Conceptes bàsics de sociolingüística

1. VALENCIÀ
SOCIOLINGÜÍSTICA
SOCIOLINGÜÍSTICA
CONCEPTES BÀSICS

2. Coexistència de dues llengües en un mateix parlant o en un
grup social determinat. Pot ser individual, social o territorial.
BILINGÜISME
BILINGÜISME
LLENGÜES EN CONCTACTE
LLENGÜES EN CONCTACTE
Les comunitats lingüístiques viuen en contacte, no aïllades. El
coneixement de llengües possibilita la intercomunicació i
l'enriquiment cultural dels pobles. El més normal és que dins
d'un mateix estat convisquen diverses llengües.

3. Judicis de valor no racionals emesos sobre una llengua o sobre
una varietat lingüística, generats per la ignorància o la
malvolença, que responen a estereotips.
PREJUDICIS LINGÜÍSTICS
PREJUDICIS LINGÜÍSTICS
AUTOODI
AUTOODI
El parlant d’una llengua es nega a utilitzar la pròpia llengua i
adopta l’idioma dominant per un sentiment d’inferioritat causat
per discriminació lingüística per part dels parlants d’una altra
llengua considerada superior.

4. DIGLÒSSIA
DIGLÒSSIA
Situació que es produeix en una societat on conviuen dues
llengües o més i una d’elles és considerada superior i té uns usos
elevats culturalment i sociopolítica, mentre que l’altra o les altres
s’usen per a funcions informals
SUBSTITUCIÓ LINGÜÍSTICA
SUBSTITUCIÓ LINGÜÍSTICA
La llengua pròpia (L1) és desplaçada de forma parcial o total per
la forana (L2) en diversos àmbits d’ús. És un procés lent, de
caràcter quantitatiu (nombre de parlants i freqüència d’ús) i
qualitatiu (diferent distribució de funcions lingüístiques, normes
i àmbits d’ús).

5. LLENGUA MINORITÀRIA
LLENGUA MINORITÀRIA
Llengua que disposa d’un nombre reduït de parlants ( a
Europa, el suec amb 8 milions de parlants, per exemple).
LLENGUA MINORITZADA
LLENGUA MINORITZADA
Llengua que veu restringits els seus àmbits d’ús i les seues
funcions en benefici d’una altra llengua, la denominada
dominant ( el català, l’èuskar o el gal·lés, per exemple).

6. NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA
NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA
Procés social pel qual una llengua minoritzada esdevé el mitjà
habitual de comunicació privat i públic, formal i informal, oral
i escrit, en el conjunt d’una societat.
L’objectiu és que tota la població conega i use la llengua de
forma habitual i en tots els nivells i àmbits d’ús.
Els mitjans de comunicació i l’ensenyament constituiran els
instruments fonamentals per a la normalització del seu
coneixement.

7. NORMATIVITZACIÓ LINGÜÍSTICA
NORMATIVITZACIÓ LINGÜÍSTICA
Procés d’establiment de normes lingüístiques que té per
objecte fer d’una llengua un instrument adequat per a la
comunicació. La llengua ha de comptar amb una ortografia,
una gramàtica normativa i un diccionari de la llengua.
1913 - Pomepu Fabra - Normes ortogràfiques del català
1932 - Normes de Castelló - Reconeixement de la variant
valenciana dins la llengua catalana
ACTUALMENT - òrgans competents en matèria lingüística:
Institut d'Estudis Catalans - Acadèmia Valenciana de la
Llengua - Universitat de les Illes Balears

8. El registre estàndard fa possible la difusió de la llengua,
supera les diferències dialectals, i tots els parlants s’hi
veuen identificats.
ESTANDARDITZACIÓ
ESTANDARDITZACIÓ
LLEIALTAT LINGÜÍSTICA
LLEIALTAT LINGÜÍSTICA
Predisposició d’un parlant a no abandonar l’ús de la llengua
pròpia mai, dins de la comunitat lingüística a què pertany.