Programa de Govern per a Vilanova i la Geltrú

eleccions municipals 2011

Vilanova i la Geltrú

Índex

1. Economia i capitalitat: superar les dificultats, construir el futur..............5

2. Urbanisme: una ciutat en progrés..........................................................21

3. Espai públic: qualitat, cura i orgull de ciutat...........................................29

4. Cohesió social: una ciutat d’oportunitats................................................39

5. Una administració municipal més propera, transparent i innovadora.....51

PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015 2

ACTIUS PER VILANOVA I LA GELTRÚ

Els homes i les dones del Partit del Socialistes de Catalunya estem actius per
Vilanova i la Geltrú. Quan pensem en el futur de Vilanova i la Geltrú ho fem des
de la convicció que la ciutat es construeix des del diàleg permanent amb les
persones, entitats i empreses que tenen coses a dir. El fet de saber parar
l’orella i escoltar seguirà definint la nostra labor diària. Sens dubte, aquesta
manera d’entendre la política continuarà guiant cadascuna de les nostres
actuacions. Seguirem actius, escoltant i dialogant amb tothom.

Les bones maneres a l’hora de governar són imprescindibles, per a nosaltres
són essencials, i també els valors. De coses a fer des del govern municipal n’hi
a moltes, però per a nosaltres hi ha coses que són més importants que d’altres,
per això som el PSC i treballem per defensar més que cap altra cosa els valors
de la igualtat i la justícia social.

Nosaltres no renunciem mai a treballar per la igualtat. La perseverança en la
dotació i defensa de serveis públics essencials -aquells que fan referència a la
sanitat, l’educació i les dependències- és la nostra principal ambició. Les
societats sempre han estat millors, amb menys conflicte i marginalitat, quan les
desigualtats han estat menors, és a dir, quan la distància entre els que més
tenen i els que tenen menys ha estat més curta.

I això com és fa? Generant oportunitats educatives, sanitàries, laborals, d’accés
a la cultura i a les activitats esportives, etc. I també promovent cobertures de
tota mena que permeten a molts ciutadans poder mantenir-se confortables en
moments de gran dificultat. En definitiva, vetllar per això que anomenem l’Estat
del Benestar, ja que aquesta és la manera de fer de Vilanova i la Geltrú una
ciutat més justa i, per tant, més sostenible i habitable.

Moltes vegades hem dit que parlar de la feina feta no aporta res més que un
aval, una certa garantia que allò a què et compromets a fer en el futur podrà
realitzar-se. Per això, després de quatre anys intensos amb tants projectes
realitzats, el que volem subratllar és per què hem optat per uns determinats
projectes i no pas uns altres. Doncs per fidelitat als valors que dèiem abans.
Estem convençuts que en moments de dificultat el que necessitem és reforçar
els serveis públics essencials. Una bona prova d’això és la construcció del nou
IES de Baix-a-Mar, el nou CAPI, també al barri de Mar, i la Plataforma de
Serveis a la Dependència a la Vilanova Vella, entre d’altres. També calia no
oblidar que el comerç a Vilanova és capital, i que proporciona un gran nombre
de llocs de treball, per això hem fet les obres de reurbanització del centre, per


seguir tenint un centre vila atractiu per a nosaltres, els vilanovins, i per a tothom
qui ens visita. Finalment, hem treballat per sostenir una inversió similar a tots
els barris en forma d’equipaments o serveis (en alguns casos molt rellevants i
d’àmbit de ciutat com el Centre Cívic del Molí de Vent o l’Auditori), ja que de
Vilanova i la Geltrú només n’hi ha una i cal cuidar-la tota per igual.

Al llarg d’aquests quatre anys també hem treballat de forma incansable per la
construcció d’un nou hospital a Vilanova i la Geltrú. Sabíem que era un repte
difícil, que comportava la inversió de moltes energies, però ens hi hem dedicat
a fons. En aquest sentit avui podem dir que hem avançat molt, que en quatre
anys hem aconseguit que la necessitat d’un nou hospital a Vilanova i la Geltrú
sigui un fet inqüestionable, irreversible. En aquests quatre anys hem ajudat a
crear el Consorci Sanitari del Garraf (això vol dir que des d’ara les decisions
sobre el futur de la sanitat del Garraf depenen només de les institucions
públiques de la comarca), s’ha realitzat el Pla Funcional i el concurs d’idees per
a la construcció del nou edifici, ja resolt, i ara estem pendent, només, de
començar a redactar el projecte; paral·lelament també s’ha treballat en la
disponibilitat dels futurs terrenys, amb l’adaptació del planejament urbanístic a
la zona situada a l’Eixample Nord.

A grans trets, de forma sintètica, aquestes són les línies mestres que han guiat
la nostra actuació des del govern municipal: partim dels valors per acabar amb
les realitzacions concretes. I tot plegat des del reconeixement -i des del primer
dia- que vivim temps de canvis profunds en què l’atur és el principal problema
del país. Per això ara és el moment, més que mai i per sobre de tot, d’activar
tots els ressorts econòmics de què disposa la ciutat.

En aquest programa trobareu moltes propostes, naturalment, però sobretot el
que hem volgut és elaborar un relat que ens permeti explicar i sustentar amb
fermesa totes i cadascuna de les accions que es proposen. Des del
convenciment que els nostres valors, progressistes i d’esquerres, són en
moments com els actuals més necessaris que mai per fer una Vilanova i la
Geltrú més justa i solidària.


1.
ECONOMIA I CAPITALITAT:
SUPERAR LES DIFICULTATS, CONSTRUIR EL FUTUR

Vilanova i la Geltrú i el seu actual desenvolupament econòmic i territorial no
s’entenen sense fer una mirada a la història i al llegat del qual som hereus. En
aquesta mirada enrere trobem problemes i dificultats similars als actuals, tot i
que els darrers es produeixen en un marc d’una crisi que no entén de fronteres.
També trobem situacions d’aïllament geogràfic que dificultaven la projecció
territorial de la ciutat i el seu desenvolupament socioeconòmic.

Però, per damunt de tot, la nostra història ens ensenya com els vilanovins i
vilanovines hem estat sempre, des de la tenacitat, des de la cohesió i la unitat i
des del nostre caràcter emprenedor, capaços de superar plegats les situacions
difícils i d’iniciar noves aventures i projectes col·lectius. Amb la ferma
determinació d’aportar el millor de tots i cadascun de nosaltres hem construït
una ciutat i un territori dels quals ens sentim orgullosos. Una de les millors
ciutats del país, una vila que no s’entén sense els seus agents econòmics i
socials i sense l’energia d’una societat civil viva i dinàmica.

Som dipositaris d’aquest llegat històric, d’un magnífic llegat patrimonial i d’un
entorn natural envejable. Però, sobretot, som hereus d’una manera de fer i
d’uns valors: els de la cultura de l’esforç i els de la feina intel·ligent i amb visió
de futur. Una manera de fer compromesa i emprenedora. I és amb aquesta
vocació emprenedora, amb la cerca de l’excel·lència, la voluntat de fer les
coses ben fetes i de superar-se dia a dia, amb la qual millor podem entomar els
reptes territorials i econòmics de la Vilanova i la Geltrú d’avui, en tots els
àmbits.

Més capitalitat

Vilanova i la Geltrú és avui més capital del territori i una de les capitals mitjanes
de referència a Catalunya, una capital en progrés i, per la seva situació
estratègica, amb més capacitat de projecció de futur. L’esforç iniciat anys
enrere per cercar aliances territorials, com l’Eix Diagonal (Vilanova – Vilafranca
– Igualada – Manresa), que permet trencar la radialitat metropolitana i obrir el
territori cap a l’interior del país, està començant a donar els seus fruits gràcies,
en bona mesura, a les obres de l’eix de la C-15, una autovia que ens apropa a
Vilafranca i a l’interior del país.


Les ciutats de l’Arc Metropolità (Vilanova – Vilafranca – Martorell – Terrassa –
Sabadell – Granollers – Mataró) són un conjunt de ciutats sòlides,
cohesionades i diversificades econòmicament que vertebren el seu entorn
territorial i econòmic, que exerceixen un destacat contrapès econòmic, social i
territorial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Són dos pactes que demostren la importància de les aliances estratègiques
territorials per a Vilanova i la Geltrú, especialment, pel que fa a la creació de
pols econòmics conjunts i a la planificació d’infraestructures de mobilitat.

Vilanova i la Geltrú és, i ha de ser, una ciutat central en aquestes noves
dinàmiques territorials, tal i com es recull al Pla Territorial Metropolità. La ciutat
forma part de la Regió Metropolitana de Barcelona, però, sobretot esdevé una
peça vertebradora fonamental amb els territoris veïns del Penedès i del Camp
de Tarragona.

D’altra banda, la situació privilegiada de proximitat dels ports de Barcelona i
Tarragona i dels aeroports del Prat i de Reus, situen el nostre territori en un
enclavament geogràfic i econòmic de primer ordre. És per això que la dotació i
millora de les infraestructures del territori és imprescindible per al reforçament
de la nostra capitalitat.

I en aquesta qüestió és especialment rellevant la nova C-15. Una nova autovia
que ens aproparà cap a Vilafranca de forma ràpida i segura i a les grans xarxes
de mobilitat de persones i de distribució de mercaderies del sud d’Europa: l’AP-
7, la futura A7, l’accés a l’A2 i l’AP2; al futur corredor ferroviari mediterrani; així
com als centres de logística existents al llarg d’aquestes infraestructures i que
actuen com a connectors entre les principals xarxes. Es tracta, doncs, d’una
infraestructura que ha d’enfortir el lideratge del sector del comerç a la ciutat i
que ha de permetre un major desenvolupament del sector serveis, alhora que
esdevé un element clau en la millora de la competitivitat de la nostra indústria.
Serà una infraestructura, en definitiva, que consolidarà Vilanova i la Geltrú com
a capital comercial del Garraf i el Penedès.

Però més enllà d’això, en els propers anys també estarem amatents a d’altres
actius de la ciutat que cal potenciar per fer de Vilanova i la Geltrú una ciutat
d’oportunitats, al mateix temps que treballarem en l’impuls de nous sectors
econòmics cabdals en la nova economia. Són sectors que, sens dubte, seran
una font de prosperitat i que ens ajudaran a fer de la ciutat un gran motor
econòmic i referent del seu entorn territorial.

Vilanova i la Geltrú és capital marítima i portuària. El nostre port és un
d’aquests actius de futur. En els darrers anys hem dut a terme el projecte de
port esportiu i de marina esportiva, i hem millorat els espais de suport a
l’activitat pesquera. Aquests avenços han contribuït a fer del port vilanoví una


infraestructura essencial en la competitivitat i l’economia de la ciutat, en la
mesura en què el situen al centre de l’estratègia econòmica regional.

El port de Vilanova i la Geltrú ja és el tercer port del país. Però no només és
això, sinó que es tracta d’una infraestructura imprescindible per a la generació
de riquesa i ocupació a la ciutat. El port esdevindrà una infraestructura de pes
donada la seva posició central en la connexió amb la Catalunya interior que en
els propers anys, amb la nova autovia C-15 cap a Vilafranca. Serà un element
que pot atraure activitat i noves empreses a la ciutat i que treballarem per
potenciar, alhora que millorem la coordinació amb els ports de Barcelona i
Tarragona.

És per això que en els propers anys redoblarem els nostres esforços per
aconseguir que la Generalitat de Catalunya, propietària del port, permeti que
l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i les empreses i agents socials de la ciutat
participin de manera determinant en la presa de decisions i en el disseny de
l’estratègia de futur del port per tal de fer-ne un espai que sigui quelcom més
que un indret gestionat per una empresa pública de la Generalitat: que sigui un
actiu econòmicament rendible i que, alhora tingui en compte la ciutat.

Per això, treballarem per a reivindicar davant de la Generalitat de Catalunya el
traspàs de les competències del Port a la ciutat, a l’Ajuntament de Vilanova i la
Geltrú, o bé exercir-les de forma conjunta, a través d’un ens públic on també hi
participin de la direcció i gestió, els agents econòmics i socials del territori, així
com la nova Agència de Desenvolupament Econòmic del Garraf. Instarem a la
modificació de la normativa en matèria portuària, per tal d’apropar la direcció i
l’estratègia del Port a les necessitats del territori, liderant un procés amb la
resta de ciutats portuàries de Catalunya.

La feina conjunta amb els agents públics i privats de la ciutat és, sens dubte, la
millor manera de garantir un port al servei de l’economia vilanovina. Volem que
sigui un port que, més enllà de l’activitat pesquera o lúdica, s’integri
urbanísticament a la ciutat i esdevingui un actiu per a l’atracció de nou turisme,
tant de lleure com esportiu.

En aquest sentit, replantejarem allò que havia de ser els propers anys segons
el Pla Especial del Port. Apostarem per un gran port amb activitats nàutiques i
esportives, pesqueres, i d’investigació i recerca. D’aquesta manera
continuarem potenciant el Port com un actiu en la promoció de la ciutat i la
generació de noves oportunitats, d’acord amb la línia encetada els darrers anys
amb la construcció d’una marina esportiva.

Vilanova i la Geltrú és també la capital ferroviària de Catalunya. Una capitalitat
que, fruit del recent traspàs de les línies de rodalies i regionals a la Generalitat,
pot fer de la ciutat i la comarca un centre intermodal de referència per al
transport ferroviari al sud de la regió de Barcelona.


En l’àmbit ferroviari, a més, disposem d’un seguit d’actius que situen Vilanova i
la Geltrú en una posició de partida immillorable per incrementar el seu pes com
a capital ferroviària. Són actius amb els quals hem treballat en els darrers anys
i que seguirem potenciant.

Així, per exemple, s’ha rehabilitat l’edifici de l’estació i s’han produït
renovacions en el material ferroviari; Renfe ha ubicat a la ciutat la Gerència del
Mediterrani d’Integria, l’àrea industrial de transformació, reparació i
manteniment dels vehicles ferroviaris; i s’han dut a terme les obres de
modernització dels tallers centrals de reparació i manteniment.

A més, és d’especial rellevància la implantació del màster en Sistemes
ferroviaris i de tracció elèctrica a la UPC de Vilanova i la Geltrú. Aquest és un
element que, sens dubte, multiplicarà els efectes beneficiosos de tenir a la
ciutat una Universitat i un pol ferroviari atraient talent i noves empreses i
activitats. I pel que fa a l’atractiu cultural i turístic del ferrocarril, potenciarem la
col·laboració amb el Museu del Ferrocarril en tot allò que estigui relacionat amb
la difusió d’un dels patrimonis ferroviaris més importants d’Europa.

Aquests són factors que situen la ciutat en una posició molt avantatjosa i plena
d’oportunitats per a l’atracció de nous sectors estratègics per a l’economia local
i la promoció de la ciutat i del patrimoni ferroviari.

Són actius fonamentals als quals cal sumar el projecte de tren orbital i del
soterrament de la via actual, que entren en una fase decisiva. Es tracte de
projectes que hem defensat i pels quals hem treballat i que, malgrat la situació
econòmica actual, no es poden aturar perquè són cabdals per al futur de la
ciutat i rebran per tant tota la nostra atenció.

El tren orbital, que unirà Vilanova i la Geltrú amb Mataró passant per Vilafranca
del Penedès, implicarà la construcció de noves estacions soterrades de
ferrocarril a la ciutat per l’eix de la Ronda Ibèrica. Es preveu que sigui un nou
eix ferroviari que passarà pel nord de la ciutat, que recorrerà la Ronda Ibèrica i
el nou hospital, i que dotarà de major valor estratègic els futurs
desenvolupaments urbans i econòmics de l’Eixample Nord, creant noves
centralitats locals i comarcals.

I serà un projecte dins del qual ens comprometem a incloure el soterrament de
l’actual línia ferroviària que, en definitiva, el convertirà en doblement beneficiós:
tant pel que fa a la generació d’activitat econòmica, com per la millora de l’espai
públic i la recuperació d’espais urbans per al gaudi ciutadà. Mentre això no
sigui possible, ens comprometem a promoure fórmules d’intermodalitat per fer
més eficient aquest transport públic ferroviari.


Més enllà de la quantitat, la qualitat del servei ferroviari a Vilanova i la Geltrú
encara té mancances. Avui, el servei de Rodalies encara ha de millorar tant a
nivell d’informació als usuaris com pel que fa a la comoditat dels trajectes. En
aquest sentit tampoc oblidem l’escassa presència de trens Regionals que paren
a la nostra ciutat. Vilanova i la Geltrú demanda millors serveis, no podem
permetre que la gent en ocasions segueixi anant dempeus i ens calen
connexions més ràpides com les que ens podrien proporcionar els trens
regionals.

El futur en matèria de comunicacions passa, sens dubte, per un canvi de
paradigma en la mobilitat local i comarcal, més sostenible i associada a un
servei públic que volem puntual, net, segur i de qualitat, alhora que resolgui la
problemàtica de la mobilitat interna dels viatgers de la comarca.

La millora de la gestió de la mobilitat ha de continuar sent un factor essencial
per al desenvolupament de la ciutat. En aquest sentit, una de les nostres fites
serà fer de Vilanova i la Geltrú una ciutat millor comunicada, amb més i millors
connexions i amb unes infraestructures preparades i segures. Aconseguir uns
bons serveis públics de mobilitat és sinònim de més qualitat de vida; alhora que
contribueix a la millora de la competitivitat i facilita la ubicació de projectes
empresarials, l’intercanvi comercial i l’arribada de turistes i visitants.

D’altra banda, no oblidem la necessitat de potenciar noves formes de mobilitat.
Així, l’aposta per la bicicleta serà fonamental per completar la xarxa de
transport públic, al mateix temps que no perdrem l’atenció respecte el
desplegament de les noves tecnologies elèctriques pels vehicles i les
necessitats urbanes que això pot requerir.

Un altres dels nostres objectius fonamentals és millorar la competitivitat del
transport públic amb mesures factibles i eficients i simultàniament apostem per
una planificació intermodal i intel·ligent entre ferrocarril i autobusos que faciliti a
la ciutadania l’ús combinat d’ambdós mitjans de transport.

La vianalització del centre ha estat, sens dubte, una gran millora per a la vida
comercial i cultural de la ciutat. En els propers anys, el repte serà millorar el
transport urbà per accedir-hi amb més línies, més freqüències i, especialment,
amb major promoció del seu ús.

Vilanova i la Geltrú és capital universitària. La UPC i els seus grups de recerca
relacionats amb el mar i les dependències, amb el Centre d’Estudis
Tecnològics per la Dependència i la Vida Autònoma; l’Institut Municipal
d’Educació i Treball (IMET), el Centre Tecnològic i l’Escola de Formació
Aeronàutica, són també actius a tenir en compte en la formulació de les noves
estratègies per a afavorir l’activitat econòmica i la generació de nous llocs de
treball a la ciutat. Les futures actuacions a la plaça del Port i al sector de


l’Eixample Nord ens permetran desenvolupar espais per aquesta recerca i
divulgació.

Estem convençuts que economia i coneixement exigeixen anar plegades. És
cabdal comptar amb un capital humà preparat, amb persones amb una
formació consolidada. La ciutat necessita, més que mai, persones formades,
especialment en nous sectors econòmics que exigeixen major especialització
tècnica i que són els sectors del futur. Sectors que impulsarem i que poden
aportar llocs de treball i creixement econòmic com aquells relacionats amb
l’energia i l’eficiència energètica i les energies renovables; els serveis personals
i de cura i atenció a les dependències; a més de tots aquells relacionats amb
l’economia basada en la sostenibilitat.

Són sectors, també, com el de la cultura i totes les indústries relacionades amb
l’activitat creativa, que cal potenciar. En aquest sentit, el nostre estil de vida, les
nostres tradicions i festes, i el nostre patrimoni són un bon punt de partida per a
l’atracció de noves empreses i de nous llocs de treball.

A més, des de l’administració municipal continuarem donant suport i afavorint la
transferència dels coneixements de la universitat a la ciutat i a l’economia local
a través d’una aliança estratègica entre universitat i empreses. Una universitat
ha de poder treballar colze a colze amb la ciutat per aconseguir l’excel·lència.
Per tot això, en els propers anys la nostra estratègia econòmica passarà
ineludiblement per facilitar la col·laboració continuada i una relació encara més
estreta entre ciutat i formació, així com, entre ciutat i UPC.

També aprofundirem en el suport i l’acompanyament en la creació d’empreses.
La formació, l’orientació laboral i el reciclatge constant dels treballadors seran
promogudes a través de programes d’actuació. Les persones, el capital humà
format i especialitzat, són l’actiu més important de Vilanova i la Geltrú.

Precisament sobre les persones, tan les actives i com les que estan en situació
d’atur, és cap on dirigirem grans esforços. Perquè no podem oblidar que són
les persones i les famílies les primeres afectades per la crisi econòmica i,
alhora, les que més triguen a superar-la. És per això que seguirem
acompanyant les persones en atur en la recerca de feina posant al seu abast
nous mecanismes de recerca i impulsant l’adquisició de nous coneixements.

En aquest sentit, promourem l’actualització del pacte per l’ocupació a Vilanova i
la Geltrú, per tal d’adaptar-lo als nous reptes de la situació econòmica. Cal
reescriure un nou pacte amb empreses, sindicats i societat civil adreçat a
buscar noves estratègies i nous mecanismes conjunts per generar nova
ocupació. Un pacte que posi especial èmfasi en la joventut, el sector de la
societat que més està patint l’atur.


En la nova economia l’especialització i la formació constants són
imprescindibles, quelcom que requereix l’adquisició continuada de noves
competències tant dels treballadors en atur com dels ocupats. Per això l’IMET,
a partir de la seva consolidació, continuarà sent una peça bàsica en les
polítiques actives d’ocupació per als treballadors i aturats de la ciutat.

L’impuls de la ciutat del coneixement també ens porta a la necessitat
d’aprofundir en el treball per situar les infraestructures de telecomunicacions al
servei de la ciutadania i de l’economia local. Necessitem infraestructures àgils i
preparades als polígons d’activitats econòmiques i a tots els centres de
coneixement. El camí ja s’ha iniciat i cal continuar ampliant la xarxa construïda
fins ara. Aquestes infraestructures també són una eina indispensable per al
sector comercial i de serveis. Son essencials per al desenvolupament de les
seves activitats enfocades a buscar l’excel·lència, per exemple, en l’atenció
personalitzada als consumidors o en la distribució de mercaderies i la mobilitat.

Aquest ha de ser un tret que ens ha de distingir de la resta de territoris, i en el
qual Neàpolis ha de ser el refent, situant-se a disposició d’emprenedors,
empresaris i treballadors que es vulguin formar. Tecnologia i talent són també
la clau del futur.

Cap a una nova estratègia de l’economia local

En els darrers anys, Vilanova i la Geltrú ha consolidat la seva històrica
diversificació econòmica. Aquest és un fet que, d’una banda, exclou el perill de
l’especialització amb el risc que l’aposta per un sol sector comporta en
situacions de crisi i que, d’altra banda, facilita una sortida més ràpida i amb
majors garanties en situacions econòmiques difícils. Precisament és la
diversificació de l’economia local i comarcal la que ens ha de permetre obrir
noves portes per reforçar àmbits amb futur econòmic basats en una economia
més sostenible.

Aquesta diversificació ha anat sempre acompanyada per la gran capacitat dels
vilanovins i vilanovines d’avançar-se i d’adaptar-se als canvis constants. És
quelcom que hem aconseguit com a ciutat perquè la suma de l’esforç i del
treball de tota la ciutadania al llarg de la història, de la creació i de la recerca,
han fet de la nostra ciutat un dels motors econòmics del país. Al llarg de la
història, Vilanova i la Geltrú ha estat una ciutat econòmicament avançada: des
de l’arribada de la indústria de vapor fins a l’eclosió de la metal·lúrgia i la
indústria de l’automòbil passant pel desenvolupament del tèxtil. La nostra
indústria sempre ha cercat l’excel·lència, a més d’aprofitar al màxim els actius
del territori.

La nostra història com a ciutat configura la nostra manera de ser i forma part de
la personalitat de la ciutat i a la qual apel·lem per esdevenir, un cop més,


referents en els sectors estratègics de la nova economia. És per aquest motiu
que volen potenciar sectors que emergeixen amb força com el relacionat amb
les dependències i els serveis a les persones, els serveis tècnics de
manteniment i instal·lació, la logística, la hostaleria i la restauració.

Som ben conscients de les seves possibilitats. Per això, des de l’administració
municipal facilitarem la creació i instal·lació a la ciutat de petites i mitjanes
empreses, creadores d’ocupació i amb especialització tècnica. Empreses en
nous sectors: com el disseny industrial, les enginyeries, la robòtica, les
tecnològiques i la informàtica, que requereixen de poca ocupació de sòl i poden
conviure amb espais residencials; fent possible el desenvolupament de la ciutat
mediterrània, caracteritzada per la mixtura d’usos del seu espai públic,
dinàmica i diversa que sempre hem estat.

Complementàriament a aquesta línia de treball, contribuirem a repensar com
podem ajudar els sectors més afectats per la crisi, com la construcció. En
aquest sentit no hem d’oblidar la importància de la formació i el reciclatge.
Després de la situació viscuda pel sector en els darrers anys, aquest és un
àmbit en el qual s’estan obrint noves oportunitats relacionades amb la
rehabilitació urbana i l’adaptació d’habitatges ja construïts a les necessitats de
la gent gran o per potenciar-ne l’eficiència energètica i l’estalvi.

En l’àmbit industrial, cal adreçar l’economia local cap a nous sectors estratègics
del mercat associats a l’economia verda i amb alt contingut tecnològic, alhora
que s’aprofita la transferència entre el món empresarial i universitari. Sense
oblidar la importància que tindran en l’economia de la ciutat les noves activitats
econòmiques associades al sector de la salut i les dependències, reforçades
per les noves infraestructures sanitàries.

El futur hospital de la ciutat i la plataforma de serveis a la dependència es
convertiran, conjuntament amb el centre de referència sociosanitària de Sant
Pere de Ribes i l’equip de la UPC dedicat a la recerca de tecnologia de les
dependències, en un pol econòmic de creació d’ocupació directa i d’empreses
de serveis associats.

A més, les tecnologies mèdiques suposaran l’oportunitat de reforçar els àmbits
de recerca i investigació especialitzades. El suport del sector públic i la
coordinació amb el sector privat ha de generar un clima adient per a la creació
d’un clúster industrial especialitzat en tecnologies de les dependències, que
concentri a la ciutat un conjunt d’indústries punteres en la producció de les
noves tecnologies de la dependència.

D’altra banda, l’administració municipal també té molt a fer quant a l’atracció de
noves empreses i activitat econòmica, sobretot, pel que fa a la simplificació de
tràmits i reducció de la burocràcia i els avenços en el desplegament de
l’administració electrònica i de la finestreta única. Això és el que hem començat


a fer amb la simplificació de les sol·licituds per a llicències d’obres menors a
partir de la figura de la comunicació prèvia. Aquesta és una primera mesura
que en els propers anys anirà acompanyada d’altres com l’impuls de
l’expedient únic en matèria d’obertura de nous establiments; la facilitació dels
tràmits d’obertura d’activitats, d’obres i d’altres permisos; o l’impuls de la
tramitació electrònica d’expedients i documentació.

La millora de la competitivitat comença des de la posada en marxa de l’activitat
econòmica i les ciutats capaces de facilitar la creació d’empreses seran les que
guanyaran la batalla de la recuperació econòmica. Aquesta és una de les
nostres màximes aspiracions i és per això que, a més dels canvis en la
tramitació, impulsarem els projectes emprenedors i el sorgiment de nova
activitat empresarial.

Per aquesta raó creiem necessària la creació d’una Oficina d’Atenció a
l’Emprenedoria, un espai de referència únic per a noves idees empresarials,
que centralitzi i canalitzi tràmits amb l’Ajuntament en el moment d’endegar un
projecte mitjançant una finestreta única d’informació relativa a l’empresa, la
tramitació de llicències i impostos, i una borsa de locals en lloguer i una altra
d’inversors privats.

Serà en aquest sentit que des de la ciutat i en el nostre paper de capital, però
de manera coordinada amb la resta dels municipis de la comarca, liderarem
una nova estratègia de promoció i de cerca de noves inversions que tingui en
compte les potencialitats del territori i que surti fora a promocionar i cercar
noves inversions.

Finalment, en l’atracció d’empreses i en la creació d’ocupació la fiscalitat
municipal pot jugar un paper cabdal. És en aquest sentit que proposem la seva
reforma amb mesures com la bonificació per la creació d’empreses
tecnològiques i sostenibles, a més dels comerços de proximitat, d’activitats
d’artesania, d’art, disseny o creació, així com, d’altres activitats relacionades
amb el coneixement i amb oficis tradicionals als nous nuclis i eixos urbanitzats
recentment.

Més activitats comercials i de serveis

Els darrers anys, Vilanova i la Geltrú ha avançat en la millora de l’espai públic.
La ciutat he fet un pas endavant per al major gaudi dels carrers, per a passejar,
comprar, relacionar-nos... promovent un comerç urbà de proximitat que s’ha
consolidat i que ha assentat les bases per continuar desenvolupant-se,
estenent-se a nous eixos urbans amb aquesta vocació.

Es tracta d’un model fortament relacionat amb un espai públic cuidat i amable
que respon plenament al nostre model de ciutat, un model comercial que hem


impulsat al centre considerat en sentit ampli i que ens comprometem a
mantenir i estendre a d’altres eixos urbans amb aquesta vocació comercial. I a
fer-ho d’acord amb els comerciants i botiguers per tal de respondre de manera
adient a les necessitats associades a la seva activitat, com la mobilitat de
mercaderies o l’accessibilitat de la ciutadania.

Per això, la gestió d’aquest àmbit està fortament associada a una política de
pacificació dels carrers i places del centre; amb la dotació d’aparcaments
dissuasoris i amb transport públic a l’exterior i d’aparcaments estratègics al
centre i la millora del transport. Comerç i serveis de qualitat d’atenció
personalitzada en un entorn cuidat, que conviden a gaudir del centre comercial,
són una de les millors apostes de present i de futur per a la nostra activitat
econòmica.

L’excel·lència i la qualitat en el comerç vénen acompanyades d’un espai públic
cuidat i amable. Aquesta és la millor carta de presentació de com volem fer les
coses a Vilanova i la Geltrú, de l’esforç i el treball diari dels nostres comerciants
i del desig de la ciutadania d’un entorn urbà agradable i que faciliti la presència
de l’activitat comercial i de serveis.

En aquest punt, cal destacar la importància que el sector serveis pot tenir en la
prosperitat econòmica de la ciutat en els propers anys. Un gran sector
econòmic, que emergeix amb força i que, a través, d’un espai urbà cuidat
podrem atraure amb major facilitat. Perquè quan ens referim al sector serveis
hem de tenir en compte la seva magnitud i varietat: serveis a les empreses,
serveis de processament, serveis de distribució, serveis d’assessorament,
serveis d’informació, serveis de promoció…

Així doncs, el comerç i els serveis suposen per a la ciutat tot un ventall de
possibilitats per a l’impuls d’una nova cultura de l’emprenedoria, un nou sentit
del risc i de la cultura de l’esforç amb preparació per afrontar els canvis.

D’altra banda, en la promoció econòmica de Vilanova i la Geltrú no oblidarem la
importància de potenciar i cercar l’excel·lència en els productes propis: els de la
pesca, l’horta i la vinya vilanovina, així com, la nostra gastronomia. En aquest
sentit, donarem suport a aquelles indústries agroalimentàries de la ciutat que
fan de la qualitat i la singularitat del producte el seu segell distintiu i
potenciarem la seva aliança estratègica amb d’altres sectors com el comerç
local, el turisme i la restauració. Es tracta, sens dubte, d’un gran actiu econòmic
de la ciutat, que la dóna a conèixer i que contribueix a la seva marca.

És en aquest sentit, que estudiarem la possibilitat de desenvolupar projectes
comuns amb entitats bancàries per promocionar la pesca i les activitats que
se’n deriven a la ciutat, al mateix temps que rellançarem la marca “peix i marisc
de Vilanova i la Geltrú”.


Per altra part, seguirem impulsant els elements relacionats amb el passat
agrícola de la ciutat. Per això, un cop aprovat el Catàleg de Masies i Cases
Rurals, que posarà en valor aquestes explotacions del nostre entorn,
promourem, a través d’un pla estratègic, la seva complementarietat amb el
turisme rural i amb la gastronomia per tal de garantir la seva pervivència en el
nostre paisatge, tenint molt present, també, la importància del món del cavall
que tants seguidors aplega a la nostra ciutat.

Finalment, considerem molt rellevant, en el context econòmic actual, pensar
l’economia vilanovina a escala supramunicipal de manera que es generin
estratègies conjuntes amb la resta del territori que beneficiïn el creixement
conjunt. Així, la creació de l’Agència de Desenvolupament Econòmic del Garraf
per a l’atracció de nova activitat i la tasca del Consell Comarcal pel que fa a la
planificació conjunta en sectors com l’ordenació del territori, la potenciació i
preservació del paisatge i del patrimoni, i la mobilitat interna i exterior són
cabdals i cal continuar aprofundint-hi en els propers anys.

El nostre compromís i la feina realitzada ens avala en aquesta coordinació, així,
hem impulsat espais de treball comú a la comarca: a través del Consorci de
Turisme, el Consorci dels Colls – Miralpeix per a la gestió d’aquest espai
natural, el Consorci Sanitari del Garraf i el Govern Territorial de Salut, el
Consorci per a la TDT del Garraf i, recentment, la mencionada Agència de
Desenvolupament Econòmic del Garraf. En el futur, continuarem amb l’actuació
conjunta i coordinada per a millorar aspectes tant importants com el
desenvolupament econòmic, la mobilitat i la salut.

De la mateixa manera, caldrà continuar treballant conjuntament en la resolució
de certs greuges que pateix la comarca i que són una llast per al potencial
econòmic del conjunt dels municipis. En concret, la zonificació tarifària del
transport públic i els peatges. Dos elements sobre els que caldrà continuar
cercant la unitat política per reivindicar un tracte més equitatiu respecte d’altres
territoris i que no perjudiqui les oportunitats de creixement i la prosperitat de la
comarca.

Un turisme especialitzat

A més, no podem oblidar la importància del turisme. És un sector en el qual
Vilanova i la Geltrú encara té molt a fer i en què, donada la seva poca
explotació a la ciutat, encara ens queda molt camp per recórrer. La situació
privilegiada de la ciutat, al costat del mar i a prop de la muntanya, a la vora de
Barcelona i de Tarragona, en una comarca amb grans actius turístics ens situa
una bona posició de partida. Es tracta d’un avantatge que treballarem per
aprofitar al màxim.


La ciutat també compta amb elements que poden jugar un paper important en
l’impuls del turisme i de nous projectes empresarials vinculats: la façana
marítima i les platges, on en els darrers anys s’ha fet una important inversió; la
gastronomia; els museus de la ciutat; els nuclis històrics recuperats i el
patrimoni arquitectònic...

Així doncs, en els propers anys el desenvolupament del sector turístic a la
ciutat serà una de les nostres prioritats. Ara bé, no ho farem de qualsevol
manera. Defugirem de models de massificació i ens centrarem en l’aposta per
una turisme de qualitat, familiar i desestacionalitzat.

Serà un turisme també enfocat a l’atracció de petits congressos especialitzats.
Un turisme que utilitzi els recursos naturals amb una gestió adient de l’entorn
natural i agrícola de la ciutat potenciant, per exemple, les activitats de natura:
amb la recuperació de masies per a usos hotelers, escoles de natura, estades,
cursos, la millora de la xarxa de camins i senders...

Un turisme que potenciï les activitats relacionades amb la mar, el gran element
d’atracció d’un turisme nàutic i esportiu, que també pot generar riquesa i crear
ocupació.

I sense oblidar les possibilitats de creixement que s’obren per d’altres sectors
com la cultura, ja que Vilanova i la Geltrú té els actius suficients per crear un
turisme cultural de referència al territori. Els nous equipaments com el Teatre
Principal, el nou Auditori, o La Sala; les fires i festivals; les nostres festes; i les
indústries culturals de la ciutat són també elements de promoció exterior de la
ciutat, que poden atraure un tipus de turisme de molta qualitat, associat també
a la divulgació del nostre patrimoni arquitectònic: els nuclis antics recuperats i
l’Eixample del XIX.

El turisme ha de basar-se en les estades més o menys perllongades i
requereix de la creació de noves places hoteleres. És en aquest sentit que des
de l’Ajuntament liderarem l’impuls per tal d’afavorir la creació de noves places
hoteleres, sense deixar de banda, però, la importància i els beneficis
econòmics de l’atracció de visitants. Turistes que, tot i no fer nit a la ciutat,
suposen una injecció econòmica important per a comerços i serveis de
restauració.

Finalment, cal treballar per enfortir i donar pes específic a la marca de ciutat.
Aquest és un element identificador i clau en la promoció exterior de la ciutat,
una marca de ciutat que és la suma de tot plegat: d’una ciutat universitària,
amb projecció turística, referent cultural a Catalunya, amb tradició industrial i
amb capacitat emprenedora, una capital comercial i de serveis... Una marca
que es resumeix en creativitat i qualitat de vida per competir territorialment.


LES NOSTRES PROPOSTES EN ECONOMIA I CAPITALITAT
1.- El reforç de les aliances territorials i econòmiques Eix Diagonal i Arc
Metropolità per treballar aspectes conjunts en matèria de promoció i
desenvolupament local, formació ocupacional, intercanvis d’experiències en
nous sectors emergents de l’economia, així com continuar amb els treballs de
la planificació territorial i la mobilitat.

2.- L’Impuls de noves estratègies per reforçar la capitalitat comercial,
especialment a través de les oportunitats sorgides amb la nova autovia C-15
que ens unirà cap a Vilafranca i l’interior de Catalunya.

3.- L’elaboració d’un pla econòmic relacionat amb l’obertura de la C-15 (Eix
Diagonal) per potenciar les nostres oportunitats en matèria territorial i
econòmica.

4.- Reivindicarem el traspàs de les competències portuàries de la Generalitat a
l’Ajuntament de Vilanova per exercir-les conjuntament a través d’un ens on
participin altres agents econòmics i territorials. Replantejarem el Pla Especial
del Port per potenciar els usos nàutics, pesquers i els associats a la recerca.

5.- L’Impuls de la capitalitat ferroviària: des de la vessant industrial
(tallers/màster) fins a la patrimonial/cultural (museu).

6.- Tren Orbital/Soterrament: seguiment de les actuacions, per una banda,
l’estudi funcional per al tren orbital i, per altra, dels futurs estudis de
soterrament impulsats pel Ministeri de Foment.

7.- La creació d’una nova centralitat local (la planificació de l’Eixample Nord):
previsió de sòl per generar espais per a noves activitats econòmiques,
especialment vinculades a la nova economia, la recerca, el desenvolupament i
la investigació.

8.- L’elaboració del Pla de Mobilitat local amb l’objectiu de millorar l’eficiència
del transport públic, establir els itineraris bàsics i millorar encara més la
seguretat vial.

9.- L’aposta pel transport col·lectiu i sostenible, continuació de la millora del
transport urbà, creació de nous itineraris pedalables i completar els existents.

10.- L’ampliació de l’oferta d’aparcaments gratuïts a l’entorn de les Rondes
Europa i Ibèrica. Cal estar preparats, també en aquest sentit, davant les noves
oportunitats econòmiques i turístiques que es derivaran de la nova C-15.

11.- L’inici dels treballs i les negociacions amb RENFE , ADIF i la Generalitat de
Catalunya per a la transformació de la Plaça Eduard Maristany amb l’objectiu


de crear un gran aparcament subterrani, millorar l’accés de vianants a l’estació,
crear una veritable estació d’autobusos i generar un pas públic que connecti els
dos costats de la via i amb el barri de Mar.

12.- Estudiarem mesures per afavorir la mobilitat, analitzant el sistema viari de
la ciutat i possibles noves alternatives de desplaçaments i connexions, a partir
de les propostes del Pla de Mobilitat i d’altres estudis tècnics per al debat i
discussió a través del Fòrum de la Mobilitat i altres espais de participació. En
aquest sentit, caldrà plantejar l’obertura i ampliació d’eixos viaris estructurants,
com la carretera de l’Arboç fins a la variant de la C-31, reclamar a la Generalitat
l’ampliació de la C-31 i l’obertura del carrer Zamenhoff fins al mar i la integració
o reforma d’eixos com la ronda Europa, per obtenir un caràcter més urbà i
integrat a la ciutat.

13.- Treballar perquè es completin tots els accessos i sortides de la C-32 en la
seva intersecció amb la carretera de l’Arboç. Paral·lelament, millorar la
carretera de l’Arboç en el tram entre la C-32 i el nucli urbà de Vilanova i la
Geltrú.

14.- L’impuls a la conversió de l’Escola de Formació Aeronàutica de Vilanova i
la Geltrú, actualment depenent de l’IMET, en un organisme o empresa amb
entitat jurídica pròpia vinculada a l’Ajuntament.

15.- L’impuls al talent: UPC/Neàpolis/Centre Tecnològic/IMET relacionat amb
les noves necessitats econòmiques del territori, generant una aliança
estratègica entre universitat i empreses. Ampliarem el centre Neàpolic cowork
per a nous sectors relacionats amb les noves tecnologies, posant a disposició
naus realitzades per PIVSAM.

16.- L’actualització del pacte per l’Ocupació a Vilanova i la Geltrú per tal
d’adaptar-lo als nous reptes de la situació econòmica.

17.- L’acompanyament en la creació d’empreses i el suport als emprenedors
amb la creació d’un Oficina d’Atenció a l’Emprenedoria, que actuï com a
finestreta única per als nous projectes empresarials, agilitant els tràmits amb
l’Ajuntament, facilitant la cerca de locals comercials i d’inversors privats.

18.-L’aplicació de mesures per impulsar la formació, l’orientació laboral i el
reciclatge constant dels treballadors amb polítiques actives d’ocupació des de
l’IMET.

19.- L’ampliació de les Infraestructures de telecomunicacions al servei de la
ciutadania i de l’economia local, amb infraestructures àgils i preparades als
polígons d’activitats econòmiques i a tots els centres de coneixement.


20.- La implantació d’un servei de wi-fi ciutadà que permeti l’accés gratuït a
Internet a tots els equipaments municipals.

21.- L’impuls de mesures que facilitin la creació i instal·lació a la ciutat de
petites i mitjanes empreses, creadores d’ocupació i amb especialització tècnica.

22.- El foment de transferència dels coneixements de la universitat a la ciutat i a
l’economia creant les aliances i nous mecanismes que ho facilitin.

23.- Nous espais per activitats econòmiques destinades a les tecnologies de les
dependències a partir de la col·laboració públicoprivada, aprofitant la UPC, el
centre d’investigació i la formació en enginyeries que es fa la ciutat.

24.- Destinar part de l’aprofitament urbanístic de l’Ajuntament en la concreció
de sòl per a l’activitat econòmica.

25.- La potenciació de la PIVSAM com a eina a disposició dels agents del
territori per a la creació d’activitat econòmica i de transformació urbana per a la
recerca d’inversions empresarials a la ciutat, ampliant el seu vessant de
promoció econòmica de Vilanova i la Geltrú.

26.- La simplificació de tràmits i reducció de la burocràcia. Persistir en el
desplegament de l’administració electrònica i de la finestreta única.

27.- La reforma de la fiscalitat municipal: bonificació en la creació d’empreses
tecnològiques i sostenibles, a més dels comerços de proximitat, d’activitats
d’artesania, d’art, disseny o creació o d’altres elements relacionats amb el
coneixement i amb oficis tradicionals als nous nuclis i eixos urbanitzats
recentment.

28.- La promoció de la ciutat a través de la potenciació dels productes
autòctons.

29.- El rellançament de la marca “Peix i marisc de Vilanova i la Geltrú”.

30.- Estudiarem la possibilitat de desenvolupar projectes comuns amb entitat
bancàries per promocionar la pesca i les activitats que se’n deriven.

31.- L’aposta per l’atracció del turisme de petits congressos.

32.- La potenciació de l’entorn natural i agrícola com a element de promoció
exterior, amb l’aprovació del Catàleg de Masies i Cases Rurals i d’altres
instruments de protecció del patrimoni agrícola, natural i paisatgístic.

33.- El lideratge en la facilitació i l’acompanyament de la creació de noves
places hoteleres, potenciant la promoció turística.


34.- Treballarem per coordinar la globalitat de museus de la ciutat com a actius
en la promoció del turisme cultural de referència, generant espais de treball
comuns, així com impulsant línies estratègiques per a la seva difusió.

35.- La creació de la marca de ciutat per a la promoció exterior.


2.
URBANISME: UNA CIUTAT EN PROGRÉS

Parlar d’economia avui suposa, inevitablement, fer referència al territori que
tenim, així com, a la relació entre les estratègies econòmiques i territorials i la
seva plasmació en el planejament urbanístic.

És per això que creiem que en els propers anys serà fonamental impulsar un
Pla Estratègic a Vilanova i la Geltrú. Aquest ha de ser un instrument necessari
per obrir una reflexió de ciutat i per determinar què volem ser i com volem
créixer des d’ara fins a l’any 2025 i ha de ser un procés en el qual hauran tenir
veu tant els actors econòmics i socials com la ciutadania.

Per això, aquest Pla Estratègic ha de ser un pla per generar i consensuar les
grans línies estratègiques en matèria territorial, social i econòmica per a
Vilanova i la Geltrú els propers 15 anys. Ha de definir:

• Noves línies de treball per generar oportunitats econòmiques i
consolidar-ne les emergents.
• El model territorial de ciutat què volem: recuperar i transformar la ciutat
consolidada, sostenibilitat en l’ús del sòl futur i de la protecció d’espais
ambientals i paisatgístics.
• El model social i de polítiques públiques: una ciutat referent en els
serveis a les persones, cultura, recerca, educació...
• Un model de governança basat en les aliances territorials entre les
administracions i les organitzacions o entitats del territori i els agents
privats.

Així mateix, treballarem per impulsar la redacció d’un nou Pla d’Ordenació
Urbanística Municipal (POUM). El nou POUM servirà per aplicar la idea de
ciutat de la qual volem dotar-nos: una ciutat compacta que quan necessita
créixer ho fa ordenadament i de la manera que nosaltres mateixos decidim, una
ciutat que genera nou sòl industrial i sòl per a implantar noves activitats
hoteleres, nous espais verds i per a equipaments; una ciutat ben connectada
amb la resta de país; una ciutat que impulsa l’habitatge protegit, que recupera
els nuclis antics, que rehabilita i posa al dia diferents barris de la ciutat, a més
de vetllar pel paisatge urbà i treballar en la generació de nous espais públics
per al gaudi ciutadà; una ciutat, a més, que treu profit del llegat urbanístic i
arquitectònic del segle XIX, bàsic per entendre la ciutat d’avui.


Els grans objectius que volem del nou POUM són:

• Posicionar la ciutat per al lideratge territorial i el desenvolupament
econòmic.
• Redefinir els sectors de creixement i la seva temporització.
• Definir el tractament natural i paisatgístic del sòl no urbanitzable.
• Estudiar i revisar els sistemes viaris i de la mobilitat local i comarcal a
partir de les infraestructures planificades.
• Estudiar nous elements per a generar qualitat de vida: habitatge de
protecció, equipaments, zones verdes...
• Situar nous emplaçaments per a l’activitat productiva.
• Analitzar els usos que es poden donar en el diversos tipus de sòl del
municipi.
• Posar al dia la validesa de propostes urbanístiques del planejament
pendents d’executar.

Aquesta és la nostra manera d’entendre l’urbanisme. El que ha de contribuir, en
les properes dècades, a fer de Vilanova i la Geltrú una ciutat econòmicament
avançada i motor econòmic del seu àmbit territorial, que sigui urbanísticament
sostenible i amb una elevada qualitat de vida. És en aquest context i a partir
d’aquesta idea que proposem, per al proper mandat, una reflexió estratègica i
territorial de la ciutat.

No podem oblidar, a més, que Vilanova i la Geltrú és una capital que lidera un
sistema urbà amb més de 150.000 persones. Per aquest motiu, treballarem per
a l’elaboració d’un Pla Director Urbanístic del Garraf (PDUG) de manera
coordinada amb la resta de municipis de la comarca. El PDUG ajudarà a
harmonitzar i treballar per la coordinació dels planejaments urbanístics
comarcals definint aspectes tan importants com els espais naturals a protegir;
la planificació de les grans infraestructures, com les telecomunicacions o les
xarxes ferroviàries; o la reserva d’espais per a noves activitats econòmiques i
per a equipaments supracomarcals.

En el Pla Director vetllarem perquè compleixi els següents elements:

• Completar el sistema d’espais oberts protegits amb espais d’interès
natural i ambiental fins a la zona costanera.
• Definir l’estratègia i el rol dins del sistema urbà de la comarca, que
inclogui la previsió de noves centralitats comarcals, basades en la
compacitat i en el desenvolupament nodal del territori.
• Situar àrees d’activitats econòmiques: equipaments i millora del sòl
actual i previsió de nous sectors de futur.


• Completar la xarxa de la mobilitat comarcal a partir de la concreció de la
xarxa ferroviària, la posada en servei de la nova C-15 i la millora de la C-
31.

La suma d’aquests tres instruments (Pla Estratègic, Pla d’Ordenació
Urbanística i Pla Director Urbanístic) suposarà més possibilitats d’enfortir la
capitalitat comercial i econòmica de Vilanova i la Geltrú; vertebrar i cohesionar
l’estructura urbana; defensar el dret a la ciutat i a l’ús de l’espai públic; protegir
la qualitat ambiental; i assegurar una bona gestió del territori.

Així doncs, ens comprometem a continuar impulsant un planejament urbanístic
al servei de la ciutat, amb vocació de servei públic i que tingui com a objectiu
últim contribuir a l’increment de la qualitat de vida dels vilanovins i vilanovines.

Volem un nou POUM que ajudi a gestionar el dia a dia de la ciutat i que, alhora,
ens permeti mirar lluny i ens doti dels mecanismes per treballar per la Vilanova i
la Geltrú del futur respectant i protegint l’empremta urbana del passat.

Defensem un urbanisme fet amb fortes conviccions de progrés i alhora amb
voluntat de consens per fer front a un creixement ordenat i racional. Ha de ser
un urbanisme que faciliti l’accés a l’habitatge de protecció per a joves, gent
gran i nous models de família; que recuperi els nuclis antics i els eixamples del
segle XVIII i XIX; que generi reserves de sòl per a noves activitats
econòmiques. Ha de ser un urbanisme que preservi els valors socials i culturals
de la ciutat i que protegeixi el seu entorn natural i paisatgístic; alhora que ens
permet dotar-nos dels equipaments i les infraestructures que necessitem avui,
però també dels que necessitarem demà. En definitiva, volem un urbanisme i
una arquitectura enteses des de la seva dimensió pública com una eina
d’equilibri territorial i de cohesió social, pensant en el present de la ciutat però
també en el planejament del futur.

La defensa d’un creixement ordenat, planificat, acompanyat de serveis i
equipaments per a la millora de la qualitat de vida és una de les premisses
bàsiques que defensarem. La ciutat requereix d’un creixement equilibrat, com
el que s’ha dut a terme fins ara amb l’acompanyament dels serveis, per
exemple, creant més places de llar d’Infants; incrementant el nombre de places
de P3 a les escoles, i amb l’obertura de noves escoles a la ciutat.

Creiem que d’aquest creixement ordenat sorgeixen grans oportunitats de
millora de l’espai públic, dels barris i dels nuclis històrics, així com de
recuperació i regeneració d’espais en desús. En aquest sentit, en els propers
anys l’Eixample Nord representarà la fita més important. Serà un espai que en
els propers anys caldrà que s’incorpori gradualment al ritme de la ciutat. De la
mateixa manera que al segle XIX l’Eixample Gumà va suposar un gran pas
endavant per la ciutat amb el ferrocarril, nous equipaments, la creació d’espais
al centre i l’increment de l’activitat econòmica, aquest nou eixample serà un


estímul per a la Vilanova i la Geltrú de les properes dècades. Es tracta d’una
oportunitat per als propers 30 anys, una intervenció urbanística estratègica per
crear una nova centralitat urbana, del territori i de l’àmbit metropolità, amb
estacions del tren orbital, equipaments regionals com el nou hospital (que serà
un dels futurs motors econòmics del sector) i grans projectes d’arquitectura per
completar el nord de la ciutat.

Volem una ciutat pensada intel·ligentment. On els nous barris vagin
acompanyats de nous equipaments, amb nous polígons per crear activitats
econòmiques, comercials i de serveis i que treballi per preservar i regenerar els
elements naturals, així com, per mantenir i enllaçar els recuperats nuclis antics,
un actiu de promoció exterior i de qualitat urbana. Volem una ciutat que faci
possible el sorgiment de nous espais comercials i d’interès cultural.

En aquest sentit, treballarem per a redactar i iniciar els Plans de Millora Urbana
a tres sectors estratègics de la ciutat que representen una nova possibilitat per
a generar nous espais per a activitats econòmiques, així com recuperar i
dignificar aquests barris: Cap de Creu, Casernes i Mar, així com una reflexió
sobre el mateix Eixample històric i l’Eixample Gumà en el marc dels treballs del
nou Pla General, per a posar en relleu l’espai central de la ciutat amb noves
mesures de preservació i d’impuls.

També treballarem per tenir una ciutat que faciliti l’accés a l’habitatge,
especialment entre aquells sectors amb majors dificultats, com els joves.
Aquest és un element que entenem fonamental en l’equitat i la llibertat de la
ciutadania, però també és imprescindible per a la sostenibilitat econòmica i
social. És per això que acabarem d’elaborar i posarem en marxa el nou Pla
Local d’Habitatge; i que fomentarem un determinat habitatge a l’Eixample Nord,
un espai urbà en què bona part del 40 % d’habitatges tindrà algun règim de
protecció.

A més de l’habitatge protegit i de foment del lloguer assequible, cal impulsar la
rehabilitació i la incentivació de l’entrada al mercat dels habitatges buits, amb
mesures que fomentin la concertació amb els propietaris a través del diàleg i
unes garanties sòlides. En aquest sentit, treballarem per l’impuls d’un gran
acord entre immobiliàries i caixes d’estalvis per posar en el mercat del lloguer
habitatges buits. També començarem a desenvolupar promocions d’habitatge
dotacional, un cop es va aprovar la modificació urbanística del sòl destinat a
equipaments, realitzant-lo a través de noves fórmules de col·laboració i gestió
pública i privada.

I, sobretot, durem a terme una política que busqui l’excel·lència en l’urbanisme.
Amb més exigència en l’obra pública a través del seu seguiment i avaluació
permanents, i amb espais dissenyats amb paràmetres de qualitat, així com,
impulsant la participació del màxim nombre d’actors i representants de la ciutat.
Amb instruments de gestió en la renovació urbana que ens ajudin a millorar el


patrimoni natural i històric de la vila. Treballant per al foment de l’accessibilitat i
la mobilitat, amb les infraestructures necessàries per a una gestió eficient
d’aquests elements.

Cal una planificació i execució de l’urbanisme i una millora de l’espai públic
que, per sobre de tot, tingui en compte la ciutadania, els ritmes vitals i les
necessitats de la ciutat. Els processos urbanístics sempre són difícils per als
veïns. En som conscients i treballarem perquè aquests processos siguin el
màxim de respectuosos, així com, per poder neutralitzar els seus possibles
impactes negatius. Alhora, assajarem noves fórmules de participació activa en
el disseny compartit de la ciutat, atenent a criteris professionals, però tenint
molt en compte els matisos socials i una visió àmplia de la ciutat.

Farem un urbanisme que tingui presents criteris de sostenibilitat i amb una
aposta decidida per la reconversió d’espais en desús, ja siguin zones urbanes,
industrials, habitatges o equipaments, per habilitar-ne nous usos, perquè som
responsables de llegar una ciutat millor que la que hem trobat a les
generacions futures.

Ho farem amb polítiques mediambientals que vetllin per la cura i la preservació
de l’entorn de la ciutat. Possibilitant les activitats agrícoles i de turisme, amb la
millora dels espais naturals i de valor paisatgístic; i amb la gestió integrada del
litoral, les rieres, les platges, la qualitat de l’aigua; i posant un èmfasi especial
en la recuperació de Platja Llarga, on cal continuar amb els treballs per a la
recuperació ambiental de la zona, un espai verd connectat espais agrícoles que
en preservin els seus valors, paral·lelament del procés d’adaptació urbanística
treballada a partir del nou POUM. A més, d’impulsar els corredors ecològics
entre la ciutat i el Parc del Garraf.

La protecció d’elements naturals i de la tradició agrícola requereix una visió
transversal en l’aplicació del desenvolupament sostenible, una concepció que
vagi més enllà i tingui un reflex a les polítiques que s’impulsen: des de la
mateixa planificació urbanística, a les activitats econòmiques, la millora de
l’espai públic, l’increment el verd urbà, la recollida de residus, l’eficiència de les
instal·lacions elèctriques i dels edificis o dels equipaments municipals...

La nostra és una aposta per l’equilibri entre activitats humanes i econòmiques.
Perquè tenim clar que la reducció de l’impacte al medi ambient requerirà una
ferma direcció basada en la utilització racional del territori i del sòl; en l’aposta
per un model de ciutat compacta que defugi de la dispersió territorial,
cohesionada i complexa pel que fa a la distribució d’usos.

Seguirem treballant, també, en la millora de la gestió de les tècniques de
reducció d’emissions i residus i el seu correcte tractament, recollida i
valorització. En aquest àmbit també s’obren noves possibilitats de crear
ocupació i d’atraure empreses relacionades i cal aprofundir-hi.


Finalment, en els propers anys és imprescindible la gestió del sòl no
urbanitzable. En aquest sentit, incrementarem els nostres esforços per eliminar
els usos que en són incompatibles, fruit d’excessos urbanístics provinents de
l’especulació dels anys 60 i 70 i promourem noves polítiques de gestió del
territori, com acords de custòdia i plans especial de restauració. Alhora,
fomentarem la possibilitat de situar-hi activitats complementàries compatibles
amb l’entorn rural que ajudin a reduir-ne l’abandó.

En definitiva, farem un urbanisme que ens permeti vetllar pel que tenim i
millorar el futur que volem per a Vilanova i la Geltrú.

LES NOSTRES PROPOSTES EN URBANISME
1.- La redacció del Pla Estratègic 2025. Un Pla que ha de generar i consensuar
les grans línies per al desenvolupament econòmic, territorial i social els propers
15 anys, conjuntament amb tots els actors socials, econòmics, territorials i la
ciutadania.

2.- Inici dels treballs per a la redacció d’un nou Pla General d’Ordenació
Urbanística Municipal, que impulsi nous objectius per a redefinir sectors
residencials, industrials, comercials i hotelers de futura creació, que
aprofundeixi en el tractament natural i paisatgístic del sòl no urbanitzable,
l’estudi de la mobilitat general i els eixos viaris, així com nous elements per a
generar qualitat de vida: habitatge social, equipaments, zones verdes i situar
nous emplaçaments per a l’activitat productiva.

3.- El seguiment dels treballs del Pla Director Urbanístic del Garraf, un
document que ha de concretar les premisses que assenyala el Pla Territorial
per tal de definir l’estratègia i el rol al sistema urbà de la comarca; la creació
d’àrees d’activitats econòmiques; així com, completar la xarxa de mobilitat
comarcal amb les propostes del tren orbital, i l’obertura de la nova C-15 i les
vies secundàries.

4.- La planificació de l’Eixample Nord: promovent tipologies d’habitatges,
prioritzant els equipaments previstos, dissenyant el nous espais verds i creant
nou sòl per generar activitat econòmica.

5.- El desplegament dels estudis i debats que permetin aprovar un Pla Local
d’Habitatge, actualment en redacció, que faciliti l’accés a l’habitatge, permeti
recuperar i rehabilitar el parc d’habitatges existents i doni sortida als habitatges
buits existents de la ciutat; alhora que permeti trobar noves fórmules en la
gestió i promoció d’habitatges, també dels habitatges dotacionals. En aquest


marc, treballarem perquè en futurs creixements el sòl municipal, fruit de
l’aprofitament urbanístic que es rebi, ja disposi d’habitatge protegit realitzat.

6.- L’impuls d’un gran acord entre immobiliàries i caixes d’estalvis per posar en
el mercat del lloguer habitatges buits.

7.- La proposta de noves fórmules de participació activa en el disseny de la
ciutat.

8.- L’impuls dels corredors ecològics entre la ciutat i el Parc Natural del Garraf.

9.- El foment d’un model sostenible per a l'ús i la gestió dels recursos naturals
que ens envolten i dels quals en som responsables, com és el cas del Parc
Natural del Garraf, i apropant-los a la ciutadania.

10.- La millora de la gestió de les tècniques de reducció d’emissions i residus.

11.- La millora de la gestió del sòl no urbanitzable: amb increment dels esforços
per a l’eliminació d’usos incompatibles alhora que afavorirem els que siguin
compatibles, com el turisme rural o determinades activitats esportives. En
aquest marc, elaborarem un Pla per al sòl no urbanitzable, com a treball previ a
l’elaboració del nou POUM.

12.- La redacció dels treballs, i inicis del Pla de Millora Urbana al sector
Casernes, del Pla de Millora Urbana de Cap de Creu i del Pla de Millora del
Barri de Mar, així com l’estudi i la reflexió urbanística per millorar espais urbans
de la ciutat, dotant-los de millors espais públics i equipaments, com al Tacó o a
l’Eixample històric i a l’Eixample Gumà.

13.- Solucionar el tancament del procés d’urbanització de Santa Maria,
actualment inacabat (unitats d’actuació pendents, zones verdes, col·lector,
serveis...).

14.- L’arranjament del sector del Torrent de Santa Maria al seu pas pel Prat de
Vilanova i acordar amb l’ACA una solució definitiva alhora que també
treballarem per a desenvolupar noves fases del projecte de transvasament de
torrents.

15.- L’elaboració d’un calendari que posi solució als problemes quotidians que
es generen en els assentaments consolidats de les urbanitzacions periurbanes.

16.- L’estudi, com a treball previ al POUM, de la creació de nou sòl per a
activitats econòmiques i els usos que es donen en la trama urbana actual, per
tal de fer-los més atractius per a futurs inversors.


17.- L’impuls definitiu del sistema d’informació geogràfica (SIG) com a eina de
prospecció i anàlisi de la ciutat.

18.- La intervenció i recuperació dels nuclis antics de la ciutat com a element de
promoció econòmica i activitat comercial

19.- L’elaboració d’un Pla de millora paisatgística del nostre litoral.

20.- Continuar aplicant criteris d’intervenció a l’espai públic i a la planificació
urbanística que incorporin una visió de gènere.

21.- L’actualització del Pla d’equipaments de la ciutat.


3.
ESPAI PÚBLIC:
QUALITAT, CURA I ORGULL DE CIUTAT

Espai públic

En els propers quatre anys tirarem endavant grans projectes urbanístics,
cabdals per al futur de la ciutat i per dibuixar la Vilanova i la Geltrú que volem
per a les properes dècades. Ara bé, aquesta tasca no ens impedirà estar atents
als aspectes de l’urbanisme que més preocupen els ciutadans en el seu dia a
dia.

Els grans plans d’ordenació no tenen sentit si no van acompanyats d’una
política urbana de les “petites coses”, que pari atenció als petits detalls de
qualitat en l’espai públic. L’espai públic en tant que bé comú, patrimoni
col·lectiu, i espai de socialització i recuperació de la consciència ciutadana,
rebrà també tota la nostra atenció.

La nostra serà una política de cura de l’espai públic centrada en la neteja, el
manteniment i l’ordre, que facin possibles uns carrers i unes places on els
ciutadans s’hi sentin a gust. De què serveixen els grans plans urbanístics, els
grans projectes d’ordenació si, un cop duts a terme, no es presta atenció a la
qualitat i el manteniment dels carrers, les places i les platges?

En la nostra manera de viure la ciutat hi ha el gust per passejar, per fer vida als
carrers, per conviure a les places i parcs i per gaudir al màxim l’espai públic.
Aquesta manera tan mediterrània de viure la ciutat forma part de la nostra
personalitat: al carrer ens relacionem, xerrem, passegem, comprem i celebrem
les nostres festes. La millor manera de mantenir aquesta forma de viure és
garantint uns carrers nets i un espai públic de qualitat.

Hem renovat la contracta de neteja millorant considerablement la neteja diària
dels carrers i la recollida de les escombraries. També hem millorat la jardineria i
hem incrementat el control de les obres. Però som ben conscients que
aquestes milloren requereixen una atenció constant. Cal estar-hi a sobre,
dedicar temps i esforços perquè la qualitat i la netedat dels carrers de la ciutat
no disminueixi.


En els propers anys durem a terme un pla per introduir més verd urbà a tota la
ciutat, així com, per reformar les places i parcs dels anys 80 que encara no
hem adaptat als nous temps.

Un espai públic de qualitat és un factor determinant per a l’impuls de l’activitat
econòmica. Amb uns carrers i places que convidin a estar-hi i a passejar-hi
atraurem nou comerç, noves activitats de restauració i noves empreses.

Un espai públic de qualitat és, alhora, garantia de major seguretat. Perquè uns
carrers amables, que propicien que la gent hi passi més i que fomenten una
major activitat econòmica, són també uns carrers més segurs.

Per tant, treballarem per un espai públic net, ordenat i segur com el millor dels
impulsos a l’activitat comercial, la seguretat, la prosperitat i la vitalitat de la
ciutat. I ho farem a tota la ciutat.

La nostra serà una política que vetlli pel paisatge urbà, que afavoreixi la
identificació amb un territori, reivindicant-ne l’autenticitat, i la singularitat del que
ens fa sentir orgullosos de viure a Vilanova i la Geltrú: dels seus diversos eixos
urbans, que recullen la història de l’arquitectura, de la ciutat i les persones que
han deixat la seva petjada a través de racons i carrers singulars. Treballant per
un espai públic amable, aconseguirem convertir-lo en un actiu social i
econòmic.

Aquesta política també ha de preveure la complicitat del sector privat, els
propietaris i la societat civil, així com, noves eines per intervenir en la
recuperació d’espai públic, una peça clau en la política de promoció cultural i
turística.

En aquest sentit, aprovarem i posarem en marxa una nova ordenança de
paisatge urbà que contempli nous instruments per afavorir la recuperació i
protecció d’aquest paisatge urbà. Serà una norma que reguli i racionalitzi
l’ocupació de la via pública per part dels comerços i les activitats de
restauració; que reguli els cartells i cartelleres; i que estableixi quins han de ser
els usos adequats i el manteniment del mobiliari urbà. A través d’aquesta nova
ordenança aconseguirem dotar l’espai públic de la ciutat d’un element
addicional de qualitat i manteniment.

A més, impulsarem noves campanyes i accions de conscienciació i civisme,
treballant colze a colze amb les escoles de la ciutat i amb les famílies. La cura
dels carrers i places és cosa de tots, una actitud molt relacionada amb els
valors, amb el fet de sentir com a pròpia la ciutat i cuidar-la en conseqüència i
que, per això, creiem imprescindible treballar des de la infància.

Perquè Vilanova i la Geltrú és una sola i cal cuidar-la tota igual. El nostre model
no és el d’aquelles ciutats amb un centre molt cuidat al costat de barris


degradats, on passejar i estar al carrer és impossible. El nostre és el model de
la qualitat a tot arreu; el dels carrers nets i cuidats a tots els barris com la millor
garantia de cohesió social. Volem que sigui una ciutat diversa i única, diferent
però harmònica, una ciutat agradable tota ella, que fa sentir els seus habitants
orgullosos de formar-ne part i, alhora, responsables de la seva cura.

Aquest orgull de ciutat també té molt a veure amb el patrimoni, que fa de
Vilanova i la Geltrú una ciutat única i singular. El nostre patrimoni forma part de
nosaltres. Ens permet saber qui hem estat i entendre millor la ciutat que som
avui. ens comprometem a cuidar aquest patrimoni, a recuperar-lo i a rehabilitar-
lo aprovant el nou Pla de catàleg arquitectònic, històric, artístic i natural,
actualment en fase de redacció.

En els darrers anys hem impulsat la recuperació del Nucli Antic, un barri que
dóna personalitat a Vilanova i la Geltrú, generant noves oportunitats per a la
promoció i la projecció de la ciutat, per a l’atracció de visitants i de noves
activitats econòmiques que dinamitzin els espais recuperats. A aquestes
actuacions, afegirem els treballs que ens han de permetre recuperar el sector
del Cap de Creu, un barri a on cal intervenir amb els mateixos criteris de nucli
antic, dotant-lo de nous espais oberts i equipaments a través de l’impuls del Pla
de Millora Urbana que s’ha previst per a la zona.

El nuclis antics connecten amb el centre. Però aquest centre és ampli, on els
vianants són els protagonistes i amb voluntat de continuar creixent. El centre és
un dels grans motors econòmics i convivencials de Vilanova i la Geltrú i és per
això que el volem més gran i continuarem estenent la vianalització a més
carrers. Alhora és fonamental el seu manteniment.

D’aquesta manera, ara que hem aconseguit l’homogeneïtat urbanística de la
Rambla, cal estar amatents al manteniment de la seva qualitat urbana. La
Rambla és un símbol de Vilanova i la Geltrú, un espai estimat per tots els
vilanovins i vilanovines i que ens dota de personalitat pròpia. És un espai en el
que cal potenciar l’activitat econòmica i del qual cal tenir-ne cura a parts iguals.

Cal continuar rehabilitant els espais del centre. Però la importància comercial
de la ciutat va més enllà del centre i, per això, durant els propers anys
estudiarem la possibilitat d’impulsar noves reformes urbanes en d’altres eixos i
carrers comercials de la ciutat. És el moment d’adaptar-los a les noves
necessitats i usos de la ciutadania reforçant, a través de la millora continuada
de l’espai públic, el paper de Vilanova i la Geltrú com a capital comercial del
Garraf i el Penedès.

Un altre dels grans motors econòmics, dels principals actius de Vilanova i la
Geltrú és el barri de Mar. És un barri on hi hem invertit molt i en el que hi hem
assolit alguns anhels històrics (cobrir el torrent, construir-hi un Institut, arranjar
la Rambla, etc). El barri de Mar, després de la reforma integral del Passeig


Marítim i de La Marina, esdevindrà per fi una unitat, una zona homogènia i amb
una visió global.

La reforma del passeig i de La Marina suposarà una gran millora en la qualitat
de vida dels veïns i, alhora, multiplicarà les possibilitats de projecció i atracció
de nova activitat econòmica i turística a la ciutat.

A través d’aquesta reforma de la façana marítima i del barri de Mar, impulsarem
un gran actiu econòmic de la ciutat. Dotant el barri de nous equipaments de
ciutat i d’un espai públic millorat per poder passejar, comprar, relacionar-se…
incrementem les seves oportunitats per a la creació de més i noves activitats
econòmiques. La proximitat de les platges i la renovació de l’espai urbà dels
seu entorn faran d’aquesta zona de la ciutat un nou pol de creixement
econòmic.

Les platges són un gran actiu per a la ciutat, un factor d’atracció de visitants i
de creixement econòmic, a més d’una part indestriable de la personalitat i
l’orgull vilanovins i en els propers anys aprofundirem en la seva cura i en el seu
manteniment.

Esport

De la mateixa manera, la pràctica de l’esport és un element fonamental
d’identitat per a molts vilanovins i vilanovines (un 30% practiquen algun esport),
així com, un factor de cohesió social inestimable i d’implicació i enfortiment del
teixit associatiu de la ciutat.

Alhora, l’esport és més que mai sinònim de qualitat de vida: millora la salut i
l’autoestima, fomenta la participació, genera cultura social i fomenta els valors
de l’esforç i del treball en equip. És en aquest sentit, que en els propers anys
continuarem fomentant la seva pràctica a totes les edats i facilitant l’accés en
igualtat de condicions per a tota la ciutadania, posant un èmfasi especial en
l’impuls de l’esport escolar.

D’aquesta manera, treballarem de forma coordinada amb AMPA’s i clubs per
fomentar que l’esport en les categories d’iniciació pugui ser practicat a les
escoles sempre que sigui possible, alliberant, d’aquesta manera, alguns dels
equipaments esportius amb major demanda.

Impulsarem la pràctica d’esport a l’escola amb entrenadors altament qualificats
i recomanats pels clubs, garantint la continuïtat entre la iniciació a l’esport a
l’escola i la pràctica posterior de l’esport al club. Així mateix, durem a terme les
millores i adequacions de les instal·lacions de les escoles per a l’adient pràctica
esportiva. I, alhora, fomentarem un pacte comarcal en aquest sentit per tal


d’evitar la competència entre clubs de les diferents poblacions de la comarca
en l’atracció d’esportistes que inicien la seva pràctica.

Així mateix, generarem nous espais per a la pràctica esportiva. En els darrers
anys s’han fet avenços molt significatius en la construcció de noves
instal·lacions. Ara bé, l’elevada demanda esportiva ens aboca a seguir
mantenint aquest esforç i és per això que ens comprometem a construir 3
pistes annexes al pavelló poliesportiu de manera imminent.

Malgrat això, es tracta d’un esforç que, necessàriament, haurà d’anar més enllà
de la construcció de nous equipaments per part de l’Ajuntament, a través de
noves maneres de recolzar els clubs amb capacitat per a la construcció de
noves instal·lacions; de noves fórmules de finançament dels equipaments com
les concessions; sense oblidar la necessitat d’adaptar i millorar els
equipaments existents i la millora en la gestió i administració de recursos que
es destinen als clubs.

Al mateix temps, impulsarem una major obertura de la ciutat a la pràctica
esportiva relacionada amb el mar i treballarem en la millora de l’entorn per
facilitar els esports de muntanya.

A més, tindrem molt present que l’esport pot esdevenir un dels motors
econòmics de Vilanova i la Geltrú. El turisme, els serveis i altres sectors de
l’economia tenen en l’esport un element de creixement i de creació d’ocupació.
Un factor que també fomentarem des de la nostra política esportiva.

Cultura

La cultura també és un element de projecció i creixement econòmic per a la
ciutat. La cultura juga un paper determinant en la identitat dels vilanovins i
vilanovines; reforçant el sentiment de pertinença col·lectiu i contribuint al fet
que tots els ciutadans se sentin part del projecte comú que és la ciutat.

La cultura a Vilanova i la Geltrú són els equipaments, són els esdeveniments i
és la gent. És el teatre rehabilitat, el nou auditori, el nou cinema municipal i els
festivals de música de l’estiu com el FIMPT o els nombrosos festivals que
sorgeixen de la iniciativa ciutadana. El Trapezi; la Festa Major i el Carnaval; i
és, també, la tasca de les entitats en el seu conjunt...

En els propers anys continuarem impulsant la cultura amb més equipaments:
iniciarem la construcció d’una nova biblioteca al barri de Mar; amb més suport a
les activitats culturals que tenen lloc a la ciutat; i amb més suport a les entitats
de la ciutat: buscant el seu finançament a través de convenis amb entitats
privades.


A més, treballarem per una millor relació entre cultura i els equipaments més
utilitzats de la nostra ciutat: els centres cívics. En aquest sentit, els centres
cívics són i han de ser encara més, equipaments privilegiats per a la creació i
difusió cultural a tots els barris.

La nostra cultura singularitza la ciutat, dota de personalitat pròpia Vilanova i la
Geltrú i és generadora d’una identitat compartida. Però, alhora, la cultura pot
ser una font de prosperitat i de projecció exterior de a la ciutat.

És per això que treballarem per donar a conèixer cultura vilanovina més enllà
de la comarca. Existeix un cert tipus de turisme de molta qualitat i vinculat a la
cultura, a les festes i activitats culturals, que pot ser una gran oportunitat de
creixement per a la ciutat. Vilanova i la Geltrú té molt camp a córrer en aquest
àmbit i nosaltres el potenciarem al màxim.

En definitiva, en els propers anys continuarem treballant per l’ordre, la qualitat i
la neteja dels carrers, les places i les platges; per la cura i recuperació del
patrimoni.

Ara bé, no podrem fer-ho sense els ciutadans. En la cura de carrers i places, el
respecte i manteniment del patrimoni tots hi tenim molt a veure. És una
responsabilitat compartida.

I continuarem impulsant l’esport i la cultura, factors de cohesió i identitat que
també requereixen de tots. Tant l’esport com la cultura vilanovins serien ben
poca cosa sense la feina i la tasca de les entitats, i sense la implicació i l’estima
de la ciutadania.

Aquests elements contribueixen a consolidar l’orgull vilanoví. L’orgull de viure a
una ciutat per ser passejada i viscuda al carrer. Una ciutat amb un patrimoni ric
i cuidat, reflex i herència de la seva història. I una ciutat amb una vocació
esportiva i cívica fortes, amb una tradició cultural diversa i pròpia que hem de
protegir.

LES NOSTRES PROPOSTES EN ESPAI PÚBLIC,
ESPORT I CULTURA

1.- La introducció de més verd urbà amb espècies autòctones i amb criteris de
sostenibilitat econòmica i ambiental:

• Reforma del Parc Ribes Roges
• Reforma del Parc Quadra d’Enveja


• Nou Parc al barri de la Collada
• Reforma de la plaça Pobles d’Espanya
• Reforma de la bosquina de Mas Seró al Molí de Vent
• Reforma de la plaça de la Sardana

2.- L’estudi i la millora de les condicions d’accessibilitat als parcs i jardins
perquè puguin ser gaudits per a tothom.

3.- La ubicació de panells informatius en tots els parcs i jardins identificatius
dels arbres més característics de cada parc.

4.- L’aprovació d’una Ordenança de paisatge urbà.

5.- L’aprovació del Nou Pla de Catàleg del Patrimoni Arquitectònic, Històric,
Artístic i Natural.

6.- La recuperació / rehabilitació del sector del Cap de Creu a través un Pla de
Millora Urbana.

7.- Les reformes urbanes en eixos i carrers comercials de la ciutat del centre i
d’altres zones, també actuacions de microurbanisme per tal de millorar través
de nous mobiliaris o del tractament del verd urbà espais de la ciutat.

8.- La finalització de la reurbanització de l’Avinguda Vilafranca.

9.- La construcció del vial de connexió del Fondo Somella i Santa Maria

10.- La millora de les entrades de la ciutat, amb tractament d’aspectes
paisatgístics i de cura de l’espai públic, en especial l’accés a la ciutat per
l’avinguda Eduard Toldrà, fent un tractament com el que hem fet a la Ronda
Ibèrica.

11.- La vianalització del carrer Llibertat entre la via del tren i la plaça
Immaculada Concepció com a eix comercial, amb l’ampliació del pas sota la via
del tren per a vianants.

12.- La continuació del procés de vianalització del centre de la ciutat: carrer
Lleida, carrer Vapor, etc...

13.- La reforma integral del Passeig Marítim i La Marina a través del
desenvolupament d’un Pla de Millora Urbana

14.- Les actuacions globals a la façana marítima: aparcament alternatiu a la
platja del Far, millora dels accessos al port, vetllar per l’execució del projecte
d’urbanització de la plaça del Port.


15.- L’eliminació de barres arquitectòniques. VNG sense barreres: continuarem
eliminant les barreres arquitectòniques de la via pública, per fer de Vilanova i la
Geltrú una ciutat amable i compromesa amb les persones amb mobilitat
reduïda.

16.- La redacció del Pla Renovació voreres a tots els barris de la ciutat.

17.- L’execució d’un Pla de millora d’asfaltats a tots els barris de la ciutat.

18.- El treball amb els centres educatius en la lluita contra l’incivisme urbà.

19.- Seguir vetllant per la coordinació i millora dels usos dels espais públics de
la ciutat, per tal d’evitar el conflicte i promoure la convivència.

20.- L’elaboració dels anomenats “Plans de Barri” on, juntament amb les AV,
definirem les actuacions en matèria de via pública que cal dur a terme i el seu
calendari d’execució.

21.- L’elaboració d’un protocol o pla conjunt amb les empreses de serveis
(telefonia, llum, etc.) per eliminar les connexions àrees de la ciutat, com ara al
barri de la Collada.

22.- L’impuls de les polítiques d’estalvi energètic:

• Pla energètic municipal per a la utilització d’energies renovables i estalvi
energètic, començant pels edificis municipals.
• Continuar adaptant el que resta d’enllumenat públic sota criteris d’estalvi
energètic.
• Finalitzar el programa d’adaptació de pas de aforament a comptadors.
• Campanyes de conscienciació d’estalvi d’aigua.
• Continuar optimitzant la xarxa d’abastament d’aigua potable mitjançant
el control exhaustiu de pèrdues i la millora de la xarxa de distribució.
• Realitzar auditories mediambientals i establiment d’indicadors de qualitat
de la ciutat.
• Fomentar polítiques de reciclatge domèstic i industrial

23.- Continuar tenint cura de les platges:

• Aposta clara i decidida en la millora continua de les platges.
• Continuar impulsant auditories de qualitat en els serveis.
• Continuar treballant per l’obtenció dels diferents certificats espanyols i
europeus de qualitat: EMAS, ISO, Banderes Blaves, etc.
• Introducció d’un servei d’àmbits familiars culturals i educatius a les
platges.


• Seguir eliminant les barreres per a la mobilitat a les platges.

24.- Vetllar per al compliment de la normativa de protecció d’animals, a més de
promoure campanyes contra l’abandonament i de cens d’animals.

25.- La prohibició dels circs amb animals.

26.- L’impuls de l’esport escolar: treballarem de forma coordinada amb AMPAs i
clubs per fomentar que l’esport en les categories d’iniciació pugui ser practicat
a les escoles sempre que sigui possible.

27.- L’arranjament de les instal·lacions de les escoles per adequar-les a la
pràctica esportiva.

28.- L’elaboració d’un pacte comarcal per al foment de l’esport escolar.

29.- La construcció de tres pistes annexes al pavelló poliesportiu.

30.- L’adequació de les instal·lacions esportives municipals, mantenint la seva
qualitat, per tal d’ampliar el nombre d’activitats practicables,

31.- La cerca de noves maneres de recolzar els clubs amb capacitat per a la
construcció de noves instal·lacions.

32.- L’impuls de noves fórmules de finançament dels equipaments.

33.- L’impuls de la pràctica esportiva relacionada amb el mar i la platja.

34.- L’ampliació del Pla d’Activitat Física, Esport i Salut (PAFES) per tal de fer-
lo arribar a un major nombre de practicants.

35.- La millora de l’entorn per facilitar l’esport de muntanya.

36.- La construcció d’una biblioteca al barri de Mar.

37.- La programació i coordinació de la totalitat de les publicacions municipals
des d’una perspectiva integradora i transversal.

38.- El treball conjunt amb les entitats que proposen el projecte de la Casa de
la Festa per tal de preservar, promoure i difondre les nostres festes tradicionals.

39.- La revisió del projecte de la Vela per tal de vincular l'activitat d'aquest
centre a la programació estable de circ a la ciutat.

40.- Continuar treballant per completar el Pla Local d'Equipaments Culturals,
especialment en l'elaboració del projecte del Teatre-Auditori, amb vocació de


lideratge comarcal pel que fa a la difusió de les arts escèniques de mitjà i gran
format.

41.- L’estudi i desenvolupament de la rehabilitació de l’antiga església dels
Josepets.

42.- Estudiar un nou model de gestió dels equipaments de difusió cultural, com
el Teatre Principal, la Sala i l’Auditori, de manera que es garanteixi una tasca
més àgil, eficaç i autònoma.

43.- Garantir i reforçar una programació de qualitat estable d’arts escèniques i
visuals que s’adreci als diversos públics de la ciutat, a través dels equipaments
culturals de ciutat i a tots els barris, aprofitant, especialment, la infraestructura i
la xarxa relacional dels centres cívics.

44.- La millora de l’oferta del patrimoni cultural, d’acord amb la tasca del
Patronat de l’Organisme Autònom de Patrimoni Víctor Balaguer, per tal
d’establir-ne les línies de desenvolupament i creixement necessàries.

45.- La consolidació, difusió i conservació el nostre cicle festiu com una de les
mostres d’identitat més importants de les que gaudim.

46.- L’assumpció de la capitalitat cultural en el territori d’influència.

47.- Situar la ciutat en les xarxes municipals i circuits del país que treballen per
la promoció de la cultura.

48.- La utilització de l’oferta cultural com una eina de promoció de ciutat.

49.- La intermediació entre les entitats culturals de la ciutat i les entitats
financeres per a la millora del finançament de les activitats de les entitats a la
ciutat.

50.- L’inici d’una línia específica de treball amb les escoles i instituts de la ciutat
adreçada al coneixement de la història i cultura de la ciutat entre els infants i els
joves.


Programa de Govern per a Vilanova i la Geltrú

Programa de Govern per a Vilanova i la Geltrú

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

Similar a Programa de Govern per a Vilanova i la Geltrú

Similar a Programa de Govern per a Vilanova i la Geltrú (20)

Programa de Govern per a Vilanova i la Geltrú