insatisfacció causada pel sistema
social, polític i econòmic de la Restauració
Defensa la modernització política i el desenvolupament
de la ciència.
Liderat per Joaquim Costa (també Lucas Mallada i
Macías Picavea).
Les desigualtats socials, lʼendarreriment econòmic
dʼEspanya respecte dʼaltres països europeus, i la
permanència dʼun sistema polític corrupte van portar a
aquests intel·lectuals a plantejar propostes de
renovació (regeneració)
Retrat de Joaquim Costa
4. Característiques del regeneracionisme :
● Critica lʼexcessiu paper de lʼEsglésia
catòlica que impedeix la modernització i el
desenvolupament de la ciència
● Visió crítica de la història dʼEspanya. Cal
oblidar les glòries del passat.
● Cal canviar la vida política i social del
país:substituir la política del règim de la
Restauració que afavoria lʼoligarquia per un
altre règim que afavorís les classes mitges
● Ambigüitat: la seva revolució era una
revolució des de dalt i defensava el lideratge i
lʼautoritat. Quan la revolució des de dalt
fracassa, deriva en solucions autoritàries
● Foment de la riquesa: Millora de la vida al camp
espanyol amb repartiment de les terres,
construcció de grans obres hidràuliques,
milllores en la indústria i en obre públiques.
● Combat contra la pobresa i la fam
● Elevar el nivell educatiu del país amb un nou
programa educatiu i la construcció dʼescoles
públiques per treure les masses de la ignorància.
Lema: “Educació i rebost”
5. Era un grup de literats i pensadors
Desenvolupen un sentit crític i pessimista dels
problemes dʼEspanya.
Creien que calia una renovació moral,social i
cultural del país.
Azorín, Maeztu, Pío Baroja, Antonio Machado, Valle
Inclán, Menendez Pidal, Miguel de Unamuno).
b) La Generació del 98
7. 2. Les conseqüències econòmiques
La crisi econòmica va tenir unes conseqüències limitades.
Per a la metròpoli van ser menys importants del que
sʼesperaven. Tot i que els industrials catalans van perdre un
excel·lent mercat per els seus productes i matèries primeres
barates.
La repatriació de capitals va estimular la indústria
catalana.
Hisenda va quedar força afectada la qual cosa va portar a
promoure una reforma del sistema fiscal (més impostos) per
tal dʼincrementar la recaptació (factor positiu a la llarga)
8. 3. Les conseqüències polítiques
La crisi política no va ser, en un principi, tan intensa con
sʼesperava, ja que la monarquia i el sistema de la
Restauració (torn dinàstic) va sobreviure.
Ara bé, la Restauració experimenta alguns canvis ja que
significa la fi del sistema tal i com Canovas lʼhavia
ideat.
Va sorgir una nova generació de polítics que van
començar a actuar en el regnat dʼAlfons XIII.
Es tracta del regeneracionisme polític que van intentar
aplicar alguns governs després de la crisi del 98 i que,
malgrat tot no va aconseguir les profundes reformes
anunciades i es va limitar a que el sistema continués
funcionant amb pocs canvis
9. Francisco Silvela va intentar aplicar algunes idees del
Regeneracionisme:
● millora condicions dels treballadors
● millora hisenda pública
● sistema tributari més equitatiu
El patrons van ignorar les noves lleis i els impostos van
gravar més les classes mitjanes i altes
El conservador Francisco Silvela fou
president del govern des de 1899 a 1903
10. Desestabilització del sistema
De mica en mica el sistema polític es va anar
desestabilitzant:
● divisió interna dels partits dinàstics
● increment protestes moviment obrer i classes
mitges urbanes
● renaixement del moviment republicà
Barricades en la vaga de 1917
11. 4. Les conseqüències a l’exèrcit
1.4 CONSEQÜÈNCIES A LʼEXÈRCIT
Per una banda es va incrementar el sentiment
antimilitarista de les classes popular, ja que al criticat
sistema de quintes es va afegir la idea que l exèrcit era el
culpable del desastre.
Per altra banda, una part dels militars es va inclinar per
posicions més autoritàries i intransigents. Convençuts que
la derrota havia estat culpa de la ineficàcia dels polítics,
Entre la majoria dels militars es va estendre la idea que els
militars havien de tenir més protagonisme en la vida
política del país.
12. A Catalunya el desastre va tenir conseqüències a curt termini, com els
fets anomenats Tancament de Caixes en què els comerciants
catalans es van negar a pagar la contribució trimestral com a protesta
contra lʼincrement de les càrregues fiscals.
A mitjà termini, el desastre va signiFicar la fi de lʼhegemonia (poder)
dels partits dinàstics a Catalunya.
Sectors importants de la burgesia industrial van veure la manca de
capacitat dʼaquests partits (conservador i liberal) per renovar el país i
van orientar el seu suport cap a formacions catalanistes que
reivindicaven lʼautonomia i una política modernitzadora per lʼEstat.
5. Les Conseqüències a Catalunya
13. Bibliografia:
JOAQUIM PRATS, CRISTÒFOL A. TREPAT: Història
Barcanova, Batxillerat
M, GARCIA SEBASTIAN, C GATELL ARIMONT, J.
PALAFOX GAMIR, M RISQUES CORBELLA: Història,
Vicens Vives Batxillerat
