3. En aquestes dos imatges es nota com està retocada la de la esquerre, cosa que fa que pugui
alterar la realitat.
4. Aquestes imatges estan ordenades de més icòniques (esquerre) cap a més abstractes
(dreta)
5. Des del punt de vista
visual, la inclusió de més
de 4 elements fa que la
imatge sigui complexa, a
més pot tindre molt o poc
significat semàntic.
En canvi, la senzilla tindrà
pocs elements, però,
compte, pot tindre un gran
significat semàntic o no
exactament en el cas de la
complexa.
En aquesta imatge veiem pocs elements a baix (senzilla) i més elements a sobre
(complexa)
6. Denotació Connotació
Segons la denotació, veiem uns grup de persones
situen el cap a terra.
Segons la connotació podem veure a unes
persones meditant fielment cap a un ésser
suprem per ells. Ens pot suggerir la lleialtat
que mostren cap a Alà
7. En canvi en les imatges monosèmies només
disposarà de una opció en la seva interpretació.
Les imatges polisèmies són les que fan
possible diferents interpretacions. Les
interpretacions son degudes a les
connotacions, relacions entre els elements,
interpretacions, els contextos de les figures, els
significats i la interacció entre les formes.
En aquestes dues imatges podem observar que la de dalt, es veu amb un sol
significat, interpretació, context.... I la de a baix té molts punts de vista i
característiques de la imatge, juga amb el context, interpretació de la lectura, etc.
8. En aquestes imatges, podem veure que una fotografia pot anar més cap a la originalitat
(imatge amb nous paràmetres innovadors) o cap a una forma repetitiva (estereotip)
9. 7.2. Estructura de la
imatge
Imatge representativa de la estructura que pot tenir una imatge.
10. La composició d’una imatge consisteix en l’organització dels seus
elements en un espai determinat.
Tipus de composició: Suggereix:
Composició horitzontal
Predominen les línies
horitzontals
Equilibri, calma, quietud...
Composició vertical
Destaquen les línies verticals
Acció, força, tensió...
Composició diagonal
Predominen les línies
diagonals
Desequilibri, originalitat...
Composició cíclica
Predominen les línies corbes
Complicació, dinamisme,
moviment...
Aquí hi predominen les línies diagonals (composició diagonal)
11. El pla és l’espai que presenta
una imatge en relació amb
els seus components.
S’utilitza en funció de les
necessitats expressives.
Cada pla té una significació
Plans llargs
• Gran Pla
general
• Pla General
Plans mitjos
• Pla mig
• Pla americà
Plans curts
• Primer pla
• Pla de
detall
Pla utilitzat en el món de la cinematografia
12. Gran pla general
• Funció descriptiva
Pla general
• Introdueix relats , salts en el temps
• Canvi d’escenari
Pla de conjunt
• Funció descriptiva
• Acostament a l’acció
Imatge de fons representativa dels plans cinematogràfics, la imatge de fons seria un pla
de conjunt
13. Pla mig
• Pla més utilitzat.
• Funció narrativa i importància expressiva
Pla americà
• Mostra converses en els personatges
La imatge de fons mostra diferents plans cinematogràfics d’una peli de por antiga
14. Primer pla
• Lectura fàcil i ràpida.
• Valor expressiu, narratiu.
Pla de detall
• Gran poder d’atracció
En la imatge de fons veiem un pla de detall, es representativa com ja hem dit prèviament dels
plans fotogràfics
20. La sinècdoque tracta de mostrar un objecte presentant-ne només una part, de
manera que el receptor pugui imaginar el que falta.També es pot donar el cas de que
passes a la inversa.
22. La funció referencial o informativa te una especial rellevància en la fotografia periodística i el
documentalisme. En aquí veurem que te un llenguatge orientat al context i que tracta només
de successos reals i comprovables.També podem dir que aquests tipus de fotografies faciliten
la descripció del món des d’un punt de vista imparcial i objectiu.
23. En aquí veurem que en aquestes imatges que van orientades a l’autor de la imatge. En els
quals es una expressió directa i permet afegir subjectivitat de qui mira, estat emocional, punt
de vista personal, ubicació en l’espai com a ésser vital, amb voluntat. Per aconseguir-ho
necessitarem l’ús del gran angular
24. En aquesta funció experimentarem que va orientada al missatge. Sempre atrau
l’atenció sobre la seva forma. És una funció constant en el llenguatge publicitari.
Tendeixen a cridar l’atenció de l’espectador, implicant-hi la funció connotativa o
suggestiva.
25. Aquesta funció va dirigida a convèncer a l’espectador i la que domina en les imatges
publicitàries . La funció suggestiva de la imatge és la més interessada; pretén obtenir
quelcom de nosaltres, no pas donar-nos-ho.Tracta de guanyar adeptes o vendre’ns
quelcom.
26. 7.5. Codificació visual
En la nostra cultura identifiquem la
imatge amb la realitat. Les imatges
incorporen diversos codis
comunicatius: uns de generals i altres
d'específics.
Les imatges comuniquen per la via
emotiva. Per això, sovint, es
transmeten emocions, sentiments,
valors, etc. Que el receptor assumeix
de manera inconscient. Utilitzat pels
publicistes i altres comunicadors de
la societat de masses.
Les característiques de la imatge
(iconicitat, senzillesa, monosèmia,
connotació, originalitat) poden
utilitzar-ne per a referir
intencionadament el sentit d'un
missatge.
27. Fotografies ordenades d’esquerre (relacions objectivitat) cap a la dreta
(engany)
Relacions
d’objectivitat
Distorsió
o realitat
Engany
28. Al analitzar una imatge
em de tindre en
compte la sensació,
gestualitat i actitud que
ens produeix.
La gestualitat és utilitzada al màxim
en l’elaboració d’historietes i
caricatures. Fins els objectes
posseeixen la gestualitat, oferint
sensació de rigidesa, abandonament,
quietud... La publicitat articula els
missatges reforçant els aspectes
gestuals.
Aquí veiem com hi predomina els gestos que tenen una significació clara i directa en la
comunicació humana
29. En aquesta imatge podem observar la creació de matisos significatius ( la il·luminació
que podem distingir i els ulls plorosos)
30. En la imatge es pot observar les ombres que donen un significat en la imatge i dona
també una bellesa de la imatge
31. La llum frontal aixafa les figures contra el fons i els dóna un aspecte irreal
(Codi lumínic )
32. (Codi lumínic )
Podem observar que en aquesta il·luminació com es pot apreciar la tridimensionalitat
33. Ens podem fixar que en aquests tipus de llum s’accentuen els volums i el relleu
(Codi lumínic )
34. Aquesta llum pot produir deformacions inquietants. Aquestes imatges solen donar
angoixa.
(Codi lumínic )
35. Quan la representació visual
d’una persona o una cosa és
entesa com la representació de
quelcom més ampli que la cosa o
persona contretes, estem
davant d’un procés comunicatiu
de caràcter simbòlic
En aquesta fotografia podem apreciar com s’aplica la llei de la simbologia (causa-
efecte). Es veu que el cartró te forma de una persona (suposadament i dorm un
rodamóns).
37. Distorsiona la
realitat de tal
manera que
sembla més gran.
Fotografia feta amb un objectiu d’ull de peix
(Codis gràfics)
38. Pel contrari els
teleobjectius apropen
el objecte i provoquen
sensació d’aixafament
En la fotografia es mostra un teleobjectiu.
39. Aquesta imatge podem observar que la part enfocada de la imatge tendeix sempre
a destacar
40. En aquesta imatge podem apreciar la relació entre imatge- text (colibrí-nèctar).
41. 7.6. Lectura d’imatges
Quan es descriu una imatge resulta
difícil enumerar municiosament
cadascun dels detalls gràfics rellevant
d’aquesta. Vol dir que una part
d’aquesta informació no arriba a la
nostra percepció conscient, són
percepcions que passen inadvertides
Criteri tipogràfic Criteri gestàltic
Els missatges subliminals en són d’exemple alhora de
transmetre una percepció inadvertida.
42. És la que segueix un mètode
similar a l'utilitza't en la
lectura d’un text: des de
l’angle superior esquerre
fins l’inferior dret. Aquest
criteri resulta poc lògic
43. Implica anar analitzant els
diferents nuclis d’atenció. La
impressió global obtinguda a
primer cop d’ull destaca el tema
principal i a continuació es
localitzen els centres d’interès
menors.
Es veu el tema principal(un home passejant, i els centres d’interès menors (esta al
costat d’un riu, esta barrejada amb la pintura, etc.)
44. Elements
• Dades observables
Estructures
• Relació entre els elements gràfics i els altres elements ( composició, enquadrament,
elements verbals...)
Significats
• Coses que suggereix la imatge, sentiments i emocions que produeix.
Imatge representativa del anàlisi d’una imatge.
45. Text + imatge:
Que sigui un text sigui el que aporti el sentit al missatge
Que, pel contrari, la imatge expressi una idea bàsica
O que existeixi una complementarietat entre text i la imatge.
En aquesta imatge podem veure la relació entre text-imatge
48. El text aporta un significat diferent al que expressa la pròpia imatge, anul·lant, contradient
o tornant ambigua la realitat del propi registre fotogràfic.