La civilització grega és bressol de la cultura europea i moltes de les formes del seu art es troben a la base de creacions posteriors perquè al llarg de la història, sempre hem mirat amb admiració el que va ser l'antiga Grècia.
Aquest tema ha estat elaborat per Pau Tobar, durant el curs 2014/15.
1. L'ART CLÀSSIC: GRÈCIA
Continguts:
Context
Antecedents: art minoïc i
art micènic
Característiques
generals de l'art grec
Arquitectura i urbanisme
grec
Escultura grega
Pintura ceràmica i
mossaïc
2. Context geogràfic i polític
La civilització grega es
desenvolupa entre
l'Hèl·lade, les illes de
l'Egeu i Àsia Menor.
Relleu muntanyós i illes:
Importància de la mar
Ciutats-estat: Polis
Creixement demogràfic =
colonitzacions
mediterrànies sense
unitat política.
Cruïlla de civilitzacions
3. Context mentalitats
Ciutadà és
responsable de la
defensa de la polis
Ciutadà participa en
decisions de la polis
Democràcia d'Atenes
Humanisme
Religió
antropocèntrica
Mites no dogmàtics
”El hombre és la
medida de todas las
cosas”
Protàgores
5. Context civilització minoïca
Etapa: 2600-1400 aC
Localització: Creta
Cruïlla comercial i
cultural
Civilització urbana
Talassocràcia
Palaus-ciutat
Aqueus i micènics
envaixen Creta 1400
aC
6. Context civilització micènica
1600-1200 aC
Peloponès: Tirint i Micenes
Aqueus
Monarquia
Societat aristocràtica i
militar
Expansió marítima i
comercial
Mites: Odissea i Iliada
d'Homer; Viatge d'Ulisses i
Jasó i els Argonautes
Invasió dels doris el 1200
aC
7. Context època fosca
1200-800 aC
Poca informació
Destrucció de les
ciutats micèniques i
retrocès demogràfic
Edat del ferro
Règim aristocràtic
Decisions en àgora
Origen de les polis
8. Context periode arcaïc
s. VII-475 aC
Sistema oligàrquic
Difícil equilibri població –
recursos
Noves colònies mediterrànies
Influències Egipte i
Mesopotàmia
Eclosió de l'arquitectura i
escultura gregues
Guerres Mèdiques amb Pèrsia
Víctòria gràcies a la
talassocràcia d'Atenes
Expansió comercial i optimisme
9. Context periode clàssic
475-323 aC
Lliga de Delos
Atenes epicentre cultural i
artístic
Optimisme
Democràcia Atenes
Humanisme i ideal de
bellesa
Guerres del Peloponès
Filip Il
Alexandre el Gran
10. Context periode hel·lenístic
323 – 31 aC
Fragmentació imperi
d'Alexandre el Gran
Expansió cultura grega
Influències orientals
Persones súdbites
Pessimisme o
existencialisme
Conquesta romana
(146 aC) i absorció
cultural
11. Art Minoïc
(Creta, 2600-1400 aC)
Palaus – ciutats – laberíntics (Knossos)
Pati central – megaron
Arquitectura arquitravada i humanitzada
Columnes:
Roges
Més estretes a la base del fust
Capitel amb equí gran de moldura convexa i
abac. Influència dòric
Murs decorats amb baixrelleus i frescos.
Frescos: escenes quotidianitat i colors rics, figures
amb línia de contorn negra i fina. Influència
egípcia però amb més domini del moviment
Escultura: petites estàtues de marfil, bronze i
argila
12. Art Micènic (1600-1200 aC)
Micenes i Tirint
Arquitravat, adintelat i
columnes minoïc
Micenes:
Murs ciclopis
Porta dels Lleons
Palau de Micenes:
Megaron (domos i
prodomos)
Tombes de prínceps
(Tholos): Porta d'Agamenón
o Tresor d'Atreu
Orfebreria
14. Arquitectura: Urbanisme I
Polis amurallada
Proporció i harmonia:
Edificis pensats en les
necessitats ciutadanes i
proporcionals a l'ésser
humà
Es construeix estudiant
relació amb l'entorn
(altres construccions,
natura, topografia...)
S'estudien escales i
perspectives
Originalment ciutats gregues
tenien plànol irregular
475 aC Hipodamo de Milet,
projectà reconstrucció de la
seua ciutat amb un plànol
ortogonal; crea model
d'urbanisme racional
15. Arquitectura: Urbanisme II
Elements de la polis:
Acròpoli, fortalesa on se
situen els temples
Àgora
Stoa
Eclesiasteri
Bolusteri
Teatre
Estadi
Palestra
Temple
Santuari
16. Arquitectura:
característiques generals
Proporció, mesura i harmonia
Arquitravada
Peristil
Materials:
1r Conglomerat o pedra sorrenca
Des del s. V aC també marbre
Aparell isòdom amb carreus
uniformes sense argamassa, agafats
amb grapes
Colors: blau triglif, roig metopes
Estils columnes: dòric, jònic i corinti
Harmonia visual: curbatura
d'estilobat i entaulament; columnes
inclinades cap a dins; entasi;
columnes de diferent amplaria;
distància intercolumnis.
17. Arquitectura religiosa:
La façana del temple
Dòric: Utilitzat des
del VII aC, assoleix
la plenitud amb el
Partenó al s. V aC.
Jònic: Utilitzat des
del s. VI aC
Corinti: Introduït
tardanament (IV aC)
i generalitzat època
hel·lenística
22. Arquitectura religiosa: nombre i
posició de les columnes
Nombre de columnes al
pòrtic (en façana):
2 dístil
4 tetràstil
6 hexàstil
8 octàstil
10 decàstil
Posició columnes:
In antis
Pròstil
anfipròstil
23. Arquitectura civil: el teatre
Teatre espectacle
molt important
Grades a les faldes
d'un turó i l'escena i
l'orquestra als peus
24. Identifica i descriu 1
Atenea Nike (Atenea victoriosa) o Nike Àptera (Victòria sense ales).
Acròpoli d'Atenes. 410 aC. Arquitecte Cal·lícrates.
25. Identifica i descriu 2
Temple d'Hera II o Posidó a
Posidònia (Paestrum). 450
aC.
27. Identifica i descriu 4
Erecteion, Acròpolis d'Atenes,
arquitecte: Filocles (?), 406 aC
28. Identifica i descriu 5
Temple de Zeus Olímpic
(Olimpeion). Arquitecte:
Cossitius (romà)
Patrocinador: rei Antioco
IV. Atenes, 164 aC.
29. Escultura grega:
característiques generals 1
Arrels orientalitzants: Egipte
sobretot
Creació d'un llenguatge original
antropocèntric
Recerca de l'equilibri i la bellesa
en la representació figura
humana;
Bellesa proporciorcionada
(cànon) harmoniosa i idealitzada
Home varonil i musculós
Importància de l'expressió, però
idealitzada: quietud, serenitat,
equilibri físic i espiritual. Aquesta
tendència es trenca durant
l'Hel·lenisme: força i sentiments
30. Escultura grega:
característiques generals 2
Aviat trenquen l'estatisme
orientalitzant inicial, buscaran el
moviment:
Figures es dobleguen per
adaptar-se al marc
arquitectònic
Dinamisme en els grups
Tensió muscular, flexibilitat,
agilitat
El moviment reforçarà
l'expressivitat
Aviat trenquen la frontalita inicial:
Volum
Punts de vista
Predomini d'escultua exempta
31. Escultura grega:
característiques generals 3
Materials i tècniques:
Arcaïc: pedra caliça i
talla
Plenitud del
classicisme: bronze
(cera perduda) i
marbre blanc
Còpies romanes en
marbre d'originals en
bronze
32. Etapes escultura grega
Arcaïc: VII-475 aC
Clàssic: 475 – 323 aC
Hel·lenístic: 323 – 31 aC
produeix
33. Periode Arcaïc (VII – 475 aC):
els Curos (Kouros)
Curos i Cores, d'influència
egípcia, però sense suport
Associats a llocs de cult i
tombes
Curos (homes joves):
Nuets, ideal bellesa
Naturalisme, músculs modelats i
genolls treballats
Frontalitat
Braços pegats al cos, cama
esquerra lleugerament avançada.
Sensació de bloc, rigidesa
articulacions
Simetria, geometrisme, evita
torsions i girs del cos
Ulls ametllats i globulars
Melena llarga i massissa
Somriure arcaïc però
inexpressivitat en el rostre
34. Periode Arcaïc (VII – 475 aC):
els Curos (Kouros)
New York
Metropolitan Kourós,
any 600-590 aC.
1,85m
35. Periode Arcaïc (VII – 475 aC):
els Curos (Kouros)
Cleobis i Biton, bessons
encarregats per la ciutat
d'Argos, atribuïts a
Polímedes, any 580 aC.
2,16-2,18 metres
36. Periode Arcaïc (VII – 475 aC):
els Curos (Kouros)
Kroisos Kouros, o Curos
d'Anavissos, fet en marbre, any
520 aC. Estil jònic.
1,94 metres
37. Periode Arcaïc (VII – 475 aC):
les Coré (Koré)
Coré (dones joves):
Petites escultures
Vestides
Túnica dòrica:
geometrisme
Túnica jònica:
dinamisme, plecs
i diagonals
Sensació de bloc, força
rigidesa, estatisme
Frontalitat
Estretament caderes i
eixamplament pit
Poca expressivitat
Cabellera rígida, en diferents
pisos, a la moda egípcia
38. Periode Arcaïc (VII – 475 aC):
les Coré (Koré)
Dama d'Auxerre, pedra
caliça, representa Persèfone
650 aC. Estil dòric
65 cm
39. Periode Arcaïc (VII – 475 aC):
les Coré (Koré)
Coré del Peple, marbre amb
policròmia, túnica estil dòric,
Atenes, 530 aC
1,20 m
40. Periode Arcaïc (VII – 475 aC):
les Coré (Koré)
Coré 670, túnica
”chitón” jònic, 530 aC
1,15 m
41. Periode Arcaïc (VII – 475 aC):
Moscòfor
Jove del vedell, marbre,
Acròpolis d'Atenes, 570 aC
1,15 m
42. Transició al classicisme:
l'estil sever (480-450 aC)
Tron de Ludovisi, Magna
Grècia, 460 aC
Naixement d'Afrodita
Característiques:
Abandó de la frontalitat
Llei d'interrelació del moviment dels
membres del cos
Més éssers representats
Desapareix el somriure arcaic, els
rostres són seriosos, o amb
malenconia suau (ethos)
A la figura femenina desapareix la
moda jònica i apareix una vestimenta
més sòbria (peple)
Robes amb plecs regulars
Desapareixen els tirabuixons dels
pentinats en els homes, ara tenen
cabell més curt i les dones el porten
recollit sòbriament
Descobriment tècnica de la fosa en
buit, el material serà el bronze
43. Transició al classicisme:
l'estil sever (480-450 aC)
Combat entre centaures i lapites. Frontó occidental del
Temple de Zeus Olímpic (Olímpia), Mestre d'Olímpia,
470-456 aC.
44. Transició al classicisme:
l'estil sever (480-450 aC)
Auriga de Delfos, antiga
escultura de grup de
dicada a Polizalos
(Gela), Pitagoras de
Reggio, 474 aC
45. Transició al classicisme:
l'estil sever (480-450 aC)
Zeus o Posidó del cap
Artemissión, anònim, 460 aC
46. Transició al classicisme:
l'estil sever (480-450 aC)
Efebo de Kritios, anònim
atribuït a Kritios
d'Atenes, 480 aC
47. Periode Clàssic (475 – 323 aC)
Característiques:
Edat d'Or de l'Art grec i Segle de Pericles
Políclet, Miró (rhytmos), Fídies(pathos/ethos)
Ideal de bellesa física i espiritual a través de la
proporció i equilibri
Serenitat en l'expresió es deu a la confiança en
la raó humana per assolir l'ordre i la felicitat.
Aquests són valors de la virtus ciutadana i de la
democràcia d'Atenes
Arrodonien musculatura
Postures naturals:
a)Contraposto
b)Corba praxiteliana
c)Cànon de Policlet
Pèrdia de rigodesa o frontalitat
48. Periode Clàssic (475 – 323 aC):
Miró (480-440 aC)
Escultor de Beòcia
Estudiós del moviment
(realisme) però sense
sacrificar l'ideal grec
d'ordre
Postura (rhytmos) on la
figura aturada resumeix
la trajectòria d'un
moviment
Poca expressivitat
rostres (sever)
Atletes i deus
Discòbol de Miró, 455 aC
49. Periode Clàssic (475 – 323 aC):
Miró (480-440 aC)
Marsyas de
Miró, amb la
flauta d'Atenea,
450 aC
50. Periode Clàssic (475 – 323 aC):
Policlet d'Argos (460-420 aC)
Teòric de l'art amb
una obra, el Cànon,
avui perduda
Objectiu harmonia en
la proporció i simetria
Relació entre les
parts del cos i el
conjunt
1 (cap):7 (cos)
Número Àureo Còpia del Dorífor de Policlet on veiem el canon
51. Periode Clàssic (475 – 323 aC):
Policlet d'Argos (460-420 aC)
Dorífor de Policlet, llancer, còpia romana,
450-440 AC
52. Periode Clàssic (475 – 323 aC):
Policlet d'Argos (460-420 aC)
Diadumen, atleta que es lliga la cinta,
Policlet d'Argos, 430 aC
53. Periode Clàssic (475 – 323 aC):
Fídies (465 – 431 aC)
Gran escultor d'Atenes, influí
en tot l'art del moment (per
ex. Partenó)
Obra quasi perduda,
coneguda per rèpliques;
Frontons (Partenó)
Ideal d'ordre menys científic
i mesurable
Equilibri: figures capaces
d'expressar sentiments
(pathos) però continguts i
plens de noblesa (ethos)
Creador d'iconografia de
Zeus
Panys mullats (transparents)
Còpia votiva d'Atenea Partenos, l'original
criselefantina era de Fídies, Partenó
54. El Postclàssic (a partir del IV aC)
Característiques:
Major naturalisme
Tendència a la barroquització
Estilització dels cànons
Praxiteles, Escopa, Lisip
Relaxació de l'ortodòxia en
l'equilibri, l'harmonia i la
proporció
Individualisme: retrat,
expressivitat, excepticisme
religiós
Primeres representació de
dones nuetes: ideal de bellesa
afeminat
Còpia romana de Leda i el
cigne, de Timoteu 370 aC
55. El Postclàssic (a partir del IV aC):
Praxíteles (370-340 aC)
Friné: model
Més relaxació, figures
gracioses i blanes, gens
serioses o magestuoses
Corba praxiteliana (S):
languidesa al cos
Figures reclinades, amb
arbres o altres.
Visió frontal i darrera
Expressió vaga i
somniadora, esfumato
al rostre
Deus melancòlics,
nostalgia i fantasia Hermes amb l'infant Dionís,
Praxíteles, 350 -330 aC
56. El Postclàssic (a partir del IV aC):
Praxíteles (370-340 aC)
Còpia d'Afrodita sortint del bany, ”Altemps”, Afrodita
de Cnido (Àsia Menor), Praxiteles, 360 aC
57. El Postclàssic (a partir del IV aC):
Lisip (vida 370-310 aC)
Principal escultor de la cort
d'Alexandre el Gran
Nou cànon de proporcions
1:7,5 o 1:8. Cap més petit i
cames i braços més llargs
”Representa als homes tal i
com l'ull els veu” diu Plini;
representació menys
magestuosa i més realista
(també en els temes)
Major expressivitat i fantasia
òptica.
Avança les extremitats i això
trenca la frontalitat, convida a
girar l'escultura El cànon de Lisip
58. El Postclàssic (a partir del IV aC):
Lisip (vida 370-310 aC)
Còpia de l'Hèrcules de Farnese, atribuïda a
Glaucó sobre un original de Lisip. s. IV aC
59. El Postclàssic (a partir del IV aC):
Lisip (vida 370-310 aC)
Còpia romana en marbre de l'original
en bronze de l'Apoxiomenos, atribuït
a Lisip, 340-330 aC
60. Postclàssic (a partir del IV aC):
Scopas de Paros (vida 380-330 aC)
Tendent als naturalisme
Trenca amb la serenitat de
Fídies, les figures es
contorsionen amb violència
Pathos en l'expressió i el
resseguiment patètic del
cos
Mostra la crisi d'identitat
grega del moment
Tràgic, violent, apassionat,
amanerat...
Mènade dançant o furiosa, còpia
romana 340 aC
61. Període Hel·lenístic (323 – 31 aC)
Expansió Alexandre el Gran: refosa de
tradició grega i oriental
Característiques
Pèrdua unitat estilística clàssica, aparició
d'escoles
Diversitat temàtica i barroc profús
Realisme extrem, quotidianitat, sinceritat
que s'allunya de l'idealisme
Profunditat psicològica, expressionisme
intens
Reflex del pathos amb expressions
dramàtiques, moviment, tensió, trenquen
la verticalitat i l'ideal de serenitat i ordre
clàssic
Treball tensió muscular amb clarobscurs.
Lletjor i monstruositat trenquen l'ideal de
bellesa clàssic Pseudo-Séneca, o Eurípedes o Calímac,
bronze, Museu de Nàpols, 150 aC
62. Període Hel·lenístic (323 – 31 aC)
Venus de Milo, Afrodita, eclèctic anònim, Agesandros i
Aleixandros d'Antioquia, 130 aC. 2,05 m.
63. Període Hel·lenístic (323 – 31 aC)
Victòria alada de Samotràcia, representa Atenea Niké, per les
victòries d'Antioc III, escola de Rodes, 190 aC. 2,45 m
64. Període Hel·lenístic (323 – 31 aC)
Còpies romanes d'originals grecs,
Spinario o Nen de l'epina, anònim,
s. III o II aC
65. Període Hel·lenístic (323 – 31 aC)
Còpia romana en marbre d'original en
bornze hel·lenístic del Gal moribund,
encarregada per Atalo de Pèrgam,
Epígon (?), del 230-220 aC.
66. Període Hel·lenístic (323 – 31 aC)
Còpia romana en marbre de l'original grec en bronze, Toro de Farnese, mite
de Dirce, germans Apoloni i Taurisc de Tral·les 130 aC. 3,70 m